Etiqueta: Carrera professional

UOB empeny per fer complir l’Acord Marc

Reunió de la Comissió de seguiment de l’Acord Marc

Ahir, dia 20 de juny de 2024, a les 09:30 h, es reuní per primer cop la Comissió de seguiment de l’Acord Marc vigent amb la presència, entre d’altres, del director general de Personal Docent i Centres Concertats, Sr. Ismael Alonso. Una convocatòria que arriba massa tard (la Comissió s’hauria de reunir, com a mínim, dos cops per curs escolar, i es va constituir la segona quinzena d’octubre). A més, la Comissió només ha pogut tractar els primers quinze punts (d’un total de trenta-sis) perquè… el director general havia de partir abans de les 12:00 h! Ens hem emplaçat per continuar dia 1 de juliol, perquè abans l’Administració no tenia dates disponibles per reunir-se amb la part social (els sindicats docents). No podia imaginar que amb dues hores i mitja no n’hi hauria ni per començar, donat el fet que era la primera reunió, i que hi ha una allau de punts encara no complerts? Un altre bon exemple de manca de planificació a la Conselleria. Mal símptoma…

En tot cas, UOB Ensenyament aprofita tota oportunitat, tardana o no, per defensar el col·lectiu docent. Anem, idò, per feina. La clau de volta de la reunió ha estat, per nosaltres, la clarificació i reivindicació dels punts de l’Acord que ja haurien d’estar resolts, o en vies de resolució, i que són objecte de retards o incompliments per part de l’Administració. Aquest és l’estat de la qüestió ara com ara:

Pel que fa al punt 1, la Carrera professional docent, aquells que ja perceben el primer tram de la part consolidable veuran ben prest, un cop culminat un tràmit pendent amb la Conselleria d’Hisenda, com aquest complement deixa de ser “a compte” per esdevenir un complement ordinari, la quantia del qual s’incrementarà en la mateixa mesura que la resta de complements. D’altra banda, durant el primer trimestre del curs vinent es farà la propera convocatòria anual del primer tram, el pagament del qual tendrà efectes, amb caràcter retroactiu, si escau, a data 1 de setembre de 2024. 

Pel que fa al segon tram de la part consolidable, es negociarà a partir de setembre de 2025 amb la intenció de pagar-lo a partir de gener del 26, que és la data límit establerta per l’Acord Marc. UOB ha recordat que el propi text de l’Acord apunta la possibilitat d’avançar el primer pagament d’aquest segon tram a gener de 2025 en funció de les disponibilitats pressupostàries (que haurien de ser suficients, donada l’actual conjuntura econòmica expansiva), però l’Administració s’ha mostrat poc entusiasta respecte aquesta flexibilització del calendari.

Respecte a la part no consolidable, i d’acord amb la calendarització prevista a l’Acord Marc, els equips directius començaran a cobrar d’ofici el complement que els correspon amb efectes econòmics d’1 de setembre de 2024. Pel que fa a la resta de complements de la part no consolidable, les coordinacions retribuïbles, UOB ha demanat un avançament del pagament al curs vinent o, si més no, al curs 2025-26 (possibilitat contemplada a l’Acord Marc), però la Conselleria ha dit que, tot i que “s’ho pensaran”, les previsions pressupostàries els duen a pensar en complir les dates límit, i pagar aquests complements a partir del curs 2026-27.

El punt 3 fa referència a increments retributius. A hores d’ara, i per a l’exercici 2024, restam pendents de dos increments que depenen de l’Administració estatal: d’una banda, un 0,5% lligat a l’evolució del PIB del 2024: s’haurà d’esperar a final d’any per saber si es paga o no en funció de les dades macroeconòmiques i, en cas afirmatiu, el cobraríem amb efectes retroactius a data 1 de gener de 2024. L’altra qüestió és la previsió de l’increment del 2% per a tots els empleats públics que estava prevista als pressupostos generals de l’Estat per a 2024, pressupostos que finalment no s’aprovaren. Per tant, el cobrament d’aquest 2% resta pendent de promulgació del corresponent decret per part del Gobierno central. Restarem atents a la qüestió i, en tenir noves, us les transmetrem pels nostres canals habituals.

Un raig d’esperança: recordau el robatori d’una part del salari que ens corresponia durant els exercicis 2020 i 2021 i que el Govern Armengol ens va pispar amb l’excusa de la pandèmia? Idò bé, mai recuperarem els doblers robats, però, com a mínim, s’està estudiant la possibilitat de recuperar el nivell salarial que ens hauria de correspondre si s’haguessin aplicat els increments salarials que ens pertocaven; això seria molt bo, no tant pels doblers que començaríem a ingressar per aquests conceptes (que sí, d’acord), però també, i sobretot, perquè això incrementaria la base salarial que afectaria qualsevol ulterior apujada (no representa la mateixa quantitat el 2% de 150 que el 2% de 160, per posar un exemple molt senzill). No volem ser triomfalistes ni vendre stock que no tenim al magatzem: això només és una possibilitat en estudi. Tanmateix, això és més que res, i UOB farà tot allò que sigui al seu abast per tal que es materialitzi.

Pel que fa al punt 6, és important assenyalar que es preveu un increment significatiu del nombre de places que sortiran al concurs-oposició del 2025. L’Administració no va quantificar, emperò, aquesta previsió.

Respecte al punt 8, referit a la plena integració del professorat tècnic d’FP al Cos de Secundària o, si més no, la seva equiparació salarial, UOB ha recordat el problema de dos col·lectius afectats:

D’una banda, resta el problema del professorat tècnic d’FP que no és d’especialitats singulars i que no es va poder integrar per no tenir la titulació. Per a aquest col·lectiu, exigim la negociació urgent del complement que equipari el seu salari amb el de secundària. Una negociació urgent que, d’altra banda, en tractar-se d’un col·lectiu molt reduït, no hauria de suposar gran despesa, i per tant hauria de ser de relativament fàcil solució. L’Administració insisteix que està treballant en aquest tema i que ben aviat en tendrem notícies. Les esperam amb impaciència.

L’altra qüestió és la dels docents amb especialitats singulars integrats al cos 0598, respecte dels quals tenim dues exigències:

  1. La seva equiparació salarial amb el professorat de secundària: igual funció, igual salari. De fet, aquesta és una previsió que fa el text de l’Acord Marc en finalitzar el procediment d’integració. Alguns tècnics de la Conselleria, a parer nostre fan una interpretació errònia del concepte de “finalització del procediment” en situar-lo l’any 2026, quan s’haurà exhaurit la darrera pròrroga. Afortunadament, hem pogut convèncer la part política de la Mesa de la inconveniència d’aquesta interpretació, i el director general ha expressat que la seva intenció política és resoldre la qüestió abans d’arribar al límit del 2026, i que de fet la qüestió està ja en estudi. Continuarem atents el seu desenvolupament.
  2. UOB ha instat l’Administració, i concretament el conseller Vera, a presentar la qüestió de la plena integració del cos 0598 al 0590 al pròxim Consell Interterritorial d’Educació. El director general Alonso es va comprometre a fer-li arribar la demanda i va afegir que no pensava que el conseller Vera posàs pegues a plantejar la qüestió.

