Abans-d’ahir al matí es va reunir la Mesa Sectorial d’Educació amb caràcter ordinari per tractar 3 qüestions:
1.La proposta d’esborrany de resolució per la qual es modifiquen els criteris per considerar centres d’atenció preferent (CAP) determinats centres educatius públics, s’actualitza el llistat de CAP per al curs 2023-2024, s’estableixen les mesures de suport i dotació específica que han de rebre i es classifiquen com d’especial dificultat determinats llocs de treball docent.
2. La constitució de la subcomissió de seguiment del pla d’infraestructures, d’acord amb el punt 35 de l’Acord del 27 de febrer de 2023 sobre mesures sociolaborals i de millores educatives.
3. La proposta de modificació del Reglament d’organització i funcionament de la Mesa Sectorial d’Educació de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
Per part de la Conselleria d’Educació hi assistiren, entre d’altres, la directora general de Personal Docent, Rafaela Sánchez i el director general de Planificació, Ordenació i Centres, Antoni Morante.
Respecte del primer punt, UOB va fer palesa la seva preocupació per centres que just queden per damunt de l’ISEC -0,5 i que, per tant, no queden definits com a Centres d’Atenció Preferent per al curs 2023-2024. La representant de l’Administració, va explicar que la feina que fan sobre aquesta qüestió és molt rigorosa i que ho tendran en compte a l’alça a la quota de suport de cada centre que no hagi entrat dins aquesta denominació, tot i no definir-los com a centres CAP en rigor. També ens van fer saber que, a nivell puntuació tant per Concurs de Trasllats com per Comissions de Servei, el servei als centres CAP puntua com a Centres d’Especial Dificultat i que aquesta puntuació es fa a mes tancat. Es va votar afirmativament a aquesta proposta d’esborrany per unanimitat.
El segon punt podríem considerar-lo si més no curiós i és que, que se’ns convoqui a Mesa per constituir una subcomissió i que allà mateix l’Administració hagi de reconèixer que, com que no hi ha la mateixa Comissió constituïda, no es pot treballar encara en aquest sentit, crida l’atenció. Això sí, ens van poder avançar un document del pla d’infraestructures per al seu estudi i un enllaç, la informació completa del Pla d’Infraestructures 2016-2023, disponible a: https://intranet.caib.es/sites/M170905100932629/
El tercer punt, pel qual UOB havia preparat tota una sèrie de propostes, va quedar ajornat al mes de setembre i ara simplement es modificarà al Reglament de la Mesa Sectorial d’Educació, en el qual es farà referència a Juntes en plural en comptes d’una sola Junta.
Pel que fa al torn obert de paraula UOB va demanar:
Que s’incrementi l’oferta formativa del CEP pel que fa a desplegament LOMLOE (confecció de SA): tothom necessita formació, i molts docents no són admesos als cursos disponibles. També vam demanar com es resoldrà l’oferta de cursos pels docents que fan torn d’horabaixa.
La directora general de Personal Docent va contestar que així ho transmetrà a la Direcció General d’Innovació, responsable d’aquestes qüestions.
Que els docents de la pública puguin gaudir de la jubilació parcial, així com ho fan els de la concertada, perquè es crea un greuge comparatiu.
La directora general de Personal Docent ho transmetrà a qui correspongui.
Pel que fa al Concurs de Mèrits UOB va plantejar un dubte tècnic: un cop es publiqui la llista unificada, els aspirants seleccionats per més d’una especialitat del mateix cos renunciaran a totes manco una. Això generarà una nova llista, amb un segon torn de renúncies per a aspirants seleccionats per a més d’una especialitat del mateix cos, un procés gestionat encara pel Ministerio. Ara bé, després d’aquest segon torn de renúncies a més d’una especialitat, ja no hi haurà un tercer torn (sinó, la situació podria allargar-se ad infinitum). A partir d’aquest moment, la situació serà gestionada per cada comunitat autònoma. UOB vol saber quins seran els criteris per assignar una especialitat o una altra a aquells aspirants que, com a resultat dels dos processos de renúncia anteriors, hagin quedat seleccionats per a més d’una especialitat del mateix cos.
Els representants de l’Administració educativa no van donar una resposta, van dir que encara no saben quin criteri seguiran. UOB considera aquesta resposta del tot insatisfactòria: hauria d’estar previst quins criteris objectius, dels previstos a la Resolució de convocatòria, s’usaran, i no improvisar sobre la marxa.
D’altra banda, UOB no pot deixar passar de cap manera el que va succeir a continuació: els representants de la Conselleria, quan vam demanar per la calendarització dels permisos dels docents que van quedar reflectits a l’Acord Marc i que s’han de gaudir a partir del curs 2023-2024 (entenem que a dia 1 de setembre) van dir que tal vegada no podria complir amb aquestes dates per problemes derivats de la constitució del nou Govern després de les eleccions. Parlam de la creació de la reducció de mitja jornada voluntària no retribuïda per a tot el personal docent sempre que es pugui proveir la substitució corresponent i de recuperar les llicències per estudis.
Demanam de manera molt ferma a l’Administració que sigui rigorosa amb els acords amb els quals s’ha compromès i que cerqui la fórmula necessària perquè els docents puguin gaudir dels permisos que el Conseller Martí March ha signat, comprometent-se a que es duguin a terme a partir d’aquest setembre.
