Categoria: Circular

NO tots els camins duen a l’acreditació digital

22 de febrer de 2024

Circular 303/2024

En la MSE 20 d’abril de 2023 es va tractar, després de temps de rumors i molts interrogants, el procediment, registre i acreditació de la competència digital docent. Podeu consultar el resum de Mesa.

Tot i que inicialment teníem de termini fins al juliol de 2024 (i previsiblement s’ha endarrerit a juliol de 2025), hem de recordar que, ara per ara, no és obligatori acreditar-se digitalment, però tampoc sabem si en un futur pot repercutir negativament. No obstant això, i com si el col·lectiu docent no en tingués ja prou, aquesta falta de claredat ha generat encara més confusió i ansietat.

Suposadament, com queda palès a la Resolució reguladora, els procediments d’acreditació digitals possibles són:

Certificació de la formació
Títols oficials universitaris
Superació de la prova específica
Avaluació a través de l’observació d’exercici
Anàlisi i validació d’evidències.

Deim suposadament perquè, fins al moment, l’acreditació per formació ha sigut l’única opció a l’abast de tot el professorat. Un únic fi més beneficiós per uns i més esclau per altres.

Des de llavors, tot i haver-ho reclamat en més d’una ocasió, no s’han proporcionat detalls d’altres vies d’acreditació, diferents de la primera. UOB Ensenyament advoca perquè aquest, com tot altre procediment, sigui transparent i exigeix explicacions i demana clarificacions sobre el desenvolupament tardà d’aquestes altres vies. No sabem exactament el perquè d’aquesta opacitat; potser assumeixen que els docents disposem d’abundant temps lliure o que estem motivats únicament per motius financers. Això no fa sinó erosionar i desgastar el professorat. A més, ens ensumem que el 2025 no serà el final de recorregut, ja que perquè tingui tirada haurem de continuar batallant fins a obtenir un nivell superior.

Doncs bé, una de les opcions establertes és la superació d’una prova específica, com es detalla a l’annex 5 de la Resolució. No obstant l’anterior, aquesta prova, que hauria de tenir caràcter anual, encara no s’ha convocat, provocant que els docents inverteixin temps en formacions per acreditar-se, quan aquesta qüestió podria haver quedat resolta si la prova s’hagués convocat des d’un inici

L’acreditació per titulació, modalitat que permet adquirir els nivells A1 o A2 mitjançant títols oficials que habiliten per a la professió docent, junt amb un document emès per la Universitat corresponent on se certifiqui els indicadors d’assoliment del MRCDD tampoc està, com era d’esperar, disponible.

Una quarta via és, i segons descriu l’annex 6 de la mateixa Resolució, l’avaluació de l’observació de la tasca docent o l’anàlisi i la validació d’evidències especifica. Aquesta via permet als docents aportar evidències documentades que els permetin donar per assolides determinades àrees de competència i/o sol·licitar l’observació directa de la seva pràctica. Us sorprèn que al web posi que aquest tràmit està en construcció? A nosaltres, no. UOB Ensenyament continuarà evidenciant les ganes que té el sistema de complicar la vida del docent. Però no acaba aquí la cosa: aquesta via té un cop amagat i no disponible per a tothom, ja que, en cas de tenir la sort de ser l'»escollit» (triat ponent en activitats relacionades amb la competència digital, en un mínim de 70 hores) se t’acredita automàticament un C1 o C2. Sabem que ha estat una formació massiva, on molts docents volien obtenir el certificat, però UOB Ensenyament no combrega amb un model que selecciona els ponents d’una formació a dit i que no és de concurrència pública.

Per acabar, els representants d’UOB Ensenyament volem tornar a deixar palesa, per un costat, que es tracta d’una qüestió política i, per l’altre, reiterar la nostra postura: la necessitat d’acreditar automàticament, amb un nivell A1, a qualsevol docent que hagi exercit la docència durant almenys un mes i hagi avaluat, com a mínim, una avaluació durant l’època de confinament. Hi ha millor evidència tangible de competència digital bàsica (nivell A1) que haver ensenyat i avaluat en circumstàncies tan exigents com el confinament?

Palma, 22 de febrer de 2024

24 hores NON-STOP: Cansats dels abusos salarials!

15 de febrer de 2024

by Unió Obrera Balear

Circular 302/2024

Una docent de les Illes Balears se’n va tres dies de viatge d’estudis a Barcelona amb el seu grup. Aquests tres dies ha de contractar a una persona perquè li cuidi els seus fills de 4 i 6 anys, ja que la seva parella treballa i no se’n pot fer càrrec a les tardes. La docent se’n va de casa 72 hores, 18 de les quals formen part de la seva jornada laboral. Què passa amb aquestes 54 hores extraordinàries que fa la docent? Seran compensades? Com? Podria objectar-se que la participació en viatges d’estudis és voluntària. Tècnicament, així és. Però cal no oblidar que, per sentit de la responsabilitat, sovint molts docents sentim l’obligació moral d’acompanyar els nostres alumnes en un aspecte important de la seva formació. Molts cops aquesta pressió és més forta que els nostres interessos personals, inclosa la conciliació familiar.

UOB Ensenyament es demana si el conseller d’Educació i Universitats aniria de viatge d’estudis si no percep cap gratificació econòmica per aquest concepte. Per la totalitat dels docents de les Illes Balears, la resposta és senzilla: on el centre i/o l’alumnat elegís. També ens demanem si s’és conscient que els docents som funcionaris de la Conselleria d’Educació i Universitats i podem recordar el que perceben, amb total mereixement, els funcionaris de la sanitat pública per realitzar hores extraordinàries. Per què aquestes diferències tan abismals?

