Etiqueta: Drets sindicals

Oposicions “ordinàries” 2023, NO en el nostre nom!

Mesa sectorial extraordinària

Avui dematí, hem tengut Mesa Sectorial Extraordinària amb la participació del secretari general de la Conselleria d’Educació, Tomeu Barceló, la directora general de Personal Docent, Rafaela Sánchez, el cap del Departament de Personal Docent, Albert Flores, el cap del Departament de Gestió de Personal Docent, Manel Gacias i la cap del Servei de Provisió Educativa, Maria Antònia Alzamora.

L’ordre del dia de la convocatòria constava de tres punts:
1. Informació sobre locals sindicals.
2. Informació sobre convocatòria de places ATD.
(**). Causes d’exclusió dels membres dels tribunals.
3. Proposta de resolució per la qual es convoquen les proves selectives
d’ingrés, accés i adquisició de noves especialitats als cossos docents a les
Illes Balears.

El punt (*) no estava inclòs dins l’ordre del dia. Després del punt 2 s’ha sol·licitat a les forces sindicals presents la possibilitat d’incloure’l i per unanimitat s’ha acceptat la proposta d’inclusió d’aquest punt a l’ordre del dia.

1. Informació sobre locals sindicals

El secretari general ha informat formalment als sindicats sobre les dues propostes de gestió dels locals sindicals per a la legislatura sindical 2022-2026, atès que no disposen de locals adequats per a la seva cessió en totes les illes, tal com disposa la LOLS. Una primera proposta consistiria en la cessió de tres espais compartits per a tots els sindicats: un a Mallorca, un a Menorca i un a Eivissa. La segona proposta consistiria en una assignació econòmica perquè cada sindicat gestionés el lloguer d’un o més locals (en funció de l’illa o illes on tenen representació). El secretari general s’ha compromès a concretar per escrit ambdues propostes per poder-les negociar en una propera Mesa Sectorial i així debatre’n els detalls. Des d’UOB Ensenyament tenim ben clar que sigui quina sigui l’opció que triem prioritzarem aquella que ens faciliti les possibilitats d’atenció a l’afiliació així com el treball en equip en el dia a dia.

2. Informació sobre convocatòria de places ATD

Des de la Secretaria General han proposat a la Mesa Sectorial la no convocatòria de les 13 places d’ATD que varen quedar desertes a la convocatòria del curs passat i que no han pogut cobrir de cap manera perquè no hi ha candidats, la majoria d’elles d’informàtica. Des d’UOB Ensenyament consideram raonable la proposta i hi hem votat favorablement.
Al mateix temps hem exigit una relació de totes les places d’ATD que gestiona la Secretaria General amb noms i llinatges de les persones que ocupen cada plaça així com el codi de plaça, la denominació de la plaça i l’any que es va concedir. Volem assegurar-nos la màxima traçabilitat per evitar qualsevol sospita de portes giratòries. El secretari general s’ha compromès a elaborar aquest catàleg de llocs de feina d’ATD de cara a la convocatòria que es negociarà el proper curs (en cas que l’actual equip de la Conselleria repeteixi després de les eleccions).

(*) Causes d’exclusió dels membres dels tribunals

Se’ns han presentat les causes d’exclusió que permeten excloure determinats perfils de la designació com a tribunals d’oposicions. La principal novetat ha estat la inclusió dels Caps d’Estudis Adjunts com a membres que seran exclosos en la designació com a membres de tribunals.
Des d’UOB Ensenyament hem estat fidels a les nostres reivindicacions històriques en aquest punt. Exigim que siguin considerades causes d’exclusió:

  • Haver estat membre del tribunal en un o més dels tres cursos anteriors.
  • Haver estat tribunal alguna vegada a partir dels 55 anys.
  • Tenir un fill/a menor de 3 anys.
  • La necessitat de concreció de les causes d’exclusió específiques com podrien ser, entre d’altres:
    – Família monoparental.
    – Que ambdós progenitors hagin estat designats membres de tribunals.
    – Que ambdós progenitors hagin estat designats membres de tribunal.

3. Convocatòria d’oposicions ordinàries juny 2023

Recordem que a la mesa se’ns ha presentat la proposta de places que la Conselleria fa comptes treure a la propera convocatòria d’oposicions ordinàries del proper mes de juny.
L’oferta de places d’aquesta convocatòria, de la mateixa manera que s’ha fet amb el Concurs de mèrits excepcional i el Concurs-oposició excepcional (oposicions d’estabilització) és a nivell de comunitat autònoma, fet que sorprèn i indigna al mateix temps, ja que en aquest cas estam parlant d’una convocatòria ordinària d’oposicions. Aquest canvi de criteri fet sense previ avís suposa un daltabaix sense precedents per al col·lectiu interí que havia vist com des del 2008 les convocatòries es feien per illes i no a nivell de comunitat autònoma. Des d’UOB Ensenyament consideram inadmissible aquest canvi en unes oposicions ordinàries, ja que constitueix un canvi en les regles de joc assumides pels interins durant 15 anys.

Els canvis que ha introduït la Conselleria respecte de les oposicions del passat juny de 2022 es concentren fonamentalment en el barem. Aquests canvis s’han introduït d’acord amb el RD 276/2007 que és el text normatiu vigent actualment que fonamenta les convocatòries d’oposicions.

Aquí podeu consultar la Resolució de la convocatòria del concurs-oposició ordinari.

Principals canvis respecte la convocatòria de 2022

> Programació en cursos LOMLOE.
Aquell aspirant que presenti una Planificació anual de situacions d’aprenentatge per a un curs on s’aplica la LOMLOE haurà d’incloure 9 Situacions d’Aprenentatge i un índex.

> Suma d’experiència docent prèvia per períodes inferiors a 30 dies.
S’especifica la possibilitat de sumar punts d’experiència per l’acumulació de períodes inferiors a un mes. Quan la prestació de serveis s’hagi realitzat per períodes inferiors a un mes, es considera com a mes l’acumulació dels serveis prestats per períodes de 30 dies.

> Transposició experiència dels Professors Tècnics de Formació Professional.
Transposició de l’experiència dels PTFP a les mateixes especialitats en el cos de què es tracti.

> Eliminació de l’experiència com a mestre en centres d’educació infantil 0-3, tant públiques com privades.

> Canvis en l’escala de puntuació de la nota del títol (gradació en 3 trams).
Es passa de 2 trams a 3 trams:
– De 6,00 fins a 7,49 (0,5 punts)
– De 7,50 fins a 8,99 (1 punt)
– De 9 a 10 (1,5 punts)

> Domini d’idiomes estrangers (certificats d’idiomes estrangers admesos per ACLES (Associació de Centres de Llengües d’Educació Superior).
Dos canvis al respecte.
a)
Passen de l’apartat Altres mèrits (màxim 2 punts) a l’apartat Formació acadèmica (màxim 5 punts)
b) Passa de 3 trams de puntuació a 1 sol tram.
3 trams anteriors: B2 (0,5 punts), C1 (1 punt) i C2 (2 punts).
1 sol tram: C1 i C2 (0,5 punts). Ambdós nivells puntuen el mateix.

