f) Aprovar els criteris pedagògics per a l’atenció a la diversitat, orientació, tutoria, avaluació i recuperació de l’alumnat dins el marc normatiu, així com per a l’elaboració dels horaris de l’alumnat i del professorat.
Què són els Criteris pedagògics per a l’elaboració d’horaris de l’alumnat i del professorat?
És el document que regula les condicions que afecten la posterior elaboració dels horaris dels docents.
Agrupació de les matèries per àmbits, si així ho ha decidit el centre (com a màxim fins a 3r d’ESO).
Criteris d’assignació de tutories.
Criteris de distribució de docència.
Criteris d’organització de reunions de coordinació docent.
Criteris d’assignació i organització de coordinacions.
Criteris d’orientació.
Criteris d’organització de l’avaluació i recuperació de l’alumnat d’acord amb el marc normatiu vigent.
Criteris per a l’elaboració d’horaris de l’alumnat i del professorat.
Entre d’altres aspectes, serà dins els Criteris per a l’elaboració d’horaris de l’alumnat i del professorat on els departaments poden fer propostes per definir els criteris de repartiment d’assignatures i assignació de grups. És important deixar clar que la normativa no diu que hi hagi d’haver un únic criteri de repartiment que afecti a tots els Departaments per igual. Serà el claustre qui decidirà si tots els departaments han de regir-se per un únic criteri o es poden respectar diferents criteris segons cada departament.
Així mateix, és també dins aquest document on es poden plantejar criteris d’assignació de guàrdies o també el fet d’haver d’anar al centre en horari d’horabaixa de manera regular.
Per al cas dels companys de Primària, serà aquest document el que reguli com i quan es fa l’hora de permanència popularment coneguda com “l’exclusiva”.
Qui i com s’elabora el document dels Criteris pedagògics per a l’elaboració d’horaris de l’alumnat i del professorat?
Aquí és precisament on cal gratar. Resulta que la normativa no especifica com s’ha d’elaborar el document. L’únic que diu la normativa és qui l’ha d’elaborar (l’equip directiu) i qui l’ha d’aprovar (el claustre) però enlloc queda regulat com elaborarà aquest document l’equip directiu abans de sotmetre’l a l’aprovació del claustre.
Des d’UOB Ensenyament defensam una elaboració participativa del document per a que tot el professorat hi pugui participar de manera activa i l’aprovació (si escau) sigui el més conscient i compartida possible. Així les coses creiem que el procés d’elaboració hauria de ser:
L’equip directiu que compartiria un primer esborrany a la CCP (en el cas dels CEIP a les reunions de coordinació de cicles) amb les línies generals per a un primer debat.
Els diferents departaments tractarien l’esborrany i hi farien les aportacions que es considerassin oportunes.
Les diferents propostes dels departaments es debatrien en un segon debat a la CCP per arribar a un consens i redactar l’esborrany.
L’esborrany es sotmetria a l’aprovació del claustre.
La importància de conèixer bé l’horari laboral.
L’horari dels docents dels centres públics de secundària, de 37’5 hores setmanals, està dividit en:
26 hores (que equivalen a 28 períodes de 55 min) amb horari fix en el centre.
4 hores que no necessàriament han d’estar damunt l’horari setmanal i que s’activen per a reunions d’equips docents, claustres i sessions de seguiment/avaluació. És pràctica habitual algunes setmanes no fer aquestes hores per a poder compensar l’excés d’hores que es produeix les setmanes que hi ha sessions de seguiment/avaluació. Des d’UOB Ensenyament consideram que tots els centres haurien de seguir aquest modus operandi a fi de no sobrecarregar (encara més) els companys i companyes.
7’5 hores que s’han de dedicar a activitats relacionades amb la docència i la formació permanent que poden no fer-se necessàriament al centre.
D’acord amb la configuració de l’horari setmanal dels docents de secundària, cal estar atents perquè és precisament en el document de Criteris pedagògics per a l’elaboració d’horaris de l’alumnat i del professorat on quedarà reflectit com, quan i a què es dedicaran aquestes 4 hores que no necessàriament han d’estar damunt horari fix.
Hores per a coordinacions: quantes i per què?
L’assignació d’hores per a coordinacions ve determinada pels Criteris per a la confecció d’unitats i quota. Aquestes hores venen assignades als centres en una bossa d’hores per a Altres coordinacions. Això vol dir que no hi ha preestablert un nombre d’hores per a cada coordinació i que és 100% decisió del claustre quantes hores s’assignarà a cada coordinació.
El nombre d’hores amb la qual es dota la bossa d’hores d’Altres coordinacions depèn de la tipologia de centre. Pots consultar la tipologia del teu centre en en següents enllaços:
Us adjuntam dues captures de pantalla de les graelles que apareixen al document de Criteris per a la confecció d’unitats i quota on queda estipulat el nombre d’hores de la bossa d’Altres coordinacions en funció de la tipologia de centre.
Des d’UOB Ensenyament sempre hem defensat l’empoderament dels claustres. Creiem que per assolir aquest objectiu és fonamental que tots els treballadors docents coneguin amb el major detall possible l’statu quo de la normativa que regula la quota dels centres.
Després de les primeres reunions dels membres dels tribunals d’oposicions amb la Conselleria d’Educació i FP, aquells que en formaran part tenen la necessitat de començar a organitzar-se i planificar-se de cara al procés selectiu. És per això, que una de les problemàtiques detectades ha estat la generalitat de les indemnitzacions per raó del servei, les quals no preveuen la casuística de l’alta mobilitat de la convocatòria d’aquest curs, i les dificultats de conciliació que aquesta suposa.
Des d’UOB Ensenyament volem posar de manifest la urgent necessitat que aquells docents que formaran part de tribunals d’una illa diferent de la de la seva residència habitual rebin indemnitzacions per despeses de viatge una vegada per setmana mentre duri el procediment selectiu. Actualment, el Decret 16/2016, de 8 d’abril, que regula les indemnitzacions per raó del servei del personal al servei de l’Administració autonòmica de les Illes Balears, només preveu la quantia de la indemnització pel bitllet o passatge corresponent a l’inici i al final de la prestació del servei, però no preveu despeses d’aquest tipus durant el desenvolupament de la tasca. Això, sumat a les particularitats excepcionals de la convocatòria actual, en la qual, molts membres de tribunals es veuran obligats a desplaçar-se a altres illes, fet no apreciable en cursos anteriors, implicarà importants dificultats de conciliació familiar i laboral. Aquests professionals han de poder visitar els seus familiars durant el procés, el qual es pot arribar a allargar fins a un mes, i veure’n compensades les despeses derivades. Ser membre de tribunal no ha de dur implícit cap cost pels docents.
UOB Ensenyament insta la Conselleria a incloure en les instruccions corresponents aquesta casuística i així posar solució a n’aquest problema.
Ahir es va reunir la Mesa Sectorial d’Educació en sessió extraordinària amb els següents punts a l’ordre del dia:
Proposta de convocatòria per cobrir places docents amb Comissió de Serveis pel programa de robòtica “Escuela 4.0”.
Esborranys dels currículums d’Energies renovables i de Manteniment aeromecànic d’avions.
Per part de la Conselleria hi assistiren la directora general de Personal Docent, Rafaela Sánchez, la directora general de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa, Amanda Fernández i el director general de Formació Professional i Ensenyaments Artístics Superiors, Antonio Baos.
Pel que fa al primer punt, que fa referència a cobrir, en comissió de serveis, places de docents per l’acompanyament de mestres d’infantil i primària com a assessors de robòtica dins els centres educatius, UOB va fer una sèrie de demandes que van ser acceptades completament: que tot el tràmit es faci de forma telemàtica, poder posar totes les places per ordre de preferència, que s’elimini del barem de mèrits l’experiència com a assessor de l’IBSTEAM, que s’elimini l’entrevista personal en cas d’empat, que les places desertes vagin al procés d’adjudicacions d’estiu i que si finalment a un interí se li adjudica aquesta plaça, es tracti d’una substitució fins a 31 de juliol (així com UOB aconseguí allargar). En el supòsit que la plaça fos coberta per una persona interina no tutoritzada, demanàrem que es consideri com a tutoritzada si l’avaluació de la comissió és positiva.
