Circular 324/2025
Circular 324/2025
La formació permanent és un dels pilars bàsics d’una educació de qualitat. UOB Ensenyament, des de la seva fundació, ha reclamat a la Conselleria d’Educació i Universitats una formació permanent per al professorat gratuïta, de qualitat i per especialitats.
Per una banda, és necessari que l’Administració reconegui la formació com una estratègia fonamental en el procés de dignificació de la tasca docent, del seu prestigi i de la seva consideració social, de manera que es faciliti l’actualització permanent de les competències professionals i el reconeixement de la complexitat i el mèrit de la tasca educativa.
Per altra banda, s’ha de tenir en compte el context general en què vivim: una etapa històrica trepidant en la qual els canvis esdevenen molt ràpidament i afecten totes les esferes socials —l’econòmica, la política i la social—. Dins del marc social hi trobam el sistema educatiu, el qual, a vegades, és més lent a l’hora d’assimilar i introduir canvis. Si a això últim hi afegim la falta de consens polític i la necessitat imperiosa que tenen els partits de modificar la llei educativa cada vegada que hi ha un canvi de color polític (a la nostra comunitat o a l’estat), ens trobem amb serioses dificultats per adaptar-nos a la nova realitat. Per tot això, el col·lectiu docent requereix formar-se al llarg de la seva trajectòria professional, per comprendre i adaptar-se a aquest món canviant i, així, poder esdevenir un referent.
Les lleis són clares en aquest sentit: segons l’article 102 de la LOMLOE s’estableix que la formació permanent constitueix un dret i una obligació de tot el professorat i una responsabilitat de les administracions educatives i dels mateixos centres. Per altra banda, la Llei d’Educació de les Illes Balears (LEIB) també remarca a l’article 144.2. el dret i el deure dels docents a tenir accés a la formació permanent, però a més a més afegeix que el dret s’ha d’exercir preferentment dins l’horari laboral.
Quina és la realitat, però?
És evident que l’Administració es preocupa més aviat poc pel que diu la llei quant a formació permanent. En primer lloc, la partida destinada a Formació Permanent del Professorat dins els pressuposts de 2024 va minvar un 0,11%, quan la resta va augmentar entre un 8% i un 20%. Els pressuposts del 2025, en ser una pròrroga de l’any anterior, teòricament seguiran aquesta tendència. En segon lloc, cal parar esment al fet que tampoc es té en compte la recomanació que fa la LEIB d’exercir el dret a la formació permanent dins l’horari laboral, preferentment. El col·lectiu docent que vol formar-se, sovint ha de recórrer a cursos fora de l’horari laboral, la qual cosa suposa uns esforços extra en l’àmbit de conciliació familiar i laboral.
Trimestralment, la Direcció General de Personal docent promou la formació a distància per al professorat i s’obre el període d’inscripcions a un llistat de cursos que, des de fa un temps segueixen una línia que des de UOB Ensenyament qüestionem. La majoria d’aquests cursos es basen en el benestar del docent, de l’alumnat i de l’ús de les tecnologies emergents. On és, doncs, l’àmplia oferta formativa individualitzada i especialitzada que estableix el Pla Quadriennal 2024-28 i que es marca com a objectiu? Si bé és cert que a principis d’any es van publicar les instruccions de les modalitats formatives incloses al Pla Quadriennal 2024-28 —seminari temàtic, grup de treball en xarxa, grup de treball de zona, trobades pedagògiques entre centres i grups de recerca—, les quals considerem que són una passa més envers la demanda d’UOB Ensenyament de racionalització en l’elaboració de materials i recursos educatius, és indispensable que els CEP assumeixin més responsabilitat quant a organització i desenvolupament.
A més, UOB Ensenyament vol destacar una novetat sense precedents d’aquest curs 2024-25: la inclusió d’un gran nombre de cursos de temàtica religiosa en l’oferta formativa per al professorat sota els auspicis de la figura coordinadora de religió catòlica als CEP. Aquesta formació no té cabuda en un espai destinat a formar el col·lectiu docent de l’ensenyament públic.