UOB Ensenyament va signar l’Acord Marc amb el benentèsque estava tractant amb una Administració responsable que, si acceptava i signava una calendarització de mesures recollides a l’Acord Marc, ho feia amb la seguretat que el seu compliment era possible. UOB Ensenyament no acceptarà ni incompliments, ni canvis tàcits de criteris, ni cap altre acte d’irresponsabilitat que no hauria de confondre l’electoralisme amb un acord formalment signat. Restau atents al nostre semàfor!
L’únic punt de l’ordre del dia, era la Proposta d’acord de bases per al desenvolupament de la carrera professional docent.
Després d’haver tractat la proposta en dues meses tècniques la setmana passada (dilluns 24 i dimecres 26 d’abril) la mesa de dimecres passat va servir per negociar i tancar el redactat final de l’acord que signarem dilluns que ve. La insistència en determinades reivindicacions i la precisió argumental i normativa de les nostres aportacions han servit per aconseguir millores en el redactat final de l’acord en benefici dels treballadors docents. Concretament, les millores que hem aconseguit han estat:
Percepció amb caràcter retroactiu a la data de compliment del sexenni corresponent a cada tram del complement de carrera professional consolidable amb independència del moment de l’any en què la conselleria decideixi obrir la convocatòria de carrera professional.
Reducció de 2 a 1 dels cursos previs a l’inici de la percepció del complement de carrera professional no consolidable (assumpció de coordinacions).
Deixar oberta la possibilitat a l’avançament del calendari d’inici de percepció del complement de carrera professional no consolidable (coordinacions).
Reconeixement de la realitat quant al volum de feina assumit pels orientadors dels CEIP que cobreixen diferents centres (itinerants) pel que fa a l’hora de determinar la quantia del complement de carrera professional no consolidable (suma del nombre d’unitats dels dos centres).
Registre via Gestib de les coordinacions assumides per cada docent a partir del curs 2023-2024.
Substitució del concepte absentisme laboral pel concepte de faltes injustificades com a indicador d’avaluació per a l’obtenció dels trams consolidables a fi de no generar cap equívoc jurídic quant a la interpretació.
Llistat complet de les reivindicacions defensades i respostes obtingudes per part de la conselleria.
1. Concretar i objectivar el redactat dels indicadors de la graella d’avaluació dels docents (Annex 1).
Quina va ser la resposta de la Conselleria?
Es varen acceptar alguns dels redactats proposats per UOB Ensenyament. D’altres es varen rebutjar.
2. Estructuració en tres nivells (enlloc dels dos proposats) la part no consolidable de la carrera professional. Des d’UOB Ensenyament vàrem defensar que la part no consolidable de la carrera professional s’estructuràs en 3 nivells enlloc de 2. Els nivells (nivell 2 i nivell 1), a l’hora de parlar de la part no consolidable de la carrera professional estan en relació al nombre d’unitats que té el centre i determinen la quantitat econòmica del complement a percebre pel fet de dur a terme certes coordinacions. El sentit d’aquesta proposta era fer més meritocràtica la retribució del complement no consolidable de carrera professional d’acord amb el volum de feina que poden representar certes coordinacions segons les dimensions dels centres. Els nivells que vàrem proposar varen ser:
Més de 30 unitats.
De 16 a 30 unitats.
Fins a 15 unitats.
Quina va ser la resposta de la Conselleria?
Varen entendre el sentit de la nostra proposta però la varen rebutjar perquè varen adduir que aquesta proposta augmentaria la despesa associada a l’Acord Marc i que això ja estava tancat amb la Conselleria d’Hisenda.
3. Reconeixement de la tasca dels tutors com a part de la carrera professional.
Des d’UOB Ensenyament som fidels a les nostres reivindicacions. Vàrem tornar a exigir que es consideràs la funció tutorial com a part de la carrera professional no consolidable.
Quina va ser la resposta de la Conselleria?
Varen rebutjar aquesta proposta perquè el volum de tutors (comptant totes les etapes) que ara mateix té registrats el sistema educatiu de les Illes Balears (al voltant de 12.000) és molt elevat i la dotació econòmica prevista pel Segon Acord Marc no pot preveure aquest volum. No obstant, no deixarem de repicar en aquest assumpte fins aconseguir una millora significativa per als tutors ja sigui com a compensació horària o bé com a retribució econòmica. A més, a partir del proper curs serà un dels cavalls de batalla en la calendarització de l’aplicació del Segon Acord Marc ja que hi té un punt específic:
22. Negociar en la Mesa Sectorial d’Educació, a partir del curs 2023-2024, una millora de les condicions en l’exercici de les funcions tutorials del personal docent.
4. Reconeixement del dret a la percepció del complement de carrera professional no consolidable encara que es canviï de centre.
Des d’UOB Ensenyament vàrem defensar que aquells docents que hagin assumit una determinada coordinació i que el curs següent canviïn de centre, i en el nou centre se’ls assigni la mateixa coordinació, han de començar a percebre el complement de carrera professional no consolidable.
Quina va ser la resposta de la Conselleria?
Varen rebutjar aquesta proposta pel fet que volen utilitzar la part no consolidable de la carrera professional com a incentiu de manteniment de permanència en els centres i en les coordinacions i així afavorir l’estabilitat dels claustres. De fet, varen explicitar que aquest punt representava una línia vermella de la seva proposta i que, per tant, no cedirien.
5. Avançament del calendari de pagament del complement de carrera professional no consolidable (coordinacions).
Des d’UOB Ensenyament no estam d’acord amb el calendari d’inici de percepció de la part no consolidable de la carrera professional pel que fa a les coordinacions que està fixat a partir del curs 2026-2027. La nostra reivindicació va ser la d’avançar-lo al curs 2024-2025 a fi de coincidir amb l’inici de la percepció del complement de carrera professional per als equips directius.
