A UOB Ensenyament ens agrada anar per feina. Per això, tan bon punt com s’ha fet oficial el nomenament del nou conseller d’Educació i Universitats, hem sol·licitat formalment una reunió bilateral amb ell per tractar dues qüestions urgents i de la màxima importància:
D’una banda, fer el seguiment del desenvolupament del Segon Acord Marc, per tal de garantir-ne el compliment, amb especial atenció als punts calendaritzats per al curs 2023-2024 i encara no desplegats.
D’altra banda, expressar la nostra preocupació pel futur de la política lingüística al bell sí de l’ensenyament. Un cop més, pararem especial atenció al Segon Acord Marc, i concretament al seu punt número 30, que tracta específicament aquesta qüestió.
UOB resta vigilant des del primer minut per defensar els drets de la comunitat docent!
En aquesta entrada hi trobareu, de manera actualitzada, les preguntes més freqüents que fan referència als permisos i les llicències que tot docent pot sol·licitar depenent de la seva situació, tant administrativa com personal.
Extracte resum de l’enquesta formalitzada amb Google Forms.
L’afiliació d’UOB Ensenyament ha donat el vistiplau a la signatura del Segon Acord Marc per part del sindicat. Amb un 81,6% de vots favorables l’afiliació d’UOB Ensenyament s’ha posicionat a favor de signar-ho. Amb aquesta signatura el sindicat formarà part de la comissió de seguiment i de la subcomissió del Pla d’infraestructures a més d’accedir a la reunió de control de l’evolució de les ràtios el segon trimestre de cada curs. Conscients de la responsabilitat i compromís que assumim amb el col·lectiu docent des d’UOB Ensenyament vetllarem perquè la conselleria d’educació que surti de les eleccions autonòmiques de maig compleixi fil per randa els acords assumits pel Govern de les Illes Balears amb els docents. Ens hi trobaran ferms i amb el calendari en mà!
Com ja hem dit en alguna ocasió, l’assumpció d’aquest acord no implica cap renúncia en les reivindicacions assumides en el programa electoral amb el qual ens vàrem presentar a les eleccions del passat 1 de desembre de 2022. El que ens marcarà aquest Segon Acord Marc serà un full de ruta per desplegar i implementar tot un seguit de millores sociolaborals per als propers quatre anys.
Després de cinc sessions, al voltant de 18 hores de negociació i cinc esborranys els sindicats presents a la Mesa Sectorial d’Educació hem rebut la proposta definitiva del Segon Acord Marc. El proper dimarts 7 de març, com a tard, els diferents sindicats hauran de comunicar a la Conselleria d’Educació i FP si signen el segon acord marc.
La imminència de la dissolució del Parlament de les Illes Balears (4 d’abril) i en conseqüència el darrer Consell de Govern que podria oficialitzar el Segon Acord Marc negociat a la Mesa Sectorial d’Educació (MSE) (Consell de Govern de Govern de dilluns 27 de març) fan que sigui precís tancar el redactat final de l’acord i decidir l’adhesió al mateix o no. Aquesta antelació es deu a la necessitat que hi hagi prou temps perquè es puguin sol·licitar els pertinents informes als serveis jurídics i d’intervenció econòmica de la CAIB. Aquests informes, que són prescriptius, serveixen perquè a dia d’avui, es determini la viabilitat jurídica i econòmica d’un acord que s’ha d’anar desplegant al llarg dels propers quatre anys.
A UOB Ensenyament no ens n’amagam: estam satisfets amb la feina feta i els progressos obtinguts respecte del primer esborrany. Hem encarat una negociació tan important com la d’un acord marc amb fermesa, rigor i compromís amb les demandes històriques d’UOB Ensenyament. A l’hora de negociar les diferents propostes que implicaven gran mobilització de recursos econòmics hem seguit les següents premisses:
Orientar els recursos cap aquelles mesures que permetessin que un major nombre de companys i companyes se’n poguessin beneficiar.
En cas de no ser possible, prioritzar la dotació de recursos per a propostes que cerquin compensar aquells perfils docents que estan en pitjors condicions sociolaborals.
Així les coses, ja des de la primera reunió bilateral Conselleria – UOB Ensenyament (6 d’octubre de 2022) vàrem posar damunt la taula un seguit de propostes moltes de les quals finalment s’han inclòs dins el text definitiu. L’esforç de repicar, el fet que les darreres eleccions ens hagin permès continuar a la MSE i la convicció que les reivindicacions per les quals lluitàvem eren extrapolables a la major part del col·lectiu han tengut els seus fruits.
Tot i que som conscients que queden reivindicacions per les quals haurem de seguir lluitant i d’altres que caldrà concretar a l’hora de desplegar aquest segon acord marc, veiem amb bons ulls l’evolució que ha tengut el text des del seu primer esborrany. En aquest sentit, la unitat sindical que hi ha hagut per part de tots els sindicats amb representació a la MSE amb l’única adhesió de fora de la Mesa del sindicat Alternativa ha fet possible fer un front comú a l’hora d’anar conduint les negociacions per arribar al millor acord possible i sobretot, viable, d’acord amb la disponibilitat pressupostària tan actual com prevista per als propers anys.
Després de quasi una dècada d’existència a UOB Ensenyament l’experiència ens ha ensenyat que una cosa és pensar en el sindicat i l’altra ben diferent és pensar com a sindicat i per tant lluitar per a la millora de les condicions sociolaborals dels i les docents. El professorat al centre, en exclusiva, sense entrar en comèdies electoralistes ni cercar cap altre rèdit que no sigui el millor acord possible per a la millora de les condicions sociolaborals dels docents. Aquest ha estat el principi que ha regit en tot moment la nostra actuació al llarg de la negociació. Des d’UOB Ensenyament, sempre hem estat partidaris de centrar bé el tir, no frissar en les negociacions i sobretot no caure en la temptació de fer cartes als reis que finalment no es puguin complir. Al mateix temps, hem exigit la calendarització de totes les propostes que figuren dins l’acord a fi de poder seguir calendari en mà totes les actuacions de la Conselleria. És important deixar clar que l’acord marc no significarà cap renúncia a les demandes històriques d’UOB Ensenyament ni a les que puguin anar sorgint al llarg de la legislatura sindical 2022-2026. Aquest acord s’ha d’entendre com una concreció, priorització i calendarització d’una sèrie de propostes per a la millora de les condicions sociolaborals dels docents, en cap cas com una llista tancada.