> Reconeixement dels Aprovats Sense Plaça.
Per primera vegada es concedeixen 0,75 punts per convocatòria d’oposicions aprovada sense haver obtingut plaça des del 2012 (amb un màxim de dues convocatòries). S’inclou dins l’apartat Altres mèrits (màxim 2 punts).

> Obligatorietat de l’elaboració d’una rúbrica de cada una de les proves per part de les comissions de selecció.
Tots els tribunals hauran de disposar d’una rúbrica d’avaluació de cada una de les proves. Això permetrà que les reclamacions a les qualificacions de cada una de les proves es puguin sol·licitar d’acord amb la rúbrica d’avaluació.

> Reducció del pes de la Formació permanent.
Passa de 2 punts a 1 punt.

Què hem reivindicat des d’UOB Ensenyament?

1. Convocatòria per illes i no per Comunitat Autònoma.

Quina ha estat la resposta de Conselleria?
El fet que la convocatòria de les oposicions “ordinàries” també s’hagi fet a nivell de comunitat autònoma és (segons Personal Docent) per qüestions tècniques. Segons se’ns ha explicat avui a la mesa, per procediment estatal, a l’hora de concursar en el primer concurs de trasllats tots els nous funcionaris que s’han funcionaritzat un mateix any han de participar amb una mateixa assignació territorial (sigui per a nivell de comunitat autònoma o per illes) i que davant això no hi poden fer res. El fet que els processos d’estabilització siguin convocatòries d’àmbit autonòmic ha arrossegat el concurs oposició ordinari perquè també així ho sigui. Els representants de la Conselleria han expressat la seva disconformitat en el fet que això hagi de ser així i al mateix temps, han manifestat la seva intenció que les oposicions del 2024 (en cas que se’n convoquin) tornin a ser per illes.
Davant aquest fet des d’UOB Ensenyament hem advertit, com ja vàrem fer públic la setmana passada, del futur negre de la mobilitat per comissió de serveis i de la necessitat d’ampliar les possibilitats de conciliació familiar prevista en l’actual normativa de comissions de serveis per aquells nous funcionaris.
Des d’UOB Ensenyament, som escèptics davant els arguments presentats per la Conselleria i no entenem com així si el proper concurs de trasllats (que es convocarà previsiblement el proper mes de novembre) és d’àmbit autonòmic, ens hem de regir al procediment estatal i no organitzar-lo atenent a la casuística insular de la nostra comunitat.

2. La possibilitat de reclamar després de cada prova.

Quina ha estat la resposta de Conselleria?
Han pres nota, però no han respost aquesta qüestió.

3. La possibilitat d’obtenir una revisió presencial a les reclamacions.

Quina ha estat la resposta de Conselleria?
Han afirmat que de facto a la convocatòria d’oposicions del passat mes de juny de 2022 ja es varen fer aquestes revisions presencials. S’han compromès a tornar a donar aquestes instruccions als tribunals de la convocatòria d’enguany. Des d’UOB Ensenyament volem recordar a tots els aspirants que sol·licitin una revisió que facin constar per escrit que la volen presencial.

4. Que hi hagi tribunals de cada una de les especialitats convocades a totes les illes per evitar desplaçaments.

Quina ha estat la resposta de Conselleria?
No s’han pronunciat sobre aquesta possibilitat i l’esborrany de la convocatòria així com està redactat no convida a l’optimisme.

5. La no coincidència dels dos processos d’oposició (ordinari i d’estabilització) i la compatibilització de la participació en ambdós processos.

Quina ha estat la resposta de Conselleria?
Tot i que a la convocatòria de les oposicions d’estabilització també figuri que el procés començarà a partir de dia 3 de juny des de Personal Docent s’han compromès a què l’acte de presentació i primera prova no coincideixi. En cas que les altres proves dels processos selectius coincideixin en el temps es podrà justificar com a força de causa major la no assistència a una de les dues proves i sol·licitar el seu ajornament. D’aquesta manera la voluntat és que sigui possible la participació en paral·lel dels dos processos selectius.

6. La regulació de les jornades de feina dels tribunals.

Temem que el fet de voler començar les oposicions dia 3 de juny faci que molts tribunals hagin d’anar a treballar en cap de setmana durant els mesos de maig i juny. Reclamam instruccions clares per evitar la sobrecàrrega dels companys i companyes que hauran de combinar el final de curs amb les tasques de preparació i correcció de les proves.

Quina ha estat la resposta de Conselleria?
No hem tengut cap resposta concreta a aquesta qüestió.

7. La reducció de la taxa d’inscripció a les oposicions.

És indignant la quantitat de 83,72 euros com a pagament per a la inscripció en un procés selectiu docent quan a sanitat o serveis generals pot ser fins un 50% més barat.

Quina ha estat la resposta de Conselleria?
Han reconegut l’elevat cost de les taxes d’inscripció a les oposicions docents en comparació amb altres processos selectius del sector públic de les Illes Balears o d’altres comunitats autònomes. Com que es tracta d’una normativa que penja de la Llei de pressuposts autonòmics, s’han compromès a modificar-la de cara a la tramitació dels pressuposts del 2024. El dubte, clar, és si seran ells qui negociaran els pressuposts de l’any que ve. Des d’UOB Ensenyament hi estarem ben atents i recordarem a qui faci falta el compliment d’aquest compromís.

8. L’aclariment de les condicions i terminis d’ajornament de la realització d’alguna de les fases per motius d’embaràs i part.

Actualment, la base 6.5 de l’Annex 1 de la Resolució de la convocatòria només contempla el part com a causa per ajornar alguna de les fases i sempre dins un termini establert que mai és públic i només controlen els tribunals. Exigim que es concreti aquesta informació i es disposi en quins casos es pot al·legar la condició d’embarassada per a sol·licitar l’ajornament d’una de les fases.

Quina ha estat la resposta de Conselleria?
No han concretat res al respecte.

9. Exigim que es concreti en 10 dies el temps d’antelació en què els tribunals han de publicar els criteris específics de valoració i qualificació.

A dia d’avui només s’estableix: Abans de la realització de cada una de les proves els òrgans de selecció han de publicar els criteris específics de valoració i qualificació de cadascuna.

Quina ha estat la resposta de Conselleria?
Han pres nota, però no han concretat res al respecte.

