Etiqueta: Illes Balears

Assumptes propis retribuïts: només 2 de 6 dies que ens pertoquen, si hi ha sort!

Avui, dijous 26 de febrer de 2026, s’ha reunit la Mesa Sectorial d’Educació (MSE) en sessió extraordinària. Per part de l’Administració hi han assistit, entre altres, el conseller d’Educació i Universitat, Antoni Vera, la directora general de Personal Docent, senyora Joana Maria Cabrer i el cap de servei, Albert Flores. L’ordre del dia ha estat el següent: 

  1. Proposta d’Acord de Consell de Govern mitjançant el qual s’aprova la Relació de llocs de treball de caràcter permanent corresponent al personal funcionari docent al servei de l’Administració de la CAIB.

En aquest punt, la Conselleria d’Educació ens ha presentat la RLT permanent. Aquesta és la mateixa que es va presentar durant el mes de gener emperò Funció Pública obliga a treurer-ho en el format presentat. 

  1. Proposta de resolució per la qual es rectifiquen les errades advertides a la resolució per la qual s’aprova la convocatòria pública per formar una borsa d’aspirants a funcionaris interins docents per al curs 2026-2027.

En aquest punt, UOB Ensenyament ha demanat una explicació d’aquest nou redactat i les implicacions que suposa. Conselleria ha respost que s’ha modificat perquè només afectarà al curs 26/27 i no a dos cursos com establia inicialment.

UOB Ensenyament ha manifestat que per aclariment s’especifiques en el curs 26/27. L’administració trobava que de la manera com estava redactat quedava clar. A més, UOB Ensenyament ha fet algunes esmenes al redactactat de la modificació de la resolució.

  1. Proposta de resolució per la qual es determinen les normes que regeixen el sorteig per designar vocals dels tribunals que han d’actuar a les proves selectives d’ingrés, accés i adquisició de noves especialitats als cossos docents.

En aquest punt, UOB Ensenyament ha comprovat que s’havien canviat els criteris per quedar dispensats per no participar en els tribunals. Per aquest motiu UOB Ensenyament ha demanat:

  • Que es mantigui el que hagin actuat com a membre de tribunal en el concurs oposició de les darreres quatre convocatòries i tenguin 55 anys o més (a data 26/05/2025), excepte que sigui necessari recórrer a aquestes persones per poder conformar els tribunals. 
  • Que s’inclogui que hagin nascut l’any 1961 o amb anterioritat, excepte que sigui necessari recórrer a aquestes persones per poder conformar els tribunals.

A més, ha denfensat que les persones que abans de dia 3 març hagin sol·licitat la jubilació a efectes a dia 1 de setembre quedin dispensats de ser tribunals i no a 30 de juny com preveu l’esborrany. Respecte a aquestes demandes l’administració ha dit que no faria cap canvi.

Davant el canvi del nombre de vocals voluntaris. UOB Ensenyament ha demanat que siguin 2 com era abans (50%), per evitar conflicte d’interessos sobretot per aquelles especialitats petites on els tribunals es solen repetir. A més, UOB Ensenyament ha insistit que s’inclogui de manera obligatòria un inspector en aquells tribunals d’especialitats on els membres dels tribunals es repeteixen convocatòria rere convocatòria. L’Administració ha defensat que el canvi de percentatge és pel fet de garantir que hi hagi tribunal de totes les especialitats.

Finalment, UOB Ensenyament ha demanat si s’han pujat les retribucions per al tribunal d’oposicions i a quina quantia ha quedat fixada.

  1. Negociació dels punts 18, 25 i 26 de l’Acord sobre mesures sociolaborals i de millores educatives de dia 27 de febrer de 2023. Proposta de resolució per la qual s’aproven les instruccions per al gaudi del permís per assumptes particulars per al personal funcionari docent no universitari depenent de la Conselleria d’Educació i Universitats de les Illes Balears.