Pel que fa al punt 9, referit als substituts exprés, tres foren les reivindicacions d’UOB:

  1. L’especificació d’un calendari de dies de lliure disposició. La resposta de l’Administració fou que els dies de lliure disposició van lligats al centre de referència i que, el cas d’aquests docents, el seu centre és la pròpia Conselleria d’Educació. En resposta, UOB va exigir que això quedi especificat a algun lloc.
  2. La reivindicació d’un contracte igual al de qualsevol docent que fa una substitució. La resposta fou negativa, perquè aquests docents no ocupen vacants en règim de substitució, sinó que les seves són places creades sempre en funció de les canviants necessitats del servei i, les seves places són temporals i, per tant, les seves condicions no són assimilables a les d’una substitució ordinària.
  3. El compromís per part de l’Administració de complir l’acord assolit a Mesa Sectorial de donar, per al curs vinent, places d’àmbit. La resposta del director general fou afirmativa.

El punt 11 és el relatiu a les hores de docència per als mestres d’infantil i primària. UOB insisteix en recordar el “principi de bona fe” que recull la darrera disposició de l’Acord Marc (Vigència) i, en tal sentit, lamentà la interpretació capciosa que l’Administració fa del punt i que li va permetre, a la Mesa Sectorial del passat 4 de juny, sostenir que és compatible l’acompliment d’aquest punt amb la confecció de la quota dels centres d’infantil i primària a 25 hores, i no a 23. UOB recordà, a més, que la probable acumulació de CHL que aquest desfasament provocarà podria generar no pocs problemes organitzatius, sobretot si pensam que, amb les noves instruccions horàries, les hores d’esplai computen com a hores de docència directa i, per tant, van incloses dins les 23 hores que, en principi, no han de depassar-se. La resposta fou un èxit parcial: la Conselleria recula parcialment des de les posicions sostingudes el 4 de juny, i es compromet a calcular la quota d’Infantil i Primària a 24,5 hores, i no a 25, la qual cosa implicarà la contractació de 127 mestres més. Això no és suficient, però és un principi de millora. En el mateix sentit, el director general de Personal Docent i Centres Concertats es comprometé a anar negociant i revisant aquesta qüestió anualment per tal de seguir millorant. Podeu estar segurs que UOB hi serà amb tota la seva força.

Pel que fa al punt 12, el de les places de difícil i molt difícil cobertura a Eivissa-Formentera, un cop celebrada la Mesa Tècnica de dia 17 de juny passat a Formentera, el director general reiterà el compromís de convocar Mesa Sectorial tan aviat com es pugui.

El punt 13 tracta la reducció progressiva de ràtios, que implica, com a primera passa, que la Comissió de seguiment de l’Acord Marc ha de conèixer i analitzar la situació durant el segon trimestre de cada curs escolar, cosa que enguany no ha passat perquè la Comissió de seguiment de l’Acord Marc ni tan sols estava constituïda. A instàncies d’UOB, el director general s’ha compromès a respectar, d’ara endavant, aquest mandant de l’Acord Marc.

D’altra banda, el mateix punt 13 està lligat a la redacció i compliment del Pla d’Infraestructures 2023-27. L’Administració reconeix el retard sobre la qüestió, s’excusa en la mala situació heretada (us sona, aquest cantet?) i, el més important, es compromet a presentar un projecte a finals del juliol vinent.

I per acabar aquest resum de la primera part de la reunió de la Comissió de seguiment, ens referirem al punt 15, referent a les llicències per estudis. El text de l’Acord Marc és clar: el curs actual, el que ja està acabant, el 2023-24, hauria d’haver estat el de la negociació i convocatòria d’ambdós tipus de llicències, tant les retribuïdes com les no retribuïdes. Sense gaire pudor (per moments, amb una relativa i desafortunada prepotència), alguns dels representants de l’Administració presents a la reunió han dit clarament que no ho havien complert… i que no passava res! O sigui, tenim un Acord Marc que, en teoria, ha de ser un far, però n’hi ha que pensen que no és greu incomplir-lo, si més no parcialment. Companys, aquest és el panorama. Després d’expressar el seu rebuig davant aquesta actitud, UOB, com sempre, ha anat per feina i ha demanat quin és i quin serà l’estat de la qüestió. La Conselleria, contravenint l’Acord Marc, ha establert unilateralment una recalendarització:

  1. Abans de setembre del 2024, presentarà un projecte per a les llicències no retribuïdes, que haurà d’entrar en vigor el curs vinent, 2024-25.
  2. Durant el curs 2025-26, negociació de les llicències retribuïdes, sense calendarització de la seva entrada en vigor.

L’excusa és la de sempre: limitacions pressupostàries. Suposam que els 20 milions del Pla de Segregació, Minorització i Destrucció de la Llengua Catalana són prou imprescindibles com per impedir que els docents puguin gaudir dins el termini i en la forma escaient de les llicències per estudis a les que tenen dret segons l’Acord Marc que l’Administració afirma voler respectar fil per randa. Que potser ens hem perdut alguna cosa?

Palma, 21 de juny de 2024

UOB aconsegueix el compromís de la revisió acurada dels currículums autonòmics de cada etapa educativa

Ahir, dia 14 de setembre de 2023, es reuní amb caràcter ordinari la Mesa Sectorial d’Educació amb la presència, entre d’altres, del conseller d’Educació, Sr. Vera, el director general de Personal Docent, Sr. Ruiz i el director general d’Ordenació, Sr. Alonso.

En principi, hi havia una única qüestió per tractar: les instruccions d’avaluació per al curs entrant, 2023-24.

El conseller Antoni Vera va destacar que d’acord amb les esmenes i suggeriments rebudes d’associacions, famílies i sindicats han simplificat al màxim el sistema d’avaluació per donar la capacitat de poder avaluar coneixements i facilitar la feina al professorat, tot respectant la normativa estatal existent. Es mostrà molt insistent en l’extrem de voler respectar la lletra de la LOMLOE.

UOB ensenyament comprèn i accepta el plantejament respectuós de la llei del conseller Vera, però no comparteix les seves conclusions, i així ho feu notar a la Mesa. Com sempre, argumentam les nostres raons:

El problema rau a la qüestió dels criteris d’avaluació. Tot i que és veritat que l’esborrany que es presentà ahir simplifica molt el procediment d’introducció de qualificacions, i tot i que han desaparegut les ponderacions dels criteris amb caràcter obligatori (tanmateix, els claustres que vulguin continuar fent-ho, podran fer-ho), l’essència no ha canviat: els criteris d’avaluació continuen essent el referent de l’avaluació, segons l’Administració.

Després d’una lectura acurada de la LOMLOE, UOB no comparteix aquest extrem: segons nosaltres, els referents de l’avaluació són els objectius i les competències. I, si parlam de competències específiques, la LOMLOE les defineix a partir dels sabers bàsics, no a partir dels criteris d’avaluació.

En altres paraules: UOB entén que els criteris d’avaluació són simples eines que, de manera facultativa, es poden usar per definir l’assoliment de les competències clau, però que no són l’única eina, ni tampoc la millor. Nosaltres estam convençuts que, sense trair la lletra de la LOMLOE, es pot considerar que els sabers bàsics són tan vàlids com els criteris d’avaluació per avaluar el grau d’assoliment de les competències. Més encara, consideram que els sabers bàsics són més útils, en ser clars i objectivables, al contrari que uns criteris d’avaluació eteris i tan mal redactats que, al nostre entendre, no signifiquen res en sentit estricte. De fet, l’ús d’una eina o l’altra hauria de ser facultativa per a cada docent (UOB defensa l’autonomia de la funció docent) o, si més no, per a cada claustre. Per això UOB no pot votar favorablement unes instruccions d’avaluació que no accepten aquest plantejament.

