Categoria: Riscos laborals

Amb la LEIB no reculam!

21 de febrer de 2022

Demà dimarts 21 de febrer està previst que a partir de les 12h s’iniciï el debat i posterior votació de la LEIB. Des d’UOB Ensenyament fa estona que venim assenyalant els perills que suposarà l’aprovació d’aquesta llei.

Per una banda rebutjam per complet la situació del català dins el model lingüístic que preveu la LEIB com ja hem fet anteriorment. La colonització cultural i demogràfica a la qual ens sotmet l’estat espanyol ens ha fet arribar a l’emergència lingüística. Volem viure plenament en català i per això necessitam una educació 100% en català i d’aquí no ens mourem.

Però aquest no és l’únic perill que hi trobam. Com tantes vegades ha repetit el Sr. Conseller, no volia fer una llei reglamentista i per això hi ha aspectes que s’hauran de concretar en un desplegament normatiu posterior. Com que ja sabem com gestiona Martí March la paraula donada, aquesta vegada no ens l’empassarem i menys si el que hi ha damunt la taula és l’aprovació o no d’una llei educativa. Des d’UOB Ensenyament consideram molt delicat donar aquest xec en blanc a l’administració i més encara a un any i escaig de les eleccions ja que donam per fet que en el que queda de legislatura poc o gens es concretarà respecte de la LEIB.

A més, com hem recordat en diverses ocasions aquesta ha estat una llei que no ha estat treballada a la Mesa Sectorial, ni consensuada amb la comunitat educativa, sinó que el Sr. Conseller simplement s’ha limitat a venir a presentar-nos-la i prometre’ns la creació d’un equip de treball per tractar els aspectes sociolaborals que contempla, cosa que mai s’ha arribat a concretar, incomplint la paraula donada.

Conscients que encara hi ha qualque possibilitat de millora del text, des d’UOB Ensenyament encoratjam als partits que defensen un model d’educació pública de qualitat i en català a què siguin valents en aquestes darreres hores i durant el debat parlamentari. No basta fer país al carrer o a les xarxes, també s’ha de fer dins el Parlament.

Per això, UOB Ensenyament se suma a la concentració que tendrà lloc demà dimarts 21 a les 15h a les portes del Parlament de les Illes Balears, a la qual quedau convidats tots els afiliats i simpatitzants, per fer sentir el nostre rebuig a la LEIB i ser l’orsa que redreci la nau de l’educació pública i en català a les Illes Balears.

UOB Ensenyament lamenta la mort d’Eusebi Riera

21 de febrer de 2022

by UOB Ensenyament

Des d’UOB Ensenyament ens volem sumar a les mostres de condol per la mort del professor Eusebi Riera qui va ser professor de filosofia a l’IES Ramon Llull, centre del qual també en va ser el director entre els anys 1991 i 1998.

Recollim les paraules del nostre company Montserrat Alcaraz qui definia Eusebi Riera com un enamorat de la filosofia, «…un amor que, en un país mallat d’afany de lucre i superficialitat, havia de resultar incomprès. Sobretot per als qui han girat l’esquena a qualsevol projecte d’il·lustració, emancipació i compromís veritable».

En aquests temps on cada reforma educativa cerca atemptar contra la filosofia, des d’UOB Ensenyament no ens estarem de reivindicar figures com les d’Eusebi Riera o Juanjo Pérez, companys de professió que de ben segur haurien posat el crit al cel davant el menysteniment curricular a què se sotmet de manera continuada l’assignatura de Filosofia.

Professorat tècnic en risc d’exclusió social

18 de febrer de 2022

by UOB Ensenyament

COMUNICAT DE PREMSA

Va ser a partir del curs 2016-2017 que des de la Conselleria d’Educació es va concedir una moratòria transitòria de sis anys per a què els docents interins del cos de Professors tècnics, de determinades famílies professionals, sense titulació universitària obtinguessin aquesta titulació per poder romandre a la borsa d’interins.

Han passat aquests sis cursos escolars i, tot i que des d’UOB Ensenyament any rere any s’ha demanat a l’administració l’eliminació d’aquesta transitòria (fent un darrer intent a la Mesa on es va “negociar” la darrera convocatòria d’interins), a partir del curs 2022-2023 tots els companys professors tècnics interins que no han pogut acreditar estar en possessió d’un grau universitari seran expulsats de la borsa de funcionaris interins docents de les Illes Balears. No així en tot el territori de l’estat, ja que la majoria de comunitats autònomes segueixen comptant amb aquests professionals a les seves llistes, la qual cosa fa evident que aquesta és una decisió estrictament política i que no hi ha impediment legal perquè així sigui. Aquesta circumstància suposa un doble drama: el primer és que el sistema educatiu en general i la formació professional en particular perdran el valor afegit que suposa comptar amb l’experiència i la vàlua docent i professional més que acreditada per part d’aquests companys. Per altra banda, fent efectiu el final de la moratòria hi haurà un grapat de professionals que es veuran expulsats del seu lloc de feina, uns professionals que entraren al sistema amb la titulació en aquells moments exigida i que veren que d’un dia per l’altre se’ls exigia que cursassin uns estudis de quatre cursos en un període de sis anys alhora que continuaven treballant i, en molts casos, tenint unes circumstàncies personals (familiars, per edat, etc.) completament desfavorables per assolir aquesta fita.

