El passat divendres 12 de desembre de 2025, es va reunir la Mesa Sectorial d’Educació en sessió ordinària. Per part de l’Administració hi van assistir, entre d’altres, la directora general de Personal Docent i Centres Concertats, senyora Joana Maria Cabrer; la directora general de Formació Professional i Ordenació educativa, Isabel Salas; la directora general de primera infància, Neus Riera; el secretari general, Mateu Sunyer i la directora general de Planificació i Gestió educativa, Catalina Ginard entre altres. L’ordre del dia va ser el següent:
- Lectura i aprovació d’actes de sessions anteriors.
- Esborrany de les Instruccions sobre els horaris dels professionals dels Equips d’Atenció Primerenca (EAP) dependents de la Conselleria d’Educació i Universitats.
Fa unes setmanes, UOB Ensenyament havia detectat que els professionals que treballen en els EAP tenien una jornada de 30 hores de permanència i 37,5 hores totals, fixades a l’Ordre 4/2023 i així ho va comunicar a la Direcció General de Primera Infància, Atenció a la Diversitat i Millora Educativa, que va contestar que ho traslladaria als seus serveis jurídics.
Quan vam rebre aquest esborrany, UOB Ensenyament va celebrar que els professionals que treballen als Equips d’Atenció Primerenca passin, amb la nova Resolució, a tenir una jornada de 29 hores de permanència al centre i 35 totals, com la resta de docents.
Les nostres demandes a la Mesa van ser:
- Que només siguin els coordinadors o coordinadores que hagin de quedar-se fins al 15 de juliol a les seus pertinents. La resta de membres de l’EAP, si ha acabat les seves tasques, hauria de poder finalitzar el 30 de juny.
- Que les hores complementàries es puguin acumular totes a un mateix dia, per exemple, divendres, per tal de millorar la coordinació entre tots els membres que formen part de l’EAP, donar acompanyament als nouvinguts, preparar material, consensuar aspectes pedagògics per donar una resposta educativa adequada a l’alumnat, entre altres.
- En aquest esborrany es diferencia entre hores lectives de docència directa i d’atenció indirecta a l’alumnat. Aquestes han de sumar un total de 5 hores diàries, per tant, la sisena hora serà la considerada com hora complementària. A l’Ordre 4/2023 no queden clares quines són directes o indirectes i, en conseqüència, demanem concreció.
- Instam que s’afegeixi un nou paràgraf que especifiqui que tot l’equip que forma part de l’EAP, per votació majoritària dels seus membres, decidirà a principi de curs l’horari a desenvolupar durant tot el curs escolar.
La resposta de la Conselleria va ser negativa en tots els aspectes, com era d’esperar. De fet, gairebé cap de les aportacions fetes per UOB Ensenyament va ser tinguda en compte i és que abans d’iniciar la negociació del punt, la directora general, Neus Riera, va transmetre la seva intenció de no modificar ni una coma de l’esborrany presentat. La justificació es basà en el fet que la nova resolució únicament proposa una reducció d’un 25% de les hores de coordinació entre els membres de l’EAP. Així, es demostrà un cop més, el tarannà de l’Administració desprestigiant la funció de la Mesa Sectorial d’Educació.
Així les coses, UOB Ensenyament va acabar la seva intervenció fent saber a l’Administració que ha de valorar la tasca dels seus treballadors i que és molt important arribar a un consens amb els equips específics per garantir la qualitat de la professió docent.
En el mateix sentit que el punt anterior, la directora general de Formació Professional i Ordenació educativa, Isabel Salas, va fer una intervenció inicial explicant breument els esborranys relacionats amb FP i sol·licitant, davant la sorpresa d’UOB Ensenyament, de tractar-los conjuntament. Davant d’uns esborranys d’una envergadura i importància tan considerable, l’Administració va intentar que les aportacions fossin les mínimes i genèriques. Tanmateix, UOB Ensenyament va fer cas omís i traslladà totes les aportacions que havia considerat adients. És responsabilitat dels membres de la Mesa Sectorial el fet de treballar els esborranys en profunditat i de manera exhaustiva.
La directora general, Isabel Salas, informà que dintre d’aquest curs 2025-26 està previst presentar la normativa específica d’FP relacionada amb l’atenció a la diversitat i també que cap al gener de 2026 es proposaria un altre esborrany, emperò d’aquest darrer, tot i que UOB Ensenyament ho demanà, no en va revelar el contingut.
