Des d’UOB Ensenyament rebutjam el model lingüístic que planteja la LEIB ja que consideram que en un context de clar retrocés quan a l’ús social de la llengua i nivell de competència comunicativa dels parlants, l’única opció per garantir-ne la supervivència així com contribuir a la integració dels nouvinguts passa per un model d’ensenyament plenament en català.
Divendres dematí vàrem tenir una reunió bilateral amb la presència del Conseller, Martí March i el Secretari General, Tomeu Barceló per tractar el model lingüístic de la LEIB així com ha quedat després d’haver acabat la ponència en el Parlament de les Illes Balears.
Així les coses, el redactat de l’article 133.3 vendria a blindar el Decret de Mínims de l’any 1997 elaborat pel PP amb una diferència, si el Decret de Mínims deixava en mans dels centres el fet de fixar un percentatge superior al 50% del còmput horari en llengua catalana, ara la LEIB vincula aquest possible increment al fet de garantir la competència comunicativa dels alumnes en acabar la seva escolarització obligatòria.
No només consideram insuficient aquest percentatge del 50% del còmput horari sinó que veiem molt delicat el redactat actual ja que no explicita quin seria l’indicador a tenir present perquè de manera real es pogués determinar la competència en llengua catalana (oral i escrita) en totes i cada una de les etapes del sistema educatiu: Infantil, Primària, Secundària, Batxillerat i Cicles Formatius.
En aquest sentit, no podem estar més d’acord amb l’anàlisi que planteja el company Iñaki Aicart a Twitter. Podeu veure-la AQUÍ
Atesa la composició social d’avui dia de les Illes Balears (deguda exclusivament als saldos migratoris positius sostinguts any rere any) no podem acceptar les mateixes receptes de finals dels anys 90. La llengua sempre ha estat el vehicle d’integració per a les generacions de nouvinguts i volem que així ho continuï essent.
Així mateix, des d’UOB Ensenyament hem volgut prevenir el Conseller d’acceptar falsos consensos per part de la dreta que el dia de demà, si tenen l’oportunitat de governar, no dubtam que trairan la seva paraula i contradir tot allò acceptat si d’aquesta manera poden arribar al Consolat.
Davant això, des d’UOB Ensenyament posarem peu fiter en tot allò relacionat amb la presència de la llengua catalana dins els centres educatius i seguirem fidels als nostres principis de defensa d’un sistema educatiu públic, de qualitat i plenament en català.
Les Illes Balears són un focus permanent d’atracció demogràfica. Això implica que, curs rere curs, es produeix un allau d’alumnat nouvingut. Això és un fet. És la realitat. I la Conselleria d’Educació, i més concretament la Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres, dirigida pel senyor Antonio Morante, ho sap o ho toca saber.
D’altra banda, la quota de cada centre escolar s’elabora durant els mesos de maig i juny a partir de la informació disponible a aquell moment. Això és normal, perquè cal planificar el curs següent. Ara bé, en començar el curs molts centres ja han vist alterades les previsions fetes tres o quatre mesos abans, amb noves necessitats per canvis en la previsió de matrícula. A més, l’alumnat d’incorporació tardana segueix arribant al llarg del curs, assignat pel Servei d’Escolarització. Això també és un fet. També és la realitat. I la Conselleria d’Educació, i més concretament la Direcció General de Planificació, dirigida pel mateix Antonio Morante, hauria de reaccionar davant aquesta realitat. Sobretot si tenim en compte que es repeteix cada curs.
Però –i aquí rau el problema– el canvi a la realitat material de cada centre no implica canvis a la quota fixada. És igual quant insisteixin els centres en explicar a l’Administració quines són les seves necessitats reals a mesura que arriben nous alumnes, la majoria, si no tots, de categorització NESE; el problema s’agreuja amb alumnes NEE que, si no estan diagnosticats –i és molt difícil aconseguir un diagnòstic durant el curs, a no ser que el cas sigui d’una urgència extrema–, no impliquen l’arribada de nous recursos als centres. La resposta de la Conselleria és gairebé sempre la mateixa: que ho tendran en compte de cara al proper curs. Però els centres no necessiten la redefinició de quota i tot el que implica el curs següent, sinó aquí i ara. Els nins i nines no esperen. Els mestres i professors hem de resoldre la feina avui, no demà. Però a per a l’Administració els nins i nines, i els docents, només som xifres i estadístiques.
Això és gravíssim, perquè de la quota depèn, a més del nombre de docents assignats, la categorització de la tipologia de cada centre, i en conseqüència els recursos que se li assignen, tant pel que fa al professorat d’orientació, reforç i suport educatiu –a més del personal ATE–, com al nombre, horari i complement salarial dels equips directius. El resultat és que els centres han de fer front a la realitat canviant durant el curs amb una previsió fictícia per inflexible, perquè Planificació estableix una quota inamovible, mentre Escolarització –que, no us ho perdeu, està adscrita a la mateixa Direcció General i Departament– altera la dita quota enviant els nous alumnes als centres amb el seu mètode més estimat: ordeno y mando. Aquesta gent fa realitat el mandat bíblic aquell que diu “que la teva mà dreta no sàpiga allò que fa la teva mà esquerra”.
Quan demanam explicacions al Departament de Planificació i Centres, ens diuen que la quota dels centres sí que es revisa a mesura que canvien les necessitats reals. Ara bé –i aquí rau la qüestió– la tipologia dels centres no es revisa amb el mateix dinamisme, perquè la Resolució que ho regula –a la qual ens remeten– no ho permet. El cas és que la Resolució en qüestió contradiu aquesta versió perquè diu, literalment: “Aquests criteris són els que s’han de tenir en compte a I’hora de confeccionar els grups i la quota en el moment de planificar el proper curs i no per a les incidències que es puguin produir durant el curs”. Idò això és exactament el que denunciam. I en tot cas, ens feim aquestes preguntes: Qui fa la Resolució i té capacitat per canviar-la si escau? Qui no la vol canviar? I sobretot, per què?
D’altra banda, al Servei d’Escolarització ens han atès en un to amable que agraïm, però les seves explicacions tampoc no ens han convençut gaire. Diuen que els serveis de Planificació i Escolarització estan en comunicació regular i, si els centres ho demanen, i les partides pressupostàries no s’han esgotat, les necessitats s’atenen immediatament. En canvi, si la partida pressupostària s’ha exhaurit, el procés s’allarga, perquè s’ha de sol·licitar a Hisenda una nova partida. Una altra cosa –afegeixen– és que els centres reclamin més recursos dels que la Conselleria considera necessaris. En termes generals, expressen la seva satisfacció amb el procés d’assignació de nous recursos als centres en funció dels seus canvis de necessitats.
