UOB Ensenyament vol mostrar tot el seu suport al Sindicat STEI pels fets produïts aquesta nit a la seva Seu. L’acte vandàlic ha de ser condemnat immediatament.
Com ja hem dit altres vegades des d’UOB Ensenyament no tolerarem cap atac ultraespanyolista, conseqüència de l’odi contra la llengua catalana que han sembrat els partits d’extrema dreta amb el seu discurs contra la nostra llengua i cultura pròpies.
Exigim que les forces de seguretat investiguin els fets i que els culpables de les destrosses no quedin impunes.
UOB Ensenyament crida a no deixar-se intimidar per les amenaces i agressions i fer front a aquests tipus d’actuacions denunciant qualsevol atac.
UOB Ensenyament torna a refermar el seu compromís amb la defensa d’una escola pública, de qualitat i en català.
Les explicacions donades avui a la Mesa Sectorial d’Educació sobre l’acord de mercadeig que s’ha fet amb l’extrema dreta no ens convencen. Encara més, trenquen el consens entorn del model lingüístic educatiu de les darreres dècades i inicien el camí cap a la segregació i/o la creació de guetos lingüístics, per molt que els nostres governants s’obstinen a negar-ho.
Avui hem dit prou! Tant la Llei d’Educació de les Illes Balears (LEIB) com la Llei de Normalització Lingüística vetllen perquè el català sigui l’eix vertebrador del sistema educatiu. No podem consentir que aquest esperit de protecció i promoció de la nostra llengua vagi condicionat a un intercanvi mercantil, llengua per pressupostos, quan som en un context de clar retrocés quant a l’ús social de la llengua i nivell de competència comunicativa dels parlants.
Avui hem dit prou! I exigim a l’Administració que, tal com s’havia compromès a l’Acord Marc, treballe un pla de xoc per promoure un major ús de la llengua catalana als centres educatius i no al contrari.
Avui hem dit prou! I continuarem lluitant per mantenir la nostra llengua als centres educatius, sense xantatges ni privilegis.
En el complex entramat de les ajudes socials destinades als docents, es poden distingir dues categories ben diferenciades. D’una banda, les ajudes d’acció social, gestionades pel Govern de les Illes Balears i regulades pel Decret 135/1995. D’altra banda, les prestacions complementàries d’assistència sanitària de MUFACE, sota jurisdicció estatal i estipulades per l’Ordre APU/2245/2005.
Fa massa anys que tant les ajudes autonòmiques com les estatals no han patit canvis o ho han fet en sentit contrari, impactant negativament en els docents i les seves condicions. Amb aquesta anàlisi, UOB Ensenyament pretén fer conscient a tot el col·lectiu docent de l’abandonament que hem i continuem patint i despertar, d’una vegada, les consciències d’aquells que ens representen.
En el cas de les ajudes de tipus estatal, resulta alarmant que aquestes hagin romàs no només sense canvis durant 18 anys (tenint present que els imports fixats són de 2005 i que no s’han ajustat ni tan sols en línia amb l’IPC), sinó que, a més, el 2014 es van reduir, de mitjana, més d’un 40% i no s’ha recuperat la pèrdua. El resultat de la retallada i de la suma acumulada d’aquests anys d’immobilitat financera (IPC acumulat d’un 55%) ha deixat en evidència la incapacitat d’aquestes ajudes per complir el seu objectiu essencial: proporcionar un suport efectiu a qui les sol·licita. Rellevant resulta que avui en dia, la majoria d’aquestes ajudes no cobreixin ni tan sols el 15% de les despeses reals associades als serveis o productes que estan destinades a sostenir.
Però aquesta falta d’actualització no només es tradueix en la manca d’increments financers, sinó també en la manca, i fins i tot retallada, de flexibilitat conceptual. Mentre que alguns conceptes de les ajudes sanitàries estatals no estan ni contemplats, altres ho estan de manera molt limitada o continuen sent subestimades, com les ulleres.