UOB Ensenyament ha iniciat la seva intervenció demanant si l’aprovació de les Ordres substituïa les Instruccions publicades per aquest curs i la resposta ha estat afirmativa. De fet, segons informà la Conselleria d’Educació, la tramitació de les Ordres suposa que la normativa prengui un caràcter més permanent i si hi ha alguna modificació, llavors es publicaria en forma d’Instruccions.
A continuació, UOB Ensenyament va demanar les següents qüestions:
- Que és totalment insuficient una hora de tutoria per grup quant al Grau C (Certificat de professionalitat). Com i quan s’han de desenvolupar la tutoria i l’orientació individualitzada de l’alumnat? La Conselleria va respondre que ho estableixen així per continuar en la mateixa línia que a Infantil i Primària i que els grups en els Graus C són de ràtios mínimes i formats, generalment, per adults. La mateixa qüestió la vam fer extensiva als graus D i E.
- Pel que fa als currículums autonòmics, la Conselleria va informar que serien vigents cap al mes de juny o juliol i que també s’aplicarien als graus E.
- Que s’han d’establir ràtios inferiors a les fixades en l’esborrany, atès que el desenvolupament de determinades competències professionals requereix un treball pràctic en tallers, laboratoris i altres espais específics que permeti garantir un seguiment individualitzat i segur de l’alumnat, així com un procés d’aprenentatge ajustat a les necessitats de cada estudiant. La Conselleria ho va rebatre dient que normalment no s’omplen tots els cicles formatius i que en determinats cicles formatius la Direcció General d’FP limita el nombre de places en el procés d’admissió. Així les coses, amb aquesta última afirmació l’Administració admet de forma implícita l’aportació feta per UOB Ensenyament.
- Que el desenvolupament de programes de recuperació de mòduls únicament s’hagi de desenvolupar en els cicles formatius de grau bàsic. UOB Ensenyament considera que els cicles formatius de grau mitjà i superior són estudis postobligatoris i no haurien d’incloure aquest tipus de mesures que suposen una càrrega burocràtica sobre els docents. La resposta de la directora general va ser que li féssim arribar el redactat de l’aportació i que ho estudiarien.
UOB Ensenyament ha iniciat la seva intervenció reclamant el reconeixement de les funcions de tutoria i cotutoria de FEMPO en els mateixos termes que els tutors de grup. Tot i ser conscients que no era objecte d’aquesta Mesa, UOB Ensenyament no ha volgut desaprofitar l’oportunitat de demanar el reconeixement de la funció tutorial per als tutors de FEMPO, ja que és ben sabut que habitualment els docents designats han de desenvolupar les funcions corresponents sense cap mena de reconeixement, ni econòmic ni de barem. La resposta de la directora general, Isabel Salas, com calia esperar, ha estat que no era objecte de l’esborrany presentat.
Tot seguit hem fet les següents aportacions:
- Per què s’ha modificat el redactat de l’article que fa referència a la sol·licitud d’autoritzacions en règim intensiu, deixant la porta oberta a què sigui qualsevol persona que ho hagi de gestionar? UOB Ensenyament ha remarcat que la manca de concreció en una Ordre de rang superior pot generar confusió i deixar via lliure a l’“autonomia de centre”, la qual cosa pot suposar un excés de tasques sobre els mateixos docents.
- En diversos apartats de l’esborrany, quan es tracta el règim intensiu, hi ha referències implícites a la normativa laboral. UOB Ensenyament ha demanat si és així i la resposta ha estat afirmativa. Per tant, hem instat l’Administració a incloure les referències laborals específiques corresponents.
- Quant a la durada de la FEMPO en els graus C, D i E hem demanat explicacions pel fet que han eliminat, respecte a les Instruccions anteriors, que les activitats tutorials de seguiment i avaluació que es realitzen en el centre educatiu de forma periòdica siguin computables com a hores efectives de FEMPO. La dubtosa resposta de la directora general ha versat amb relació a què probablement és degut a la necessitat d’adaptar-ho a la normativa laboral. Ens han confirmat que ho revisaran.
