Etiqueta: Competències digitals

Identitat (estafa) digital

A la reunió de la Mesa Sectorial d’Ensenyament de dia 27 de febrer de 2024, on es va tractar la qüestió de l’acreditació digital docent, la Conselleria va informar els sindicats que té previst migrar de l’actual sistema de gestió digital Google (Chromebooks, eines Google, etc.) cap al sistema de Microsoft. De fet, la Conselleria ha rebut un “obsequi” per part de Microsoft de 3000 llicències per posar en marxa un pla pilot de migració a alguns centres educatius de les Balears.

UOB Ensenyament s’oposa frontalment a aquest pla de migració per dues causes: en primer lloc, perquè suposarà un transvàs de cents de mils d’euros dels contribuents cap a una multinacional privada en concepte de llicències d’ús; en segon lloc, aquesta migració suposarà una càrrega extra colossal pels docents, ja que hauran de rebre formació —de fet, així ja ho ha manifestat l’Administració— per ser competents en l’ús d’aquestes noves eines.

L’excusa que ha esgrimit la Conselleria ha estat que la gestió de Microsoft quant a protecció de dades és molt més eficient i segura que la que ofereix Google. UOB Ensenyament no s’empassa aquesta excusa i denuncia que la preocupació de l’Administració pel tractament de dades és poca cosa més que una cabòria i una cortina de fum per desviar diners públics cap a empreses privades, i que tot això, de retruc, puneix els de sempre: el col·lectiu docent.

Però tot això té encara un altre problema: qui oferirà als docents aquesta formació en eines i plataformes de Microsoft? La Conselleria? Serà una formació de qualitat, gratuïta i dins l’horari laboral? O serà, com desgraciadament és habitual, una formació decrèpita i exsecallada per deixar el camp obert als sindicats que mercadegen amb la formació dels docents perquè puguin enriquir-se? Com a vergonyosa cloenda de tot això, l’Administració, assolint el súmmum de la infàmia, va oferir als sindicats llicències gratuïtes amb l’objectiu que les vagin coneixent. Per descomptat, UOB Ensenyament va rebutjar aquest espuri oferiment.

UOB Ensenyament insta la Conselleria a utilitzar programari lliure (per exemple, plataformes com Moodle) i a no tudar milers d’euros lucrant empreses privades i a no obstruir la feina dels docents amb experiments fútils. Així mateix, UOB Ensenyament demana a la Conselleria que destini els diners públics no a enriquir multinacionals, sinó a contractar personal informàtic de les Balears perquè desenvolupi un sistema de gestió informàtica dedicat. A més, encoratja a tota la comunitat educativa a oposar-se a aquest despropòsit i a sabotejar aquest pla de migració digital.

Palma, 14 de març de 2024

UOB, òrfena i sola en la seva demanda de justícia per als docents que salvaren el sistema educatiu durant la pandèmia

  1. UOB defensa en solitari l’acreditació d’un nivell A1 per a tots els docents que participaren de l’aventura educativa durant el confinament o en situació de semi-presencialitat, i vota no a la proposta de l’Administració de declarar d’interès públic l’increment del màxim d’hores que pot impartir un formador, massificant així la formació en acreditacions digitals docents.
  1. UOB considera que la proposta de criteris de plantilla orgànica per al curs 2024-25 representa un equilibri raonable entre la necessitat de crear més places de plantilla orgànica per tal donar resposta a l’increment relatiu de funcionaris de carrera, d’una banda, i la reducció al mínim del perill que aquest augment de places de plantilla pugui implicar, com a efecte col·lateral indesitjable, en la forma d’un increment de les places amortitzades a un futur pròxim.

El dimecres 11 d’octubre de 2023 es reuní amb caràcter extraordinari la MSE, amb la presència, entre d’altres, del conseller d’Educació i Universitats, sr. Antoni Vera, i del director general de Planificació, Ordenació i Infraestructures Educatives, sr. Ismael Alonso.