Respecte del segon punt, UOB celebra començar a tenir, encara que sigui tard, uns currículums adaptats a la nostra realitat productiva. No obstant això, vam exigir al director general que no es deixi d’aprofitar l’ocasió de, en cada currículum propi de les Illes Balears, recuperar els desdoblaments dels mòduls que en siguin susceptibles i fixar les ràtios per tenir un procés d’ensenyament-aprenentatge basat en la realitat d’aquestes aules.
També i perquè en moltes ocasions, les places d’especialitats de difícil cobertura d’FP es cobreixen amb docents que no tenen els requisits de català, vam reivindicar la incorporació de la vehicularitat de la llengua catalana en la redacció dels nous currículums autonòmics: no incorporar-la en aquest sentit la fa recular i des de UOB la volem ben present a tots els àmbits d’ús.
Al torn obert de paraules vam reclamar la negociació urgent, abans d’acabar aquest curs, de les dues qüestions que afecten el professorat tècnic d’FP recollides a l’Acord Marc:
El complement salarial pels funcionaris de carrera que no s’han pogut integrar en el grup A1 i romanen en l’A2 i que ha de permetre igualar les condicions salarials amb la resta de companys.
Una solució efectiva pel proper curs pels companys amb llarga experiència docent que han quedat exclosos de llistes per no complir amb el requisit de titulació ara exigit.
En el mateix sentit, UOB va exigir a l’administració un calendari de negociació previ a l’inici del proper curs escolar per negociar i/o reglamentar totes aquelles propostes de l’Acord Marc que ja han de ser d’aplicació el 23-24, advertint que no tolerarem incompliments de l’Acord excusant-se en processos electorals o mancança de mitjans humans.
Abans-d’ahir al matí es va reunir la Mesa Sectorial d’Educació amb caràcter ordinari per tractar 3 qüestions:
1.La proposta d’esborrany de resolució per la qual es modifiquen els criteris per considerar centres d’atenció preferent (CAP) determinats centres educatius públics, s’actualitza el llistat de CAP per al curs 2023-2024, s’estableixen les mesures de suport i dotació específica que han de rebre i es classifiquen com d’especial dificultat determinats llocs de treball docent.
2. La constitució de la subcomissió de seguiment del pla d’infraestructures, d’acord amb el punt 35 de l’Acord del 27 de febrer de 2023 sobre mesures sociolaborals i de millores educatives.
3. La proposta de modificació del Reglament d’organització i funcionament de la Mesa Sectorial d’Educació de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
Per part de la Conselleria d’Educació hi assistiren, entre d’altres, la directora general de Personal Docent, Rafaela Sánchez i el director general de Planificació, Ordenació i Centres, Antoni Morante.
Respecte del primer punt, UOB va fer palesa la seva preocupació per centres que just queden per damunt de l’ISEC -0,5 i que, per tant, no queden definits com a Centres d’Atenció Preferent per al curs 2023-2024. La representant de l’Administració, va explicar que la feina que fan sobre aquesta qüestió és molt rigorosa i que ho tendran en compte a l’alça a la quota de suport de cada centre que no hagi entrat dins aquesta denominació, tot i no definir-los com a centres CAP en rigor. També ens van fer saber que, a nivell puntuació tant per Concurs de Trasllats com per Comissions de Servei, el servei als centres CAP puntua com a Centres d’Especial Dificultat i que aquesta puntuació es fa a mes tancat. Es va votar afirmativament a aquesta proposta d’esborrany per unanimitat.
El segon punt podríem considerar-lo si més no curiós i és que, que se’ns convoqui a Mesa per constituir una subcomissió i que allà mateix l’Administració hagi de reconèixer que, com que no hi ha la mateixa Comissió constituïda, no es pot treballar encara en aquest sentit, crida l’atenció. Això sí, ens van poder avançar un document del pla d’infraestructures per al seu estudi i un enllaç, la informació completa del Pla d’Infraestructures 2016-2023, disponible a: https://intranet.caib.es/sites/M170905100932629/
El tercer punt, pel qual UOB havia preparat tota una sèrie de propostes, va quedar ajornat al mes de setembre i ara simplement es modificarà al Reglament de la Mesa Sectorial d’Educació, en el qual es farà referència a Juntes en plural en comptes d’una sola Junta.
Pel que fa al torn obert de paraula UOB va demanar:
Que s’incrementi l’oferta formativa del CEP pel que fa a desplegament LOMLOE (confecció de SA): tothom necessita formació, i molts docents no són admesos als cursos disponibles. També vam demanar com es resoldrà l’oferta de cursos pels docents que fan torn d’horabaixa.
La directora general de Personal Docent va contestar que així ho transmetrà a la Direcció General d’Innovació, responsable d’aquestes qüestions.
Que els docents de la pública puguin gaudir de la jubilació parcial, així com ho fan els de la concertada, perquè es crea un greuge comparatiu.
La directora general de Personal Docent ho transmetrà a qui correspongui.
Pel que fa al Concurs de Mèrits UOB va plantejar un dubte tècnic: un cop es publiqui la llista unificada, els aspirants seleccionats per més d’una especialitat del mateix cos renunciaran a totes manco una. Això generarà una nova llista, amb un segon torn de renúncies per a aspirants seleccionats per a més d’una especialitat del mateix cos, un procés gestionat encara pel Ministerio. Ara bé, després d’aquest segon torn de renúncies a més d’una especialitat, ja no hi haurà un tercer torn (sinó, la situació podria allargar-se ad infinitum). A partir d’aquest moment, la situació serà gestionada per cada comunitat autònoma. UOB vol saber quins seran els criteris per assignar una especialitat o una altra a aquells aspirants que, com a resultat dels dos processos de renúncia anteriors, hagin quedat seleccionats per a més d’una especialitat del mateix cos.
Els representants de l’Administració educativa no van donar una resposta, van dir que encara no saben quin criteri seguiran. UOB considera aquesta resposta del tot insatisfactòria: hauria d’estar previst quins criteris objectius, dels previstos a la Resolució de convocatòria, s’usaran, i no improvisar sobre la marxa.
D’altra banda, UOB no pot deixar passar de cap manera el que va succeir a continuació: els representants de la Conselleria, quan vam demanar per la calendarització dels permisos dels docents que van quedar reflectits a l’Acord Marc i que s’han de gaudir a partir del curs 2023-2024 (entenem que a dia 1 de setembre) van dir que tal vegada no podria complir amb aquestes dates per problemes derivats de la constitució del nou Govern després de les eleccions. Parlam de la creació de la reducció de mitja jornada voluntària no retribuïda per a tot el personal docent sempre que es pugui proveir la substitució corresponent i de recuperar les llicències per estudis.
Demanam de manera molt ferma a l’Administració que sigui rigorosa amb els acords amb els quals s’ha compromès i que cerqui la fórmula necessària perquè els docents puguin gaudir dels permisos que el Conseller Martí March ha signat, comprometent-se a que es duguin a terme a partir d’aquest setembre.
UOB Ensenyament va signar l’Acord Marc amb el benentèsque estava tractant amb una Administració responsable que, si acceptava i signava una calendarització de mesures recollides a l’Acord Marc, ho feia amb la seguretat que el seu compliment era possible. UOB Ensenyament no acceptarà ni incompliments, ni canvis tàcits de criteris, ni cap altre acte d’irresponsabilitat que no hauria de confondre l’electoralisme amb un acord formalment signat. Restau atents al nostre semàfor!
L’únic punt de l’ordre del dia, era la Proposta d’acord de bases per al desenvolupament de la carrera professional docent.
Després d’haver tractat la proposta en dues meses tècniques la setmana passada (dilluns 24 i dimecres 26 d’abril) la mesa de dimecres passat va servir per negociar i tancar el redactat final de l’acord que signarem dilluns que ve. La insistència en determinades reivindicacions i la precisió argumental i normativa de les nostres aportacions han servit per aconseguir millores en el redactat final de l’acord en benefici dels treballadors docents. Concretament, les millores que hem aconseguit han estat:
Percepció amb caràcter retroactiu a la data de compliment del sexenni corresponent a cada tram del complement de carrera professional consolidable amb independència del moment de l’any en què la conselleria decideixi obrir la convocatòria de carrera professional.