A la primera intervenció, UOB Ensenyament ha exposat que durant aquest darrer curs hem registrat diverses instàncies reclamant d’una banda, la negociació específica del punt 25 de l’Acord Marc i, d’altra banda, l’aplicació específica al personal docent de les Illes Balears del dret a gaudir assumptes propis retribuïts. Hem sol·licitat que consti en acta que en cap moment hem rebut resposta a les instàncies cursades. 

UOB Ensenyament ha fet les consideracions següents:

  • el dret ja existia a la normativa estatal bàsica i és d’obligat compliment per totes les comunitats autònomes – EBEP art. 48 k) que especifica que regeix també per al personal docent de l’ensenyament no universitari al servei de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
  • el marge autonòmic és d’organització, el que vol dir que s’ha de regular el procediment de sol·licitud, adaptar-ne l’organització al calendari escolar i concretar criteris de compatibilitat amb el servei.
  • la situació actual no crea el dret sinó que el fa efectiu, és a dir, la Conselleria està fent un exercici de regularització jurídica, però tardà i políticament estratègic perquè s’emmarca en un context polític de final de legislatura i de resolució de punts pendents de l’Acord Marc i que, jurídicament no és una concessió sinó que és una decisió d’execució. 

En conclusió, ja sabíem que era d’obligat compliment l’article 48 k) de l’EBEP, però UOB Ensenyament ha demanat a l’Administració que ens expliqui el motiu pel qual ha tardat tant temps a fer-ho efectiu. L’Administració no ens ha contestat.

Fetes aquestes consideracions i centrant-nos amb el permís retribuït:

  • Demanem suprimir la classificació en períodes a), b), c) i d) amb una distribució lliure perquè:
  • La classificació en períodes de gaudi d’aquest punt 3 suposarà una problemàtica quant al professorat que no té la distribució ordinària d’inici i finalització d’activitats lectives amb atenció directa a alumnes. Hi ha estudis, com són els d’FP i EOI, que inicien les classes molt més tard que a primària i secundària o que finalitzen abans degut al fet d’una temporalització diferent dels estudis. Llavors, estarem davant un greuge comparatiu entre docents. Així, els docents de primària i secundària només podríem demanar aquests dies els primers deu dies de setembre o els darrers dies de juny. En canvi, els docents de Formació Professional o els d’EOI, fet que  les classes comencen molt més endavant, tenen molts més dies. A uns se’ls disminueix i a altres se’ls amplia els períodes de demanar el gaudi. Reiterem, amb aquest argument, la retirada d’aquesta classificació temporal. 
  • Els docents que treballen a l’equip d’atenció primerenca i EOEP no poden estar subjectes en aquests períodes perquè la seva tasca professional es desenvolupa sobretot durant el mes de setembre i juny, tancant informes i fent el contacte amb les famílies i reunions diverses amb serveis externs. 
  • Demanem que la distribució dels dies sigui de manera lliure sense condicionants pel que fa als períodes de gaudi, ja que es tracta d’un dret individual vinculat a la condició de funcionari/ària, no un instrument de planificació organitzativa del centre. En cas contrari, si el permís per assumptes particulars resta condicionat al calendari escolar es buida el contingut real i el converteix en una figura merament formal. La finalitat del permís hauria de ser facilitar la gestió de necessitats personals inajornables. Si es limita el seu gaudi, en major proporció, en períodes no lectius (Nadal, Pasqua, juliol), es desvirtua la seva funció de conciliació, ja que aquests períodes ja coincideixen amb vacances reglades.
  • UOB Ensenyament demana un canvi de redactat respecte a les sol·licituds que ha de fer el docent si aquest té una plaça itinerant. Hem demanat que la sol·licitud s’hagi de realitzar només al centre afectat on t’agafaràs els assumptes propis. En els casos en què un docent treballi el mateix dia als dos centres, sí que s’haurà de demanar a ambdós centres. 
  • També, demanem un canvi de redactat respecte a s’ha d’adjuntar la programació de les activitats corresponents a les sessions docents de cada un dels grups d’alumnes afectats per l’absència del sol·licitant. UOB Ensenyament troba que cada centre s’organitza a nivell intern quan un docent s’absenta a la feina, per tant, establir l’obligatorietat d’haver d’adjuntar-ho en la sol·licitud pot resultar doble feina, més burocràcia. 
  • UOB Ensenyament demana que els assumptes propis no retribuïts es facin extensius al personal docent interí i en pràctiques adequant la normativa corresponent. Com sempre ens han contestat que jurídicament no és viable i els hem recordat que per part seva es promogui la modificació de la Llei 3/2007, o l’aprovació d’una nova norma reglamentària o d’un nou acord de Govern, en què es reculli de manera expressa que la llicència sense retribució per assumptes propis és d’aplicació al personal funcionari interí. 