A UOB Ensenyament ens sobta molt tant l’afirmació del Departament de Planificació sobre la revisió dinàmica de les quotes com la satisfacció expressada pel Servei d’Escolarització, perquè les notícies que ens arriben de la realitat dels centres no quadren amb aquestes manifestacions: la realitat sembla ser ben diferent, perquè les necessitats d’avui només trobaran resposta demà, quan les necessitats hauran tornat a canviar. Tot això, suposant que les necessitats arribin a reconèixer-se. Quants alumnes que poden ser NESE no arriben a diagnosticar-se, o es diagnostiquen massa tard, per exemple?
A més, l’argument de les partides pressupostàries que es van esgotant i s’han de demanar a Hisenda ens sembla impresentable: com és possible que, si aquesta realitat es repeteix cada curs, no es prevegi una partida pressupostària suficient per fer-hi front de manera ràpida i dinàmica? En la nostra opinió la veritat és que la Conselleria no té cap intenció d’afrontar els problemes dels centres: això implicaria planificar i rascar-se la butxaca, és a dir, assignar recursos de manera generosa i racional, i molt ens temem que ‘generositat’ i ‘racionalitat’ són dos mots que no surten als glossaris ni de Martí March ni d’Antonio Morante. Ells dos s’estimen més crear una ficció d’èxit educatiu i docents ben tractats. Pobres docents! Pobre infància i joventut!
El resultat d’aquesta M & M (March-Morante) Fiction és, a més d’un servei educatiu molt deficient per a l’alumnat –molt especialment per als alumnes NESE, i més encara si són nouvinguts–, una sobrecàrrega laboral que està duent al límit bona part dels ensenyants. Simplement no arribam a tot, no tenim temps de produir materials, no podem exercir de manera adient l’acció tutorial, no podem gestionar el nombre d’alumnes NESE de les nostres aules, ni tampoc el nombre d’alumnes en general. I mentrestant, el feliç matrimoni polític March-Morante es mostra menys empàtic que mai: exigeix resultats –és a dir, exigeix aprovats massius, perquè no importa la realitat de quant aprenen els nostres joves, sinó només la ficció de les seves estadístiques irreals–, i exigeix papers i més papers, perquè l’allau burocràtic, a més d’acabar de rebentar les companyes i companys docents, permet dibuixar millor aquesta realitat paral·lela on s’han instal·lat des de fa massa temps. La seva cap, la Presidenta Armengol –sí, la mateixa que ens deu dues pujades de sou de les quals ens privà de manera arbitrària i amb excuses de mal pagador (mai millor dit)– pot estar ben satisfeta: la guerra de l’actual Govern contra l’ensenyament públic i contra els seus docents és un èxit. Serà per això que s’omplen la boca amb la historieta de l’”èxit educatiu”?
A UOB Ensenyament comprenem perfectament la impossibilitat de preveure una quota perfecta el mes de juny. Però precisament per això exigim que la quota es revisi durant el curs de manera dinàmica per respondre les necessitats reals de cada centre, i que aquesta revisió tengui totes les conseqüències administratives que escaiguin. I, ja que hi som, i en termes més generals, també exigim que la Conselleria deixi de crear una ficció convenient i comenci a centrar-se als fets reals.
“Si me maten, trauré els braços de la tomba i seré més forta»
Minerva Mirabal
Quatre dècades han passat des que Amèrica Llatina va marcar el 25 de novembre com el Dia Internacional de la No Violència contra les Dones, en honor a les dominicanes Minerva, Patria i María Teresa Mirabal, tres germanes assassinades el 25 de novembre de 1960 per ordre del dictador Rafael Leónidas Trujillo, de qui eren opositores. Vint anys després, Nacions Unides declarava aquesta mateixa data com Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra la Dona.
Malgrat tots els esforços des de llavors, la històrica desigualtat entre homes i dones continua afectant no només a la seva integritat física sinó al reconeixement de la seva dignitat.
El sindicat UOB Ensenyament durant molt de temps ha demanat que la nostra administració desenvolupi correctament el Pla d’Igualtat. De fet, amb l’aprovació de la Llei Orgànica 3/2007, per a la igualtat efectiva de dones i homes, així com de la Llei 7/2007, de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic ja s’instaurava l’obligació de les administracions públiques d’elaborar i aplicar un pla d’igualtat per al seu personal.
Emperò, quins van ser els fets perquè Conselleria a correcuita a finals del curs passat posés a l’abast un Protocol d’assetjament? Doncs es van haver de vulnerar els drets de la nostra companya de l’IES Madina Mayurqa perquè Inspecció Educativa integrés el Pla d’Igualtat i Coeducació. Es va incomplir de manera clara el mandat de l’article 46 de la Llei d’Igualtat, que diu que les administracions públiques de les Illes Balears han d’adoptar les mesures necessàries perquè hi hagi un entorn laboral lliure d’assetjament sexual i d’assetjament per raó de sexe.
Des del nostre sindicat hem estat i seguirem estant al costat i del costat de les víctimes, donant suport a la legítima reivindicació del dret de les dones a no patir cap tipus de violència i exigim no escatimar esforços per part de les administracions en la detecció i la prevenció de la violència de gènere en totes les seves formes i en tots els àmbits. Per tot això, volem manifestar la nostra solidaritat amb la companya de l’IES Madina Mayurqa, i tot el nostre suport. A més, instam a la Conselleria d’Educació que activi els protocols, tant de prevenció com d’actuació necessaris per a què una situació lamentable i perfectament evitable com aquesta no es torni a repetir mai més.
Ahir dilluns es va tancar el procés administratiu per participar al Concurs de Trasllats d’àmbit autonòmic. Un any més, els docents hem hagut de participar-hi sense disposar de tota la informació adient, és a dir, sense saber quina és la relació de places de plantilla orgànica que són objecte de Concurs. UOB Ensenyament expressa el seu desacord.
I ho feim perquè aquesta és una anomalia –una més– que no per tradicional resulta més acceptable. Us imaginau participar a una rifa on l’organitzador us digués “comprau els bitllets i, en haver-los repartits tots, ja us direm quins són els premis”? Nosaltres tampoc.