Reducció de 2 a 1 dels cursos previs a l’inici de la percepció del complement de carrera professional no consolidable (assumpció de coordinacions).
Deixar oberta la possibilitat a l’avançament del calendari d’inici de percepció del complement de carrera professional no consolidable (coordinacions).
Reconeixement de la realitat quant al volum de feina assumit pels orientadors dels CEIP que cobreixen diferents centres (itinerants) pel que fa a l’hora de determinar la quantia del complement de carrera professional no consolidable (suma del nombre d’unitats dels dos centres).
Registre via Gestib de les coordinacions assumides per cada docent a partir del curs 2023-2024.
Substitució del concepte absentisme laboral pel concepte de faltes injustificades com a indicador d’avaluació per a l’obtenció dels trams consolidables a fi de no generar cap equívoc jurídic quant a la interpretació.
Llistat complet de les reivindicacions defensades i respostes obtingudes per part de la conselleria.
1. Concretar i objectivar el redactat dels indicadors de la graella d’avaluació dels docents (Annex 1).
Quina va ser la resposta de la Conselleria?
Es varen acceptar alguns dels redactats proposats per UOB Ensenyament. D’altres es varen rebutjar.
2. Estructuració en tres nivells (enlloc dels dos proposats) la part no consolidable de la carrera professional. Des d’UOB Ensenyament vàrem defensar que la part no consolidable de la carrera professional s’estructuràs en 3 nivells enlloc de 2. Els nivells (nivell 2 i nivell 1), a l’hora de parlar de la part no consolidable de la carrera professional estan en relació al nombre d’unitats que té el centre i determinen la quantitat econòmica del complement a percebre pel fet de dur a terme certes coordinacions. El sentit d’aquesta proposta era fer més meritocràtica la retribució del complement no consolidable de carrera professional d’acord amb el volum de feina que poden representar certes coordinacions segons les dimensions dels centres. Els nivells que vàrem proposar varen ser:
Més de 30 unitats.
De 16 a 30 unitats.
Fins a 15 unitats.
Quina va ser la resposta de la Conselleria?
Varen entendre el sentit de la nostra proposta però la varen rebutjar perquè varen adduir que aquesta proposta augmentaria la despesa associada a l’Acord Marc i que això ja estava tancat amb la Conselleria d’Hisenda.
3. Reconeixement de la tasca dels tutors com a part de la carrera professional.
Des d’UOB Ensenyament som fidels a les nostres reivindicacions. Vàrem tornar a exigir que es consideràs la funció tutorial com a part de la carrera professional no consolidable.
Quina va ser la resposta de la Conselleria?
Varen rebutjar aquesta proposta perquè el volum de tutors (comptant totes les etapes) que ara mateix té registrats el sistema educatiu de les Illes Balears (al voltant de 12.000) és molt elevat i la dotació econòmica prevista pel Segon Acord Marc no pot preveure aquest volum. No obstant, no deixarem de repicar en aquest assumpte fins aconseguir una millora significativa per als tutors ja sigui com a compensació horària o bé com a retribució econòmica. A més, a partir del proper curs serà un dels cavalls de batalla en la calendarització de l’aplicació del Segon Acord Marc ja que hi té un punt específic:
22. Negociar en la Mesa Sectorial d’Educació, a partir del curs 2023-2024, una millora de les condicions en l’exercici de les funcions tutorials del personal docent.
4. Reconeixement del dret a la percepció del complement de carrera professional no consolidable encara que es canviï de centre.
Des d’UOB Ensenyament vàrem defensar que aquells docents que hagin assumit una determinada coordinació i que el curs següent canviïn de centre, i en el nou centre se’ls assigni la mateixa coordinació, han de començar a percebre el complement de carrera professional no consolidable.
Quina va ser la resposta de la Conselleria?
Varen rebutjar aquesta proposta pel fet que volen utilitzar la part no consolidable de la carrera professional com a incentiu de manteniment de permanència en els centres i en les coordinacions i així afavorir l’estabilitat dels claustres. De fet, varen explicitar que aquest punt representava una línia vermella de la seva proposta i que, per tant, no cedirien.
5. Avançament del calendari de pagament del complement de carrera professional no consolidable (coordinacions).
Des d’UOB Ensenyament no estam d’acord amb el calendari d’inici de percepció de la part no consolidable de la carrera professional pel que fa a les coordinacions que està fixat a partir del curs 2026-2027. La nostra reivindicació va ser la d’avançar-lo al curs 2024-2025 a fi de coincidir amb l’inici de la percepció del complement de carrera professional per als equips directius.
Quina va ser la resposta de la Conselleria?
Com ja ens havien explicat durant la negociació del Segon Acord Marc, des de Conselleria ens varen dir que el 2025 pot representar un escull a nivell pressupostari ja que (a priori) serà l’any en què finalitzaran els fons Next Generation que actualment serveixen per contractar al voltant de 200 professors i, per tant, aquests docents s’haurien d’assumir amb fons propis o sinó s’eliminarien totes aquestes places. No obstant, com que encara no és 100% segur que aquests fons no es puguin prorrogar, des de Conselleria es va acceptar incloure un redactat que deixi la porta oberta a l’avançament en l’inici de la percepció de la part no consolidable de la carrera professional. Si bé som conscients de la condicionalitat que hi ha darrere aquesta possibilitat d’avançament, consideram que és prou positiu que el text definitiu inclogui un redactat que no tanqui la porta.
6. Reducció dels cursos d’assumpció d’una coordinació a efectes del còmput per generar el dret a la percepció del complement de carrera professional no consolidable.
Quina va ser la resposta de la Conselleria?
Es va acceptar reduir de 2 a 1 els cursos en què un docent haurà d’assumir una coordinació per a poder generar el dret a la percepció del complement no consolidable de carrera professional. Es a dir, el primer curs que es dugui a terme una coordinació no es cobrarà el complement sinó que aquest es començarà a cobrar a partir del segon curs i la percepció s’estendrà el cursos successius en què el docent segueixi al càrrec de la mateixa coordinació (sempre i quan a nivell de centre s’hagi decidit que la coordinació en qüestió sigui objecte de retribució). Ja que no es va poder deixar per escrit l’avançament del calendari d’inici de percepció del complement no consolidable de carrera professional, aquesta rebaixa en el nombre de cursos previs al càrrec d’una coordinació ens va semblar un bon gest per part de la Conselleria.
7. Suma de les unitats dels diferents centres per als orientadors d’infantil i primària a efectes de determinar la quantia del complement de carrera professional no consolidable (coordinacions) quan es te una plaça itinerant i es coordinen dos suport.
Quina ha estat la resposta de la Conselleria?
Aquesta reivindicació exclusiva d’UOB Ensenyament que la Conselleria va acceptar en la seva totalitat, servirà per reconèixer econòmicament el volum de grups que han d’assumir els orientadors d’infantil i primària amb places itinerants que han de coordinar dos equips de suport de dos centres diferents. No fa falta dir que estam ben satisfets de la inclusió d’aquesta reivindicació.
8. Inclusió de les coordinacions de l’equip de suport de primària, les corresponents a FP, programes internacionals oficials així com la coordinació del Treball de Recerca de Batxillerat com a coordinacions que de manera genèrica (a tots els centres on existeixin) generin el dret a la percepció del complement de carrera professional no consolidable.
Quina ha estat la resposta de la Conselleria?
No es va acceptar aquesta reivindicació perquè només es varen voler posar com a preceptives quant al dret de percepció de complement de carrera professional no consolidable aquelles coordinacions que estan establertes normativament segons la LOMLOE, la LEIB i el ROC, això és: normalització lingüística, coeducació, convivència i benestar i riscos laborals (si el centre te més de 80 treballadors). No obstant, com es pot veure en el punt 4 de l’acord, el nombre de coordinacions que poden ser objecte de retribució per a cada centre (segons la seva tipologia) és prou elevat i, d’entrada, no hauria de generar disputes a nivell intern. Tota manera, en farem seguiment a través de l’acció sindical als centres a partir del proper curs.
