Categoria: Circular

Concurs de trasllats: UOB Ensenyament dona una passa més

Circulars

Circular 292/2023

Atès l’interès significatiu i rellevant de la qüestió, ens dirigim a tot el col·lectiu docent per informar-vos sobre una petició – recolzada per més d’un 70% de l’afiliació participant de la consulta vinculant formulada – que UOB Ensenyament plantejarà a la Conselleria d’Educació i FP en convocar-se, pròximament, la MSE en què es tractarà la convocatòria del concurs de trasllats de caràcter autonòmic del 2023.

Els motius que han conduït a aquesta demanda es deriven dels canvis substancials que han ocorregut en els procediments selectius docents, els quals afecten a tots els funcionaris de carrera del nostre col·lectiu:

  • Modificació de l’annex I del RD 1364/2010: A raó d’una Sentència del Tribunal Suprem de l’any 2022, s’ha establert que la valoració dels serveis prestats com a funcionari/a de carrera, personal fix, i com a funcionari/a interí/na o personal de durada determinada no pot diferir. Això implica que, a partir del 2022, tot/a funcionari/a de carrera que participa en el concurs de trasllats obté punts per la seva experiència com a docent, independentment de la seva situació laboral.
  • Procediment selectiu mitjançant concurs de mèrits: La introducció d’aquest procediment ha duit a què docents que no han superat oposicions tradicionals obtinguin la condició de funcionaris de carrera. Això ha creat una situació sense precedents, ja que no tots els docents de carrera han seguit les mateixes rutes d’ingrés.

Per altra banda, volem recordar-vos que el concurs de trasllats és, alternativament, un curs a nivell estatal i un curs a nivell autonòmic i que, el 2023 serà de l’últim tipus (autonòmic). Aquest fet va dur a UOB Ensenyament a plantejar al Ministerio la legalitat de què cada autonomia definís una baremació pròpia pels cursos en què el procediment sigui autonòmic. La resposta fou que sí hi ha marge de maniobra autonòmic. Podeu veure la resposta del Ministerio en aquest enllaç: (últim paràgraf, especialment). No obstant això, falta veure si també hi haurà disposició per part de la Conselleria d’Educació de les Illes Balears.

Aquest possible marge de maniobra és el que ha duit a UOB Ensenyament (prèvia consulta a l’afiliació) a la següent demanda:

Que tot/a funcionari/a de carrera -sense deixar fora a cap col·lectiu- que hagi superat alguna vegada un procediment selectiu d’oposició, amb independència de l’any en què ho hagi fet i tant si ha obtingut plaça com no, obtingui punts per aquest fet en el concurs de trasllat autonòmic (no només per aquest curs, sinó indefinidament en aquest tipus de convocatòries) i així, es vegi recompensat/da pels recursos invertits en preparar les proves (igual que es fa amb altres titulacions).

Aquesta proposta podria beneficiar docents que concursin voluntàriament per canviar de centre, docents que han quedat en expectativa de destinació definitiva en convocatòries anteriors, docents que han accedit a la condició de funcionari de carrera mitjançant concurs de mèrits i docents que es vegin obligats a concursar per diverses raons.

Tanmateix, és important subratllar que els funcionaris en pràctiques del curs 2023-24 (legalment amb menys drets administratius que els funcionaris de carrera) no podrien beneficiar-se d’aquesta puntuació extraordinària en el concurs de trasllats de 2023 (ja que concursen amb zero punts), tot i que sí ho podrien fer en convocatòries futures.

Aquesta proposta ha estat el resultat d’una reflexió profundament meditada i cerca mantenir-se fidel als principis que defineixen UOB Ensenyament.

Finalment, recordar-vos que UOB Ensenyament ha estat actiu en aquesta qüestió des de fa un any i que ja va plantejar la necessitat de dividir l’adjudicació del concurs de trasllats autonòmic de 2023 en dos torns: un primer per als funcionaris ingressats abans del 2023 i un segon per als que ho hagin fet durant aquest any. Per a més informació sobre aquesta proposta i el context que l’envolta, us convidem a consultar el següent enllaç.

En síntesi, a la demanda de l’adjudicació en dos torns hi sumarem la de la puntuació per haver superat un procediment selectiu d’oposicions.

