Etiqueta: SliderTag

Fita històrica de UOB Ensenyament en el barem d’interins

Dimecres 24 de gener de 2024 es reuní, amb caràcter ordinari, la Mesa Sectorial d’Educació amb la presència, entre d’altres, del conseller d’Educació, Sr. Vera, el director general de la recentment implantada Direcció General de Personal Docent i Centres Concertats, Sr. Alonso, i la directora general de Planificació i Gestió Educatives, Sra. Ginart.

Els punts a destacar de l’ordre del dia eren la proposta d’instruccions per regular l’ús dels telèfons mòbils i dispositius electrònics als centres educatius de les Illes Balears i la proposta de convocatòria d’interins pel curs 2024-2025.

Quant a la proposta d’instruccions per regular l’ús dels telèfons mòbils i dispositius electrònics als centres educatius no universitaris sostinguts amb fons públics de les Illes Balears, la senyora Ginart indicà que des de Madrid ja hi ha unes directrius proposades, que són la prohibició total a primària i l’ús del mòbil de manera excepcional a secundària. Per poder desenvolupar la normativa, la nostra comunitat autònoma haurà de fer-ho via decret per incloure tant l’escola pública com la concertada. Aquest decret està en procés d’elaboració i, per tant, no hi vam votar en cap sentit.

A l’esborrany presentat per l’Administració, destacam un seguit d’aspectes:

  • Límit a l’ús del telèfon mòbil durant la jornada escolar a alumnes i docents.
  • Que sigui el centre qui incorpori aquesta regulació a les normes d’organització i funcionament.
  • Una mesura correctora: que es necessitin tres persones per retirar un dispositiu, entre elles dues de l’equip directiu.
  • Formació en seguretat i privadesa digital únicament als docents.

UOB Ensenyament considera que aquest esborrany presentat, una vegada més, és del tot insuficient i suposa un augment en la càrrega de treball del professorat, i per tot això exigeix una sèrie de mesures que va exposar a l’Administració:

  • Prohibir als alumnes l’ús dels dispositius electrònics personals durant tota la jornada escolar.
  • Que l’Administració no es basi en l’autonomia de centre per eludir la seva responsabilitat, és hora que faci una passa endavant i marqui unes directrius clares.
  • Que el docent tingui l’autoritat per poder retirar un telèfon sense necessitat que hi hagi dos membres de l’equip directiu, ja que això suposa implicar més agents, més responsabilitats i més pèrdua de temps.
  • No només formar als docents, sinó formar també tant famílies com alumnes, perquè és imprescindible que els pares siguin conscients de tot el que comporta fer un mal ús del telèfon mòbil.

Pel que fa a l’esborrany de convocatòria d’interins pel curs 2024-2025, UOB Ensenyament hi va votar a favor. De la proposta de resolució, que es va treballar a tres meses tècniques prèvies, UOB Ensenyament va aconseguir algunes fites històriques que es llisten a continuació:

Les activitats de formació permanent passen a comptar 30 punts del màxim de 75 que corresponen als quatre darrers, i a la fi no serà necessari invertir en cursos de formació pagant per arribar a la puntuació màxima.

  • Incorporació de titulacions de Formació Professional dins el barem de mèrits.
  • Inclusió d’una excepció transitòria pels 17 companys d’especialitats d’FP sense el requisit de la titulació universitària, que reconeix la seva capacitat professional i els permet acabar la seva vida laboral dins la docència. UOB reclamava des del 2017 incloure per la seva experiència aquests professors que quedaven exclosos.
  • Creació d’una comissió tècnica per avaluar les titulacions que s’afegeixen i s’eliminen de l’Annex 4. UOB Ensenyament així ho sol·licitava des dels seus inicis: s’ha de fer una revisió exhaustiva d’aquest annex.

Per acabar, hi ha reivindicacions que l’Administració no ens ha acceptat i consideram del tot necessàries per incloure en la següent convocatòria i que continuarem reclamant:

  • Mateixa puntuació de qualsevol titulació del C2 de català, independentment de l’organisme que el certifiqui (6,5 punts).
  • Puntuació al barem pels coordinadors de cicle de primària, de la mateixa manera que puntuen els caps de departament de secundària. Mateixa feina, mateix reconeixement al barem.