UOB Ensenyament fa molts cursos que denuncia no només aquesta situació concreta sinó tot allò que fa referència al professorat tècnic de formació professional. Concretament, el passat mes de maig, reunits en mesa sectorial amb el director general de Formació professional i Ensenyaments artístics superiors, UOB Ensenyament va tornar a mostrar la seva indignació per les notícies que llavors arribaven des del govern central, quant al pla manifestat per la ministra Celaá, de derogar l’annex VI del Decret 297/2017 i que suposaria, de facto, deixar sense feina un caramull de professionals de la formació professional, que fa molts anys venen demostrant la seva professionalitat en el desenvolupament de la seva feina i que suposaria, com cada vegada que toquen la normativa de la FP, una altra ferida de mort a aquests estudis. En aquella ocasió, UOB Ensenyament va tornar a manifestar la seva indignació front al menyspreu constant per part del Ministerio cap al col·lectiu del professorat tècnic i va instar Conselleria que no permetés aquesta ferida gairebé definitiva a la Formació Professional.

Malauradament, el prec d’UOB Ensenyament ha estat com tirar aigua a la mar. Tanmateix, UOB Ensenyament ha registrat novament una petició a Conselleria per a què reconsideri la situació i modifiqui l’actual convocatòria per al curs 2022-23. L’única esperança que queda és que la Conselleria d’Educació i Formació professional decideixi prorrogar la moratòria que permetria que bons professionals que tenen molt a dir a les aules de les Illes Balears, i que, en molts casos, tenen entre 50 i 60 anys, no es vegin abocats a l’atur i quedin socialment exclosos.

Per tot això, UOB Ensenyament reclama que es reconegui la capacitat professional d’aquests docents, prou demostrada al llarg del temps, i que es modifiquin les properes convocatòries de forma que se’ls permeti continuar estar inscrits a la borsa i desenvolupar la seva tasca, i així li ha demanat via instància a la Conselleria d’Educació i Formació professional de les Illes Balears a data 17 de febrer de 2022.

Palma, 18 de febrer de 2022

Tutors, els grans oblidats. Per una revisió de les condicions laborals dels tutors i tutores

4 de febrer de 2022

by UOB Ensenyament

Circular 247/2022

COMUNICAT DE PREMSA

UOB Ensenyament vol tornar a posar de manifest la sobrecàrrega crònica dels tutors en contraposició a la seva manca de retribució salarial així com de reducció horària. Des d’UOB Ensenyament volem alçar la veu per visibilitzar una part del col·lectiu molt sovint oblidada i resignada a assumir cada vegada un major volum de tasques que curs rere curs li va encolomant la Conselleria. La darrera, la gestió administrativa (introducció al Gestib) de les dades de les enquestes per a l’obtenció de l’ISEC del centre.

Aquesta sobrecàrrega dels tutors va en detriment de la qualitat del sistema educatiu des del moment en què els tutors es veuen obligats a prioritzar aquelles tasques extra de la funció tutorial enlloc de poder dedicar-se plenament a la preparació didàctica de les matèries que també han d’impartir. Això sense oblidar la càrrega d’estrés afegida per una tasca que en funció del grup es pot complicar molt i que va més enllà de l’horari laboral.

Per aquest motiu una de les qüestions que des d’UOB Ensenyament consideram fonamental posar damunt la taula és que es redueixin les hores de docència directa als companys que tenen al càrrec una tutoria.

Així mateix, ens sembla insultant la retribució que perceben els tutors de totes les etapes educatives per desenvolupar la seva tasca. Per això exigim que Conselleria augmenti significativament el complement de tutoria que actualment és de 32,31€ i que es va fixar el 2007 en 30€.

És a dir, 14 cursos després només ha augmentat en 2,31€. Fins i tot hi hauria qui podria considerar que és una broma de mal gust.

Des d’UOB Ensenyament consideram que la funció de tutoria ha anat sumant més tasques que l’han feta cada vegada més complexa i feixuga. Fer el seguiment de l’aplicació de les mesures d’atenció a la diversitat dels alumnes tutoritzats o l’augment de la gestió telemàtica de la tutoria a través del Gestib són arguments més que evidents per a fer una revisió de la quantitat econòmica percebuda per aquest càrrec. Si a n’això hi sumam l’augment de les ràtios i la no reducció d’hores lectives ens trobam amb tutors i tutores completament desbordats.

És evident a ulls de tot el col·lectiu que hi ha molta diferència de ser tutor a no ser-ho quant a la càrrega de treball que ha d’assumir un docent al llarg del curs.

Un altre aspecte que no ens cansarem de denunciar és el fet que els companys i companyes que estan a mitja jornada i tenen al seu càrrec una tutoria no percebin el complement en la seva totalitat, com si només atenguessin a la meitat del grup! Ja ho vàrem denunciar i ho tornarem a denunciar fins que es faci justícia. Ho podeu veure AQUÍ.

Des d’UOB Ensenyament ja hem reclamat en altres ocasions la convocatòria d’una mesa sectorial per tractar la pujada d’aquest complement, podeu veure-ho AQUÍ

Per tot això UOB Ensenyament tornarà a entrar a registre una petició de convocatòria de Mesa Sectorial per tractar aquest tema.

Les propostes que fa UOB Ensenyament quant a la revisió de les condicions laborals dels tutors i tutores és la següent:

1.Augmentar significativament la retribució del complement de tutoria.

2.Cobrament íntegre del complement encara que s’estigui a mitja jornada.

3.Fixació d’un màxim d’hores lectives de docència directa per als tutors.

4.Cobrament del complement de tutoria encara que també es percebi el complement com a Cap de Departament.

Donarem tota la pitja que faci falta fins que la funció tutorial es vegi reconeguda amb la consideració horària i salarial que consideram. Conscients del paper clau que juguen els tutors i tutores dins el sistema educatiu, des d’UOB Ensenyament no deixarem de fer-los costat.

Palma, 4 de febrer de 2022

Aprovat el Reglament de funcionament intern del Consell de l’Educació i Formació Permanents de Persones Adultes de les Illes Balears.

