Categoria: Drets i retribucions

Circumstàncies personals

Pots consultar les instruccions dels permisos que concedeix la Direcció General de Personal Docent, a la web de la CAIB

R- Sí, et pots acollir a la reducció per algun d’aquests supòsits:

  • Per raons d’edat: reducció de jornada del 50% de la jornada laboral, amb la reducció proporcional de retribucions, a partir dels 55 anys d’edat sense necessitat d’acreditar cap altra circumstància. S’ha de sol·licitar per trimestres sencers.
  • Per motius de salut: reducció de jornada de fins al 50% de la jornada laboral (mitja jornada, un terç de jornada o menys d’una hora diària equivalent a una sessió lectiva), amb la reducció proporcional de retribucions, en el supòsit de patir problemes de salut que no donin lloc a incapacitat temporal o permanent. S’ha de sol·licitar per trimestres sencers.
  • Per interès particular (exclusivament per a funcionariat de carrera): reducció de jornada del 50% de la jornada laboral amb la reducció proporcional de retribucions. La concessió està condicionada a les necessitats del servei i s’ha de gaudir per cursos escolars complets.

R- Sí, si ets funcionari de carrera. És un permís amb una durada acumulada màxima de tres mesos cada dos anys (es computa per dies naturals). 

Cal dir que a l’Acord Marc ve marcat que durant aquest curs es negociarà per a tot el personal docent.

R- Sí, res ho impedeix, però has de tenir present que els dies de vacances o festius s’inclouran com a dies sense retribució, atès que gaudeixes d’aquests tant abans com després de les vacances/festius.

R- L’Administració concedeix aquesta llicència discrecionalment i pot denegar-la per raons del servei. Per tant, si p.e, no aconsegueixen trobar un substitut/a per cobrir la teva plaça, et poden denegar el permís. 

R- Tot i que les instruccions estableixen que no se substitueix el personal docent que gaudeixi d’aquesta llicència, en determinats casos, com és la petició d’un període llarg d’assumptes propis, sí que se substitueix al docent que gaudeix del permís.

R- Tens 15 dies naturals per matrimoni o per Registre de Parelles Estables.

Els dies poden ser anteriors o posteriors a la celebració o a la inscripció. En aquest sentit, cal tenir present que si el període elegit n’és anterior, ha de coincidir amb els dies immediatament anteriors al registre formal. En canvi, si és posterior, el període de gaudi s’ha de situar dins els dos mesos posteriors a la data de celebració o d’inscripció. A més, cal tenir present que si el dia de la celebració és lectiu aquest dia està inclòs en el còmput. 

R- El permís es pot dividir en dos períodes, que s’han de gaudir sense interrupció, un abans de la celebració i l’altre després, inclosos dins el còmput el dia de la celebració. Per tant, d’acord amb l’anterior, no és possible agafar-te el dia de la celebració (entenent que és lectiu i que necessites absentar-te del centre) i, els 14 restants en els dos mesos posteriors, atès que el punt d) de les instruccions que regulen aquest permís estableix que “El permís es pot dividir en dos períodes, que s’han de gaudir sense interrupció, un abans de la celebració i l’altre després, incloent dins el còmput dels dies del permís el de la celebració.” i el dia de la celebració entra dintre del còmput de “després de la celebració” i, com indica la instrucció, no es pot fraccionar. 

R- Les funcionàries víctimes de violència de gènere, per fer efectiva la seva protecció o el seu dret d’assistència social integral, tenen dret a la reducció de la jornada amb disminució proporcional de la retribució, o la reordenació del temps de treball, mitjançant l’adaptació de l’horari, de l’aplicació de l’horari flexible o d’altres formes d’ordenació del temps de treball que siguin aplicables, en els termes que per a aquests supòsits estableixi el pla d’igualtat aplicable o, si no n’hi ha, per resolució de l’òrgan competent. En el cas que la reducció de jornada sigui d’un terç o menys de la jornada, la funcionària ha de percebre les retribucions íntegres. Així mateix, les absències o les faltes de puntualitat en el treball motivades per la situació física o psicològica derivada de la violència de gènere o terrorista es consideren justificades quan així ho determinin els serveis socials d’atenció o els serveis de salut, segons pertoqui, sense perjudici que aquestes absències hagin de comunicar-se al centre al més aviat possible. 

R- Sí, la DGPDocent, sempre que el director del centre emeti un informe favorable, pot autoritzar (un únic cop per curs) l’assistència a activitats formatives de qualsevol durada. Aquestes han d’estar organitzades per altres administracions educatives i han de ser activitats formatives de durada superior a tres dies organitzades per la Conselleria d’Educació i Formació Professional o per l’Escola Balear d’Administració Pública (EBAP), o programes europeus o internacionals, amb intercanvi o no d’alumnat.

Circumstàncies familiars

Pots consultar les instruccions dels permisos que concedeix la Direcció General de Personal Docent, a la web de la CAIB

1) Permís de reducció de jornada per raons de guarda legal o d’atenció directa.

R- Sí, quan el funcionari tingui la guarda legal d’un menor de dotze anys, d’una persona gran que requereixi especial dedicació o d’una persona amb discapacitat que no desenvolupi cap activitat retribuïda, té dret a la reducció de la jornada de treball d’un màxim de la meitat de la jornada, amb la reducció proporcional de retribucions que correspongui. 

Té el mateix dret el funcionari que tingui a càrrec l’atenció directa d’un familiar, fins al segon grau de consanguinitat o afinitat, que, per raons d’edat, accident o malaltia, no es pugui valer pel seu compte i que no desenvolupi cap activitat retribuïda.

R- La reducció, tant de sessions lectives com de complementàries, és proporcional a la reducció de jornada. Per tant, et quedaria la següent càrrega horària:

Infantil i PrimàriaResta de cossos
Tipus de reduccióMitja jornadaUn terçMitja jornadaUn terç
H. Lectives1216912
H. Complementàries34516
Taula Resum. Reducció de jornada

2) Permís per atendre la cura d’un familiar de primer grau per malaltia molt greu

R- Sí, tens dret a sol·licitar una reducció de fins al cinquanta per cent de la jornada laboral, amb caràcter retribuït, per raons de malaltia molt greu i pel termini màxim d’un mes. Es pot sol·licitar la substitució de la jornada reduïda al cinquanta per cent per l’acumulació en jornades completes no fraccionables (quinze dies) retribuïdes, amb la mateixa finalitat.