UOB Ensenyament posa a la vostra disposició:

En el torn obert de paraula UOB Ensenyament ha fet una reivindicació totalment necessària pels docents de la pública: que puguin sol·licitar la jubilació parcial, un greuge comparatiu amb la concertada. També ha demanat la retribució del nou permís parental de vuit setmanes, tal com mana la Directiva europea i si ja hi ha novetats respecte les Comissions de Servei Escola 4.0. L’administració ens ha contestat que la retribució del permís està pendent de normativa estatal i, respecte la segona qüestió, que a partir de la propera setmana es reuniran i ens informaran en aquest sentit.

UOB Ensenyament valora positivament les fites aconseguides en aquesta Mesa, però continuarà lluitant sense descans per la millora dels drets sociolaborals del col·lectiu docent i per la protecció de la llengua enfront del genocidi lingüístic. Ni una passa enrere!

Ús dels mòbils: la Conselleria només veu la punta de l’iceberg

Circular 299/2024

Demà, 24 de gener, se’ns ha convocat a la Mesa Sectorial d’Educació per a tractar i fer aportacions a les instruccions sobre la regulació de l’ús dels telèfons mòbils i dispositius electrònics als centres educatius. La coincidència amb la mesa de directors dels centres el mateix dia per a informar-los de la seva implementació ens fa sospitar que la conselleria no té cap intenció d’escoltar les nostres aportacions ni d’iniciar un veritable procés de negociació.

En aquest context, UOB Ensenyament fa una crida categòrica a no només limitar, sinó prohibir l’ús personal de telèfons mòbils i altres dispositius electrònics als centres educatius sempre que no respongui a una necessitat o activitat pedagògica.

Una vegada més, la Conselleria fa tard. UOB Ensenyament ja va posar de manifest totes les conseqüències negatives d’abusar dels telèfons mòbils als centres escolars, així com dels plans de digitalització precipitats i sense rigor pedagògic.

El posicionament d’UOB Ensenyament, definit per assemblea en el seu moment (curs 19-20), va ser la de treure els dispositius mòbils personals dels centres educatius de primària i secundària fins a finalitzar el primer cicle d’ESO, iniciativa capdavantera a l’estat en promoure la regulació de l’ús de mòbils personals a l’aula.

La manca d’acció i iniciativa de la Conselleria durant aquests darrers anys s’ha traduït en el fet que ara se’ns presenta un recull de normes que els centres han anat introduint discrecionalment sobre la marxa per gestionar una problemàtica que de cada any s’ha anat fent més grossa.

Lamentam que aquesta no sigui l’oportunitat perquè l’Administració prengui un paper protagonista en aquest assumpte transcendent per a l’educació. La Conselleria ens vol vendre la idea de llibertat  a l’autonomia que donen als centres o claustres a l’hora de redactar les instruccions i normes. Des d’UOB Ensenyament entenem que donar flexibilitat als centres educatius significa més responsabilitat i feina que recau damunt les directives i els claustres. Serà responsabilitat de la coordinació TIC, de la comissió de convivència, d’una nova comissió o de la directiva? No ens equivoquem: això es diu passar la patata calenta, no voler enfrontar-se al problema i desmarcar-se de tenir aquesta problemàtica.

El que demanem no és una simple restricció com la presentada, sinó una involucració real de l’Administració educativa. L’escola requereix una resposta valenta de les autoritats per contrarestar les conseqüències negatives que l’ús no controlat d’aquests dispositius ha demostrat tenir en la qualitat educativa i la gestió quotidiana dels centres. Dades objectives revelen un augment alarmant de la dependència dels estudiants als telèfons mòbils, amb un impacte negatiu en el temps dedicat als estudis i les interaccions socials.  

A més, permetre i normalitzar l’ús dels telèfons mòbils als centres ha comportat un augment dels casos de ciberassetjament, de les addiccions, les disputes, pèrdues i robatoris que han generat infinitat de conflictes la resolució dels quals ha recaigut sempre sobre les espatlles dels docents, especialment de les tutories. Per si no fos prou, la Policia Nacional de les Illes Balears ha constatat els últims mesos que els alumnes d’avui tenen el llindar de violència molt per sobre del que era habitual, una conseqüència més de l’abús de pantalles i que té un impacte nociu en la convivència dins les aules (insults, agressions, faltes de respecte, etc.).