3 de febrer de 2022

by UOB Ensenyament

Ahir, dimecres 2 de febrer, UOB va assistir a la reunió del Ple del Consell de l’Educació i la Formació Permanents de Persones Adultes de les Illes Balears, amb la participació del conseller Martí March i el director general de Formació Professional i Ensenyaments Artístics, Antonio Baos.

La Comissió es va reunir per aprovar el Reglament de funcionament intern i nomenament dels membres de la Comissió Permanent i per part de Conselleria se’ns va informar sobre l’elaboració dels currículums d’ESPA i del nou Grau Bàsic de Formació Professional, que es faran amb una línia curricular combinada, i en els quals hi estan treballant per la situació actual de transició a la LOMLOE.

UOB lidera la recuperació de l’assignatura Història i Cultura de les Illes Balears

2 de febrer de 2022

by UOB Ensenyament

Circular 246/2022

COMUNICAT DE PREMSA

En el ple del CEIB celebrat ahir dimarts 2 de febrer es va confirmar la recuperació de l’assignatura optativa Història i Cultura de les Illes Balears per al Batxillerat. Des de la Direcció General de Planificació i Centres es va afirmar que la nova concreció i desplegament curricular provinent de la LOMLOE recuperarà aquesta matèria instaurada en temps del conseller Damià Pons i que s’havia impartit entre els cursos 2003-2004 i 2014-2015 i que el desplegament curricular de la LOMCE i la manca d’atreviment per part de l’administració havien fet desaparèixer.

Des d’UOB Ensenyament vàrem ser pioners en aquesta reivindicació durant el curs passat aprofitant la commemoració impulsada per Germania 500 i el fet que tinguéssim una nova concreció i desplegament curricular de manera imminent. Conscients de l’oportunitat i de la necessitat de posar a l’abast de la comunitat educativa i l’opinió pública aquesta reivindicació el febrer de l’any passat vàrem començar a fer passes en aquest sentit. Podeu veure-ho AQUÍ.

A principis d’agost va aparèixer a la xarxa un article del company Bartomeu Mestre on feia una anàlisi acurada de l’evolució històrica de la situació curricular de la història i cultura pròpies, clarament discriminades dins les diferents legislacions educatives. El podeu consultar AQUÍ. Aquesta tasca de recerca feia palesa més que mai la necessitat de lluitar per la inclusió d’aquests continguts dins la futura concreció curricular.

Convinçuts que calia no afluixar en la nostra reivindicació i que no podíem deixar passar l’avinentesa del desplegament de la LOMLOE, durant el mes d’agost vàrem entrar a registre una petició formal perquè la Conselleria tengués en compte les propostes d’UOB Ensenyament relatives a la recuperació curricular dels continguts referents a la història i cultura de les Illes Balears. Podeu veure-ho AQUÍ.

A més d’això, a fi que el conseller tengués ben present les nostres reivindicacions i que aquestes no es perdessin en el laberint de la burocràcia de l’administració vàrem enviar una carta directament a Martí March perquè fos ben conscient de la situació i la possibilitat de recuperació d’aquesta matèria.

Sense defallir en el nostre propòsit i fidels als nostres principis assemblearis, des d’UOB Ensenyament volíem donar veu a tots els companys i companyes partidaris de les nostres reivindicacions. Per això a principi de curs vàrem decidir impulsar una campanya d’adhesió a aquesta reivindicació mitjançant un formulari telemàtic que es va enviar a tots els centres de les Illes Balears. Aquesta acció la vàrem realitzar de manera conjunta amb el professor Jordi Maíz, company que el 2015 ja havia intentat en solitari que aquesta assignatura no desaparegués amb la implantació de la LOMCE. Podeu veure-ho AQUÍ. Aquest formulari el varen signar 450 docents a títol individual i 39 departaments (la majoria d’ells de Geografia i Història).

Recordem que el desplegament curricular de la LOMLOE ja s’aplicarà a partir del proper curs 22-23 als cursos de 1r, 3r i 5è de Primària, 1r i 3r d’ESO i 1r de Batxillerat. Això vol dir que el proper curs ja hi haurà alumnes que podran tornar a endinsar-se en l’estudi de la història i cultura d’aquesta terra.

Des d’UOB Ensenyament volem agrair la col·laboració a tots els companys i companyes que han participat d’aquesta reivindicació. Com deia Josep Fontana, si aquest país s’ha de salvar, el salvarà la gent.

Palma a 2 de febrer de 2022

No a l’explotació dels coordinadors TIC!

31 de gener de 2022

by UOB Ensenyament

Circular 245/2022

El novembre de 2019 UOB Ensenyament enviava un comunicat de premsa on denunciava les condicions de treball dels coordinadors TIC. En aquell moment, escrivíem en relació a la tasca d’aquests docents: “Si bé la seva funció és organitzar i coordinar l’ús didàctic dels equipaments, les necessitats del centre fan que també s’ocupin del manteniment dels ordinadors, cablejat, miniordinadors dels alumnes, telefonia i megafonia, del muntatge i trasllats de les pissarres electròniques i de la gestió de plataformes informàtiques, que implica hores extra setmanals no reconegudes. La feina dels coordinadors ha augmentat amb el pas dels anys, tant en volum com en complexitat i responsabilitats.”

Idò bé, han passat més de dos anys, i com aquell que diu no ens faria falta escriure una nova circular, sinó més bé transcriure la d’aquell moment, perquè res no s’ha arreglat des de llavors. Ans al contrari, les urgències i necessitats derivades de la pandèmia no han fet més que agreujar un problema crònic. Més encara si pensam que ara els coordinadors TIC corren el risc que se’ls carregui el mort del Pla de transformació digital dels centres educatius de les Illes Balears, una altra tasca que no els correspon.