10. Invertir l’ordre de la realització de les proves, tal com es fa a Catalunya. Primer la part didàctica (defensa de programació i UD/SA) i després la part teòrica (tema i cas pràctic).

Quina ha estat la resposta de Conselleria?
No han respost a aquesta reivindicació.

11. La concreció de les parts que ha de contenir la Planificació anual de situacions d’aprenentatge.

Exigim una concreció de l’Annex 4 perquè tant opositors com tribunals tenguin clar quines parts ha de contenir això que ara denominen Planificació anual de situacions d’aprenentatge i en què ha de consistir la primera part de la segona prova.

Quina ha estat la resposta de Conselleria?
Han pres nota de la reivindicació. En tractar-se d’un Annex volem ser optimistes en el marge de maniobra de què disposa la Conselleria per millorar i aclarir el redactat.

12. Ens hem oposat a l’eliminació del barem de l’experiència dels mestres en escoletes 0-3.

UOB Ensenyament ha estat l’únic sindicat que ha tret a rotlle aquesta modificació.

Quina ha estat la resposta de Conselleria?
Segurament aquesta ha estat la resposta més surrealista que hem obtingut a les nostres reivindicacions. Des de Provisió Educativa han assegurat que han eliminat aquesta experiència perquè d’aquesta manera el barem era més similar al del concurs de mèrits. Des d’UOB Ensenyament consideram aquest fet com una manca de respecte i reconeixement a la important tasca que es fa a 0-3. No deixarem de lluitar perquè es reconegui aquesta experiència.

13. Hem reclamat la inclusió de membres del cos d’Inspecció Educativa dins els tribunals de les especialitats minoritàries.

Concretament, hem reclamat la seva inclusió dins els tribunals dels cossos 0594 (Professorat de música i arts escèniques), 0595 (Professorat d’arts plàstiques i disseny) i 0596 (Mestres de taller d’arts plàstiques i disseny) per garantir una major objectivitat, ja que es tracta de tribunals d’especialitats molt minoritàries i on és fàcil trobar els mateixos membres convocatòria rere convocatòria.

Quina ha estat la resposta de Conselleria?
Han pres nota, però no han respost a aquesta qüestió.

Des d’UOB Ensenyament som conscients dels canvis que suposa aquesta convocatòria d’oposicions respecte a les convocatòries ordinàries que s’havien anat succeint els darrers anys. No volem enganar a ningú, sembla difícil que s’arregli la qüestió de la convocatòria a nivell de comunitat autònoma, però arribarem fins al final per aclarir si els arguments de la Conselleria constitueixen un No puc o realment estan emmascarant un No vull.

La Gran MSE: concurs de mèrits, eleccions sindicals i altres herbes

Mesa sectorial

Ahir, dijous 3 de novembre de 2022, es va reunir la Mesa Sectorial d’Educació amb caràcter ordinari, amb la presència, entre d’altres, de la directora general de Personal Docent, Rafaela Sánchez.

Es tractaren els següents punts de l’ordre del dia:

1. Proposta d’acord de compatibilitats només per a determinades places o especialitats

La proposta de la Conselleria és permetre que qualsevol treballador al servei de la CAIB pugui compatibilitzar la seva activitat principal amb una segona, vinculada a determinades especialitats o places de difícil cobertura, degudament relacionades, en règim laboral, a temps parcial, i prèvia i expressa autorització de la comptabilitat.

UOB Ensenyament comprèn que es tracta de cobrir una necessitat urgent del servei, que no perjudica l’interès de cap treballador ni col·lectiu docent, i que la selecció de places i especialitats és prou acurada com per no constituir un atac al principi general d’incompatibilitat.

Ara bé, UOB considera que, a més d’aquesta mesura, s’hauria de prendre la decisió estratègica de revisar l’Annex 4 (una demanda històrica d’UOB), mesura que ajudaria a incrementar la disponibilitat de personal docent. Així mateix, lamenta la decisió de deixar fora de l’activitat docent treballadors de l’ensenyament amb experiència de dècades, decisió precipitada que d’una banda causa greus perjudicis personals a aquests treballadors, i de l’altra no contribueix a omplir les places buides de determinades especialitats de difícil cobertura. Malauradament, els representants de la Conselleria no respongueren cap dels dos suggeriments d’UOB al respecte.

2. Proposta d’acord per poder pagar hores extres a determinats docents i treballadors al servei de la Conselleria d’Educació i FP en determinades circumstàncies extraordinàries

La motivació de la proposta té un punt de partida similar a l’anterior: la dificultat per cobrir places a determinades especialitats. En aquest cas, la solució rau en permetre fer hores extraordinàries als docents del mateix centre i especialitat que ja estiguin fent 21 hores setmanals, fins a una mitjana de 5 setmanals, i amb caràcter estrictament voluntari, amb el benentès que aquest recurs només s’activarà un cop exhaurits tots els tràmits d’interins. Les hores en qüestió tendran caràcter lectiu, no s’obligarà als docents que hi participin a restar al centre per fer les corresponents hores complementàries i, tot i que el preu de les hores encara no s’ha determinant, en calcular-lo s’hi tendrà present no només el caràcter lectiu de cada hora, sinó l’element de les hores complementàries no incorporades a l’horari del docent. Als mòduls de FP que tenguin més de 5 hores setmanals, el màxim de 5 hores setmanals de mitjana implicarà la necessitat de més d’un docent a cada un d’aquests mòduls. En cap cas s’adjudicaran aquestes hores extres com a hora de tutoria i, com a principi general, tampoc com a hores de FCT, a no ser que sigui estrictament imprescindible per necessitats del servei.

D’altra banda, davant la previsió de l’allau burocràtic que implicarà l’imminent Concurs extraordinari d’Estabilització de places docents, s’ha previst el mateix mecanisme d’hores extres per als treballadors de la Conselleria d’Educació i FP.

UOB està tranquil·la, perquè comprèn la necessitat del servei, i que el procediment no perjudica l’interès de cap treballador ni col·lectiu de treballadors. Tot i això, UOB va expressar la seva preocupació perquè la proposta contempla augmentar el límit de 80 hores extres anuals a 150, però ens responguren que ho han consultat amb serveis jurídics, ben conscients, i que és perfectament legal.

Ara bé, com al punt 1., UOB considera que, a més d’aquesta mesura, s’hauria de prendre la decisió estratègica de revisar l’Annex 4 (una demanda històrica d’UOB), mesura que ajudaria a incrementar la disponibilitat de personal docent. Així mateix, lamenta la decisió de deixar fora de l’activitat docent treballadors de l’ensenyament amb experiència de dècades, decisió precipitada que d’una banda causa greus perjudicis personals a aquests treballadors, i de l’altra no contribueix a omplir les places buides de determinades especialitats de difícil cobertura. Malauradament, els representants de la Conselleria no respongueren cap dels dos suggeriments d’UOB al respecte.