9. Registre al Gestib de les coordinacions duites a terme a partir del curs 2023-2024.
Quina ha estat la resposta de la Conselleria?
Per part de Conselleria es va acceptar aquesta reivindicació. De fet, iniciar aquest registre a partir del proper curs és imprescindible per si arribat el moment es pot avançar el calendari d’inici de percepció del complement de carrera professional no consolidable.
10. Redefinició del concepte d’absentisme laboral pel de faltes no justificades.
Quina ha estat la resposta de la Conselleria?
Es va acceptar aquesta reivindicació. D’aquesta manera, tenim la certesa que no es generaran equívocs a l’hora d’interpretar els indicadors per a l’avaluació de la tasca docent de cara a la part consolidable de la carrera professional.
11. Extensió del dret a la percepció del complement de carrera professional no consolidable més enllà de la data de cessament en el càrrec el nombre de cursos que s’hagin hagut de menester per aconseguir el dret a la percepció del mateix.
Quina ha estat la resposta de la Conselleria?
Es va rebutjar aquesta reivindicació amb l’argument que a nivell de gestió de nòmines no era factible. No obstant, amb la reducció del nombre de cursos previs (de 2 a 1) en els quals has de dur a terme una coordinació abans de generar el dret a la percepció del complement si bé aquesta reivindicació no queda assolida,
12. Reconeixement del dret al cobrament dels diferents trams consolidables de la Carrera professional amb caràcter retroactiu a la data del compliment del requisit del compliment del sexenni corresponent sempre que s’hagi superat la corresponent avaluació, amb independència del moment de l’any en què la Conselleria convoqui la carrera professional.
Quina ha estat la resposta de la Conselleria?
Reivindicació exclusiva d’UOB Ensenyament, la Conselleria va acceptar aquesta precisió. Sense cap dubte la consideram com a la fita més important en aquesta negociació. Això va fer que el vot d’UOB Ensenyament fos afirmatiu quant a la signatura de l’acord. Creiem que és important explicar què implica aquest canvi per posar-lo en valor. La convocatòria de la carrera professional serà de caràcter anual però no queda fixat en quin moment de l’any (any natural) es durà a terme. El fet que el dret a l’inici de la percepció es retrotregui al moment en què el funcionari (que ha obtingut avaluació positiva) va complir el sexenni corresponent farà que companys i companyes puguin obtenir un pagament retroactiu de fins a 11 mesos.
En aquesta entrada hi trobareu, de manera actualitzada, les preguntes més freqüents que fan referència als permisos i les llicències que tot docent pot sol·licitar depenent de la seva situació, tant administrativa com personal.
Ens oposem a l’existència de categories de docents. Per això, emprenem mesures per aquells docents d’FP que no poden fer el transvasament a A1 i denunciem que no s’hagi inclòs als Mestres d’infantil i Primària i als Mestres de Taller d’Arts Plàstiques i Disseny.
Celebram la passa que s’està fent amb la integració dels docents de Formació Professional, del grup A2, fins a fer-se efectiva aquesta integració, al grup A1. No obstant això, no deixarem de reivindicar un cos únic fins que tots els docents, independentment del cos i situació administrativa, tenguin les mateixes condicions salarials i de cotització.
L’esmentada integració, en curs, ha fet que, aquesta reivindicació històrica d’UOB, últimament s’hagi centrat especialment en el col·lectiu d’FP. I és que, des d’UOB Ensenyament hem vist necessari posar en relleu el greuge comparatiu que es produeix de no fer-se efectiva la integració i, el conseqüent, reconeixement amb efectes retroactius des del 19 de gener de 2021 (data d’entrada en vigència de la LOMLOE, la qual obliga a la integració dels docents funcionaris d’FP amb titulació universitària al cos de secundària) dels drets administratius i econòmics, també, dels interins i funcionaris en pràctiques, fins al moment, exclosos d’aquest tràmit. És per això, que posem a la disposició dels afectats (interins i funcionaris en pràctiques) dues instàncies per reclamar a la Conselleria d’Educació i FP de Balears que compensi la diferència salarial que existeix entre el cos A1 i A2, amb efectes retroactius des de la data d’entrada en vigor de la citada llei i fins que es faci efectiva la seva integració al cos A1. Així mateix, també, recordar-vos que s’ha forçat a la Conselleria a introduir en el nou Acord Marc la necessitat d’estudiar la situació de dos perfils singulars de professorat de formació professional: la d’aquells funcionaris que van ingressar al cos amb el requisit exigit en el seu moment, però que no disposen de titulació universitària que els permeti accedir al cos A1, i la d’un col·lectiu d’interins que en el seu moment, també, van accedir a la funció docent amb la titulació requerida, però que s’han vist al carrer per no tenir ara la titulació exigida, tot i disposar d’ampla experiència en l’exercici de la docència.
Per tant, tot i que celebram l’avanç amb els companys d’FP, volem deixar clara la nostra postura: volem acabar amb les categories de docents. I això implica integrar al grup A1, també, als Mestres d’Infantil i Primària i als Mestres de Taller d’Arts Plàstiques i Disseny. UOB Ensenyament denuncia que, igual que s’ha fet amb el professorat d’FP, des de l’Estat no s’hagin inclòs als mestres en el transvasament al cos A1 i en, conseqüent, se’ls privi del gaudi de les mateixes condicions salarials i de cotització que als seus companys de secundària. La titulació ha deixat de ser-ne l’excusa i és que ara tots els mestres han de fer un grau de 4 anys (i no una diplomatura de 3) per accedir a la professió.
Extracte resum de l’enquesta formalitzada amb Google Forms.
L’afiliació d’UOB Ensenyament ha donat el vistiplau a la signatura del Segon Acord Marc per part del sindicat. Amb un 81,6% de vots favorables l’afiliació d’UOB Ensenyament s’ha posicionat a favor de signar-ho. Amb aquesta signatura el sindicat formarà part de la comissió de seguiment i de la subcomissió del Pla d’infraestructures a més d’accedir a la reunió de control de l’evolució de les ràtios el segon trimestre de cada curs. Conscients de la responsabilitat i compromís que assumim amb el col·lectiu docent des d’UOB Ensenyament vetllarem perquè la conselleria d’educació que surti de les eleccions autonòmiques de maig compleixi fil per randa els acords assumits pel Govern de les Illes Balears amb els docents. Ens hi trobaran ferms i amb el calendari en mà!
Com ja hem dit en alguna ocasió, l’assumpció d’aquest acord no implica cap renúncia en les reivindicacions assumides en el programa electoral amb el qual ens vàrem presentar a les eleccions del passat 1 de desembre de 2022. El que ens marcarà aquest Segon Acord Marc serà un full de ruta per desplegar i implementar tot un seguit de millores sociolaborals per als propers quatre anys.
Després de cinc sessions, al voltant de 18 hores de negociació i cinc esborranys els sindicats presents a la Mesa Sectorial d’Educació hem rebut la proposta definitiva del Segon Acord Marc. El proper dimarts 7 de març, com a tard, els diferents sindicats hauran de comunicar a la Conselleria d’Educació i FP si signen el segon acord marc.
La imminència de la dissolució del Parlament de les Illes Balears (4 d’abril) i en conseqüència el darrer Consell de Govern que podria oficialitzar el Segon Acord Marc negociat a la Mesa Sectorial d’Educació (MSE) (Consell de Govern de Govern de dilluns 27 de març) fan que sigui precís tancar el redactat final de l’acord i decidir l’adhesió al mateix o no. Aquesta antelació es deu a la necessitat que hi hagi prou temps perquè es puguin sol·licitar els pertinents informes als serveis jurídics i d’intervenció econòmica de la CAIB. Aquests informes, que són prescriptius, serveixen perquè a dia d’avui, es determini la viabilitat jurídica i econòmica d’un acord que s’ha d’anar desplegant al llarg dels propers quatre anys.