La LEIB anima a promocionar activitats educatives, culturals i esportives, així com a establir ajuts en relació amb activitats complementàries i extraescolars. També està marcat a la legislació que els docents han de ser indemnitzats si participen en activitats fora del seu horari lectiu, de caràcter voluntari, com per exemple, als viatges d’estudis, però el ROC marca que serà cada centre qui decidirà com fer aquesta gestió. Els docents ens mereixem aquestes incongruències? Són justes aquestes diferències entre personal de l’Administració de les Illes? Doncs, el Decret 85/1990, de 20 de setembre, a l’article 2.5.4, estableix que la realització de serveis extraordinaris s’ha de compensar (…) cada hora realitzada fora de la jornada normal de treball com una hora i mitja de descans addicional. Per cada hora de servei extraordinari prestada en horari nocturn o jornada festiva, el temps de descans addicional és de dues hores. Així doncs, no hauríem de conformar-nos amb l’almoina d’un parell d’hores, pot ser que fins a un dia de compensació si la directiva del centre és “benevolent”, quan partim a acompanyar els nostres alumnes, perquè a la mestra de l’exemple li pertocaria més d’un dia de compensació.

Perquè, amb el nou ROC (al que UOB Ensenyament, i totes les forces sindicals presents a la Mesa Sectorial d’Educació s’hi van oposar) les gratificacions marcades (respecte a l’horari) a penes compensen la despesa que fan els docents als viatges d’estudis i a més aquest marca que serà la direcció del centre qui autoritzarà la compensació corresponent. A UOB Ensenyament demanem una unificació de gratificacions i/o compensacions marcades al ROC perquè tots els docents tinguin les mateixes condicions sociolaborals.

El problema no és banal. En realitat, estam discutint quina és la natura de la funció docent. Estam cansats que, de manera explícita o implícita, l’Administració ens continuï tractant com a monjos que només treballen per vocació i a canvi d’almoina. La vocació és una virtut, però els docents som, abans de res, treballadors. Un treballador pot tenir vocació, però allò que ha de tenir en tot cas, és professionalitat. I la professionalitat va lligada a una remuneració acord amb la responsabilitat que s’assumeix i la qualitat del treball. D’altra banda, l’Administració no dubta a tractar el seu personal docent com a personal dels serveis generals de la CAIB quan es tracta de retallar-li sou o drets laborals (retallades del 2020-21, marcatges, dret a emmalaltir), menystenint així l’especificitat de la funció docent.

Per què, aleshores, aquest personal docent cada cop més assimilat a la resta de personal CAIB no ha de gaudir de les mateixes dietes i gratificacions? Recordem que el personal que atén comissions per raó del servei percep una dieta diària de 91,83 € quan aquesta implica una pernoctació fora de la residència habitual. UOB Ensenyament no acceptarà més excuses per mantenir-nos mal pagats. Que fins ara els docents ens haguem contingut per sentit de la responsabilitat, no vol dir que no estem cansats d’abusos salarials!

UOB Ensenyament ja plantejà la qüestió Mesa Sectorial i ha enregistrat una instància adreçada a l’Administració perquè aquest aspecte es pugui regular i que l’esforç que es fa en acompanyar els alumnes es vegi compensat de manera adequada, és a dir, tant en horari, com econòmicament.

Palma, 15 de febrer de 2024

Pioners del cos únic: mateixa feina, mateix salari!

8 de febrer de 2024

by Unió Obrera Balear

Circular 301/2024

UOB Ensenyament és un dels dos sindicats docents que poden considerar-se hereus directes del llegat de l’Assemblea de Docents. L’Assemblea de Docents va reivindicar el cos únic, i UOB Ensenyament va fer seva aquesta reivindicació des del seu naixement, que fou ratificada en assemblea.

Així diu un dels nostres documents fundacionals, intitulat Què és UOB Ensenyament:

Presa d’acords per via assembleària. No a les cúpules autocràtiques.
Alliberats totals i parcials per un temps determinat. No a la perpetuació en el càrrec.
Defensa a ultrança de les reivindicacions dels docents organitzats en Assemblea.
Representativitat de tots els cossos als òrgans de Govern i reivindicació del cos únic.
Defensa d’una educació de qualitat i en català.
Bel·ligerància davant les agressions a afiliats i afiliades i al col·lectiu docent en general. Cap agressió sense resposta!
Lluita per unes retribucions i condicions laborals dignes i per la llibertat d’expressió i de càtedra.

Des d’aleshores UOB Ensenyament ha repetit la demanda fins al dia d’avui; sense ànim de ser exhaustius, us convidam a llegir les nostres circulars de 19 de gener de 2021 (“Una passa cap al cos únic”), de 22 de gener de 2021, o de 26 de març de 2021, i veureu com, en un breu període de temps, la reivindicació del cos únic és un leitmotiv del discurs i de l’acció sindical d’UOB.

Per tant, només els dos sindicats esmentats (UOB Ensenyament i Alternativa Docent) poden presumir d’una trajectòria històrica consagrada a la consecució del cos únic docent.

UOB celebra que d’altres sindicats de docents s’afegeixin a la lluita. Els donam la benvinguda, però els pregam que recordin el passat i que actuïn amb la prudència i cortesia que hom pot esperar de qualsevol nouvingut a una causa.