De totes les intervencions fetes per la UOB, cap d’elles ha estat acceptada, de fet, no hi ha hagut negociació de cap mena. És per aquest motiu, que UOB Ensenyament ha votat en contra d’aquest esborrany. Cal esmentar que de la manera com està redactat el permís no garanteix que tots els docents d’un claustre si puguin acollir i, a més, només podem gaudir 2 dies d’assumptes propis en períodes lectius dels 6 que ens pertoquen.

Sense haver presentat cap mena de documentació, la Conselleria ha donat per tancat els punts 18, referent a la mitja jornada voluntària i el punt 26, respecte al retorn de les 35 hores i  la desconnexió digital. 

UOB Ensenyament ha reiterat que el dret a la reducció de jornada sense cap tipus de motiu s’ha d’estendre a tot el personal docent i no només als funcionaris de carrera. Respecte al retorn de les 35 hores, hem insistit que s’han d’aplicar el principi de proporcionalitat, és a dir, que d’aquestes 2,5 hores de reducció, dues hores s’hauria d’aplicar a les hores de permanència al centre mentre que la mitja hora restant que no s’hagin de fer al centre. 

Palma, 26 de febrer de 2026

Poca traça escrita en el desenvolupament de l’Acord Marc

Avui, dimecres 18 de febrer de 2026, s’ha reunit la Mesa Sectorial d’Educació (MSE) en sessió extraordinària. Per part de l’Administració hi han assistit, entre d’altres, la directora general de Personal Docent, senyora Joana Maria Cabrer; la directora general de Planificació i Centres, senyora Catalina Ginard; el secretari autonòmic de Desenvolupament Educatiu, senyor Mateo Suñer i la cap de departament de Planificació i Centres, senyora Antònia Serra. L’ordre del dia ha estat el següent: 

1. Negociació del punt 13 de l’Acord sobre mesures sociolaborals i de millores educatives de dia 27 de febrer de 2023. (Reducció de ràtios.) 

2. Negociació del punt 35 de l’Acord sobre mesures sociolaborals i de millores educatives de dia 27 de febrer de 2023. (Pla d’Infraestructures)

3. Negociació del punt 36 de l’Acord sobre mesures sociolaborals i de millores educatives de dia 27 de febrer de 2023. (Pla de climatització de centres)

UOB Ensenyament ha començat la seva intervenció denunciant que no s’estan donant les premisses bàsiques per establir una negociació real i efectiva dels punts llistats més amunt. El motiu essencial és que l’Administració no ha remès cap documentació dins el temps previst perquè la part social pugui analitzar-la amb la profunditat deguda.

La directora general de personal docent ha atribuït a una errada el fet de convocar la MSE. Ha indicat que la convocatòria havia de fer referència al seguiment de l’Acord Marc i que els punts eren merament informatius. UOB Ensenyament ha entès l’errada.


UOB Ensenyament ha denunciat que no disposa d’informes tècnics, memòries justificatives, calendaris d’aplicació i seguiment, així com de qualsevol altre element necessari per poder estudiar i valorar els punts amb rigorositat. UOB Ensenyament ha instat l’administració a desenvolupar les negociacions pertinents amb la part social, dins el termini i en la forma escaient.