A UOB Ensenyament no ens n’amagam: estam satisfets amb la feina feta i els progressos obtinguts respecte del primer esborrany. Hem encarat una negociació tan important com la d’un acord marc amb fermesa, rigor i compromís amb les demandes històriques d’UOB Ensenyament. A l’hora de negociar les diferents propostes que implicaven gran mobilització de recursos econòmics hem seguit les següents premisses:
Orientar els recursos cap aquelles mesures que permetessin que un major nombre de companys i companyes se’n poguessin beneficiar.
En cas de no ser possible, prioritzar la dotació de recursos per a propostes que cerquin compensar aquells perfils docents que estan en pitjors condicions sociolaborals.
Així les coses, ja des de la primera reunió bilateral Conselleria – UOB Ensenyament (6 d’octubre de 2022) vàrem posar damunt la taula un seguit de propostes moltes de les quals finalment s’han inclòs dins el text definitiu. L’esforç de repicar, el fet que les darreres eleccions ens hagin permès continuar a la MSE i la convicció que les reivindicacions per les quals lluitàvem eren extrapolables a la major part del col·lectiu han tengut els seus fruits.
Tot i que som conscients que queden reivindicacions per les quals haurem de seguir lluitant i d’altres que caldrà concretar a l’hora de desplegar aquest segon acord marc, veiem amb bons ulls l’evolució que ha tengut el text des del seu primer esborrany. En aquest sentit, la unitat sindical que hi ha hagut per part de tots els sindicats amb representació a la MSE amb l’única adhesió de fora de la Mesa del sindicat Alternativa ha fet possible fer un front comú a l’hora d’anar conduint les negociacions per arribar al millor acord possible i sobretot, viable, d’acord amb la disponibilitat pressupostària tan actual com prevista per als propers anys.
Després de quasi una dècada d’existència a UOB Ensenyament l’experiència ens ha ensenyat que una cosa és pensar en el sindicat i l’altra ben diferent és pensar com a sindicat i per tant lluitar per a la millora de les condicions sociolaborals dels i les docents. El professorat al centre, en exclusiva, sense entrar en comèdies electoralistes ni cercar cap altre rèdit que no sigui el millor acord possible per a la millora de les condicions sociolaborals dels docents. Aquest ha estat el principi que ha regit en tot moment la nostra actuació al llarg de la negociació. Des d’UOB Ensenyament, sempre hem estat partidaris de centrar bé el tir, no frissar en les negociacions i sobretot no caure en la temptació de fer cartes als reis que finalment no es puguin complir. Al mateix temps, hem exigit la calendarització de totes les propostes que figuren dins l’acord a fi de poder seguir calendari en mà totes les actuacions de la Conselleria. És important deixar clar que l’acord marc no significarà cap renúncia a les demandes històriques d’UOB Ensenyament ni a les que puguin anar sorgint al llarg de la legislatura sindical 2022-2026. Aquest acord s’ha d’entendre com una concreció, priorització i calendarització d’una sèrie de propostes per a la millora de les condicions sociolaborals dels docents, en cap cas com una llista tancada.
El gran condicionant per a la cristal·lització de l’acord ha estat la vigència de la Llei d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera de 2012 (Llei Montoro), que el PSOE no s’ha dignat a derogar en tots aquests anys i que incideix en el límit de l’augment de la massa salarial al qual pot fer front la CAIB. Així les coses, i com que moltes de les mesures implicaven augment de massa salarial (ja fos per l’augment de les retribucions o per la contractació de més docents) s’han hagut de prioritzar algunes propostes per damunt d’altres. L’ altre factor conjuntural que ha fet orientar les negociacions cap a la proposta final (directament relacionat amb la qüestió anterior) ha estat el fet que a partir de l’1 de gener de 2025 s’acabin els fons finalistes Next Generation de la UE que han servit d’ençà de la pandèmia per augmentar la contractació de docents per a programes temporals. Això farà que el 2025, la Conselleria d’Educació hagi d’assumir dins el seu pressupost la contractació d’aquests docents si no volem que s’eliminin totes aquestes places. Per posar xifres a l’assumpte això representa al voltant de 300 professors que estan treballant lligats a programes temporals (95 PROA+, 25 PTSC i 175 professors d’FP). Aquesta casuística és la que explica que la calendarització d’algunes propostes s’hagi hagut de dilatar una mica més en el temps.
Des d’UOB Ensenyament demanam a tots els docents que llegeixin atentament la proposta del Segon Acord Marc i en especial a la nostra afiliació que finalment serà qui decidirà si el nostre sindicat signa o no signa l’acord.
Què implicaria la signatura del Segon Acord Marc per a UOB Ensenyament?
Si el Segon Acord Marc és signat per la majoria de les forces sindicals presents a la MSE aquest acord, que es materialitzarà com a Acord de Govern, compromet l’administració que es configurarà a partir de les eleccions autonòmiques del proper mes de maig a respectar i dur endavant els compromisos heretats de l’anterior legislatura. A nivell sindical, els sindicats que finalment signin el Segon Acord Marc obtindran representació a dos òrgans que es creen a partir de les propostes incloses en el text final:
Comissió de seguiment: a diferència del primer acord marc de 2015, aquest segon acord tanca les propostes amb la creació d’una comissió de seguiment on hi tendran representació els sindicats que finalment signin l’acord. A instàncies d’UOB Ensenyament s’ha aconseguit tancar el text amb el requisit de convocatòria de la comissió de dues vegades (com a mínim) cada curs. Aquesta comissió tendrà com a objectius el seguiment de les diferents propostes de l’acord així com la calendarització i priorització per cada curs de mesures a implementar. A més, concretament la proposta 13 (Reducció de ràtios) assigna a la comissió el seguiment de la situació de les ràtios el segon trimestre de cada curs escolar. Amb aquest mecanisme es pretén evitar la signatura d’un acord marc on els sindicats no tenguin cap presència al llarg del desenvolupament del mateix i puguin participar i fer complir els compromisos adquirits per l’administració.
Subcomissió de seguiment específica del Pla d’Infraestructures 2023-2027: la proposta 35 inclou aquesta nova eina que permetrà als sindicats que signin l’acord seguir l’estat d’execució de les diferents infraestructures programades per la Conselleria d’Educació. D’aquesta manera es tendrà accés directe a una informació que molt sovint arribava via notícies de premsa. Cal valorar la importància d’aquesta subcomissió des del punt de vista sociolaboral ja que algunes de les mesures (com pot ser la qüestió de les ràtios) depenen en bona mesura de que s’executin les infraestructures planificades.
En cas que l’acord no fos signat per la majoria de forces de la MSE, la Conselleria d’Educació quedaria lliure d’aplicar o no les propostes fetes. En aquest escenari l’administració no tendria cap compromís ni estaria sotmesa a cap control per part dels sindicats quant a l’aplicació de les propostes.
Algunes propostes i quina ha estat la posició d’UOB Ensenyament
Cada una de les 36 propostes tenen valor per sí mateixes i milloren d’una manera o altra les condicions sociolaborals actuals dels docents. Tot i que hem participat de totes les propostes i acceptam totes les mesures que finalment s’han inclòs, us destacam algunes de les propostes més significatives i quin ha estat el paper d’UOB Ensenyament.
La numeració es correspon amb la numeració original de cada proposta que figura a la proposta definitiva:
1. Carrera Professional.
Què hem defensat des d’UOB Ensenyament? – Priorització de dotació econòmica de la part consolidable de la Carrera Professional (CP). Respecte del primer esborrany les quantitats s’han augmentat notablement: 1r tram (6a anys) 360e/any –> 600e, 2n tram (12 anys) 720e/any –> 960e, 3r tram (18 anys) 1.080e/any –> 1.440e. Des d’UOB entenem que els recursos econòmics, en tant que finits, s’havien de mobilitzar per aquelles mesures que poguessin arribar a un major nombre de companys i companyes. – Avançament de la calendarització en el cobrament de la CP. S’ha aconseguit avançar el cobrament del primer tram a l’inici del curs 2023-2024. – Relacionat amb l’anterior: inici del cobrament “a compte” de la CP encara que no s’hagin definit els ítems d’avaluació que regiran les avaluacions que permetin consolidar els diferents trams. S’ha aconseguit que l’inici de la percepció del 1r tram estigui calendaritzada en el temps (setembre de 2023) al marge que l’administració hagi iniciat el procés de negociació dels ítems a avaluar. – Desvincular la CP dels resultats de l’avaluació de centre. Aquesta ha estat una línia vermella d’UOB Ensenyament pel que fa al model de CP. S’ha aconseguit eliminar qualsevol referència al fet que, per consolidar algun dels tres trams, l’avaluació a la qual se sotmet voluntàriament el docent també anés lligada als resultats de l’avaluació de centre. – Definir una CP que tendeixi vers l’equiparació amb les carreres professionals d’altres sectors de l’administració pública. D’aquesta manera, la CP serà revisable en funció de l’evolució econòmica de la CAIB. Per a nosaltres era molt important no acceptar una CP congelada en el temps.
