Etiqueta: Partits polítics

Sra Prohens, “es nostro bilingüisme” és la mort de la llengua i cultura catalanes!

Comunicat premsa acord PP - VOX

Sra. Prohens, que no té memòria, vostè? No recorda aquella tristíssima (per a vostè) campanya electoral del 2015 on es va veure obligada a donar la cara perquè el seu Senyor, el defenestrat José Ramón Bauzá, no volia sortir del cau? Recorda el perquè de tot plegat? Sí, això és: el català. El català. La nostra llengua. Perquè allò que ens és propi no és el bilingüisme, artifici colonialista que pot enriquir un individu determinat alhora que destrueix la comunitat lingüística i cultural on viu.

Faci memòria, Sra. Prohens: un Govern fill de l’odi és una assegurança de derrota electoral. Si ara vostè, empesa pels seus socis extremistes, declara la guerra a la llengua pròpia de les Balears, si no assegura que tot habitant d’aquest país pugui adreçar-se a l’Administració que paga amb els seus impostos en la llengua que li pertany, per por que un funcionari mal format no el pugui o vulgui entendre, si aquest mateix ciutadà no pot adreçar-se a una oficina pública que vetlli pels seus drets lingüístics en veure’ls atropellats, aleshores de quina llibertat ens està parlant?

No ens enganem, Sra. Prohens: és veritat que a aquestes illes manca llibertat lingüística, però manca per als catalanoparlants. La combinació de diglòssia i cultura colonial han creat una mena de “brou cultural” on el català torna a ser llengua de segona, gairebé com si haguéssim retrocedit al temps del franquisme.

És per això que parlam d’emergència lingüística. És per això que UOB Ensenyament va liderar i pressionar per al punt 30 del nou Acord Marc –d’obligat compliment– per tal de reconduir la situació. Romandrem vigilants i n’exigirem el seu compliment. És per això que a UOB sabem que la “lliure elecció de llengua” és un simple pretext per matar el català.

Futura presidenta, la primera obligació d’un governant és complir i fer complir les lleis, començant per l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears i continuant per la Llei de Normalització Lingüística. No ho vol fer? No passi pena, ens trobarà a la trinxera contrària.

Aquest és el missatge d’UOB Ensenyament: contra el seu odi, el nostre amor cap a la llengua i cultura pròpia del nostre país. Contra el seu afany colonialista, el nostre crit de llibertat. Contra la seva reacció, la nostra empenta. Repetim ara, i demostrarem amb actes, el nostre lema històric: AMB EL CATALÀ, NI UNA PASSA ENRERE!

Les línies vermelles d’UOB Ensenyament

Línies vermelles UOB Ensenyament Partit Popular

Comunicat de premsa

Des d’UOB Ensenyament volem deixar clar al Partit Popular quines seran les dues línies vermelles que el sindicat no deixarà traspassar durant la propera legislatura:

  • Cap retrocés en el model lingüístic actual i els recursos assignats.
  • Compliment fil per randa del segon acord marc segons el calendari previst.

Seria bo que la Sra. Prohens tingués ben clares aquestes dues màximes des d’avui mateix a l’hora de prendre qualsevol decisió en matèria educativa. Estarem vigilants a qualsevol iniciativa, prests per a la negociació i llests per a la mobilització. Qui avisa no és traïdor.

Oportunitat històrica perduda

Comunicat de premsa

UOB Ensenyament defensa en solitari l’acreditació (quasi) universal en competència digital docent front la incomprensió de la Direcció General d’Innovació

Comunicat de premsa

El dia 20 d’abril de 2023 quedarà registrada com a una data trista. A la Mesa Sectorial sobre acreditacions de competència digital docent, UOB Ensenyament ha fet una proposta tan justa com revolucionària: acreditar, és a dir, reconèixer la competència digital docent, de tots aquells mestres i professors que vam participar activament del procés d’ensenyament-aprenentatge i la seva consegüent avaluació durant el període del confinament, i també durant el curs 2020-21, on la majoria de centres educatius impartiren ensenyaments en modalitat semipresencial. És just, perquè aquell miracle que férem entre tots no hauria estat possible sense disposar de la competència digital mínima no només per transmetre informació als alumnes, sinó també per assegurar una transferència digital amb ells que permetés avaluar-los. És necessari, perquè després d’aquell immens esforç, culminat amb èxit, l’única recompensa per als docents fou un copet a l’esquena i un congelament del sou durant dos anys que mai no s’ha recuperat. Resposta a la proposta d’UOB: NO.

