Llicència Creative Commons CC BY-NC-SA 4.0 by UOB Circular 330/2025
Circular 330/2025
En els darrers anys, la imatge dels docents ha passat de considerar-se com la d’uns professionals clau per al futur i un pilar per a la societat, a convertir-se en la d’un cos de funcionaris que es queixen per vici i sense cap motiu, amb moltes vacances i una suposada manca de dedicació. Aquesta percepció distorsionada, alimentada per tòpics i generalitzacions injustes, ha anat arrelant en l’opinió pública fins al punt que la professió ha perdut prestigi, la confiança en la figura del docent s’ha afeblit i, el que és més preocupant, la societat sembla donar poc valor a la tasca que duen a terme.
Des de UOB Ensenyament denunciem aquest empitjorament de la imatge dels professionals de l’ensenyament i exigim el reconeixement social i institucional que mereix una professió fonamental per al futur.
El deteriorament de la figura docent
Avui en dia, aquesta imatge professional desprestigiada s’ha estès també a les famílies, que posen en dubte la professionalitat del docent, fet que posa en evidència una preocupant manca de confiança en la seva figura. A més, aquest desprestigi també es fa palès en l’alumnat, amb actituds despectives o desafiants que han augmentat considerablement. En ignorar l’autoritat del docent, aquestes actituds dificulten greument la construcció d’un clima propici per a l’aprenentatge. En part, aquesta falta d’autoritat prové de les instruccions poc clares que dona l’Administració. Aquest fet fa que sovint el professorat estigui mancat d’eines eficients per gestionar la disciplina dins l’aula. Si hi afegim una societat que confon educar en valors amb ser permissiu, el resultat és una desconfiança creixent i una motivació cada cop més baixa entre molts docents.
A tot això s’ha d’afegir que el terme de “vocació docent” s’empra, per part de l’Administració, com a excusa imperial per sobrecarregar els docents de tasques burocràtiques i responsabilitats que excedeixen les possibilitats reals de la seva capacitat. Per citar alguns exemples: les famoses proves IAQSE, els informes de tutoria, les formacions i reunions, les estadístiques trimestrals, els claustres ordinaris, els claustres pedagògics, la resolució de conflictes interns i externs dels alumnes i un llarg etcètera. Fa l’efecte que les 7,5 h estipulades (que no basten ni per començar) perquè el docent faci tasques a casa, l’Administració les veu com un excés d’hores o un privilegi i s’oblida que aquestes hores són per al que veritablement és la tasca docent: preparar classes i corregir proves.
Conseqüències: saturació i manca de relleu generacional
Aquesta sobreexplotació té conseqüències evidents: més malestar, estrès, ansietat i esgotament de tot el claustre, entre d’altres. Quan aquesta situació deriva en un cas de burnout i acaba en una baixa mèdica, sovint no es percep com un missatge d’alerta, sinó com un nou pretext per alimentar els tòpics que menystenen la professió. Així, es perpetua un cercle viciós que afebleix encara més la dignitat docent i la seva imatge social.
A més, aquestes baixes docents triguen setmanes o mesos en cobrir-se pel fet que les llistes d’interins de moltes especialitats —sobretot les de les matèries científiques com matemàtiques, física i química, tecnologia o branques tècniques d’FP— estan buides. De la mateixa manera, no és d’estranyar que el nombre d’aspirants opositors sigui menor al de les places convocades en moltes matèries.