R- El funcionari docent té dret, sempre que ambdós progenitors treballin, a una reducció de la jornada de treball d’almenys la meitat de la seva durada, i a percebre les retribucions íntegres, per a la cura, durant l’hospitalització i tractament continuat, del fill menor d’edat afectat per càncer (tumors malignes, melanomes i carcinomes) o per qualsevol altra malaltia greu que impliqui un ingrés hospitalari de llarga durada i requereixi la necessitat de cura directa, contínua i permanent, i com a màxim fins que el menor compleixi 18 anys.

3) Permís per mort d’un familiar dins el 1r i 2n grau de consanguinitat o afinitat, quan el succés es produeixi en diferent localitat.

R- A efectes del nombre de dies que et pertoquen, és diferent si el succés s’ha produït en la mateixa, o diferent, localitat.  En el primer cas, el permís s’ha de demanar al centre, en canvi en el segon, a la DGPDocen.  

Mateixa localitatDiferent localitat
Cònjuge, parella de fet o familiar dins 1r grau consanguinitat o afinitat (dies hàbils)35
Familiar dins el 2n grau (dies hàbils))24
Taula Resum: Nombre de dies de permís segons localitat i grau de consanguinitat

Reducció de jornada

Pots consultar les instruccions dels permisos que concedeix la Direcció General de Personal Docent, a la web de la CAIB

R- No, les reduccions es gaudeixen per trimestres escolars, només hi ha tres excepcions a aquesta norma:

  • Que s’acrediti que la causa que dona dret a la concessió del permís ha estat sobrevinguda.
  • Quan es vulgui compatibilitzar amb el permís de lactància acumulada.
  • Incorporació, com a interí/na, a una substitució, una vegada iniciat el trimestre

R- S’ha de sol·licitar, com a mínim, amb quinze dies d’antelació a la data d’inici de cada trimestre escolar. Els interins/es que siguin adjudicats una vegada iniciat el trimestre, no estan subjectes a aquest termini. Tampoc aquells que durant aquell trimestre hagin gaudit de part del permís per naixement/adopció d’un fill/a.

  • Primer trimestre escolar (de l’1 de setembre de 2023 al 5 de gener de 2024): el 31 de juliol de 2024 és el límit per demanar els permisos i excedències de caràcter trimestral pel 1r trimestre escolar.
  • Segon trimestre escolar (del 6 de gener al 5 d’abril de 2024): el 21 de desembre de 2023 és el límit per demanar els permisos i excedències de caràcter trimestral pel 2n trimestre escolar.
  • Tercer trimestre escolar (del 6 d’abril al 31 de juliol de 2024): el 21 de març de 2024 és el límit per demanar els permisos i excedències de caràcter trimestral pel 3r trimestre escolar.

R- Segons el cos i tipus de reducció sol·licitada teniu:

Infantil i primàriaInfantil i primàriaAltres cossosAltres cossos
Tipus de reducció1/2 jornada1/3 de jornada1/2 jornada1/3 de jornada
H. Lectives1216912-13
H. Complementàries3456-7
Taula resum del nombre d’hores segons el tipus de reducció

R- Només pots gaudir de la reducció a partir del moment que estigui acceptada al Gestib.

R- No, has d’haver pres possessió abans.

R- Sí, sempre que compleixis els requisits per demanar-la. 

R- Així és, cada nova adjudicació de plaça requereix la corresponent sol·licitud de reducció. 

R- Sí, així ho estableix l’article 19.3 del ROC.

R- Ho assumeix la plantilla del centre/departament, atès que només se substitueixen les reduccions, de mínim, mitja jornada. 

R- No, només en casos extraordinaris i mai si s’ha començat a gaudir.  Per aquest motiu, en cas de no saber-ho amb total certesa, recomanem demanar-la trimestre rere trimestre. 

R- En aquests casos, cal acordar-ho amb els centres.

R- Sí, aquests complements et minvaran en la mateixa proporció que ho faci la teva jornada. 

Sempre que es compleixin les condicions exigides, estan obligats a concedir la reducció, encara que la disponibilitat del centre no ho permeti. En cas de reducció d’una hora diària, cal mirar si l’horari establert permet la seva concessió. 

R- No afecta l’antiguitat i, per extensió, tampoc als sexennis ni triennis. 

R- Així és, es minvaran en la mateixa proporció que ho faci la teva jornada. 

  • En cas de pertànyer al règim general de la Seguretat Social (funcionaris de carrera a partir de 2011): fins al mes de març de 2023 es cotitzava al 100% els dos primers anys en cas de reducció de jornada per tenir cura de familiars, fins al segon grau de consanguinitat o afinitat, que, per raons d’edat, accident, malaltia o discapacitat, no es puguin valdre per si mateixos, i no exerceixin una activitat retribuïda, però des d’aquest mes ho han ampliat a 3 anys. Aquesta és una novetat introduïda pel Reial decret llei 2/2023, de 16 de març, que ha modificat els apartats 2 i 3 de l’art. 237 del Reial Decret Legislatiu 8/2015 pel qual s’aprova el text refós de la Llei General de la Seguretat Social.
  • En cas que pertanyis al Règim de Classes Passives de l’Estat, per haver ingressat el funcionariat amb antelació a l’01/01/2011, només es cotitza al 100% en cas de reducció per cura de familiars durant 1 any, en aplicació del que estableix l’art. 30.4 de la Llei de Classes Passives de l’Estat. 

L’anterior és en relació amb les quanties que es percebran per les prestacions de jubilació, incapacitat permanent, mort i supervivència, incapacitat temporal i naixement i cura de menor. Per a la desocupació no hi ha límit i es cotitza al 100% durant tota la reducció de jornada, sense límit d’anys.