Agraïm la vostra atenció i esperem que aquesta informació sigui útil per entendre millor els canvis que poden afectar el futur dels docents en la nostra comunitat.

Recollint els primers fruits de l’Acord Marc: novetats en els permisos i llicències

Circulars

En aquesta infografia hi podreu veure tots aquells aspectes relacionats amb les novetats en els permisos i llicències introduïdes per l’Acord de Govern publicat al BOIB el 9/9/2023.

13 de setembre de 2023

Circular 291/2023

Sobre el certificat mèdic

Sobre el certificat mèdic si has aprovat oposicions

En aquesta infografia hi podreu veure tots aquells aspectes relacionats amb l’obtenció del certificat mèdic necessari després de superar els processos selectius.

Circular 290/2023

Vius i ungles amb l’aprovació dels criteris d’elaboració d’horaris!

Circular 289/2023

L’article 52 del nou Reglament Orgànic de Centres (Decret 4/2023) estableix com una de les competències del claustre:

f) Aprovar els criteris pedagògics per a l’atenció a la diversitat, orientació, tutoria, avaluació i recuperació de l’alumnat dins el marc normatiu, així com per a l’elaboració dels horaris de l’alumnat i del professorat.

Què són els Criteris pedagògics per a l’elaboració d’horaris de l’alumnat i del professorat?

És el document que regula les condicions que afecten la posterior elaboració dels horaris dels docents.

Què és el que ha d’incloure aquest document?

D’acord amb la lletra b) del punt 1 de l’apartat I de les Instruccions sobre l’horari general dels centres educatius de les Illes Balears (pàgina 1), aquest document ha de regular tota una sèrie de subapartats:

  1. Criteris de confecció de grups.
  2. Criteris d’atenció a la diversitat i codocència.
  3. Agrupació de les matèries per àmbits, si així ho ha decidit el centre (com a màxim fins a 3r d’ESO).
  4. Criteris d’assignació de tutories.
  5. Criteris de distribució de docència.
  6. Criteris d’organització de reunions de coordinació docent.
  7. Criteris d’assignació i organització de coordinacions.
  8. Criteris d’orientació.
  9. Criteris d’organització de l’avaluació i recuperació de l’alumnat d’acord amb el marc normatiu vigent.
  10. Criteris per a l’elaboració d’horaris de l’alumnat i del professorat.

Entre d’altres aspectes, serà dins els Criteris per a l’elaboració d’horaris de l’alumnat i del professorat on els departaments poden fer propostes per definir els criteris de repartiment d’assignatures i assignació de grups. És important deixar clar que la normativa no diu que hi hagi d’haver un únic criteri de repartiment que afecti a tots els Departaments per igual. Serà el claustre qui decidirà si tots els departaments han de regir-se per un únic criteri o es poden respectar diferents criteris segons cada departament.

Així mateix, és també dins aquest document on es poden plantejar criteris d’assignació de guàrdies o també el fet d’haver d’anar al centre en horari d’horabaixa de manera regular.

Per al cas dels companys de Primària, serà aquest document el que reguli com i quan es fa l’hora de permanència popularment coneguda com «l’exclusiva».

Qui i com s’elabora el document dels Criteris pedagògics per a l’elaboració d’horaris de l’alumnat i del professorat?

Aquí és precisament on cal gratar. Resulta que la normativa no especifica com s’ha d’elaborar el document. L’únic que diu la normativa és qui l’ha d’elaborar (l’equip directiu) i qui l’ha d’aprovar (el claustre) però enlloc queda regulat com elaborarà aquest document l’equip directiu abans de sotmetre’l a l’aprovació del claustre.

Des d’UOB Ensenyament defensam una elaboració participativa del document per a que tot el professorat hi pugui participar de manera activa i l’aprovació (si escau) sigui el més conscient i compartida possible. Així les coses creiem que el procés d’elaboració hauria de ser:

  1. L’equip directiu que compartiria un primer esborrany a la CCP (en el cas dels CEIP a les reunions de coordinació de cicles) amb les línies generals per a un primer debat.
  2. Els diferents departaments tractarien l’esborrany i hi farien les aportacions que es considerassin oportunes.
  3. Les diferents propostes dels departaments es debatrien en un segon debat a la CCP per arribar a un consens i redactar l’esborrany.
  4. L’esborrany es sotmetria a l’aprovació del claustre.