UOB Ensenyament manté les reivindicacions històriques per a la figura dels coordinadors TIC: augment de les hores de reducció lectiva –molt especialment a Educació Primària–, l’assignació d’un segon coordinador per als centres mitjans i grans, la creació de la figura del coordinador de zona per al manteniment dels centres de primària, una oferta formativa més àmplia, l’actualització de competències i el cobrament d’un complement específic.

Però no ho consideram suficient, ja no basta amb això: és moment de racionalitzar. En efecte, l’Administració, en general, i especialment la Conselleria d’Educació de les Illes Balears té el mal costum de defugir la planificació i preferir la improvisació, en part gràcies a la bona voluntat dels docents, que sovint permet tapar les mancances de les nostres autoritats. Potser l’exemple més recent fou el confinament del 2020. Qui va ser capaç d’organitzar-se per crear, a partir del no-res, un sistema d’ensenyament telemàtic? Nosaltres, els docents. Qui ens va ajudar? Ningú. Qui ens va pressionar amb burocràcia estúpida mentre obràvem aquell petit miracle? Ells, els dirigents de la Conselleria. Qui es va penjar les medalles pel relatiu èxit? Ells. Quin va ser el nostre premi? Un copet a l’esquena i la davallada de poder adquisitiu amb la combinació de la «mangarrufa» del 2,9% més la inflació.

Malauradament, aquesta regla general és perfectament aplicable al cas dels coordinadors TIC. Fa dècades la informatització dels centres era una necessitat de nova aparició. Allò més raonable hagués estat que l’Administració hagués planificat un programa de dotació de mitjans informàtics i telemàtics de manera coordinada i amb les necessàries partides pressupostàries, no només per a la creació, sinó per al manteniment del maquinari i de les xarxes, a més de la seva actualització constant per evitar l’obsolescència de tot plegat. Al context d’aquest escenari racional, els coordinadors TIC haguessin tengut una única funció, que és la pròpia d’un docent: pensar com fer un ús pedagògic dels nous instruments i formar i orientar la resta de docents del centre en termes estrictament didàctics.

Però els espais de racionalitat són, a l’univers de la Conselleria d’Educació, escenaris estrictament onírics. Les coses es feren a mitges, a corre-cuita, sense contractar tècnics especialitzats, sense dotacions pressupostàries suficients, apel·lant al voluntarisme dels coordinadors TIC, cercant cofinançament a les AMIPA, improvisant, apedaçant cada forat com si es tractàs de farcir sobrassades a unes matances. I, amb independència del seu color polític, cada nova administració educativa ha continuat amb aquest esperit: s’ha anat salvant el dia a dia amb recursos propis dels centres, i s’ha apedaçat fent honor a la vella dita de “qui dies passa, anys empeny”.

Allò que va començar com a una incògnita i una aposta de futur sota el paraigua de la “modernització informàtica” ha esdevingut una quotidianitat que ja no admet més pedaços ni improvisacions. No és acceptable que els coordinadors TIC segueixin assumint tasques de desplegament i manteniment de maquinari, programari i xarxes que no els corresponen, ni és acceptable que els centres hagin de recórrer a contractacions privades amb recursos propis perquè l’empresa de manteniment informàtic contractada per la Conselleria no dóna abastament; i, sobretot, no és acceptable que a un context de problemes pressupostaris estructurals es segueixin malbaratant recursos per mor de la seva incorrecta assignació. És que ningú ha pensat que els docents han de fer d’ensenyants, i no de tècnics informàtics? És que ningú ha pensat que una hora de treball docent és més cara que una hora de treball de tècnic informàtic i que, a més, una hora de treball d’un tècnic informàtic, per la seva formació i experiència, ret més que la d’un docent, per molta bona voluntat que aquest posi a fer una feina que no és la seva? UOB Ensenyament exigeix la creació de places no docents de tècnic informàtic directament assignades als centres, per tal d’assegurar que la dotació informàtica dels col·legis i instituts funcioni sempre correctament, i així alliberar el preciós recurs que representen els coordinadors TIC per a què puguin dedicar-se a la seva autèntica funció en condicions que assegurin tant el bon servei com la seva salut mental com a treballadors.

Docents primer, CFIRDE-Ib després. UOB introdueix la baixada del nivell educatiu dins els projectes de direcció.

28 de gener de 2022

by UOB Ensenyament

Ahir dematí va tenir lloc una mesa sectorial de caràcter extraordinari amb la presència de la directora general de Personal Docent, Rafaela Sánchez, la directora general de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa, Amanda Fernández i altres càrrecs d’ambdues direccions generals.

Inicialment se’ns havia convocat a aquesta mesa per tractar un únic punt, tot i que amb posterioritat s’hi va afegir un segon punt. L’ordre del dia va ser el següent:

1. Esborrany de Decret pel qual es regula el Centre de Formació, Innovació i Recerca per a l’exercici de la Direcció Escolar de les Illes Balears (CFIRDE-Ib)

UOB Ensenyament va manifestar el seu complet desacord en la creació d’aquest centre de formació perquè consideram que ateses les circumstàncies actuals, els problemes endèmics que pateix el sistema educatiu de les illes balears i la sobrecàrrega lectiva dels docents ara per ara és del tot innecessari.

Des d’UOB Ensenyament consideram que tota aquella despesa prescindible que ara mateix no vagi destinada a la reducció de ràtios o disminució de la càrrega lectiva dels docents ens pareix una frivolitat i manca de consideració envers el professorat.