És veritat que, en concursar, cap funcionari pot saber a priori si la plaça que desitja estarà o no lliure, perquè això és impossible d’esbrinar abans què tots els concursants hagin postulat. Ara bé, la lògica d’un procés de concurs transparent seria començar per definir i publicar les places en joc i, després –i no abans– convocar-lo. L’actual procediment, que és just l’invers, genera sensacions com si l’Administració jugués amb nosaltres, i ens fes passar a un i altre costat del mirall de n’Alícia en funció de la seva voluntat arbitrària, i no del lògic ordre de les coses.
UOB Ensenyament no vol acceptar aquesta anomalia, per molt que hagi esdevingut una trista tradició, i per això ha demanat explicacions als responsables de la Conselleria tant a la darrera Mesa sectorial sobre el Concurs de Trasllats com també a la relativa a les plantilles orgàniques dels centres. En ambdues ocasions hem rebut el mateix patró de resposta: vagues i gens convincents al·lusions a dificultats tècniques, a la complexitat del procés, o a les vacants resultants de les jubilacions –tanmateix les jubilacions imprevistes es produeixen al llarg de tot l’any–, com si el procés es pogués simplificar pel fet de publicar les places a destemps.
No volem ser malpensats, però trobam necessari assenyalar que, si algú volgués aprofitar aquesta avinentesa per manipular el resultat del concurs, podria fer-ho. Per exemple, podria bloquejar-se alguna plaça en veure que un docent amb massa punts l’ha demanada, amb l’esperança de què n’hi toqués una altra, i mirar de “reservar la plaça” per a un docent amb menys punts i més del gust de “la superioritat”, que podria concursar el curs següent.
No estam ni insinuant que això estigui passant efectivament, ni tampoc que aquesta sigui la intenció de la Conselleria en invertir l’ordre lògic de les coses. Però sí que volem assegurar que cap ombra de sospita pugui mai planejar ni sobre aquest ni sobre cap altre procés administratiu públic. En altres paraules, volem defensar el principi de transparència administrativa perquè trobam que així tothom hi guanya, incloent la pròpia Administració, que veuria reforçada la seva credibilitat si planifiqués el processos amb més temps i iniciés un procés tan complex amb la deguda antelació.
Planificació, lògica i transparència: vet aquí un triple principi que hauria de resultar irrenunciable per a qualsevol administració. Més encara en tractar-se d’una administració educativa: si la comunitat docent sap que una de les seves principals funcions és ensenyar l’alumnat a pensar, és lògic que tot docent esperi que les decisions de la seva Conselleria siguin producte de pensament, i no de la improvisació o de la incapacitat per planificar o esbrinar les conseqüències de fer les coses alterant el seu ordre raonable.
Avui, 22 de novembre de 2021 ha tingut lloc una Mesa Sectorial amb la Directora General de Personal Docent, Rafaela Sánchez, el Cap del Departament de Personal Docent, Albert Flores, la Cap Departament de Primera Infància, Elena Landa, la Cap de Servei de Provisió Educativa, Mª Antònia Alzamora, el Cap de Servei d’Educació Secundària, Marco Alarcón i el Cap de Servei d’Educació Primària, Miquel Bujosa.
A banda de l’aprovació d’actes de meses anteriors i del torn obert de paraula, els dos punts a tractar a l’ordre del dia d’avui eren:
1. Esborrany de proposta d’acord de Consell de Govern pel qual s’aprova l’oferta pública d’ocupació per a l’any 2021 corresponent al personal funcionari dels cossos docents no universitaris al servei de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
2. Esborrany de Resolució de la directora general de Personal Docent per la qual es convoquen les proves selectives d’ingrés, accés i adquisició de noves especialitats als cossos docents de professors d’ensenyament secundari, de professors tècnics de formació professional, de professors d’escoles oficials d’idiomes i de mestres a les Illes Balears.
Pel que fa a l’oferta pública d’ocupació per a l’any 2021, la principal novetat és que enguany, trobem que la taxa de reposició per al 2021 s’ha incrementat fins al 110% fet que correspon a 385 places.
Cal recordar que a causa de la no-convocatòria de processos selectius l’any 2021 (els que es varen celebrar el juny-juliol de 2021 eren els ajornats de 2020) encara hi havia places pendents de convocar relatives a les taxes de reposició del 2018, 2019 i 2020.
A més de les places procedents de les taxes de reposició, fruit del Reial Decret-Llei 14/2021, de 6 de juliol, de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en el treball públic (el conegut popularment com Icetazo) s’afegeix una taxa addicional per a l’estabilització de l’ocupació temporal que es tradueix en la consolidació com a places orgàniques d’aquelles places vacants que des del curs 2018-2019 s’hagin hagut de menester curs rere curs.
D’aquesta manera, les 1408 places que Conselleria vol treure a les oposicions del 2022 surten a partir de places de les oposicions no celebrades del 2021, la taxa de reposició del 2021 augmentada en un 110% i la places fruit de la taxa addicional per a l’estabilització de l’ocupació temporal.
Davant aquestes xifres, des d’UOB Ensenyament hem recordat a la Conselleria que actualment estam al voltant d’una mitjana del 26% d’interinatge i que d’acord amb les directrius europees s’ha d’arribar al 8% a 31 de desembre de 2024. Al marge de com s’acabin concretant els processos selectius i dels canvis que puguin experimentar a partir de la publicació del Projecte de Llei de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en el treball públic (procedent del Reial Decret-Llei 14/2021, de 6 de juliol) que s’està tramitant en el Congrés dels diputats, això vol dir que d’acord amb els tempos que segueixen els processos selectius a educació, la Conselleria estaria en disposició de convocar 3 processos selectius fins a finals de 2024: juny-juliol 2022, juny-juliol 2023 i juny-juliol 2024.
Fet aquest recordatori, des d’UOB Ensenyament hem demanat a la Conselleria si les ofertes públiques d’ocupació que es preveuen treure per poder executar aquests 3 processos selectius fins a finals del 2024 tenen present que hi pot haver canvis pel que fa a la situació dels interins que han treballat més de cinc anys (a falta de la publicació del redactat definitiu del Projecte de Llei, segons les esmenes presentades sembla que aquest és l’acord al qual s’ha arribat) i que per tant s’hauria de preveure (o almenys esperar) a veure com es concreta el text legislatiu per si hi ha places que s’haurien de reservar per als interins que compleixin amb aquestes característiques.