Es tractaren dos punts a l’ordre del dia. El primer punt, fou un déjà vu, i no us avorrirem contant-vos allò que ja us hem contat tantes vegades: la Conselleria no vol fer una interpretació creativa del concepte d’avaluació, per tal d’acreditar digitalment per aquesta via, amb un nivell A1, tots els docents que salvàrem el sistema educatiu en època de pandèmia, ni la resta de sindicats trobaren oportú donar-nos suport en aquest extrem. No repetirem arguments. Trist premi per a tant d’esforç. Davant aquesta oportunitat perduda, tan poc raonable segons el nostre parer, UOB no pot considerar d’interès públic massificar la formació en acreditacions digitals docents, perquè no ho troba necessari, ni l’únic camí possible. Això sí, un petit consol: l’Administració educativa es comprometé a modificar i concretar la resolució acreditacions digitals per tal de facilitar i flexibilitzar l’acreditació per evidències. Quan ens presentin un esborrany al respecte, l’estudiarem amb cura, i el negociarem amb esperit constructiu.

El segon punt es referia als criteris per definir les places de plantilla orgànica dels centres educatius per al curs 2024-25. Pel que fa a l’esborrany que se’ns presentà, UOB remarcà que la clau de volta és el punt 1.2 de l’Annex, que diu que tota plaça vacant definida per la quota del curs 2023-24, esdevendrà plaça de plantilla orgànica.
I justament això, en principi tan raonable, i coherent amb l’increment percentual del nombre de funcionaris de carrera (més del 92% de la plantilla, cada un amb dret a tenir una destinació definitiva en un temps raonable), posà en alerta UOB. Aquest esborrany crea places de plantilla amb relativa facilitat, centrat en arribar a un 92% de places de plantilla orgànica. Però, sense mala fe, el resultat podria ser pervers: podria ser massa fàcil veure’s amortitzat / desplaçat, perquè allò que es crea amb facilitat, també pot ser destruït amb facilitat. Una destinació definitiva hauria de significar una cosa sòlida, que només es pot perdre sota circumstàncies extraordinàries. Si no, molts de docents que han gastat anys i punts per aconseguir una destinació definitiva, veuran que tot el seu esforç i la seva planificació no ha servit per res. Això generaria inseguretat, frustració i injustícia pel fet de tudar punts acumulats durant anys.

Ara bé, les explicacions de l’Administració ens semblaren, ara sí, suficients i satisfactòries:

  • L’Administració educativa comparteix la preocupació conceptual amb UOB. Per això el punt 4 de l’Annex de l’esborrany proposat és una “salvaguarda” per tal d’evitar que els centres amortitzin places amb massa lleugeresa: l’Administració es compromet a ser molt restrictiva en la concessió d’una amortització, perquè sap que darrere cada plaça suprimida hi ha un drama humà.
  • És molt important la distinció entre plaça suprimida i plaça bloquejada amb professor desplaçat per manca d’hores: en el segon cas, que és el que més ens preocupava, el professor roman amb plaça definitiva al centre, i no és fins el tercer curs de desplaçament on la plaça s’amortitza i el docent ha de tornar a concursar perquè, ara sí, ha perdut la plaça.

En referència als professors desplaçats, UOB ha demanat (així com ja ho havia fet per escrit) a la Conselleria que insti el Ministerio a unificar (en el sentit dels mestres, per decisió assembleària) el primer el criteri aplicat per decidir quin docent s’ha de desplaçar, atès que aquest difereix entre els mestres i els professors. En el cas dels mestres, el primer criteri que s’aplica és l’antiguitat en el centre, en canvi, en el cas dels professors, és l’antiguitat en el cos. No hem obtingut resposta per part de l’Administració.

  • El curs passat es va cometre l’errada per part dels centres de definir com a places ‘V’ les dels equips directius, el que va provocar l’efecte indesitjable de crear “places fantasma”. Enguany, això s’ha solucionat, perquè les places de directius són ‘SC’ i no ‘V’, de manera que no esdevendran places de plantilla orgànica.
  • A més, l’Administració estudiarà ampliar places en funció de les jubilacions previstes fins determinada data (a negociar), cosa que sí que permetrà un increment de places reals.
  • La LOMLOE ja està gairebé desplegada. Si no hi ha nous canvis legislatius, no és previsible que el nombre de places de plantilla orgànica s’alteri gaire, de forma que no hi hauria d’haver cap ‘allau’ de places amortitzades.
  • A més, és de preveure que el nombre de jubilacions augmentarà els pròxims anys, de forma que les jubilacions compensaran amb escreix les hipotètiques amortitzacions.