Ara bé, UOB té una actitud constructiva, i comprèn que en bona part el problema rau en uns currículums autonòmics heretats que no hi ha hagut temps material de canviar i que defineixen el camí equivocat. Per això, UOB oferí a l’Administració una solució pragmàtica i de compromís: UOB s’abstindria si, i només si, l’Administració es comprometia formalment a revisar de manera acurada els currículums autonòmics, cosa que permetria, eventualment, unes instruccions d’avaluació per al curs vinent (2024-25) que sí que integrin els sabers bàsics com a eina d’ensenyament i, per tant, d’avaluació. El conseller va acceptar la proposta, i es va comprometre a fer la revisió durant aquest curs, de manera detallada i etapa per etapa. Amb aquest compromís, UOB s’abstingué per, d’una banda, expressar el seu desacord amb el manteniment dels criteris d’avaluació com a referents de l’avaluació però, al mateix temps, reconèixer i valorar el compromís adquirit pel conseller d’Educació i Universitats.

D’altra banda, i amb l’objectiu de reduir la càrrega burocràtica de la funció docent, UOB insistí en la supressió de l’obligatorietat de posar per escrit la programació d’aula, que hauria de ser una eina al servei del docent, i no un instrument de fiscalització. No vam aconseguir una resposta afirmativa, però sí el compromís de revisar el model per tal de simplificar-lo i, a més, donar-li més seguretat jurídica.

També demanàrem limitar la capacitat de fiscalització de les famílies sobre els docents: UOB no s’oposa al dret de les famílies a rebre informació fluida i objectiva sobre l’avaluació de l’alumnat, però reivindica que es reprengui la confiança en el col·lectiu docent a l’hora d’avaluar. En el mateix sentit, UOB reclamà que el DIE (Departament d’Inspecció Educativa) s’ajusti a les competències que té legalment definides, i que no esdevengui en cap cas un instrument de pressió sobre els docents per condicionar la seva capacitat d’avaluar amb objectivitat i professionalitat.

D’altra banda, a la MSE aparegué un punt de l’ordre del dia sobrevingut. Tots els sindicats ens hi avinguérem, perquè era pel bé del col·lectiu docent. Es tractava d’una resolució per fer la primera convocatòria del primer tram de la carrera professional, i que es pugui pagar a la nòmina de setembre.

Tot docent que compleixi els requisits (estar en situació de servei actiu i sexenni reconegut en data de convocatòria) cobrarà el primer tram d’ofici. Ara bé, com que la carrera és voluntària, qui no ho vulgui, hi podrà renunciar al llarg del mes d’octubre. És molt interessant, que aquells a qui se’ls reconegui el sexenni al llarg del mes de setembre i fins data de convocatòria cobraran el primer tram de la carrera també d’ofici amb efectes econòmics des d’1 de setembre, tot i que el sexenni pròpiament dit no el cobraran fins al mes següent, com sempre. Així mateix, es preveu un cobrament amb efecte retroactiu per a aquells docents que compleixin la data del sexenni entre dia 1 de setembre i la data de la convocatòria, però encara no el tenguin reconegut (per exemple, perquè no ha arribat l’acreditació de les hores de formació). Tot plegat, ens semblà satisfactori, i votàrem afirmativament.

Carrera professional. El valor de filar prim.

Carrera professional. El valor de filar prim.

La feina precisa i rigorosa d’UOB Ensenyament aconsegueix millores significatives en la concreció del desenvolupament de la carrera professional.

Despús-ahir, dimecres 3 de maig de 2023, es va reunir la Mesa Sectorial d’Educació, en sessió extraordinària, per tractar la Proposta d’acord de bases per al desenvolupament de la carrera professional docent (podeu consultar l’esborrany AQUÍ). Per part de l’Administració hi varen assistir del conseller d’Educació i Formació Professional, Martí March; el secretari general, Tomeu Barceló; i la directora general de Personal Docent, Rafaela Sánchez.

L’únic punt de l’ordre del dia, era la Proposta d’acord de bases per al desenvolupament de la carrera professional docent.

Després d’haver tractat la proposta en dues meses tècniques la setmana passada (dilluns 24 i dimecres 26 d’abril) la mesa de dimecres passat va servir per negociar i tancar el redactat final de l’acord que signarem dilluns que ve. La insistència en determinades reivindicacions i la precisió argumental i normativa de les nostres aportacions han servit per aconseguir millores en el redactat final de l’acord en benefici dels treballadors docents. Concretament, les millores que hem aconseguit han estat:

  • Percepció amb caràcter retroactiu a la data de compliment del sexenni corresponent a cada tram del complement de carrera professional consolidable amb independència del moment de l’any en què la conselleria decideixi obrir la convocatòria de carrera professional.
  • Reducció de 2 a 1 dels cursos previs a l’inici de la percepció del complement de carrera professional no consolidable (assumpció de coordinacions).
  • Deixar oberta la possibilitat a l’avançament del calendari d’inici de percepció del complement de carrera professional no consolidable (coordinacions).
  • Reconeixement de la realitat quant al volum de feina assumit pels orientadors dels CEIP que cobreixen diferents centres (itinerants) pel que fa a l’hora de determinar la quantia del complement de carrera professional no consolidable (suma del nombre d’unitats dels dos centres).
  • Registre via Gestib de les coordinacions assumides per cada docent a partir del curs 2023-2024.
  • Substitució del concepte absentisme laboral pel concepte de faltes injustificades com a indicador d’avaluació per a l’obtenció dels trams consolidables a fi de no generar cap equívoc jurídic quant a la interpretació.

Llistat complet de les reivindicacions defensades i respostes obtingudes per part de la conselleria.

1. Concretar i objectivar el redactat dels indicadors de la graella d’avaluació dels docents (Annex 1).

Quina va ser la resposta de la Conselleria?

Es varen acceptar alguns dels redactats proposats per UOB Ensenyament. D’altres es varen rebutjar.

2. Estructuració en tres nivells (enlloc dels dos proposats) la part no consolidable de la carrera professional.
Des d’UOB Ensenyament vàrem defensar que la part no consolidable de la carrera professional s’estructuràs en 3 nivells enlloc de 2. Els nivells (nivell 2 i nivell 1), a l’hora de parlar de la part no consolidable de la carrera professional estan en relació al nombre d’unitats que té el centre i determinen la quantitat econòmica del complement a percebre pel fet de dur a terme certes coordinacions. El sentit d’aquesta proposta era fer més meritocràtica la retribució del complement no consolidable de carrera professional d’acord amb el volum de feina que poden representar certes coordinacions segons les dimensions dels centres. Els nivells que vàrem proposar varen ser:

  • Més de 30 unitats.
  • De 16 a 30 unitats.
  • Fins a 15 unitats.

Quina va ser la resposta de la Conselleria?

Varen entendre el sentit de la nostra proposta però la varen rebutjar perquè varen adduir que aquesta proposta augmentaria la despesa associada a l’Acord Marc i que això ja estava tancat amb la Conselleria d’Hisenda.

3. Reconeixement de la tasca dels tutors com a part de la carrera professional.

Des d’UOB Ensenyament som fidels a les nostres reivindicacions. Vàrem tornar a exigir que es consideràs la funció tutorial com a part de la carrera professional no consolidable.