- En els apartats de realització de la FEMPO en períodes no ordinaris i extraordinaris, UOB Ensenyament s’ha mostrat contundent i ha reclamat diversos punts:
- Més concreció quant a la possibilitat d’organitzar parcialment la FEMPO dins el període no ordinari. En aquest cas, és necessari delimitar la possibilitat de desenvolupar la FEMPO en període no ordinari perquè no es converteixi en habitual el que hauria de ser excepcional. La resposta de la Conselleria ha estat que els plans individuals de cada alumne ho han d’especificar i que depèn de cada cas concret.
- Modificar el redactat dels articles corresponents afegint l’excepcionalitat de poder fer la FEMPO durant els períodes no ordinari i extraordinari.
- En cas de realitzar part de la FEMPO dintre del mes d’agost, UOB Ensenyament ha demanat qui és el responsable de fer-ne el seguiment durant aquest període? La directora general d’FP no ha tingut cap escrúpol en afirmar que el seguiment el fa el tutor dual del centre de manera altruista i voluntària atenint-se al contracte no escrit entre docent i alumne. En aquest punt, UOB Ensenyament ha demanat que sigui la Conselleria d’Educació que es responsabilitzi del seguiment durant el període de vacances dels docents o que es compensi degudament la feina en aquests casos. No obstant l’anterior, UOB Ensenyament ha volgut fer palès la inseguretat jurídica de la qüestió, ja que legalment no es pot treballar durant el període de vacances.
- Modificar el redactat del supòsit en què l’alumnat ha obtingut una qualificació de “no apte” en la FEMPO i que sigui “excepcional” i a criteri de l’“equip docent” la realització de la segona ocasió de la FEMPO en període extraordinari. La directora general ha dit que estudiaren l’aportació.
- En l’apartat que es refereix als agents que intervenen en la FEMPO, concretament els prospectors d’empresa, UOB Ensenyament ha demanat si l’Administració podia facilitar tota la informació inherent a aquesta figura. La Sra. Salas ha informat que, ara com ara, hi ha 4 prospectors d’empreses a la Conselleria i que es coordinen amb els centres i hi van presencialment. S’han repartit les famílies professionals i les illes.
- En detallar-se les tasques dels diferents agents que participen en la FEMPO (direcció, caps d’estudis i de departament, coordinadors i tutors duals de centre), UOB Ensenyament ha demanat suprimir determinades tasques administratives com l’emplenament de fitxes estadístiques, l’enviament a propòsit de la Memòria Anual de la FEMPO a la Direcció General, proposar al tutor dual d’empresa que participi en la sessió d’avaluació dels alumnes. Tasques que no aporten res més que burocràcia a la tasca pedagògica que desenvolupen els docents.
- Pel que fa a l’assegurança d’accidents i responsabilitat civil, hem volgut aclarir que la Conselleria únicament ha de subscriure l’assegurança per l’alumnat dels centres públics. La directora general ha confirmat que és així.
- Finalment, en relació amb la compensació econòmica del tutor de FEMPO que s’ha de desplaçar dintre de la mateixa localitat hem sol·licitat on queda regulada la compensació econòmica. El secretari general, el Sr. Sunyer, ens ha contestat que està estipulat per trams i que s’ha de demanar mitjançant l’Annex 1 del tràmit telemàtic habilitat a l’efecte per al pagament del quilometratge per FEMPO.
En aquest punt La Conselleria d’Educació ha explicat que aquesta Ordre es refereix a una formació bàsica perquè tots els alumnes, en arribar a les empreses on desenvoluparan les pràctiques, tinguin la cobertura mínima per a desenvolupar les tasques formatives assignades de manera segura.
UOB Ensenyament, a la seva intervenció, ha remarcat que segons l’articulat del projecte d’Ordre, la formació que rep l’alumnat es considera equivalent a la formació de nivell bàsic del RD 39/1997, però que no suposa cap acreditació oficial. La directora general ha assegurat que només té efectes en l’àmbit d’accés a la formació en empresa. Altra vegada hem fet èmfasi en què en cap cas es tracta d’una acreditació homologada sinó de l’assoliment de competències que permeten accedir a la formació en empresa.
UOB Ensenyament ha acabat la intervenció indicant a la Sra. Salas que hem detectat malestar entre el professorat donat que no tot l’equip docent està habilitat per impartir formació en PRL (hi ha mòduls que no tenen cap RA en PRL). Des de l’art. 6è el redactat dona lloc a confusió, perquè acreditar una formació bàsica en PRL suposa que el docent ha d’estar en possessió de certificació o formació homologada corresponent. Així, des de la pàgina 5 cap endavant, hem instat la Conselleria a modificar el redactat d’“equip docent” pels membres de l’equip docent que imparteixen mòduls que inclouen RA vinculats amb PRL. Per part de la directora general de formació professional ens ha dit que ho estudiarien.