El gran condicionant per a la cristal·lització de l’acord ha estat la vigència de la Llei d’Estabilitat Pressupostària i Sostenibilitat Financera de 2012 (Llei Montoro), que el PSOE no s’ha dignat a derogar en tots aquests anys i que incideix en el límit de l’augment de la massa salarial al qual pot fer front la CAIB. Així les coses, i com que moltes de les mesures implicaven augment de massa salarial (ja fos per l’augment de les retribucions o per la contractació de més docents) s’han hagut de prioritzar algunes propostes per damunt d’altres. L’ altre factor conjuntural que ha fet orientar les negociacions cap a la proposta final (directament relacionat amb la qüestió anterior) ha estat el fet que a partir de l’1 de gener de 2025 s’acabin els fons finalistes Next Generation de la UE que han servit d’ençà de la pandèmia per augmentar la contractació de docents per a programes temporals. Això farà que el 2025, la Conselleria d’Educació hagi d’assumir dins el seu pressupost la contractació d’aquests docents si no volem que s’eliminin totes aquestes places. Per posar xifres a l’assumpte això representa al voltant de 300 professors que estan treballant lligats a programes temporals (95 PROA+, 25 PTSC i 175 professors d’FP). Aquesta casuística és la que explica que la calendarització d’algunes propostes s’hagi hagut de dilatar una mica més en el temps.
Des d’UOB Ensenyament demanam a tots els docents que llegeixin atentament la proposta del Segon Acord Marc i en especial a la nostra afiliació que finalment serà qui decidirà si el nostre sindicat signa o no signa l’acord.
Què implicaria la signatura del Segon Acord Marc per a UOB Ensenyament?
Si el Segon Acord Marc és signat per la majoria de les forces sindicals presents a la MSE aquest acord, que es materialitzarà com a Acord de Govern, compromet l’administració que es configurarà a partir de les eleccions autonòmiques del proper mes de maig a respectar i dur endavant els compromisos heretats de l’anterior legislatura. A nivell sindical, els sindicats que finalment signin el Segon Acord Marc obtindran representació a dos òrgans que es creen a partir de les propostes incloses en el text final:
Comissió de seguiment: a diferència del primer acord marc de 2015, aquest segon acord tanca les propostes amb la creació d’una comissió de seguiment on hi tendran representació els sindicats que finalment signin l’acord. A instàncies d’UOB Ensenyament s’ha aconseguit tancar el text amb el requisit de convocatòria de la comissió de dues vegades (com a mínim) cada curs. Aquesta comissió tendrà com a objectius el seguiment de les diferents propostes de l’acord així com la calendarització i priorització per cada curs de mesures a implementar. A més, concretament la proposta 13 (Reducció de ràtios) assigna a la comissió el seguiment de la situació de les ràtios el segon trimestre de cada curs escolar. Amb aquest mecanisme es pretén evitar la signatura d’un acord marc on els sindicats no tenguin cap presència al llarg del desenvolupament del mateix i puguin participar i fer complir els compromisos adquirits per l’administració.
Subcomissió de seguiment específica del Pla d’Infraestructures 2023-2027: la proposta 35 inclou aquesta nova eina que permetrà als sindicats que signin l’acord seguir l’estat d’execució de les diferents infraestructures programades per la Conselleria d’Educació. D’aquesta manera es tendrà accés directe a una informació que molt sovint arribava via notícies de premsa. Cal valorar la importància d’aquesta subcomissió des del punt de vista sociolaboral ja que algunes de les mesures (com pot ser la qüestió de les ràtios) depenen en bona mesura de que s’executin les infraestructures planificades.
En cas que l’acord no fos signat per la majoria de forces de la MSE, la Conselleria d’Educació quedaria lliure d’aplicar o no les propostes fetes. En aquest escenari l’administració no tendria cap compromís ni estaria sotmesa a cap control per part dels sindicats quant a l’aplicació de les propostes.
Algunes propostes i quina ha estat la posició d’UOB Ensenyament
Cada una de les 36 propostes tenen valor per sí mateixes i milloren d’una manera o altra les condicions sociolaborals actuals dels docents. Tot i que hem participat de totes les propostes i acceptam totes les mesures que finalment s’han inclòs, us destacam algunes de les propostes més significatives i quin ha estat el paper d’UOB Ensenyament.
La numeració es correspon amb la numeració original de cada proposta que figura a la proposta definitiva:
1. Carrera Professional.
Què hem defensat des d’UOB Ensenyament? – Priorització de dotació econòmica de la part consolidable de la Carrera Professional (CP). Respecte del primer esborrany les quantitats s’han augmentat notablement: 1r tram (6a anys) 360e/any –> 600e, 2n tram (12 anys) 720e/any –> 960e, 3r tram (18 anys) 1.080e/any –> 1.440e. Des d’UOB entenem que els recursos econòmics, en tant que finits, s’havien de mobilitzar per aquelles mesures que poguessin arribar a un major nombre de companys i companyes. – Avançament de la calendarització en el cobrament de la CP. S’ha aconseguit avançar el cobrament del primer tram a l’inici del curs 2023-2024. – Relacionat amb l’anterior: inici del cobrament “a compte” de la CP encara que no s’hagin definit els ítems d’avaluació que regiran les avaluacions que permetin consolidar els diferents trams. S’ha aconseguit que l’inici de la percepció del 1r tram estigui calendaritzada en el temps (setembre de 2023) al marge que l’administració hagi iniciat el procés de negociació dels ítems a avaluar. – Desvincular la CP dels resultats de l’avaluació de centre. Aquesta ha estat una línia vermella d’UOB Ensenyament pel que fa al model de CP. S’ha aconseguit eliminar qualsevol referència al fet que, per consolidar algun dels tres trams, l’avaluació a la qual se sotmet voluntàriament el docent també anés lligada als resultats de l’avaluació de centre. – Definir una CP que tendeixi vers l’equiparació amb les carreres professionals d’altres sectors de l’administració pública. D’aquesta manera, la CP serà revisable en funció de l’evolució econòmica de la CAIB. Per a nosaltres era molt important no acceptar una CP congelada en el temps.