La importància de conèixer bé l’horari laboral.

L’horari dels docents dels centres públics de secundària, de 37’5 hores setmanals, està dividit en:

  • 26 hores (que equivalen a 28 períodes de 55 min) amb horari fix en el centre.
  • 4 hores que no necessàriament han d’estar damunt l’horari setmanal i que s’activen per a reunions d’equips docents, claustres i sessions de seguiment/avaluació. És pràctica habitual algunes setmanes no fer aquestes hores per a poder compensar l’excés d’hores que es produeix les setmanes que hi ha sessions de seguiment/avaluació. Des d’UOB Ensenyament consideram que tots els centres haurien de seguir aquest modus operandi a fi de no sobrecarregar (encara més) els companys i companyes.
  • 7’5 hores que s’han de dedicar a activitats relacionades amb la docència i la formació permanent que poden no fer-se necessàriament al centre.

D’acord amb la configuració de l’horari setmanal dels docents de secundària, cal estar atents perquè és precisament en el document de Criteris pedagògics per a l’elaboració d’horaris de l’alumnat i del professorat on quedarà reflectit com, quan i a què es dedicaran aquestes 4 hores que no necessàriament han d’estar damunt horari fix.

Hores per a coordinacions: quantes i per què?

L’assignació d’hores per a coordinacions ve determinada pels Criteris per a la confecció d’unitats i quota. Aquestes hores venen assignades als centres en una bossa d’hores per a Altres coordinacions. Això vol dir que no hi ha preestablert un nombre d’hores per a cada coordinació i que és 100% decisió del claustre quantes hores s’assignarà a cada coordinació.

El nombre d’hores amb la qual es dota la bossa d’hores d’Altres coordinacions depèn de la tipologia de centre. Pots consultar la tipologia del teu centre en en següents enllaços:

Enllaç 1. Resolució del conseller d’Educació i Universitat de 24 de maig de 2018 per la qual es determina la tipologia dels centres docents públics no universitaris de les Illes Balears i el curs d’entrada en vigor de la nova tipologia (BOIB 31/5/2018, núm. 67).

Enllaç 2. Correcció d’errades en la Resolució del conseller d’Educació i Universitat de 24 de maig de 2018 per la qual es determina la tipologia dels centres docents públics no universitaris de les Illes Balears i el curs d’entrada en vigor de la nova tipologia (BOIB núm. 67, de 31 de maig).

Us adjuntam dues captures de pantalla de les graelles que apareixen al document de Criteris per a la confecció d’unitats i quota on queda estipulat el nombre d’hores de la bossa d’Altres coordinacions en funció de la tipologia de centre.

Des d’UOB Ensenyament sempre hem defensat l’empoderament dels claustres. Creiem que per assolir aquest objectiu és fonamental que tots els treballadors docents coneguin amb el major detall possible l’statu quo de la normativa que regula la quota dels centres.

Bàmbols! És a ca vostra on miren porno!

Bàmbols! És a ca vostra on miren porno!

Circular 288/2023 – Comunicat de premsa

UOB Ensenyament dona tot el suport al company de l’IES Porreres davant l’atac de l’extrema dreta catòlica. Com a primera acció hem oferit la nostra assessoria jurídica al company en qüestió. Convençuts que només el respecte a la llibertat de càtedra ens farà més forts com a treballadors, posam a l’abast del professorat de secundària i batxillerat un enllaç on es pot trobar el còmic per si el volen treballar a classe.

Podeu consultar el còmic AQUÍ.

També aprofitam per recomanar a l’extrema dreta, a la família que ha iniciat aquesta persecució i a tota persona que amb el seu silenci sigui còmplice de l’atac la lectura de l’estudi publicat el passat desembre per un equip d’investigadors de la UIB Pornografia a les Illes Balears. Accés i impacte sobre l’adolescència, dret internacional i nacional aplicable i solucions tecnològiques de control i bloqueig.

Podeu consultar l’estudi AQUÍ.