L’esborrany consta de dos Annexes, el model d’Acord de col·laboració i el model de Conveni, Annex 1 i 2, respectivament.
D’una banda, UOB Ensenyament ha manifestat que, una vegada més, en l’Acord de col·laboració es carrega de burocràcia als docents, establint compromisos basats exclusivament en tasques administratives i de recollida de dades. La resposta de la Conselleria ha estat que és necessari per dur a terme tasques de control sobre l’execució dels compromisos signats en l’Acord.
D’altra banda, hem fet notar a la directora general que al web d’FP de la Conselleria d’Educació ja hi ha diversos Convenis penjats i signats i hem demanat quina era, doncs, la intenció de dur els models d’Acord i Conveni a la Mesa Sectorial. Ens han contestat que no han tingut temps de presentar la nova normativa. UOB Ensenyament comprèn que la normativa a desenvolupar en l’àmbit d’FP els darrers cursos és immensa, però no pot deixar de denunciar la intenció que es desprèn de l’afirmació anterior quan l’Administració es refereix a “presentar la nova normativa”. Haurem de recordar a l’Administració, novament, quina és la funció principal de la Mesa Sectorial.
UOB Ensenyament en diverses ocasions ja ha instat l’Administració a suprimir les proves IAQSE en cas que les hagi de desenvolupar el professorat. Davant el fet que la Conselleria ha fet cas omís d’aquesta reivindicació, UOB Ensenyament proposa externalitzar aquestes proves per tal que els docents no sofreixin una sobrecàrrega burocràtica. A més, exigim a l’IAQSE professionalitat en la creació de les proves, adaptació dels exercicis a la realitat del context educatiu i de l’alumnat, així com la revisió de les proves per assegurar que no hi ha errades, com ha passat alguna vegada.
Tot i que hem reiterat que per a UOB Ensenyament la solució és l’externalització, si aquesta no és possible, instam l’administració a tenir en compte, com a mínim, les qüestions següents:
- – Que es permeti la inscripció voluntària a la correcció de les proves pels docents censals.
- – Que tot el professorat aplicador i corrector censal rebi una compensació efectiva.
- – Que es limiti la càrrega de treball dels correctors. Que les notes al GESAVA siguin introduïdes per qualsevol altra persona diferent del corrector.
- – Finalment, que millorin les retribucions per cada prova corregida.
Com a demandes específiques de l’esborrany presentat a la Mesa varen ser:
- En el preàmbul s’especifica: Així mateix, aquesta norma és eficient perquè no imposa càrregues administratives addicionals. Per part de UOB Ensenyament pensem que aquesta frase no té cabuda dins aquest ordre perquè no s’adapta a la realitat. Aquestes proves impliquen càrregues administratives addicionals.
La resposta de la Senyora Ginard va ser que és part de la tasca docent i que poden ser ajudats pel personal d’administració dels centres.
- Respecte a les funcions, eliminen: Coordinar les actuacions de l’Institut amb les del Departament d’Inspecció Educativa amb l’objectiu de millorar la funcionalitat, l’eficàcia, l’equitat i el nivell d’inclusivitat del sistema educatiu. Per què s’elimina la referència amb la inspecció educativa?
La Conselleria ens va especificar que sempre hi ha un contacte directe amb inspecció educativa i que per això no és necessari fer-hi referència.
- Les avaluacions educatives externes en què participa la comunitat autònoma de les Illes Balears poden tenir caràcter general, diagnòstic o qualsevol altra tipologia que determini l’Administració educativa en l’exercici de les seves competències. Ens podríeu especificar quines altres tipologies d’avaluacions externes hi haurà? Hi entraria l’avaluació del Pla Pilot?
La Conselleria no ens va contestar a aquesta qüestió.
- Estudis i informes del sistema educatiu: Els estudis i informes elaborats poden ser publicats per l’IAQSE, un cop validats, amb la finalitat de garantir la transparència i la difusió del coneixement generat. UOB Ensenyament demana que es modifiquin els “poden ser publicats” per “es publiquin”. És important que no es tardi tants d’anys en publicar-se perquè el fet de veure els resultats es pot millorar el procés d’ensenyament – aprenentatge.