Quina va ser la resposta de la Conselleria?
Com ja ens havien explicat durant la negociació del Segon Acord Marc, des de Conselleria ens varen dir que el 2025 pot representar un escull a nivell pressupostari ja que (a priori) serà l’any en què finalitzaran els fons Next Generation que actualment serveixen per contractar al voltant de 200 professors i, per tant, aquests docents s’haurien d’assumir amb fons propis o sinó s’eliminarien totes aquestes places. No obstant, com que encara no és 100% segur que aquests fons no es puguin prorrogar, des de Conselleria es va acceptar incloure un redactat que deixi la porta oberta a l’avançament en l’inici de la percepció de la part no consolidable de la carrera professional. Si bé som conscients de la condicionalitat que hi ha darrere aquesta possibilitat d’avançament, consideram que és prou positiu que el text definitiu inclogui un redactat que no tanqui la porta.
6. Reducció dels cursos d’assumpció d’una coordinació a efectes del còmput per generar el dret a la percepció del complement de carrera professional no consolidable.
Quina va ser la resposta de la Conselleria?
Es va acceptar reduir de 2 a 1 els cursos en què un docent haurà d’assumir una coordinació per a poder generar el dret a la percepció del complement no consolidable de carrera professional. Es a dir, el primer curs que es dugui a terme una coordinació no es cobrarà el complement sinó que aquest es començarà a cobrar a partir del segon curs i la percepció s’estendrà el cursos successius en què el docent segueixi al càrrec de la mateixa coordinació (sempre i quan a nivell de centre s’hagi decidit que la coordinació en qüestió sigui objecte de retribució). Ja que no es va poder deixar per escrit l’avançament del calendari d’inici de percepció del complement no consolidable de carrera professional, aquesta rebaixa en el nombre de cursos previs al càrrec d’una coordinació ens va semblar un bon gest per part de la Conselleria.
7. Suma de les unitats dels diferents centres per als orientadors d’infantil i primària a efectes de determinar la quantia del complement de carrera professional no consolidable (coordinacions) quan es te una plaça itinerant i es coordinen dos suport.
Quina ha estat la resposta de la Conselleria?
Aquesta reivindicació exclusiva d’UOB Ensenyament que la Conselleria va acceptar en la seva totalitat, servirà per reconèixer econòmicament el volum de grups que han d’assumir els orientadors d’infantil i primària amb places itinerants que han de coordinar dos equips de suport de dos centres diferents. No fa falta dir que estam ben satisfets de la inclusió d’aquesta reivindicació.
8. Inclusió de les coordinacions de l’equip de suport de primària, les corresponents a FP, programes internacionals oficials així com la coordinació del Treball de Recerca de Batxillerat com a coordinacions que de manera genèrica (a tots els centres on existeixin) generin el dret a la percepció del complement de carrera professional no consolidable.
Quina ha estat la resposta de la Conselleria?
No es va acceptar aquesta reivindicació perquè només es varen voler posar com a preceptives quant al dret de percepció de complement de carrera professional no consolidable aquelles coordinacions que estan establertes normativament segons la LOMLOE, la LEIB i el ROC, això és: normalització lingüística, coeducació, convivència i benestar i riscos laborals (si el centre te més de 80 treballadors). No obstant, com es pot veure en el punt 4 de l’acord, el nombre de coordinacions que poden ser objecte de retribució per a cada centre (segons la seva tipologia) és prou elevat i, d’entrada, no hauria de generar disputes a nivell intern. Tota manera, en farem seguiment a través de l’acció sindical als centres a partir del proper curs.
9. Registre al Gestib de les coordinacions duites a terme a partir del curs 2023-2024.
Quina ha estat la resposta de la Conselleria?
Per part de Conselleria es va acceptar aquesta reivindicació. De fet, iniciar aquest registre a partir del proper curs és imprescindible per si arribat el moment es pot avançar el calendari d’inici de percepció del complement de carrera professional no consolidable.
10. Redefinició del concepte d’absentisme laboral pel de faltes no justificades.
Quina ha estat la resposta de la Conselleria?
Es va acceptar aquesta reivindicació. D’aquesta manera, tenim la certesa que no es generaran equívocs a l’hora d’interpretar els indicadors per a l’avaluació de la tasca docent de cara a la part consolidable de la carrera professional.
11. Extensió del dret a la percepció del complement de carrera professional no consolidable més enllà de la data de cessament en el càrrec el nombre de cursos que s’hagin hagut de menester per aconseguir el dret a la percepció del mateix.
Quina ha estat la resposta de la Conselleria?
Es va rebutjar aquesta reivindicació amb l’argument que a nivell de gestió de nòmines no era factible. No obstant, amb la reducció del nombre de cursos previs (de 2 a 1) en els quals has de dur a terme una coordinació abans de generar el dret a la percepció del complement si bé aquesta reivindicació no queda assolida,
12. Reconeixement del dret al cobrament dels diferents trams consolidables de la Carrera professional amb caràcter retroactiu a la data del compliment del requisit del compliment del sexenni corresponent sempre que s’hagi superat la corresponent avaluació, amb independència del moment de l’any en què la Conselleria convoqui la carrera professional.
Quina ha estat la resposta de la Conselleria?