4. Supressió de la incompatibilitat del cobrament simultani dels complements de tutoria i cap de departament.
Què hem defensat des d’UOB Ensenyament? Aquesta i d’altres mesures varen ser proposades en un inici per UOB Ensenyament. En tot moment ha estat una prioritat per al nostre sindicat augmentar el reconeixement econòmic a la funció tutorial. Fa anys que denunciam l’augment de la càrrega de feina per part dels tutors i el poc reconeixement econòmic d’aquesta tasca. La nostra reivindicació al llarg de la negociació de l’acord marc ha estat molt clara en aquest sentit: duplicació de la quantitat del complement de tutoria. Tot i que ara no hàgim aconseguit exactament aquesta reivindicació la porta queda oberta ja que tant la concreció del tram no consolidable de la CP com la proposta 22 deixen entreoberta la possibilitat d’incrementar les retribucions econòmiques que perceben els tutors així com millorar les condicions en les que s’exerceix la funció tutorial. És a dir, el pla original seria pujar el complement singular i en cas que per limitacions pressupostàries això no fos possible, hi ha la porta oberta a incloure el cobrament de l’acció tutorial com a part de la carrera professional. El que sí hem aconseguit és que a Secundària el període de tutoria que no és d’atenció directa al grup es consideri també de docència directa, fet que permetrà a la gran majoria de tutors d’aquesta etapa tenir el dret a una hora de compensació d’hora lectiva (CHL) per al curs 2023-2024 (es pot veure a la proposta 10).
8. Finalització del procediment d’integració del professorat tècnic d’FP al cos de secundària, equiparació salarial del cos a extingir de PTFP.
Què hem defensat des d’UOB Ensenyament? Ja fa temps que des d’UOB Ensenyament defensam la creació d’un complement econòmic que permeti equiparar salarialment als funcionaris de carrera del cos de PTFP que no disposen de titulació universitària (perquè en el moment del seu ingrés en el cos no era un requisit). El redactat de la proposta 8 ha recollit el compromís de regular aquesta circumstància que s’haurà de concretar a la MSE.
10. Reducció de càrrega lectiva (ESO).
Què hem defensat des d’UOB Ensenyament? – Mentre no s’arribi al càlcul de la quota del professorat a 18 hores lectives, que s’estableixin mecanismes de compensació d’hores lectives per aquells professors que vagin més carregats tant d’hores com de nombre d’alumnes total que estan sota la seva docència. Alguns d’aquests mecanismes de compensació finalment s’han concretat dins la proposta 10. – Establiment d’un mínim d’hores de docència directa amb alumnes per evitar l’acumulació d’hores i hores de coordinacions. Amb aquesta mesura el que volem és redistribuir els recursos per evitar greuges comparatius entre companys. Aquest mínim s’ha establert en 12 hores com es pot veure a la proposta 10. – La compensació d’hores lectives als docents que assumeixen un major nombre d’alumnes a causa del no desdoblament de les seves matèries, tot i que no s’hagi concretat damunt el text definitiu sí que hi ha possibilitats d’avançar en aquest sentit ja que la proposta 26 inclou el compromís de la Conselleria a una nova regulació (prèvia negociació a la MSE) de les instruccions sobre l’horari dels docents.
11. Reducció de càrrega lectiva a Infantil i Primària (cap a les 23h de docència directa).
Què hem defensat des d’UOB Ensenyament? – La calendarització de la fita de les 23h lectives per a Infantil i Primària. Segurament aquesta sigui una de les grans fites d’aquest segon acord marc, la reducció de 2 hores lectives de docència directa per als mestres de primària per al curs 2024-2025. En aquest cas podem parlar d’un avanç significatiu en les condicions de feina d’aquesta etapa ja que sempre s’ha estat a 25 hores. – Així mateix, de la mateixa manera que per a ESO, per al curs 2023-2024 s’estableixen mesures de compensació d’hores lectives mentre no s’arriba a la plena implementació d’aquesta mesura.
La redacció final de les propostes 10 i 11 ha estat possible gràcies a la concreció que es va proposar des de la Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres.
13. Reducció de ràtios.
Què hem defensat des d’UOB Ensenyament? Que la reducció de ràtios no es plantegi en % sinó en nombres absoluts. Sempre hem defensat que en qüestió de ràtios les mateixes condicions de feina per a tots els grups d’una mateixa etapa educativa. De fet, com es pot veure a la proposta 13, aquest compromís s’ha aconseguit.
24. Eliminació de la penalització retributiva per les absències per malaltia inferiors a 5 dies.
Què hem defensat des d’UOB Ensenyament? Conscients del perjudici que ha generat a molts de companys aquesta regulació de l’època de les retallades. Des del nostre sindicat hem defensat que la mesura contemplàs tant les absències que sí que constitueixen baixa mèdica com aquelles en les quals només es prescriu repòs domiciliari (generalment fins a un màxim de 3 dies). Celebram que s’hagi inclòs aquesta mesura amb el redactat exacte que defensàvem des d’UOB Ensenyament.