Des d’UOB Ensenyament entenem la funció directiva com un pas endavant que un bon dia un company o companya decideix fer envers el centre, l’entorn i el claustre. Per això, d’entrada, qualsevol company o companya que accedeixi al càrrec de director o cap d’estudis mereix el nostre respecte i col·laboració. El que no compartim és la visió de Conselleria que entén els equips directius com un engranatge acrític en la corretja de transmissió del ordeno y mando en aplicació de les seves receptes infalibles quan es tracta d’innovació o en les seves directrius de gestió de personal. Per això ens oposam rotundament al CFIRDE-Ib ja que va en la línia de l’obsessió de la Direcció General de Planificació i Centres per professionalitzar la funció directiva. Davant això, sempre reivindicarem la bona tasca dels companys i companyes dels equips directius que trepitgen els passadissos, tenen present el claustre de professorat (el veritable motor de qualsevol centre) i encara recorden quina olor fa el guix o quina és la finestra que no tanca bé de l’aula.

Cal deixar ben clar que no ens oposam a l’oferta d’una formació específica per als equips directius (directors, cap d’estudis i secretaris). De fet, la consideram essencial per a poder aprendre bé les tasques inherents a un nou càrrec, especialment si mai s’ha desenvolupat. No obstant, defensam que aquesta tasca pot ser assumida pels CEP sense la necessitat de la creació d’un centre de formació que ofereixi formació especialitzada només per a una part del col·lectiu i què, així ho sembla, serveixi per col·locar-hi els amiguets de torn…

Així les coses, no podem deixar d’oposar-nos a la creació del CFIRDE-Ib quan la selecció del director del centre es farà a dit, la qual cosa ens pareix que s’està muntant un xibiu a qualcú a més d’aixecar les sospites d’una possible ingerència política sobre aquest centre.

Seguint amb la defensa de la formació especialitzada, des d’UOB Ensenyament vàrem exigir a la Directora General de Primera Infància que des dels CEP s’augmentàs l’oferta de formació especialitzada per àmbits o especialitats. Només una formació que tengui una transferència clara i concreta dins l’aula l’endemà d’haver acabat el curs és una formació que paga la pena fer l’esforç de cursar a més, en hores no lectives, restant temps a la conciliació familiar i carregant encara més als docents. Estam cansats de formacions excessivament transversals i sense una aplicació concreta en el dia a dia dels docents o dit d’una altra manera de cercar la quadratura del cercle i el sexe dels àngels.

2. Esborrany de Resolució del conseller d’Educació i Formació Professional de 25 de gener de 2022 per la qual es convoca un concurs de mèrits per a la selecció de directors de centres docents públics no universitaris de les Illes Balears i s’aproven les bases que l’han de regir.

Pel que fa a aquest segon punt des d’UOB Ensenyament vàrem esmenar la resolució fent-hi una aportació que va ser molt ben rebuda tan per part de Conselleria com per part de la resta de forces sindicals. Concretament des d’UOB Ensenyament, fent ressò de la preocupació de bona part del col·lectiu docent davant l’evident descens en el nivell acadèmic i competencial dels alumnes ja abans de la pandèmia però accentuat a partir d’aquesta, vàrem proposar que s’afegís com a part del àmbits d’intervenció que ha de contemplar el projecte de direcció, la vetlla per l’augment del nivell acadèmic i competencial dels alumnes del centre.

Només així podrem afirmar que caminam cap un sistema educatiu públic i de qualitat.

Canvis a l’horitzó. Oposicions 2023 i 2024 i Concurs de mèrits.

19 de gener de 2022

by UOB Ensenyament

Circular 244/2022

El proper divendres 21 de gener a les 23:59h finalitza el termini d’exposició pública obert pel Ministerio de Educación y Formación Profesional perquè tant persones a títol individual com entitats puguin fer arribar les aportacions que creguin oportunes a l’esborrany de modificació del RD 276/2007, que és el Reial Decret que regula l’ingrés als cossos docents en el marc de la LOE. Podeu consultar el document i fer-hi aportacions AQUÍ.

A continuació us resumim les dues grans modificacions que planteja l’esborrany i les aportacions que des d’UOB Ensenyament hem fet arribar al ministeri.

1. MODIFICACIÓ SISTEMA D’OPOSICIONS

Fase oposició

Una única prova dividida en dues parts no eliminatòries. Per passar a la fase de concurs s’ha de treure una mitjana de 5 entre les dues parts però, com sembla, sense un requisit de nota mínima en cada una d’aquestes parts. El tribunal farà pública la nota mitjana després de la realització de les dues parts. S’especificarà la nota corresponent a cada part.

El pes de cada part de la prova serà com a mínim d’un 40%. Aquest pes finalment serà fixat per les Conselleries autonòmiques a l’hora de fer la convocatòria.

Part A. Desenvolupament d’un tema per escrit escollit per sorteig.

Especialitats amb menys de 25 temes, 3 bolles.
Especialitats que tenen entre 25 i 50 temes, 4 bolles.
Especialitats amb més de 50 temes, 5 bolles.

Part B. Preparació, presentació i exposició d’una unitat didàctica, relacionada amb l’especialitat a la qual opta l’aspirant, el contingut de la qual serà escollit per l’opositor (sense sorteig). S’entén que la preparació de la unitat didàctica es faria tipus «tancada» i l’opositor hauria d’elaborar-la allà in situ a partir del temps que determini la convocatòria i podent utilitzar els materials que determini la convocatòria.
En el cas d’especialitats de Formació Professional la unitat didàctica podrà referir-se a unitats de treball i s’haurà de relacionar amb els resultats d’aprenentatge del corresponent mòdul i en el seu cas amb les capacitats terminals associades a les de les unitats de competència pròpies del perfil professional que es tracti.
En les especialitats d’Orientació i Serveis a la Comunitat del cos de Secundària, els aspirants podran optar per desenvolupar un programa d’intervenció en un centre escolar o en un EOEP.
Com es pot observar, respecte de les darreres oposicions celebrades (2018, 2019 i 2021) aquest esborrany eliminaria la prova pràctica.