Finalment, es crearan moltes places noves relacionades amb dotació de recursos per a la inclusivitat, és a dir, els equips de suport i orientació es veuran reforçats. UOB remarcà la seva petició formal via instància, sobre la urgència d’estudiar les necessitats reals de cada centre i, també, de regular la figura dels orientadors/es dels CEIP, atès que aquests professionals s’han traslladat des de les UOEP, sense establir abans una regulació sobre el seu funcionament i organització.

UOB força la renegociació de l’acreditació d’ofici del nivell A1 per als docents que treballaren durant la quarantena

Dimecres 27 de setembre de 2023 es reuní, amb caràcter extraordinari, la Mesa Sectorial d’Educació amb la presència, entre d’altres, del conseller d’Educació, Sr. Vera i el director general de Personal Docent, Sr. Ruiz.

L’Administració va manifestar la seva intenció de declarar d’interès públic l’ampliació del nombre d’hores que poden impartir els formadors de cursos relacionats amb la Competència Digital Docent, més enllà de les 75 hores permeses actualment. Davant la necessitat de l’Administració de tenir, a 30 de juny de 2024, un mínim de 14.476 docents acreditats amb algun nivell de Competència Digital, la Conselleria pretén inflar l’oferta de cursos de forma desmesurada alhora que complica, amb solucions mal planificades, mal organitzades i improvisades, el dia a dia dels docents. Davant aquesta proposta, UOB va manifestar el seu profund desacord i, a més, va proposar –una altra vegada– a la Conselleria una solució que beneficia tothom: acreditar d’ofici el nivell A1 de competència digital a tots aquells docents que, durant la pandèmia o el curs següent en règim de semipresencialitat, varen dur a terme les seves funcions a distància, fent un ús dels recursos digitals que hauria estat impossible si no fossin competents, almenys en el nivell més bàsic de referència. Això permetria no ofegar als docents amb més feines innecessàries durant un curs prou remogut a causa dels constants canvis legals, eliminar el compte enrere per a la Conselleria quant a docents acreditats i, de passada, reconèixer una mica la titànica tasca dels docents que durant la pandèmia varen sustentar el sistema educatiu i han rebut, a canvi, un copet a l’esquena i una congelació de sou durant dos anys. Els tècnics de la Conselleria argumentaren que les partides són finalistes i que, a més dels cursos de formació, es faran també exàmens i rúbriques avaluatives per acreditar la competència dels docents. UOB defensa una concepció ampla del concepte d’avaluació i entén que no ha de ser necessari un examen per acreditar un nivell A1 de competència digital i que, per tant, és perfectament viable usar aquesta via com a acreditació.
Els sindicats consideraren totalment insuficient la proposta de l’administració i UOB va fer èmfasi a dir que reconèixer d’ofici l’A1 per a la docència en quarantena no és incompatible amb la formació oferida per la Conselleria.

Davant la pressió exercida pels sindicats i especialment davant l’oposició d’UOB en aquest sentit, el conseller va decidir retirar el punt de l’ordre del dia i es va comprometre a estudiar-ho i a presentar una altra proposta en el futur.

El conseller va consultar l’opinió de la MSE sobre la situació dels professors experts i especialistes, al context del punt 8 de l’Acord Marc. Tot i que aquests treballadors són contractats laborals i, per tant, la MSE no en té competència directa, ni els representants de la part social (els sindicats) podem votar sobre la qüestió, sí que aprofitàrem per fer sentir la nostra veu en defensa del col·lectiu.

D’una banda, i pel que fa al col·lectiu de professors experts que quedaren fora de la borsa d’interins per manca de titulació, UOB comprèn que aquesta és una situació indesitjable i heretada dels antics responsables de l’Administració educativa i, per tant, accepta que la resposta / solució al problema es plantegi en dos moments: una primera resposta urgent per permetre aquest col·lectiu, si més no, integrar-se a la borsa de professors experts, i una segona resposta, amb més temps, que garantitzi al col·lectiu perjudicat la seva reintegració al món educatiu i la possibilitat de jubilar-se com a docents, atesa la dificultat d’integrar-se al mercat laboral a partir de determinada edat, que és el cas de la majoria d’afectats.

En aquest sentit, UOB valora positivament, com a punt de partida, el compromís ferm del conseller Vera de donar una solució definitiva, ben pensada i ajustada a dret, abans que acabi aquest hivern (fou molt específic al respecte, i insistí en què no volia esperar la primavera per tenir el problema resolt).