Reivindicació exclusiva d’UOB Ensenyament, la Conselleria va acceptar aquesta precisió. Sense cap dubte la consideram com a la fita més important en aquesta negociació. Això va fer que el vot d’UOB Ensenyament fos afirmatiu quant a la signatura de l’acord. Creiem que és important explicar què implica aquest canvi per posar-lo en valor. La convocatòria de la carrera professional serà de caràcter anual però no queda fixat en quin moment de l’any (any natural) es durà a terme. El fet que el dret a l’inici de la percepció es retrotregui al moment en què el funcionari (que ha obtingut avaluació positiva) va complir el sexenni corresponent farà que companys i companyes puguin obtenir un pagament retroactiu de fins a 11 mesos.
Ahir al matí es va reunir la Mesa Sectorial d’Educació amb caràcter ordinari per tractar la proposta d’esborrany de resolució de convocatòria pública, per cobrir, en comissió de serveis places de l’IEDIB.
Per part de la Conselleria d’Educació assistiren a la mesa la directora general de Personal Docent, Rafaela Sánchez, el cap de servei de Secundària, Marco Alarcón, i el director general de Planificació, Ordenació i Centres, Antoni Morante.
La resolució és pràcticament idèntica a la del curs anterior, només es produeixen dos canvis: el primer, és que tècnicament no es pot assignar una comissió de serveis si no és a una plaça de jornada sencera, i per això, les places de jornada parcial, s’anomenen ara de complement d’horari. El segon, que per a harmonitzar amb les comissions generals, s’ha canviat la data de destinació definitiva i ha passat a ser de 2 anys.
UOB va demanar si aquestes places de complement d’horari no podrien encobrir en realitat una itinerància compartida, però els tècnics de Conselleria van argumentar que aquests docents no van presencialment a l’IEDIB. També ens van informar que s’ha de tenir la formació de l’any específic en el qual se sol·licita la comissió, perquè es va actualitzant i que va adreçada al professorat que ha fet aquesta sol·licitud.
UOB hi va votar a favor i l’esborrany de resolució es va aprovar per unanimitat.
El passat divendres, 28 d’abril, UOB Ensenyament va ser present a l’acte Compromís amb la llengua, al Teatre Xesc Forteza, que s’emmarca dins les activitats organitzades amb motiu de la commemoració dels 60 anys de la fundació de l’Obra Cultural Balear.
Una vegada més l’Obra Cultural Balear volia fer visible el seu compromís i el de la societat civil amb el futur de la llengua catalana, tan delicat a hores d’ara.
Sempre que es vulguin fer passes perquè el català s’empri a tots els àmbits, perquè les institucions vetllin pel seu ús i perquè l’escola compti amb els recursos necessaris per assumir el seu paper inqüestionable en aquesta travessa, UOB Ensenyament hi serà.
Ahir, dia 26 d’abril de 2023 l’horabaixa, es reuní el Ple del Consell Assessor del calendari escolar, amb la presència, entre d’altres, de la cap del Departament de Planificació i Centres, Sra. Antònia Serra.
UOB va expressar el seu desacord amb la calendarització a partir de 176 dies lectius perquè, tot i ajustar-se a la normativa vigent, fixa un nombre de dies lectius que no permet respondre la nova realitat climàtica, que s’agreuja any rere any: cada curs les primeres setmanes de setembre, i també les darreres del juny -i sovint les d’altres mesos teòricament menys extrems- són més i més caloroses, representant un risc per a la salut tant del personal docent com de l’alumnat.
UOB és conscient de la necessitat de respectar la normativa vigent pel que fa al còmput anual de dies lectius, però lamenta que la mateixa Administració educativa que, amb raó, convida els docents a conscienciar els seus alumnes sobre la necessitat de canviar hàbits de vida per mor de l’emergència climàtica, d’altra banda segueix actuant en altres àmbits d’esquenes a dita realitat. Per això UOB va subratllar la necessitat d’endarrerir l’inici del curs escolar, però sense allargar el seu final al mes de juny, més encara a un context on el pla de climatització de centres no ha passat de la fase de projecte i on, a més, les tardanes adjudicacions d’un allau de places d’interins el setembre de 2023 dificultarà encara més la planificació del curs escolar per encetar.
A diferència d’anys anteriors, com a mínim aquesta vegada els representants de la Conselleria mostraren certa sensibilitat front la realitat exposada per UOB. Tot i insistir en la impossibilitat legal, ara com ara, de reduir el nombre de dies lectius -UOB n’és conscient-, la Sra. Serra parlà del pla de contingència contra temperatures extremes -i, per cert, en una mostra d’honestedat intel·lectual, al mateix temps que en parlava, ella mateixa reconeixia que no solventava gran cosa-, i també es va comprometre a incorporar mesures de flexibilització horària en cas d’altes temperatures en redactar les noves instruccions que regiran a un futur immediat els horaris dels centres educatius.
UOB valora positivament tot acostament de l’Administració educativa a la realitat dels centres, personal docent i alumnat, però posa per sobre de qualsevol altra consideració la salut dels membres de tota la comunitat educativa, començant pels ensenyants, i per això no pot donar el seu vistiplau a un calendari escolar que, per molt legal que sigui, constitueix, sense voler-ho, un risc de salut pública.