4. Supressió de la incompatibilitat del cobrament simultani dels complements de tutoria i cap de departament.
Què hem defensat des d’UOB Ensenyament? Aquesta i d’altres mesures varen ser proposades en un inici per UOB Ensenyament. En tot moment ha estat una prioritat per al nostre sindicat augmentar el reconeixement econòmic a la funció tutorial. Fa anys que denunciam l’augment de la càrrega de feina per part dels tutors i el poc reconeixement econòmic d’aquesta tasca. La nostra reivindicació al llarg de la negociació de l’acord marc ha estat molt clara en aquest sentit: duplicació de la quantitat del complement de tutoria. Tot i que ara no hàgim aconseguit exactament aquesta reivindicació la porta queda oberta ja que tant la concreció del tram no consolidable de la CP com la proposta 22 deixen entreoberta la possibilitat d’incrementar les retribucions econòmiques que perceben els tutors així com millorar les condicions en les que s’exerceix la funció tutorial. És a dir, el pla original seria pujar el complement singular i en cas que per limitacions pressupostàries això no fos possible, hi ha la porta oberta a incloure el cobrament de l’acció tutorial com a part de la carrera professional. El que sí hem aconseguit és que a Secundària el període de tutoria que no és d’atenció directa al grup es consideri també de docència directa, fet que permetrà a la gran majoria de tutors d’aquesta etapa tenir el dret a una hora de compensació d’hora lectiva (CHL) per al curs 2023-2024 (es pot veure a la proposta 10).
8. Finalització del procediment d’integració del professorat tècnic d’FP al cos de secundària, equiparació salarial del cos a extingir de PTFP.
Què hem defensat des d’UOB Ensenyament? Ja fa temps que des d’UOB Ensenyament defensam la creació d’un complement econòmic que permeti equiparar salarialment als funcionaris de carrera del cos de PTFP que no disposen de titulació universitària (perquè en el moment del seu ingrés en el cos no era un requisit). El redactat de la proposta 8 ha recollit el compromís de regular aquesta circumstància que s’haurà de concretar a la MSE.
10. Reducció de càrrega lectiva (ESO).
Què hem defensat des d’UOB Ensenyament? – Mentre no s’arribi al càlcul de la quota del professorat a 18 hores lectives, que s’estableixin mecanismes de compensació d’hores lectives per aquells professors que vagin més carregats tant d’hores com de nombre d’alumnes total que estan sota la seva docència. Alguns d’aquests mecanismes de compensació finalment s’han concretat dins la proposta 10. – Establiment d’un mínim d’hores de docència directa amb alumnes per evitar l’acumulació d’hores i hores de coordinacions. Amb aquesta mesura el que volem és redistribuir els recursos per evitar greuges comparatius entre companys. Aquest mínim s’ha establert en 12 hores com es pot veure a la proposta 10. – La compensació d’hores lectives als docents que assumeixen un major nombre d’alumnes a causa del no desdoblament de les seves matèries, tot i que no s’hagi concretat damunt el text definitiu sí que hi ha possibilitats d’avançar en aquest sentit ja que la proposta 26 inclou el compromís de la Conselleria a una nova regulació (prèvia negociació a la MSE) de les instruccions sobre l’horari dels docents.
11. Reducció de càrrega lectiva a Infantil i Primària (cap a les 23h de docència directa).
Què hem defensat des d’UOB Ensenyament? – La calendarització de la fita de les 23h lectives per a Infantil i Primària. Segurament aquesta sigui una de les grans fites d’aquest segon acord marc, la reducció de 2 hores lectives de docència directa per als mestres de primària per al curs 2024-2025. En aquest cas podem parlar d’un avanç significatiu en les condicions de feina d’aquesta etapa ja que sempre s’ha estat a 25 hores. – Així mateix, de la mateixa manera que per a ESO, per al curs 2023-2024 s’estableixen mesures de compensació d’hores lectives mentre no s’arriba a la plena implementació d’aquesta mesura.
La redacció final de les propostes 10 i 11 ha estat possible gràcies a la concreció que es va proposar des de la Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres.
13. Reducció de ràtios.
Què hem defensat des d’UOB Ensenyament? Que la reducció de ràtios no es plantegi en % sinó en nombres absoluts. Sempre hem defensat que en qüestió de ràtios les mateixes condicions de feina per a tots els grups d’una mateixa etapa educativa. De fet, com es pot veure a la proposta 13, aquest compromís s’ha aconseguit.
24. Eliminació de la penalització retributiva per les absències per malaltia inferiors a 5 dies.
Què hem defensat des d’UOB Ensenyament? Conscients del perjudici que ha generat a molts de companys aquesta regulació de l’època de les retallades. Des del nostre sindicat hem defensat que la mesura contemplàs tant les absències que sí que constitueixen baixa mèdica com aquelles en les quals només es prescriu repòs domiciliari (generalment fins a un màxim de 3 dies). Celebram que s’hagi inclòs aquesta mesura amb el redactat exacte que defensàvem des d’UOB Ensenyament.
15. Restabliment de les llicències per estudis.
Què hem defensat des d’UOB Ensenyament? Aquesta proposta ha estat una proposta liderada en tot moment pel nostre sindicat. Celebram que s’hagi inclòs dins el text final de l’acord. La nostra posició és que es recuperin les llicències per estudis (retribuïdes i no retribuïdes) així com es concedien el 2011 abans de les retallades.
18. Reducció de mitja jornada voluntària no retribuïda per a tot el personal docent.
Què hem defensat des d’UOB Ensenyament? Que tot el professorat (funcionaris de carrera i interins) pugui acollir-se a aquesta reducció voluntària sense haver de justificar cap circumstància particular. Celebram que finalment s’hagi inclòs aquesta possibilitat, sempre amb la condició que es pugui proveir la substitució. Això serà possible sempre que per aquella especialitat hi hagi alguna persona a la llista d’interins.
20. Regulació del gaudi del permís de maternitat/paternitat a mitja jornada.
Què hem defensat des d’UOB Ensenyament? La inclusió d’aquesta mesura correspon a una iniciativa del nostre sindicat que vàrem fer a la penúltima sessió de la negociació de l’acord. L’existència de regulació prèvia dins el sector públic d’aquesta modalitat de gaudi del permís de maternitat/paternitat va fer que Conselleria veiés clar que no hi havia cap impediment per a regular-ho. Amb aquest reconeixement les 10 setmanes que actualment succeeixen a les 6 de gaudí immediat al naixement es podran gaudir a mitja jornada amb el conseqüent allargament a 20 setmanes.
21. Regulació de l’any sabàtic.
Què hem defensat des d’UOB Ensenyament? Aquesta reivindicació també ha estat una de les reivindicacions històriques d’UOB Ensenyament que hem aconseguit materialitzar dins aquest segon acord marc. A falta de concretar la regulació a la MSE, la idea és poder gaudir d’un any sabàtic amb el cobrament del % de la nòmina que resulti de la minoració de les percepcions retributives els 4 anys anteriors.
26. Revisió de les instruccions sobre l’horari dels docents per a implementar en la professió docent les 35 hores de jornada laboral, límit d’assistència al centre per al personal a mitja jornada i dret a la desconnexió digital fora de l’horari laboral.