Quina va ser la resposta de la Conselleria?

Varen rebutjar aquesta proposta perquè el volum de tutors (comptant totes les etapes) que ara mateix té registrats el sistema educatiu de les Illes Balears (al voltant de 12.000) és molt elevat i la dotació econòmica prevista pel Segon Acord Marc no pot preveure aquest volum. No obstant, no deixarem de repicar en aquest assumpte fins aconseguir una millora significativa per als tutors ja sigui com a compensació horària o bé com a retribució econòmica. A més, a partir del proper curs serà un dels cavalls de batalla en la calendarització de l’aplicació del Segon Acord Marc ja que hi té un punt específic:

22. Negociar en la Mesa Sectorial d’Educació, a partir del curs 2023-2024, una millora de les condicions en l’exercici de les funcions tutorials del personal docent.

4. Reconeixement del dret a la percepció del complement de carrera professional no consolidable encara que es canviï de centre.

Des d’UOB Ensenyament vàrem defensar que aquells docents que hagin assumit una determinada coordinació i que el curs següent canviïn de centre, i en el nou centre se’ls assigni la mateixa coordinació, han de començar a percebre el complement de carrera professional no consolidable.

Quina va ser la resposta de la Conselleria?

Varen rebutjar aquesta proposta pel fet que volen utilitzar la part no consolidable de la carrera professional com a incentiu de manteniment de permanència en els centres i en les coordinacions i així afavorir l’estabilitat dels claustres. De fet, varen explicitar que aquest punt representava una línia vermella de la seva proposta i que, per tant, no cedirien.

5. Avançament del calendari de pagament del complement de carrera professional no consolidable (coordinacions).

Des d’UOB Ensenyament no estam d’acord amb el calendari d’inici de percepció de la part no consolidable de la carrera professional pel que fa a les coordinacions que està fixat a partir del curs 2026-2027. La nostra reivindicació va ser la d’avançar-lo al curs 2024-2025 a fi de coincidir amb l’inici de la percepció del complement de carrera professional per als equips directius.

Quina va ser la resposta de la Conselleria?

Com ja ens havien explicat durant la negociació del Segon Acord Marc, des de Conselleria ens varen dir que el 2025 pot representar un escull a nivell pressupostari ja que (a priori) serà l’any en què finalitzaran els fons Next Generation que actualment serveixen per contractar al voltant de 200 professors i, per tant, aquests docents s’haurien d’assumir amb fons propis o sinó s’eliminarien totes aquestes places. No obstant, com que encara no és 100% segur que aquests fons no es puguin prorrogar, des de Conselleria es va acceptar incloure un redactat que deixi la porta oberta a l’avançament en l’inici de la percepció de la part no consolidable de la carrera professional. Si bé som conscients de la condicionalitat que hi ha darrere aquesta possibilitat d’avançament, consideram que és prou positiu que el text definitiu inclogui un redactat que no tanqui la porta.

6. Reducció dels cursos d’assumpció d’una coordinació a efectes del còmput per generar el dret a la percepció del complement de carrera professional no consolidable.

Quina va ser la resposta de la Conselleria?

Es va acceptar reduir de 2 a 1 els cursos en què un docent haurà d’assumir una coordinació per a poder generar el dret a la percepció del complement no consolidable de carrera professional. Es a dir, el primer curs que es dugui a terme una coordinació no es cobrarà el complement sinó que aquest es començarà a cobrar a partir del segon curs i la percepció s’estendrà el cursos successius en què el docent segueixi al càrrec de la mateixa coordinació (sempre i quan a nivell de centre s’hagi decidit que la coordinació en qüestió sigui objecte de retribució). Ja que no es va poder deixar per escrit l’avançament del calendari d’inici de percepció del complement no consolidable de carrera professional, aquesta rebaixa en el nombre de cursos previs al càrrec d’una coordinació ens va semblar un bon gest per part de la Conselleria.

7. Suma de les unitats dels diferents centres per als orientadors d’infantil i primària a efectes de determinar la quantia del complement de carrera professional no consolidable (coordinacions) quan es te una plaça itinerant i es coordinen dos suport.

Quina ha estat la resposta de la Conselleria?

Aquesta reivindicació exclusiva d’UOB Ensenyament que la Conselleria va acceptar en la seva totalitat, servirà per reconèixer econòmicament el volum de grups que han d’assumir els orientadors d’infantil i primària amb places itinerants que han de coordinar dos equips de suport de dos centres diferents. No fa falta dir que estam ben satisfets de la inclusió d’aquesta reivindicació.

8. Inclusió de les coordinacions de l’equip de suport de primària, les corresponents a FP, programes internacionals oficials així com la coordinació del Treball de Recerca de Batxillerat com a coordinacions que de manera genèrica (a tots els centres on existeixin) generin el dret a la percepció del complement de carrera professional no consolidable.

Quina ha estat la resposta de la Conselleria?

No es va acceptar aquesta reivindicació perquè només es varen voler posar com a preceptives quant al dret de percepció de complement de carrera professional no consolidable aquelles coordinacions que estan establertes normativament segons la LOMLOE, la LEIB i el ROC, això és: normalització lingüística, coeducació, convivència i benestar i riscos laborals (si el centre te més de 80 treballadors). No obstant, com es pot veure en el punt 4 de l’acord, el nombre de coordinacions que poden ser objecte de retribució per a cada centre (segons la seva tipologia) és prou elevat i, d’entrada, no hauria de generar disputes a nivell intern. Tota manera, en farem seguiment a través de l’acció sindical als centres a partir del proper curs.

9. Registre al Gestib de les coordinacions duites a terme a partir del curs 2023-2024.

Quina ha estat la resposta de la Conselleria?

Per part de Conselleria es va acceptar aquesta reivindicació. De fet, iniciar aquest registre a partir del proper curs és imprescindible per si arribat el moment es pot avançar el calendari d’inici de percepció del complement de carrera professional no consolidable.

10. Redefinició del concepte d’absentisme laboral pel de faltes no justificades.

Quina ha estat la resposta de la Conselleria?

Es va acceptar aquesta reivindicació. D’aquesta manera, tenim la certesa que no es generaran equívocs a l’hora d’interpretar els indicadors per a l’avaluació de la tasca docent de cara a la part consolidable de la carrera professional.

11. Extensió del dret a la percepció del complement de carrera professional no consolidable més enllà de la data de cessament en el càrrec el nombre de cursos que s’hagin hagut de menester per aconseguir el dret a la percepció del mateix.

Quina ha estat la resposta de la Conselleria?

Es va rebutjar aquesta reivindicació amb l’argument que a nivell de gestió de nòmines no era factible. No obstant, amb la reducció del nombre de cursos previs (de 2 a 1) en els quals has de dur a terme una coordinació abans de generar el dret a la percepció del complement si bé aquesta reivindicació no queda assolida,

12. Reconeixement del dret al cobrament dels diferents trams consolidables de la Carrera professional amb caràcter retroactiu a la data del compliment del requisit del compliment del sexenni corresponent sempre que s’hagi superat la corresponent avaluació, amb independència del moment de l’any en què la Conselleria convoqui la carrera professional.

Quina ha estat la resposta de la Conselleria?