Pel que fa a l’altre tipus d’ajudes, les d’àmbit autonòmic, la seva actualització s’ha limitat a l’increment de les retribucions bàsiques dels funcionaris públics, tal com estableix la Llei general de pressuposts. Aquest increment, d’aproximadament un 16%, està lluny d’adequar-se als creixents costos de vida, especialment a les Illes Balears, on l’augment dels preus, en gran part causat per l’habitatge i les particularitats geogràfiques, és notablement superior al d’altres regions del país. Això ha portat els docents a enfrontar-se a certes dificultats econòmiques cada vegada més greus. Un exemple que il·lustra aquest fet és que les sol·licituds de bestretes per part dels docents han augmentat de manera significativa, tot i que aquestes, en molts casos, no ofereixen el suport necessari.
Tampoc aquestes últimes estan exemptes de l’oblit definitori i és que ni s’ha plantejat la possibilitat de recuperar alguns conceptes que van quedar congelats durant la crisi financera de 2007 (orfandat, viduïtat i jubilació), ni s’han adaptat les ajudes existents a les noves necessitats. Per exemple, no s’ha inclòs el suport a la matrícula d’estudis de Formació Professional ni s’ha ampliat l’abast per incloure els materials didàctics i de pràctiques, els quals, en molts casos, han anat substituint als llibres tradicionals.
Per si això no fos prou descoratjador, els docents interins s’enfronten a la injustícia d’estar exclosos de les prestacions complementàries d’assistència sanitària, atès que només s’atorguen als docents funcionaris de carrera de l’Estat.
En vista d’aquestes dades, no podem fer altra cosa que expressar la sensació d’injustícia que pateixen els docents en comparació amb altres col·lectius (com el sector sanitari) que gaudeixen d’ajudes més àmplies i flexibles. De mitjana, les prestacions sanitàries són cinc vegades més altes que les dels docents, i en altres categories d’ajudes, la diferència arriba al 50%. Això ens porta a una conclusió clara: a les Illes Balears, hi ha professionals de primera i de segona, i és essencial que es valori més la formació i les condicions de treball dels docents, ja que els alumnes actuals són els professionals del futur. Hem suportat retallades significatives i manca de reconeixement durant massa temps.
Per tot l’anterior UOB Ensenyament creu que és essencial i de justícia que el Govern de les Illes Balears d’una vegada prengui mesures per compensar la bretxa que s’ha creat en greuge del col·lectiu docent i s’iniciïn les negociacions per a un vertader pla d’ajuts socials.
UOB Ensenyament exigeix explicacions a la Sra. Prohens sobre la darrera amenaça que ha impactat, de nou, l’escola pública en aquest començament de legislatura a les Illes Balears i que no és altra que voler instal·lar el pin parental als centres docents. Malgrat les recents afirmacions del conseller d’Educació, Antoni Vera, en defensa del pin parental (hi va fer referència com una qüestió de “pura lògica”), UOB s’oposa a l’establiment de qualsevol classe de censura per part de les famílies sobre els continguts educatius.
Fa mesos que vam saber que l’acord PP-Vox a les Balears implicaria fer una sèrie de concessions a l’extrema dreta que consideram del tot inacceptables, perquè atempten contra la diversitat i el respecte, base del sistema educatiu, i contra el dret de l’alumnat a rebre una educació lliure del discurs d’odi de Vox. El pin parental és precisament això, un instrument de control en les seves mans: veta continguts com la igualtat, l’educació sexual o la violència masclista aprovats en Consell Escolar, avaluables i que formen part del currículum.
On queden els principis pedagògics que fan esment al currículum de l’Educació Secundària Obligatòria del Decret 32/2022 d’1 d’agost? Cal recordar que aquests principis fan referència al foment de l’esperit crític i científic, l’educació emocional i en valors i la igualtat de gènere, entre d’altres. És aquesta l’educació què volem?
UOB Ensenyament vol saber si la presidenta no creu en una educació vàlida per a tothom, que no coarti l’accés dels infants i adolescents a la informació. Així mateix, ens sorprèn que el PP demani el contrari del que va incorporar a la LOMCE, la seva darrera llei educativa. Els polítics haurien de ser coherents amb les seves aportacions i no canviar segons bufin o no vents feixistes en qüestions tan delicades.
Ens interessa, així mateix, que la comunitat educativa sigui conscient que la presidenta posa en dubte la professionalitat del col·lectiu docent i que vol crear una societat de pensament únic i discriminatori a través de l’adoctrinament i la censura.