15. Restabliment de les llicències per estudis.
Què hem defensat des d’UOB Ensenyament? Aquesta proposta ha estat una proposta liderada en tot moment pel nostre sindicat. Celebram que s’hagi inclòs dins el text final de l’acord. La nostra posició és que es recuperin les llicències per estudis (retribuïdes i no retribuïdes) així com es concedien el 2011 abans de les retallades.
18. Reducció de mitja jornada voluntària no retribuïda per a tot el personal docent.
Què hem defensat des d’UOB Ensenyament? Que tot el professorat (funcionaris de carrera i interins) pugui acollir-se a aquesta reducció voluntària sense haver de justificar cap circumstància particular. Celebram que finalment s’hagi inclòs aquesta possibilitat, sempre amb la condició que es pugui proveir la substitució. Això serà possible sempre que per aquella especialitat hi hagi alguna persona a la llista d’interins.
20. Regulació del gaudi del permís de maternitat/paternitat a mitja jornada.
Què hem defensat des d’UOB Ensenyament? La inclusió d’aquesta mesura correspon a una iniciativa del nostre sindicat que vàrem fer a la penúltima sessió de la negociació de l’acord. L’existència de regulació prèvia dins el sector públic d’aquesta modalitat de gaudi del permís de maternitat/paternitat va fer que Conselleria veiés clar que no hi havia cap impediment per a regular-ho. Amb aquest reconeixement les 10 setmanes que actualment succeeixen a les 6 de gaudí immediat al naixement es podran gaudir a mitja jornada amb el conseqüent allargament a 20 setmanes.
21. Regulació de l’any sabàtic.
Què hem defensat des d’UOB Ensenyament? Aquesta reivindicació també ha estat una de les reivindicacions històriques d’UOB Ensenyament que hem aconseguit materialitzar dins aquest segon acord marc. A falta de concretar la regulació a la MSE, la idea és poder gaudir d’un any sabàtic amb el cobrament del % de la nòmina que resulti de la minoració de les percepcions retributives els 4 anys anteriors.
26. Revisió de les instruccions sobre l’horari dels docents per a implementar en la professió docent les 35 hores de jornada laboral, límit d’assistència al centre per al personal a mitja jornada i dret a la desconnexió digital fora de l’horari laboral.
Què hem defensat des d’UOB Ensenyament? La inclusió del dret a la desconnexió digital ha estat una mesura inclosa in extremis a l’última sessió de la MSE. Conscients de la càrrega fora d’horari a la qual molts docents estan sotmesos per mor de la hiperconnexió causada principalment pels smartphones, des d’UOB Ensenyament volem posar punt i final a aquests mal vicis que l’únic que fan és augmentar de facto la jornada laboral del treballador docent.
Aquestes només són algunes de les reivindicacions que hem fet des d’UOB Ensenyament i com s’han concretat. Per una qüestió de síntesi no ens estendrem més. Restam a disposició de tot el professorat per explicar quin ha estat el paper del nostre sindicat al llarg d’aquestes 6 sessions de la MSE que han donat com a fruit les 36 propostes que conformen el text definitiu del segon acord marc. No obstant això, i per les fortes implicacions que pot tenir aquest acord (en cas que sigui aprovat per la majoria dels sindicats de la MSE), recomanam a tot el professorat la lectura del document.
Davant la imminent convocatòria de concentracions del proper dimecres 22 de febrer per part de les diferents Juntes de Personal Docent No Universitari (JdPDNU)(Mallorca, Menorca i Eivissa-Formentera) el conseller, estret per les circumstàncies, va exigir la desconvocatòria immediata de les mobilitzacions. Després de parlar-ne entre els sindicats amb representació a la mesa es va arribar a la contraproposta de congelar les mobilitzacions, en cap cas desconvocar-les. Això es tradueix en no iniciar la campanya de difusió de mobilitzacions, de moment, i seguir negociant. En qualsevol cas, com que els organismes convocants de les concentracions són les tres JdPDNU la ratificació d’aquesta contraproposta de congelació feta per part dels sindicats presents a la MSE es dóna per vàlida pel fet que cap altre dels sindicats no presents a la MSE hagi expressat la seva oposició. Després d’aquest recés, la Conselleria va acceptar la contraproposta i es va acordar el següent:
Que ahir horabaixa com a tard tots els sindicats haurien concretat per escrit les seves reivindicacions i les haurien enviat al secretari general d’educació el Sr. Tomeu Barceló.
Que la Conselleria d’educació faria una contraproposta al llarg del dia d’avui
Que es tornaria a convocar la MSE per dilluns 20 de febrer a les 13h.
Així les coses, es va procedir a seguir tractant punt per punt les propostes que havien quedat pendents de discussió respecte la sessió de dimarts.
Què hem defensat des d’UOB Ensenyament?
Proposta 1. Increment retributiu per als anys 2023 i 2024 en base a les negociacions que es duguin a terme en el marc de la Mesa de l’empleat públic de la Comunitat Autònoma de les IB.
Afegir que els increments retributius es faran tant damunt les retribucions bàsiques com damunt les retribucions complementàries.
Proposta 2.Desenvolupament d’una carrera professional docent, durant el 2023 i fins el 2027, en el marc de la disposició addicional setena de la LOMLOE i de l’article 92.1 de la Llei d’educació de les Illes Balears (veure esborrany actual).
Augment de les quantitats del Complement de carrera professional per trams:
Primer tram (6 anys): 360e/any (proposta inicial) –> 720e/any
Segon tram (12 anys): 720e/any (proposta inicial) –> 1.420e/any
Tercer tram (18 anys): 1080e/any (proposta inicial) –> 2.160e/any
Creació del quart i cinquè tram (no es preveuen a l’esborrany).