Quant a les ràtios, UOB Ensenyament ha demanat a la Conselleria informació detallada sobre com s’està desenvolupant la reducció negociada a l’Acord marc. L’Administració, com és habitual, s’ha escudat en la manca d’espais i, a l’hora d’explicar el desenvolupament del Pla d’Infraestructures, ha esgrimit dificultats burocràtiques, falta de recursos i imprevistos en casos concrets.

Respecte de la reducció de ràtios, l’Administració ha volgut lligar la reducció amb el Pla d’Infraestructures. Això ha fet que ens hagin explicat les actuacions fetes i per fer i com aquestes repercutiran en les ràtios. UOB Ensenyament ha recalcat que la prioritat principal en les actuacions és la de reduir ràtios i arribar al 20% tal com es va pactar a l’Acord Marc.
UOB Ensenyament ha insistit a l’Administració que el pla d’infraestructures ha de ser un document viu i que s’ha d’anar actualitzant amb el pas del temps. La Conselleria s’ha compromès a convocar-nos cada trimestre per fer-ne el seguiment.

Per altra banda, i davant les explicacions del senyor Suñer sobre les dificultats de desenvolupar el Pla de Climatització de Centres pel fet que els centres analitzats necessiten inversions en eficiència energètica, en finestres i aïllament tèrmic i que les inversions a realitzar són molt costoses, UOB Ensenyament ha insistit en la necessitat de millorar d’alguna forma, i de manera ràpida i eficaç, les condicions tèrmiques que pateixen molts de docents mentre estan desenvolupant accions de més envergadura. L’Administració ha indicat que s’estan explorant diverses vies d’acció, algunes d’elles encaminades a l’obtenció de resultats a curt termini.

Palma, 18 de febrer de 2026

L’absolutisme del conseller s’imposa: s’avancen les oposicions sense el consens de la part social

Avui, dijous 12 de febrer de 2026, s’ha reunit la Mesa Sectorial d’Educació (MSE) en sessió extraordinària per tractar els processos selectius dels cossos docents, després d’haver-se reunit el passat dilluns, dia 9 de febrer. Com que no hi va haver consens quant a la data dels processos selectius, el conseller d’Educació i Centres Concertats, senyor Antoni Vera, va emplaçar la MSE al dia d’avui per tal que es tancàs avui la negociació.

Per part de l’Administració hi han assistit, entre d’altres, la directora general de Personal Docent i Centres Concertats, senyora Joana Maria Cabrer, el cap de departament senyor Albert J. Flores Clemente i el cap de servei senyor Víctor Garcia. Per altre banda, el conseller d’Educació i Universitats, Sr. Antoni Vera, no hi ha assistit, malgrat la importància del que s’havia de negociar a la reunió.

Després de consultar la seva afiliació, a la ronda inicial d’intervencions UOB Ensenyament ha explicat que la seva afiliació va decidir, per àmplia majoria (al voltant del 70% dels vots), oposar-se a la proposta de la Conselleria d’Educació i Universitats d’avançar els processos selectius al mes de maig de 2026. Altres sindicats han manifestat que també ho han consultat -en alguns casos a les seves afiliades i afiliats, i altres, a la població en general. UOB Ensenyament valora positivament que altres organitzacions apostin per l’assemblearisme, malgrat sigui de manera puntual.

UOB Ensenyament considera que és una improvisació inacceptable, i que no es pot avisar que s’avancen poc més d’un mes quan només falten tres mesos; per això, UOB Ensenyament ha instat la Conselleria a no modificar el calendari dels processos selectius durant aquest curs i a planificar degudament —i a través de la negociació amb la comunitat educativa— qualsevol canvi substancial. UOB Ensenyament, per mandat assembleari, ha demanat mantenir la data dels cursos anteriors -mes de juny-, i modificar-la, en tot cas, a partir del curs 26-27.