El conseller defensa el pin parental basant-se en l’article 27 de la Constitució espanyola. Si vol qüestionar el que estableix la Constitució ho està aconseguint: li recordam que l’estat espanyol és laic i no combrega amb els valors de l’ortodòxia catòlica que tant agraden als ultradretans. Cal afegir que una norma legal o reglamentària d’aquesta dispensa familiar feta per una comunitat autònoma podria ser contrària a la Constitució, perquè l’assistència a les activitats complementàries gratuïtes és un deure bàsic de l’alumnat i ens trobaríem amb una objecció de consciència encoberta.
Per tot això, UOB vetllarà pels docents i alumnes denunciant qualsevol imposició de creences que vagi en detriment d’un lliure desenvolupament de la seva personalitat a través d’un procés d’ensenyament-aprenentatge curricular i extracurricular.
Com ja informàrem ahir en la nostra circular 294, en dues sessions celebrades els passats dies 20 i 23 d’octubre, es va reunir la Mesa Sectorial d’Educació amb la presència, entre d’altres, del conseller d’Educació, Sr. Vera, el director general de Personal Docent, Sr. Ruiz i el director general de Planificació, Ordenació i Infraestructures, Sr. Alonso.
Encara que a l’ordre del dia hi havia diferents punts a tractar, el tema cabdal de la reunió va ser la convocatòria del proper Concurs de trasllats autonòmic.
No ens estendrem en quin era —i és— el posicionament respecte a aquest tema d’UOB Ensenyament ni el tractament del greuge i l’impacte negatiu no previst que suposa per a la mobilitat dels funcionaris anteriors al 2023 la convocatòria del concurs de mèrits i la sentència europea respecte al reconeixement de l’experiència. Podeu veure-ho detalladament a la circular.
A banda, no vàrem deixar de fer altres aportacions a la convocatòria, que resumim a continuació: Quant a les bases:
Que no sigui obligat haver participat en el concurs de trasllats per obtenir una comissió de serveis per atenció a familiars en situació de malaltia greu, incapacitat o dependència (base 22a)
Que es permeti entendre que s’ha pres possessió de la plaça, i per tant no perdre-la, en el supòsit, almenys, d’excedències per conciliació familiar (base 23a)
Pel que fa al barem:
Reconeixement de l’experiència als professors experts i especialistes.
Reconeixement de la impartició de matèries en llengua estrangera, sigui quin sigui el marc en què s’imparteixen.
Igualar les puntuacions del certificat de coneixements C2 de Llengua catalana, independentment de si s’han obtingut a l’Escola Oficial d’Idiomes o en qualsevol altre organisme oficial (Política Lingüística, EBAP…)
Reconeixement dels certificats de coneixements d’altres llengües emesos per entitats diferents de les EOI, en el Marc de Referència de Llengües estrangeres del Consell d’Europa.
L’administració es va mostrar favorable respecte d’algunes d’aquestes qüestions, que veurem si es reflecteixen o no en publicar-se al BOIB la convocatòria (prevista per aquesta mateixa setmana). El termini de participació en el concurs està previst que sigui entre els dies 3 i 16 de novembre, ambdós inclosos.
Quant al tema de fons, l’administració es comprometé a posar en marxa una sèrie de mesures que puguin, si més no, reduir les possibilitats que el concurs de trasllats suposi el desplaçament forçós de l’illa de residència:
Augmentar, fins on sigui possible, el nombre de places de plantilla orgànica dels centres.
Incloure en la provisió d’aquest proper concurs, les places per jubilació fins a 31-08-24 i no fins a 31-12-23 com és l’habitual.
Ser “generosos” en la concessió de comissions de serveis, fet que s’haurà de constatar en la negociació de la propera convocatòria d’aquestes comissions.
Compromís de compliment de càlcul de la quota segons l’Acord Marc (23 primària, 18 secundària), per tal que efectivament quedin places no orgàniques que puguin ser ocupades per Comissions de Serveis.
Negociació de normativa pròpia pel desenvolupament dels concursos de trasllats autonòmics, que permeti tenir en compte el fet insular.