Quart tram (24 anys): 2.880 e/any
Cinquè tram (30 anys): 3.600e/any
Eliminació de qualsevol referència a la vinculació entre el COMPLEMENT DE CARRERA PROFESSIONAL PER TRAMS i l’avaluació del centre. Ens oposam a la vinculació entre carrera professional i avaluació col·lectiva o resultats del centre. Ha de ser resultat del treball individual, sense condicionants externs al desenvolupament de la tasca per part del treballador.
Addició de la condició de revalorització anual dels trams d’acord amb el que dictin els Pressuposts Generals de l’Estat per a les retribucions bàsiques dels funcionaris.
Addició de la cobertura de la Carrera Professional per als ATD i els alliberats sindicals.
Proposam la reducció de la consolidació parcial del complement de direcció a uns mínims. A mateixa feina, mateix sou. Tots els docents que facin de docents han de tenir el mateix sou. Actualment aquesta partida representa 300.000e/any del pressupost reservat a nòmines de la Conselleria d’Educació. Revertir aquesta consolidació per a la socialització de l’augment de la carrera professional. Per això proposam que la reducció de la consolidació parcial del complement de direcció sigui la següent:
Consolidació per 4 anys en el càrrec actualment 25% → 3%
Consolidació per 8 anys en el càrrec actualment 40% → 6%
Consolidació per 12 anys en el càrrec actualment 60% → 9%
Proposam que l’augment del complement de director sigui del 50% enlloc del 20% proposat. Reconeixem la tasca que suposa assumir la direcció d’un centre i per això ha d’estar ben remunerat, però només mentre es duu a terme la feina.
Desconeixem quines són les funcions que tendrien dret a retribució a la proposta amb els Complements no consolidables. Des d’UOB Ensenyament defensam la retribució dels càrrecs de coordinació establerts tant a primària com a secundària (per exemple, coordinadors de cicle de primària, coordinadors TIC, extraescolars). Aquests càrrecs hauran de ser nomenats tot respectant el principi de lliure concurrència.
Proposta 3. Supressió de la incompatibilitat en la percepció del complement de tutoria i el complement de cap de departament.
Inclusió de la duplicació del complement de tutoria a partir del curs 23-24.
Proposta 4. Consolidació de les 2.508 places docents creades des de 2016 i la millora progressiva de les plantilles.
Res a dir.
Proposta 5. Finalització del procediment d’integració del professorat tècnic de formació professional al cos de professors de secundària convocat.
Completar aquesta proposta amb:
Equiparació salarial (amb retroacció a l’entrada en vigor de la LOMLOE) mitjançant la creació d’un complement autonòmic de tots els funcionaris interins i funcionaris que estan en pràctiques o hi varen estar durant el curs 21-22 que compleixen amb el requisit de tenir una titulació universitària.
Equiparació salarial mitjançant la creació d’un complement autonòmic dels funcionaris de carrera d’FP sense titulació universitària perquè en el moment de l’ingrés no era requisit i per a tots els mestres de taller d’arts plàstiques i disseny.
Proposta 6. Convocatòria anual de concurs-oposició durant el 2023, 2024, 2025, 2026 i 2027 amb la finalitat d’estabilitzar les plantilles, al marge del procés d’estabilització per concurs, per assolir la fita d’un màxim del 8% d’interinitats.
Exigim una nova redacció explicitant la convocatòria de les taxes de reposició. Fermar la proposta davant futurs governs negligents amb el sector públic docent.
Convocatòria per illes.
Proposta 7. Creació d’un grup de substitucions permanent de personal docent adscrit a la Direcció Territorial d’Eivissa i Formentera i a Menorca.
Volem aclarir quines especialitats serien les que conformarien aquesta llista.
Defensam la creació de dues llistes separades, una per a Eivissa i una per a Formentera.
Creació també d’un grup de substitució ràpida de mestres a Mallorca.
Proposta 8. Assoliment en el termini màxim de 4 cursos de les 18 hores lectives per al personal docent de secundària.
Defensam que aquesta reducció hauria de ser com a màxim d’aquí a 2 cursos i sense introduir sofismes del tipus 18h màxim 21h.
Proposta 9. Assoliment en el termini de 4 cursos de les 24 hores de docència directa dels mestres d’infantil i primària.
Exigim la calendarització de les 24h d’aquí a 2 cursos i introduïm l’exigència de les 23h d’aquí 4 cursos.
Proposta 10. Reducció progressiva de ràtios, en el termini de 4 anys, en un 10% de les ràtios màximes en aquells centres que comptin amb un ISEC inferior a -0,25, i entre un 10% i un 20% en els centres d’atenció preferent i mantenir les ràtios mitjanes per davall de les actuals que són.
Si a 2n cicle EI i EP tenen ràtio màxima de 25. -10% = 25-2’5 = 22’5 → 23 (arrodoniment a l’alça) Diferència de criteri d’arrodoniment en el cas de BAT que tenen ràtio màxima de 35 -10% = 35-3’5 = 31’5 → 31 (arrodoniment a la baixa) Defensam el mateix criteri d’arrodoniment per al 2n cicle d’EI i EP que el criteri de Batxillerat. Arrodoniment a la baixa també per a 2n cicle EI i EP. Ràtio màxima -10% = 22
La reducció de les ràtios no s’ha de plantejar a partir de ràtios mitjanes sinó per tots els grups.
Proposta 11. Consolidació mitjançant la modificació de la RLT, en l’exercici de 2023, de les places d’auxiliar administratiu als centres d’educació infantil i primària.
Dotació centres 0-3. El primer cicle d’EI no contempla cap auxiliar administratiu. Aquests darrers cursos, de la mateixa manera que a les altres etapes s’ha incrementat la tasca administrativa en aquest cicle. Una opció seria la creació d’equips de suport administratiu itinerants per determinats moments del curs.
Proposta 12. Restabliment de les llicències per estudis, a partir del curs 2023-2024, retribuïdes i no retribuïdes, amb l’objectiu d’estimular la formació i la recerca educativa. S’han de negociar els criteris i el nombre de llicències en la Mesa Sectorial d’Educació.