Convidam el lector a reflexionar sobre aquest tema, que no afecta només els alumnes, sinó també les famílies i els docents. Aquests últims han vist com l’entrada massiva de les pantalles a les aules ha suposat una forta càrrega addicional de feina, amb un impacte negatiu sobre el seu dia a dia al centre. Veiem una evident desprotecció del professorat i un desconeixement per part de les famílies. Per això, volem destacar el paper fonamental que ha de recobrar aquesta figura, essencial dins la comunitat educativa.

En consonància amb el publicat la setmana passada, pensem que la normativa ha d’anar més enllà dels mòbils i dispositius electrònics personals: és imperatiu regular l’ús de les pantalles en general. I el que s’ha disposat a reglamentar la nostra Conselleria és només la punta de l’iceberg del problema. 

Per part d’UOB Ensenyament demanem que no només hi hagi formació cap als docents i famílies, sinó que també proporcionin xerrades informatives per a tot l’alumnat de les Illes. A dies d’avui, són els equips d’orientació qui concreten aquestes xerrades amb diversos especialistes, però des d’UOB Ensenyament vegem necessari que sigui la Conselleria d’Educació qui tramiti i ofereixi aquesta formació. 

Ensenyar als alumnes a gestionar el seu telèfon mòbil no ha de suposar una feina extra per als docents, sinó que són les famílies les que s’han de conscienciar i responsabilitzar d’aquest fet, i les que han d’impedir que els seus fills facin un mal ús dels mòbils. Els docents ja tenen prou feina per afegir-los sobre l’esquena tota la responsabilitat que implica educar en el bon ús de les noves tecnologies.

Palma, 23 de gener de 2024

(Des)digitalització

Circular 298/2024

A principis del 2022, UOB Ensenyament advertia d’una amenaça que planava sobre el nostre sistema educatiu: la digitalització de l’ensenyament. Aquesta amenaça redefiniria radicalment tant la manera d’ensenyar com les condicions laborals dels docents. 

El precipitat Pla de Transformació Digital de les Aules (UOB Ensenyament ja va denunciar-ho en el seu moment, Pla de Digitalització: oportunitat o perill), executat sense cap estratègia ni sense escoltar a cap part implicada —professorat i famílies—, no ha suposat cap millora de l’educació a les nostres illes. I així ho reflecteixen les aules…

Ara, després d’un cert temps, es veuen clars els efectes dins i fora de les aules: l’abús de les pantalles s’ha traduït en una major distracció i addicció d’uns alumnes que, sobreestimulats per continguts de curta durada, han patit una alteració negativa en la seva conducta. 

En conseqüència, les famílies han manifestat a través de diferents moviments (com ara el Moviment Aules lliures de Pantalles), una sèrie de peticions al·legant que tanta pantalla influeix negativament en l’educació i la salut dels seus fills i filles.

Per altra banda, persisteix l’esgotament dels docents en comprovar els molt pobres resultats d’una tasca que ha suposat una gran inversió d’hores per elaborar continguts digitals en català. Tot això sense oblidar que els llibres digitals tenen generalment un preu força elevat i presenten sovint uns continguts discutibles. 
UOB Ensenyament demana que l’Administració, a través d’una convocatòria de lliure concurrència, alliberi un grup de docents de les diferents matèries per destinar la seva jornada exclusivament a elaborar materials digitals de qualitat, tal com es va fer amb el disseny de situacions d’aprenentatge o per a traduir els currículums de la LOMLOE.

Per complir amb el que s’especifica al currículum quant a competència digital, l’Administració va decidir implantar els Chromebooks com a eina personal d’estudi, sense escoltar les recomanacions de docents ni famílies.