UOB no ha estat massa ambiciosa: no hem demanat una acreditació de nivell B1 fonamentada en evidències (volem ser justos, i sabem que no tots els docents que participàrem d’aquella aventura tenim un nivell tan alt), només hem demanat una mica d’imaginació i flexibilitat a la directora general de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa, Sra. Amanda Fernández. En efecte, als docents se’ns recorda contínuament que una prova d’avaluació no ha de ser necessàriament un examen clàssic. Esperàvem que això ho podria entendre millor que ningú una directora general d’Innovació educativa. És molt senzill: donat que el nivell A1 es pot reconèixer amb una prova d’avaluació, basta reconèixer un fet evident, i és que tot docent que hagi treballat i avaluat usant mitjans digitals durant el confinament i l’època de la semipresencialitat ha demostrat competència digital docent bàsica, suficient per gaudir del reconeixement d’ofici de nivell A1. És raonable, és real, és una ditada de mel, i no costa doblers. De fet, permet estalviar doblers per dedicar-los a d’altres qüestions més urgents, com ara la infradotació de mitjans digitals que pateixen massa centres educatius de les nostres illes.

“NO”. Quan es pren una decisió, ben igual que quan s’avalua, es pot fer en positiu, millor que en negatiu. Es pot mirar l’actiu abans que el passiu. Es poden cercar solucions en comptes de posar pegues. Tot el procés d’acreditació de competència digital està tintat amb aquesta dialèctica: no s’ha consensuat un any de partida a nivell estatal per homologar formacions anteriors, no totes les comunitats autònomes filen prim amb cada àrea de cada nivell competencial, i tothom és conscient que gairebé cap acreditació de cap àrea de cap nivell podrà complir el 100% dels indicadors requerits. I és que la clau hauria de ser la valoració general de la competència digital docent, i no la recerca d’una perfecció impossible.

Malauradament, la Sra. Fernández s’ha estimat més escoltar les pegues i dificultats de caire tècnic que li plantejaven els seus assessors, que prendre una decisió política valenta i justa. Han arribat a argumentar la necessitat de consensuar proves d’avaluació a nivell estatal, cosa del tot incoherent amb la incapacitat -perjudicial per als docents- que han mostrat les comunitats autònomes per pactar un any de partida per homologar formacions prèvies a la publicació del Marc de Competència digital docent del 2022. L’anàlisi dels tècnics és necessària, i UOB la valora en la seva justa mesura, però la síntesi política final que es faci després ha de transcendir els tecnicismes i respondre a una cosmovisió global de la realitat d’uns docents que duim massa temps donant molt de nosaltres mateixos, demostrant competència -també digital- i rebent massa poc a canvi.

UOB Ensenyament ha estat l’únic sindicat present a la Mesa Sectorial d’Ensenyament públic que ha votat en contra de la intransigència, la manca d’empatia, i la manca de visió política de n’Amanda Fernández. No ho hem fet amb ràbia, sinó amb tristor. Perquè dia 20 d’abril de 2023, tothom ha perdut. I no era necessari, perquè hi podríem haver guanyat tots.

Avantprojecte de Llei educativa de les Illes Balears

Segons va explicar el conseller Martí March a la reunió de divendres passat, la futura Llei educativa de les Illes Balears ha rebut una dotzena d’aportacions dels partits polítics i properament el Govern farà arribar les seves. A finals de novembre es publicarà l’avantprojecte a la web i durant tres mesos es recolliran aportacions de entitats públiques, socials i sindicals. Es preveu traslladar-la al Parlament l’octubre de 2020, el Consell Escolar de les Illes Balears emetrà l’informe preceptiu i se sotmetrà a l’aprovació del Consell de Govern, previsiblement el maig o juny de 2021. No caldrà passar pel Consell Consultiu.