Això no ho hem de confondre amb el còmput dels períodes de cotització:

● Fins a l’1 d’octubre de 2023 als docents que tenien contractes a temps parcial (per a tot tipus de reduccions) no se’ls computava un dia com a dia complet treballat, se’ls aplicava una reducció de temps en relació amb la jornada a temps parcial.

● A partir de l’1 d’octubre, amb la modificació de l’article 247 de la Llei de Seguretat Social, es computa dia treballat, dia cotitzat amb independència de la jornada, a efectes de les prestacions de jubilació, incapacitat permanent, mort i supervivència, incapacitat temporal i naixement i cura de menor.

Excedències

Pots consultar les instruccions de les excedències que concedeix la Direcció General de Personal Docent, a la web de la CAIB

Amb caràcter general les excedències i el reingrés s’han de sol·licitar, ALMENYS, QUINZE DIES ABANS DE L’INICI DEL GAUDI O DEL REINGRÉS, excepte que s’acrediti que la causa que hi dona dret ha estat sobrevinguda.Les excedències s’han de sol·licitar, sempre que sigui possible, per raons de planificació i d’organització educativa, per trimestres escolars.

  • Primer trimestre escolar (de l’1 de setembre de 2023 al 5 de gener de 2024): el 31 de juliol de 2024 és el límit per demanar els permisos i excedències de caràcter trimestral pel 1r trimestre escolar.
  • Segon trimestre escolar (del 6 de gener al 5 d’abril de 2024): el 21 de desembre de 2023 és el límit per demanar els permisos i excedències de caràcter trimestral pel 2n trimestre escolar.
  • Tercer trimestre escolar (del 6 d’abril al 31 de juliol de 2024): el 21 de març de 2024 és el límit per demanar els permisos i excedències de caràcter trimestral pel 3r trimestre escolar.

Només pots demanar excedència per a la cura d’un familiar, d’un fill menor de tres anys o com a víctima de violència.

A més de les excedències de què poden gaudir els interins/es (per cura d’un familiar, per tenir un fill menor de tres anys o per ser víctima de violència), també pots gaudir de les següents:

  • Excedència voluntària especial: durada mínima de sis mesos i màxima de tres anys. Reserva del lloc de treball i còmput del temps d’excedència a efectes de triennis, sexennis i mèrits. No computa a efecte de cotitzacions. No es poden prestar serveis en el sector públic ni en l’àmbit de l’ensenyament concertat. La concessió de l’excedència està supeditada a les necessitats del servei. Fins al 31 de desembre de 2023, els funcionaris de carrera docents poden demanar aquesta excedència, la qual està supeditada a la prèvia aprovació en els pressupostos de la comunitat autònoma de l’any corresponent (article 28).
  • Excedència voluntària per agrupació familiar: Si el cònjuge o parella estable resideix en un altre municipi per haver obtingut un lloc de feina de caràcter definitiu. Duració mínima de dos anys i màxima de quinze. No es meriten retribucions, i el temps no computa a efecte de triennis i drets en el règim de la Seguretat Social aplicable.
  • Excedència voluntària per interès particular: període mínim de dos anys (havent prestat serveis en qualsevol Administració Pública els cinc anys immediatament anteriors). No existeix un període màxim de permanència en aquesta situació. No es meriten retribucions, i el temps no computa a efecte de triennis i drets en el règim de la Seguretat Social aplicable.  
  • Excedència voluntària per prestar serveis en el sector públic: no es meriten retribucions, no computa a efectes d’antiguitat, triennis ni drets en el règim de la Seguretat Social aplicable, sens perjudici dels drets que corresponguin en cada cas derivats del lloc que es passa a ocupar en servei actiu (per exemple, els triennis).

Durant els sis primers mesos el funcionari tindrà dret a la reserva del lloc de feina que desenvolupés, i aquest període computarà a efectes d’antiguitat, carrera i drets del règim de la Seguretat Social que li sigui aplicable. Aquest període es pot prorrogar per tres mesos, amb un màxim de devuit. Durant els dos primers mesos d’aquesta excedència el funcionari tindrà dret a percebre les retribucions íntegres i, si pertoca, les prestacions familiars per fill a càrrec seu.

Tot i que, generalment, les excedències s’han de sol·licitar per trimestres escolars, atès que en aquest cas no és possible gaudir-la amb efectes a partir de dia 1 de setembre, perquè aquest dia s’ha de prendre possessió com a funcionari/ària de carrera, es permet sol·licitar-la, amb 15 dies d’antelació, amb efectes a partir de dia 2 de setembre.

Sí, tant si ets interí/na com funcionari/ària de carrera, sumaràs punts per experiència a la llista d’interinatge o al concurs de trasllats.

En fer la sol·licitud, hauràs de manifestar “Que, a dia d’avui, no exercesc cap activitat laboral privada que pugui menyscabar la cura del familiar per al qual sol·licit l’excedència.”

També, “Que durant el període d’excedència, si vull dur a terme qualsevol activitat laboral pública o privada, prèviament ho posaré en coneixement de la Direcció General de Personal Docent als efectes que, abans de l’inici de l’activitat corresponent, determini si és compatible amb l’excedència concedida.

Quant a la compatibilitat entenem que, podria ser concedida, sempre que sigui compatible amb la cura del menor o familiar. Aquesta valoració l’ha de fer la DGPDocen. 

Relacionats amb la maternitat/paternitat

Permís per naixement per a la mare biològica / Permís del progenitor diferent de la mare biològica pel naixement, l’adopció, la guarda amb finalitat d’adopció o l’acolliment/ Permís per adopció, guarda amb finalitat d’adopció, o acolliment, tant temporal com permanent.

Pots consultar les instruccions dels permisos que concedeix la Direcció General de Personal Docent, a la web de la CAIB

R- Sí, és molt important que ho comuniquis al Servei de Prevenció de Riscs Laborals. Pots mirar el procediment a seguir en aquest enllaç.