Reclamam que el restabliment sigui amb les mateixes condicions del 2011.
Proposta 13. Proposta de revisió i actualització de les mesures del Fons d’Acció Social.
Afegir un ajut per al lloguer d’habitatge per aquells que s’hagin de desplaçar d’illa de residència.
La solució real és un increment substancial i acord amb el cost de la vida —inclòs l’habitatge— a cada una de les illes, del complement d’insularitat.
UOB insisteix en les mesures per al fons d’acció social que UOB ja ha explicitat i enviat :
Actualització de les quantitats amb l’IPC acumulat des de 2002.
Incloure els estudis de CF de Grau Superior en els ajuts de matrícula i material.
Incorporar-hi tots els conceptes que existeixen a funció pública.
Proposta 14. Reducció de mitja jornada voluntària no retribuïda per a tot el personal docent sempre que sigui possible.
Hem exigit la concreció de sempre que sigui possible.
Proposta 15. Creació d’un grup de treball per revisar el catàleg de malalties professionals.
Res a dir.
Proposta 16. Regulació, prèvia negociació amb els sindicats, dels permisos retribuïts per assumptes propis al personal docent tant per funcionaris com per interins i dels permisos sense retribució.
Res a dir.
Proposta 17. Revisió i nova regulació, prèvia negociació en la Mesa Sectorial d’Educació, de les instruccions sobre l’horari dels docents per a implementar en la professió docent les 35 hores de jornada laboral, concretar els límits dels dies d’assistència al centre per al personal docent amb reducció de jornada i revisar el nombre d’hores de lliure disposició, entre d’altres.
A Secundària, la tornada a les 35 hores setmanals haurà de suposar la tornada a les 25 hores de presencialitat als centres, que era la jornada anterior a les retallades.
Acabar amb la distinció artificiosa, inventada per l’actual Administració, entre hora lectiva de docència directa i hora lectiva sense docència directa (hora de tutoria secundària), i tornar a donar la mateixa consideració a totes les hores lectives a tots els efectes en establir les instruccions sobre l’horari dels docents.
A les instruccions horàries, supressió d’ambigüitats que permetin als equips directius fer interpretacions capcioses per tal d’augmentar de facto la presencialitat als centres.
A les instruccions horàries, suprimir la limitació de CHL que es poden gaudir: s’han de gaudir totes aquelles que pertoquin.
Assegurar (marcar a les instruccions) que l’horari de les mitges jornades serà, amb caràcter general, de 3 dies, i en cap cas de més de 4 dies setmanals.
Definir un nombre mínim d’hores de docència setmanal per tal d’evitar l’acumulació d’hores de coordinació en determinats docents.
1/3 Jornada. Que es cobreixin les reduccions d’un terç de jornada, evitant que companys no la gaudeixin per evitar la sobrecàrrega sobre els companys de departament.
Proposta 18. Inclusió en els plans de formació del professorat de la formació específica per especialitats i de didàctica de les distintes àrees.
Formular els plans de formació d’acord amb les demandes del col·lectiu docent, és a dir, que es puguin fer propostes de formació específica des dels mateixos departaments didàctics dels centres.
Potenciar la participació dels Departaments a l’hora de definir l’oferta formativa intercentres per poder organitzar més formacions específiques.
Proposta 19. Negociació en el marc de la Mesa Sectorial d’Educació del procediment, la formació i les equivalències o convalidacions per a l’obtenció dels distints nivells del marc de referència de la competència digital docent.
Exigim que les hores reconegudes dels cursos s’acostin a les hores reals de formació que impliquen: la formació semipresencial de l’IBSTEAM no reconeix totes les hores de feina i treball necessàries per a completar el curs.
Exigim que tota formació reconeguda en competència digital anterior al 2020 sigui mapejada per establir-ne equivalències i convalidacions a efectes del nou marc de referència de competència digital docent (a Catalunya compten des del 2017).
Exigim que, a efectes de convalidar/establir equivalències amb activitats amb contingut digital que impliquin transferència amb alumnat, es tenguin en compte no només aquelles de les que el docent conservi evidència material, sinó també aquelles que, per la seva naturalesa, hagin implicat necessàriament una transferència amb alumnat; en tal cas, no seria necessari mostrar les evidències, només demostrar que s’ha participat de l’activitat o programa educatiu en qüestió.
Negociació Pla Transformació Digital a la MSE. Aquest pla té implicacions estratègiques per a la funció docent més enllà de l’acreditació digital. Per exemple, pot implicar greus limitacions a l’autonomia docent i a la llibertat de càtedra. Per això exigim que tot el Pla de Transformació Digital es negociï a la MSE.
Els centres han de contractar tècnics informàtics per tal de permetre que els coordinadors TIC facin la feina pedagògica i coordinadora que els pertoca, en comptes de dedicar-se al manteniment dels equips informàtics del centre.
Proposta 20. Negociació d’un protocol per a les agressions als docents.
Demanam que es faci una calendarització del grup de treball i que comenci a fer feina immediatament.
Proposta 21. Elaboració d’un pla d’igualtat.
Demanam que es faci una calendarització del grup de treball.
Proposta 22. Proposta del Pla d’infraestructures educatives 2023-2027 i rendició de comptes de l’execució del Pla d’infraestructures 2016-2023.
Creació d’una comissió de seguiment amb rendició de comptes de manera annual.
Proposta 23. Proposta d’un pla de climatització de centres que contengui una auditoria de l’estat dels centres i un pla d’inversions en el marc del Fons de Cooperació Territorial.
Defensam una calendarització i el compromís que aquest pla ja estigui implementat abans del mes de juny de 2023.
Propostes que no estan a l’esborrany i que UOB Ensenyament ha defensat que s’hi incloguin.