Aspirants i tribunals mereixen desenvolupar el seu rol en condicions òptimes
Tots i totes coneixem la particularitat de les convocatòries d’oposicions d’enguany (extraordinàries i ordinàries) i, tot i que UOB Ensenyament ha intentat que no fos així, implicaran, finalment, importants dificultats de conciliació familiar i laboral per a molts docents, que es veuran obligats a desplaçar-se cap a l’illa major, fet menys apreciable en cursos anteriors. És per això que, UOB Ensenyament, insta la Conselleria d’Educació i FP a tenir presents certs aspectes:
La necessitat que les Instruccions concretes dels diferents procediments selectius es publiquin quan abans millor per facilitar l’organització d’aspirants i tribunals i compensar, així, el greuge que suposa el fet d’haver de desplaçar-se.
Reclamem que el dilluns després de la realització de les proves sigui dia lliure tant pels aspirants com pels tribunals, els quals, en cas de no ser així, es veurien sobrecarregats i esgotats, especialment els de la convocatòria ordinària, la qual preveu la realització de la part pràctica el diumenge capvespre.
Que s’estableixin unes condicions dignes per a tots els membres dels diferents tribunals. Tots ells i elles, amb responsabilitats familiars a atendre, són docents que hauran de compaginar l’activitat docent de final de curs amb la d’avaluació dels seus companys, el que sumat als necessaris desplaçaments cap a Palma suposarà una important sobrecàrrega de feina. És per això que, demanam als responsables d’aquesta Conselleria, que estableixin unes instruccions concretes i unificades per a tots els centres que permetin flexibilitzar els horaris i minvar les tasques a realitzar en els centres.
UOB Ensenyament no deixarà de fer passes per garantir que aspirants i tribunals poden desenvolupar el seu rol en unes condicions òptimes i dignes.
Dimarts, dia 18 d’abril de 2023, es va reunir de manera ordinària la Comissió Paritària del Servei de Prevenció de Riscos Laborals. Per part de l’administració, assistiren, entre d’altres, la directora general de Personal Docent, Rafaela Sánchez, i el cap de departament del Servei de Prevenció de Riscos Laborals, Dr. Rafel Castell. L’ordre del dia era el següent:
l’estat actual de la gestió administrativa del servei, on s’expliquen les tasques realitzades per l’equip d’auxiliars administratius -com ara atenció telefònica; recepció de sol·licituds de vigilància per a la salut incloent qüestionaris logopèdics; sol·licituds de visites mèdiques; etc.;
l’àrea de vigilància de la salut, on s’explica tant l’activitat sanitària i investigadora del servei, com l’avaluació de treballadors/es amb especial sensibilitat;
l’àrea de logopèdia, la tasca principal de la qual és la prevenció de les alteracions de la veu dels docents així com les lesions als plecs vocals. Així mateix, es presenten les dades de l’avaluació individual, i les del tractament assistencial;
les avaluacions de riscos laborals, on es distribueixen els 59 informes emesos de manera específica -informes d’avaluació de riscos o de condicions de seguretat, d’avaluació psicosocial específica, etc., així com la distribució per illes i zones;
els accidents de treball i malaltia professional on s’especifiquen les notificacions d’accidents del treball i les de malalties professionals, així com les investigacions fetes al respecte;
la informació i formació als treballadors, on es detallen en el temps les diferents sessions formatives fetes durant l’any 2022, tant a funcionariat de nou ingrés, com a personal laboral i interí de no nou ingrés, destacant les sessions sobre l’ús saludable de la veu o de prevenció;
la protecció a la maternitat, on es tracen els registres de comunicació de treballadora gestant, part o alletament amb distribucions per zones i per cossos;
els treballadors/es especialment sensibles, on es posa el focus en la necessitat de garantir de manera específica la protecció dels treballadors que, per les seves característiques personals o estat biològic conegut, siguin especialment sensibles a determinats riscos derivats del seu treball.
En aquest punt es va presentar el document corresponent a la planificació de l’activitat preventiva de l’any 2023, on es marquen tant les línies com els objectius estratègics, així com les activitats derivades d’aquests. Quant a les activitats, s’han classificat com segueix:
Aquest document estudia els índexs de satisfacció dels usuaris del SPRL del Personal Docent analitzant els formularis que es varen posar a disposició del personal docent dels centres educatius públics no universitaris del partit judicial de Palma, és a dir, que les zones que reben servei per part de PREVIS -Eivissa i Formentera, Menorca, Manacor i Inca-, no han estat objecte d’aquest estudi.
De l’anàlisi de les respostes registrades, s’observa que un 55,65% de les respostes han expressat haver rebut una atenció Molt bona; un 13,69% l’han considerada Bona i un 2,67% Correcta. No s’han obtingut resultats per a la opció Deficient.
Informació sobre la col·laboració del Servei en dos estudis
El cap de departament del Servei de Prevenció de Riscos Laborals de Personal Docent, Dr. Rafel Castell, va informar que, a l’actualitat, el SPRL està col·laborant en dos estudis de salut preventiva, un amb la Conselleria de Salut i Consum, i l’altre amb la Universitat de les Illes Balears (UIB):
Estudi per a la prevenció del càncer colorectal: aquest estudi el realitza la Conselleria de Salut i Consum. El SPRL està contactant via postal amb el personal docent amb una edat compresa entre els 50 i els 69 anys. Als docents que hi accedeixin a participar a l’estudi els faran un test de sang oculta en la femta. Si dona positiu, serà atès per un digestòleg/digestòloga que decidirà el procediment a seguir. L’objectiu principal és detectar i eliminar els pòlips de còlon (lesions benignes, però amb potencial de progressió a càncer). Per més informació, podeu consultar la infografia.