Part B.2. Exercici de caràcter pràctic. Seria un exercici afegit a més de la defensa de la unitat didàctica. Només per a especialitats que incloguin continguts de caràcter aplicat, habilitats instrumentals o tècniques. Això s’entén per especialitats d’FP, de Conservatori o d’Ensenyaments artístics superiors (Escoles d’Arts).

Fase de mèrits

Els aspirants no podran treure més de 10 punts. Els mèrits s’estructuraran en 3 blocs amb la següent assignació de punts:

Experiència prèvia: màxim 7 punts.

Per cada any d’experiència docent en centres públics en la mateixa especialitat del cos al qual s’opta = 0,7 punts.
En cas d’aspirants que tenguin anys d’experiència en alguna de les especialitats del cos a extingir de Professors Tècnics de FP es valorarà aquesta experiència com si fos de la mateixa especialitat de Secundària. No es veurien perjudicats en aquest aspecte.
Per cada any d’experiència docent en altres especialitats del mateix cos al qual s’opta, en centres públics = 0,350 punts.
Per cada any d’experiència docent en altres especialitats d’altres cossos diferents al qual s’opta, en centres públics = 0,125 punts.
Per cada any d’experiència docent en altres centres (concertada) en especialitats del mateix nivell o etapa educativa que l’impartit pel cos al qual opta l’aspirant = 0,1 punts.
Només es tendrà en compte un màxim d’experiència de 10 anys, cada un dels quals només podrà ser valorat en un dels subapartats exposats.

Formació acadèmica: màxim 2 punts.

Els diferents apartats que s’inclouen dins la formació acadèmica seguiran puntuant de la mateixa manera al que disposa l’anex 1 del RD 276/2007.

Altres mèrits: màxim 1 punt.

En el barem d’altres mèrits es valorarà amb 0,75 punts la superació de la fase d’oposició en la mateixa especialitat del cos al qual s’opta, en oposicions celebrades des del 2012 inclòs. En cas d’aspirants que tenguin anys d’experiència en alguna de les especialitats del cos a extingir de Professors Tècnics de FP es valorarà aquesta experiència com si fos de la mateixa especialitat de Secundària. No es veurien perjudicats en aquest aspecte.
Dins l’apartat d’altres mèrits es valorarà amb un màxim d’1 punt la formació permanent de l’aspirant.

El pes que tendrà la fase d’oposició serà d’un 60% mentre que el concurs tendrà un pes d’un 40%.

Aquestes modificacions seran d’aplicació als procediments selectius d’ingrés que es convoquin per al 2023 i 2024 ja que, com sabem les oposicions del 2022 es regiran pel que disposa el RD 276/2007 en el seu redactat original.

2. CONCURS DE MÈRITS DERIVAT DE LES MESURES URGENTS PER A LA REDUCCIÓ DE LA TEMPORALITAT EN EL TREBALL PÚBLIC

Es convocarà de manera única i excepcional un concurs de mèrits per proveir aquelles places de naturalesa estructural que hagin estat ocupades amb caràcter temporal de manera ininterrompuda amb anterioritat a 1 de gener de 2016. Cal recordar que la identificació d’aquestes places, així com la distribució per especialitats i illes, encara resta pendent de negociació. En qualsevol cas, els tempos preveuen que aquest procés es pugui concretar dins el primer semestre de 2022.

Barem del concurs de mèrits extraordinari

Els aspirants no podran treure més de 15 punts. Els mèrits s’estructuraran en 3 blocs amb la següent assignació de punts:

Experiència prèvia: màxim 7 punts. Aquest apartat és idèntic al que s’aplicaria en el barem de la fase de concurs de les oposicions 2023 i 2024 que hem explicat més amunt.

Per cada any d’experiència docent en centres públics en la mateixa especialitat del cos al qual s’opta = 0,7 punts.
En cas d’aspirants que tenguin anys d’experiència en alguna de les especialitats del cos a extingir de Professors Tècnics de FP es valorarà aquesta experiència com si fos de la mateixa especialitat de Secundària. No es veurien perjudicats en aquest aspecte.
Per cada any d’experiència docent en altres especialitats del mateix cos al qual s’opta, en centres públics = 0,350 punts.
Per cada any d’experiència docent en altres especialitats d’altres cossos diferents al qual s’opta, en centres públics = 0,125 punts.
Per cada any d’experiència docent en altres centres (concertada) en especialitats del mateix nivell o etapa educativa que l’impartit pel cos al qual opta l’aspirant = 0,1 punts.
Només es tendrà en compte un màxim d’experiència de 10 anys, cada un dels quals només podrà ser valorat en un dels subapartats exposats.

Formació acadèmica: màxim 3 punts.

Els diferents apartats que s’inclouen dins la formació acadèmica seguiran puntuant de la mateixa manera al que disposa l’anex 1 del RD 276/2007.

Altres mèrits: màxim 5 punts.

En el barem d’altres mèrits es valorarà amb 2,5 punts la superació de la fase d’oposició en la mateixa especialitat del cos al qual s’opta, en oposicions celebrades des del 2012 inclòs, fins un màxim de dues oposicions. En cas d’aspirants que tenguin anys d’experiència en alguna de les especialitats del cos a extingir de Professors Tècnics de FP es valorarà aquesta experiència com si fos de la mateixa especialitat de Secundària. No es veurien perjudicats en aquest aspecte.
Dins l’apartat d’altres mèrits es valorarà amb un màxim de 2 punts la formació permanent de l’aspirant.

APORTACIONS FETES PER UOB ENSENYAMENT

Des d’UOB Ensenyament hem analitzat l’esborrany i hem elaborat una sèrie d’aportacions seguint la línia del model d’oposicions consensuat per l’assemblea d’UOB.