Palma, 8 de febrer de 2024

No es poden substituir recursos per discursos: Increment insuficient i mal distribuït davant el Desafiament Educatiu

31 de gener de 2024

by Unió Obrera Balear

Consulta l’històric de les nostres circulars

Circular 300/2024

L’any 2024, el pressupost d’educació a les Illes Balears ha arribat als 1.358,8 milions d’euros, marcant un increment del 7,5% respecte al 2023. Tot i que aquest augment és destacable, especialment en comparació amb els 1.066,7 milions d’euros del 2022, encara queda curt respecte a les necessitats i expectatives del sistema educatiu, així com de les recomanacions internacionals. També és, i molt, qüestionable l’assignació que se’n fa d’aquest.

Per posar-ho en perspectiva, mentre la nostra autonomia destina 998 € per càpita a l’educació, el País Basc en destina 1.445 i Navarra, 1.349. Idò, si ho revisem, ens trobam, en termes relatius, a la 12a posició del rànquing de comunitats en inversió educativa. Així mateix, mentre que la despesa pública total a Espanya en educació respecte al PIB és del 5%, a les Illes Balears només arriba al 4,2%, quedant per sota de les recomanacions de la Comissió Europea de dedicar-hi, un mínim d’un 7%, o de la UNESCO de què sigui del 5%.

Analitzant el desglossament del pressupost es pot veure que la despesa en personal docent ha augmentat en 30,5 milions d’euros respecte al 2023. La pregunta crucial és: serviran, realment, aquests milions per millorar les condicions sociolaborals d’un col·lectiu que està de cada vegada més esgotat i desprestigiat?

L’educació inclusiva també ha vist incrementada, tot i que de manera insuficient, la seva partida, passant dels 120 milions d’euros del 2023 als 151 milions d’euros del 2024. Ara bé, hi ha una altra cara de la moneda: la partida de drets i diversitat ha minvat en més de 5 milions.

Per altra banda, hi ha altres diferències interanuals en algunes partides que ens preocupen, i molt.

La primera és la desaparició de la partida destinada a planificació i normalització de la llengua catalana i l’increment, paral·lel, dels “Altres serveis a l’ensenyament” en, aproximadament, 20 milions. Us sona d’alguna cosa aquesta quantitat? A nosaltres, sí, són els 20 milions, de només un trimestre, per donar serveis de segregació lingüística a l’escola. Al mateix temps, es reserven 750.000€ en concepte de “garantia de llibertat lingüística”. De veritat que aquesta ha de ser la prioritat de la nostra escola pública?

La segona qüestió que ens sorprèn és que la inversió en formació del professorat no només no augmenta, sinó que disminueix en un 0’11%, quan la formació permanent del professorat emergeix com un pilar bàsic en el desenvolupament educatiu i la construcció del procés d’ensenyament-aprenentatge. El professorat, en la seva funció central de transmetre coneixements i fomentar el desenvolupament integral dels estudiants, exigeix una preparació especialitzada (demanda històrica d’UOB Ensenyament, inclosa en l’Acord Marc 2023) i contínua. Una formació adequada capacita els educadors per comprendre les diversitats culturals, com adaptar-se als canvis i implementar mètodes d’ensenyament innovadors i inclusius. La importància de la formació del professorat rau en la seva capacitat d’influir de manera positiva en el futur de les generacions venidores i en la creació d’una societat informada, crítica i socialment responsable. No obstant això, sembla que aquesta no és la prioritat de la nostra Conselleria.

Finalment, però no menys important, és l’increment exponencial del capítol d’inspecció educativa. No ho negarem, un increment del 148,33% respecte de l’any anterior ens fa saltar les alarmes, especialment després de l’esmena als pressupostos presentada pel partit d’ultradreta VOX referent a l’augment de la plantilla d’inspectors i que resa textualment: «Reforzar la plantilla de inspectores en educación para preservar la enseñanza y la ausencia de intromisiones ideológicas».

En infraestructures, el pressupost ha passat dels 41 milions d’euros el 2023 a 47,7 milions el 2024, destinats a la construcció i millora de centres educatius. Malgrat aquest augment, cal tenir presents els increments inflacionaris que hi ha hagut en els pressupostos dels projectes ja iniciats.

En conclusió, encara que el pressupost d’educació de les Illes Balears per a l’any 2024 representa un avanç, continua sent insuficient per assolir els nivells desitjats de qualitat educativa. La falta d’inversió i la manca d’una distribució adequada es tradueixen en problemes com la baixada del nivell educatiu, l’abandonament escolar, la segregació lingüística i socioeconòmica i l’esgotament dels treballadors, entre d’altres. Això posa en relleu la necessitat d’un major compromís per part de les autoritats per garantir una educació de qualitat a totes les Illes Balears. Ja és hora que se substitueixin els discursos per recursos.

Palma, 31 de gener de 2024

Ús dels mòbils: la Conselleria només veu la punta de l’iceberg

23 de gener de 2024

by Unió Obrera Balear

Circular 299/2024

Demà, 24 de gener, se’ns ha convocat a la Mesa Sectorial d’Educació per a tractar i fer aportacions a les instruccions sobre la regulació de l’ús dels telèfons mòbils i dispositius electrònics als centres educatius. La coincidència amb la mesa de directors dels centres el mateix dia per a informar-los de la seva implementació ens fa sospitar que la conselleria no té cap intenció d’escoltar les nostres aportacions ni d’iniciar un veritable procés de negociació.

En aquest context, UOB Ensenyament fa una crida categòrica a no només limitar, sinó prohibir l’ús personal de telèfons mòbils i altres dispositius electrònics als centres educatius sempre que no respongui a una necessitat o activitat pedagògica.

