Ahir es va reunir la Mesa Sectorial d’Educació en sessió extraordinària amb l’assistència de la directora general de Personal Docent, Rafaela Sánchez i la directora general de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa, Amanda Fernández. L’únic punt a tractar era la convocatòria, en comissió de serveis, de la plaça de docent al camp d’aprenentatge de Formentera.
UOB, després d’assistir-hi, celebra que la convocatòria d’aquesta plaça permeti la incorporació del professorat de secundària que hi vulgui participar i que l’experiència docent directa com a funcionari de carrera, passi a ser de 5 a 3 anys. Es tracta d’una comissió que s’atorgarà per dos cursos escolars i per la qual s’haurà de presentar un projecte amb propostes concretes d’organització, actuació, treball i visites.
En aquesta infografia hi podreu veure com esdevindrà, passa a passa, el procés del concurs de mèrits a partir de la publicació de la llista provisional d’aspirants seleccionats.
Des d’UOB Ensenyament volem deixar clar al Partit Popular quines seran les dues línies vermelles que el sindicat no deixarà traspassar durant la propera legislatura:
Cap retrocés en el model lingüístic actual i els recursos assignats.
Compliment fil per randa del segon acord marc segons el calendari previst.
Seria bo que la Sra. Prohens tingués ben clares aquestes dues màximes des d’avui mateix a l’hora de prendre qualsevol decisió en matèria educativa. Estarem vigilants a qualsevol iniciativa, prests per a la negociació i llests per a la mobilització. Qui avisa no és traïdor.
Ahir es va reunir la Mesa Sectorial d’Educació en sessió extraordinària amb els següents punts a l’ordre del dia:
Proposta de convocatòria per cobrir places docents amb Comissió de Serveis pel programa de robòtica “Escuela 4.0”.
Esborranys dels currículums d’Energies renovables i de Manteniment aeromecànic d’avions.
Per part de la Conselleria hi assistiren la directora general de Personal Docent, Rafaela Sánchez, la directora general de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa, Amanda Fernández i el director general de Formació Professional i Ensenyaments Artístics Superiors, Antonio Baos.
Pel que fa al primer punt, que fa referència a cobrir, en comissió de serveis, places de docents per l’acompanyament de mestres d’infantil i primària com a assessors de robòtica dins els centres educatius, UOB va fer una sèrie de demandes que van ser acceptades completament: que tot el tràmit es faci de forma telemàtica, poder posar totes les places per ordre de preferència, que s’elimini del barem de mèrits l’experiència com a assessor de l’IBSTEAM, que s’elimini l’entrevista personal en cas d’empat, que les places desertes vagin al procés d’adjudicacions d’estiu i que si finalment a un interí se li adjudica aquesta plaça, es tracti d’una substitució fins a 31 de juliol (així com UOB aconseguí allargar). En el supòsit que la plaça fos coberta per una persona interina no tutoritzada, demanàrem que es consideri com a tutoritzada si l’avaluació de la comissió és positiva.
Respecte del segon punt, UOB celebra començar a tenir, encara que sigui tard, uns currículums adaptats a la nostra realitat productiva. No obstant això, vam exigir al director general que no es deixi d’aprofitar l’ocasió de, en cada currículum propi de les Illes Balears, recuperar els desdoblaments dels mòduls que en siguin susceptibles i fixar les ràtios per tenir un procés d’ensenyament-aprenentatge basat en la realitat d’aquestes aules.
També i perquè en moltes ocasions, les places d’especialitats de difícil cobertura d’FP es cobreixen amb docents que no tenen els requisits de català, vam reivindicar la incorporació de la vehicularitat de la llengua catalana en la redacció dels nous currículums autonòmics: no incorporar-la en aquest sentit la fa recular i des de UOB la volem ben present a tots els àmbits d’ús.
Al torn obert de paraules vam reclamar la negociació urgent, abans d’acabar aquest curs, de les dues qüestions que afecten el professorat tècnic d’FP recollides a l’Acord Marc:
El complement salarial pels funcionaris de carrera que no s’han pogut integrar en el grup A1 i romanen en l’A2 i que ha de permetre igualar les condicions salarials amb la resta de companys.