Quant a les oposicions 2023 i 2024, consideram que s’hauria d’iniciar d’una vegada per totes la revisió i actualització dels temaris.
De la mateixa manera reclamam que, per complir amb el principi d’igualtat, totes les especialitats d’un mateix cos tenguin un mateix número de temes.
D’acord amb el model d’oposicions consensuat per UOB Ensenyament, rebutjam que la primera part de la prova d’oposició s’entengui exclusivament en clau teòrica ja que consideram que des del moment en què es disposa d’una llicenciatura es dona per fet que l’aspirant domina els continguts teòrics o científics de l’especialitat.
Reclamam que la prova de la fase d’oposició sigui llegida en públic per l’aspirant davant tots els membres del tribunal.
Així mateix, reclamam que els tribunals tenguin a disposició dels opositors les rúbriques d’avaluació i qualificació per saber els ítems assolits.
Resposta escrita i argumentada a petició dels aspirants en relació a la qualificació obtinguda.
També seguim exigint que es pugui reclamar després de cada part de la prova d’oposició.
Elecció del president del tribunal per sorteig.
Eliminació de l’experiència com a professor de religió al barem.
Baremació de l’experiència docent a la universitat.
Oferta de places dividida en dos grups perquè tothom tengui oportunitats, un per a interins amb experiència i un altre per a la resta.
Ja que l’esborrany preveu que siguin les Conselleries autonòmiques les que fixin el pes de cada part de la prova d’oposició (tema i unitat didàctica), tot i no combregar amb aquest model, ens inclinam perquè sigui un 40% per al tema i un 60% per a la preparació i defensa d’una unitat didàctica ja que volem posar en valor la demostració de l’experiència docent.
Actualització de l’apartat 2.4. Titulacions d’ensenyaments de règim especial i de la formació professional específica del barem de mèrits (apartat de Formació Acadèmica):

Aquest apartat només contempla 0,5 punts per a les titulacions d’EOI de nivell avançat (actualment es correspon amb un nivell B2), fet que encara segueix a l’antic ordenament dels nivells de les EOI abans que s’incorporés la gradació de nivells del MECR. Per això des d’UOB Ensenyament consideram que per cumplir amb el prinicpi de mèrit s’hauria d’incorporar la següent escala de puntuació:

Nivell B2: 0,5 punts.
Nivell C1: 0,75 punts.
Nivell C2: 1 punt.

En conseqüència a la possibilitat de sumar 1 punt per un nivell C2, consideram que s’hauria d’augmentar el pes del títol de doctor i que passés a sumar 1,5 punts.
L’esborrany estableix que els diferents apartats que s’inclouen dins la formació acadèmica seguiran puntuant de la mateixa manera al que disposa l’annex I del RD 276/2007. No obstant, cal recordar que l’annex I del RD 276/2007 estableix un màxim de 5 punts per a la formació acadèmica. Així les coses demanam que es recalculin els diferents apartats que s’inclouen dins el barem de formació acadèmica de l’annex I del RD 276/2007 a fi d’atorgar-los una puntuació proporcional als 2 punts que es preveu en el cas del barem de mèrits de les oposicions i als 3 punts que es preveu per al barem del concurs de mèrits.

Conscients de la necessitat d’informació que té el col·lectiu docent interí respecte a aquestes modificacions, des d’UOB Ensenyament informarem amb la major brevetat de qualsevol novetat al respecte.

Palma, 19 de gener de 2022

Salut pública o conciliació familiar: El dilema pervers

18 de gener de 2022

by UOB Ensenyament

Avui, 18 de gener de 2022, s’ha reunit amb caràcter extraordinari la Comissió Paritària de Prevenció de Riscos Laborals, per tractar el nou protocol als centres docents per mor de la nova situació sanitària provocada per l’evolució de la pandèmia per Covid 19 i, més concretament, per la nova variant ómicron. Per part de l’Administració, entre d’altres, hi han participat la Directora General de Personal Docent, Rafaela Sánchez, i la Directora General de Salut, Maria Antònia Font.

La reunió ha començat de forma inversa a l’habitual: primer han intervingut les organitzacions sindicals, i després els representants de l’Administració.

UOB Ensenyament ha centrat la seva intervenció inicial sobre aquest llistat de qüestions. Afegim, en lletra itàlica, la resposta de l’Administració. Tanmateix, les explicacions de la Directora General de Salut mereixeran una menció apart a aquest resum.

Lamentar que aquesta reunió tengui un caràcter esrictament informatiu, i no negocaidor, el que implica un nou menyspreu als representants dels treballadors docents.

La Directora General de Personal Docent ha negat aquest extrem i ha dit que la reunió sí que té caràcter de negociació, però això no és el que diu la convocatòria ni, malauradament, respon a la realitat.

Expressió del nostre desacord sobre el nou protocol de quarantenes només a partir de 5 casos o 20 % d’alumnes a EI i EP que, a la pràctica, deixa buit de contingut el propi concepte de ‘quarantena’, esdevé una excusa burda per amagar que a la nostra terra la conciliació familiar no és possible –perquè els pares i mares no poden abandonar el treball per tenir cura dels seus infants confinats–, i converteix l’escola en un espai no segur.

Aquesta qüestió –per a nosaltres fonamental– no ha rebut resposta satisfactòria, excepte la consideració de la Directora General de Salut sobre la no necessitat de fer quarantena per part de la població vaccinada –com si tot l’alumnat d’infantil i primària estàs vacunat!.

Exigència de protecció per a les docents embarassades, amb concessió de permís retribuït des de l’inici del procés de gestació.