Les dades sobre l’accés al porno entre els adolescents són esfereïdores. No només això sinó que van a l’alça, especialment entre les adolescents. Com ens fan veure les dades de l’estudi: el 90,5% d’adolescents d’entre 13 i 18 anys, reconeix que en els darrers anys ha mirat pornografia. Això significa que la presència de la pornografia és molt majoritària en l’adolescència i que ha augmentat. A Espanya la prevalença del consum de pornografia en línia en adolescents i joves l’any 2018 (12-18 anys) era del 70,7%, amb un 86,9% pel que fa als homes i un 54,8% pel que fa a les dones. L’increment, pel que fa a Balears, ha estat de quasi 15 punts entre les adolescents i de 8 punts entre els adolescents. (pàgina 252).

Educar en les diferents sexualitats (en el sentit més ampli del terme) des de l’escola és l’arma més potent per combatre la xacra de la pornografia i les repercussions que pot tenir cap a la perpetuació d’actituds d’abús o fòbiques cap a determinats col·lectius.

Ara i sempre a UOB Ensenyament ens trobareu al costat dels companys i davant qualsevol atac a la nostra feina!

Concurs de trasllats post estabilització (IV). La solució: adjudicació en 2 torns.

Es compleixen les previsions fetes per UOB Ensenyament i 133 companys i companyes del cos de mestres que varen obtenir la condició de funcionaris a les oposicions de juny-juliol de 2022 veuran com molts dels nous funcionaris provinents del concurs de mèrits els passen davant a l’hora d’obtenir la seva primera destinació definitiva.

Circular 286/2023

UOB Ensenyament ha estat l’únic sindicat que s’ha posat al capdavant d’una reivindicació que bull als centres educatius però que curiosament no te cap ressò ni a nivell sindical ni a nivell de l’administració.

Ho vàrem treure a rotlle en una circular enviada a tots els centres dia 16 de desembre de 2022 (I), conscients que era un tema que començava a preocupar als docents. Després de tornar de les vacances de Nadal vàrem decidir moure fitxa per fer veure a la conselleria de la importància de fer alguna cosa al respecte. Per aquest motiu vàrem mantenir una reunió bilateral amb la Direcció General de Personal Docent dia 26 de gener de 2023 (II) on els vàrem traslladar la preocupació dels actuals funcionaris de carrera i dels efectes que es podien derivar si no s’actuava de cara al proper concurs de trasllats. Paral·lelament a n’aquestes accions vàrem enviar una instància al Ministerio de Educación y FP on vàrem voler indagar sobre quin era el marge de maniobra que tenia la conselleria d’educació a nivell autonòmic pel que fa al proper concurs general de trasllats que se celebrarà dins el proper curs 23-24 (concurs de trasllats autonòmic). La resposta obtinguda per part del Ministerio dia 13 de març (III) ens va confirmar que, efectivament, la Conselleria d’Educació i FP de les Illes Balears te marge de maniobra a nivell normatiu pel que fa a la propera convocatòria de concurs de trasllats del curs 23-24 que serà d’àmbit autonòmic.

Així les coses, la proposta inicial que férem de d’UOB Ensenyament va ser que els nous funcionaris provinents del concurs de mèrits concursassin amb zero punts, només amb la nota del procés selectiu, de la mateixa manera que ho han fet tots els nous funcionaris cada vegada que han concursat per primera vegada.

Tota manera, entenem que aquesta proposta que férem seria contrària a la sentència del Tribunal Suprem 1081/2022 que estableix que a partir del curs 22-23 als funcionaris se’ls ha de comptar l’experiència com a interins dins l’experiència en el cos del barem del concurs de trasllats.

Així les coses, per estar segurs que aconseguim evitar el greuge comparatiu que pot causar el proper concurs de trasllats, des d’UOB Ensenyament plantejam una segona proposta que sigui jurídicament viable.

La proposta consisteix en adjudicar el concurs de trasllats de caràcter autonòmic del proper curs 23-24 en dos torns:

  • 1r torn: funcionaris que han ingressat en el cos abans del 2023.
  • 2n torn: funcionaris que han ingressat en el cos durant el 2023.