Una solució efectiva pel proper curs pels companys amb llarga experiència docent que han quedat exclosos de llistes per no complir amb el requisit de titulació ara exigit.
En el mateix sentit, UOB va exigir a l’administració un calendari de negociació previ a l’inici del proper curs escolar per negociar i/o reglamentar totes aquelles propostes de l’Acord Marc que ja han de ser d’aplicació el 23-24, advertint que no tolerarem incompliments de l’Acord excusant-se en processos electorals o mancança de mitjans humans.
Es compleixen les previsions fetes per UOB Ensenyament i 133 companys i companyes del cos de mestres que varen obtenir la condició de funcionaris a les oposicions de juny-juliol de 2022 veuran com molts dels nous funcionaris provinents del concurs de mèrits els passen davant a l’hora d’obtenir la seva primera destinació definitiva.
UOB Ensenyament ha estat l’únic sindicat que s’ha posat al capdavant d’una reivindicació que bull als centres educatius però que curiosament no te cap ressò ni a nivell sindical ni a nivell de l’administració.
Ho vàrem treure a rotlle en una circular enviada a tots els centres dia 16 de desembre de 2022 (I), conscients que era un tema que començava a preocupar als docents. Després de tornar de les vacances de Nadal vàrem decidir moure fitxa per fer veure a la conselleria de la importància de fer alguna cosa al respecte. Per aquest motiu vàrem mantenir una reunió bilateral amb la Direcció General de Personal Docent dia 26 de gener de 2023 (II) on els vàrem traslladar la preocupació dels actuals funcionaris de carrera i dels efectes que es podien derivar si no s’actuava de cara al proper concurs de trasllats. Paral·lelament a n’aquestes accions vàrem enviar una instància al Ministerio de Educación y FP on vàrem voler indagar sobre quin era el marge de maniobra que tenia la conselleria d’educació a nivell autonòmic pel que fa al proper concurs general de trasllats que se celebrarà dins el proper curs 23-24 (concurs de trasllats autonòmic). La resposta obtinguda per part del Ministerio dia 13 de març (III) ens va confirmar que, efectivament, la Conselleria d’Educació i FP de les Illes Balears te marge de maniobra a nivell normatiu pel que fa a la propera convocatòria de concurs de trasllats del curs 23-24 que serà d’àmbit autonòmic.
Així les coses, la proposta inicial que férem de d’UOB Ensenyament va ser que els nous funcionaris provinents del concurs de mèrits concursassin amb zero punts, només amb la nota del procés selectiu, de la mateixa manera que ho han fet tots els nous funcionaris cada vegada que han concursat per primera vegada.
Tota manera, entenem que aquesta proposta que férem seria contrària a la sentència del Tribunal Suprem 1081/2022 que estableix que a partir del curs 22-23 als funcionaris se’ls ha de comptar l’experiència com a interins dins l’experiència en el cos del barem del concurs de trasllats.
Així les coses, per estar segurs que aconseguim evitar el greuge comparatiu que pot causar el proper concurs de trasllats, des d’UOB Ensenyament plantejam una segona proposta que sigui jurídicament viable.
La proposta consisteix en adjudicar el concurs de trasllats de caràcter autonòmic del proper curs 23-24 en dos torns:
1r torn: funcionaris que han ingressat en el cos abans del 2023.
2n torn: funcionaris que han ingressat en el cos durant el 2023.
Des d’UOB Ensenyament no deixarem de pitjar fins aconseguir que es materialitzi aquesta reivindicació. Consideram que el greuge comparatiu que pot generar el fet de no actuar no te cap justificació racional ni meritocràtica que el sostengui.
Abans-d’ahir al matí es va reunir la Mesa Sectorial d’Educació amb caràcter ordinari per tractar 3 qüestions:
1.La proposta d’esborrany de resolució per la qual es modifiquen els criteris per considerar centres d’atenció preferent (CAP) determinats centres educatius públics, s’actualitza el llistat de CAP per al curs 2023-2024, s’estableixen les mesures de suport i dotació específica que han de rebre i es classifiquen com d’especial dificultat determinats llocs de treball docent.