La resposta per part de la Directora General de Personal Docent ha estat que quan es publiqui el text del Projecte de Llei es podrà començar a veure si hi ha canvis o no pel que fa als processos selectius. A més, ha posat de manifest que el mateix Projecte de Llei estableix el termini d’un any a partir del moment de la seva publicació per adaptar la llei a sanitat i educació. Així idò, en cas que el Projecte de Llei es publiqui entre finals d’enguany o a principis de 2022, la transposició de la normativa tan a sanitat com a educació no seria una realitat fins a finals del 2022 o principis del 2023. Per aquest motiu la Conselleria s’excusa dient que no poden esperar i que consideren que el millor és convocar els processos selectius mitjançant la normativa actual de l’oposició-concurs en el format que s’ha fet a les darreres convocatòries.
Davant aquesta resposta, des d’UOB Ensenyament hem tornat a exigir a la Conselleria que faci públiques les seves explicacions ja que correspon a l’Administració trobar una solució i raonar les decisions que pren al respecte.
Per mor d’aquesta manca de posicionament públic de la Conselleria, UOB Ensenyament ha votat en contra de l’Oferta pública d’ocupació per a l’any 2021 corresponent al personal funcionari dels cossos docents no universitaris al servei de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
L’altre punt que s’ha debatut ha estat l’esborrany de la convocatòria de les proves selectives d’ingrés, accés i adquisició de noves especialitats (esborrany de la convocatòria d’oposicions).
La Conselleria, tot i haver celebrat una Mesa Sectorial Extraordinària amb la presència del conseller el passat 29 d’octubre per anunciar-nos els seus plans de convocatòria d’oposicions, ha decidit presentar un esborrany que és idèntic en allò essencial a les resolucions de convocatòria d’oposicions que s’han fet d’ençà del 2017. Des d’UOB Ensenyament ja vàrem fer explícita la defensa del model d’oposicions acordat per l’assemblea d’afiliats (podeu veure-ho AQUÍ) i tot i que el mateix conseller va veure amb bons ulls algunes de les nostres propostes, al text que s’ha debatut avui no s’ha tocat ni una coma!
El model d’oposicions consensuat per l’assemblea d’UOB Ensenyament parteix de la premisa que el sistema d’accés a la Funció Pública ha de valorar la capacitat docent de l’aspirant i els coneixements de la matèria s’han de donar per suposats des del moment que aquest té la titulació requerida per poder participar en el concurs-oposició. En conseqüència amb això, reclamam l’eliminació de la prova escrita i els exercicis teòrics.
Així mateix, consideram que el sistema d’accés ha de ser just en la mesura que no ha de tancar portes als interins que fan feina i no disposen de gaire temps per preparar els temaris d’oposició, ni tampoc a les persones que fa poc que han acabat els estudis i encara no han entrat en el sistema de substitucions i no han tingut oportunitat de treballar i, per tant, de tenir una bona puntuació en la fase de concurs.
Per tot això la proposta d’UOB Ensenyament es concreta en:
Una oposició-concurs en la qual els aspirants defensaran oralment un tema escollit entre els que hauran sortit per sorteig. L’aspirant disposarà de dues hores per a preparar-ne l’exposició, en la qual demostrarà el grau de coneixement del tema i les aptituds pedagògiques, didàctiques i tècniques i farà ús dels recursos que consideri oportuns. El tribunal avaluarà i notificarà a l’Administració la qualificació de cada aspirant. La prova no serà eliminatòria. Acte seguit, l’administració baremarà els mèrits i l’experiència dels aspirants que han passat la fase d’oposició.
L’oferta de places es dividiria en dos grups per tal que tothom tengui oportunitats, un per a interins amb experiència i un altre per a la resta, en el benentès que ambdós grups compartiran el mateix model de prova i criteris de qualificació.
El model d’oposicions defensat per UOB Ensenyament també incorpora els següents aspectes, acordats en assemblea:
Actualització dels temes d’acord amb les necessitats de l’alumnat, en constant evolució.
Publicació dels ítems, de la puntuació i dels criteris de qualificació dins la convocatòria.
Rúbrica a disposició dels aspirants que ja s’han examinat per saber els ítems assolits.
Resposta escrita i argumentada a petició dels aspirants en relació a la qualificació obtinguda.
Elecció del president del tribunal per sorteig.
Eliminació de l’experiència com a professor de Religió al barem.
Baremació de l’experiència docent a la universitat.
Davant la nostra proposta, des de la Conselleria ens han dit que s’han valorat totes les propostes presentades però l’administració ha decidit no modificar de forma dràstica la resolució respecte als darrers 3 anys per beneficiar a tothom. Han argumentat que introduir canvis molt significatius en el model d’oposicions perjudicaria als opositors que ja tenen clar quin és el model. Des d’UOB Ensenyament consideram que precisament el que perjudica als opositors és l’actual model i que per això cal canviar-lo.
Tornant a l’esborrany que ens han presentat a la Mesa d’avui cal fer referència a les places del cos de Professors Tècnics de Formació Professional. A l’espera de rebre la confirmació des de Madrid, sembla que aquesta serà la darrera convocatòria en que es treuran places d’aquest cos ja que les especialitats de PTFP es passaran a integrar dins el cos de Secundària d’acord amb la nova Llei de Formació Professional. En qualsevol cas, es tendrà aquesta confirmació abans de la publicació de la convocatòria en el BOIB. També referent a la Formació Professional, l’esborrany de la convocatòria inclou dues especialitats noves a l’annex 6 referent a Fabricació i instal·lació de fusteria i mobiliari.
Una novetat destacable que ha inclòs l’esborrany respecte d’altres convocatòries ha estat la inclusió de la base 6.5 referent a l’embaràs i part d’alguna de les aspirants que es pogués produir immediatament o durant la realització de les oposicions. D’acord amb aquesta base aquelles aspirants que es trobassin en aquesta circumstància podrien realitzar la prova o proves que tenguessin pendents però sense que aquesta excepció suposés un perjudici per als seus companys i sempre i quan es complissin els terminis establerts per als tribunals. Des d’UOB Ensenyament hem reclamat que es facin públics aquests terminis i temps establerts que des de Conselleria donen als tribunals.