Reivindicació exclusiva d’UOB Ensenyament, la Conselleria va acceptar aquesta precisió. Sense cap dubte la consideram com a la fita més important en aquesta negociació. Això va fer que el vot d’UOB Ensenyament fos afirmatiu quant a la signatura de l’acord. Creiem que és important explicar què implica aquest canvi per posar-lo en valor. La convocatòria de la carrera professional serà de caràcter anual però no queda fixat en quin moment de l’any (any natural) es durà a terme. El fet que el dret a l’inici de la percepció es retrotregui al moment en què el funcionari (que ha obtingut avaluació positiva) va complir el sexenni corresponent farà que companys i companyes puguin obtenir un pagament retroactiu de fins a 11 mesos.

Fem-ho pels docents: negociem la Carrera Professional!

Comunicat premsa acord marc

COMUNICAT DE PREMSA

El passat divendres, 18 de novembre, la Conselleria d’Educació i Formació Professional convocà una Mesa Tècnica sobre retribucions en el context de la negociació d’un nou acord marc per als funcionaris docents de les Illes Balears, presidida pel secretari general de la Conselleria, el Sr. Tomeu Barceló.

La clau de volta de la Mesa fou la presentació del model de futura carrera professional docent, proposat per la Conselleria. Un model que els representants d’Educació es neguen a posar per escrit i que es presenta com l’únic possible, perquè per a la Conselleria la seva acceptació prèvia per part dels sindicats és una condició sine qua non per encetar el procés de negociació. Finalment, els dits representants donaren als sindicats el termini d’una setmana per donar una resposta escrita en relació amb la seva acceptació o no d’un model que, insistim, no han volgut posar per escrit.

Sense entrar al contingut del model, UOB Ensenyament, sempre oberta a tota negociació transparent i sincera, vol mostrar el seu rebuig frontal davant el tarannà negociador dels dirigents de la Conselleria. És inacceptable exigir respostes escrites quan no es proporcionen documents de treball. És inacceptable presentar ultimàtums amb amenaces implícites de deixar sense carrera professional el col·lectiu docent si els seus representants sindicals no accepten un model establert de manera unilateral i sense negociació prèvia. És inacceptable aquest tarannà autoritari i inflexible. Tot plegat, UOB Ensenyament ho interpreta com a un menyspreu als docents de les Illes Balears.

UOB Ensenyament, que representa un altre model institucional, i que té una altra manera de comprendre el concepte de negociació, proposarà un model de carrera professional a l’alçada d’allò que mereixen els docents de les nostres illes, i que permeti engegar el procés negociador amb esperit constructiu.

Desenvolupament de la LEIB i Carrera professional. Molts de canvis a l’horitzó.

Ahir dematí va tenir lloc una mesa sectorial de caràcter extraordinari amb el següent ordre del dia:

1. Previsions de desenvolupament normatiu de la LEIB

2. Debat del document 24 propuestas de reforma para la mejora de la profesión docente remès pel Ministerio de Educación y Formación Profesional

3. Creació d’un grup de treball sobre la carrera professional docent

Per part de la Conselleria d’Educació varen assistir a la mesa el conseller d’educació, el Sr. Martí March, el secretari general, el Sr. Tomeu Barceló i la directora general de Personal Docent, la Sra. Rafaela Sánchez.

1. Previsions de desenvolupament normatiu de la LEIB

Quant a la previsió de desenvolupament normatiu de la LEIB cal avançar que aquesta previsió, com no pot ser d’altra manera, es preveu per part de la Conselleria tenint present l’horitzó electoral de les eleccions autonòmiques de maig de 2023. 

Accions normatives de descentralització educativa:

  • Decret del Reglament Orgànic de Centres (ROC)

Cal fer notar que aquesta normativa no és pròpiament una normativa derivada directament de la LEIB. Finalment el ROC que el Sr. Morante tenia pensat implantar per al curs 22-23 no s’implantarà fins al curs 23-24. Lluny de ser una mesura de gràcia per alleugerir els centres (si és que això és possible) davant l’allau de canvis normatius i organitzatius derivats del deplegament curricular (precipitat i imposat) als cursos senars per la LOMLOE, des d’UOB Ensenyament pensam que l’ajornament de la implantació del nou ROC ha estat un ajornament sobrevingut que ha trastocat els plans de la DG de Planificació, Ordenació i Centres. Aquest ajornament, creiem que es deu a dos motius: 

1. Endarreriment en l’aprovació del text definitiu de la LEIB que no es va aprovar fins principis de març.

2. Adequació del nou ROC al possibles canvis organitzatius que es derivassin dels currículums estatals o autonòmics de les diferents etapes educatives i que previsiblement quedaran tots aprovats entre finals de juny i principis de juliol. 

Des d’UOB Ensenyament vàrem voler recordar al Sr. Conseller com va anar la pseudo negociació del ROC amb el Sr. Morante (Mesa 27/09/2021), qui després de recollir les propostes de les diferents forces sindicals i condicionar la seva acceptació al fet de rebre un vot positiu per part de la mesa, es va negar a presentar a la mesa un segon esborrany del document abans que es produís la votació. És a dir, després d’utilitzar tècniques de negociació que fregaven el xantatge, es pretenia per part de la DG de Planificació, Ordenació i Centres que es votés el ROC sense concretar un nou text amb els suposats acords. Com que verba volant, scripta manent, el ROC del Sr. Morante se’n va endur un 6-0 i totes les forces sindicals hi vàrem votar en contra. Podeu recordar el resum de la mesa AQUÍ.

  • Decrets de currículums educatius d’infantil, primària, secundària i batxillerat

Cal fer notar que aquesta normativa no és pròpiament una normativa derivada de la LEIB. En aquest punt el conseller va voler deixar clar que no era partidari del calendari d’implantació que des de Madrid havia fixat la LOMLOE i va reconèixer que aquest fet havia precipitat molt la tasca d’ordenament curricular que havien de fer les autonomies. Sense llevar-li la raó quant a la precipitació que ja va marcar des d’un principi la calendarització imposada pel Ministerio, des d’UOB Ensenyament vàrem demanar al conseller pel paper que ha fet la Conselleria d’Educació davant Madrid si eren plenament conscients ques’estava imposant un calendari d’aplicació que aniria en contra de qualsevol possibilitat de participació real i efectiva dels docents a l’hora d’elaborar i implementar un nou currículum. Davant aquesta pregunta, el Sr. Martí March va respondre que ells davant una normativa estatal l’únic que els quedava era aplicar-la en el temps i forma que preveiés el calendari d’aplicació. Des d’UOB Ensenyament trobam que davant les imposicions de Madrid, des de la Conselleria d’Educació s’hauria d’haver lluitat per fer prevaler el sentit comú i poder comptar amb la participació dels docents d’aquestes illes.

  • Normativa autonòmica de perfilació de places de centres educatius públics

Des de la Conselleria d’Educació segueixen amb la idea de la perfilació de places que ja va anticipar l’esborrany del ROC del Sr. Morante i que finalment va quedar fixada en els articles 88 i 89 de la LEIB i que ara s’hauran de conretar. Des d’UOB Ensenyament vàrem voler deixar ben clar al conseller que aquest assumpte de la perfilació de places és una de les línies vermelles que no traspassarem si la provisió d’aquestes places ha de fer-se mitjançant la digitació per part dels equips directius o bé si la perfilació d’aquestes places no respon a uns criteris de transparència absoluta i necessitat manifesta i justificada per part del centre. El conseller va manifestar que la intenció de la Conselleria d’Educació de les Illes Balears no era seguir el camí que s’ha seguit a Catalunya sinó que enlloc de digitació es vol apostar per processos de provisió que respectin els principis d’igualtat, mèrit, capacitat i publicitat. Des d’UOB Ensenyament agafam la paraula del conseller però tenim els nostres dubtes que des de totes les direccions generals es tengui la mateixa idea. En qualsevol cas analitzarem amb lupa l’esborrany que ens presenti la Conselleria i davant la mínima sospita la nostra posició de rebuig serà ferma i inequívoca. 