Una vegada més, la Conselleria fa tard. UOB Ensenyament ja va posar de manifest totes les conseqüències negatives d’abusar dels telèfons mòbils als centres escolars, així com dels plans de digitalització precipitats i sense rigor pedagògic.

El posicionament d’UOB Ensenyament, definit per assemblea en el seu moment (curs 19-20), va ser la de treure els dispositius mòbils personals dels centres educatius de primària i secundària fins a finalitzar el primer cicle d’ESO, iniciativa capdavantera a l’estat en promoure la regulació de l’ús de mòbils personals a l’aula.

La manca d’acció i iniciativa de la Conselleria durant aquests darrers anys s’ha traduït en el fet que ara se’ns presenta un recull de normes que els centres han anat introduint discrecionalment sobre la marxa per gestionar una problemàtica que de cada any s’ha anat fent més grossa.

Lamentam que aquesta no sigui l’oportunitat perquè l’Administració prengui un paper protagonista en aquest assumpte transcendent per a l’educació. La Conselleria ens vol vendre la idea de llibertat a l’autonomia que donen als centres o claustres a l’hora de redactar les instruccions i normes. Des d’UOB Ensenyament entenem que donar flexibilitat als centres educatius significa més responsabilitat i feina que recau damunt les directives i els claustres. Serà responsabilitat de la coordinació TIC, de la comissió de convivència, d’una nova comissió o de la directiva? No ens equivoquem: això es diu passar la patata calenta, no voler enfrontar-se al problema i desmarcar-se de tenir aquesta problemàtica.

El que demanem no és una simple restricció com la presentada, sinó una involucració real de l’Administració educativa. L’escola requereix una resposta valenta de les autoritats per contrarestar les conseqüències negatives que l’ús no controlat d’aquests dispositius ha demostrat tenir en la qualitat educativa i la gestió quotidiana dels centres. Dades objectives revelen un augment alarmant de la dependència dels estudiants als telèfons mòbils, amb un impacte negatiu en el temps dedicat als estudis i les interaccions socials.

A més, permetre i normalitzar l’ús dels telèfons mòbils als centres ha comportat un augment dels casos de ciberassetjament, de les addiccions, les disputes, pèrdues i robatoris que han generat infinitat de conflictes la resolució dels quals ha recaigut sempre sobre les espatlles dels docents, especialment de les tutories. Per si no fos prou, la Policia Nacional de les Illes Balears ha constatat els últims mesos que els alumnes d’avui tenen el llindar de violència molt per sobre del que era habitual, una conseqüència més de l’abús de pantalles i que té un impacte nociu en la convivència dins les aules (insults, agressions, faltes de respecte, etc.).

Convidam el lector a reflexionar sobre aquest tema, que no afecta només els alumnes, sinó també les famílies i els docents. Aquests últims han vist com l’entrada massiva de les pantalles a les aules ha suposat una forta càrrega addicional de feina, amb un impacte negatiu sobre el seu dia a dia al centre. Veiem una evident desprotecció del professorat i un desconeixement per part de les famílies. Per això, volem destacar el paper fonamental que ha de recobrar aquesta figura, essencial dins la comunitat educativa.

En consonància amb el publicat la setmana passada, pensem que la normativa ha d’anar més enllà dels mòbils i dispositius electrònics personals: és imperatiu regular l’ús de les pantalles en general. I el que s’ha disposat a reglamentar la nostra Conselleria és només la punta de l’iceberg del problema.

Per part d’UOB Ensenyament demanem que no només hi hagi formació cap als docents i famílies, sinó que també proporcionin xerrades informatives per a tot l’alumnat de les Illes. A dies d’avui, són els equips d’orientació qui concreten aquestes xerrades amb diversos especialistes, però des d’UOB Ensenyament vegem necessari que sigui la Conselleria d’Educació qui tramiti i ofereixi aquesta formació.

Ensenyar als alumnes a gestionar el seu telèfon mòbil no ha de suposar una feina extra per als docents, sinó que són les famílies les que s’han de conscienciar i responsabilitzar d’aquest fet, i les que han d’impedir que els seus fills facin un mal ús dels mòbils. Els docents ja tenen prou feina per afegir-los sobre l’esquena tota la responsabilitat que implica educar en el bon ús de les noves tecnologies.

Palma, 23 de gener de 2024

(Des)digitalització

18 de gener de 2024

by Unió Obrera Balear

Circular 298/2024

A principis del 2022, UOB Ensenyament advertia d’una amenaça que planava sobre el nostre sistema educatiu: la digitalització de l’ensenyament. Aquesta amenaça redefiniria radicalment tant la manera d’ensenyar com les condicions laborals dels docents.

El precipitat Pla de Transformació Digital de les Aules (UOB Ensenyament ja va denunciar-ho en el seu moment, Pla de Digitalització: oportunitat o perill), executat sense cap estratègia ni sense escoltar a cap part implicada —professorat i famílies—, no ha suposat cap millora de l’educació a les nostres illes. I així ho reflecteixen les aules…

Ara, després d’un cert temps, es veuen clars els efectes dins i fora de les aules: l’abús de les pantalles s’ha traduït en una major distracció i addicció d’uns alumnes que, sobreestimulats per continguts de curta durada, han patit una alteració negativa en la seva conducta.

En conseqüència, les famílies han manifestat a través de diferents moviments (com ara el Moviment Aules lliures de Pantalles), una sèrie de peticions al·legant que tanta pantalla influeix negativament en l’educació i la salut dels seus fills i filles.