Una altra novetat significativa és la que afecta a l’inici de les proves selectives. D’acord amb l’esborrany aquestes comencen a partir de dia 17 de juny de 2022. Des de Conselleria ens han explicat que aquest redactat no explicita que necessàriament la primera prova sigui dia 17 de juny sinó que han adoptat aquesta fórmula per tenir marge de maniobra per poder convocar la primera prova el mateix dia que ho facin les altres comunitats autònomes, especialment la Comunitat Valenciana i Catalunya i així reduir el possible efecte crida per als opositors d’altres territoris. Així idò, el dia exacte de la primera prova es publicarà més endavant. En aquest punt des d’UOB Ensenyament hem tornat a reclamar que es concedeixi un dia de llicència als opositors que s’han de desplaçar entre illes, el dia abans de les proves.
Les reivindicacions que ha fet UOB Ensenyament sobre l’esborrany d’oposicions han estat:
Demanar la unificació de criteris dels tribunals d’una mateixa especialitat (els mateixos per a les quatre illes). Un exemple seria proporcionar unes rúbriques als tribunals. Pensam que aquestes directrius han de sortir de la Conselleria. Necessitem un nivell de concreció més acurat. Pensam que no es pot dir que cada tribunal farà una interpretació de la resolució, ja que això acaba generant l’aplicació de diferències quant a criteris.
Exigir que es prioritzi la inclusió d’un inspector en aquells tribunals d’aquelles especialitats minoritàries per qüestions d’efectius es sol donar una repetició quasi total dels membres del tribunal, procés rere procés. Per exemple en el cas del Conservatori.
Insistir en afegir al final les causes d’abstenció: haver estat membre del tribunal en un o més dels tres cursos anteriors o haver estat nomenat alguna vegada a partir dels 55 anys. Davant aquesta petició la Cap de Servei de Provisió Educativa ens ha respost que la regulació d’allò que afecta als tribunals es concreta en una resolució exclusiva per a tribunals. Des d’UOB Ensenyament ja n’érem conscients d’aquest fet però hem aprofitat per exigir que aquesta resolució també es negociï en Mesa Sectorial, petició que ha estat acceptada per part de la Direcció General de Personal Docent.
Reclamar que a l’apartat b) «Determinar i homogeneïtzar els criteris d’actuació dels tribunals», s’hi afegeixi la paraula «publicar»: per tant, que el punt 5.8.1 quedi redactat de la següent manera: «Determinar, homogeneïtzar i publicar els criteris d’actuació dels tribunals» per tal d’assegurar la coherència de les actuacions dels tribunals.
Tot i rebutjar l’actual model d’oposicions, pel que fa a l’esborrany que se’ns ha presentat, hem defensat:
Que la prova d’Unitat didàctica i Programació es faci en primer lloc.
Que es puguin llegir les parts escrites de la primera prova en veu alta davant al tribunal de forma voluntària.
Hem demanat que la Part B de la Primera Prova (Prova pràctica), sigui la mateixa a totes les illes.
Hem insistit que la primera prova no sigui eliminatòria i que es pugui reclamar just després de la publicació de la puntuació de la primera prova. Que la reclamació es pugui adreçar a la part A, la part B o ambdues i que s’hagin de resoldre les reclamacions abans de passar a la segona prova.
Hem reclamat que l’Administració es responsabilitzi dels mitjans tècnics i electrònics, no l’aspirant, i que posi a disposició una pantalla electrònica.
A la Part A de la segona prova (Exposició i defensa d’una programació didàctica), on l’aspirant pot fer servir un guió DIN A4 per una cara que en finalitzar haurà de lliurar al tribunal, que quedi explicitat que aquest guió es podrà dur des de casa per evitar greuges comparatius entre tribunals que si que ho permeten i tribunals que exigeixen que l’aspirant elabori el guió durant l’hora de la tancada.
Hem denunciat l’absurditat del barem de mèrits que només valora fins a un nivell B2 dins l’apartat 2.4.2. reservat a titulacions de règim especial (EOI) mentre que els nivells C1 i C2 es valoren dins l’apartat 3, apartat on també s’hi inclou la formació permanent. Això fa que molts d’opositors ja tenguin aquest apartat 3 cobert només amb la formació permanent i per tant han de fer passar un nivell C1 o C2 com si fos un B2 perquè els compti (0’5p) dins l’apartat 2.4.2. Des d’UOB Ensenyament consideram que és ridícul i que va en contra de la meritocràcia. Davant aquesta petició, novament la Conselleria s’ha excusat dient que el barem ve fixat pel Reial Decret 276/2007 i que ells no tenen marge de maniobra.
Davant aquest esborrany d’oposicions que no s’acosta ni de bon tros al model d’oposicions consensuat per l’assemblea d’UOB Ensenyament i d’acord amb la situació actual, pendents de la concreció i publicació del Projecte de Llei de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en el treball públic des d’UOB Ensenyament ens hem obert a la possibilitatd’ajornament de la publicació de la convocatòria d’oposicions, sempre i quan aquest ajornament no impliqui la pèrdua de les places a convocar. Davant la pressió rebuda en aquesta direcció per part dels sindicats, la Directora General de Personal Docent s’ha compromès a sol·licitar un informe jurídic per avalar la possibilitat d’ajornament de la publicació de la convocatòria sense la pèrdua de les places.
En el torn obert de paraula hem demanat sobre la situació del procés d’elaboració curricular i hem tornat a reclamar que es compti amb la participació dels docents en actiu per a l’elaboració de la part autonòmica de la concreció curricular.
El Sr. Albert Flores presenta les línies bàsiques de l’Esborrany de Resolució sobre els criteris per establir les plantilles orgàniques dels centres docents per al curs 2022-23, que afectaran tant el concurs de trasllats en curs com la futura convocatòria de places del concurs-oposició. Podeu consultar la documentació AQUÍ.
Hi ha tres grans novetats respecte del curs actual:
En primer lloc, i com a criteri general, tots els centres hauran de consolidar com a mínim el 92% de la mitjana de les quotes dels tres darrers cursos escolars, comptadors des del 2019-2020.
En segon lloc, i en consonància amb el Reial Decret 14/2021, per a qualsevol tipus de centre, es consoliden totes les places a jornada completa que hagin estat ocupades de forma temporal i de manera contínua en els tres cursos escolars 2018-2019, 2019-2020 i 2020-2021, sempre que aquestes places tinguin continuïtat en el curs 2021-2022.
Per acabar, es concreten més els tipus de places a consolidar per a diferents tipologies de centres a més de CEIP i IES.