Què s’ha fomentat amb el pla de digitalització imposat per l’Administració, sense termini ni estratègia, afavorint la tendència social d’immediatesa?
El professorat està esgotat i cremat a causa de les noves circumstàncies que l’han forçat a treballar amb unes condicions molt poc idònies: canvis metodològics sobrevinguts, alta inversió de temps en tasques burocràtiques i  elaboració d’ingent material didàctic i formacions d’acreditació digital, les quals no aporten cap millora substancial a l’educació entre pantalles dels nostres alumnes. Així com ja va posar de manifest UOB Ensenyament —Veure Mesa Sectorial— tornem a insistir en la immediata acreditació d’ofici del nivell A1, ja que només depèn de la bona voluntat de la Conselleria, i poder invertir el temps en unes útils i profitoses formacions digitals per enriquir i no simplement canviar el format de les classes. 

Com afecta el Pla de Digitalització a les condicions sociolaborals dels docents?

Primer de tot, per portar a terme aquest pla de digitalització, el claustre sencer s’ha hagut de pagar de la seva butxaca un dispositiu electrònic personal per fer la seva tasca . No fa falta dir que qualsevol empresa proporciona als seus treballadors les eines professionals necessàries per desenvolupar la seva feina. Estem cansats d’esperar que la nostra Administració ho faci pels docents. 

Això sí, pel que fa a les famílies, la no obligatorietat de tenir un Chromebook (possiblement per qüestions econòmiques), o disposar d’un compte propi de correu electrònic personal (sobretot per protegir dades dels menors) dificulta la continuïtat del procés de digitalització. Davant aquest fet,  per elaborar el material d’aula els docents tenen 2 alternatives:

  1. Tornar als recursos en paper i boli per a tot el grup classe. 
  2. Fer el doble de feina a l’hora de preparar material digital via Chromebook per uns i material tradicional pels altres.

Per tant, on queda la llibertat del docent a l’hora de decidir la millor manera d’ensenyar i d’adaptar-se a les necessitats dels seus alumnes? 

I no acaba aquí la cosa: a la càrrega laboral digital del docent i a la paperassa burocràtica s’hi ha afegit la gestió de correus a través de les diferents aplicacions de missatgeria instantània que obliguen els docents a estar online les quasi 24 hores del dia.
A tot això hi hem de sumar la inversió necessària en temps i esforç que suposa per als docents formar-se en l’àmbit digital (Classroom, plataformes educatives, maneig del GESTIB, etc.).

Des de UOB Ensenyament demanem a la Conselleria que crei una plataforma d’àmbit educatiu lliure com a eina d’ús habitual per als docents i que augmenti les dotacions de material informàtic a les aules i així, no sobrecarregar amb deures digitals a casa i respectar el descans digital que volen les famílies i els docents.

Es parla d’un pla de Desconnexió digital que està preparant la Conselleria. UOB Ensenyament vetllarà per a assegurar un merescut i necessari descans digital pels docents. S’ha de garantir que puguin desconnectar del bombardeig de correus i consultes educatives de qualsevol índole durant els capvespres, caps de setmana i festius sense la pressió social d’haver de contestar de forma immediata que impera avui dia. 

UOB no veu productiu ni necessari que totes les activitats de totes les matèries dins i fora de l’aula siguin a través de pantalles. Insta a reconduir l’educació a través d’un replantejament digital profund, fer una passa enrere i limitar la presència massiva de les pantalles dins l’àmbit educatiu, per poder avançar de manera intel·ligent i oferir un aprenentatge més saludable en ús de pantalles. Trobem l’equilibri o haurem de fer com els països nòrdics, que tornen a l’ensenyança analògica tradicional.

Palma, 18 de gener de 2024

Nova manifestació del desgavell de la Conselleria d’Educació i Universitats de les Illes Balears

COMUNICAT DE PREMSA

La gestió de la Conselleria d’Educació i Universitats, sota la direcció del senyor Vera, ha mostrat una alarmant manca de compromís amb la imperiosa necessitat de promoure una escola pública, laica, de qualitat i en català a les Illes Balears. Després d’encendre les flames del conflicte lingüístic i fomentar una «escolarització lliure», ara sembla afegir més combustible a la segregació amb la incomprensible elevació de la gestió de l’escola concertada al rang de direcció general. Aquesta decisió, presa sense tenir en compte altres prioritats essencials del sistema educatiu de les Illes Balears, és una clara mostra d’una falta de visió integral i un desencert en la planificació estratègica.