Segons el Cap del Servei de Prevenció de Riscos Laborals del Personal Docent, senyor Castell, d’acord amb les instruccions del Ministeri de Sanitat les dones embarassades vacunades no presenten prou vulnerabilitat com per deixar d’anar a la feina. La Directora General de Salut s’ha mostrat d’acord sobre aquest extrem. UOB Ensenyament, en canvi, ha tornat a expressar la seva preocupació per la salut de gestants i fetus.

Assegurar la provisió de mascaretes FFP2 per a tots els docents.

Segons la Cap del Departament de Planificació, senyora Serra, hi ha provisió de mascaretes de tot tipus, incloses FFP2, per a tots els docents.

Solució al problema del fred inassumible a les aules. En aquest sentit, hem assenyalat el problema dels centres que no engeguen la calefacció.

Aquesta qüestió no ha obtengut resposta, tot i plantejar-la dues vegades.

Acceleració del procés de distribució de filtres HEPA a totes les aules de tots els centres.

La senyora Sánchez ha explicat que l’adquisició de filtres HEPA es va fer amb prou antelació per assegurar que ja estassin intal·lats en arribar el fred actual i que, si no hi estan encara, és per problemes amb l’empresa proveïdora.

Resolució urgent dels problemes d’infraestructures als centres, com finestres que no obrin o no tanquen bé.

Aquesta qüestió no ha obtengut resposta.

Aclariment del protocol de baixes per a docents que hagin de quedar confinats per tenir símptomes Covid o per haver donat positiu a una prova diagnòstica.

Aquesta qúestió ha tengut una resposta extensa, que es detalla més avall.

Aclariment dels criteris sanitaris per no fer proves diagnòstiques a les persones a qui per protocol els correspondrien, però que han passat la malaltia els darrers 90 dies, perquè això és ignorar l’alta capacitat de la variant òmicron per reinfectar.

Aquesta qüestió no ha obtengut resposta.

Aclariment sobre la instrucció d’extremar les precaucions i portar mascareta “durant els 10 dies posteriors a la detecció de casos” si tanmateix aixó és el què cal fer sempre. Què aporta o té de novedós, això? És que en circumstàncies ordinàries no cal extremar precaucions o portar mascareta?

Aquesta qüestió no ha obtengut resposta.

Aclariment sobre el fet que l’Administració no fixi un temps màxim de resposta quan la direcció dels centres comuniqui casos positius a una mateixa aula a Educovid, perquè si no hi ha terminis temporals definits, la resposta pot arribar massa tard.

Aquesta qüestió no ha obtengut resposta.

UOB Ensenyament vol fer dues mencions especials:

Pel que fa a l’aclariment del protocol que han de seguir els docent confinat per Covid:

Davant la quarantena d’un docent per mor de la Covid, és important aclarir que el docent necessita tant baixa com alta mèdica. Ara bé, donada la saturació del sistema sanitari, el procediment, en cas de símptomes compatibles amb Covid o de prova diagnòstica positiva, és el següent:

Informar immediatament la direcció del centre. Aquesta passa, tanmateix, no eximeix de la resta del procediment.
Mentres la nova eina informàtica per a tramitació telemàtica de baixes no estigui implementada, contactar via correu electrònic amb Educovid per a què aquest tramiti la baixa via Inspecció Mèdica. S’ha posat especial èmfasi en no cridar més a Infocovid amb caràcter general, telèfon que ha de quedar reservat per a persones vulnerables. Les adreces electròniques d’Educovid són:

Eivissa i Formentera:cceducovidef@asef.es

Mallorca:gapm.educovidgapm@ibsalut.es

Menorca:asme.educovid.ponent@ssib.es / asme.educovid.centre@ssib.es / asme.educovid.llevant@ssib.es

Quan la nova eina informàtica d’autogestió de baixes i altes per Covid 19 estigui implementada, usar-la d’acord amb les instruccions de les que es farà oportuna difusió.

Pel que fa a l’extensa intervenció de la Directora General de Salut, senyora Font:

UOB Ensenyament li agraeix el seu gran esforç de comunicació. Ara bé, i sense perjudici d’això, UOB considera que el seu plantejament es situa a mig camí entre la estratègia pròpia d’una pandèmia i la pròpia d’un tractament endèmic de la situació, tot i que, en ser qüestionada sobre aquest extrem, la senyora Font ha dit ser molt conscient que la situació pandèmica roman. UOB Ensenyament comprèn les seves explicacions sobre la impossibilitat de seguir amb la política de rastrejament anterior a ómicron, però no comparteix els nous protocols sobre quarantenes dels alumnes amb l’argument segons el qual ni els infants ni els docents vacunats són població vulnerable davant ómicron perquè, tot i que això pugui ser veritat per a la majoria d’individus, el fet és que una explosió de contagis pot fer que, malgrat el petit percentatge relatiu de casos greus, les xifres absolutes colapsin de manera inacceptable el sistema sanitari, a més de convertir l’escola en un espai no segur. A UOB Ensenyament no tenim certeses sobre l’adequació de la nova estratègia i dels nous protocols a les recomanacions de l’OMS.

En tot cas, UOB Ensenyament valora positivament que la senyora Font hagi posat a disposició de la comunitat educativa la publicitat sobre els documents i fonts que fonamenten la nova estratègia, i per això els comparteix a aquest resum.

Són aquests:

https://www.sanidad.gob.es/profesionales/saludPublica/ccayes/alertasActual/nCov/documentos.htm

https://www.sanidad.gob.es/profesionales/saludPublica/ccayes/alertasActual/nCov/documentos/Adaptacion_Guia_Centros_Educativos.pdf

https://www.sanidad.gob.es/profesionales/saludPublica/ccayes/alertasActual/nCov/documentos/Adaptacion_estrategia_vigilancia_y_control.pdf