2. La constitució de la subcomissió de seguiment del pla d’infraestructures, d’acord amb el punt 35 de l’Acord del 27 de febrer de 2023 sobre mesures sociolaborals i de millores educatives.
3. La proposta de modificació del Reglament d’organització i funcionament de la Mesa Sectorial d’Educació de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
Per part de la Conselleria d’Educació hi assistiren, entre d’altres, la directora general de Personal Docent, Rafaela Sánchez i el director general de Planificació, Ordenació i Centres, Antoni Morante.
Respecte del primer punt, UOB va fer palesa la seva preocupació per centres que just queden per damunt de l’ISEC -0,5 i que, per tant, no queden definits com a Centres d’Atenció Preferent per al curs 2023-2024. La representant de l’Administració, va explicar que la feina que fan sobre aquesta qüestió és molt rigorosa i que ho tendran en compte a l’alça a la quota de suport de cada centre que no hagi entrat dins aquesta denominació, tot i no definir-los com a centres CAP en rigor. També ens van fer saber que, a nivell puntuació tant per Concurs de Trasllats com per Comissions de Servei, el servei als centres CAP puntua com a Centres d’Especial Dificultat i que aquesta puntuació es fa a mes tancat. Es va votar afirmativament a aquesta proposta d’esborrany per unanimitat.
El segon punt podríem considerar-lo si més no curiós i és que, que se’ns convoqui a Mesa per constituir una subcomissió i que allà mateix l’Administració hagi de reconèixer que, com que no hi ha la mateixa Comissió constituïda, no es pot treballar encara en aquest sentit, crida l’atenció. Això sí, ens van poder avançar un document del pla d’infraestructures per al seu estudi i un enllaç, la informació completa del Pla d’Infraestructures 2016-2023, disponible a: https://intranet.caib.es/sites/M170905100932629/
El tercer punt, pel qual UOB havia preparat tota una sèrie de propostes, va quedar ajornat al mes de setembre i ara simplement es modificarà al Reglament de la Mesa Sectorial d’Educació, en el qual es farà referència a Juntes en plural en comptes d’una sola Junta.
Pel que fa al torn obert de paraula UOB va demanar:
Que s’incrementi l’oferta formativa del CEP pel que fa a desplegament LOMLOE (confecció de SA): tothom necessita formació, i molts docents no són admesos als cursos disponibles. També vam demanar com es resoldrà l’oferta de cursos pels docents que fan torn d’horabaixa.
La directora general de Personal Docent va contestar que així ho transmetrà a la Direcció General d’Innovació, responsable d’aquestes qüestions.
Que els docents de la pública puguin gaudir de la jubilació parcial, així com ho fan els de la concertada, perquè es crea un greuge comparatiu.
La directora general de Personal Docent ho transmetrà a qui correspongui.
Pel que fa al Concurs de Mèrits UOB va plantejar un dubte tècnic: un cop es publiqui la llista unificada, els aspirants seleccionats per més d’una especialitat del mateix cos renunciaran a totes manco una. Això generarà una nova llista, amb un segon torn de renúncies per a aspirants seleccionats per a més d’una especialitat del mateix cos, un procés gestionat encara pel Ministerio. Ara bé, després d’aquest segon torn de renúncies a més d’una especialitat, ja no hi haurà un tercer torn (sinó, la situació podria allargar-se ad infinitum). A partir d’aquest moment, la situació serà gestionada per cada comunitat autònoma. UOB vol saber quins seran els criteris per assignar una especialitat o una altra a aquells aspirants que, com a resultat dels dos processos de renúncia anteriors, hagin quedat seleccionats per a més d’una especialitat del mateix cos.
Els representants de l’Administració educativa no van donar una resposta, van dir que encara no saben quin criteri seguiran. UOB considera aquesta resposta del tot insatisfactòria: hauria d’estar previst quins criteris objectius, dels previstos a la Resolució de convocatòria, s’usaran, i no improvisar sobre la marxa.