  • Decret de regulació de les direccions territorials d’Educació

Aquesta regulació pretén regular i traspassar algunes competències organitzatives a les direccions territorials d’Educació de Menorca, Eivissa i Formentera. Des d’UOB Ensenyament estam d’acord amb aquesta línia de cessió de competències i poder de decisió a les altres illes ja que és ben evident que és des de Menorca o les Pitiüses coneixen millor la realitat i necessitats de les respectives comunitats educatives.

Accions normatives d’equitat educativa:

  • Decret d’inclusió educativa

Referent a aquest decret, el conseller ens va informar que s’iniciaria la seva tramitació de manera imminent i que és ben possible que dins aquest mateix mes ja rebem un primer esborrany. En farem difusió pels nostres canals habituals i el posarem a l’abast dels companys per iniciar el procés de participació, al·legacions i esmenes.

Normatives sobre polítiques educatives:

  • Decret de participació educativa

L’article 64 de la LEIB preveu l’existència de les següents meses:

– Mesa Sectorial d’Educació (on hi ha els representants sindicals dels docents democràticament escollits).

– Mesa de l’Ensenyament Privat Concertat.

– Mesa de Diàleg Permanent amb els Directors i les Associaciosn de Directors.

– Mesa de Diàleg Permanent amb les Famílies.

– Mesa dels Docents.

– Mesa de l’Alumnat.

Fidels als nostres principis assemblearis i participatius, des d’UOB Ensenyament no ens oposam a la participació de la comunitat educativa. No obstant això, volem deixar ben clar que ens oposarem a qualsevol intent de diluir la força de la Mesa Sectorial d’Educació o qualsevol intent per crear meses titelles que només serveixin a Conselleria per escenificar un fals consens amb part de la comunitat educativa. Per aquest motiu, un cop rebem l’esborrany de la normativa que hagi de regular el funcionament d’aquetes meses analizarem ben amb detall si realment preveuen la participació efectiva de qualsevol integrant de cada sector de la comunitat educativa o si, al contrari, es podria donar el cas que la participació quedés reservada a determinats actors afins a la Conselleria.

Des d’UOB Ensenyament vàrem voler aprofitar aquest punt per demanar explícitament al conseller quina era la seva opinió sobre l’article aparegut tot just fa una setmana al Diario de Mallorca i signat per l’actual director del centre de formació de Directors, el Sr. Manel Perelló. En aquest article el Sr. Perelló, exposava de manera visceral el seu rebuig a la tasca sindical acusant gratuïtament els sindicats de constituir un barrera a la millora del sistema educatiu pel fet de tenir una visió corporativista i posar per davant la defensa de les condicions dels docents. L’argumentari del Sr. Perelló es fonamentava en la defensa del que ell entén per autonomia de centre, autonomia que segons ell coartam els sindicats. Des d’UOB Ensenyament ens preocupa i molt la concepció que pot tenir el Sr. Perelló quan des del xibiu que li han muntat, el CFIRDE-IB, es dedica a “formar” els futurs directors sota el mantra del lideratge, una lògica més pròpia de l’empresa privada que no pas d’un sistema públic d’educació. Des d’UOB Ensenyament sempre considerarem els directors com a companys enlloc de líders. Cal fer notar que el conseller va afirmar de manera rotunda que no compartia de cap manera l’argumentari del Sr. Perelló i que li molestava que aquestes opinions haguessin sortit d’algú que ocupa un càrrec dins la Conselleria d’Educació. A UOB Ensenyament ens demanam si davant aquesta situació la Conselleria d’Educació no estarà passant el que passa a Son Ribot que no se sap si mana l’amo o s’al·lot.

Aquest decret també iniciarà la seva tramitació de manera imminent abans que acabi el curs.

  • Decret d’Inspecció Educativa

Aquest decret pretén regular i redefinir l’organització i funcionament del Departament d’Inspecció Educativa. 

  • Decret de plurilingüisme

Aquest va ser l’únic decret que el conseller va reconèixer que seria ben possible que no es desenvolupés dins el que queda de legislatura. Això és així per dos motius:

1. El temor de Martí March a una possible sentència que imposi el 25% en castellà, com ja ha passat a Catalunya.

2.  Pel seu temor (entenem que és el temor del PSOE) a fer coincidir l’elaboració i debat del decret en període de campanya electoral.

Des d’UOB Ensenyament tenim ben clar el model lingüístic que volem per al sistema educatiu de les Illes Balears i per això ja ens vàrem posicionar en contra de la LEIB. No ens cansarem de defensar-ho: escola 100% en català. Preveiem que aquesta serà una altra batalla que haurem de lliurar per seguir defensant l’ensenyament en català. Com sempre, ens hi trobaran amb les idees clares i el peu fiter. 

  • Decret de transport escolar

La Conselleria té la intenció d’implementar la gratuïtat del transport escolar per al 100% dels alumnes de 3-6 anys cobrint tot el territori de les Illes Balears i progressivament anar estenent aquesta cobertura total a les altres etapes educatives. 

2. Debat del document 24 propuestas de reforma para la mejora de la profesión docente remès pel Ministerio de Educación y Formación Profesional

Des del Ministerio de Educación s’està treballant en una reforma profunda de la professió docent. Aquesta reforma, segons va deixar entreveure Martí March, el marca com a fita d’inici el 2025, una vegada s’hagin conlòs tots els processos d’estabilització extraordinaris prevists i que haurien de fer baixar la taxa d’interinatge al voltant del 8%. Des d’UOB Ensenyament som plenament conscients que alguns d’aquets aspectes necessiten d’una reformulació i millora, sempre i quan no suposin un perjudici per als docents quant a augment de la càrrega de treball i disminució dels drets sociolaborals.

Aquestes 24 propostes que es fan des de Madrid s’articulen a partir de 5 eixos: 

– Formació inicial

– Formació permanent

– Accés a la professió docent

– Especialitats docents

– Desenvolupament professional docent

No obstant, cal fer notar que les 24 propostes, independentment de quin sigui el seu eix, giren al voltant de la proposta número 1 que no és altra que la definició d’un Marc de competències professionals docents. Des d’UOB Ensenyament ja varem voler advertir al conseller que aquest fet ens preocupa i molt ja que si el que es pretén és aplicar qualsevol tipus de fiscalització i acreditació permanent del professorat seguint les premisses de l’empresa privada, mourem cel i terra per evitar que això tiri endavant.  

Des de la Conselleria d’Educació s’han marcat com a prioritaris els eixos de la Formació inicial i el Desenvolupament professional docent. 

És per aquest motiu que es va proposar la creació d’un grup de treball on hi haurà presència de la Conselleria i de cada una de les forces sindicals amb representació a la MSE per començar a definir i debatre quines han de ser les línies mestres del que haurà de regular el Desenvolupament professional docent (carrera professional). 

Conscients que serà una tasca difícil i amb la qual s’haurà d’anar amb peus de plom, des d’UOB Ensenyament vàrem acceptar la proposta amb la intenció de posar-nos a treballar el més aviat possible a fi de poder concretar la carrera professional, reivindicació històrica dels docents de les Illes Balears. 

