Llicència Creative Commons CC BY-NC-SA 4.0 by UOB Si les escoles concertades es financien amb doblers públics, seria lògic que hi hagués dues llistes públiques.
3 d’abril de 2023
Circular 283/2023
«Els centres concertats tenen els seus propis criteris de selecció i no segueixen l’ordre de prelació establert a la convocatòria d’interins de centres públics», aquesta és la frase que resumeix millor una injustícia més que han de suportar els i les interines que treballen per a la Conselleria d’Educació i Formació Professional de les Illes Balears.
L’escola concertada, que va néixer durant el primer Govern de Felipe González l’any 1985 amb la LODE, s’entenia com una figura temporal, és a dir, un model a extingir, per permetre garantir les expectatives quant a escolarització, aprofitant una xarxa que ja existia i funcionava d’escoles privades, racionalitzant les subvencions que es donaven als centres privats a canvi d’adoptar un funcionament públic que fos gratuït i no segregat pel que feia a l’admissió. Res més allunyat del que vivim avui dia: L’Estat espanyol és el tercer país de la Unió Europea amb el percentatge més alt d’escola concertada. Una quarta part de l’alumnat s’escolaritza en centres de titularitat privada que se sostenen en part amb fons públics. Podem comparar amb models educatius que gaudeixen d’un rendiment acadèmic alt, com el finlandès, en el qual el 97% de l’alumnat es troba escolaritzat a la pública.
A Balears l’escola concertada acaba de signar el seu propi Acord Marc. A més a més, té la seva pròpia Mesa Social, que a la pràctica funciona a manera de junta, en la qual no participa la Conselleria d’Educació i sí les patronals, cooperatives i sindicats. En aquest acord les nòmines del professorat dels models públic i concertat s’equiparen, la qual cosa sempre és ben rebuda per a qualsevol que defensi el col·lectiu en general.
Totes aquestes qüestions fan que de cada vegada, escola pública i concertada s’assemblin més en retribucions; només queda una diferència substancial: una escola pagada amb doblers públics no utilitza les llistes públiques (on els interins esperen que, per puntuació, arribi el seu moment de fer feina) i continua col·locant els seus treballadors «a dit».
UOB ja va denunciar l’any 2021 que molts professors de l’escola concertada havien pogut apuntar-se a les llistes de la pública i reconèixer la seva experiència; això va provocar que treballassin abans que molts companys de la pública que havien fet substitucions ben lluny de casa. Si des de la concertada es pot fer aquest canvi, ens demanam per què no hi ha dues llistes d’interinitats, i obligatòriament des d’aquestes i per ordre de puntuació, s’ha de contractar el professorat.
Atès que, a partir del curs 23-24 ens trobarem amb una interinitat que haurà de ser un màxim d’un 8%, demanam a la Conselleria d’Educació i Formació Professional un nou model en el qual totes les places pagades amb doblers públics hagin de passar per dues llistes en les quals no hi hagi col·locacions arbitràries: una llista d’interinitats d’escola pública i una de concertada, on els companys i companyes puguin triar si volen accedir a un o l’altre model d’escola o a ambdós. Cada una amb la seva baremació, però que permeti les mateixes oportunitats a tots els i les docents. UOB farà aquesta petició a la propera Mesa d’interins.