D’altra banda, UOB no pot deixar passar de cap manera el que va succeir a continuació: els representants de la Conselleria, quan vam demanar per la calendarització dels permisos dels docents que van quedar reflectits a l’Acord Marc i que s’han de gaudir a partir del curs 2023-2024 (entenem que a dia 1 de setembre) van dir que tal vegada no podria complir amb aquestes dates per problemes derivats de la constitució del nou Govern després de les eleccions. Parlam de la creació de la reducció de mitja jornada voluntària no retribuïda per a tot el personal docent sempre que es pugui proveir la substitució corresponent i de recuperar les llicències per estudis.
Demanam de manera molt ferma a l’Administració que sigui rigorosa amb els acords amb els quals s’ha compromès i que cerqui la fórmula necessària perquè els docents puguin gaudir dels permisos que el Conseller Martí March ha signat, comprometent-se a que es duguin a terme a partir d’aquest setembre.
UOB Ensenyament va signar l’Acord Marc amb el benentèsque estava tractant amb una Administració responsable que, si acceptava i signava una calendarització de mesures recollides a l’Acord Marc, ho feia amb la seguretat que el seu compliment era possible. UOB Ensenyament no acceptarà ni incompliments, ni canvis tàcits de criteris, ni cap altre acte d’irresponsabilitat que no hauria de confondre l’electoralisme amb un acord formalment signat. Restau atents al nostre semàfor!
L’únic punt de l’ordre del dia, era la Proposta d’acord de bases per al desenvolupament de la carrera professional docent.
Després d’haver tractat la proposta en dues meses tècniques la setmana passada (dilluns 24 i dimecres 26 d’abril) la mesa de dimecres passat va servir per negociar i tancar el redactat final de l’acord que signarem dilluns que ve. La insistència en determinades reivindicacions i la precisió argumental i normativa de les nostres aportacions han servit per aconseguir millores en el redactat final de l’acord en benefici dels treballadors docents. Concretament, les millores que hem aconseguit han estat:
Percepció amb caràcter retroactiu a la data de compliment del sexenni corresponent a cada tram del complement de carrera professional consolidable amb independència del moment de l’any en què la conselleria decideixi obrir la convocatòria de carrera professional.
Reducció de 2 a 1 dels cursos previs a l’inici de la percepció del complement de carrera professional no consolidable (assumpció de coordinacions).
Deixar oberta la possibilitat a l’avançament del calendari d’inici de percepció del complement de carrera professional no consolidable (coordinacions).
Reconeixement de la realitat quant al volum de feina assumit pels orientadors dels CEIP que cobreixen diferents centres (itinerants) pel que fa a l’hora de determinar la quantia del complement de carrera professional no consolidable (suma del nombre d’unitats dels dos centres).
Registre via Gestib de les coordinacions assumides per cada docent a partir del curs 2023-2024.
Substitució del concepte absentisme laboral pel concepte de faltes injustificades com a indicador d’avaluació per a l’obtenció dels trams consolidables a fi de no generar cap equívoc jurídic quant a la interpretació.
Llistat complet de les reivindicacions defensades i respostes obtingudes per part de la conselleria.
1. Concretar i objectivar el redactat dels indicadors de la graella d’avaluació dels docents (Annex 1).
Quina va ser la resposta de la Conselleria?
Es varen acceptar alguns dels redactats proposats per UOB Ensenyament. D’altres es varen rebutjar.
2. Estructuració en tres nivells (enlloc dels dos proposats) la part no consolidable de la carrera professional. Des d’UOB Ensenyament vàrem defensar que la part no consolidable de la carrera professional s’estructuràs en 3 nivells enlloc de 2. Els nivells (nivell 2 i nivell 1), a l’hora de parlar de la part no consolidable de la carrera professional estan en relació al nombre d’unitats que té el centre i determinen la quantitat econòmica del complement a percebre pel fet de dur a terme certes coordinacions. El sentit d’aquesta proposta era fer més meritocràtica la retribució del complement no consolidable de carrera professional d’acord amb el volum de feina que poden representar certes coordinacions segons les dimensions dels centres. Els nivells que vàrem proposar varen ser:
Més de 30 unitats.
De 16 a 30 unitats.
Fins a 15 unitats.
Quina va ser la resposta de la Conselleria?
Varen entendre el sentit de la nostra proposta però la varen rebutjar perquè varen adduir que aquesta proposta augmentaria la despesa associada a l’Acord Marc i que això ja estava tancat amb la Conselleria d’Hisenda.