Per altra banda, UOB Ensenyament es posiciona en contra de la migració de Google cap a Microsoft —fet que suposaria, evidentment, que els docents s’haguessin de formar en l’ús d’aquestes noves eines i programes—. El cost que això suposa per als contribuents en concepte de llicències no és minso: un bon grapat de milions que s’injectaran a una multinacional. Però encara roman una qüestió: la Conselleria oferirà formació gratuïta i decent perquè els docents puguin formar-se en l’ús d’aquestes eines de Microsoft, o com és habitual, deixarà via lliure a empreses i sindicats-empresa perquè puguin lucrar-se amb l’esforç dels docents encara una mica més?
Un tema a part, però que UOB Ensenyament considera important, és la manera com l’Administració menysprea l’itinerari autoformatiu dels docents a causa de l’ínfima quantitat d’hores que es reconeixen quan un docent presenta tant titulacions universitàries com programes de formació realitzats per universitats o entitats de reconegut prestigi. Les hores reconegudes (100-150 h) en aquesta modalitat de formació no representen la dedicació i l’esforç dels docents que es formen per millorar la seva tasca. La raó és que no es troba dins la línia estratègica del mercadeig?
Què reivindica UOB Ensenyament?
a) Exigeix una formació de qualitat i gratuïta: la manca d’oferta de qualitat de la Conselleria quant a formació permanent deixa el camp obert a empreses —o sindicats-empresa— que fan negoci amb la formació dels docents mercadejant amb cursos de formació. Mentre la Conselleria ofereix una quantitat d’hores de formació ridícula, les empreses es lucren oferint formacions específiques que permeten acreditar un gran nombre d’hores. Així, els docents han de gastar una fortuna per poder tenir punts a la llista d’interins o al concurs de trasllats. UOB Ensenyament ha denunciat aquesta situació repetidament, però la Conselleria continua deixant la formació dels docents en mans d’empreses privades.
b) Ara que el Col·legi de docents és una realitat, l’Administració hauria de fer l’esforç d’escoltar les demandes reals dels docents per impulsar la millora de la qualitat de la formació permanent.
c) UOB Ensenyament considera que no podem deixar en les mans dels directors dels CEP, com a pràctica habitual, una qüestió tan important com és la tria del ponent, que actualment és fruit de decisions purament arbitràries. Per això, anam una passa més enllà i feim èmfasi en el fet que és indispensable establir uns criteris per determinar la tria dels ponents i formadors dels cursos. Rebutjam també que s’ofereixin formacions basades en pseudociència, sense evidències científiques. Si volem que la formació permanent del professorat esdevingui un element decisiu per donar resposta als nous reptes educatius plantejats per la societat actual, la tria dels ponents i formadors ha de ser rigorosa i tenir en compte criteris objectius més enllà d’unes bones pràctiques i referències prèvies.
d) UOB Ensenyament demana la retirada de qualsevol curs formatiu d’índole religiosa, ja que resulta incompatible amb el principi d’aconfessionalitat i laïcitat que ha de regir l’escola pública.
e) Posar fi a la improvisació per part de la Conselleria que, amb una excusa barroera sobre protecció de dades, pretén migrar tot el sistema a l’aplicatiu de Microsoft, amb la consegüent càrrega que suposarà —una altra vegada— per als docents l’aprenentatge i formació per ser aptes en l’ús d’aquestes noves eines, tal com va denunciar UOB Ensenyament. Per això, instam l’Administració a dissenyar i implantar un programari lliure.
f) UOB Ensenyament insta els CEP a dur la iniciativa de les noves modalitats formatives i que no tot aquest pes recaigui sobre la figura dels docents que hi volen participar. Segons la Resolució, en quatre de les cinc modalitats formatives, els CEP, bàsicament, han de realitzar la revisió de les sol·licituds i un suport i acompanyament simbòlic en el desenvolupament de les activitats.
g) UOB Ensenyament exigeix que es reconeguin la totalitat de les hores cursades mitjançant l’itinerari autoformatiu.
En conclusió, la formació permanent del professorat és cabdal, i per això, hauria de ser un puntal bàsic en el desenvolupament educatiu i la construcció del procés d’ensenyament-aprenentatge. El professorat, en la seva funció central de transmetre coneixements i fomentar el desenvolupament integral dels estudiants, exigeix una preparació especialitzada. A més la realitat social canviant i els moments tan complexos que vivim, obliguen les institucions públiques a abordar la capacitació docent de tal manera que garanteixi l’atenció educativa a l’alumnat.
Palma, 18 de febrer de 2025