La resta de punts de l’ordre del dia foren: Modificació de les bases pel reconeixement del primer tram de la part consolidable de la carrera professional
Aquesta modificació suposa la inclusió, per al reconeixement d’ofici del primer tram, de les persones que estan en situacions diferents del servei actiu, obrint-se un nou termini de renúncia (mes de novembre) per aquelles persones que no vulguin el reconeixement.
UOB va aprofitar, en aquest punt, per recordar a l’administració que l’Acord Marc preveu la possibilitat de renegociació dels imports de la carrera, així com l’avançament en el calendari del reconeixement del segon i tercer tram.
Concurs de trasllats d’àmbit autonòmic als cossos d’inspectors de l’administració educativa i d’inspectors d’educació
En aquesta convocatòria, UOB va fer les mateixes aportacions ja relacionades en la convocatòria dels cossos docents.
UOB Ensenyament és conscient que ha perdut aquesta batalla, però no renuncia a continuar defensant allò que creu que és just per als docents.
Des del sindicat UOB, volem compartir amb el col·lectiu docent la valoració de la recent negociació del concurs de trasllats, la qual va iniciar-se el passat divendres, dia 20 d’octubre, i ha continuat aquest migdia a la Conselleria d’Educació i Formació Professional. El resultat d’aquesta negociació no coincideix de cap manera amb les nostres expectativesi és que cap de les propostes presentades ha estat acceptada, ni tan sols parcialment. Les nostres propostes, volem recordar, consistien en la realització de l’adjudicació en dos torns (un primer destinat als funcionaris anteriors a 2023 i un segon per als que han obtingut la seva plaça aquest any) i en la valoració de la superació (amb plaça o sense) del procediment selectiu d’oposicions mitjançant l’atorgament de punts, així com es fa amb altres titulacions.
Aquesta manca de consideració cap al col·lectiu de funcionaris docents anteriors a 2023 ens fa sentir indefensos i traïts, però malgrat aquesta situació, estem satisfets amb la feina feta i amb la defensa que hem dut a terme en benefici d’aquest col·lectiu.
Des del moment en què vam ser coneixedors dels canvis que afectarien els procediments selectius dels docents, que inclouen una sentència que reconeix l’experiència docent independentment de la situació administrativa del docent i un nou procediment selectiu mitjançant concurs de mèrits, UOB Ensenyament va començar a treballar per intentar evitar el greuge que esdevindria el concurs de trasllats pel funcionariat anterior a 2023. Fa gairebé un any, vam exposar aquesta problemàtica als nostres dirigents, tant als actuals com als anteriors, amb l’esperança que iniciessin un estudi de les propostes que vam plantejar per solucionar aquesta situació.
L’Administració no ha negat l’existència d’aquest greuge i ha reconegut les nostres aportacions. No obstant això, lamentablement, no ha estat capaç de trobar una solució. Les seves excuses, com la manca de capacitat tècnica per adaptar el programa d’assignació de places de Madrid, o la manca de recursos humans per establir un barem propi per a les convocatòries autonòmiques, no són acceptables. El marge d’acció existeix, com ens ha confirmat el Ministerio, però clarament ha faltat voluntat per part de l’Administració per abordar aquesta qüestió. És totalment lamentable que la Direcció General de Personal Docent no pugui proporcionar programadors capaços d’adaptar el sistema a aquesta nova casuística, amb les conseqüències negatives que això comporta per a una part del col·lectiu docent.
No podem oblidar d’apuntar que cap altra força sindical ha donat suport a les nostres propostes ni ha defensat la necessitat de compensar el canvi de regles de joc que afectarà molts docents, els quals veuran com altres docents, ingressats més tard i per vies d’accés diferents, els passen per davant en l’assignació de places. Aquesta manca de solidaritat per part d’altres sindicats, que han centrat els seus esforços només en protegir els interessos d’un petit grup, és una realitat que lamentem profundament. Creiem que la unitat de totes les veus sindicals hauria estat més efectiva per defensar els drets de tots els docents, i no només els d’uns pocs.
Malgrat aquesta situació, volem deixar clar que continuarem treballant en benefici de tot el col·lectiu docent i que estem compromesos a continuar lluitant pel que considerem just i equitatiu per a tots els docents. Agraïm a tota la nostra afiliació i als docents, en general, el seu suport i confiança en el sindicat UOB Ensenyament.