La reestructuració precipitada de la Conselleria d’Educació i Universitats, amb l’afegiment d’una nova Secretaria Autonòmica de Desenvolupament Educatiu i la creació de nous càrrecs, així com l’increment associat de despesa, va en contra dels principis defensats per UOB Ensenyament. La millora de la qualitat de l’educació no es pot assolir mitjançant reestructuracions internes sense fonament que només provoquen desgavell, sinó mitjançant inversions concretes en infraestructures, en la dotació de plantilla, en la millora de les condicions laborals dels docents. Aquests, entre d’altres, són els veritables pilars que sustenten una educació de qualitat.

UOB Ensenyament reafirma el seu compromís i lluita incansable per un model d’escola universal, rebutjant les diferències actuals entre la pública i la concertada. Com a comunitat docent, no permetrem que els nostres dirigents contribueixin a l’ampliació d’aquesta bretxa ja existent. És imperatiu que les decisions es prenguin amb una visió més ampla, que es prioritzin les necessitats reals del sistema educatiu i no es perpetuïn les divisions que comprometen el futur de l’educació a les Illes Balears.

Palma, 10 de gener de 2024

20 MILIONS D’EUROS TIRATS ALS FEMS

El conseller Vera, de mà de la presidenta Prohens i els seus socis d’extrema dreta, han cremat 20 milions d’euros dels contribuents que es veu que sobraven un cop solucionats tots els problemes de l’Educació pública a les Illes Balears per engegar un sistema d’apartheid lingüístic que només pot funcionar dins el cap d’algú que està obsessionat per fer desaparèixer el català.

L’aposta per una educació gratuïta, de qualitat i laica exigeix invertir en allò que realment necessiten els centres i els i les docents: la reducció de ràtios, l’augment de plantilla, la construcció d’infraestructures, les millores de les condicions sociolaborals dels docents, la protecció del català… Tot això que per al govern actual són nimietats per a UOB Ensenyament són coses importants. 

I per si no ho recorden, la segregació lingüística, tot i que jurídicament no és viable, atempta contra el principi més gran de la nostra escola, la inclusió. Malament comencem si el nou govern pretén enderrocar els pilars de l’educació a les Illes i desviar fons de l’educació pública cap a escoles privades (concertades) que seran les que, a priori, combregaran amb aquest “pla pilot”.

Instam al Govern, a la Sra. Marga Prohens, a fer una seriosa reflexió al voltant de si destinar 20 milions d’euros en només un trimestre escolar (80 milions per tot el curs escolar) és una bona inversió en l’educació dels nostres fills i filles, si segregar en lloc d’incloure suposa un avantatge per als joves i, si cremar tants milions d’euros és lògic quan les necessitats de l’educació en són altres, i ben nombroses.

No vengueu la nostra identitat, la nostra llengua, per trenta monedes de plata!

Palma, 19 de desembre de 2023

INSPECCIÓ EDUCATIVA: LA NOVA POLICIA DEL PENSAMENT

UOB Ensenyament considera absolutament intolerable l’esmena als pressupostos de la comunitat presentada pel partit d’ultradreta VOX referent a l’augment de la plantilla d’inspectors i que resa textualment: «Reforzar la plantilla de inspectores en educación para preservar la enseñanza y la ausencia de intromisiones ideológicas».

UOB Ensenyament entén que la tasca d’Inspecció Educativa és vetllar pel compliment de la llei i no ser una GESTAPO de marca blanca que fiscalitzi la tasca dels docents i, encara molt menys, estigui pendent de la seva ideologia particular.

Convertir la Conselleria en una espècie de Gran Germà orwel·lià no ajuda en res a millorar un sistema educatiu que ja té molts de problemes sense solucionar, i és un retrocés més en les condicions sociolaborals dels docents, condicions que cada vegada estan més malmeses. Si ja és greu que l’Administració no faci res per ajudar als docents en la seva tasca diària, encara ho és més que n’intenti controlar el seu pensament.