Què hem defensat des d’UOB Ensenyament? La inclusió del dret a la desconnexió digital ha estat una mesura inclosa in extremis a l’última sessió de la MSE. Conscients de la càrrega fora d’horari a la qual molts docents estan sotmesos per mor de la hiperconnexió causada principalment pels smartphones, des d’UOB Ensenyament volem posar punt i final a aquests mal vicis que l’únic que fan és augmentar de facto la jornada laboral del treballador docent.
Aquestes només són algunes de les reivindicacions que hem fet des d’UOB Ensenyament i com s’han concretat. Per una qüestió de síntesi no ens estendrem més. Restam a disposició de tot el professorat per explicar quin ha estat el paper del nostre sindicat al llarg d’aquestes 6 sessions de la MSE que han donat com a fruit les 36 propostes que conformen el text definitiu del segon acord marc. No obstant això, i per les fortes implicacions que pot tenir aquest acord (en cas que sigui aprovat per la majoria dels sindicats de la MSE), recomanam a tot el professorat la lectura del document.
Davant la imminent convocatòria de concentracions del proper dimecres 22 de febrer per part de les diferents Juntes de Personal Docent No Universitari (JdPDNU)(Mallorca, Menorca i Eivissa-Formentera) el conseller, estret per les circumstàncies, va exigir la desconvocatòria immediata de les mobilitzacions. Després de parlar-ne entre els sindicats amb representació a la mesa es va arribar a la contraproposta de congelar les mobilitzacions, en cap cas desconvocar-les. Això es tradueix en no iniciar la campanya de difusió de mobilitzacions, de moment, i seguir negociant. En qualsevol cas, com que els organismes convocants de les concentracions són les tres JdPDNU la ratificació d’aquesta contraproposta de congelació feta per part dels sindicats presents a la MSE es dóna per vàlida pel fet que cap altre dels sindicats no presents a la MSE hagi expressat la seva oposició. Després d’aquest recés, la Conselleria va acceptar la contraproposta i es va acordar el següent:
Que ahir horabaixa com a tard tots els sindicats haurien concretat per escrit les seves reivindicacions i les haurien enviat al secretari general d’educació el Sr. Tomeu Barceló.
Que la Conselleria d’educació faria una contraproposta al llarg del dia d’avui
Que es tornaria a convocar la MSE per dilluns 20 de febrer a les 13h.
Així les coses, es va procedir a seguir tractant punt per punt les propostes que havien quedat pendents de discussió respecte la sessió de dimarts.
Què hem defensat des d’UOB Ensenyament?
Proposta 1. Increment retributiu per als anys 2023 i 2024 en base a les negociacions que es duguin a terme en el marc de la Mesa de l’empleat públic de la Comunitat Autònoma de les IB.
Afegir que els increments retributius es faran tant damunt les retribucions bàsiques com damunt les retribucions complementàries.
Proposta 2.Desenvolupament d’una carrera professional docent, durant el 2023 i fins el 2027, en el marc de la disposició addicional setena de la LOMLOE i de l’article 92.1 de la Llei d’educació de les Illes Balears (veure esborrany actual).
Augment de les quantitats del Complement de carrera professional per trams:
Primer tram (6 anys): 360e/any (proposta inicial) –> 720e/any
Segon tram (12 anys): 720e/any (proposta inicial) –> 1.420e/any
Tercer tram (18 anys): 1080e/any (proposta inicial) –> 2.160e/any
Creació del quart i cinquè tram (no es preveuen a l’esborrany).
Quart tram (24 anys): 2.880 e/any
Cinquè tram (30 anys): 3.600e/any
Eliminació de qualsevol referència a la vinculació entre el COMPLEMENT DE CARRERA PROFESSIONAL PER TRAMS i l’avaluació del centre. Ens oposam a la vinculació entre carrera professional i avaluació col·lectiva o resultats del centre. Ha de ser resultat del treball individual, sense condicionants externs al desenvolupament de la tasca per part del treballador.
Addició de la condició de revalorització anual dels trams d’acord amb el que dictin els Pressuposts Generals de l’Estat per a les retribucions bàsiques dels funcionaris.
Addició de la cobertura de la Carrera Professional per als ATD i els alliberats sindicals.
Proposam la reducció de la consolidació parcial del complement de direcció a uns mínims. A mateixa feina, mateix sou. Tots els docents que facin de docents han de tenir el mateix sou. Actualment aquesta partida representa 300.000e/any del pressupost reservat a nòmines de la Conselleria d’Educació. Revertir aquesta consolidació per a la socialització de l’augment de la carrera professional. Per això proposam que la reducció de la consolidació parcial del complement de direcció sigui la següent:
Consolidació per 4 anys en el càrrec actualment 25% → 3%
Consolidació per 8 anys en el càrrec actualment 40% → 6%
Consolidació per 12 anys en el càrrec actualment 60% → 9%
Proposam que l’augment del complement de director sigui del 50% enlloc del 20% proposat. Reconeixem la tasca que suposa assumir la direcció d’un centre i per això ha d’estar ben remunerat, però només mentre es duu a terme la feina.
Desconeixem quines són les funcions que tendrien dret a retribució a la proposta amb els Complements no consolidables. Des d’UOB Ensenyament defensam la retribució dels càrrecs de coordinació establerts tant a primària com a secundària (per exemple, coordinadors de cicle de primària, coordinadors TIC, extraescolars). Aquests càrrecs hauran de ser nomenats tot respectant el principi de lliure concurrència.
Proposta 3. Supressió de la incompatibilitat en la percepció del complement de tutoria i el complement de cap de departament.
Inclusió de la duplicació del complement de tutoria a partir del curs 23-24.
Proposta 4. Consolidació de les 2.508 places docents creades des de 2016 i la millora progressiva de les plantilles.
Res a dir.
Proposta 5. Finalització del procediment d’integració del professorat tècnic de formació professional al cos de professors de secundària convocat.
Completar aquesta proposta amb:
Equiparació salarial (amb retroacció a l’entrada en vigor de la LOMLOE) mitjançant la creació d’un complement autonòmic de tots els funcionaris interins i funcionaris que estan en pràctiques o hi varen estar durant el curs 21-22 que compleixen amb el requisit de tenir una titulació universitària.
Equiparació salarial mitjançant la creació d’un complement autonòmic dels funcionaris de carrera d’FP sense titulació universitària perquè en el moment de l’ingrés no era requisit i per a tots els mestres de taller d’arts plàstiques i disseny.
Proposta 6. Convocatòria anual de concurs-oposició durant el 2023, 2024, 2025, 2026 i 2027 amb la finalitat d’estabilitzar les plantilles, al marge del procés d’estabilització per concurs, per assolir la fita d’un màxim del 8% d’interinitats.
Exigim una nova redacció explicitant la convocatòria de les taxes de reposició. Fermar la proposta davant futurs governs negligents amb el sector públic docent.
Convocatòria per illes.
Proposta 7. Creació d’un grup de substitucions permanent de personal docent adscrit a la Direcció Territorial d’Eivissa i Formentera i a Menorca.
Volem aclarir quines especialitats serien les que conformarien aquesta llista.
Defensam la creació de dues llistes separades, una per a Eivissa i una per a Formentera.
Creació també d’un grup de substitució ràpida de mestres a Mallorca.
Proposta 8. Assoliment en el termini màxim de 4 cursos de les 18 hores lectives per al personal docent de secundària.
Defensam que aquesta reducció hauria de ser com a màxim d’aquí a 2 cursos i sense introduir sofismes del tipus 18h màxim 21h.
Proposta 9. Assoliment en el termini de 4 cursos de les 24 hores de docència directa dels mestres d’infantil i primària.
Exigim la calendarització de les 24h d’aquí a 2 cursos i introduïm l’exigència de les 23h d’aquí 4 cursos.
Proposta 10. Reducció progressiva de ràtios, en el termini de 4 anys, en un 10% de les ràtios màximes en aquells centres que comptin amb un ISEC inferior a -0,25, i entre un 10% i un 20% en els centres d’atenció preferent i mantenir les ràtios mitjanes per davall de les actuals que són.