3. Instruccions per al procés d’eleccions sindicals docents

Les eleccions sindicals d’enguany es celebraran dijous dia 1 de desembre entre els 13:00 i les 18:00 hores. La gran novetat d’enguany és que no s’aturaran les activitats docents, amb l’excusa de no poder disposar de suficient transport escolar abans de les hores habituals de sortida dels centres.

Davant aquesta circumstància, UOB, més que valorar la conveniència o no del canvi, vol assegurar la màxima participació dels treballadors docents al procés electoral i, en tal sentit, l’estricte compliment de la llei electoral sindical.

I aquí rau la nostra discrepància amb la Conselleria: tenim el seu compromís que els docents que no treballin a centres de votació i usin el permís de dues hores per anar a votar, no s’hagin de reincorporar als seus centres si han usat les darreres hores de sa jornada per votar, i els basti presentar el justificant de vot el dia següent. Ara bé, la Conselleria interpreta que el permís de dues hores és un màxim possible, no una garantia, i que cada equip directiu, de manera discrecional, decidirà quin és el temps imprescindible per anar a votar. UOB estudiarà si aquesta interpretació s’ajusta a la llei electoral o no i, en cas de detectar conculcació de drets, actuarà en conseqüència.

D’altra banda, UOB va demanar que s’asseguri que tots els qui han de constituir Mesa a un centre diferent del que treballen tenguin temps per arribar-hi al context d’unes illes col·lapsades pel trànsit i , que, si és necessari, es doni més d’una hora de llicència, per assegurar la puntualitat. Finalment, UOB demanà que els apoderats docents puguin tenir una jornada de llicència en les mateixes condicions que els interventors, però la Conselleria va objectar que, en tenir obligacions diferents i més flexibles els apoderats, la petició no era pertinent.

4. Concurs de mèrits extraordinari per a l’estabilització de places docents

UOB Ensenyament començà la seva intervenció refermant la seva posició històrica sobre aquest procés, i va recordar que el model d’UOB és un model d’oposicions propi, elaborat de manera assembleària, i que assegura la no discriminació i la no divisió al bell sí del col·lectiu docent interí. Per tant, UOB considera que, pel que fa a aquest procés, la seva tasca fonamental és vetllar per a què es resolgui amb tanta pulcritud tècnica com sigui possible.

En aquest resum, no inclourem detalls tècnics, que incorporam a les FAQ, sinó que ens concentrarem en les principals novetats:

  • El procés no és per illes, sinó amb districte únic a tot el territori de les Illes Balears. UOB va lamentar que la Conselleria no hagi complert la seva promesa de negociar aquesta qüestió en MSE i, en comptes d’això, presentar-lo com a un fet consumat. En demanar el perquè d’aquesta elecció, els representants de la Conselleria al·legaren seguir el criteri de districte únic de la resta de Comunitats Autònomes,  a més de problemes tècnics en cas d’adscriure les places a una illa concreta.
  • UOB celebra que un requisit per a presentar-se al procés sigui el FOLC.
  • UOB no accepta que el nivell C2 de català no expedit per una EOI no compti com a mèrit al barem. UOB comprèn que el nivell C1 de català, en ser requisit, no pot ser un mèrit, però sí el C2. El nivell C2 d’EOI, en efecte, es pot incloure com a mèrit a l’apartat 2.4.2. del barem, però no d’altres títols que certifiquin el C2 de català, en no ser compatible amb la normativa estatal.
  • Conselleria confia que el procés estigui acabat pel maig del 2023 i que els qui n’hagin obtingut plaça puguin participar com a funcionaris de carrera al procés d’adjudicació provisional de places de l’estiu del 2023. Ara bé, si aquests terminis no poguessin complir-se, els terminis s’allargarien un any més.
  • UOB recorda que l’esborrany que rebé de la Conselleria és erroni pel que fa a la participació de les persones amb discapacitat: la participació al torn de discapacitats no es considera com a convocatòria única per evitar exclusions injustes al torn lliure. Això implica que si un aspirant ha concursat a una CA on hi ha plaça de discapacitat, i no obté plaça, no queda automàticament exclòs del procés si també ha concursat a una altra CA on no hi ha places de discapacitat per a aquella especialitat: l’aspirant podrà pagar al torn de reclamacions i seguir dins el procés, sempre que hagi concursat a una CA diferent de la primera.
  • UOB considera que el mètode general per adjuntar documentació al procediment, que es conforma amb un PDF, sense necessitat de presentar documentació degudament compulsada, genera inseguretat jurídica al procés.
  • UOB lamenta el preu excessiu de les taxes, definides per Hisenda de la CAIB, i considera que, com a mínim, un sol pagament hauria de ser suficient per gestionar cada una de les diferents sol·licituds.
  • UOB recorda que a l’esborrany que va rebre hi havia una errada al nombre de places de l’especialitat del cos de Secundària 590210 – Màquines, serveis i producció: no són 13, sinó 2.

Volem insistir: per a més informació, consultau les nostres FAQ que hem preparat per a aquest procés d’estabilització.

5. Torn obert de paraules

Al torn obert de paraules UOB va plantejar dues qüestions:

  • Quan es convocarà la MSE per a la integració del professorat tècnic de FP amb titulació universitària al cos de Secundària? Segons el cap de departament de Personal Docent, Sr. Flores, això passarà cap al febrer. Aquesta informació contrasta amb la pressa que va expressar el secretari general de la Conselleria, Sr. Barceló, que a la MSE anterior va expressar que la qüestió li urgia tant que volia convocar MSE durant el novembre. La directora general de Personal Docent, que era present a ambdues Meses, no va saber resoldre l’evident contradicció, que UOB posà de relleu. Essent generosos, hem de parlar d’una greu descoordinació interna al més alt nivell de la Conselleria d’Educació.
  • Pel que fa a la Formació, UOB reclamà més places de formació pública per al desplegament de la LOMLOE i l’aprenentatge de com elaborar Situacions d’Aprenentatge, sense fiar-ho tot a les entitats col·laboradores (no ens cansarem de reclamar formació pública universal i gratuïta a càrrec exclusiu de l’Administració Pública), i més oferta de cursos en horari de matí per als docents que treballen els capvespres. La Sra. Rafaela Sánchez ens digué que aquestes qüestions formen part de l’àmbit competencial de la Direcció General de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa, que li transmetria a la seva directora general, Amanda Fernández, i que ens donaria resposta, bé escrita, bé convoncant-nos a una reunió per tractar la qüestió.

Meses de participació i perfilació de places: UOB no mossega l’esquer!

