UOB Ensenyament defensa en solitari l’acreditació (quasi) universal en competència digital docent front la incomprensió de la Direcció General d’Innovació
Comunicat de premsa
El dia 20 d’abril de 2023 quedarà registrada com a una data trista. A la Mesa Sectorial sobre acreditacions de competència digital docent, UOB Ensenyament ha fet una proposta tan justa com revolucionària: acreditar, és a dir, reconèixer la competència digital docent, de tots aquells mestres i professors que vam participar activament del procés d’ensenyament-aprenentatge i la seva consegüent avaluació durant el període del confinament, i també durant el curs 2020-21, on la majoria de centres educatius impartiren ensenyaments en modalitat semipresencial. És just, perquè aquell miracle que férem entre tots no hauria estat possible sense disposar de la competència digital mínima no només per transmetre informació als alumnes, sinó també per assegurar una transferència digital amb ells que permetés avaluar-los. És necessari, perquè després d’aquell immens esforç, culminat amb èxit, l’única recompensa per als docents fou un copet a l’esquena i un congelament del sou durant dos anys que mai no s’ha recuperat. Resposta a la proposta d’UOB: NO.
UOB no ha estat massa ambiciosa: no hem demanat una acreditació de nivell B1 fonamentada en evidències (volem ser justos, i sabem que no tots els docents que participàrem d’aquella aventura tenim un nivell tan alt), només hem demanat una mica d’imaginació i flexibilitat a la directora general de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa, Sra. Amanda Fernández. En efecte, als docents se’ns recorda contínuament que una prova d’avaluació no ha de ser necessàriament un examen clàssic. Esperàvem que això ho podria entendre millor que ningú una directora general d’Innovació educativa. És molt senzill: donat que el nivell A1 es pot reconèixer amb una prova d’avaluació, basta reconèixer un fet evident, i és que tot docent que hagi treballat i avaluat usant mitjans digitals durant el confinament i l’època de la semipresencialitat ha demostrat competència digital docent bàsica, suficient per gaudir del reconeixement d’ofici de nivell A1. És raonable, és real, és una ditada de mel, i no costa doblers. De fet, permet estalviar doblers per dedicar-los a d’altres qüestions més urgents, com ara la infradotació de mitjans digitals que pateixen massa centres educatius de les nostres illes.
“NO”. Quan es pren una decisió, ben igual que quan s’avalua, es pot fer en positiu, millor que en negatiu. Es pot mirar l’actiu abans que el passiu. Es poden cercar solucions en comptes de posar pegues. Tot el procés d’acreditació de competència digital està tintat amb aquesta dialèctica: no s’ha consensuat un any de partida a nivell estatal per homologar formacions anteriors, no totes les comunitats autònomes filen prim amb cada àrea de cada nivell competencial, i tothom és conscient que gairebé cap acreditació de cap àrea de cap nivell podrà complir el 100% dels indicadors requerits. I és que la clau hauria de ser la valoració general de la competència digital docent, i no la recerca d’una perfecció impossible.
Malauradament, la Sra. Fernández s’ha estimat més escoltar les pegues i dificultats de caire tècnic que li plantejaven els seus assessors, que prendre una decisió política valenta i justa. Han arribat a argumentar la necessitat de consensuar proves d’avaluació a nivell estatal, cosa del tot incoherent amb la incapacitat -perjudicial per als docents- que han mostrat les comunitats autònomes per pactar un any de partida per homologar formacions prèvies a la publicació del Marc de Competència digital docent del 2022. L’anàlisi dels tècnics és necessària, i UOB la valora en la seva justa mesura, però la síntesi política final que es faci després ha de transcendir els tecnicismes i respondre a una cosmovisió global de la realitat d’uns docents que duim massa temps donant molt de nosaltres mateixos, demostrant competència -també digital- i rebent massa poc a canvi.
UOB Ensenyament ha estat l’únic sindicat present a la Mesa Sectorial d’Ensenyament públic que ha votat en contra de la intransigència, la manca d’empatia, i la manca de visió política de n’Amanda Fernández. No ho hem fet amb ràbia, sinó amb tristor. Perquè dia 20 d’abril de 2023, tothom ha perdut. I no era necessari, perquè hi podríem haver guanyat tots.