Des d’UOB Ensenyament tenim memòria i no oblidam els compromisos adquirits amb la nostra afiliació. Per això negociarem perquè s’hi incloguin les següents propostes:
Proposta 24. Compensació de dues hores lectives per aquells professors de secundària i batxillerat que acumulin més de 125 alumnes sota la seva docència directa.
Proposta 25. Compensació de dues hores lectives per als tutors de Primària.
Proposta 26. Remuneració del 100% de les baixes de menys de 5 dies des del primer dia.
Proposta 27. Any sabàtic. Regulació, prèvia negociació en el marc de la Mesa Sectorial d’Educació, d’un any sabàtic retribuït de lliure disposició amb la minoració d’un percentatge de les percepcions retributives en els 4 anys anteriors.
Conscients de l’estat d’esgotament dels companys i companyes seguirem negociant fins al darrer minut a fi de poder obtenir el millor Acord Marc possible. Finalment serà l’afiliació d’UOB Ensenyament qui decidirà si el signam o no.
Avui dematí s’ha reunit la Mesa Sectorial d’Educació en sessió extraordinària. Per part de la Conselleria d’Educació hi han assistit el conseller Martí March, el secretari general, Tomeu Barceló i la directora general de Personal Docent, Rafaela Sánchez. La convocatòria només comptava amb un únic punt a l’ordre del dia:
Des d’UOB Ensenyament hem volgut fer una prèvia abans d’iniciar la negociació i hem proposat alterar el modus operandi habitual de les meses que consisteix en un torn de paraula on els diferents sindicats exposen les seves qüestions, els representants de la Conselleria prenen nota (o no) i després un cop acabades totes les intervencions responen (o no) a les qüestions plantejades per la part sindical. Així les coses, des d’UOB Ensenyament hem defensat una dinàmica de treball més rigorosa d’acord amb la importància del què hi ha damunt la taula. Hem plantejat la necessitat d’anar tractant punt per punt a fi que la Conselleria sigui ben conscient de les reivindicacions que feim des d’UOB Ensenyament i que alhora obtinguem resposta a totes aquestes qüestions.
Per part de la Conselleria han marcat el termini aproximat d’un mes (mitjans de març) perquè l’acord arribi a la seva forma definitiva. Per part nostra hem volgut insistir en determinar la data límit per poder negociar el text definitiu. En qualsevol cas la decisió sobre l’adhesió o no d’UOB Ensenyament al Segon Acord Marc correspondrà a l’afiliació, com no podria ser d’altra manera.
Al mateix temps hem volgut deixar clar des del primer moment que no frissarem per acabar les negociacions i que esgotarem fins al darrer moment possible a fi d’aconseguir el millor acord per a sotmetre a la valoració dels companys. Després de quasi 3 hores de negociació s’ha decidit interrompre la sessió d’avui i reprendre-la el proper dijous a partir de les 9h. Concretament, avui s’han els primers 7 punts dels 23 que actualment hi ha a l’esborrany. Val a dir que s’ha deixat la porta oberta a incorporar-ne d’altres una vegada s’hagin negociat els actuals 23). Per no segmentar el resum de la Mesa Sectorial (que en rigor no ha acabat) difondrem el resum sencer amb totes les intervencions d’UOB Ensenyament i les respostes per part de la Conselleria un cop hagi conclòs la Mesa a partir de la continuació del proper dijous.
A finals de gener de 2023 hem rebut una nòmina, on sembla que ens han apujat el sou un 2,5%, i també sembla que ens tornen els doblers robats als pressupostos de 2020 i 2021. És mentida. Repetim: és mentida.
L’any 2020 ens minvaren el Complement Específic de Comunitat Autònoma i ens congelaren la resta de retribucions complementàries (tot excepte el sou i els triennis), en comptes d’apujar-los un 2%, tal com deia la llei.
L’any 2021 ens congelaren totes les retribucions complementàries (tot excepte sou i triennis), que per llei haurien d’haver apujat un 0,9%.
Això és robar. Per tant, tenim un Govern que ens pren allò que és nostre.
El Govern trampós, per por de perdre vots, va prometre que restabliria les nostres nòmines i ens tornarien el 2% i el 0,9% robats durant el 2020 i el 2021 a la nòmina de gener de 2023.
Quan vegeu la vostra nòmina de 2023, creureu que han complit, perquè tots els conceptes retributius hauran apujat un 2,5%. I el Complement Específic de Comunitat Autònoma, un poc més i tot.
Però només és fum. Aquestes apujades corresponen als augments d’un 2,5% anual ordenats pel Gobierno Central per al 2023, més la recuperació de la minva del 2020 del Complement Específic de Comunitat Autònoma.
Però tot allò que es va congelar el 2020 i el 2021 seguirà congelat. I ens havien promès el contrari. Mentre prometien recuperar-ho tot, feien un Acord de Govern amb poca publicitat on només es comprometien a restablir els conceptes minvats, però no els congelats.
Per a posar-ho en xifres, clar i català: la pujada total corresponent al període 2020-21 hauria d’haver estat d’un 2,9% i s’ha quedat, per als docents, en un miserable 1,2%. Ens han fotut un 1,7% del nostre sou!
Si penses que un 1,7% no és tan greu, et posam dos exemples: un docent que cobra devers 35.000 € anuals n’hauria de cobrar 35.600. I un que en cobra devers 45.000 n’hauria de cobrar uns 45.800. En altres paraules, en funció del teu cos i antiguitat, el Govern s’està apropiant indegudament d’entre 500 i 1.000 € que són teus! Com et quedes?
Qui fa el contrari d’allò que promet, és un mentider. Governmentider.
El Decret 118/2002, vigent, diu, a l’article 5: La quantitat total, especificada a l’article anterior, que constitueix el denominat “complement específic de comunitat autònoma” s’ha d’incrementar anualment en el mateix percentatge que la corresponent Llei de pressuposts generals de cada any determini per a les retribucions bàsiques dels funcionaris.