Així mateix, UOB Ensenyament considera alarmant que el mateix departament d’Inspecció Educativa no s’hagi manifestat en aquest sentit.

Per tot això, UOB Ensenyament insta al govern a no deixar-se controlar per l’extrema dreta i no convertir la Conselleria d’Educació en una delegació de VOX des d’on aquest partit pugui continuar la seva tasca de persecució del català i de la dissidència política com a primeres passes de la solució final que ha dissenyat per exterminar l’educació pública, universal, de qualitat, i en català, i la llibertat de càtedra de les i els seus docents.

Palma, 18 de desembre de 2023

Carta dels docents als Reis d’Orient

Circulars

30 de novembre de 2023

Circular 297/2023

En un context en què el cost de la vida a les Illes Balears ha registrat un augment mitjà aproximat del 17% i un espectacular increment del 45% en els preus de l’habitatge en els últims cinc anys, és imperatiu abordar una qüestió urgent que afecta directament els docents de les Illes Balears: la manca d’adequació del complement de residència a la realitat econòmica de les Illes. 

El complement de residència, definit amb una quantia específica per a cada illa té, suposadament, com a objectiu compensar econòmicament als docents pel nivell de vida més alt de la comunitat i així contribuir a equiparar el poder adquisitiu, incentivant als professionals a treballar a les zones amb preus més elevats. No obstant això, l’exponencial increment del cost de la vida, iniciat a les Pitiüses, però que s’ha anat expandint a la resta d’illes, només s’ha vist reflectit en una modesta actualització del citat complement en un 8% pel mateix període. 

La crisi de l’habitatge és un factor clau en aquesta problemàtica, especialment a Eivissa i Formentera. Molts docents s’estan veient obligats a buscar alternatives en altres comunitats o fins i tot en el sector privat, que sovint ofereix condicions més atractives i una remuneració substancialment superior, especialment a determinades especialitats. Les mesures per abordar aquesta qüestió que estan oferint les nostres administracions, malauradament, estan sent molt minses i són simplement pegats a un problema major.

Les conseqüències d’aquest desfasament són evidents pel que fa al poder adquisitiu dels docents, però no es limiten només a aquestes, l’impacte educatiu és alarmant. Les dades indiquen que cada cop més especialitats es queden sense docents disponibles a les llistes d’interins, el que suposa una amenaça immediata per als estudiants, que veuen com no es cobreixen determinades places, afectant negativament el seu procés d’aprenentatge.

Per abordar aquest repte, és urgent que les autoritats educatives treballin conjuntament amb altres administracions  per trobar solucions a aquest problema i revisin de manera exhaustiva i urgent el complement de residència de Mallorca, Menorca i Pitiüses. Un augment significatiu, alineat amb l’escalada del cost de la vida, no només seria un reconeixement just del valor dels educadors, sinó que també contribuiria a mantenir un col·lectiu laboral docent estable i compromès amb la tasca educativa. Les Illes Balears no poden permetre’s el luxe de veure com més docents es veuen obligats a prendre decisions difícils basades en pressions econòmiques. Un complement de residència just i actualitzat és una inversió no només en el benestar dels docents, sinó també en la qualitat de l’educació que es brinda als joves que seran els professionals del futur.

OPOSICIONS: LA MAJORIA DE LES PLACES A MENORCA I EIVISSA

Dilluns 27 de novembre de 2023 es reuní, amb caràcter ordinari, la Mesa Sectorial d’Educació amb la presència, entre d’altres, del conseller d’Educació, Sr. Vera, el director general de Personal Docent, Sr. Ruiz, i el director general de Planificació, Ordenació i Infraestructures, Sr. Alonso.

L’Administració va informar que la borsa d’interins s’obrirà el mes de desembre i va convocar una mesa tècnica per a negociar aquest tema el dia 5 del pròxim mes. A més, el conseller va anunciar que presentarà el Decret d’Escolarització a la mesa sectorial d’Educació.