Ara bé, en espera de la solució, UOB feu les seves propostes:

1) Pel que fa al col·lectiu de docents experts que quedaren fora de la borsa d’interins per manca de titulació, UOB demanà que passassin tots al primer borsí (el de màxima prioritat per ocupar places) i no al segon o al tercer, com s’havia plantejat d’entrada, per reconèixer els serveis públics prestats durant anys per aquest professors, a més de no castigar el cost d’oportunitat que representa el fet d’haver ensenyat. És a dir, mentre aquests professors oferien serveis docents, no podien treballar al seu sector professional, però UOB considera que no s’ha de “castigar” un expert per haver ensenyat en comptes de desenvolupar una altra experiència professional. UOB tengué èxit, i l’Administració acceptà el canvi de borsí per a afavorir l’esmentat col·lectiu.

2) En termes més generals, UOB vol que la figura dels professors experts i especialistes deixi de ser precària. En aquest sentit, expressàrem la nostra contrarietat per la impossibilitat d’aplicar l’article 15.5 de l’Estatut dels Treballadors al sector públic i demanàrem que, si la contractació indefinida sota determinades condicions roman legalment impossible, com a mínim el compromís del conseller de reflexionar en profunditat durant la tardor-hivern sobre la qüestió inclogués també un plantejament de vida laboral estable per a aquestes tipologies de docents, per atreure talent cap al sector educatiu, i no condemnar-los a la precarietat en exhaurir-se els períodes legals de contractació, després dels quals aquests treballadors han d’abandonar, si més no per un temps, la funció docent. El conseller va dir que reflexionaria sobre la proposta, sense definir gaire més el seu compromís. UOB queda en espera, i romandrà vigilant.

UOB va fer dues propostes de la Conselleria referents a la regulació de la fase de pràctiques dels docents que han superat el procés selectiu d’oposicions. En primer lloc, UOB va demanar acabar amb l’ambigüetat de la normativa quant a la formació requerida als practicants, que han d’acreditar 20 hores. L’arbitrarietat d’alguns inspectors a l’hora d’aplicar aquesta norma ha fet que alguns no acceptin aquestes 20 hores sumant dos cursos diferents de 10 hores cada un. UOB va remarcar que negar aquest supòsit és especialment greu actualment, quan molts dels cursos que acrediten àrees de la competència digital organitzats per la Conselleria són, precisament, de 10 hores. L’administració va acceptar-la. Per tant, UOB ha aconseguit facilitar als docents en pràctiques la seva tasca a l’hora d’acreditar les 20 hores de formació obligatòries, atès que ara ho podran fer a través de dos cursos de 10 hores. En segon lloc, UOB va demanar afegir un punt a la resolució per protegir els docents practicants: la possibilitat de sol·licitar, en cas que existeixi una relació d’enemistat manifesta entre ell i el tutor/a assignat, un canvi de tutor a la direcció del centre o a Inspecció Educativa. L’Administració no només va acceptar l’esmena de UOB sinó que hi va afegir la resta de circumstàncies previstes a l’article 23 de la Llei 40/2015.

UOB es va adherir a la proposta presentada per una altra força sindical consistent en que la fase de pràctiques es pogués reduir a tres mesos –enlloc dels 5 habituals– en cas de voler demanar durant aquell curs una excedència per cura d’infants menors de 3 anys o de majors dependents, tal com recull l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic. La proposta fou acceptada.

Per altra banda, l’Administració va presentar un esborrany de resolució per a regular la fase de pràctiques del cos d’inspectors educatius que augmenta de 4 a 5 mesos aquesta fase. UOB va esmenar el fet que en cas de no complir els 5 mesos sencers, l’aspirant fos declarat ‘no apte’, entenent que aquesta situació pot respondre a una incapacitat temporal de llarga durada o a un embaràs de risc i que això suposa un greuge pel simple fet d’estar malalt o en situació de vulnerabilitat. Davant aquest perjudici, UOB va proposar una doble solució: a) preveure una reducció per a casos excepcionals de la fase de pràctiques a 3 mesos i b) en cas de no acceptar-se la proposta primera, que el practicant no fos declarat ‘no apte’ sinó simplement ajornar la fase de pràctiques. El conseller va acceptar la reducció i, a més, s’hi afegiran tots els supòsits que ja estan prevists a la fase de pràctiques dels docents. La proposta va ser votada unànimement de forma favorable.