3. Reconeixement de la tasca dels tutors com a part de la carrera professional.
Des d’UOB Ensenyament som fidels a les nostres reivindicacions. Vàrem tornar a exigir que es consideràs la funció tutorial com a part de la carrera professional no consolidable.
Quina va ser la resposta de la Conselleria?
Varen rebutjar aquesta proposta perquè el volum de tutors (comptant totes les etapes) que ara mateix té registrats el sistema educatiu de les Illes Balears (al voltant de 12.000) és molt elevat i la dotació econòmica prevista pel Segon Acord Marc no pot preveure aquest volum. No obstant, no deixarem de repicar en aquest assumpte fins aconseguir una millora significativa per als tutors ja sigui com a compensació horària o bé com a retribució econòmica. A més, a partir del proper curs serà un dels cavalls de batalla en la calendarització de l’aplicació del Segon Acord Marc ja que hi té un punt específic:
22. Negociar en la Mesa Sectorial d’Educació, a partir del curs 2023-2024, una millora de les condicions en l’exercici de les funcions tutorials del personal docent.
4. Reconeixement del dret a la percepció del complement de carrera professional no consolidable encara que es canviï de centre.
Des d’UOB Ensenyament vàrem defensar que aquells docents que hagin assumit una determinada coordinació i que el curs següent canviïn de centre, i en el nou centre se’ls assigni la mateixa coordinació, han de començar a percebre el complement de carrera professional no consolidable.
Quina va ser la resposta de la Conselleria?
Varen rebutjar aquesta proposta pel fet que volen utilitzar la part no consolidable de la carrera professional com a incentiu de manteniment de permanència en els centres i en les coordinacions i així afavorir l’estabilitat dels claustres. De fet, varen explicitar que aquest punt representava una línia vermella de la seva proposta i que, per tant, no cedirien.
5. Avançament del calendari de pagament del complement de carrera professional no consolidable (coordinacions).
Des d’UOB Ensenyament no estam d’acord amb el calendari d’inici de percepció de la part no consolidable de la carrera professional pel que fa a les coordinacions que està fixat a partir del curs 2026-2027. La nostra reivindicació va ser la d’avançar-lo al curs 2024-2025 a fi de coincidir amb l’inici de la percepció del complement de carrera professional per als equips directius.
Quina va ser la resposta de la Conselleria?
Com ja ens havien explicat durant la negociació del Segon Acord Marc, des de Conselleria ens varen dir que el 2025 pot representar un escull a nivell pressupostari ja que (a priori) serà l’any en què finalitzaran els fons Next Generation que actualment serveixen per contractar al voltant de 200 professors i, per tant, aquests docents s’haurien d’assumir amb fons propis o sinó s’eliminarien totes aquestes places. No obstant, com que encara no és 100% segur que aquests fons no es puguin prorrogar, des de Conselleria es va acceptar incloure un redactat que deixi la porta oberta a l’avançament en l’inici de la percepció de la part no consolidable de la carrera professional. Si bé som conscients de la condicionalitat que hi ha darrere aquesta possibilitat d’avançament, consideram que és prou positiu que el text definitiu inclogui un redactat que no tanqui la porta.
6. Reducció dels cursos d’assumpció d’una coordinació a efectes del còmput per generar el dret a la percepció del complement de carrera professional no consolidable.
Quina va ser la resposta de la Conselleria?
Es va acceptar reduir de 2 a 1 els cursos en què un docent haurà d’assumir una coordinació per a poder generar el dret a la percepció del complement no consolidable de carrera professional. Es a dir, el primer curs que es dugui a terme una coordinació no es cobrarà el complement sinó que aquest es començarà a cobrar a partir del segon curs i la percepció s’estendrà el cursos successius en què el docent segueixi al càrrec de la mateixa coordinació (sempre i quan a nivell de centre s’hagi decidit que la coordinació en qüestió sigui objecte de retribució). Ja que no es va poder deixar per escrit l’avançament del calendari d’inici de percepció del complement no consolidable de carrera professional, aquesta rebaixa en el nombre de cursos previs al càrrec d’una coordinació ens va semblar un bon gest per part de la Conselleria.