El conseller Vera va informar que el nombre aproximat de places convocades a les oposicions del 2024 serà de 320. Es convocaran totes les places pendents de 2021, totes les places de 2022 (excepte 88 places de mestre) i quedaran pendents 202 places de 2023. Així mateix, es va informar que a priori no hi haurà canvis en el Reial decret que regula la convocatòria d’oposicions. En qualsevol cas, i en virtut del compliment del punt 6 de l’Acord marc, les oposicions es convocaran per illes. L’Administració va comunicar la quantitat provisional de places de cada especialitat però no pot determinar quantes places hi haurà a cada illa fins que no s’hagi posat fi al concurs general de trasllats d’enguany. La previsió és que la majoria de les places es convoquin a Menorca i a les Pitiüses.

Al torn obert de paraula, UOB va retreure al conseller l’endarreriment de l’Administració a l’hora de tractar alguns punts de l’acord marc que s’han de negociar enguany: llicències per estudis, millores de tutoria, retorn a les 35 hores, pla de climatització de centres, el complement salarial per funcionaris de carrera docents del cos a extingir de professors tècnics, etc.

El conseller es va comprometre a establir una calendarització concreta d’aquests punts de l’acord marc i posar fil a l’agulla amb els temes més urgents.

Centres docents i altres entitats contra la segregació lingüística i en defensa de la llengua catalana

Davant les agressions del govern balear a la llengua catalana i l’intent d’implantar un pla pilot de segregació lingüística, cada vegada som més els que deim: Basta! No permetrem més retrocessos en matèria lingüística i ens oposarem a qualsevol política que sigui hostil al català.

Des d’UOB mostram el nostre suport a tots els docents que s’han manifestat en favor de la defensa de la llengua catalana, i encoratgem als que encara no ho han fet a què ho facin com més aviat millor.

Tots junts tindrem més força!

Seguiment del 2n Acord Marc

Circulars

Circular 296/2023

El segon Acord Marc signat el 27 de febrer de 2023, entès com un compromís significatiu per progressar en la recuperació i millora de les condicions sociolaborals i en la millora de la qualitat educativa, hauria de vincular la Conselleria d’Educació i Formació Professional pel que fa a l’estricta implementació de les diferents mesures adoptades i, fomentar, simultàniament, el diàleg social com a font essencial per a la consecució d’acords constructius.

Tot i que aquest Acord esdevé com un compromís heretat de l’anterior legislatura, és imperatiu que es mantingui i respecti al llarg dels anys independentment del color polític predominant a l’Administració. A més a més, la materialització del mateix en forma d’Acord del Consell de Govern atorga validesa i eficàcia jurídica a les propostes negociades amb totes les forces sindicals a la Mesa Sectorial d’Educació. 

En aquest sentit, emperò, UOB reconeix que manté una certa actitud de reserva envers la Conselleria pel que fa a la consecució de les propostes incloses en el document. De fet, ja es pot constatar algun incompliment i diversos retards en relació amb aquestes. 

És per l’anterior que resulta crucial fer un seguiment exhaustiu quant al desenvolupament i aplicació de l’Acord al llarg d’aquest curs, però també, i no menys important, donar-li continuïtat en un horitzó més llunyà. 

Centrant-nos en el curt termini, les actuacions que UOB ha encetat i materialitzat van en dues línies d’acció diferents. Per una banda, hem destriat i jerarquitzat els punts de l’Acord pendents d’aplicar o de negociar al llarg d’aquest curs 2023-24 i que, per consonància amb l’anterior, exigirem insistentment mitjançant l’ús del torn obert de paraula a les diferents convocatòries de la Mesa Sectorial d’Educació. Per altra banda, també hem reclamat, via instància, a la Conselleria el compliment de diversos punts que, ara com ara, estan sense resoldre o s’han resolt incomplint l’establert. 