La Conselleria va informar que només s’han cobert 80 places reservades de les més de 200 que estaven previstes per a persones amb discapacitat. Per solucionar aquesta situació, la Conselleria preveu treure places d’aquest tipus al tràmit d’avui divendres i, en cas de no omplir-se fins al 2% que marca la llei, es treuran en els primers tràmits del segon i tercer trimestre respectivament. En cas que aquestes places no s’ocupin per persones amb discapacitat, s’adjudicaran segons el protocol establert. Finalment, també es va tractar l’esborrany de l’ordre per la qual s’aproven les bases per a la selecció, el nomenament, l’avaluació, la renovació i el cessament dels directors de centres públics, que es publicarà pròximament. No obstant això, en la discussió d’aquest darrer punt es va fer palesa l’enorme diferència entre la concepció del que ha de ser un director entre l’administració i UOB Ensenyament.

Oportunitat històrica perduda

Comunicat de premsa

UOB Ensenyament defensa en solitari l’acreditació (quasi) universal en competència digital docent front la incomprensió de la Direcció General d’Innovació

Comunicat de premsa

El dia 20 d’abril de 2023 quedarà registrada com a una data trista. A la Mesa Sectorial sobre acreditacions de competència digital docent, UOB Ensenyament ha fet una proposta tan justa com revolucionària: acreditar, és a dir, reconèixer la competència digital docent, de tots aquells mestres i professors que vam participar activament del procés d’ensenyament-aprenentatge i la seva consegüent avaluació durant el període del confinament, i també durant el curs 2020-21, on la majoria de centres educatius impartiren ensenyaments en modalitat semipresencial. És just, perquè aquell miracle que férem entre tots no hauria estat possible sense disposar de la competència digital mínima no només per transmetre informació als alumnes, sinó també per assegurar una transferència digital amb ells que permetés avaluar-los. És necessari, perquè després d’aquell immens esforç, culminat amb èxit, l’única recompensa per als docents fou un copet a l’esquena i un congelament del sou durant dos anys que mai no s’ha recuperat. Resposta a la proposta d’UOB: NO.

UOB no ha estat massa ambiciosa: no hem demanat una acreditació de nivell B1 fonamentada en evidències (volem ser justos, i sabem que no tots els docents que participàrem d’aquella aventura tenim un nivell tan alt), només hem demanat una mica d’imaginació i flexibilitat a la directora general de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa, Sra. Amanda Fernández. En efecte, als docents se’ns recorda contínuament que una prova d’avaluació no ha de ser necessàriament un examen clàssic. Esperàvem que això ho podria entendre millor que ningú una directora general d’Innovació educativa. És molt senzill: donat que el nivell A1 es pot reconèixer amb una prova d’avaluació, basta reconèixer un fet evident, i és que tot docent que hagi treballat i avaluat usant mitjans digitals durant el confinament i l’època de la semipresencialitat ha demostrat competència digital docent bàsica, suficient per gaudir del reconeixement d’ofici de nivell A1. És raonable, és real, és una ditada de mel, i no costa doblers. De fet, permet estalviar doblers per dedicar-los a d’altres qüestions més urgents, com ara la infradotació de mitjans digitals que pateixen massa centres educatius de les nostres illes.

“NO”. Quan es pren una decisió, ben igual que quan s’avalua, es pot fer en positiu, millor que en negatiu. Es pot mirar l’actiu abans que el passiu. Es poden cercar solucions en comptes de posar pegues. Tot el procés d’acreditació de competència digital està tintat amb aquesta dialèctica: no s’ha consensuat un any de partida a nivell estatal per homologar formacions anteriors, no totes les comunitats autònomes filen prim amb cada àrea de cada nivell competencial, i tothom és conscient que gairebé cap acreditació de cap àrea de cap nivell podrà complir el 100% dels indicadors requerits. I és que la clau hauria de ser la valoració general de la competència digital docent, i no la recerca d’una perfecció impossible.

Malauradament, la Sra. Fernández s’ha estimat més escoltar les pegues i dificultats de caire tècnic que li plantejaven els seus assessors, que prendre una decisió política valenta i justa. Han arribat a argumentar la necessitat de consensuar proves d’avaluació a nivell estatal, cosa del tot incoherent amb la incapacitat -perjudicial per als docents- que han mostrat les comunitats autònomes per pactar un any de partida per homologar formacions prèvies a la publicació del Marc de Competència digital docent del 2022. L’anàlisi dels tècnics és necessària, i UOB la valora en la seva justa mesura, però la síntesi política final que es faci després ha de transcendir els tecnicismes i respondre a una cosmovisió global de la realitat d’uns docents que duim massa temps donant molt de nosaltres mateixos, demostrant competència -també digital- i rebent massa poc a canvi.