A l’anterior reunió, el conseller Vera va dir que si la part social no acceptava l’avançament al mes de maig, aquest curs 25-26 no es convocarien oposicions i que les del curs que ve s’avançarien al mes d’octubre. UOB Ensenyament també es va oposar a aquesta opció, atès que, entre altres raons, aquesta modificació suposaria de facto que aquest curs 25-26 no es convocassin oposicions, circumstància que seria un autèntic despropòsit,

Donada la conjuntura, UOB Ensenyament, tal com un altre sindicat ja havia anunciat que faria, ha informat que quan acabàs la ronda d’intervencions, si no es votava l’opció de mantenir la data habitual del mes de juny, s’aixecaria i abandonaria la reunió. Finalment, s’hi han sumat dos sindicats més.

Després de les aportacions, la directora general ha fet la rèplica pertinent i ha manifestat que, tot i que respectava les opinions exposades, no les compartia i ha proposat fer dues rondes de votació: una amb el supòsit que les oposicions fossin el mes de maig i l’altra que es duguessin a terme el mes d’octubre.

Davant aquest escenari, UOB Ensenyament i tres dels altres quatre sindicats han abandonat la reunió.

Minuts després UOB Ensenyament s’ha assabentat pel departament de premsa de la Conselleria que la data per a les pròximes oposicions serà els dies 9 i 10 de maig.

Fa estona que el conseller Vera va començar a mostrar el llautó. El seu tarannà despòtic el va dur a amenaçar la part social amb la no convocatòria d’oposicions aquest curs 25-26, si no acceptaven la imposició de l’avançament. Així i tot, finalment la seva decisió no ha anat en aquest sentit, perquè davant l’oposició frontal de la majoria dels sindicats a les seves dues propostes, ha tirat pel dret i ha anunciat la data que s’havia proposat inicialment, que marca que el processos selectius es faran el mes de maig.

Fa temps que UOB Ensenyament denuncia que l’espai negociador de la Mesa Sectorial d’Educació minva de manera alarmant; de fet, cada vegada més, s’assembla més a una oficina d’informació que a un ens negociador. Com a representants dels treballadors, UOB Ensenyament seguirà denunciant aquesta situació i farà tot el possible per mantenir l’esperit de la Mesa Sectorial.

Palma, 12 de febrer de 2026

Propostes improvisades i tarannà despòtic de la Conselleria

Avui, dilluns 9 de febrer de 2026, s’ha reunit la Mesa Sectorial d’Educació en sessió extraordinària per tractar els processos selectius dels cossos docents i el punt 27 de l’Acord Marc (Pla Postestabilització) Per part de l’Administració hi han assistit, entre d’altres, el conseller d’Educació i Universitats, Sr. Antoni Vera, la directora general de Personal Docent i Centres Concertats, Sra. Joana maria Cabrer, el cap de departament Albert J. Flores Clemente i el cap de servei Víctor Garcia.

La Mesa ha començat amb la intervenció del conseller, que, a la proposta anterior de convocar les oposicions el mes de maig, hi ha afegit una nova possibilitat: que es desenvolupin els dies 17 i 18 d’octubre de 2026. Ha volgut saber l’opinió de les forces sindicals presents a la Mesa i UOB Ensenyament ha quedat sorprès amb aquesta nova mostra d’improvisació de Conselleria. UOB Ensenyament ha manifestat que estava en contra de l’avançament de les oposicions, però que no tenia una postura definida davant aquest nou escenari. Per altra banda, UOB Ensenyament continua considerant que qualsevol canvi substancial que alteri el procés selectiu hauria d’aplicar-se de cara a futures convocatòries, no a l’actual. 