Des d’UOB Ensenyament no deixarem de pitjar fins aconseguir que es materialitzi aquesta reivindicació. Consideram que el greuge comparatiu que pot generar el fet de no actuar no te cap justificació racional ni meritocràtica que el sostengui.

UOB reclama amb urgència una llista d’interinitats per a la pública i una altra per a la concertada

Igualtat d'accés pública i concertada

Si les escoles concertades es financien amb doblers públics, seria lògic que hi hagués dues llistes públiques. 

3 d’abril de 2023

Circular 283/2023

«Els centres concertats tenen els seus propis criteris de selecció i no segueixen l’ordre de prelació establert a la convocatòria d’interins de centres públics», aquesta és la frase que resumeix millor una injustícia més que han de suportar els i les interines que treballen per a la Conselleria d’Educació i Formació Professional de les Illes Balears.

L’escola concertada, que va néixer durant el primer Govern de Felipe González l’any 1985 amb la LODE, s’entenia com una figura temporal, és a dir, un model a extingir, per permetre garantir les expectatives quant a escolarització, aprofitant una xarxa que ja existia i funcionava d’escoles privades, racionalitzant les subvencions que es donaven als centres privats a canvi d’adoptar un funcionament públic que fos gratuït i no segregat pel que feia a l’admissió. Res més allunyat del que vivim avui dia:  L’Estat espanyol és el tercer país de la Unió Europea amb el percentatge més alt d’escola concertada. Una quarta part de l’alumnat s’escolaritza en centres de titularitat privada que se sostenen en part amb fons públics. Podem comparar amb models educatius que gaudeixen d’un rendiment acadèmic alt, com el finlandès, en el qual el 97% de l’alumnat es troba escolaritzat a la pública.

A Balears l’escola concertada acaba de signar el seu propi Acord Marc. A més a més, té la seva pròpia Mesa Social, que a la pràctica funciona a manera de junta, en la qual no participa la Conselleria d’Educació i sí les patronals, cooperatives i sindicats. En aquest acord les nòmines del professorat dels models públic i concertat s’equiparen, la qual cosa sempre és ben rebuda per a qualsevol que defensi el col·lectiu en general. 

Totes aquestes qüestions fan que de cada vegada, escola pública i concertada s’assemblin més en retribucions; només queda una diferència substancial: una escola pagada amb doblers públics no utilitza les llistes públiques (on els interins esperen que, per puntuació, arribi el seu moment de fer feina) i continua col·locant els seus treballadors «a dit».

UOB ja va denunciar l’any 2021 que molts professors de l’escola concertada havien pogut apuntar-se a les llistes de la pública i reconèixer la seva experiència; això va provocar que treballassin abans que molts companys de la pública que havien fet substitucions ben lluny de casa. Si des de la concertada es pot fer aquest canvi, ens demanam per què no hi ha dues llistes d’interinitats, i obligatòriament des d’aquestes i per ordre de puntuació, s’ha de contractar el professorat.

Atès que, a partir del curs 23-24 ens trobarem amb una interinitat que haurà de ser un màxim d’un 8%, demanam a la Conselleria d’Educació i Formació Professional un nou model en el qual totes les places pagades amb doblers públics hagin de passar per dues llistes en les quals no hi hagi col·locacions arbitràries: una llista d’interinitats d’escola pública i una de concertada, on els companys i companyes puguin triar si volen accedir a un o l’altre model d’escola o a ambdós. Cada una amb la seva baremació, però que permeti les mateixes oportunitats a tots els i les docents. UOB farà aquesta petició a la propera Mesa d’interins.

Llicència Creative Commons CC BY-NC-SA 4.0 by UOB

Concurs de trasllats post estabilització (III). El Ministerio ens dona la raó, el marge de maniobra és possible.

Circular concurs de trasllats

Més d’un centenar dels actuals funcionaris del cos de mestres quedaran relegats durant anys a l’expectativa de destinació si la Conselleria no escolta la reivindicació d’UOB Ensenyament.

Circular 282/2023 – Comunicat de premsa
El Ministerio de Educación y FP dona la raó a UOB Ensenyament quant al marge de maniobra que te la Conselleria d’Educació i FP de les Illes Balears perquè a l’hora d’organitzar el concurs de trasllats d’àmbit autonòmic del curs 2023-2024 pugui establir que els nous funcionaris provinents del concurs de mèrits concursin per primera vegada amb 0 punts, només amb la nota del procés selectiu.