El redactat constarà d’uns 160 articles i inclou el model lingüístic. Segons van assegurar els representants de l’Administració, la Llei no atorgarà als directors la potestat de contractar interins a dit.

Esquerra s’oposarà al límit de tres anys d’interins i recull la proposta d’UOB sobre servei militar i jubilació

El president d’Esquerra Republicana a Mallorca, Mateu Xurí, i el senador del mateix partit, Bernat Picornell, es van reunir amb nosaltres dilluns passat per tractar la limitació de tres anys als interins prevista al projecte de pressuposts generals de l’estat. Esquerra ja va presentar una esmena de supressió d’aquest
article al Congrés de diputats i insistiran en la mateixa línia a les comissions i al Senat.

Des d’UOB els vam proposar la presentació d’una esmena al Senat per retirar la disposició addicional quadragèsima, que ajorna un any més la incorporació del període del servei militar al còmput de la pensió de jubilació. Els representants d’Esquerra en van prendre nota.

Segons el calendari de tramitació previst es votaran les esmenes al Congrés d’aquí a dues o tres setmanes
i després es duran al
Senat, on es poden presentar noves esmenes fins el 9 de juny. El 12 de
juny es faria un “plenari de veto” al Senat, entre el 20 i el 22 s’hi
votarien les esmenes i el 26 s’aprovaria el projecte, que tornaria al
Congrés per a l’aprovació definitiva entre el 3 i el 10 de juliol.

El Parlament català va rebutjar una llei de Ciudadanos per limitar els deures escolars

El Parlament de Catalunya va rebutjar una proposició de llei de Ciudadanos que anava en la línia del que han aprovat a les Balears PSOE, MÉS, Podemos i PI sobre els deures escolars. Va passar dia 26 de juny de 2016.

Van votar en contra de la proposta de Ciudadanos el PDCAT, ER i PP. Es van abstenir CUP, PSC i CSQEP.

La proposició tan sols va tenir el suport dels 25 diputats de Ciudadanos.

Vegeu la ressenya de Vilaweb:

http://www.vilaweb.cat/noticies/el-parlament-rebutja-una-llei-de-cs-per-limitar-els-deures-escolars/

UOB denuncia la manca de diàleg per part del Govern i el Parlament amb els docents, ara entorn dels deures escolars

UH, 22 de març de 2017

COMUNICAT DE PREMSA

Dimarts dia 21 el Parlament de les Illes Balears va aprovar a iniciativa del diputat de MÉS, Josep Castell, una proposició no de llei que reclama als docents que no posin deures fora de l’escola a l’alumnat. Aquesta proposició de MÉS, que va comptar amb el suport del PSOE, Podemos i el PI, no està basada en dades ni tampoc en fets contrastats sinó en simples suposicions ja que com va afirmar Castell «“todo parece indicar” que los deberes “desmotivan” a los buenos estudiantes y provocan “aburrimiento” a los buenos estudiantes y “abandono” a los que les cuesta seguir el curso escolar; por tanto, más que mejorar los resultados, los empeora». Francament, no ens imaginam que els diputats que van donar suport a aquesta proposició en facin una de semblant aplicada als metges i en la qual els emplacin a enviar a casa els caps de setmana tots els pacients ingressats, UCI inclosa, per la senzilla raó que “s’avorreixen” estant a l’hospital.