Per altra banda, persisteix l’esgotament dels docents en comprovar els molt pobres resultats d’una tasca que ha suposat una gran inversió d’hores per elaborar continguts digitals en català. Tot això sense oblidar que els llibres digitals tenen generalment un preu força elevat i presenten sovint uns continguts discutibles.
UOB Ensenyament demana que l’Administració, a través d’una convocatòria de lliure concurrència, alliberi un grup de docents de les diferents matèries per destinar la seva jornada exclusivament a elaborar materials digitals de qualitat, tal com es va fer amb el disseny de situacions d’aprenentatge o per a traduir els currículums de la LOMLOE.

Per complir amb el que s’especifica al currículum quant a competència digital, l’Administració va decidir implantar els Chromebooks com a eina personal d’estudi, sense escoltar les recomanacions de docents ni famílies.

Què s’ha fomentat amb el pla de digitalització imposat per l’Administració, sense termini ni estratègia, afavorint la tendència social d’immediatesa?
El professorat està esgotat i cremat a causa de les noves circumstàncies que l’han forçat a treballar amb unes condicions molt poc idònies: canvis metodològics sobrevinguts, alta inversió de temps en tasques burocràtiques i elaboració d’ingent material didàctic i formacions d’acreditació digital, les quals no aporten cap millora substancial a l’educació entre pantalles dels nostres alumnes. Així com ja va posar de manifest UOB Ensenyament —Veure Mesa Sectorial— tornem a insistir en la immediata acreditació d’ofici del nivell A1, ja que només depèn de la bona voluntat de la Conselleria, i poder invertir el temps en unes útils i profitoses formacions digitals per enriquir i no simplement canviar el format de les classes.

Com afecta el Pla de Digitalització a les condicions sociolaborals dels docents?

Primer de tot, per portar a terme aquest pla de digitalització, el claustre sencer s’ha hagut de pagar de la seva butxaca un dispositiu electrònic personal per fer la seva tasca . No fa falta dir que qualsevol empresa proporciona als seus treballadors les eines professionals necessàries per desenvolupar la seva feina. Estem cansats d’esperar que la nostra Administració ho faci pels docents.

Això sí, pel que fa a les famílies, la no obligatorietat de tenir un Chromebook (possiblement per qüestions econòmiques), o disposar d’un compte propi de correu electrònic personal (sobretot per protegir dades dels menors) dificulta la continuïtat del procés de digitalització. Davant aquest fet, per elaborar el material d’aula els docents tenen 2 alternatives:

Tornar als recursos en paper i boli per a tot el grup classe.
Fer el doble de feina a l’hora de preparar material digital via Chromebook per uns i material tradicional pels altres.

Per tant, on queda la llibertat del docent a l’hora de decidir la millor manera d’ensenyar i d’adaptar-se a les necessitats dels seus alumnes?

I no acaba aquí la cosa: a la càrrega laboral digital del docent i a la paperassa burocràtica s’hi ha afegit la gestió de correus a través de les diferents aplicacions de missatgeria instantània que obliguen els docents a estar online les quasi 24 hores del dia.
A tot això hi hem de sumar la inversió necessària en temps i esforç que suposa per als docents formar-se en l’àmbit digital (Classroom, plataformes educatives, maneig del GESTIB, etc.).

Des de UOB Ensenyament demanem a la Conselleria que crei una plataforma d’àmbit educatiu lliure com a eina d’ús habitual per als docents i que augmenti les dotacions de material informàtic a les aules i així, no sobrecarregar amb deures digitals a casa i respectar el descans digital que volen les famílies i els docents.

Es parla d’un pla de Desconnexió digital que està preparant la Conselleria. UOB Ensenyament vetllarà per a assegurar un merescut i necessari descans digital pels docents. S’ha de garantir que puguin desconnectar del bombardeig de correus i consultes educatives de qualsevol índole durant els capvespres, caps de setmana i festius sense la pressió social d’haver de contestar de forma immediata que impera avui dia.

UOB no veu productiu ni necessari que totes les activitats de totes les matèries dins i fora de l’aula siguin a través de pantalles. Insta a reconduir l’educació a través d’un replantejament digital profund, fer una passa enrere i limitar la presència massiva de les pantalles dins l’àmbit educatiu, per poder avançar de manera intel·ligent i oferir un aprenentatge més saludable en ús de pantalles. Trobem l’equilibri o haurem de fer com els països nòrdics, que tornen a l’ensenyança analògica tradicional.

Palma, 18 de gener de 2024

Carta dels docents als Reis d’Orient

30 de novembre de 2023

by Unió Obrera Balear

30 de novembre de 2023

Circular 297/2023

Consulta l’històric de les nostres circulars

En un context en què el cost de la vida a les Illes Balears ha registrat un augment mitjà aproximat del 17% i un espectacular increment del 45% en els preus de l’habitatge en els últims cinc anys, és imperatiu abordar una qüestió urgent que afecta directament els docents de les Illes Balears: la manca d’adequació del complement de residència a la realitat econòmica de les Illes.

El complement de residència, definit amb una quantia específica per a cada illa té, suposadament, com a objectiu compensar econòmicament als docents pel nivell de vida més alt de la comunitat i així contribuir a equiparar el poder adquisitiu, incentivant als professionals a treballar a les zones amb preus més elevats. No obstant això, l’exponencial increment del cost de la vida, iniciat a les Pitiüses, però que s’ha anat expandint a la resta d’illes, només s’ha vist reflectit en una modesta actualització del citat complement en un 8% pel mateix període.