R- La funcionària docent embarassada té dret a absentar-se del lloc de treball per realitzar exàmens prenatals i tècniques de preparació al part pel temps indispensable per dur-los a terme. També té aquest dret el funcionari que sigui cònjuge o parella estable d’una dona embarassada que hagi de realitzar aquests exàmens i tècniques.

R- Qualsevol dona gestant a la setmana 37 pot demanar el “permís per dona gestant”  que es sol·licita mitjançant el GESTIB a la DGP Docent. En cas d’embarassos múltiples es pot demanar a la setmana 35.

R- Si estàs en situació de gestació i tens problemes per continuar amb la teva activitat laboral habitual per mor d’una condició clínica pròpia (tenc nàusees, ciàtica o és un embaràs de risc…), hauràs de tramitar una baixa mèdica amb el teu metge de capçalera. En canvi, si et trobes bé i el teu embaràs cursa de forma totalment normal, és el Servei de Prevenció qui ha de valorar si pots dur a terme les tasques amb normalitat, has de prendre alguna mesura addicional (no fer sortides que impliquin caminades amb l’alumnat, no agafar pesos importants, o evitar l’ús d’un producte químic…) o, atès que el lloc de feina no es pot adaptar, t’han de donar la baixa. Per això, és molt important que, just conèixer el teu estat de gestació, ho comuniquis al Servei de Prevenció de Riscos Laborals de la DGPDocen amb el tràmit pertinent. Ells t’aniràn informant, et faran les avaluacions pertinents i decidiran en quin moment és precís tramitar la teva baixa per riscos derivats del lloc de feina.

R- A partir del dia de naixement (no hi ha un temps legal màxim per fer-ho, però entenem que no hauria de superar els 10 dies) s’ha de sol·licitar el corresponent permís per naixement o adopció/acolliment (segons el cas) a la Direcció General de Personal Docent mitjançant el Gestib.

R- Depèn de la situació administrativa del o la sol·licitant:

  • En el cas del funcionariat de carrera i en pràctiques (*), la prestació es tramita de forma automàtica, per la qual cosa no cal fer cap tràmit addicional.
  • En el cas dels i les interines, la prestació s’ha de sol·licitar expressament a la Seguretat Social, presencialment o de forma telemàtica. També hi ha la possibilitat que ho tramiti una gestoria.

(*) Atès que el permís i, en conseqüència, la prestació es pot demanar de forma fraccionada, es podria donar el cas que el primer/s fraccionament/s s’hagi/n demanat sent interí/na i els següents ja essent funcionari/ària en pràctiques. En aquest cas, pel fet d’haver sol·licitat el/s primer/s fraccionament a la SS, els següents també s’haurien de tramitar amb aquest organisme, i no es faria automàticament, tot i ser funcionari/ària en pràctiques.
A més, tot i que no un tema de permisos, recorda que tots els treballadors i funcionaris a què es refereix l’article 2 d’aquest Decret que tenguin fills menors de devuit anys, tenen dret a una ajuda econòmica del Fons Social. Aquesta ajuda es percebrà mensualment fins que els fills compleixin devuit anys, inclòs el mes íntegre del seu compliment. Actualment l’ajuda és de 38,57€.

R- Sempre que hi hagi una baixa mèdica, tant si és per riscos laborals com per incapacitat temporal, cal anar a cercar l’alta mèdica en data just anterior al dia del part, cal tancar la situació mèdica a tots els programes de gestió.

R- Corresponen 16 setmanes (ampliables si es compleix alguna de les situacions previstes al punt 2.b). Són setmanes naturals, és a dir, si el teu fill/a neix un dimarts, es compta una setmana fent de dimarts a dimarts.

R- S’ha de sol·licitar pel GESTIB amb un permís diferent del de les 16 setmanes. Les possibilitats són:

  • “Ampliació permís per cada fill anterior major de 2 anys i menor de 4 en el moment del part, adopció o acolliment”: Pertoca una setmana addicional.
  • “Ampliació permís per cada fill anterior menor de 2 anys en el moment del part, adopció o acolliment”: Pertoquen dues setmanes addicionals, una per a cadascun dels progenitors
  • “Ampliació permís per discapacitat del menor i/o per cada fill a partir del segon”. Pertoquen dues setmanes addicionals. Aquest també es pot sol·licitar en cas de part múltiple.

R- Sí, tot i que les 6 primeres s’han de gaudir de forma ininterrompuda a partir del dia del naixement o resolució judicial (inclòs). Les 10 restants es poden interrompre, sempre que es compleixin els requisits establerts al punt 2.c) de les instruccions que regulen aquests permisos.

  • Gaudir, una vegada exhaurida la totalitat del permís per naixement continuo o ininterromput i sempre que sigui dins l’any des del naixement, de tants dies com hagi durat l’hospitalització del prematur, amb un màxim de 13 setmanes addicionals. Has de sol·lcitar el permís “Per naixement de fills prematurs o que, per qualsevol altra causa, hagin de quedar hospitalitzats a continuació del part.”
  • Exercir, passades les 6 primeres setmanes de gaudi obligatori del permís per naixement, el dret a absentar-te de la feina durant un màxim de dues hores diàries percebent les retribucions íntegres. Hauràs de sol·licitar el “Permís de fins a 2 hores d’absència diàries durant la jornada per naixement de fills prematurs o que hagin de quedar hospitalitzats a continuació del part”.

Sí, però has de tenir present que només estem oficialment de vacances el mes d’agost i, per tant, si et coincideixen les 6 primeres setmanes amb les vacances de Nadal, Setmana Santa o el juliol no podràs recuperar-les. Per recuperar les setmanes de l’agost s’ha de sol·licitar, mitjançant el GESTIB, “Recuperació de vacances d’agost per haver coincidit amb el gaudi del permís per naixement de la mare biològica/del progenitor diferent de la mare biològica/per adopció o acolliment”.

R- El Tribunal Suprem espanyol ha rebutjat que el progenitor d’una família monoparental tingui dret a un doble permís pel naixement i la cura d’un fill: les setze setmanes que li corresponen per llei, d’una banda, i les setmanes que en les famílies de dos progenitors correspondrien al segon, de l’altra.