Estudi GLYCEX: aquest estudi el realitzen conjuntament la UIB, l’Institut d’Investigació Sanitària de les Illes Balears (IdISBa), i el Global Health research group. La finalitat d’aquest estudi és la de controlar la glucosa a través de l’exercici físic. La població objectiva de l’estudi té una edat compresa entre els 18 i els 70 anys, prediabetis -glucosa en dejú de 100-125mg/l/dl-, i, tenint capacitat per fer exercici, en fa dues o menys vegades a la setmana. Les dades es creuen amb les entitats organitzadores, previ consentiment de la persona que hi participa, i ofereixen als millors candidats per l’estudi una intervenció d’exercici amb una entrenadora personal per un temps de quinze setmanes. L’entrenament es realitza al Campus esport de la UIB utilitzant glucòmetre, pulsòmetre i acceleròmetre. La finalitat és estudiar l’impacte que té a la salut de les persones participants aquesta intervenció. La participació és gratuïta. Per més informació, podeu consultar la infografia.
Presentació dels nous professionals del Servei
L’estructura en RRHH del Servei de Prevenció de Riscos Laborals de Personal Docent ha sofert canvis durant l’any 2022.
S’han incorporat a l’equip una tècnica superior en riscos laborals a l’àrea de Palma: Juana María Jaume en substitució de Lluisa Flaquer.
A l’àrea administrativa, s’incorporà a finals d’any una auxiliar administratiu en substitució de Isabel de la Fuente, María Teresa Sánchez Ribera.
Durant el 2022 l’àrea de logopèdia ha incrementat substancialment l’activitat tant a nivell de Mallorca com a la resta d’illes, desplaçant-se trimestralment a cada una de les Illes per poder donar cobertura assistencial. Es té previst que na Pilar Riera, amb funcions d’entrenadora vocal a mitja jornada, passi a jornada completa l’1 de setembre de 2023.
A l’àrea mèdica es produí la baixa de la doctora Inmaculada Navas al mes de setembre de 2021 per motius personals. La seva vacant serà coberta a partir del mes d’abril de 2023 per una metgessa especialista en medicina del treball, funcionària de carrera, la Dra Elena Rebollo.
Per mirar de complementar la tasca assistencial dels equips al servei es va considerar oportú sol.licitar a Secretaría General la col.laboració d’una llicenciada en psicología ( esp. psicología clínica) què, pareix que serà efectiva també a partir de l’1 de setembre de 2023.
Per aquest motiu, l’activitat corresponent a l’àrea de vigilància de la salut del personal docent de tots els centres que no pertanyen a la zona d’influència de la seu de Palma (zones d’Inca i Manacor a Mallorca, i les illes de Menorca, Eivissa i Formentera), s’ha seguit realitzant mitjançant contracte amb l’entitat especialitzada PREVIS.
UOB Ensenyament defensa en solitari l’acreditació (quasi) universal en competència digital docent front la incomprensió de la Direcció General d’Innovació
Comunicat de premsa
El dia 20 d’abril de 2023 quedarà registrada com a una data trista. A la Mesa Sectorial sobre acreditacions de competència digital docent, UOB Ensenyament ha fet una proposta tan justa com revolucionària: acreditar, és a dir, reconèixer la competència digital docent, de tots aquells mestres i professors que vam participar activament del procés d’ensenyament-aprenentatge i la seva consegüent avaluació durant el període del confinament, i també durant el curs 2020-21, on la majoria de centres educatius impartiren ensenyaments en modalitat semipresencial. És just, perquè aquell miracle que férem entre tots no hauria estat possible sense disposar de la competència digital mínima no només per transmetre informació als alumnes, sinó també per assegurar una transferència digital amb ells que permetés avaluar-los. És necessari, perquè després d’aquell immens esforç, culminat amb èxit, l’única recompensa per als docents fou un copet a l’esquena i un congelament del sou durant dos anys que mai no s’ha recuperat. Resposta a la proposta d’UOB: NO.
UOB no ha estat massa ambiciosa: no hem demanat una acreditació de nivell B1 fonamentada en evidències (volem ser justos, i sabem que no tots els docents que participàrem d’aquella aventura tenim un nivell tan alt), només hem demanat una mica d’imaginació i flexibilitat a la directora general de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa, Sra. Amanda Fernández. En efecte, als docents se’ns recorda contínuament que una prova d’avaluació no ha de ser necessàriament un examen clàssic. Esperàvem que això ho podria entendre millor que ningú una directora general d’Innovació educativa. És molt senzill: donat que el nivell A1 es pot reconèixer amb una prova d’avaluació, basta reconèixer un fet evident, i és que tot docent que hagi treballat i avaluat usant mitjans digitals durant el confinament i l’època de la semipresencialitat ha demostrat competència digital docent bàsica, suficient per gaudir del reconeixement d’ofici de nivell A1. És raonable, és real, és una ditada de mel, i no costa doblers. De fet, permet estalviar doblers per dedicar-los a d’altres qüestions més urgents, com ara la infradotació de mitjans digitals que pateixen massa centres educatius de les nostres illes.
«NO». Quan es pren una decisió, ben igual que quan s’avalua, es pot fer en positiu, millor que en negatiu. Es pot mirar l’actiu abans que el passiu. Es poden cercar solucions en comptes de posar pegues. Tot el procés d’acreditació de competència digital està tintat amb aquesta dialèctica: no s’ha consensuat un any de partida a nivell estatal per homologar formacions anteriors, no totes les comunitats autònomes filen prim amb cada àrea de cada nivell competencial, i tothom és conscient que gairebé cap acreditació de cap àrea de cap nivell podrà complir el 100% dels indicadors requerits. I és que la clau hauria de ser la valoració general de la competència digital docent, i no la recerca d’una perfecció impossible.