La crisi de l’habitatge és un factor clau en aquesta problemàtica, especialment a Eivissa i Formentera. Molts docents s’estan veient obligats a buscar alternatives en altres comunitats o fins i tot en el sector privat, que sovint ofereix condicions més atractives i una remuneració substancialment superior, especialment a determinades especialitats. Les mesures per abordar aquesta qüestió que estan oferint les nostres administracions, malauradament, estan sent molt minses i són simplement pegats a un problema major.

Les conseqüències d’aquest desfasament són evidents pel que fa al poder adquisitiu dels docents, però no es limiten només a aquestes, l’impacte educatiu és alarmant. Les dades indiquen que cada cop més especialitats es queden sense docents disponibles a les llistes d’interins, el que suposa una amenaça immediata per als estudiants, que veuen com no es cobreixen determinades places, afectant negativament el seu procés d’aprenentatge.

Per abordar aquest repte, és urgent que les autoritats educatives treballin conjuntament amb altres administracions per trobar solucions a aquest problema i revisin de manera exhaustiva i urgent el complement de residència de Mallorca, Menorca i Pitiüses. Un augment significatiu, alineat amb l’escalada del cost de la vida, no només seria un reconeixement just del valor dels educadors, sinó que també contribuiria a mantenir un col·lectiu laboral docent estable i compromès amb la tasca educativa. Les Illes Balears no poden permetre’s el luxe de veure com més docents es veuen obligats a prendre decisions difícils basades en pressions econòmiques. Un complement de residència just i actualitzat és una inversió no només en el benestar dels docents, sinó també en la qualitat de l’educació que es brinda als joves que seran els professionals del futur.

Seguiment del 2n Acord Marc

16 de novembre de 2023

by Unió Obrera Balear

16 de novembre de 2023

Circular 296/2023

Consulta l’històric de les nostres circulars

El segon Acord Marc signat el 27 de febrer de 2023, entès com un compromís significatiu per progressar en la recuperació i millora de les condicions sociolaborals i en la millora de la qualitat educativa, hauria de vincular la Conselleria d’Educació i Formació Professional pel que fa a l’estricta implementació de les diferents mesures adoptades i, fomentar, simultàniament, el diàleg social com a font essencial per a la consecució d’acords constructius.

Tot i que aquest Acord esdevé com un compromís heretat de l’anterior legislatura, és imperatiu que es mantingui i respecti al llarg dels anys independentment del color polític predominant a l’Administració. A més a més, la materialització del mateix en forma d’Acord del Consell de Govern atorga validesa i eficàcia jurídica a les propostes negociades amb totes les forces sindicals a la Mesa Sectorial d’Educació.

En aquest sentit, emperò, UOB reconeix que manté una certa actitud de reserva envers la Conselleria pel que fa a la consecució de les propostes incloses en el document. De fet, ja es pot constatar algun incompliment i diversos retards en relació amb aquestes.

És per l’anterior que resulta crucial fer un seguiment exhaustiu quant al desenvolupament i aplicació de l’Acord al llarg d’aquest curs, però també, i no menys important, donar-li continuïtat en un horitzó més llunyà.

Centrant-nos en el curt termini, les actuacions que UOB ha encetat i materialitzat van en dues línies d’acció diferents. Per una banda, hem destriat i jerarquitzat els punts de l’Acord pendents d’aplicar o de negociar al llarg d’aquest curs 2023-24 i que, per consonància amb l’anterior, exigirem insistentment mitjançant l’ús del torn obert de paraula a les diferents convocatòries de la Mesa Sectorial d’Educació. Per altra banda, també hem reclamat, via instància, a la Conselleria el compliment de diversos punts que, ara com ara, estan sense resoldre o s’han resolt incomplint l’establert.

Tot seguit, resumim cadascun dels punts que mereixen especial atenció i sobre els quals UOB ja ha iniciat el seguiment i, en determinats casos, les consegüents intervencions:

Complement de carrera professional. Malgrat ser una proposta ja negociada i ratificada com a Acord del Consell de Govern, UOB reclama que aquest complement sigui actualitzat igual que les altres retribucions complementàries.
Reducció de mitja jornada voluntària. UOB exigeix la modificació de l’Acord del Consell de Govern per estendre la reducció de jornada per motius particulars a tot el personal docent (no només al funcionariat de carrera), conforme a l’establert a l’Acord Marc.
Llicències per estudis. Es preveu el restabliment d’aquestes a partir del curs 2023-24, però en aquest sentit, encara ni ens han convocat per negociar el tema a Mesa ni tenim cap mena de previsió de quan es farà. Així, el que demanem és la negociació immediata i la convocatòria, ja per aquest curs, de llicències quadrimestrals, atès que ja no hi ha temps per les de caràcter anual, així com l’establiment de les bases per a les properes convocatòries.
Situació del professorat del Cos a extingir dels professors tècnics d’FP. Exigim de forma immediata la creació i l’aplicació d’un complement salarial de caràcter autonòmic que, almenys econòmicament, elimini el greuge comparatiu creat entre els funcionaris de carrera pertanyents al cos de professorat tècnic integrats al cos A1 i els que no s’hi han pogut integrar. A mesura que el temps avança, l’Administració està generant estalvis, ja que és altament improbable que, quan es decideixi implementar la mesura, aquesta tingui efectes retroactius.
Quines mesures socioeducatives per promoure un major ús de la llengua catalana fa l’Administració implantant la lliure elecció de llengua a les aules? Aquest assumpte, amb acords polítics ja sobre la taula, revesteix una importància crítica, malgrat que la comunitat educativa se n’ha sentit totalment marginada. Exigim establir, amb la màxima promptitud possible, un calendari per iniciar les negociacions a la MSE sobre aquesta qüestió preeminent a l’Acord Marc.
Cada vegada es notifiquen més agressions als docents i quan falten uns tres mesos per complir l’any des de la signatura de l’Acord Marc, termini establert per al compliment de la negociació d’un protocol per a les agressions als docents, encara no s’ha engegat cap mena de negociació sobre el protocol en qüestió. Cal donar-li celeritat i començar a treballar per pal·liar la creixent desmotivació, esgotament, ansietat i baixa autoestima que s’estén cada vegada més entre el col·lectiu docent.
Reclamam la determinació precisa de la quota real de 23 h de docència directa dels mestres d’educació infantil i primària a partir del curs 2024-25 i no continuar calculant-la a 25 hores (24 hores + 1 CHL). La definició acurada de la quota real dels mestres a 23 hores lectives de docència directa no només hauria de suposar una millora horària dels docents, sinó també un creixement dels docents efectius (aproximadament, unes 300 places). Aquesta mesura no només sumaria a la qualitat educativa, sinó que també possibilitaria una ampliació significativa de la concessió de comissions de serveis.
Vist l’augment de les temperatures en els darrers anys, associat al canvi climàtic, es fa indispensable un pla de climatització de centres abans d’acabar el curs 2023-24. Aquest pla ha de contemplar no només la climatització amb la instal·lació d’aire condicionat a les aules, sinó també amb la plantació i conservació d’arbres i zones verdes dins els centres educatius. Així mateix, promocionar l’adaptació bioclimàtica dels centres existents i que els de nova planta contemplin, entre d’altres, l’efecte refrigerant de la natura.
Increment 0,5% nòmina en funció del PIB. Queda pendent un possible nou increment salarial per a aquest 2023, el qual es faria efectiu els primers mesos del 2024. Es tracta d’una nova pujada del 0,5%, retroactiva des de gener del 2023, sempre que es doni la premissa que el creixement del PIB espanyol d’aquest any arribi al 2,1%, una xifra que sembla que pot ser assolida segons les darreres previsions de diverses entitats com l’OCDE o el Banc d’Espanya. Estarem a l’aguait de les estimacions i, si és necessari, exigirem amb determinació el que ens pertoca.

Per acabar, és essencial recordar que l’anterior és només un recull de temes considerats de prioritat absoluta per aquest curs, però que l’Acord Marc inclou 36 propostes i és necessari iniciar ja la línia de treball perquè tots puguin fer-se efectius amb la major brevetat possible.

Des d’UOB Ensenyament restarem vigilants al compliment íntegre de l’Acord Marc, tant en el fons com en la forma.

Prou d’abandonament! Els docents no som professionals de segona.

31 d'octubre de 2023

by Unió Obrera Balear

31 d'octubre de 2023

Circular 295/2023

Consulta l’històric de les nostres circulars

En el complex entramat de les ajudes socials destinades als docents, es poden distingir dues categories ben diferenciades. D’una banda, les ajudes d’acció social, gestionades pel Govern de les Illes Balears i regulades pel Decret 135/1995. D’altra banda, les prestacions complementàries d’assistència sanitària de MUFACE, sota jurisdicció estatal i estipulades per l’Ordre APU/2245/2005.

Fa massa anys que tant les ajudes autonòmiques com les estatals no han patit canvis o ho han fet en sentit contrari, impactant negativament en els docents i les seves condicions. Amb aquesta anàlisi, UOB Ensenyament pretén fer conscient a tot el col·lectiu docent de l’abandonament que hem i continuem patint i despertar, d’una vegada, les consciències d’aquells que ens representen.

En el cas de les ajudes de tipus estatal, resulta alarmant que aquestes hagin romàs no només sense canvis durant 18 anys (tenint present que els imports fixats són de 2005 i que no s’han ajustat ni tan sols en línia amb l’IPC), sinó que, a més, el 2014 es van reduir, de mitjana, més d’un 40% i no s’ha recuperat la pèrdua. El resultat de la retallada i de la suma acumulada d’aquests anys d’immobilitat financera (IPC acumulat d’un 55%) ha deixat en evidència la incapacitat d’aquestes ajudes per complir el seu objectiu essencial: proporcionar un suport efectiu a qui les sol·licita. Rellevant resulta que avui en dia, la majoria d’aquestes ajudes no cobreixin ni tan sols el 15% de les despeses reals associades als serveis o productes que estan destinades a sostenir.

Però aquesta falta d’actualització no només es tradueix en la manca d’increments financers, sinó també en la manca, i fins i tot retallada, de flexibilitat conceptual. Mentre que alguns conceptes de les ajudes sanitàries estatals no estan ni contemplats, altres ho estan de manera molt limitada o continuen sent subestimades, com les ulleres.

Pel que fa a l’altre tipus d’ajudes, les d’àmbit autonòmic, la seva actualització s’ha limitat a l’increment de les retribucions bàsiques dels funcionaris públics, tal com estableix la Llei general de pressuposts. Aquest increment, d’aproximadament un 16%, està lluny d’adequar-se als creixents costos de vida, especialment a les Illes Balears, on l’augment dels preus, en gran part causat per l’habitatge i les particularitats geogràfiques, és notablement superior al d’altres regions del país. Això ha portat els docents a enfrontar-se a certes dificultats econòmiques cada vegada més greus. Un exemple que il·lustra aquest fet és que les sol·licituds de bestretes per part dels docents han augmentat de manera significativa, tot i que aquestes, en molts casos, no ofereixen el suport necessari.