7. Suma de les unitats dels diferents centres per als orientadors d’infantil i primària a efectes de determinar la quantia del complement de carrera professional no consolidable (coordinacions) quan es te una plaça itinerant i es coordinen dos suport.
Quina ha estat la resposta de la Conselleria?
Aquesta reivindicació exclusiva d’UOB Ensenyament que la Conselleria va acceptar en la seva totalitat, servirà per reconèixer econòmicament el volum de grups que han d’assumir els orientadors d’infantil i primària amb places itinerants que han de coordinar dos equips de suport de dos centres diferents. No fa falta dir que estam ben satisfets de la inclusió d’aquesta reivindicació.
8. Inclusió de les coordinacions de l’equip de suport de primària, les corresponents a FP, programes internacionals oficials així com la coordinació del Treball de Recerca de Batxillerat com a coordinacions que de manera genèrica (a tots els centres on existeixin) generin el dret a la percepció del complement de carrera professional no consolidable.
Quina ha estat la resposta de la Conselleria?
No es va acceptar aquesta reivindicació perquè només es varen voler posar com a preceptives quant al dret de percepció de complement de carrera professional no consolidable aquelles coordinacions que estan establertes normativament segons la LOMLOE, la LEIB i el ROC, això és: normalització lingüística, coeducació, convivència i benestar i riscos laborals (si el centre te més de 80 treballadors). No obstant, com es pot veure en el punt 4 de l’acord, el nombre de coordinacions que poden ser objecte de retribució per a cada centre (segons la seva tipologia) és prou elevat i, d’entrada, no hauria de generar disputes a nivell intern. Tota manera, en farem seguiment a través de l’acció sindical als centres a partir del proper curs.
9. Registre al Gestib de les coordinacions duites a terme a partir del curs 2023-2024.
Quina ha estat la resposta de la Conselleria?
Per part de Conselleria es va acceptar aquesta reivindicació. De fet, iniciar aquest registre a partir del proper curs és imprescindible per si arribat el moment es pot avançar el calendari d’inici de percepció del complement de carrera professional no consolidable.
10. Redefinició del concepte d’absentisme laboral pel de faltes no justificades.
Quina ha estat la resposta de la Conselleria?
Es va acceptar aquesta reivindicació. D’aquesta manera, tenim la certesa que no es generaran equívocs a l’hora d’interpretar els indicadors per a l’avaluació de la tasca docent de cara a la part consolidable de la carrera professional.
11. Extensió del dret a la percepció del complement de carrera professional no consolidable més enllà de la data de cessament en el càrrec el nombre de cursos que s’hagin hagut de menester per aconseguir el dret a la percepció del mateix.
Quina ha estat la resposta de la Conselleria?
Es va rebutjar aquesta reivindicació amb l’argument que a nivell de gestió de nòmines no era factible. No obstant, amb la reducció del nombre de cursos previs (de 2 a 1) en els quals has de dur a terme una coordinació abans de generar el dret a la percepció del complement si bé aquesta reivindicació no queda assolida,
12. Reconeixement del dret al cobrament dels diferents trams consolidables de la Carrera professional amb caràcter retroactiu a la data del compliment del requisit del compliment del sexenni corresponent sempre que s’hagi superat la corresponent avaluació, amb independència del moment de l’any en què la Conselleria convoqui la carrera professional.
Quina ha estat la resposta de la Conselleria?
Reivindicació exclusiva d’UOB Ensenyament, la Conselleria va acceptar aquesta precisió. Sense cap dubte la consideram com a la fita més important en aquesta negociació. Això va fer que el vot d’UOB Ensenyament fos afirmatiu quant a la signatura de l’acord. Creiem que és important explicar què implica aquest canvi per posar-lo en valor. La convocatòria de la carrera professional serà de caràcter anual però no queda fixat en quin moment de l’any (any natural) es durà a terme. El fet que el dret a l’inici de la percepció es retrotregui al moment en què el funcionari (que ha obtingut avaluació positiva) va complir el sexenni corresponent farà que companys i companyes puguin obtenir un pagament retroactiu de fins a 11 mesos.