Si a 2n cicle EI i EP tenen ràtio màxima de 25. -10% = 25-2’5 = 22’5 → 23 (arrodoniment a l’alça) Diferència de criteri d’arrodoniment en el cas de BAT que tenen ràtio màxima de 35 -10% = 35-3’5 = 31’5 → 31 (arrodoniment a la baixa) Defensam el mateix criteri d’arrodoniment per al 2n cicle d’EI i EP que el criteri de Batxillerat. Arrodoniment a la baixa també per a 2n cicle EI i EP. Ràtio màxima -10% = 22
La reducció de les ràtios no s’ha de plantejar a partir de ràtios mitjanes sinó per tots els grups.
Proposta 11. Consolidació mitjançant la modificació de la RLT, en l’exercici de 2023, de les places d’auxiliar administratiu als centres d’educació infantil i primària.
Dotació centres 0-3. El primer cicle d’EI no contempla cap auxiliar administratiu. Aquests darrers cursos, de la mateixa manera que a les altres etapes s’ha incrementat la tasca administrativa en aquest cicle. Una opció seria la creació d’equips de suport administratiu itinerants per determinats moments del curs.
Proposta 12. Restabliment de les llicències per estudis, a partir del curs 2023-2024, retribuïdes i no retribuïdes, amb l’objectiu d’estimular la formació i la recerca educativa. S’han de negociar els criteris i el nombre de llicències en la Mesa Sectorial d’Educació.
Reclamam que el restabliment sigui amb les mateixes condicions del 2011.
Proposta 13. Proposta de revisió i actualització de les mesures del Fons d’Acció Social.
Afegir un ajut per al lloguer d’habitatge per aquells que s’hagin de desplaçar d’illa de residència.
La solució real és un increment substancial i acord amb el cost de la vida —inclòs l’habitatge— a cada una de les illes, del complement d’insularitat.
UOB insisteix en les mesures per al fons d’acció social que UOB ja ha explicitat i enviat :
Actualització de les quantitats amb l’IPC acumulat des de 2002.
Incloure els estudis de CF de Grau Superior en els ajuts de matrícula i material.
Incorporar-hi tots els conceptes que existeixen a funció pública.
Proposta 14. Reducció de mitja jornada voluntària no retribuïda per a tot el personal docent sempre que sigui possible.
Hem exigit la concreció de sempre que sigui possible.
Proposta 15. Creació d’un grup de treball per revisar el catàleg de malalties professionals.
Res a dir.
Proposta 16. Regulació, prèvia negociació amb els sindicats, dels permisos retribuïts per assumptes propis al personal docent tant per funcionaris com per interins i dels permisos sense retribució.
Res a dir.
Proposta 17. Revisió i nova regulació, prèvia negociació en la Mesa Sectorial d’Educació, de les instruccions sobre l’horari dels docents per a implementar en la professió docent les 35 hores de jornada laboral, concretar els límits dels dies d’assistència al centre per al personal docent amb reducció de jornada i revisar el nombre d’hores de lliure disposició, entre d’altres.
A Secundària, la tornada a les 35 hores setmanals haurà de suposar la tornada a les 25 hores de presencialitat als centres, que era la jornada anterior a les retallades.
Acabar amb la distinció artificiosa, inventada per l’actual Administració, entre hora lectiva de docència directa i hora lectiva sense docència directa (hora de tutoria secundària), i tornar a donar la mateixa consideració a totes les hores lectives a tots els efectes en establir les instruccions sobre l’horari dels docents.
A les instruccions horàries, supressió d’ambigüitats que permetin als equips directius fer interpretacions capcioses per tal d’augmentar de facto la presencialitat als centres.
A les instruccions horàries, suprimir la limitació de CHL que es poden gaudir: s’han de gaudir totes aquelles que pertoquin.
Assegurar (marcar a les instruccions) que l’horari de les mitges jornades serà, amb caràcter general, de 3 dies, i en cap cas de més de 4 dies setmanals.
Definir un nombre mínim d’hores de docència setmanal per tal d’evitar l’acumulació d’hores de coordinació en determinats docents.
1/3 Jornada. Que es cobreixin les reduccions d’un terç de jornada, evitant que companys no la gaudeixin per evitar la sobrecàrrega sobre els companys de departament.
Proposta 18. Inclusió en els plans de formació del professorat de la formació específica per especialitats i de didàctica de les distintes àrees.
Formular els plans de formació d’acord amb les demandes del col·lectiu docent, és a dir, que es puguin fer propostes de formació específica des dels mateixos departaments didàctics dels centres.
Potenciar la participació dels Departaments a l’hora de definir l’oferta formativa intercentres per poder organitzar més formacions específiques.
Proposta 19. Negociació en el marc de la Mesa Sectorial d’Educació del procediment, la formació i les equivalències o convalidacions per a l’obtenció dels distints nivells del marc de referència de la competència digital docent.
Exigim que les hores reconegudes dels cursos s’acostin a les hores reals de formació que impliquen: la formació semipresencial de l’IBSTEAM no reconeix totes les hores de feina i treball necessàries per a completar el curs.
Exigim que tota formació reconeguda en competència digital anterior al 2020 sigui mapejada per establir-ne equivalències i convalidacions a efectes del nou marc de referència de competència digital docent (a Catalunya compten des del 2017).
Exigim que, a efectes de convalidar/establir equivalències amb activitats amb contingut digital que impliquin transferència amb alumnat, es tenguin en compte no només aquelles de les que el docent conservi evidència material, sinó també aquelles que, per la seva naturalesa, hagin implicat necessàriament una transferència amb alumnat; en tal cas, no seria necessari mostrar les evidències, només demostrar que s’ha participat de l’activitat o programa educatiu en qüestió.
Negociació Pla Transformació Digital a la MSE. Aquest pla té implicacions estratègiques per a la funció docent més enllà de l’acreditació digital. Per exemple, pot implicar greus limitacions a l’autonomia docent i a la llibertat de càtedra. Per això exigim que tot el Pla de Transformació Digital es negociï a la MSE.
Els centres han de contractar tècnics informàtics per tal de permetre que els coordinadors TIC facin la feina pedagògica i coordinadora que els pertoca, en comptes de dedicar-se al manteniment dels equips informàtics del centre.
Proposta 20. Negociació d’un protocol per a les agressions als docents.
Demanam que es faci una calendarització del grup de treball i que comenci a fer feina immediatament.
Proposta 21. Elaboració d’un pla d’igualtat.
Demanam que es faci una calendarització del grup de treball.
Proposta 22. Proposta del Pla d’infraestructures educatives 2023-2027 i rendició de comptes de l’execució del Pla d’infraestructures 2016-2023.
Creació d’una comissió de seguiment amb rendició de comptes de manera annual.
Proposta 23. Proposta d’un pla de climatització de centres que contengui una auditoria de l’estat dels centres i un pla d’inversions en el marc del Fons de Cooperació Territorial.
Defensam una calendarització i el compromís que aquest pla ja estigui implementat abans del mes de juny de 2023.
Propostes que no estan a l’esborrany i que UOB Ensenyament ha defensat que s’hi incloguin.
Des d’UOB Ensenyament tenim memòria i no oblidam els compromisos adquirits amb la nostra afiliació. Per això negociarem perquè s’hi incloguin les següents propostes:
Proposta 24. Compensació de dues hores lectives per aquells professors de secundària i batxillerat que acumulin més de 125 alumnes sota la seva docència directa.
Proposta 25. Compensació de dues hores lectives per als tutors de Primària.
Proposta 26. Remuneració del 100% de les baixes de menys de 5 dies des del primer dia.
Proposta 27. Any sabàtic. Regulació, prèvia negociació en el marc de la Mesa Sectorial d’Educació, d’un any sabàtic retribuït de lliure disposició amb la minoració d’un percentatge de les percepcions retributives en els 4 anys anteriors.
Conscients de l’estat d’esgotament dels companys i companyes seguirem negociant fins al darrer minut a fi de poder obtenir el millor Acord Marc possible. Finalment serà l’afiliació d’UOB Ensenyament qui decidirà si el signam o no.