Des d’UOB Ensenyament volem comunicar a l’opinió pública que el tema dels deures escolars no s’ha tractat a cap mesa sectorial, al Consell Escolar de les Illes Balears (CEIB) i ni tan sols dins el Pacte per l’Educació en el qual s’està treballant. Ens trobam, doncs, i una vegada més, davant el menyspreu públic cap a la tasca dels docents per part d’uns polítics irresponsables que si a la legislatura passada imposaren TILs, lleis de símbols, etc., sense cap consens, a base d’expedients i en contra del parer de la gran majoria de professionals, ara s’han despenjat en voler llevar els deures escolars pel seu compte. El mes de novembre passat ja vam veure com la CEAPA (Confederación Espanyola de Padres y Madres de Alumnos), sense cap tipus de conversa prèvia amb organitzacions de docents, va decretar una vaga de caps de setmana contra els deures escolars, fet que va comptar amb el suport d’una multinacional sueca del moble que va fer una campanya contra els deures amb la idea que els caps de setmana són perquè les famílies les passin unides consumint i comprant dins els seus establiments.

La campanya de desprestigi per part dels polítics i d’algunes associacions de pares en contra de la dignitat professional dels docents sembla que no té fi. I el pitjor de tot és que a damunt s’omplen la boca amb paraules com “diàleg”, “consens”, etc. És evident que als docents no tan sols no se’ns escolta sinó que a damunt hi ha determinats sectors que ens volen donar lliçons sobre com hem de fer la feina, cosa que no fan amb els col·lectius de metges, mecànics, infermers, arquitectes, enginyers, pagesos, bombers, pilots, conductors, policies, advocats, notaris, fusters, picapedrers, etc. Per cert, un dels objectius principals de la proposta no de llei que comentam és que “els estudiants consolidin els seus coneixements a les aules” amb la qual cosa és inevitable pensar que el nostre Parlament està en contra dels exàmens com una forma més d’avaluació. Nosaltres els preguntam: i això també ho fan extensible, a part de Primària, Secundària i Batxillerat, també a la Universitat?

Com a docents estam farts de polítics que fan i desfan lleis d’ensenyament i proposicions no de llei dins els despatxos i d’esquena als professionals. Ara, com ja vam dir la legislatura passada a José Ramón Bauzá, Rafael Bosch, Joana M. Camps i Núria Riera, ens veim amb l’obligació de dir també al diputat Josep Castell, i a tots els qui han donat suport a la seva proposta, que els “polítics passen però els professionals quedam” i que sense uns mestres motivats i als quals no se’ls escolta no hi ha cap escola que tengui futur. D’altra banda, si els diputats del Parlament Balear estan realment preocupats per l’educació dels seus fills, el que haurien de fer és agilitzar la iniciativa sorgida a l’entorn de l’Assemblea de Docents que demana la creació del Col·legi Oficial de Docents de les Illes Balears per tal que els mestres puguem fer sentir la nostra veu davant les institucions a l’hora d’elaborar una nova llei d’educació, programes d’estudis, de formació i a l’hora de tractar d’altres qüestions pedagògiques.

Palma, 24 de març de 2017

Consideram injustificat el triomfalisme de la presidenta Armengol

Ja són 107 els barracons a les Illes Balears

Des d’Unió Obrera Balear consideram que les declaracions referides a Educació de la presidenta del Govern, Francina Armengol, en el Debat de l’Estat de la Comunitat de dimarts passat 20 de setembre, pequen d’un triomfalisme injustificat i perillós.

Segons llegim a la premsa i a les xarxes socials, la presidenta va afirmar que l’Executiu ha “situat les prioritats socials en l’agenda política” i que “entre tots hem recuperat la normalitat a les aules.”

La realitat, emperò, és que el pressupost d’Educació de 2016 representa un 19,27% sobre el total autonòmic, tan sols un 0,05% més respecte al darrer pressupost de l’era Bauzà i lluny del 24,3% de 2011, que s’havia de recuperar segons l’Acord de governabilitat.

Pel que fa al PIB, que segons les darreres previsions del Govern enguany pujarà un 4% situant-se en 27.919 milions d’euros, els 817,21 milions d’Educació de 2016 representen un 2,92%, també molt lluny del 4,5% de la mitjana estatal, del 5% que prometia el programa electoral del PSIB-PSOE, del 5,3% de la mitjana europea i del 7% recomanat per la Unesco.