Davant la imposició que ha sofert una professora d’un centre de Mallorca que s’ha vist obligada a fer una reunió de famílies en castellà, UOB defensa el dret de realitzar en català, com a llengua vehicular del centre, qualsevol tipus de reunió o comunicat.
Les darreres setmanes assistim a un retrocés en els drets dels parlants de la llengua d’aquí i, per tant, un menyspreu a la nostra cultura i identitat com a poble. Tenim clar que si la Sra. Prohens és incapaç de defensar la nostra llengua davant els atacs que es fan des de l’extrema dreta, ben poc li preocupen les nostres arrels.
Exigim a l’Administració mesures concretes en la defensa del català i que vetlli pel compliment de la llei vigent (article 22,1 de la Llei de Normalització Lingüística: El Govern de la Comunitat Autònoma […] ha d’establir els mitjans necessaris encaminats a fer realitat l’ús normal d’aquest idioma [el català] com a vehicle usual en l’àmbit de l’ensenyament en tots els centres docents).
A més, des de UOB exigim que l’Administració no es posi de costat davant aquestes agressions supremacistes i prengui les mesures adients perquè no es tornin a repetir. Així mateix, pregam a qualsevol docent que sigui víctima d’una agressió que denunciï els fets.
Des d’UOB Ensenyament rebutjam la demanda que fa el partit d’extrema dreta Vox on exigeix l’eliminació del requisit del català per a tots els docents. En un context de clar retrocés quant a l’ús social de la llengua i nivell de competència comunicativa dels parlants, l’única opció per garantir-ne la supervivència passa per un model d’ensenyament-aprenentatge plenament en català. Aquest model ha de dur implícit el requisit del català i del FOLC de tots els docents que treballen a les Illes.
Recordem a la senyora Prohens que la primera obligació d’un governant és complir i fer complir les lleis, entre elles l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears i la Llei de Normalització Lingüística.
Davant això, des d’UOB Ensenyament posarem peu fiter en tot allò relacionat amb la presència de la llengua catalana dins els centres educatius i continuarem fidels als nostres principis de defensa d’un sistema educatiu públic, de qualitat i plenament en català.
UOB defensa en solitari l’acreditació d’un nivell A1 per a tots els docents que participaren de l’aventura educativa durant el confinament o en situació de semi-presencialitat, i vota no a la proposta de l’Administració de declarar d’interès públic l’increment del màxim d’hores que pot impartir un formador, massificant així la formació en acreditacions digitals docents.
UOB considera que la proposta de criteris de plantilla orgànica per al curs 2024-25 representa un equilibri raonable entre la necessitat de crear més places de plantilla orgànica per tal donar resposta a l’increment relatiu de funcionaris de carrera, d’una banda, i la reducció al mínim del perill que aquest augment de places de plantilla pugui implicar, com a efecte col·lateral indesitjable, en la forma d’un increment de les places amortitzades a un futur pròxim.
El dimecres 11 d’octubre de 2023 es reuní amb caràcter extraordinari la MSE, amb la presència, entre d’altres, del conseller d’Educació i Universitats, sr. Antoni Vera, i del director general de Planificació, Ordenació i Infraestructures Educatives, sr. Ismael Alonso.
Es tractaren dos punts a l’ordre del dia. El primer punt, fou un déjà vu, i no us avorrirem contant-vos allò que ja us hem contat tantes vegades: la Conselleria no vol fer una interpretació creativa del concepte d’avaluació, per tal d’acreditar digitalment per aquesta via, amb un nivell A1, tots els docents que salvàrem el sistema educatiu en època de pandèmia, ni la resta de sindicats trobaren oportú donar-nos suport en aquest extrem. No repetirem arguments. Trist premi per a tant d’esforç. Davant aquesta oportunitat perduda, tan poc raonable segons el nostre parer, UOB no pot considerar d’interès públic massificar la formació en acreditacions digitals docents, perquè no ho troba necessari, ni l’únic camí possible. Això sí, un petit consol: l’Administració educativa es comprometé a modificar i concretar la resolució acreditacions digitals per tal de facilitar i flexibilitzar l’acreditació per evidències. Quan ens presentin un esborrany al respecte, l’estudiarem amb cura, i el negociarem amb esperit constructiu.