R- En general, la prestació econòmica per naixement i cura de menor, com disposa l’article 179.1 de la Llei General de la Seguretat Social, consisteix en un subsidi equivalent al 100 per cent de la base reguladora (que és la base de cotització per contingències comunes) corresponent als dos mesos previs al naixement/adopció. 

No obstant l’anterior, si el/la docent ha començat a treballar el mes anterior al del naixement/adopció, per al càlcul de la base reguladora es prendrà la base de cotització per contingències comunes corresponent al mes immediatament anterior al naixement/adopció.

R- Sí, es deixen de consumir dies de la prestació d’atur, però has de notificar-ho al SEPE.  Important: quan s’acaba la prestació per ma(pa)ternitat hi ha 15 dies per comunicar a l’oficina de prestacions aquesta finalització i que es torni a activar la prestació per atur.

R- Sí, els dies de permís per naixement o adopció d’un fill compten a efectes de triennis i sexennis. També per a la convocatòria d’interins i el concurs de trasllats.

R- Sí, aquesta ha estat una de les aportacions que UOB ha aconseguit incloure en l’Acord Marc 2023 (concretament és la número 20). No es poden gaudir a temps parcial les sis setmanes obligatòries de gaudi ininterromput i immediatament posteriors a la data del fet causant, però sí les 10 restants. Vegeu altres indicacions d’aquesta modalitat de gaudi a les instruccions d’aquest permís (lletra d).

R- La Seguretat Social et continuarà pagant la prestació fins a arribar a les 16 setmanes.

R- Sí, res ho impedeix mentre acabis de gaudir de la totalitat del permís abans que l’infant compleixi un any.

R- És un permís que poden gaudir els progenitors (ambdós), adoptants o acollidors. Té una durada no superior a vuit setmanes, les quals es poden gaudir per setmanes completes de manera ininterrompuda o discontínua i en règim de jornada completa o jornada parcial, sempre que el menor no hagi arribat a l’edat de 8 anys. 

De moment, aquest permís no és retribuït. No obstant això, la transposició de la Directiva europea de conciliació 2019/1158 ha estat parcial fins al moment, per la qual cosa haurem d’estar pendents del límit establert en agost de 2024 per a la transposició general (que inclogui la retribució).

R- Sí, el personal funcionari té dret a absentar-se del lloc de treball per sotmetre’s a tècniques de fecundació o reproducció assistida durant el temps necessari per realitzar-les i efectuar el repòs corresponent, prèvia justificació de la necessitat que les esmentades tècniques es duguin a terme dins la jornada de treball. 

No, una vegada formalitzat no pot ser objecte de canvi. 

Sí, passades les 6 primeres setmanes de permís.

Seguiment del 2n Acord Marc

Circulars

Circular 296/2023

El segon Acord Marc signat el 27 de febrer de 2023, entès com un compromís significatiu per progressar en la recuperació i millora de les condicions sociolaborals i en la millora de la qualitat educativa, hauria de vincular la Conselleria d’Educació i Formació Professional pel que fa a l’estricta implementació de les diferents mesures adoptades i, fomentar, simultàniament, el diàleg social com a font essencial per a la consecució d’acords constructius.

Tot i que aquest Acord esdevé com un compromís heretat de l’anterior legislatura, és imperatiu que es mantingui i respecti al llarg dels anys independentment del color polític predominant a l’Administració. A més a més, la materialització del mateix en forma d’Acord del Consell de Govern atorga validesa i eficàcia jurídica a les propostes negociades amb totes les forces sindicals a la Mesa Sectorial d’Educació. 

En aquest sentit, emperò, UOB reconeix que manté una certa actitud de reserva envers la Conselleria pel que fa a la consecució de les propostes incloses en el document. De fet, ja es pot constatar algun incompliment i diversos retards en relació amb aquestes. 

És per l’anterior que resulta crucial fer un seguiment exhaustiu quant al desenvolupament i aplicació de l’Acord al llarg d’aquest curs, però també, i no menys important, donar-li continuïtat en un horitzó més llunyà. 

Centrant-nos en el curt termini, les actuacions que UOB ha encetat i materialitzat van en dues línies d’acció diferents. Per una banda, hem destriat i jerarquitzat els punts de l’Acord pendents d’aplicar o de negociar al llarg d’aquest curs 2023-24 i que, per consonància amb l’anterior, exigirem insistentment mitjançant l’ús del torn obert de paraula a les diferents convocatòries de la Mesa Sectorial d’Educació. Per altra banda, també hem reclamat, via instància, a la Conselleria el compliment de diversos punts que, ara com ara, estan sense resoldre o s’han resolt incomplint l’establert. 

Tot seguit, resumim cadascun dels punts que mereixen especial atenció i sobre els quals UOB ja ha iniciat el seguiment i, en determinats casos, les consegüents intervencions:

  1. Complement de carrera professional. Malgrat ser una proposta ja negociada i ratificada com a Acord del Consell de Govern, UOB reclama que aquest complement sigui actualitzat igual que les altres retribucions complementàries. 
  2. Reducció de mitja jornada voluntària. UOB exigeix la modificació de l’Acord del Consell de Govern per estendre la reducció de jornada per motius particulars a tot el personal docent (no només al funcionariat de carrera), conforme a l’establert a l’Acord Marc. 
  3. Llicències per estudis. Es preveu el restabliment d’aquestes a partir del curs 2023-24, però en aquest sentit, encara ni ens han convocat per negociar el tema a Mesa ni tenim cap mena de previsió de quan es farà. Així, el que demanem és la negociació immediata i la convocatòria, ja per aquest curs, de llicències quadrimestrals, atès que ja no hi ha temps per les de caràcter anual, així com l’establiment de les bases per a les properes convocatòries. 
  4. Situació del professorat del Cos a extingir dels professors tècnics d’FP. Exigim de forma immediata la creació i l’aplicació d’un complement salarial de caràcter autonòmic que, almenys econòmicament, elimini el greuge comparatiu creat entre els funcionaris de carrera pertanyents al cos de professorat tècnic integrats al cos A1 i els que no s’hi han pogut integrar. A mesura que el temps avança, l’Administració està generant estalvis, ja que és altament improbable que, quan es decideixi implementar la mesura, aquesta tingui efectes retroactius.
  5. Quines mesures socioeducatives per promoure un major ús de la llengua catalana fa l’Administració implantant la lliure elecció de llengua a les aules? Aquest assumpte, amb acords polítics ja sobre la taula, revesteix una importància crítica, malgrat que la comunitat educativa se n’ha sentit totalment marginada. Exigim establir, amb la màxima promptitud possible, un calendari per iniciar les negociacions a la MSE sobre aquesta qüestió preeminent a l’Acord Marc.
  6. Cada vegada es notifiquen més agressions als docents i quan falten uns tres mesos per complir l’any des de la signatura de l’Acord Marc, termini establert per al compliment de la negociació d’un protocol per a les agressions als docents, encara no s’ha engegat cap mena de negociació sobre el protocol en qüestió. Cal donar-li celeritat i començar a treballar per pal·liar la creixent desmotivació, esgotament, ansietat i baixa autoestima que s’estén cada vegada més entre el col·lectiu docent.
  7. Reclamam la determinació precisa de la quota real de 23 h de docència directa dels mestres d’educació infantil i primària a partir del curs 2024-25 i no continuar calculant-la a 25 hores (24 hores + 1 CHL). La definició acurada de la quota real dels mestres a 23 hores lectives de docència directa no només hauria de suposar una millora horària dels docents, sinó també un creixement dels docents efectius (aproximadament, unes 300 places). Aquesta mesura no només sumaria a la qualitat educativa, sinó que també possibilitaria una ampliació significativa de la concessió de comissions de serveis.
  8. Vist l’augment de les temperatures en els darrers anys, associat al canvi climàtic, es fa indispensable un pla de climatització de centres abans d’acabar el curs 2023-24. Aquest pla ha de contemplar no només la climatització amb la instal·lació d’aire condicionat a les aules, sinó també amb la plantació i conservació d’arbres i zones verdes dins els centres educatius. Així mateix, promocionar l’adaptació bioclimàtica dels centres existents i que els de nova planta contemplin, entre d’altres, l’efecte refrigerant de la natura. 
  9. Increment 0,5% nòmina en funció del PIB. Queda pendent un possible nou increment salarial per a aquest 2023, el qual es faria efectiu els primers mesos del 2024. Es tracta d’una nova pujada del 0,5%, retroactiva des de gener del 2023, sempre que es doni la premissa que el creixement del PIB espanyol d’aquest any arribi al 2,1%, una xifra que sembla que pot ser assolida segons les darreres previsions de diverses entitats com l’OCDE o el Banc d’Espanya. Estarem a l’aguait de les estimacions i, si és necessari, exigirem amb determinació el que ens pertoca.

Per acabar, és essencial recordar que l’anterior és només un recull de temes considerats de prioritat absoluta per aquest curs, però que l’Acord Marc inclou 36 propostes i és necessari iniciar ja la línia de treball perquè tots puguin fer-se efectius amb la major brevetat possible.

Des d’UOB Ensenyament restarem vigilants al compliment íntegre de l’Acord Marc, tant en el fons com en la forma.

Prou d’abandonament! Els docents no som professionals de segona.

Circulars

Circular 295/2023

En el complex entramat de les ajudes socials destinades als docents, es poden distingir dues categories ben diferenciades. D’una banda, les ajudes d’acció social, gestionades pel Govern de les Illes Balears i regulades pel Decret 135/1995. D’altra banda, les prestacions complementàries d’assistència sanitària de MUFACE, sota  jurisdicció estatal i estipulades per l’Ordre APU/2245/2005. 

Fa massa anys que tant les ajudes autonòmiques com les estatals no han patit canvis o ho han fet en sentit contrari, impactant negativament en els docents i les seves condicions. Amb aquesta anàlisi, UOB Ensenyament pretén fer conscient a tot el col·lectiu docent de l’abandonament que hem i continuem patint i despertar, d’una vegada, les consciències d’aquells que ens representen.   

En el cas de les ajudes de tipus estatal, resulta alarmant que aquestes hagin romàs no només sense canvis durant 18 anys (tenint present que els imports fixats són de 2005 i que no s’han ajustat ni tan sols en línia amb l’IPC), sinó que, a més, el 2014 es van reduir, de mitjana, més d’un 40% i no s’ha recuperat la pèrdua. El resultat de la retallada i de la suma acumulada d’aquests anys d’immobilitat financera (IPC acumulat d’un 55%) ha deixat en evidència la incapacitat d’aquestes ajudes per complir el seu objectiu essencial: proporcionar un suport efectiu a qui les sol·licita. Rellevant resulta que avui en dia, la majoria d’aquestes ajudes no cobreixin ni tan sols el 15% de les despeses reals associades als serveis o productes que estan destinades a sostenir.

Però aquesta falta d’actualització no només es tradueix en la manca d’increments financers, sinó també en la manca, i fins i tot retallada, de flexibilitat conceptual. Mentre que alguns conceptes de les ajudes sanitàries estatals no estan ni contemplats, altres ho estan de manera molt limitada o continuen sent subestimades, com les ulleres. 

Pel que fa a l’altre tipus d’ajudes, les d’àmbit autonòmic, la seva actualització s’ha limitat a l’increment de les retribucions bàsiques dels funcionaris públics, tal com estableix la Llei general de pressuposts. Aquest increment, d’aproximadament un 16%, està lluny d’adequar-se als creixents costos de vida, especialment a les Illes Balears, on l’augment dels preus, en gran part causat per l’habitatge i les particularitats geogràfiques, és notablement superior al d’altres regions del país. Això ha portat els docents a enfrontar-se a certes dificultats econòmiques cada vegada més greus. Un exemple que il·lustra aquest fet és que les sol·licituds de bestretes per part dels docents han augmentat de manera significativa, tot i que aquestes, en molts casos, no ofereixen el suport necessari.