Ja que la presidenta anuncia que “tornarà a augmentar el pressupost d’Educació” esperam que aquesta vegada la pujada sigui més significativa. En tot cas trobam a faltar que expliqui com convencerà Madrid que ens concedeixi el règim fiscal especial, quan tots els governs autonòmics han fracassat en l’intent els darreres vint anys.

Sobre la “normalitat” que segons diu s’ha recuperat a les aules ens demanam a quines aules es refereix, tenint en compte el malestar que es viu als centres arran de les ràtios disparades, els barracons i la manca d’aules i centres escolars, l’excés d’interinitats, la LOMCE i les revàlides, les retallades persistents de les nòmines, etc.

Des d’UOB pensam que el triomfalisme de la presidenta Armengol a més d’injustificat és perillós, perquè l’únic que s’aconsegueix maquillant la realitat és indignar els afectats que la viuen cada dia i això s’acaba pagant a unes futures eleccions. Reclamam al Govern que el seu compromís de lluitar per un millor finançament de l’Estat no en acabi una vegada més en la resignació i la impotència, sinó que es tradueixi en accions contundents, valentes i viables.

ALERTA!! PP i Ciudadanos: LOMCE, depuració ideològica i precarietat laboral

Última
Hora, 10.12.15

Circular 20/2015

Per
fugir del foc, caure dins les brases!

Si
amb el PP vam patir persecució del català, depuració
ideològica en forma d’expedients, retallades amb el corresponent
augment de ràtios i pèrdua de sou, ara Ciudadanos afegeix a
tot això l’amenaça d’expulsar els docents de la funció pública
i
tornar al TIL.

El
responsable d’Educació de Ciudadanos, l’ultra antimallorquí Xavier
Pericay
, ha declarat que “el sistema es excesivamente
garantista con determinados docentes a los que resulta impossible
cesar
” (UH, 10.12.15). FALS!!
El règim disciplinari de la funció pública (Decret 45/1995, de 4
de maig) preveu la separació de servei com a possible sanció. El
que proposa Pericay és la supressió de garanties del
reglament disciplinari i depuració ideològica a discreció.

Tenint
en compte l’amenaça proferida pel líder de Ciudadanos, Alberto
Rivera
, de tornar a imposar el TIL amb una educació “en
español, balear e inglés”
(UH, 5.12.15), és evident
que si aquest partit puja al poder ens espera una versió
corregida i augmentada de la persecució que vam patir amb el PP
.
Control total de l’exercici de la docència com en temps de la
dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) i amenaça
d’acomiadament per a tot aquell que no es doblegui a les directrius
ideològiques del partit o a l’interès particular del director de
torn.

Última
Hora, 5.12.15

Ciudadanos
no diu res de llevar la LOMCE, ni de disminuir ràtios, aposta per
les proves externes i vol que les direccions dels centres contractin
docents, filtrar l’accés a la docència a través de l’empresa
privada, vincular el finançament universitari a la taxa de
col·locació dels graduats, etc. (vegeu l’article Las
(inquietantes y oscuras) intenciones de Ciudadanos para el
profesorado de la enseñanza pública
(1).)

Per
entendre a quins interessos serveixen Rivera i companyia, recomanam
l’estudi Ciutadans: com s’ha fabricat el ‘Podem de dretes’?
(2). La banca i les grans empreses de l’IBEX, que controlen
televisions i mitjans espanyols, han cuinat l’ascens sobtat d’aquest
partit.

El
proper diumenge esta en joc bona part del futur de l’ensenyament.

Vius
i ungles a l’hora de votar!

Palma, a 17 de desembre de
2015

(1)
http://elventano.es/2015/12/las-inquietantes-y-oscuras-intenciones-de-ciudadanos-para-el-profesorado-de-la-educacion-publica.html

(2)
http://www.vilaweb.cat/noticies/ciutadans-com-sha-fabricat-el-podem-de-dretes/