UOB ha exigit per escrit, i per dues vegades, el compliment de l’article 5 al Govern amb caràcter retroactiu des de 2020. Ens han respost que no tres vegades, totes per escrit.
La democràcia és l’imperi de la llei. Qui no compleix la llei, no és un demòcrata. Govern antidemocràtic.
El sector sanitari amenaçà amb vagues per a inicis del 2023 si el Govern no els apujava el sou. El Govern, en any electoral, i sempre covard, ha apujat el sou dels sanitaris.
I tu, docent a qui han robat i enganat, què creus que hem de fer davant el Govern de covards que ens pren allò que ens pertany, que ens menteix, i que menysté la democràcia?NO CREUS QUE EL MOMENT DE LA MOBILITZACIÓ ÉS ARRIBAT? NO CREUS QUE MENTRE NO MOSSEGUEM, ELLS CONTINUARAN FOTENT-NOS?
Ahir, dilluns 16 de gener de 2023, després que es constituís en sessió extraordinària la Mesa Sectorial d’Educació (MSE), tot seguit se’n celebrà una d’ordinària, la primera de la legislatura 2022-2026, amb el següent ordre del dia:
1. Lectura i aprovació de l’acta de la sessió núm. 339 En aquest punt no hi hagué cap esmena.
2. Esborrany de resolució del conseller d’Educació i Formació Professional per la qual es convoca el procediment perquè el professorat del cos, a extingir, de professors tècnics de formació professional s’integri en el cos de professors d’ensenyament secundari. En relació amb aquest punt, indicar que el procediment d’integració ve marcat per una norma superior, és una transposició del RD 800/2022. Per tant, en conseqüència, poca cosa objecte de canvi, però sí molt a esmenar, reivindicar i lluitar per part d’UOB Ensenyament. D’entrada, pel que fa a la integració, les persones interessades a realitzar-ho, tindran dos procediments, sempre que compleixin amb els requisits de ser funcionari de carrera i estar en possessió d’una titulació universitària. S’habiliten dos procediments: 1. IMMEDIAT (Annex I): el termini per a realitzar el tràmit d’integració (en l’esborrany apareixen unes altres dates) serà del 27 de gener a les 10:00 h al 24 de febrer a les 10:00 h a través del tràmit telemàtic habilitat a l’efecte. Assenyalar que tindrà caràcter retroactiu des de 19 de gener de 2021, llavors, tot aquell funcionariat de carrera que s’integri al cos d’A1 perquè té tots els requisits per aconseguir-ho, rebrà – presumiblement – en la nòmina del mes d’abril de 2023 la retroactivitat de les diferències en el sou entre A1 i A2. 2. OBERT (Annex II): aquest procediment, que s’obrirà l’1 de setembre de 2023 i romandrà obert fins al 19 de gener de 2026, està destinat al professorat que reuneixi els requisits i condicions necessaris per a la integració després del 24 de febrer de 2023, o bé que, reunint-los a aquesta data o abans, no hagi sol·licitat la integració dins del termini del procediment immediat. Les sol·licituds presentades dins d’aquest procediment produiran efectes econòmics des de la data de registre de la sol·licitud. UOB Ensenyament ha reivindicat que els efectes retroactiustambé s’apliquin al funcionariat en pràctiques i als i les interines, i que el tràmit obert s’allargui sine die més enllà del 2026. Tant en una com en altra reivindicació, Conselleria va respondre que totes aquestes qüestions estan subjectes a legislació estatal.
3. Torn obert de paraula En aquest punt de l’ordre del dia UOB Ensenyament va reivindicar, una vegada més, l’absoluta necessitat d’arribar a aconseguir que tots els i les docents siguin integrats en el grup A1, en resum, que hom cobri el mateix per fer la mateixa feina. En aquest sentit, es va demanar: – La creació d’un complement salarial autonòmic pels professors tècnics funcionaris de carrera sense titulació universitària i que, per tant, no seran integrats en el grup A1, i que eviti el greuge comparatiu que suposa l’aplicació d’aquesta norma. Ressaltar que vàrem ser l’únic sindicat docent que reivindicàrem aquest complement en la MSE d’ahir. A més, aquesta mateixa petició ja fou registrada formalment el passat 13 de gener de 2023 per UOB Ensenyament davant Conselleria. – Que s’exigeixi a l’Administració estatal que legisli la integració en el grup A1 d’aquells cossos que actualment encara són considerats A2: mestres i mestres de taller d’escoles d’arts.
UOB Ensenyament no afluixarà amb la consecució d’arribar a aconseguir el cos únic d’ensenyants i la mateixa retribució per tots els i les docents.
UOB Ensenyament vol posar de manifest el seu malestar després d’haver assistit a la mesa tècnica de condicions sociolaborals. Una de les propostes de l’Acord Marc és la dotació progressiva en el termini de 4 anys als centres d’infantil i primària de personal docent addicional per tendir a la reducció de la jornada lectiva del personal docent. Ens han dit que aquest increment de recursos farà referència a dotar d’una figura de +1 a cada centre i com sabem, això no és suficient. Exigim que no s’ajorni ni un curs més la dotació de personal docent, ja que la situació que viuen els mestres és insostenible. Un altre factor important és la sobrecàrrega burocràtica. El temps que es dedica a la paperassa és temps que es perd pel procés d’ensenyament – aprenentatge. Afegir també que UOB ha tornat a fer la petició de minvar les ràtios màximes actuals, i complir les establertes en 18 i 23 alumnes al segon cicle d’Infantil i Primària, respectivament. La reducció progressiva de ràtios en el termini de 4 anys és a un període massa llarg, ha de ser més immediat.
UOB Ensenyament no signarà cap Acord Marc que no suposi la reducció d’hores lectives pel curs 2023-2024 a 24 hores i pel curs 2024-2025 a 23 hores del personal docent d’infantil i primària.