Tampoc aquestes últimes estan exemptes de l’oblit definitori i és que ni s’ha plantejat la possibilitat de recuperar alguns conceptes que van quedar congelats durant la crisi financera de 2007 (orfandat, viduïtat i jubilació), ni s’han adaptat les ajudes existents a les noves necessitats. Per exemple, no s’ha inclòs el suport a la matrícula d’estudis de Formació Professional ni s’ha ampliat l’abast per incloure els materials didàctics i de pràctiques, els quals, en molts casos, han anat substituint als llibres tradicionals.

Per si això no fos prou descoratjador, els docents interins s’enfronten a la injustícia d’estar exclosos de les prestacions complementàries d’assistència sanitària, atès que només s’atorguen als docents funcionaris de carrera de l’Estat.

En vista d’aquestes dades, no podem fer altra cosa que expressar la sensació d’injustícia que pateixen els docents en comparació amb altres col·lectius (com el sector sanitari) que gaudeixen d’ajudes més àmplies i flexibles. De mitjana, les prestacions sanitàries són cinc vegades més altes que les dels docents, i en altres categories d’ajudes, la diferència arriba al 50%. Això ens porta a una conclusió clara: a les Illes Balears, hi ha professionals de primera i de segona, i és essencial que es valori més la formació i les condicions de treball dels docents, ja que els alumnes actuals són els professionals del futur. Hem suportat retallades significatives i manca de reconeixement durant massa temps.

Per tot l’anterior UOB Ensenyament creu que és essencial i de justícia que el Govern de les Illes Balears d’una vegada prengui mesures per compensar la bretxa que s’ha creat en greuge del col·lectiu docent i s’iniciïn les negociacions per a un vertader pla d’ajuts socials.

UOB aconsegueix el compromís de la revisió acurada dels currículums autonòmics de cada etapa educativa

Ahir, dia 14 de setembre de 2023, es reuní amb caràcter ordinari la Mesa Sectorial d’Educació amb la presència, entre d’altres, del conseller d’Educació, Sr. Vera, el director general de Personal Docent, Sr. Ruiz i el director general d’Ordenació, Sr. Alonso.

En principi, hi havia una única qüestió per tractar: les instruccions d’avaluació per al curs entrant, 2023-24.

El conseller Antoni Vera va destacar que d’acord amb les esmenes i suggeriments rebudes d’associacions, famílies i sindicats han simplificat al màxim el sistema d’avaluació per donar la capacitat de poder avaluar coneixements i facilitar la feina al professorat, tot respectant la normativa estatal existent. Es mostrà molt insistent en l’extrem de voler respectar la lletra de la LOMLOE.

UOB ensenyament comprèn i accepta el plantejament respectuós de la llei del conseller Vera, però no comparteix les seves conclusions, i així ho feu notar a la Mesa. Com sempre, argumentam les nostres raons:

El problema rau a la qüestió dels criteris d’avaluació. Tot i que és veritat que l’esborrany que es presentà ahir simplifica molt el procediment d’introducció de qualificacions, i tot i que han desaparegut les ponderacions dels criteris amb caràcter obligatori (tanmateix, els claustres que vulguin continuar fent-ho, podran fer-ho), l’essència no ha canviat: els criteris d’avaluació continuen essent el referent de l’avaluació, segons l’Administració.

Després d’una lectura acurada de la LOMLOE, UOB no comparteix aquest extrem: segons nosaltres, els referents de l’avaluació són els objectius i les competències. I, si parlam de competències específiques, la LOMLOE les defineix a partir dels sabers bàsics, no a partir dels criteris d’avaluació.

En altres paraules: UOB entén que els criteris d’avaluació són simples eines que, de manera facultativa, es poden usar per definir l’assoliment de les competències clau, però que no són l’única eina, ni tampoc la millor. Nosaltres estam convençuts que, sense trair la lletra de la LOMLOE, es pot considerar que els sabers bàsics són tan vàlids com els criteris d’avaluació per avaluar el grau d’assoliment de les competències. Més encara, consideram que els sabers bàsics són més útils, en ser clars i objectivables, al contrari que uns criteris d’avaluació eteris i tan mal redactats que, al nostre entendre, no signifiquen res en sentit estricte. De fet, l’ús d’una eina o l’altra hauria de ser facultativa per a cada docent (UOB defensa l’autonomia de la funció docent) o, si més no, per a cada claustre. Per això UOB no pot votar favorablement unes instruccions d’avaluació que no accepten aquest plantejament.

Ara bé, UOB té una actitud constructiva, i comprèn que en bona part el problema rau en uns currículums autonòmics heretats que no hi ha hagut temps material de canviar i que defineixen el camí equivocat. Per això, UOB oferí a l’Administració una solució pragmàtica i de compromís: UOB s’abstindria si, i només si, l’Administració es comprometia formalment a revisar de manera acurada els currículums autonòmics, cosa que permetria, eventualment, unes instruccions d’avaluació per al curs vinent (2024-25) que sí que integrin els sabers bàsics com a eina d’ensenyament i, per tant, d’avaluació. El conseller va acceptar la proposta, i es va comprometre a fer la revisió durant aquest curs, de manera detallada i etapa per etapa. Amb aquest compromís, UOB s’abstingué per, d’una banda, expressar el seu desacord amb el manteniment dels criteris d’avaluació com a referents de l’avaluació però, al mateix temps, reconèixer i valorar el compromís adquirit pel conseller d’Educació i Universitats.

D’altra banda, i amb l’objectiu de reduir la càrrega burocràtica de la funció docent, UOB insistí en la supressió de l’obligatorietat de posar per escrit la programació d’aula, que hauria de ser una eina al servei del docent, i no un instrument de fiscalització. No vam aconseguir una resposta afirmativa, però sí el compromís de revisar el model per tal de simplificar-lo i, a més, donar-li més seguretat jurídica.