La Conselleria d’Educació va dir que no donen l’abast i que publicar els estudis i informes pot generar confrontació i classificació de centres.
UOB Ensenyament rebutja aquesta ordre de decret i insta la Conselleria d’Educació i Universitats a reduir, de forma progressiva i ininterrompuda, els concerts educatius.
Des d’UOB Ensenyament volem deixar clar el nostre rebuig a l’ampliació del sistema de concerts educatius, perquè lluny de garantir la igualtat d’oportunitats, aprofundeixen en la segregació lingüística (Pla Pilot) i el desviament de fons públics cap a organismes privats majoritàriament de caràcter religiós.
Sabem que l’augment d’anys de vigència dels concerts educatius no són una necessitat sinó una aposta política d’aquesta Conselleria. Aquesta aposta debilita la xarxa pública i en compromet la qualitat educativa. El seu model accentua la segregació social i lingüística perquè els centres concertats escolaritzen menys alumnat vulnerable i menys alumnat immigrant, que queda concentrat a la pública. Això impedeix la mescla social i la inclusió educativa, que ha de ser un dels pilars de l’educació.
Volem recordar que les entitats que gestionen els concerts són empreses que viuen i existeixen gràcies als diners que paguen tots els contribuents. Aquestes empreses disposen de llibertat per difondre la seva pròpia ideologia mentre cobren per serveis educatius complementaris i, al mateix temps, paguen el professorat amb sous procedents de fons públics.
Instam la Conselleria a reduir de forma progressiva els concerts educatius, a dotar de recursos materials i humans a l’escola pública i a complir amb els acords firmats i no complerts de l’Acord Marc.
Com a demandes específiques de l’esborrany presentat a la Mesa varen ser:
- L’esborrany augmenta de 6 a 10 anys la vigència dels concerts educatius, sense cap justificació, només perquè “ho fan altres administracions”. UOB Ensenyament va instar a mantenir el màxim de sis anys i a no ampliar-ho en cap cas.
- L’esborrany afirma que la norma garanteix la lliure elecció de centre. UOB va recordar a aquesta Administració que el sistema concertat no pot garantir aquest dret a la lliure elecció de centre, perquè no disposa de centres educatius a tots els nuclis urbans i perquè aquests tenen places limitades.
- Sobre la transparència de les escoles concertades, UOB va demanar com es garantirà el compliment de la normativa vigent en matèria de finançament i quines mesures d’inspecció i control aplicarà l’Administració. La preocupació és si realment se supervisarà l’ús dels fons públics o si es transferiran sense el control necessari. En aquest sentit, UOB va proposar que els centres concertats hagin de comunicar anualment el detall de totes les aportacions econòmiques voluntàries rebudes de famílies o altres organismes, així com la destinació d’aquests fons, i que aquesta informació sigui pública i accessible.
- UOB va sol·licitar l’eliminació del paràgraf que permet incrementar grups als centres concertats per cobrir necessitats urgents d’escolarització. Aquest sindicat defensa que aquestes necessitats s’han de cobrir exclusivament amb el sistema públic.
- En tant que finançats amb fons públics, vam demanar que les places docents es proveeixin pel mateix barem i procés que el sistema públic, per mèrits objectius.
- Pla de Segregació Lingüística. UOB va demanar la retirada d’aquest pla infame que no ha suposat més que una desviació sistemàtica de fons públics cap a empreses privades, la majoria de les quals pertanyen a diferents institucions religioses.
La resposta de Conselleria va ser clara: tot aquest decret ve marcat pels drets de la concertada recollits per la LOE i la LODE i no poden modificar res del que la UOB ha demanat.
- Torn obert de paraula.
- Quan es pagarà la pujada del 2,5%?
La Conselleria s’ha compromès a bonificar-ho, amb caràcter retroactiu, durant el mes de febrer.
- Quan es pagaran les gratificacions als docents que hagin estat com a president o vocal en les anteriors oposicions? Hi ha docents que encara no ho han percebut.
Tots aquells docents que encara no han cobrat la seva tasca com a president o vocal del procés selectiu és perquè no han entregat la documentació pertinent. La resta de docents sí que ho han cobrat.
Palma, 16 de desembre de 2025