UOB Ensenyament ha dividit la seva intervenció entre un llistat de reivindicacions i un altre d’aclariments.
Pel que fa a les reivindicacions, hem fet les següents:
Estendre els desdoblaments a Secundària a àrees com Matemàtiques, Geografia i Història i, sobreot, Català, donada la situació d’emergència lingüística que estam vivint a les Illes Balears.
Preveure un període lectiu per a cada docent de cada Departament de Secundària per elaborar ACI, com a necessitat estructural.
En coherència amb el punt anterior, consolidar la primera plaça d’una especialiat de Secundària a partir de 8 períodes lectius, i a partir de la segona a partir de 17.
Esperar tres cursos abans d’amortitzar una placa.
A Secundària, consolidar grups a partir de 23 alumnes, i no de 25, en previsió del marge del 10% d’alumnes abans de desdoblar grups.
Presència d’una plaça de PT i una d’AL a cada CEPA.
Un mestre extra a cada CEIP per les zones on les previsions de demanda de matrícula d’alumnat NESE siguin creixents.
Calcular les plantilles dels CEIP a partir d’un còmput de 23 (i no de 25) hores lectives per a cada docent.
Que cada CEIP de 9 unitats tengui una plaça de mestre addicional.
Que els CEIP tenguin un orientador per a cada 250 alumnes, d’acord amb el criteri UNESCO.
Que els Conservatoris tenguin uns criteris específics per a establir les seves plantiiles orgàniques que conjuguin el criteri general d’un 92% de places de plantilla orgànica amb la seva realitat i necessitats específiques.
Que, de cara al proper concurs, el procés d’establiment i publicitat de les plantilles orgàniques sigui anterior, i no posterior, a la convocatària del concurs de trasllats.
Pel que fa als aclariments, hem demanat els següents:
Quin criteri se seguirà per materialitzar la directriu segons la qual, a Secundària, qualsevol especialitat es podrà consolidar per la corresponent plaça de suport a l’àrea de llengua i ciències socials o per una plaça de suport a l’àrea de ciències i tecnologia?
Qui i com determinarà quines són les necessitats dels centres a efectes de dotars-se de docents especialistes?
Si la directriu de dotar cada CEIPIESO amb una plaça de suport a l’àrea de llengua i ciències socials i una plaça de suport a l’àrea de ciències i tecnologia no pot condicionar massa aquests tipus de centres al moment de triar si organitzen els ensenyaments dels dos primers cursos d’ESO per àrees o per àmbits?
Per què els Camps d’Aprenentatge només consoliden una plaça de mestre, però no una altra de professor de secundària, quan fins ara es convocaven dues places en comissió de serveis, una per a docents de Primària, i una altra per a docents de Secundària?
Davant aquestes qüestions, i d’altres que hom ha presentat, la Conselleria no ha donat respostes a totes, sinó només a una selecció. Comença a ser una pràctica massa habitual:
Els desdoblaments es poden negociar amb la Direcció General de Planificació i centrres. UOB Ensenyament considera que això no implica cap compromís seriós.
S’accepta partir de 8 i 17 períodes lectius, respectivament, per a consolidar places orgàniques a Secundària, però sense vincular-ho a incloure períodes lectius d’elaboració d’ACI. En esser repreguntats sobre aquest extrem, ni el Sr. Flores ni la Sra. Sánchez han respost. UOB considera inacceptable aquesta absència de resposta, i seguirà lluitant per al reconeixement de qüestió tan important.
Es desbloquejaran les places de CEPA que havien estat bloquejades al passat concurs de trasllats, tot i que d’acord amb els nous criteris d’establiment de plantilles orgàniques. UOB celebra aquest extrem.
Es consolidaran les places de PTSC, atenent a l’històric de la quota dels tres darrers anys.
També és l’històric de la quota qui determina quines són les necessitats dels centres, a més de la voluntat dels equips directius.
També són els equips directius qui, al cas dels CEIPIESO, han de determinar si els ensenyaments d’ESO s’organitzen per àrees o per àmbits. UOB lamenta la voluntat implícita de la Conselleria de condicionar el procés de presa de decissió dels centres amb el seu criteri de consolidació de places orgàniques. També remarca amb preocupació el creixent marge d’arbitrarietat concedit als equips directius en detriment de la democràcia interna dels centres i de la voluntat dels claustres.
El Sr. Flores explica que no és important que les places estiguin publicades abans del concurs de trasllats, perquè no afecta la capacitat dels docents de demanar unes o altres places. D’altra banda, ho considera tècnicament molt difícil. UOB no comprèn on rau tal dificultat, i seguirà reclamant processos d’adjudicació de places 100% transparents, el que implica invertir l’ordre de publicació: primer les places, i després la convocatòria del concurs de trasllats.
Les places de plantilla orgànica dels Camps d’Aprenentatge només poden ser ocupades per docents de Primària d’acord amb la legislació estatal.
Al torn obert de paraula, UOB ha demanant a la Directora General de Funció Pública que expliciti públicament quin és el posicionament de la Conselleria davant la qüestió dels interins, més enllà de l’evidència de què no ha finalitzat el procés de tramitació parlamentària de la futura llei que ho ha de regular. La resposta ha estat, un cop més, l’absència de resposta.
A la votació UOB Ensenyament s’ha abstengut perquè, tot i estar d’acord amb el criteri general de consolidar el 92% de places a cada centre, i de considerar encertades algunes de les concrecions de tal criteri, considera que queden pendents massar reivindacions, a més de massa qüestions sense contestar.
Ens vam despertar a trenc d’alba amb la notícia que el Conseller Martí March negocia amb els seus socis augmentar la presència del castellà a les aules per tal que no es fixi el 25% com s’ha fet a Catalunya… del castellà? El PSIB? No deu ser suficient demanar als seus socis, dels quals Més ja s’ha pronunciat que no els ajudarà en aquesta proposta, sinó que a més cerca que li donin suport els genocides de la llengua catalana del PP i Ciutadans; punt, set i partit idò.
Fa anys que des de la Conselleria d’Educació es prenen decisions unilaterals que no tenen en compte els representants dels treballadors, que no escolten les veus que des de diverses institucions demanen que hi hagi una presència del català real a les aules i que com a llengua protegida els que governen facin actuacions ràpides per a revertir la situació d’emergència lingüística en la qual ens trobam: en tenim un exemple clar al Decret FOLC, on no s’ha fet cas ni a la UIB ni a UOB en el que vam demanar al CEIB per deixar regulat el que s’ha d’exigir als professors del Conservatori i de l’ESADIB quant als requisits de català.