Malauradament, la Sra. Fernández s’ha estimat més escoltar les pegues i dificultats de caire tècnic que li plantejaven els seus assessors, que prendre una decisió política valenta i justa. Han arribat a argumentar la necessitat de consensuar proves d’avaluació a nivell estatal, cosa del tot incoherent amb la incapacitat -perjudicial per als docents- que han mostrat les comunitats autònomes per pactar un any de partida per homologar formacions prèvies a la publicació del Marc de Competència digital docent del 2022. L’anàlisi dels tècnics és necessària, i UOB la valora en la seva justa mesura, però la síntesi política final que es faci després ha de transcendir els tecnicismes i respondre a una cosmovisió global de la realitat d’uns docents que duim massa temps donant molt de nosaltres mateixos, demostrant competència -també digital- i rebent massa poc a canvi.
UOB Ensenyament ha estat l’únic sindicat present a la Mesa Sectorial d’Ensenyament públic que ha votat en contra de la intransigència, la manca d’empatia, i la manca de visió política de n’Amanda Fernández. No ho hem fet amb ràbia, sinó amb tristor. Perquè dia 20 d’abril de 2023, tothom ha perdut. I no era necessari, perquè hi podríem haver guanyat tots.
Avui, dijous, s’ha reunit la Mesa Sectorial d’Educació, en sessió extraordinària, per tractar l’Esborrany de la resolució per a l’acreditació de la competència digital docent. Per part de l’Administració, s’ha comptat amb la presència de la directora general de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa, Amanda Fernández; i de la directora general de Personal Docent, Rafaela Sánchez, entre d’altres.
Els punts més importants contemplats a l’esborrany de la resolució són:
Establir el procediment per a l’acreditació i registre de la competència digital docent segons l’acordat al sí de la Conferència Sectorial d’Educació sobre la certificació, acreditació i reconeixement de la competència digital docent.
L’àmbit territorial de l’acreditació serà tot l’Estat espanyol.
Serà d’aplicació al personal docent dels centres no universitaris sostinguts amb fons públics de les Illes Balears.
Es prendran com a referent les àrees, competències, indicadors d’èxit, etc. descrits en el marc de referència de la competència digital docent (MRCDD) vigent, del 2022.
L’acreditació de la competència digital docent s’efectuarà per a cada un dels nivells des de l’A1 fins al C2.
Els procediments d’acreditació establerts són els següents:
Certificació de la formació
Títols oficials universitaris
Superació de prova específica
Avaluació a través de l’observació de l’exercici o anàlisi i validació d’evidències
Certificació:
Procediment de formació: d’ofici a partir de les dades del Registre General de Formació Permanent del Professorat
Altres procediments d’acreditació: mitjançant sol·licitud de la persona interessada
Registre de l’acreditació:
Per a obtenir un nivell -a excepció del C2, que es pot acreditar per àrees- s’hauran de completar’acreditar les sis àrees -o les corresponents de nivells superiors-, que són les següents:
Àrea 1: compromís professional
Àrea 2: continguts digitals
Àrea 3: ensenyament i aprenentatge
Àrea 4: avaluació i retroalimentació
Àrea 5: empoderament de l’alumnat
Àrea 6: desenvolupament de la competència digital de l’alumnat
Es pot obtenir l’acreditació d’un nivell de competència digital docent sense necessitat d’haver obtingut abans l’acreditació dels nivells inferiors.
Està previst que tota la informació relativa a nivells i àrees ja acreditades es pugui consultar al Portal del Personal, que s’actualitzarà automàticament. També es podrà davallar la certificació de la competència digital des del mateix Portal.
Terminis de presentació de sol·licituds: el període està obert tot l’any, a excepció del procediment de superació de prova específica, que es regirà per convocatòries específiques.
Conseqüències de la no acreditació digital d’un docent abans del 30 de juny de 2024: encara no explicitades (i, per tant, de moment, cap). Però «podria haver-n’hi, d’una o altra manera, en positiu o en negatiu». Tot plegat, una indefinició i una manca de planificació inquietants. Molt inquietants.
Per altres qüestions com ara la composició i funcions de la Comissió de Competència Digital; altres aspectes sobre el Registre de l’acreditació de la competència digital docent; les Dades de caràcter personal; o el Model d’acreditació, podeu consultar l’Esborrany de la resolució per a l’acreditació de la competència digital docent.
A la ronda d’intervencions, els representants d’UOB Ensenyament hem reivindicat tota una sèrie de qüestions, algunes de caire més general i altres específiques de la Resolució:
UOB Ensenyament manifesta la seva adhesió a la iniciativa que defensa una digitalització ètica de l’alumnat, especialment a les primeres etapes educatives, i, en particular, al manifest de Zero pantalles a l’etapa 0-6.
També demana que es negocii a MSE el Pla de Digitalització de les Illes Balears (PlaDigIB) per, entre d’altres aspectes, assegurar que es protegeix l’alumnant front una escessiva exposició a les pantalles a l’àmbit educatiu. Ús, sí; abús, no!
També hem demanat l’acreditació d’aquells docents que han exercit docència a algun centre/curs on només es treballa amb dispositius electrònics com ara els Chromebooks. Malauradament, la resposta ha estat negativa. No ens han explicat per què.