  • UOB Ensenyament ha pogut votar SÍ a l’esborrany de Decret de Meses de Neogociació i Participació gràcies a les esmenes que hem fet, que ens han acceptat, i que han allunyat tot perill d’una Mesa Sectorial d’Eduació afeblida o amb menys poder de negociació. UOB negocia amb energia i eficàcia!
  • La perfilació de places es regirà pel procediment de Comissions de Serveis.
  • Les places perfilades en comissió de serveis no bloquejaran places en el concurs de trasllats. Els funcionaris que obtinguessin una destinació definitiva en el concurs de trasllats desplaçarien els funcionaris que estiguessin ocupant una plaça perfilada per comissions de serveis.
  • UOB Ensenyament lluita perquè la perfilació de places hagi de comptar amb l’aprovació del claustre.
  • UOB Ensenyament defensa que les comissions de servei per raons de conciliació familiar sempre tenguin prioritat a l’hora d’adjudicació davant l’assignació de places perfilades per comissió de serveis.
  • No queda tancada la negociació quant a la perfilació de places i la Conselleria ens remetrà a una segona mesa.

Ahir, dimecres dia 29 de juny de 2022, es va reunir la Mesa Sectorial d’Educació amb caràcter extraordinari, amb la presència del conseller d’Educació i Formació Professional, el Sr. Martí March, del secretari general d’Educació, el Sr. Tomeu Barceló i de la directora general de Personal Docent, la Sra. Rafaela Sánchez. L’ordre del dia constava de dos punts ben diferenciats:

  1. Esborrany de Decret pel qual es regulen les meses de participació per sectors de la comunitat educativa de les Illes Balears en l’àmbit de l’educació no universitària.

  2. Esborrany de Resolució del conseller d’Educació i Formació Professional per la qual s’estableixen els criteris que han de regir el procediment per convocar comissions de serveis per a la dotació de places docents amb perfil educatiu als centres públics no universitaris dependents de la Conselleria d’Educació i Formació Professional.

1. Esborrany de Decret pel qual es regulen les meses de participació per sectors de la comunitat educativa de les Illes Balears en l’àmbit de l’educació no universitària.


La Mesa ha estat, pel que fa a aquest punt, una continuació de la del passat 10 de juny, on s’havia acordat que, abans de votar, l’Administració recolliria esmenes de les forces sindicals (i d’altres organitzacions). UOB Ensenyament ha estat l’única força sindical amb representació a la Mesa que presentà esmenes per escrit en temps i forma.  La nostra feina ha estat reconeguda pel propi secretari general per la seva quantitat i qualitat. I, sí, podem dir-ho amb orgull: n’estam satisfets, perquè de les onze esmenes que presentàrem, ens n’han acceptades nou i mitja (això de la ‘mitja’ us ho explicarem més endavant).

La clau de volta ha estat la plena redefinició –i fins i tot ampliació– de les competències de la Mesa Sectorial d’Educació (MSE). Aquesta definició ampliada de competències allunya, en opinió d’UOB, tot perill de buidar de contingut la MSE en favor d’altres instàncies, i fins i tot reforça i institucionalitza el seu poder de negociació.


També ens alegra molt haver pogut defensar els drets de les associacions de docents d’àmbit insular (volem dir d’una sola illa), gràcies a l’esmena de reducció i racionalització del nombre mínim d’associats per a formar part de la Mesa de Docents.

Tanmateix, allò que més lamentam és la no acceptació plena de la nostra esmena que demanava la inclusió a la Mesa de Docents de les associacions de docents d’una àrea o matèria específica. Com a mínim, emperò, hem aconseguit que es reconegui que, en elaborar el seu reglament, la Mesa de Docents ha d’establir espais de participació puntual d’aquelles associacions de docents d’àrea o matèries específiques en aquells aspectes que els afecten.”, aspecte concret que consideram un èxit parcial. Per això us hem dit allò de la ‘mitja’ esmena acceptada.

2. Esborrany de Resolució del conseller d’Educació i Formació Professional per la qual s’estableixen els criteris que han de regir el procediment per convocar comissions de serveis per a la dotació de places docents amb perfil educatiu als centres públics no universitaris dependents de la Conselleria d’Educació i Formació Professional.


Aquest és un assumpte que feia temps que sabíem que tard o d’hora la Conselleria posaria damunt la taula. Tenim ben present que l’obsessió per la perfilació de places és un mantra d’aquesta Conselleria, especialment per a la DG de Planificació i Centres i per al centre d’adoctrinament de directors, el CFIRDE-IB. Aquesta línia estratègica ja la va anticipar la Conselleria quan rebérem el primer esborrany de la LEIB, durant el curs 2019-2020. 

A més, el Sr. Antonio Morante ens havia confirmat aquesta obsessió quan el mes de setembre passat ens va presentar l’esborrany del nou ROC, esborrany al qual totes les forces sindicals varen votar en contra. Cal recordar que tant l’aprovació de la LEIB com el desplegament de la LOMLOE han endarrerit finalment l’aprovació de l’esborrany del nou ROC (s’espera que sigui durant el proper curs 2022-2023) i, en conseqüència, la seva aplicació (seria el curs següent, durant el curs 2023-2024).

En aquest sentit, l’esborrany de resolució de perfilació de places que despús-ahir ens varen presentar constitueix la primera passa per a la materialització d’allò que recull la LEIB. 

Des d’UOB Ensenyament sempre ens hem oposat a la perfilació de places per a projectes de centre que no impliquin d’una titulació concreta i específica. No obstant, cal reconèixer que la perfilació de places que ens va presentar la Conselleria no és ni de bon tros similar a la que impera a Catalunya on els directors poden nomenar a dit tant interins com funcionaris de carrera que després ocupen places (en el cas dels funcionaris de carrera) que bloquegen la mobilitat dels funcionaris de carrera via concurs de trasllats.

Cal avançar que l’esborrany de resolució finalment no es va votar i que la Conselleria ens ha emplaçat a presentar formalment les esmenes que vàrem argumentar i tornar a reunir-nos en una segona Mesa per seguir negociant un segon esborrany. 

Tota manera, creim imprescindible informar el professorat perquè sàpiga de què va la cosa i què és realment el que està en joc:

Tècnicament com planteja la Conselleria la perfilació de places?

Es tractaria d’un supòsit més de comissions de serveis a les quals podrien participar lliurement els funcionaris de carrera. Només es podrien perfilar places vacants de la quota (això inclou les orgàniques i les de quota encara no consolidades). En cap cas es podrien concedir a dit a interins o a funcionaris de carrera ja que tot el procés seguiria les mateixes passes d’assignació de comissions de serveis.

El fet que algú ocupi una plaça perfilada en comissió de serveis faria que no s’hi pogués optar per concurs de trasllats?