L’argumentació jurídica que defensam des d’UOB Ensenyament, que ha estat avalada per la resposta escrita que hem obtingut per part del Ministerio de Educación y FP, és que el Reial Decret 1364/2010 que regula els concursos de trasllats d’àmbit estatal no estableix cap obligació a les Comunitats Autònomes quant a les bases i l’organització dels concursos d’àmbit autonòmic que es puguin convocar els anys que no es convoquen concursos d’àmbit estatal.

Paràgraf final de la resposta a la instància enviada al Ministerio. Consulta el text sencer.


Com ja hem explicat en més d’una ocasió aquesta reivindicació se centra en un escenari post resolució del concurs de mèrits i el que cercam evitar són dues coses:

  1. La limitació del dret a la mobilitat a tota una sèrie de companys i companyes que actualment ja són funcionaris de carrera i que quan varen obtenir la condició de funcionaris de carrera, després d’haver superat unes oposicions, les seves possibilitats de mobilitat no preveien el daltabaix que provocarà l’estabilització via concurs de mèrits ni el fet que a partir del curs actual a l’hora de participar en un concurs de trasllats es reconeguin també els anys d’experiència com a interí.
  2. Un greuge comparatiu amb tots els funcionaris de carrera de la Història que sempre que han participat per primera vegada en un concurs de trasllats (per mirar d’obtenir la seva primera destinació definitiva) ho han fet d’acord amb la nota del procés selectiu (oposicions).

Com ja vàrem denunciar amb la Circular 278/2022 enviada als centres dia 16 de desembre de 2022 i com vàrem posar damunt la taula a la reunió bilateral mantinguda el passat 26 de gener amb la Direcció General de Personal Docent en el concurs de trasllats d’àmbit autonòmic que es durà a terme durant el proper curs 2023-2024 es generarà una gran problemàtica als funcionaris de carrera actuals per la confluència de dos factors que ningú contemplava fins fa menys d’un any:

  • a) Que els funcionaris provinents del Concurs excepcional de mèrits NO hauran de fer fase de pràctiques i per tant concursaran amb tot el barem de mèrits, no com els funcionaris en pràctiques que concursen per primera vegada amb la nota del procés d’oposicions que els ha permès guanyar la plaça.
  • b) Que a partir del curs actual 2022-2023 en els concursos de trasllats també es té en compte l’experiència com a interí arran de la sentència del Tribunal Suprem 1081/2022.

Concretament, aquells perfils que poden veure limitades les seves possibilitats de mobilitat són:

  • Funcionaris de carrera que el curs 2023-2024 es trobin en situació d’expectativa de destinació.
    A les llistes d’adjudicació provisionals del cos de mestres del concurs de trallats d’àmbit estatal que actualment hi ha en curs ja hi ha 132 companys i companyes que han quedat en expectativa de destinació. A l’espera de veure com es resol finalment el concurs de trasllats actual (llistes d’adjudicació definitives) ja és de preveure que molts d’aquests companys i companyes quedaran en expectativa de destinació per al curs 2023-2024 i en el proper concurs de trasllats veuran com molts dels nous funcionaris provinents del concurs de mèrits els passen davant mentre ells segueixen quedant relegats a l’expectativa de destinació.
  • Funcionaris de carrera que ja tenen destinació definitiva, però aspiren a canviar de destinació i que al curs 2023-2024 poden concursar (generalment els que es troben en la seva primera destinació definitiva).
    Aquest és sens dubte el col·lectiu més perjudicat ja que de cop i volta han vist reduïdes les possibilitats de mobilitat que fins fa menys d’un any tenien.
    Dins aquesta casuística hi trobam molts de funcionaris que varen superar les oposicions el 2021 i que després de complir amb els 3 cursos de permanència mínima dins la seva primera destinació definitiva aspiren a fer un canvi, en molts casos d’illa. No fa falta dir que aquest canvi d’illa es pot ajornar durant molts d’anys en funció de cada especialitat.
  • Funcionaris de carrera amb destinació definitiva però actualment en comissió de serveis per motius personals dins la mateixa illa.
    Sota aquest perfil hi trobam funcionaris de carrera que varen aprovar les oposicions el 2021 i que a la seva primera destinació definitiva els va tocar una plaça que els dificultava la conciliació familiar. Com que la resolució de la convocatòria de comissions de serveis sí que permet demanar una comissió de serveis dins la mateixa illa han pogut obtenir-la per al curs actual 2022-2023 però difícilment podran obtenir-la per al proper curs que per altra banda seria el curs que ja podrien concursar deprés de complir amb els 2 cursos de permanència per obtenir un canvi de destinació que els facilités la conciliació familiar.