Finalment, els representants d’UOB Ensenyament hem exigit que qualsevol docent que hagués exercit docència com a mínim durant un mes i hagués avaluat com a mínim una avaluació durant el confinament de la primera meitat del 2020, o hagués impartit docència a un centre amb semipresencialitat del curs 2020-21, durant un mes, i hagués avaluat com a mínim una avaluació, ha de quedar digitalment acreditat d’ofici, com a mínim amb un A1.
Per què un A1? Per realisme i per justícia. UOB és conscient que la certificació per evidències és només per als nivells B i C, i sap que no tots els docents tenen un nivell tan alt. Però UOB també és conscient del recordatori permanent que fan les nostres autoritats educatives en relació a que el concepte de «prova específica d’avaluació» no implica necessàriament fer un examen de tipus tradicional. Doncs bé, quina millor prova d’avaluació de competència digital docent volen, més que el fet tangible d’haver pogut ensenyar i avaluar partint del no-res durant un confinament i/o un curs fet en règim de semipresencialitat? Qui pot pretendre fer-nos creure que aquells que vam ser capaços de fer-ho així (i per fer-ho tots usàrem, en major o menor mesura, mitjans digitals) no hem demostrat de manera fefaent el nivell de competència digital més bàsic, el nivell A1? Quina millor «prova específica» podem oferir els mestres i professors de les nostres illes?
Però a UOB Ensenyament també tenim sentit de la responsabilitat social. Fins i tot admetent que els fons europeus per a la transformació digital tenen un caire finalista, a UOB ens fa mal pensar que cada euro gastat en un procés formatiu massiu no estrictament necessari és un euro que no es podrà usar per minvar la infradotació de mitjans digitals de massa centres educatius. UOB Ensenyament no té la mateixa idea de cost d’oportunitat (o priorització de la despesa pública, si ho preferiu) que la demostrada per la directora general, Sra. Amanda Fernández.
L’Administració s’ha escudat en subterfugis normatius que transcendeixen l’àmbit autonòmic, ja que es contravindria l’establert a la Conferència Sectorial d’Educació. Segons la directora general de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa, no es pot acreditar un nivell A1 perquè -alerta- no es pot assegurar que tothom demostràs competència a cada una de les sis àrees del nivell. A més, volen consensuar una prova específica a nivell estatal.
Doble falàcia: tothom sap que les acreditacions digitals no poden cercar la puresa de la perfecció, i els propis tècnics reconeixen que, en acreditar els docents fins i tot de nivell de competència més alt, s’haurà de tenir una certa flexibilitat, perquè en sentit estricte cap pràctica docent pot recollir tots els indicadors. D’altra banda, voler pactar un model de prova a nivell estatal al mateix temps que no s’ha volgut o pogut pactar un any de referència comú com a punt de partida per a homologar formacions prèvies, ens sembla una manifesta incoherència que, ens sap greu dir-ho, consideram inacceptable.
Els representants d’UOB Ensenyament hem deixat palès amb el nostre argumentari que es tracta d’una qüestió de voluntat política, tal com ha quedat demostrat en altres aspectes de la Resolució i que, en aquest cas, qui comanda no hi ve a bé. Així mateix, ha convidat la resta de sindicats a reflexionar sobre aquesta qüestió d’absoluta justícia -o injustícia-, per ser més exactes.
Malauradament, UOB Ensenyament ha votat en contra de la Resolució, mentre laresta de sindicats present a la Mesa ho han fet a favor. La Resolució s’ha aprovat per 4 vots a favor i 1 en contra. UOB, sempre democràtica, respecta però no comparteix, i manté amb orgull i dignitat la seva solitud opositora.
Seguirem lluitant per la dignitat del col·lectiu docent!
Arran de la publicació de les dates d’inici dels concursos-oposició, UOB exigí que es corregís la injustícia de no donar més de 24 hores de marge per convocar les persones aspirants a cada prova, en perjudicar greument les que no viuen a Mallorca. D’altra banda, UOB demanà un aclariment general del calendari, i també una precisió sobre què significa exactament “haver-se presentat a les proves selectives”. Fruit d’aquestes demandes, UOB ha aconseguit respostes. Us en presentam un esquema:
1. Concurs-oposició d’estabilització
El criteri per a què un aspirant es consideri presentat al procés selectiu, és complir aquests requisits:
Lliurar la Unitat didàctica o Situació d’aprenentatge entre els dies 1 i 15 de juny.
Presentar-se a totes i cada una de les parts que conformen el procés.
Dia 16 de juny el matí, s’exclouran les persones aspirants que no hagin presentat la Unitat didàctica o Situació d’aprenentatge dins el termini establert.
Dia 16 de juny l’horabaixa els presidents/es dels tribunals podran començar a convocar les persones aspirants no excloses per a la part B, que es desenvoluparà a partir del 26 de juny.
Dia 18 de juny es realitzarà la part A.
La setmana del 19 al 25 de juny, les persones aspirants no hauran d’actuar davant els tribunals.
El 26 de juny començarà la part B, seguint l’ordre de prèvia citació amb la deguda antelació.
2. Concurs-oposició ordinari
Dia 25 de juny, es desenvoluparan les dues parts de la primera prova:
Part A (tema): matí.
Part B (prova pràctica): horabaixa.
Es demanarà als presidents/tes dels tribunals que convoquin les persones aspirants per a la segona prova amb la màxima antelació possible.
La Direcció General de Personal Docent publicarà aquesta informació a la seva plana web per donar-li caràcter oficial. Així mateix, si vols estar al dia, consulta el nostre calendari orientatiu de processos administratius docents.