No. El concurs de trasllats sempre serà el mecanisme de mobilitat original a l’hora d’aconseguir una nova destinació definitiva. Un funcionari que aconsegueixi una determinada plaça orgànica mitjançant el concurs de trasllats faria botar un altre funcionari de carrera que estigués a n’aquella plaça per raó de comissió de serveris per plaça perfilada.

Quantes places podria perfilar un centre?

Segons va afirmar el Secretari General, un centre només podrà tenir un màxim d’un 20% de places de la quota en Comissions de Serveis. Aquest 20% inclou totes les tipologies de comissions de serveis: per formar part d’equip directiu, per raons de conciliació familiar i també les places perfilades. 

Quin seria el procés que hauria de seguir el centre per poder perfilar una plaça orgànica vacant?

Aquest primer esborrany preveu una sèrie de requisits:

a) Que per motius d’aplicació del projecte educatiu de centre, el centre pugui assignar com a mínim 4 períodes lectius a aquesta plaça.

b) Un informe favorable del director del centre referent a la comissió de serveis. En aquest informe s’haurà de justificar que el perfil específic que requereix la plaça i les tasques que s’han de dur a terme són coherents amb l’aplicació del projecte educatiu del centre. A més a més, s’haurà d’especificar la dedicació en períodes lectius que suposarà en l’horari del docent.

c) Un certificat del consell escolar o consell social, si s’escau, en el qual consti l’acord favorable a la sol·licitud del participant i el motiu de la comissió de serveis.

Quin criteri se seguirà si dos o més funcionaris sol·liciten una comissió de serveis per a una mateixa plaça perfilada?

En aquests casos se seguiria el mateix procediment objectiu que se segueix en els casos d’empat pels altres motius que permeten demanar una comissió de serveis i que estan recollits a la instrucció 8a de la Resolució de comissions de servei.

Quina durada tendrien aquestes comissions de servei?

L’esborrany no fixa una durada màxima i preveu la possibilitat de renovació. 

Quines han estat les esmenes d’UOB Ensenyament a aquest primer esborrany:

1. Reducció del màxim del 20% de places que es podrien perfilar.

2. Incloure com a requisit per poder perfilar una plaça una aprovació per part del claustre. Des d’UOB Ensenyament volem seguir fent feina per l’empoderament dels claustres, especialment després de l’efecte desvinculador de la pandèmia. Sembla que aquesta proposa podria ser acceptada per la Conselleria.

3. Obligatorietat d’haver concursat al centre concret on hi ha la plaça perfilada a la qual s’ha demanat la Comissió de serveis. 

4. Que a dins l’assignació de les Comissions de servei en primer lloc es concedeixin aquelles motivades per raons de conciliació familiar i després les des les places perfilades.

5. Augmentar el requisit d’hores que el centre ha d’assignar a la plaça perfilada per poder justificar-la. Des d’UOB proposaríem que fossin al voltant de 9 o 10 hores.

6. Fixar un límit temporal a la durada de la comissió de serveis per places perfilades.

Seguirem fent feina amb rigor i responsabilitat a fi d’aconseguir que aquest procés tan temut no impliqui cap pèrdua de drets sociolaborals per als companys i companyes. Informarem detingudament sobre les aportacions fetes a aquest primer esborrany i compartirem amb tota la comunitat educativa el segon esborrany quan ens arribi (tot fa pensar que ja serà per setembre).

UOB Ensenyament, a l’avantguarda de la protecció dels drets de negociació dels docents

 

Circular 259/2022

El passat divendres 10 de juny es reuní la Mesa sectorial d’Educació amb caràcter extraordinari amb un únic punt a l’ordre del dia:

  • Esborrany de Decret pel qual es regulen les meses de participació per sectors de la comunitat educativa de les Illes Balears en l’àmbit de l’educació no-universitària.

Per part de l’Administració hi assistiren el conseller d’Educació, Sr. Martí March, el secretari general d’Educació, Sr. Tomeu Barceló i la directora general de Personal docent, Sra. Rafaela Sánchez.

L’esborrany negociat és un desplegament normatiu de l’articulat de la LEIB, concretament d’aquell referit als canals de participació de la comunitat educativa en el procés de presa de decisions. En aquest sentit, el conseller d’Educació assenyalà que pel Decret s’estableixen dos tipus de Mesa, les que tenen caràcter negociador (la Mesa sectorial d’Educació i la Mesa de l’Ensenyament privat concertat), d’una banda, i les que tenen només caràcter consultiu i participatiu, que són la Mesa dels directors, la Mesa de les famílies, la Mesa dels docents, i la Mesa de l’alumnat. La majoria de Meses ja existeixen, manca la constitució de les dues darreres. El Sr. March opinà que l’esborrany de Decret no és més que un desplegament de la LEIB, i per tant veia poc espai per a la discrepància, sobretot amb el tarannà dialogant (SIC) que, sempre segons ell, caracteritza la seva Conselleria.

Des d’UOB Ensenyament, més enllà de celebrar l’excel·lent sentit de l’humor del Conseller en definir la seva gestió com a “dialogant”, vàrem deixar clar que com a plantejament general, i essent fidels a la nostra natura assembleària, volem donar suport a tota iniciativa adreçada a fomentar la participació de la comunitat educativa. Ara bé, a UOB Ensenyament comprenem que la clau no és la LEIB, sinó la concreció que es faci d’ella a través del Decret objecte de negociació, sobretot si es pensa que la LEIB té una redacció bastant ambigua i que per això és important negociar un decret ben fet, tant des del punt de vista del seu esperit, com també dels tecnicismes que incorpori. D’aquesta manera la participació de la comunitat educativa no dependrà de la bona o mala voluntat política del partit o persona que ocupi de manera conjuntural la Conselleria d’Educació, sinó de l’estricte compliment d’un decret just i ben fet. Potser és per això que UOB Ensenyament feu més suggeriments i esmenes de millora que tota la resta de sindicats representats a la Mesa junts, i potser és per això que el Sr. March, sempre còmic, ironitzà sobre la gran quantitat de temps que consumien les nostres intervencions. No sabem quines són les prioitats d’altri, però nosaltres no frissam d’acabar les reunions: allò que volem són resultats, tant si arrriben com un llampec, com si, per contra, han de ser fruit d’una feina exhaustiva. No aturarem ni defallirem mai.