Aquestes dades evidencien que el valor de la tasca docent ha decaigut en picat, ja no és una professió atractiva. Els nous titulats universitaris es decanten per les condicions sociolaborals i econòmiques més beneficioses de l’empresa privada. Tanmateix, damunt paper, la legislació reconeix la importància del col·lectiu docent en l’article 104 de la LOE on estableix que “les administracions educatives vetllaran perquè el professorat rebi el tracte, consideració i respecte d’acord amb la importància social de la seva tasca i adoptin les mesures necessàries per desenvolupar adequadament la seva funció”. UOB Ensenyament es demana on són aquestes mesures i ja es cansa de veure com tot això queda en paper banyat. Per tal d’evitar que el Protocol d’agressions als docents es converteixi en un simple tràmit i, únicament, s’empri per abocar dades en l’àmbit de la professió docent, UOB Ensenyament restarà vigilant a l’evolució i al grau de consecució de l’objectiu principal d’aquest (articular els mecanismes de protecció, assessorament, assistència i suport al personal docent).
El paper dels mitjans de comunicació
A més dels factors interns al sistema educatiu, també cal destacar el paper que juguen els mitjans de comunicació en la construcció de la imatge docent. Malauradament, alguns mitjans de comunicació no ajuden a revertir aquesta percepció. Només cal comparar les notícies relacionades amb el funcionariat d’altres àmbits (com el sanitari, la seguretat o la justícia) dels quals es projecta una imatge d’imprescindibles, valuosos i essencials per a la societat. En canvi, algunes informació que es difon sobre l’àmbit educatiu sovint projecta una imatge negativa, allunyada de la realitat i de la complexitat de la nostra feina. UOB Ensenyament ja va fer front en el passat al populisme que vol desacreditar la imatge docent mitjançant un comunicat de premsa. De la mateixa manera, ho fa visible a través de #docentsenelpuntdemira, un recull de notícies de premsa difamatòries en el mateix sentit.
Així mateix, la societat no qüestiona la diagnosi d’un metge o la sentència d’un jutge. Emperò, en el cas dels docents, sí que se senten amb total impunitat de dubtar de la metodologia emprada, el tipus d’activitats, la forma d’explicar i la forma d’avaluar. Això suposa un menyspreu de la nostra professionalitat i autoritat en l’exercici de la nostra tasca educativa.
Conviure diàriament dins d’aquest clima d’hostilitat no és beneficiós per a ningú. Per això, UOB Ensenyament veu imprescindible i urgent retornar la dignitat i recuperar la bona imatge social que es mereix la figura del docent. Si no, la conseqüència d’això no serà només un problema laboral dels docents, sinó una emergència educativa que afectarà tota la societat del present i del futur.
Si un docent no és respectat, és evident que alguna cosa falla en l’educació en valors. En aquest sentit, el sentiment de desprotecció es fa palesa quan s’exigeix als docents escolta activa, empatia i comprensió davant la manca d’esforç i la poca tolerància a la frustració de l’alumnat. Aquest sentiment de desprotecció i impotència és real. Tanmateix, UOB Ensenyament es demana: qui escolta els docents?
Per tot això, UOB Ensenyament considera imprescindible reivindicar la millora la imatge docent.
Conclusions
Ha fet Conselleria la reflexió de quins resultats de futur es poden preveure si seguim aquesta tendència de desprotecció i desprestigi cap a la professió docent? La figura del docent és —i ha de continuar essent— un pilar essencial per a construir i conviure en una societat de futur.
Posar la primera pedra per mantenir dret i fort aquest pilar fonamental deteriorat és feina de l’Administració. Per començar, ha de fer tota la feina que té pendent, des de donar un veritable suport i poder als claustres, és a dir, l’autoritat dins l’aula; millorar les condicions sociolaborals a l’altura de la seva responsabilitat i que torni a ser una feina atractiva i ben considerada.
Finalment, UOB no vol dir que els docents hagin de ser glorificats o venerats, perquè tampoc ho necessiten. Però sí que necessiten la col·laboració objectiva dels mitjans de comunicació per, com a mínim, difondre una imatge justa i realista de la seva veritable tasca i de la responsabilitat que comporta la dedicació i bona voluntat —dins i fora l’aula— per elevar la qualitat educativa dins aquest clima d’hostilitat actual.
Palma, 22 de maig de 2025