El segon punt es referia als criteris per definir les places de plantilla orgànica dels centres educatius per al curs 2024-25. Pel que fa a l’esborrany que se’ns presentà, UOB remarcà que la clau de volta és el punt 1.2 de l’Annex, que diu que tota plaça vacant definida per la quota del curs 2023-24, esdevendrà plaça de plantilla orgànica. I justament això, en principi tan raonable, i coherent amb l’increment percentual del nombre de funcionaris de carrera (més del 92% de la plantilla, cada un amb dret a tenir una destinació definitiva en un temps raonable), posà en alerta UOB. Aquest esborrany crea places de plantilla amb relativa facilitat, centrat en arribar a un 92% de places de plantilla orgànica. Però, sense mala fe, el resultat podria ser pervers: podria ser massa fàcil veure’s amortitzat / desplaçat, perquè allò que es crea amb facilitat, també pot ser destruït amb facilitat. Una destinació definitiva hauria de significar una cosa sòlida, que només es pot perdre sota circumstàncies extraordinàries. Si no, molts de docents que han gastat anys i punts per aconseguir una destinació definitiva, veuran que tot el seu esforç i la seva planificació no ha servit per res. Això generaria inseguretat, frustració i injustícia pel fet de tudar punts acumulats durant anys.
Ara bé, les explicacions de l’Administració ens semblaren, ara sí, suficients i satisfactòries:
L’Administració educativa comparteix la preocupació conceptual amb UOB. Per això el punt 4 de l’Annex de l’esborrany proposat és una “salvaguarda” per tal d’evitar que els centres amortitzin places amb massa lleugeresa: l’Administració es compromet a ser molt restrictiva en la concessió d’una amortització, perquè sap que darrere cada plaça suprimida hi ha un drama humà.
És molt important la distinció entre plaça suprimida i plaça bloquejada amb professor desplaçat per manca d’hores: en el segon cas, que és el que més ens preocupava, el professor roman amb plaça definitiva al centre, i no és fins el tercer curs de desplaçament on la plaça s’amortitza i el docent ha de tornar a concursar perquè, ara sí, ha perdut la plaça.
En referència als professors desplaçats, UOB ha demanat (així com ja ho havia fet per escrit) a la Conselleria que insti el Ministerio a unificar (en el sentit dels mestres, per decisió assembleària) el primer el criteri aplicat per decidir quin docent s’ha de desplaçar, atès que aquest difereix entre els mestres i els professors. En el cas dels mestres, el primer criteri que s’aplica és l’antiguitat en el centre, en canvi, en el cas dels professors, és l’antiguitat en el cos. No hem obtingut resposta per part de l’Administració.
El curs passat es va cometre l’errada per part dels centres de definir com a places ‘V’ les dels equips directius, el que va provocar l’efecte indesitjable de crear “places fantasma”. Enguany, això s’ha solucionat, perquè les places de directius són ‘SC’ i no ‘V’, de manera que no esdevendran places de plantilla orgànica.
A més, l’Administració estudiarà ampliar places en funció de les jubilacions previstes fins determinada data (a negociar), cosa que sí que permetrà un increment de places reals.
La LOMLOE ja està gairebé desplegada. Si no hi ha nous canvis legislatius, no és previsible que el nombre de places de plantilla orgànica s’alteri gaire, de forma que no hi hauria d’haver cap ‘allau’ de places amortitzades.
A més, és de preveure que el nombre de jubilacions augmentarà els pròxims anys, de forma que les jubilacions compensaran amb escreix les hipotètiques amortitzacions.
Finalment, es crearan moltes places noves relacionades amb dotació de recursos per a la inclusivitat, és a dir, els equips de suport i orientació es veuran reforçats. UOB remarcà la seva petició formal via instància, sobre la urgència d’estudiar les necessitats reals de cada centre i, també, de regular la figura dels orientadors/es dels CEIP, atès que aquests professionals s’han traslladat des de les UOEP, sense establir abans una regulació sobre el seu funcionament i organització.