La nostra primera prioritat a la negociació ha estat blindar i ampliar les competències de la Mesa sectorial d’Educació (MSE). L’esborrany ofereix un llistat mot sintètic de competències per a la MSE. UOB va demanar que el llistat s’ampliàs d’acord amb l’actual reglament de la MSE i amb la pròpia LEIB, a més d’incloure la negociació de totes les qüestions de caire pedagògic. El nostre objectiu estratègic és evitar que la MSE quedi buidada de contingut amb l’excusa de la creació de la nova Mesa de docents, tot i que aquesta darrera tendrà caràcter estrictament consultiu. Volem reiterar un cop més que ens agrada i donam suport a la creació de la Mesa de docents, però sempre en el benentès que el procés no pot anar en detriment de la MSE. El Conseller va assegurar que la seva intenció no era en absolut treure capacitat de negociació als sindicats docents, però a nosaltes no ens va convèncer per quatre raons:

  1. El tarannà de la Conselleria de Martí March no ha estat, precisament, obert a la flexibilitat i la negociació, sinó més bé autoritari i rígid.
  2. El fil conductor dels actuals dirigents de la Conselleria ha estat la tendència a buidar de facultats de decisió els claustres, els docents i els seus representants sindicals, i donar cada cop més poder de decisió unilateral a la Conselleria o als seus lacais o serfs, inclosos determinats xibius com el CFIRDE, que fomenten el concepte de lideratge autorirari.
  3. El Sr. March veu proper l’horitzó electoral i per això ha canviat un poc el cantet a les darreres setmanes, però no oblidam les seves malifetes dels darrers set anys.
  4. En cas de canvi d’orientació política després de les eleccions autonòmiques del 2023, ens convé tenir ben blindades per llei les competències de la MSE, que serà més necessària que mai.

Sigui com sigui, els representants de la Conselleria acceptaren la proposta, i això és allò que més ens importa.


La resta d’esmenes i aportacions tengueren un caràcter més tècnic, fins a un total d’onze. Volem destacar que pel que fa a la futura Mesa de docents, que és la que més interessa a un sindicat com UOB per raons òbvies, vam demanar, d’una banda, una reducció notable del nombre mínim de membres d’una associació de docents per formar part de la Mesa, pensant sobretot en les illes que no són Mallorca, i on és difícil formar associacions amb molts de membres per motius de volum. D’altra banda, UOB també demanà la participació a la Mesa de docents de les associacions pròpies d’una àrea o matèria, per la seva importància, i per la possibilitat que tenen de fer aportacions extrapolables a d’altres àrees de coneixement.

Se’ns convidà a posar per escrit tots aquests suggeriments i enviar-los al secretari general abans d’una setmana, cosa que estam fent a bon ritme. Comprenem que a la Conselleria van desbordats per l’allau de novetats generades des del Gobierno Central però, si ens ho permeteu, no podem evitar sentir que hi ha un contrast notable entre la diligència d’UOB Ensenyament i la indolència d’una Conselleria d’Educació que, tot i que ara pugui anar realment saturada, duu massa anys exigint als docents un ritme de treball i un compliment de terminis que contrasta amb la seva laxitud i autocomplaença. Reprenent el bon sentit de l’humor del nostre benvolgut conseller March, a UOB ens fa gràcia haver de fer la feina de millora de redacció d’aspectes tècnics que els directius i assessors d’Educació no tenen energia o ganes d’emprendre.

En tractar-se d’una Mesa extraordinària, no hi havia torn obert de paraula, però tot i així no ens poguérem estar de recordar-li al conseller que és necessari constituir immediatament el grup de treball per tractar la qüestió de la carrera professional docent, d’acord amb el compromís adquirit per la pròpia Conselleria i, sobretot, calendaritzar les seves tasques, per tal d’establir un cronograma que asseguri resultats abans de la fi de la legislatura. Martí March respongué que ho tenia present, però que ara mateix anaven desbordats de feina. En resum, bones paraules per mastegar fesols sense arribar a comprometre’s formalment.

Per concloure, aprofitàrem l’avinentesa per recordar la reivindicació històrica de remunerar amb dietes oficials els docents que per raons del servei (acampades, viatges d’estudis) han de pernoctar fora de la llar. Com ja us hem explicat, donat el caràcter extraordinari de la Mesa de divendres, no hi havia torn obert de paraula i, tècnicament, els representants de l’Administració no tenien obligació de respondre. I, en efecte, ignoraren la qüestió que els havíem plantejat. En tenien dret a aquell context, d’acord, però no ens negareu que aquesta bona gent no ens dóna ni una ditada de mel…

Directors amb fums autoritaris

 

Circular 210/2020 – 2

Segons hem pogut saber, l’equip directiu d’un IES de Palma ha enviat un missatge als membres del claustre dient que “amb molt de gust” els eliminaran de la llista de distribució d’informació sindical i així no tornaran “a rebre cap correu més d’aquest tipus.”

I a un IES del Raiguer, fan dir expressament als docents si volen rebre la informació sindical, cosa que pot donar lloc a una llista negra.

Es veu que aquests directors amb fums autoritaris ens volen desinformats i submisos, i que per aconseguir-ho estan disposats a infringir la llei de llibertat sindical i les instruccions de principi de curs, que diuen que els equips directius han de reenviar la informació sindical.

Fora por! La informació ens farà lliures!

UOB adverteix que no es pot obstruir l’acció sindical

Informam que avui dematí hem enviat aquest escrit als equips directius:

NOTA ALS EQUIPS DIRECTIUS SOBRE LLIBERTAT SINDICAL

Bon dia,

Els delegats sindicals Unió Obrera Balear ens hem trobat aquests dies amb alguns centres on se’ns ha impedit entrar a la sala de professors per penjar informació sindical al tauler d’anuncis. En alguns casos s’ha pretès que lliurem la informació a personal del centre, cosa igualment inadmissible.

Recordam que l’acció sindical continua plenament vigent i que el dret a distribuir informació està recollit a l’article 8 de la Llei orgànica 11/1985, de 2 d’agost, de llibertat sindical. L’obstrucció a la tasca informativa, per tant, és una infracció greu de la llei respecte a la qual UOB emprendrà les accions que consideri oportunes.

Palma, 22 de setembre de 2020

UOB denuncia que Educació reincideix en vulnerar la llei de llibertat sindical

Fotos: Representants
d’UOB han muntat una oficina simbòlica a la Conselleria
d’Educació per denunciar la manca d’espai

Eivissa

 Menorca

Mallorca

COMUNICAT DE PREMSA

Unió Obrera Balear, sectorial d’Ensenyament, denuncia que la Conselleria d’Educació torna a vulnerar la llei de llibertat sindical, en no cedir-nos els espais necessaris per desenvolupar la nostra activitat sindical. Tal com estableix la Llei orgànica 11/1985 de 2 d’agost de llibertat sindical a l’Article 8, punt 2. c), les seccions sindicals dels sindicats més representatius tenen el dret «a utilitzar un local adequat en què puguin desenvolupar les seves activitats en les empreses o en els centres de treball amb més de 250 treballadors»

En el cas de Mallorca, el local que se’ns va cedir l’abril de 2016, més d’un any després que ho vam reclamar per primera vegada, ha deixat de complir els requisits mínims en relació al nombre de treballadors, tant en mobiliari i equipament com pel que fa a la superfície lliure mínima per treballador, que és de dos metres quadrats (Reial Decret 486/1997, de disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball).