UOB Ensenyament ha estat l’únic sindicat present a la Mesa Sectorial d’Ensenyament públic que ha votat en contra de la intransigència, la manca d’empatia, i la manca de visió política de n’Amanda Fernández. No ho hem fet amb ràbia, sinó amb tristor. Perquè dia 20 d’abril de 2023, tothom ha perdut. I no era necessari, perquè hi podríem haver guanyat tots.

Acreditació de la competència digital: UOB Ensenyament es queda sol en la petició del reconeixement de la tasca dels docents durant la pandèmia

Mesa sectorial extraordinària

20 d’abril de 2023

Avui, dijous, s’ha reunit la Mesa Sectorial d’Educació, en sessió extraordinària, per tractar l’Esborrany de la resolució per a l’acreditació de la competència digital docent. Per part de l’Administració, s’ha comptat amb la presència de la directora general de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa, Amanda Fernández; i de la directora general de Personal Docent, Rafaela Sánchez, entre d’altres.

Els punts més importants contemplats a l’esborrany de la resolució són:

  • Establir el procediment per a l’acreditació i registre de la competència digital docent segons l’acordat al sí de la Conferència Sectorial d’Educació sobre la certificació, acreditació i reconeixement de la competència digital docent.
  • L’àmbit territorial de l’acreditació serà tot l’Estat espanyol.
  • Serà d’aplicació al personal docent dels centres no universitaris sostinguts amb fons públics de les Illes Balears.
  • Es prendran com a referent les àrees, competències, indicadors d’èxit, etc. descrits en el marc de referència de la competència digital docent (MRCDD) vigent, del 2022.
  • L’acreditació de la competència digital docent s’efectuarà per a cada un dels nivells des de l’A1 fins al C2.
  • Els procediments d’acreditació establerts són els següents:
    • Certificació de la formació
    • Títols oficials universitaris
    • Superació de prova específica
    • Avaluació a través de l’observació de l’exercici o anàlisi i validació d’evidències
  • Certificació:
    • Procediment de formació: d’ofici a partir de les dades del Registre General de Formació Permanent del Professorat
    • Altres procediments d’acreditació: mitjançant sol·licitud de la persona interessada
  • Registre de l’acreditació:
    • Per a obtenir un nivell -a excepció del C2, que es pot acreditar per àrees- s’hauran de completar’acreditar les sis àrees -o les corresponents de nivells superiors-, que són les següents:
      • Àrea 1: compromís professional
      • Àrea 2: continguts digitals
      • Àrea 3: ensenyament i aprenentatge
      • Àrea 4: avaluació i retroalimentació
      • Àrea 5: empoderament de l’alumnat
      • Àrea 6: desenvolupament de la competència digital de l’alumnat
    • Es pot obtenir l’acreditació d’un nivell de competència digital docent sense necessitat d’haver obtingut abans l’acreditació dels nivells inferiors.
    • Està previst que tota la informació relativa a nivells i àrees ja acreditades es pugui consultar al Portal del Personal, que s’actualitzarà automàticament. També es podrà davallar la certificació de la competència digital des del mateix Portal.
  • Terminis de presentació de sol·licituds: el període està obert tot l’any, a excepció del procediment de superació de prova específica, que es regirà per convocatòries específiques.
  • Conseqüències de la no acreditació digital d’un docent abans del 30 de juny de 2024: encara no explicitades (i, per tant, de moment, cap). Però “podria haver-n’hi, d’una o altra manera, en positiu o en negatiu”. Tot plegat, una indefinició i una manca de planificació inquietants. Molt inquietants.

Per altres qüestions com ara la composició i funcions de la Comissió de Competència Digital; altres aspectes sobre el Registre de l’acreditació de la competència digital docent; les Dades de caràcter personal; o el Model d’acreditació, podeu consultar l’Esborrany de la resolució per a l’acreditació de la competència digital docent.

