Tal com planteja l’article 44 de la Llei 11/2016, de 28 de juliol, d’Igualtat de dones i homes, “les administracions públiques de les Illes Balears, i també els organismes i les entitats que en depenen, han d’elaborar plans d’igualtat del personal al seu servei d’acord amb la normativa que els és aplicable”.
La Conselleria d’Educació i Formació Professional no és un bon exemple. No ha fet la feina i fins ara, en patim les conseqüències.
No és suficient aprovar fa dos mesos un procediment del Servei de Prevenció de de Riscs Laborals de personal docent amb un protocol d’intervenció davant de conflictes interpersonals de caràcter psicosocial, de violència de gènere, per raó de sexe o d’assetjament sexual. I no ho és perquè no és una acció proactiva, perquè aquest procediment està dissenyat per a quan el dany ja s’ha produït. Cal fer prevenció i sensibilització. I en aquest sentit, i tal com reconeix l’article 46 de la Llei d’Igualtat, que tracta l’assetjament sexual i assetjament per raó de sexe, s’han d’adoptar les mesures necessàries perquè hi hagi un entorn laboral lliure d’assetjament sexual i d’assetjament per raó de sexe.
Anem tard. Ja fa gairebé 4 anys des de l’aprovació d’aquesta llei autonòmica d’igualtat i més de 13 anys de l’aprovació de la Llei Orgànica 3/2007, per a la igualtat efectiva de dones i homes, així com de la Llei 7/2007, de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, on ja s’instaurava l’obligació de les administracions públiques d’elaborar i aplicar un pla d’igualtat per al seu personal.
I mentre tardem van passat coses, van produint-se abusos i assetjaments, van provocant-se vulneracions de drets i patiments sobre companyes, mentre la nostra pròpia empresa ens gira el cap i ens fa el buit. Companyes, cal saber que ens trobem soles davant de l’administració i amb un agreujant d’indefensió intolerable, ja que no tenim a la nostra disposició cap protocol de prevenció de l’assetjament sexual i assetjament per raó de sexe. S’incompleix de manera clara el mandat de l’article 46 de la Llei d’Igualtat, que diu que les administracions públiques de les Illes Balears han d’adoptar les mesures necessàries perquè hi hagi un entorn laboral lliure d’assetjament sexual i d’assetjament per raó de sexe. El silenci és complicitat amb l’agressor. I és un clar incompliment del deure de vetllar per una igualtat real i efectiva i per la salut laboral de les dones. Aquests casos no tan sols afecten a la nostra dignitat com a persones, afecten la nostra salut, ens resten temps, ens suposen un alt cost emocional i també econòmic i, sobretot, ens resten confiança en la nostra pròpia empresa. Resulta d’una incoherència brutal que la mateixa administració pública que aprova un Pla de Coeducació per a fomentar la igualtat real d’oportunitats i proporcionar estratègies per a modificar les relacions de poder i per prevenir l’abús i les violències masclistes, és la que ens deixa tirades contestant que un assetjament per raó de sexe no és un tema de la seva competència, fins que intervenen altres organismes com IBDona, advocades particulars o la Policia, tal com ha denunciat públicament una companya professora d’ensenyament secundari del Govern les Illes Balears. Açò és del tot intolerable.
Reclamem contundentment un Pla d’Igualtat del personal al servei de l’administració educativa, de manera urgent, negociat amb els sindicats, i que inclogui un Protocol de prevenció de l’assetjament sexual i assetjament per raó de sexe, ja que com diu l’article 46 de la Llei d’Igualtat, s’han d’establir mesures que s’han de negociar amb les i els representants de les treballadores i els treballadors, com ara l’elaboració i la difusió de codis de bones pràctiques i la realització de campanyes informatives o accions de formació.