També demanàrem limitar la capacitat de fiscalització de les famílies sobre els docents: UOB no s’oposa al dret de les famílies a rebre informació fluida i objectiva sobre l’avaluació de l’alumnat, però reivindica que es reprengui la confiança en el col·lectiu docent a l’hora d’avaluar. En el mateix sentit, UOB reclamà que el DIE (Departament d’Inspecció Educativa) s’ajusti a les competències que té legalment definides, i que no esdevengui en cap cas un instrument de pressió sobre els docents per condicionar la seva capacitat d’avaluar amb objectivitat i professionalitat.

D’altra banda, a la MSE aparegué un punt de l’ordre del dia sobrevingut. Tots els sindicats ens hi avinguérem, perquè era pel bé del col·lectiu docent. Es tractava d’una resolució per fer la primera convocatòria del primer tram de la carrera professional, i que es pugui pagar a la nòmina de setembre.

Tot docent que compleixi els requisits (estar en situació de servei actiu i sexenni reconegut en data de convocatòria) cobrarà el primer tram d’ofici. Ara bé, com que la carrera és voluntària, qui no ho vulgui, hi podrà renunciar al llarg del mes d’octubre. És molt interessant, que aquells a qui se’ls reconegui el sexenni al llarg del mes de setembre i fins data de convocatòria cobraran el primer tram de la carrera també d’ofici amb efectes econòmics des d’1 de setembre, tot i que el sexenni pròpiament dit no el cobraran fins al mes següent, com sempre. Així mateix, es preveu un cobrament amb efecte retroactiu per a aquells docents que compleixin la data del sexenni entre dia 1 de setembre i la data de la convocatòria, però encara no el tenguin reconegut (per exemple, perquè no ha arribat l’acreditació de les hores de formació). Tot plegat, ens semblà satisfactori, i votàrem afirmativament.

UOB Ensenyament no perd el temps i demana reunió bilateral amb el nou conseller d’Educació

A UOB Ensenyament ens agrada anar per feina. Per això, tan bon punt com s’ha fet oficial el nomenament del nou conseller d’Educació i Universitats, hem sol·licitat formalment una reunió bilateral amb ell per tractar dues qüestions urgents i de la màxima importància:

D’una banda, fer el seguiment del desenvolupament del Segon Acord Marc, per tal de garantir-ne el compliment, amb especial atenció als punts calendaritzats per al curs 2023-2024 i encara no desplegats.

D’altra banda, expressar la nostra preocupació pel futur de la política lingüística al bell sí de l’ensenyament. Un cop més, pararem especial atenció al Segon Acord Marc, i concretament al seu punt número 30, que tracta específicament aquesta qüestió.

UOB resta vigilant des del primer minut per defensar els drets de la comunitat docent!

Palma, 11 de juliol de 2023

Posau-vos el cinturó, que venen corbes: MSE d’adjudicacions pel curs 2023-2024

Ahir dimarts, dia 13 de juny de 2023, es va reunir la Mesa Sectorial d’Educació en sessió ordinària amb els següents punts a l’ordre del dia:

Per part de la Conselleria, i pel fet que, previsiblement, la d’ahir fou la darrera reunió de la MSE d’aquesta Conselleria, hi varen assistir el conseller d’Educació i Formació Professional, el secretari general, i la majoria de directors generals, caps de departament i caps de servei de la Conselleria, a mode de comiat de la mesa sectorial.

Les principals novetats varen ser les següents:

Acord marc:

Es varen constituir la comissió de seguiment de l’acord marc, i la subcomissió d’infraestructures previstes a l’acord.

Nòmines:

Es pagaran els endarreriments de totes les pujades que experimenti la nòmina durant situacions de baixa per IT, o durant un permís retribuït per la SS o per MUFACE com ara triennis, sexennis, o pujades de sou, a la tornada al servei actiu. En podeu veure tots els detalls a l’esborrany de la instrucció.

Què va demanar UOB Ensenyament?

Els representants d’UOB Ensenyament varen sol·licitar que, en comptes d’aplicar aquesta mesura a partir de l’1 de setembre de 2023, tal i com contempla l’esborrany, s’apliqui amb caràcter retroactiu pels darrers cinc cursos. La representació jurídica de la conselleria va refusar aquesta opció. No obstant això, va dir que s’atendrà positivament tots els recursos que s’interposin en aquest sentit.

Procediment d’adjudicacions:

Us deixam l’enllaç a la infografia que ha elaborat UOB Ensenyament de Com serà el procés d’adjudicacions pel curs 2023-2024 on podreu veure aspectes com:

  • Qui està obligat a participar-hi i quan fer-ho?
  • Quines places s’han de seleccionar i en quin ordre?
  • Ordre d’adjudicació de places
  • Novetats del curs 2023-2024 quant als interins

També, dins aquesta convocatòria s’expliciten les properes passes a seguir amb la selecció d’aspirants i adjudicacions de places a les persones participants en el concurs de mèrits, que podeu consultar la infografia Concurs de mèrits: com serà el procés a partir d’ara? que ha elaborat UOB Ensenyament per tal que tingueu tota la informació rellevant a mà.

A més, i si voleu veure qualque qüestió en detall sobre el procediment d’adjudicacions en general, podeu consultar l’Esborrany de la resolució.

Què va dir UOB Ensenyament?

A UOB Ensenyament celebram haver aconseguit que s’hagi imposat el seny pel fet que s’hagi endarrerit la tria per part dels seleccionats en el concurs de mèrits. Podeu veure tota la informació sobre aquest assoliment a l’entrada Aconseguim prioritzar les comissions de serveis per motius personals! Malgrat això, com ja fa anys, seguim demanant que s’adjudiquin les comissions de serveis per conciliació familiar abans de les dels funcionaris en expectativa de destinació. La resposta per part de Conselleria segueix sent la mateixa i en sentit negatiu.

Som conscients que el fet d’haver aconseguit que les comissions de servei per motius familiars puguin triar abans és una primera fita en la lluita per racionalitzar l’impacte que produirà el concurs de mèrits en les opcions de mobilitat dels actuals funcionaris de carrera. La veritable clau de volta i propera lluita al camp de batalla les tindrem en l’organització del concurs de trasllats d’àmbit autonòmic del proper curs 2023-2024. No afluixarem, teniu-ho ben per segur!