La Conselleria no ha accedit a les peticions que venim fent des de setembre de 2017 perquè ens cedeixi uns espais suficients per a les necessitats actuals. En el cas d’Eivissa i Menorca s’ha limitat a respondre que no disposen de cap local, i a fer algunes promeses, dies abans de les eleccions autonòmiques, que no s’acaben de concretar.

UOB denuncia públicament aquest nou incompliment de la llei de llibertat sindical, tal com ja vam haver de fer el 2015 perquè Educació ens cedís el local de Palma. Denunciam també el greuge comparatiu que suposa el fet que determinats sindicats s’enriqueixin a costa del treballador amb els cursets de formació de pagament, que els docents es veuen obligats a fer per manca d’oferta de la Conselleria, i que gràcies a això poden disposar de locals de lloguer.

Instam la Conselleria a complir amb un dret aconseguit a través de la lluita dels treballadors. En cas contrari, emprendrem les accions que considerem oportunes.

Palma, 18 de juny de 2019

Diari de Balears:

AraBalears:

El Periódico (Eivissa):

Diari Menorca

IB3 TV (vídeo – Mallorca):

IB3 TV (vídeo – Eivissa):

Última Hora (19.6.2019):

STEI, CCOO, UGT i ANPE cuinen a l’ombra una reforma electoral contra els sindicats emergents

Circular 104/2018

A la mesa sectorial d’avui UOB s’ha abstingut a la Proposta d’acord
per establir juntes de personal i unitats electorals separades per
illes, amb base als següents motius que hem fet constar en acta:

“Unió
Obrera Balear manifesta el següent davant la Proposta d’acord per
establir com a unitats electorals les juntes de personal docent no
universitari de Mallorca, de Menorca i d’Eivissa i Formentera:

Primer.
La Conselleria i els sindicats STEI, ANPE, CCOO i UGT, que han pactat
per sota la taula una reforma electoral que aposta per fer juntes de
personal insulars i extingir la junta de personal docent de les Illes
Balears, si fossin coherents haurien de proposar igualment traspassar
les competències d’Educació als Consells insulars i fer meses sectorials
per illes.

Segon. Aquesta reforma es va cuinar a l’ombra per
part de STEI, CCOO i UGT i es va llançar per sorpresa el 4 de setembre
en una comissió permanent de la Junta de Personal Docent de les illes
Balears, on aquests tres sindicats pretenien que la signàssim tots en un
tres i no res i sense un debat previ. STEI, CCOO i UGT han tingut
quatre anys per presentar aquesta proposta al plenari i no tan sols no
ho han fet  sinó que han passat per damunt el fet que la permanent és un
òrgan de treball que no pot prendre decisions d’aquest calat sense la
consulta democràtica a través del plenari.

I tercer. El fet que
STEI, CCOO i UGT hagin pactat en secret aquesta reforma amb el conseller
Martí March els ha donat mesos d’avantatge a l’hora de preparar llistes
i campanyes de cara a les properes eleccions sindicals de principis de
desembre. El veritable motiu, doncs, d’aquesta proposta no és defensar
els interessos dels docents de Menorca, Eivissa i Formentera sinó fer
mal d’una manera grollera i bruta als sindicats emergents que van
obtenir representació a les eleccions de desembre de 2014.

Palma, 18 de setembre de 2018”

Han
votat a favor de la proposta els impulsors (STEI, ANPE, CCOO i UGT) i
s’han abstingut UOB i Alternativa. Ara s’ha de sotmetre a l’aprovació
del Consell de Govern.

Des d’UOB estam segurs que
aquest pacte per sorpresa per arraconar-nos es convertirà en un estímul afegit i

ens comprometem a encarar les eleccions del proper mes de desembre amb més força i empenta que mai. Ens reafirmam en el compromís de defensar els interessos de tots els docents, especialment els companys de Menorca, Eivissa i Formentera davant la deixadesa de la Conselleria i els perjudicis de la doble insularitat de què són víctimes.

Ha costat! La transparència comença a arribar a un tema fosc com el dels alliberats

La insistència d’UOB a aclarir els alliberats que tenen adjudicats els sindicats d’educació pública ha començat a donar fruits, si bé encara queden molts de punts foscs. Avui la Conselleria ha duit a la mesa sectorial un esborrany d’Acord de govern per atorgar 20 alliberaments compensatoris, figura que forma part de l’Acord de Govern de 2006 retallat pel PP de J.R. Bauzá, i que es reparteix proporcionalment segons els resultats electorals.

Els representants d’UOB ens hem abstingut de donar el vist-i-plau a l’esborrany, perquè consideram que les places docents que es puguin crear han de servir prioritàriament per tornar a les 18 hores a secundària, garantir les hores de reducció als majors de 55 anys, reduir ràtios, etc. Un cop cobertes aquestes prioritats no renunciam a recuperar les retallades de drets sindicals perpetrades per Bauzá.

Paral·lelament la Conselleria ha creat un grup de treball per avançar en la recuperació de drets sociolaborals, que funcionarà durant el proper curs amb possibilitat de ser prorrogat, i que suposa l’adjudicació de dos alliberats i mig a cada sindicat.

Segons ha comunicat Personal docent a la mesa, aquestes mesures, sumades a altres com la representativitat a la CAIB, suposen que els sindicats disposaran el proper curs d’aquests alliberaments:

  • STEI: 19
  • Alternativa: 13
  • UOB: 10
  • ANPE: 11
  • CCOO: 13
  • UGT: 13
  • CSIF: 1

Com que no ha quedat clar com han calculat aquestes xifres hem fet constar en acta i al registre que volem que ens ho expliquin amb pèls i senyals, i hem insistit una vegada més que volem saber quants alliberats tenen actualment STEI, ANPE, CCOO i UGT. Com ja hem dit per activa i per passiva, nosaltres sabem des de març de 2015 que ens en toquen 3,21 alliberats.

Recordem que aquesta darrera pregunta la feim a Conselleria des d’octubre de 2015 i que ens han contestat repetidament amb cançons, s’ha formulat com a pregunta parlamentària d’el PI, ha donat lloc a respostes falses i contradictòries del conseller Martí March i ens ha obligat a recórrer a la Direcció General de Transparència i fins i tot a la Comissió de Reclamacions de la Conselleria de Presidència. Encara no n’hem tret l’aigua clara i no amollarem el mac fins haver-ho aconseguit!