A la ronda d’intervencions, els representants d’UOB Ensenyament hem reivindicat tota una sèrie de qüestions, algunes de caire més general i altres específiques de la Resolució:

  • UOB Ensenyament manifesta la seva adhesió a la iniciativa que defensa una digitalització ètica de l’alumnat, especialment a les primeres etapes educatives, i, en particular, al manifest de Zero pantalles a l’etapa 0-6.
  • També demana que es negocii a MSE el Pla de Digitalització de les Illes Balears (PlaDigIB) per, entre d’altres aspectes, assegurar que es protegeix l’alumnant front una escessiva exposició a les pantalles a l’àmbit educatiu. Ús, sí; abús, no!
  • També hem demanat l’acreditació d’aquells docents que han exercit docència a algun centre/curs on només es treballa amb dispositius electrònics com ara els Chromebooks. Malauradament, la resposta ha estat negativa. No ens han explicat per què.

Finalment, els representants d’UOB Ensenyament hem exigit que qualsevol docent que hagués exercit docència com a mínim durant un mes i hagués avaluat com a mínim una avaluació durant el confinament de la primera meitat del 2020, o hagués impartit docència a un centre amb semipresencialitat del curs 2020-21, durant un mes, i hagués avaluat com a mínim una avaluació, ha de quedar digitalment acreditat d’ofici, com a mínim amb un A1.

Per què un A1? Per realisme i per justícia. UOB és conscient que la certificació per evidències és només per als nivells B i C, i sap que no tots els docents tenen un nivell tan alt. Però UOB també és conscient del recordatori permanent que fan les nostres autoritats educatives en relació a que el concepte de “prova específica d’avaluació” no implica necessàriament fer un examen de tipus tradicional. Doncs bé, quina millor prova d’avaluació de competència digital docent volen, més que el fet tangible d’haver pogut ensenyar i avaluar partint del no-res durant un confinament i/o un curs fet en règim de semipresencialitat? Qui pot pretendre fer-nos creure que aquells que vam ser capaços de fer-ho així (i per fer-ho tots usàrem, en major o menor mesura, mitjans digitals) no hem demostrat de manera fefaent el nivell de competència digital més bàsic, el nivell A1? Quina millor “prova específica” podem oferir els mestres i professors de les nostres illes?

Però a UOB Ensenyament també tenim sentit de la responsabilitat social. Fins i tot admetent que els fons europeus per a la transformació digital tenen un caire finalista, a UOB ens fa mal pensar que cada euro gastat en un procés formatiu massiu no estrictament necessari és un euro que no es podrà usar per minvar la infradotació de mitjans digitals de massa centres educatius. UOB Ensenyament no té la mateixa idea de cost d’oportunitat (o priorització de la despesa pública, si ho preferiu) que la demostrada per la directora general, Sra. Amanda Fernández.

L’Administració s’ha escudat en subterfugis normatius que transcendeixen l’àmbit autonòmic, ja que es contravindria l’establert a la Conferència Sectorial d’Educació. Segons la directora general de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa, no es pot acreditar un nivell A1 perquè -alerta- no es pot assegurar que tothom demostràs competència a cada una de les sis àrees del nivell. A més, volen consensuar una prova específica a nivell estatal.

Doble falàcia: tothom sap que les acreditacions digitals no poden cercar la puresa de la perfecció, i els propis tècnics reconeixen que, en acreditar els docents fins i tot de nivell de competència més alt, s’haurà de tenir una certa flexibilitat, perquè en sentit estricte cap pràctica docent pot recollir tots els indicadors. D’altra banda, voler pactar un model de prova a nivell estatal al mateix temps que no s’ha volgut o pogut pactar un any de referència comú com a punt de partida per a homologar formacions prèvies, ens sembla una manifesta incoherència que, ens sap greu dir-ho, consideram inacceptable.

Els representants d’UOB Ensenyament hem deixat palès amb el nostre argumentari que es tracta d’una qüestió de voluntat política, tal com ha quedat demostrat en altres aspectes de la Resolució i que, en aquest cas, qui comanda no hi ve a bé. Així mateix, ha convidat la resta de sindicats a reflexionar sobre aquesta qüestió d’absoluta justícia -o injustícia-, per ser més exactes.

Malauradament, UOB Ensenyament ha votat en contra de la Resolució, mentre la resta de sindicats present a la Mesa ho han fet a favor. La Resolució s’ha aprovat per 4 vots a favor i 1 en contra. UOB, sempre democràtica, respecta però no comparteix, i manté amb orgull i dignitat la seva solitud opositora.

Seguirem lluitant per la dignitat del col·lectiu docent!