La Llei d’Educació que es farà a la nostra comunitat ha de tenir en compte que el català ha perdut parlants i que s’ha reduït l’ús social de la llengua en els darrers 15 anys (segons dades del propi Govern Balear) i per tant l’esperit que hauria d’adoptar pel que fa al model lingüístic és un dels objectius que es troba a l’Article primer de la Llei de Normalització Lingüística: «assegurar el coneixement i l’ús progressiu del català com a llengua vehicular en l’àmbit de l’ensenyament»; és necessari idò anar més enllà del Decret de mínims del PP de fa 24 anys.
Senyor Martí March, no facin jugades per darrera, el que volem és molt simple i és el que el català (i no el castellà) necessita: un seguiment i avaluació de la llengua en el sistema educatiu, un vetllar pel Decret de Mínims (que encara que trobem insuficient és ara mateix l’únic que tenim), amb una publicació anual de la situació lingüística a cada centre, feta per Inspecció segons el Projecte Lingüístic que fa anys que demanam des d’UOB Ensenyament i que es va instar a posar en marxa des del Consell de Mallorca en la sessió plenària de dia 2 de febrer de 2020, i sobretot que la LEIB deixi totalment blindada aquesta qüestió a les Illes Balears. La LLENGUA no es toca, i ja sap el que es va trobar el darrer que ho va intentar…
La seva política afavoreix un bilingüisme exclusiu al servei dels monolingües espanyols, de la llengua que es menja la nostra: glotofàgia consentida per la presidenta Francina Armengol, que braveja a les xarxes de ser una protectora del català.
Des d’UOB Ensenyament seguirem compromesos i lluitant fins a aconseguir la plena normalitat del català dins del territori on fa prop de 800 anys que n’és la llengua pròpia; normalitat que per tant s’ha d’aconseguir en tots els àmbits i això inclou la sanitat, l’administració, la justícia i els mitjans de comunicació.
UOB Ensenyament dona suport a la iniciativa impulsada pel professor de l’IES Binissalem i de la UNED, Jordi Maíz, per a la recuperació de l’assignatura optativa de Batxillerat «Història i cultura de les Illes Balears» a més d’altres demandes relacionades amb l’imminent ordenament curricular associat a la implantació de la LOMLOE.
La iniciativa ha estat difosa a través d’un formulari d’adhesió telemàtic que ràpidament s’ha fet viral dins la comunitat docent de les Illes Balears. Podeu accedir al formulari AQUÍ.
Les reivindicacions que planteja el formulari són les següents:
Que en la imminent revisió i concreció curricular que estableix la LOMLOE i el conseqüent desplegament del decret de currículum del batxillerat a les Illes Balears es recuperi l’assignatura optativa “Història i Cultura de les Illes Balears”.
Que el procés d’elaboració dels currículums es faci amb transparència, publicitat i amb el consens de la comunitat educativa.
Que el document estigui obert a les esmenes de tota la comunitat educativa durant un període de temps que possibiliti la seva lectura i debat.
Que es compti amb el suport i assessorament d’especialistes i professors dels departaments de Geografia i Història per fer la revisió curricular i el conseqüent desplegament d’aquelles matèries adscrites en aquests departaments.
Cal recordar que l’any 2015 ja es va lluitar perquè aquesta assignatura no desaparegués davant l’uniformitzador desplegament curricular LOMCE. En aquell moment l’actual Director General de Planificació i Centres, Antonio Morante, rebutjà mantenir l’assignatura argumentant que la LOMCE no donava marge per continuar oferint l’assignatura.
Durant el curs actual 2021-2022 es durà a terme la concreció i posterior ordenament curricular de la LOMLOE. El nou currículum es començarà a aplicar a partir del curs 2022-2023 (1r i 3r d’ESO i 1r Batxillerat) i plenament ja a partir del curs 2023-2024 on s’hi sumaran els cursos de 2n i 4t d’ESO i 2n de Batxillerat).
Actualment s’està acabant d’enllestir el currículum estatal. Després serà el torn de les autonomies que hauran d’acabar de concretar l’altre 50% dels continguts de cada matèria.
Com ha defensat UOB des de la seva creació i especialment durant el curs passat arran de la commemoració dels 500 anys de la Germania de Mallorca, la recuperació d’aquesta matèria així com la inclusió de continguts propis dins els futurs currículums LOMLOE és fonamentalperquè l’escola pugui acomplir amb el seu deure de baluard de la cultura, la Història, el patrimoni i la llengua pròpia d’aquestes illes.
Avui, divendres 3 de setembre, s’ha reunit la MSE amb l’únic punt a l’ordre del dia d’informar sobre l’inici del curs 2021-2022.
El Sr. Martí March ha començat la seva intervenció a la Mesa fent la reflexió que el curs 20-21 ha estat “un èxit a nivell col.lectiu”; la conclusió és que l’escola a les Illes Balears no ha tancat i que es fa un reconeixement a la feina feta per part de tota la comunitat educativa. Ha insistit que no ens ho fa saber com un element de triomfalisme, tot i que ens sembla una encetada de la campanya electoral molt profitosa.
La vaccinació és, segons el Conseller, respecte del curs passat, la gran diferència que fa que Sanitat hagi decidit passar la distància de seguretat a 1,2 metres dins les aules i que els alumnes vaccinats amb pauta completa no hagin de guardar quarentena. Ens ha insistit en la importància que tenen la ventilació i la neteja i també a nivell econòmic ha elogiat els esforços de la Conselleria pels 1200 professors que han fet substitucions i pels ajuts de menjador del passat curs.
A continuació ha seguit parlant dels 25 docents que faran substitucions ràpides i, canviant de tema, que a partir de setembre o octubre i independentment del que digui el decret respecte els interins elaborat pel Ministerio d’Iceta, ens convocarà a una mesa per parlar d’oposicions.
Ha acabat demanant la màxima col·laboració al nostre col·lectiu.
Intervenció d’UOB Ensenyament:
Mesures sanitàries: UOB Ensenyament ha apuntat que a educació infantil i primària es treballa amb el col·lectiu no vacunat i que, a partir dels 12 anys, els contactes estrets vacunats amb pauta completa no hauran de fer quarentena. UOB Ensenyament ha demanat si, a l’hora d’implantar aquesta darrera mesura s’ha tingut en compte que, en el cas dels individus que han rebut la pauta completa que han estat contacte estret, poden contagiar la malaltia durant els primers vuit o nou dies. El conseller Martí March s’ha remès a les prescripcions que arriben des de Sanitat.