A UOB Ensenyament som molt caparruts. Hem advertit de la situació amb més d’un any d’antelació i seguirem repicant fins al darrer alè.

UOB Ensenyament no es conforma amb la integració al grup d’A1 de només certs docents d’FP: cos únic docent

Igual feina, igual salari

Circular 281/2023


Ens oposem a l’existència de categories de docents. Per això, emprenem mesures per aquells docents d’FP que no poden fer el transvasament a A1 i denunciem que no s’hagi inclòs als Mestres d’infantil i Primària i als Mestres de Taller d’Arts Plàstiques i Disseny.

Ja és conegut que UOB Ensenyament és partidària d’un cos únic de docents i, en conseqüència, es mostra a favor de tota acció encaminada a fer-ho possible. Aquesta és i serà, una de les nostres prioritats fins que no aconseguim acabar amb l’existència de categories de docents.

Celebram la passa que s’està fent amb la integració dels docents de Formació Professional, del grup A2, fins a fer-se efectiva aquesta integració, al grup A1. No obstant això, no deixarem de reivindicar un cos únic fins que tots els docents, independentment del cos i situació administrativa, tenguin les mateixes condicions salarials i de cotització.

L’esmentada integració, en curs, ha fet que, aquesta reivindicació històrica d’UOB, últimament s’hagi centrat especialment en el col·lectiu d’FP. I és que, des d’UOB Ensenyament hem vist necessari posar en relleu el greuge comparatiu que es produeix de no fer-se efectiva la integració i, el conseqüent, reconeixement amb efectes retroactius des del 19 de gener de 2021 (data d’entrada en vigència de la LOMLOE, la qual obliga a la integració dels docents funcionaris d’FP amb titulació universitària al cos de secundària) dels drets administratius i econòmics, també, dels interins i funcionaris en pràctiques, fins al moment, exclosos d’aquest tràmit. És per això, que posem a la disposició dels afectats (interins i funcionaris en pràctiques) dues instàncies per reclamar a la Conselleria d’Educació i FP de Balears que compensi la diferència salarial que existeix entre el cos A1 i A2, amb efectes retroactius des de la data d’entrada en vigor de la citada llei i fins que es faci efectiva la seva integració al cos A1. Així mateix, també, recordar-vos que s’ha forçat a la Conselleria a introduir en el nou Acord Marc la necessitat d’estudiar la situació de dos perfils singulars de professorat de formació professional: la d’aquells funcionaris que van ingressar al cos amb el requisit exigit en el seu moment, però que no disposen de titulació universitària que els permeti accedir al cos A1, i la d’un col·lectiu d’interins que en el seu moment, també, van accedir a la funció docent amb la titulació requerida, però que s’han vist al carrer per no tenir ara la titulació exigida, tot i disposar d’ampla experiència en l’exercici de la docència. 

Per tant, tot i que celebram l’avanç amb els companys d’FP, volem deixar clara la nostra postura: volem acabar amb les categories de docents. I això implica integrar al grup A1, també, als Mestres d’Infantil i Primària i als Mestres de Taller d’Arts Plàstiques i Disseny. UOB Ensenyament denuncia que, igual que s’ha fet amb el professorat d’FP, des de l’Estat no s’hagin inclòs als mestres en el transvasament al cos A1 i en, conseqüent, se’ls privi del gaudi de les mateixes condicions salarials i de cotització que als seus companys de secundària. La titulació ha deixat de ser-ne l’excusa i és que ara tots els mestres han de fer un grau de 4 anys (i no una diplomatura de 3) per accedir a la professió.