Tampoc aquestes últimes estan exemptes de l’oblit definitori i és que ni s’ha plantejat la possibilitat de recuperar alguns conceptes que van quedar congelats durant la crisi financera de 2007 (orfandat, viduïtat i jubilació), ni s’han adaptat les ajudes existents a les noves necessitats. Per exemple, no s’ha inclòs el suport a la matrícula d’estudis de Formació Professional ni s’ha ampliat l’abast per incloure els materials didàctics i de pràctiques, els quals, en molts casos, han anat substituint als llibres tradicionals.

Per si això no fos prou descoratjador, els docents interins s’enfronten a la injustícia d’estar exclosos de les prestacions complementàries d’assistència sanitària, atès que només s’atorguen als docents funcionaris de carrera de l’Estat.

En vista d’aquestes dades, no podem fer altra cosa que expressar la sensació d’injustícia que pateixen els docents en comparació amb altres col·lectius (com el sector sanitari) que gaudeixen d’ajudes més àmplies i flexibles. De mitjana, les prestacions sanitàries són cinc vegades més altes que les dels docents, i en altres categories d’ajudes, la diferència arriba al 50%. Això ens porta a una conclusió clara: a les Illes Balears, hi ha professionals de primera i de segona, i és essencial que es valori més la formació i les condicions de treball dels docents, ja que els alumnes actuals són els professionals del futur. Hem suportat retallades significatives i manca de reconeixement durant massa temps.

Per tot l’anterior UOB Ensenyament creu que és essencial i de justícia que el Govern de les Illes Balears d’una vegada prengui mesures per compensar la bretxa que s’ha creat en greuge del col·lectiu docent i s’iniciïn les negociacions per a un vertader pla d’ajuts socials.

Hem perdut i ho hem fet sols!

23 d'octubre de 2023

by Unió Obrera Balear

23 d'octubre de 2023

Circular 294/2023

Consulta l’històric de les nostres circulars

Des del sindicat UOB, volem compartir amb el col·lectiu docent la valoració de la recent negociació del concurs de trasllats, la qual va iniciar-se el passat divendres, dia 20 d’octubre, i ha continuat aquest migdia a la Conselleria d’Educació i Formació Professional. El resultat d’aquesta negociació no coincideix de cap manera amb les nostres expectatives i és que cap de les propostes presentades ha estat acceptada, ni tan sols parcialment. Les nostres propostes, volem recordar, consistien en la realització de l’adjudicació en dos torns (un primer destinat als funcionaris anteriors a 2023 i un segon per als que han obtingut la seva plaça aquest any) i en la valoració de la superació (amb plaça o sense) del procediment selectiu d’oposicions mitjançant l’atorgament de punts, així com es fa amb altres titulacions.

Aquesta manca de consideració cap al col·lectiu de funcionaris docents anteriors a 2023 ens fa sentir indefensos i traïts, però malgrat aquesta situació, estem satisfets amb la feina feta i amb la defensa que hem dut a terme en benefici d’aquest col·lectiu.

Des del moment en què vam ser coneixedors dels canvis que afectarien els procediments selectius dels docents, que inclouen una sentència que reconeix l’experiència docent independentment de la situació administrativa del docent i un nou procediment selectiu mitjançant concurs de mèrits, UOB Ensenyament va començar a treballar per intentar evitar el greuge que esdevindria el concurs de trasllats pel funcionariat anterior a 2023. Fa gairebé un any, vam exposar aquesta problemàtica als nostres dirigents, tant als actuals com als anteriors, amb l’esperança que iniciessin un estudi de les propostes que vam plantejar per solucionar aquesta situació.

L’Administració no ha negat l’existència d’aquest greuge i ha reconegut les nostres aportacions. No obstant això, lamentablement, no ha estat capaç de trobar una solució. Les seves excuses, com la manca de capacitat tècnica per adaptar el programa d’assignació de places de Madrid, o la manca de recursos humans per establir un barem propi per a les convocatòries autonòmiques, no són acceptables. El marge d’acció existeix, com ens ha confirmat el Ministerio, però clarament ha faltat voluntat per part de l’Administració per abordar aquesta qüestió. És totalment lamentable que la Direcció General de Personal Docent no pugui proporcionar programadors capaços d’adaptar el sistema a aquesta nova casuística, amb les conseqüències negatives que això comporta per a una part del col·lectiu docent.

No podem oblidar d’apuntar que cap altra força sindical ha donat suport a les nostres propostes ni ha defensat la necessitat de compensar el canvi de regles de joc que afectarà molts docents, els quals veuran com altres docents, ingressats més tard i per vies d’accés diferents, els passen per davant en l’assignació de places. Aquesta manca de solidaritat per part d’altres sindicats, que han centrat els seus esforços només en protegir els interessos d’un petit grup, és una realitat que lamentem profundament. Creiem que la unitat de totes les veus sindicals hauria estat més efectiva per defensar els drets de tots els docents, i no només els d’uns pocs.

Malgrat aquesta situació, volem deixar clar que continuarem treballant en benefici de tot el col·lectiu docent i que estem compromesos a continuar lluitant pel que considerem just i equitatiu per a tots els docents. Agraïm a tota la nostra afiliació i als docents, en general, el seu suport i confiança en el sindicat UOB Ensenyament.