Inici de converses cap a un Acord Marc 21-23

Amb el precedent d’un acord marc de legislatura de l’any 2015, el qual UOB no va aprovar, i diverses temptatives d’acords posteriors, avui ha tingut lloc la Mesa Inicial sobre l’acord marc de legislatura 21-23.

El document de proposta, que se’ns ha presentat en el decurs de la Mesa, fa referència a quatre grans temàtiques concretes:

1.Oposicions

2. Mesures d’estabilitat personal interí

3.Mesures per a la millora de les condicions sociolaborals del personal docent

4.Carrera professional del personal docent

Ara, s’ha obert un termini per tal que els sindicats enviem les oportunes aportacions i reivindicacions en relació a aquests temes, que ja hem encetat en una primera ronda d’intervencions avui mateix.

UOB ha fet constar tot un seguit de demandes que ja ha plantejat els darrers anys, com ara un model propi d’oposicions, la seva calendarització, reducció de ràtios, reducció de hores lectives a primària i a secundària, equiparació no només dels professorat tècnic d’FP amb titulació universitària sinó de tot el col·lectiu i arribar al Cos Únic també amb la integració dels mestres, i una llarga llista de recuperació i/o millora de drets com ara les llicències d’estudis, l’any sabàtic, la possibilitat de mitja jornada per a personal funcionari de carrera sense condicions, un nou decret d’actualització i millora del fons social, la reducció horària efectiva per a les persones majors de 55 anys, el cobrament de l’estiu… i podríem seguir i seguirem reivindicant tot allò que suposi una millora de les condicions de feina i el reconeixement de la nostra tasca.

Tot seguit, un cop cada sindicat hagi enviat les seves primeres aportacions i com a continuació, la Conselleria ens anirà convocant a meses sectorials, meses tècniques i, si cal, reunions bilaterals per anar tractant i negociant cadascun dels temes posats damunt la taula.

Esperam que en acabar les negociacions poguem signar aquest Acord, serà senyal que s’han acceptat bona part de les nostres peticions.

Continuarem informant!

Informe: Martí March fa un “balanç positiu” de l’Acord marc rebutjat pels docents

Foto: Última Hora

A la mesa sectorial que va tenir lloc ahir dematí el conseller d’Educació, Martí March, va fer una valoració positiva de l’Acord marc, deu mesos després de la seva signatura amb els sindicats STEI i CCOO i al qual va donar suport ANPE posteriorment. Lamentà que la resta de sindicats no li donàs suport però no va fer cap referència al suspens amb què l’Assemblea de Docents ha qualificat la gestió de la Conselleria.

Des d’UOB vam recordar que l’Acord marc va ser rebutjat pel 69,5% dels docents i que hem denunciat el seu incompliment, i vam advertir del malestar qui hi ha als centres educatius, principalment per les ràtios entre altres motius. Explicam la nostra intervenció en aquesta altra entrada. Tot seguit vos oferim un resum de les intervencions del conseller i dels directors generals de Personal i Planificació.

El conseller va fer un repàs de les actuacions del Govern i el seu departament. Destacà la derogació del TIL i la llei de símbols, i pel que fa a la LOMCE va dir que “hem fet el que podíem fer“, es va mostrar a favor dels currículums i de l'”autonomia de centres” i va afirmar que s’havien “recuperat” (sic) matèries com Plàstica, Filosofia o Música.

Es va felicitar per haver suspès la convocatòria de les revàlides de 3r i 6è de Primària, afegí que “els preocupen els efectes perversos” de les d’ESO i Batxillerat i va dir que preveu que la LOMCE serà modificada en alguns aspectes.

Va afirmar que s’han revertit les retallades i que el pressupost inicial de 817 milions d’euros de 2016 es veurà incrementat a la liquidació final. Segons va dir hi ha més de 400 nous docents. Es va referir a la millora del procés de substitucions, a la consolidació de la plantilla d’inspectors, la recuperació de la paga extra de Nadal i l’1%, el retorn dels sexennis pel setembre, la reducció d’una hora lectiva a secundària i les ajudes a les famílies per a llibres i menjador, que es convocaran a principis de setembre amb un pressupost d’1,4 milions.

Recordà la recuperació del Decret de mínims, defensà el decret de llengües estrangeres i es referí al model lingüístic que elabora la comissió d’experts, que segons va dir publicarà les primeres recomanacions a principis de 2017.

Pel que fa als aspectes que el conseller considera negatius, va citar el model de finançament estatal que perjudica les Balears. El servei de prevenció de riscos laborals propi d’Educació està pendent del vistiplau d’Hisenda i de criteris organitzatius i la remuneració de les baixes per malaltia és en mans d’un grup de treball un cop va passar per la mesa general. Es va mostrar obert a renegociar les reduccions horàries per als majors de 55 anys.

El conseller acabà afirmant que no vol caure en l'”autocomplaença” però que els resultats podrien haver estat pitjors donades les circumstàncies, i que “el balanç és positiu”.

Servei de prevenció, extra de Nadal, sexennis

La directora general de Personal Docent, Rafaela Sánchez, va citar les substitucions immediates de baixes i el 12,5% de la paga de Nadal, que hem cobrat el mes passat, i va dir que el 37,5% pendent el cobrarem el desembre de 2016 o el gener de 2017 (recordem que l’Acord marc deia que el cobraríem el curs 15-16). Explicà que els criteris de plantilles de FP i Règim Especial quedaran enllestits pel novembre.

Indicà que es donaran facilitats perquè els interins cobrin els sexennis, malgrat les dificultats que suposa la discontinuïtat de la seva feina. Amb 30 anys de serveis, ininterromputs o no, i 500 hores de formació s’adjudicaran cinc sexennis, mentre que per a quantitats inferiors s’establiran els criteris corresponents.

Sobre el servei de prevenció va explicar que a Educació hi ha tres comitès intercentres corresponents a Mallorca, Menorca i Eivissa-Formentera, mentre que a la resta de Funció pública hi ha un sol comitè central, i que s’està estudiant com fer-ho encaixar per mantenir l’estructura actual. Volen dur-ho a mesa sectorial i que sigui operatiu pel setembre.

Informà que la Mesa general acordà iniciar la recuperació dels permisos per al personal administratiu (“moscosos”), la remuneració de les baixes per malaltia, l’actualització de les ajudes del Fons social i en general la reversió de les retallades de 2012.

Ràtios

El director de Planificació, Ordenació i Centres, Antonio Morante, parlà d’una “rebaixa gradual de les ràtios” a Infantil i Primària i assegurà que a ESO i Batxillerat no s’aplica el 10% extra dins el procés de matrícula ordinària.

Afirmà que a 4t d’Infantil el 82% dels centres tenen menys de 22 alumnes per grup, el 99% menys de 25, i  “un o dos” centres estan a 26 alumnes, xifres totes per damunt dels 20 alumnes màxim compromesos a l’Acord marc. Informà que s’han enviat 22 mestres als centres que tenen entre 23 i 25 alumnes per grup i 45 docents en total a Infantil.

Segons el director general a 5è d’Infantil la mitjana és de 21,80 alumnes per grup i a 6è de 22,18, i advertí que que “es pot arribar fins a 28“. A Primària la mitjana és de 22-23 alumnes i s’hi ha enviat 15 docents més. El cost total dels nous 45 docents d’infantil i els 15 de Primària és entre 2,5 i 3 milions d’euros.