Tot seguit, resumim cadascun dels punts que mereixen especial atenció i sobre els quals UOB ja ha iniciat el seguiment i, en determinats casos, les consegüents intervencions:

  1. Complement de carrera professional. Malgrat ser una proposta ja negociada i ratificada com a Acord del Consell de Govern, UOB reclama que aquest complement sigui actualitzat igual que les altres retribucions complementàries. 
  2. Reducció de mitja jornada voluntària. UOB exigeix la modificació de l’Acord del Consell de Govern per estendre la reducció de jornada per motius particulars a tot el personal docent (no només al funcionariat de carrera), conforme a l’establert a l’Acord Marc. 
  3. Llicències per estudis. Es preveu el restabliment d’aquestes a partir del curs 2023-24, però en aquest sentit, encara ni ens han convocat per negociar el tema a Mesa ni tenim cap mena de previsió de quan es farà. Així, el que demanem és la negociació immediata i la convocatòria, ja per aquest curs, de llicències quadrimestrals, atès que ja no hi ha temps per les de caràcter anual, així com l’establiment de les bases per a les properes convocatòries. 
  4. Situació del professorat del Cos a extingir dels professors tècnics d’FP. Exigim de forma immediata la creació i l’aplicació d’un complement salarial de caràcter autonòmic que, almenys econòmicament, elimini el greuge comparatiu creat entre els funcionaris de carrera pertanyents al cos de professorat tècnic integrats al cos A1 i els que no s’hi han pogut integrar. A mesura que el temps avança, l’Administració està generant estalvis, ja que és altament improbable que, quan es decideixi implementar la mesura, aquesta tingui efectes retroactius.
  5. Quines mesures socioeducatives per promoure un major ús de la llengua catalana fa l’Administració implantant la lliure elecció de llengua a les aules? Aquest assumpte, amb acords polítics ja sobre la taula, revesteix una importància crítica, malgrat que la comunitat educativa se n’ha sentit totalment marginada. Exigim establir, amb la màxima promptitud possible, un calendari per iniciar les negociacions a la MSE sobre aquesta qüestió preeminent a l’Acord Marc.
  6. Cada vegada es notifiquen més agressions als docents i quan falten uns tres mesos per complir l’any des de la signatura de l’Acord Marc, termini establert per al compliment de la negociació d’un protocol per a les agressions als docents, encara no s’ha engegat cap mena de negociació sobre el protocol en qüestió. Cal donar-li celeritat i començar a treballar per pal·liar la creixent desmotivació, esgotament, ansietat i baixa autoestima que s’estén cada vegada més entre el col·lectiu docent.
  7. Reclamam la determinació precisa de la quota real de 23 h de docència directa dels mestres d’educació infantil i primària a partir del curs 2024-25 i no continuar calculant-la a 25 hores (24 hores + 1 CHL). La definició acurada de la quota real dels mestres a 23 hores lectives de docència directa no només hauria de suposar una millora horària dels docents, sinó també un creixement dels docents efectius (aproximadament, unes 300 places). Aquesta mesura no només sumaria a la qualitat educativa, sinó que també possibilitaria una ampliació significativa de la concessió de comissions de serveis.
  8. Vist l’augment de les temperatures en els darrers anys, associat al canvi climàtic, es fa indispensable un pla de climatització de centres abans d’acabar el curs 2023-24. Aquest pla ha de contemplar no només la climatització amb la instal·lació d’aire condicionat a les aules, sinó també amb la plantació i conservació d’arbres i zones verdes dins els centres educatius. Així mateix, promocionar l’adaptació bioclimàtica dels centres existents i que els de nova planta contemplin, entre d’altres, l’efecte refrigerant de la natura. 
  9. Increment 0,5% nòmina en funció del PIB. Queda pendent un possible nou increment salarial per a aquest 2023, el qual es faria efectiu els primers mesos del 2024. Es tracta d’una nova pujada del 0,5%, retroactiva des de gener del 2023, sempre que es doni la premissa que el creixement del PIB espanyol d’aquest any arribi al 2,1%, una xifra que sembla que pot ser assolida segons les darreres previsions de diverses entitats com l’OCDE o el Banc d’Espanya. Estarem a l’aguait de les estimacions i, si és necessari, exigirem amb determinació el que ens pertoca.

Per acabar, és essencial recordar que l’anterior és només un recull de temes considerats de prioritat absoluta per aquest curs, però que l’Acord Marc inclou 36 propostes i és necessari iniciar ja la línia de treball perquè tots puguin fer-se efectius amb la major brevetat possible.

Des d’UOB Ensenyament restarem vigilants al compliment íntegre de l’Acord Marc, tant en el fons com en la forma.