Ràtios i quotes: després de la publicació dels Criteris per a la confecció d’unitats i de la quota de professorat informat (no negociat) en MSE dia 14 de juny, UOB Ensenyament ha tornat a reivindicar la reducció tant de les ràtios com de la càrrega lectiva. Hem recordat que, d’acord amb els criteris no negociats, es desdoblaran els grups quan el número d’alumnes sigui superior a 25 a Primària, a 32 a Secundària, i a 38 a Batxillerat. Des d’UOB Ensenyament s’ha tornat a demanar que els desdoblaments es produeixin quan el número d’alumnes sigui superior a 18 a Infantil, a 23 a Primària, a 25 a Secundària, a 30 a Batxillerat, i que s’adapti a cada cicle formatiu. Quant a les quotes, hem recordat que actualment són de 25 períodes lectius a Primària i que a Secundària s’han calculat a partir de 19. Des d’UOB Ensenyament s’ha tornat a demanar que, en el cas de Primària sigui de 23 períodes lectius i a Secundària de 18. També hem tornat a reivindicar que al professorat que tingui més de 180 alumnes, se li apliqui una reducció d’un període lectiu, així com l’aplicació de reducció horària al professorat interí major de 55 anys. De nou, el conseller Martí March ha admès que el problema d’origen que impossibilita una millora completament necessària tant en les ràtios com en les quotes és la manca de finançament autonòmic.
LEIB: li hem recordat al senyor conseller que en la presentació de la LEIB feta en la MSE reunida dia 4 de febrer, es va comprometre a convocar una MSE abans que la LEIB entrés en el seu tràmit parlamentari, així com a crear un grup de treball per tractar aquells aspectes sociolaborals que pugui incloure la LEIB. Des d’UOB Ensenyament li hem assenyalat que no s’ha complert amb cap dels dos compromisos. Aquesta situació es va repetir a la reunió al Consolat de Mar amb la presidenta Francina Armengol i el conseller Martí March de dia 3 de juny, on aquest darrer es va comprometre a convocar cada un dels sindicats a tres bandes: la Conselleria, un representat de cada un dels tres partits de govern, i el sindicat de torn, per tal que poguéssim presentar esmenes a l’Avantprojecte de la LEIB. En aquest cas, tampoc s’ha complert amb aquest compromís. Finalment, dia 13 de juliol es va tornar a reunir la MSE per tractar (una altra vegada) i de manera generalista la LEIB. Des d’UOB vàrem recordar les esmenes aportades pel que fa a la llengua catalana i la necessitat de la laicitat de l’escola pública. A dia d’avui, no sabem res dels aspectes sociolaborals que regularà la LEIB.
ROC: hem recordat que a dia d’avui segueix estant pendent la MSE per tractar el ROC. El director general de planificació i centres ens ha dit que ens convocaran més endavant.
Temporalitat interins: hem recordat que dia 6 de juliol, vàrem entrar a registre una petició formal de convocatòria d’una MSE perquè la Conselleria exposàs quines eren les seves intencions pel que fa a l’aplicació del Pla Iceta per al sector de l’ensenyament públic docent no universitari de les Illes Balears. A dia d’avui, encara no hem rebut resposta i demanam informació oficial per part de l’administració per a saber a què ens hem d’atendre i deixar d’anar a remolc de les informacions que van apareixent en premsa.
Segon acord marc: dilluns dia 8 de febrer de 2021 se’ns va presentar en MSE un esborrany molt generalista i sense cap concreció d’un suposat segon acord marc biennal 21-23. Des de llavors hi ha hagut un silenci absolut al respecte. Hem demanat en quin punt està aquesta qüestió.Quan ens posam a fer-hi feina? Definir la carrera professional no pot esperar més i cal recordar que pel maig de 2023 hi haurà eleccions autonòmiques. UOB Ensenyament està a disposició per treballar en aquest tema.
Currículums autonòmics: respecte d’aquesta qüestió, s’ha demanat en quina fase es troba la redacció del currículum bàsic del currículum LOMLOE (part estatal)? Quan s’iniciarà la concreció curricular per part de les autonomies? Quines vies de participació té pensades la Conselleria per tal que els companys que estan en actiu i que són els que dia a dia estan a l’aula, hi puguin participar? D’acord amb el que ha ens ha dit el director general de planificació i centres, Antoni Morante, no s’ha complert amb el calendari per la part estatal i només han rebut alguns esborranys parcials, el que ha endarrerit la tasca per part de Conselleria. Com a tard, aquesta tasca hauria d’estar tancada a finals d’any, per tal de poder implantar el decret per via urgent de cara al curs 2022-2023.
Trobam que és essencial que es recuperi la presencialitat a les Meses Sectorials, i així li hem fet saber al Conseller, però encara trobam més important que el que s’ha de tractar a les Meses s’informi amb un mínim de temps per a poder-ho gestionar i sobretot que les Meses Sectorials deixin de ser pures meses informatives i recuperin el seu propòsit original: que s’arribi a un consens en moltes de les decisions que es prenen i que no es faci de manera unilateral.
UOB Ensenyament ha registrat una petició formal amb registre d’entrada que es tenguin en compte les propostes relatives a la recuperació curricular dels continguts referents a la història i cultura de les Illes Balears així com de les assignatures optatives de 3r d’ESO i 1r de Batxillerat que ja vàrem fer públiques dia 12 de febrer de 2021, podeu veure-ho AQUÍ.
Imbuïts de l’esperit dels agermanats des d’UOB Ensenyament consideram ben necessari poder decidir quin pes ha de tenir la nostra història dins la concreció i ordenament curricular que s’haurà de concretar dins aquest proper curs 21-22 per ser d’aplicació a partir dels cursos 22-23 i ja plenament a tots els nivells a partir del curs 23-24.
Per tot això hem enviat aquesta carta directament al Sr. conseller Martí March perquè tengui constància efectiva de les nostres propostes. Podeu consultar la carta AQUÍ.
Des d’UOB Ensenyament seguirem de ben a prop el procés de revisió, concreció i ordenació curricular per garantir que les generacions futures reben l’ensenyament de la història de les nostres illes així com cal.