Va dir que malgrat el descens de natalitat, i a diferència d’altres CCAA, les Balears tenen el problema afegit de la pressió demogràfica dels nouvinguts i que un augment de matrícula encara pot comportar la necessitat de més docents.

Vegeu en aquesta altra entrada la intervenció dels representants d’UOB.

Nota de premsa de la Conselleria

http://www.caib.es/govern/sac/fitxa.do?codi=2660469&coduo=7&lang=ca

Sexennis el setembre, octubre en segons quins casos

A la Mesa Sectorial de dia 14 de juliol de 2016 els representants de la Conselleria van explicar que la reconeixement dels sexennis serà igual tant per als interins com per als funcionaris de carrera.

La informació apareixerà al web de la Conselleria. Els interins veuran les instruccions quan facin el tràmit obligatori previ a la presa de possessió, així com els sexennis que els pertoquen i quantes hores de formació els faltarien per poder tenir-los reconeguts (100 hores de formació reconeguda per sexenni). La Conselleria espera que la majoria de funcionaris de carrera i interins amb sexennis reconeguts els puguin començar a cobrar a partir del mes de setembre; si el volum és massa gros, alguns no podran començar a cobrar-los fins a l’octubre, amb caràcter retroactiu des del setembre. També van dir que intentaran que, tant els funcionaris de carrera com els interins, no hagin de sol·licitar la plena consolidació del primer sexenni i per tant el seu cobrament quedi refermat d’ofici.

UOB denuncia novament la Conselleria d’Educació per marginar el comitè de vaga

COMUNICAT DE PREMSA

Palma, a 27 de novembre de 2015

Ahir dijous, 26 de novembre, els representants del Consell Sectorial d’Ensenyament d’Unió Obrera Balear van abandonar la Mesa Sectorial d’Educació i van presentar una nova denúncia a Inspecció de Treball per incompliment del Real Decreto Ley 17/1977 de 4 de març, de las Relaciones del Trabajo, que al seu article 5 estableix que «Correspon al comitè de vaga participar a quantes actuacions sindicals, administratives o judicials es realitzin per a la solució del conflicte».

Malgrat que els docents de l’ensenyament públic van rebutjar l’acord marc signat per STEI i CCOO a les votacions de 14 i 15 d’octubre, i en conseqüència la vaga indefinida continua vigent, el conseller d’Educació va convocar una segona Mesa Sectorial per tractar la recuperació dels sexennis, que formen part del punt 9 de la taula reivindicativa. Des d’UOB valoram molt negativament el fet que la Conselleria reincideixi en l’incompliment de la llei laboral.

Recordam un cop més que el comitè de vaga de l’Assemblea de Docents va sol·licitar formalment la reobertura de negociacions el 21 d’octubre, petició que no ha obtingut resposta per part de la Conselleria.

Pel que fa a l’acord sobre sexennis i paga extra que ahir signaren els sindicats STEI, ANPE i CCOO, volem destacar que suposa un empitjorament de l’acord marc assumit pels mateixos sindicats, atès que s’ajorna a 2017 el 37,5% de la paga extra de 2012 pendent de cobrar, quan l’acord marc establia que s’havia de fer efectiu dins el “curs 2015-2016”. El cobrament dels sexennis el setembre de 2016, fixat a l’acord d’ahir, ja es contemplava com a possibilitat dins l’acord marc.

Consideram totalment reprovable, per altra banda, que a la Mesa de 20 de novembre fossin els sindicats STEI, ANPE, CCOO i UGT els qui proposassin ajornar la paga extra a 2017 abans de rebre cap proposta de la Conselleria, tal com reflecteix l’acta de la sessió. Determinats sindicats, per tant, no només han signat un acord marc rebutjat àmpliament pels docents, sinó que han proposat rebaixar-lo i ho han ratificat amb la seva signatura.

Nota de premsa del Govern sobre l’acord:

http://www.caib.es/govern/sac/fitxa.do?codi=2512312&coduo=7&lang=ca

Comunicat del comitè de vaga: L’acord al voltant dels sexennis és maquillatge per una retallada

L’ACORD AL VOLTANT DELS SEXENNIS ÉS MAQUILLATGE PER UNA RETALLADA

Les nostres preocupacions no s’obliden per quatre mesos de sexennis

Mallorca, 27 de novembre de 2015

A la Conselleria d’Educació estan més preocupats per vendre millores on no n’hi ha que per resoldre els problemes més greus del nostre sistema educatiu. Així les coses, per Martí March és més important fer-se una foto amb un nou acord que el contingut del mateix.

La presentació del nou acord pel cobrament dels sexennis al mes de setembre no és més que una altra capa de maquillatge per tapar la pròrroga de les retallades del Govern Bauzà que representa l’acord «March» d’educació, acord àmpliament rebutjat pel col·lectiu docent.

És evident que aquest moviment respon al fet que alguna cosa havien de fer després dels acords aconseguits per les carreres professionals de sanitat i serveis generals. Però com ja va essent costum, a Educació anam els darrers. A Martí March no li va interessar en el seu moment prendre la iniciativa per tancar aquest assumpte abans que als altres sectors i va decidir prorrogar-nos la congelació dels sexennis com ho havia estat fent el govern del PP, i ara ha decidit congelar-nos-els un poc menys. Tot per compromís i, de passada, per tirar-se flors.

Si realment hi hagués hagut interès a treballar per millores de calat en els diferents punts de l’acord «March», s’hauria començat per marcar avanços en les problemàtiques més candents del nostre sistema educatiu: les ràtios elevades als diferents nivells (la Conselleria va informar que a infantil estan massificades el 61% de les aules); l’incompliment de la normativa estatal que marca el nombre d’alumnes per superfície d’aula (recentment un informe de FADESIB denunciava que la normativa no s’acomplia en un 51% dels instituts); encara no s’ha fet un diagnòstic dels equips de suport educatiu ni s’ha previst l’ampliació dels EOEP; i tenim grans mancances en infraestructures educatives.

Aquesta mesura de maquillatge no servirà per tapar el descontent i la decepció que cada vegada es veu més patent als nostres centres. Molt els agrada passejar-se fent-se fotos per aquí i per allà, però després tot queda en res.

La incapacitat de diàleg del cap de la Conselleria està duent la situació cap a una nova mobilització al carrer en les pròximes setmanes. I per si no fos poc que Martí March decidí rompre unilateralment les negociacions amb el comitè de vaga de l’Assemblea de Docents (mai ha entès com era d’important per a molts docents que arribàs a un acord amb l’Assemblea), ara es dedica a encendre l’ambient i a dubtar de la nostra bona voluntat de resolució del conflicte posant en qüestió la convocatòria de vaga en sessió parlamentària. Sota les seves paraules es transmet un menyspreu que ell nega, però que cada dia encalenteix més els ànims de molts docents. Des del Comitè de Vaga de l’Assemblea de Docents no podem dir-li altra cosa que, aquest tema de la vaga, que havia caigut de l’ordre del dia de les nostres reunions, tornarà a ser a l’ordre del dia de l’Assemblea de Docents que se celebrarà el pròxim dimecres 2 de desembre a l’IES Binissalem. En aquesta reunió també es concretaran la resta de mobilitzacions que es plantegin.

Comitè de Vaga de l’Assemblea de Docents