El conseller, quan ha vist que no hi hauria una resposta clara i consensuada en la Mesa, ens ha instat a fer una nova reunió el pròxim dijous 12 de febrer per tal d’arribar a un acord respecte d’aquesta data i de la resta de qüestions exposades a l’esborrany de la convocatòria d’oposicions de cossos docents per al curs 2025-2026.

El segon punt de l’ordre del dia ha fet referència a la negociació del punt 27 de l’Acord Marc.

Cal recordar que arran del concurs extraordinari de mèrits (procés d’estabilització) iniciat l’any 2022 s’han desencadenat diverses problemàtiques que han perjudicat greument els funcionaris que havien participat dels procediments de provisió de places en anys anteriors. Circular 278/2022.

En aquest context, UOB Ensenyament va proposar diverses mesures per pal·liar els efectes que es produirien un cop executat el procés d’estabilització, però cap de les parts implicades, ni l’Administració ni la resta de sindicats, varen recolzar en cap moment la iniciativa.  Circular 279/2022 Circular 282/2023 Circular 286/2023 Circular 294/2023

Ara bé, l’exposat abans no és concretament la qüestió que ens ocupa, tot i que deixa entreveure la postura de UOB Ensenyament envers el procés d’estabilització del 2022. 

Per tant, aquí l’important és tenir clar que:

  • Des de la signatura de l’Acord Marc (2023), l’Administració mai havia posat damunt la taula el punt 27.
  • Ha estat arran de la pressió exercida pels sindicats a la MSE on es negocià la convocatòria d’interins que l’Administració ha respost amenaçant amb la supressió de totes les prelacions dels interins. Consegüentment, els sindicats varen reclamar a la MSE que aquest punt s’havia de negociar al punt 27 de l’Acord Marc.
  • Així ha respost la Conselleria, convocant-nos a una MSE extraordinària per tractar la qüestió. Tots els sindicats, excepte UOB Ensenyament, consideren que ha de ser l’únic punt a tractar com a mesura de postestabilització. De fet, per a UOB Ensenyament cap mena de prelació és un pla de postestabilització.

Per tant, i com a conclusió, és rellevant valorar que en una fase de postestabilització, l’objectiu principal hauria de ser consolidar el professorat, millorar la qualitat educativa i evitar tornar a una precarització estructural. 

Per aconseguir-ho, UOB Ensenyament creu que la mesura clau és la convocatòria regular i previsible de les proves selectives d’ingrés, accés i adquisició de noves especialitats als cossos docents a les Illes Balears, amb criteris clars, per donar estabilitat real a les plantilles.

El model actual d’oposicions dista molt del model aprovat per l’Assemblea de UOB Ensenyament, tal com podeu llegir aquí.

És del tot necessari fer una anàlisi profunda del procés d’estabilització i quins efectes ha tingut:

  • Quina evolució ha tingut en termes relatius el percentil de personal interí docent?
  • S’estan convocant via processos selectius totes les places que es poden convocar (especial atenció a les del cos de mestres).
  • Hi ha alguna perspectiva de canvi a l’actual model d’oposicions anacrònic?
  • Quin impacte ha tingut als centres en termes d’estabilitat?
  • Les plantilles són menys o més estables?
  • Com ha afectat en termes de mobilitat als docents funcionaritzats el 2023, als anteriors, i als posteriors?
  • Tenen cabuda models com els pactes d’estabilitat o la prelació de tres anys, que van en contra del principi d’igualtat, mèrit i capacitat, en el context de la postestabilització?

La Conselleria no ha volgut escoltar UOB Ensenyament i ha acusat el sindicat de poca seriositat -acte valerós, tenint en compte el retard inexcusable amb què la Conselleria ha gestionat el desenvolupament de l’Acord marc- i manca de feina a l’hora de preparar les MSE. D’ençà de les meses tècniques d’interins, l’Administració ha coaccionat els sindicats perquè acceptin que el punt 27 de l’Acord Marc és la prelació dels interins. UOB Ensenyament ha reiterat que aquest punt no s’ha de basar en la resolució d’adjudicacions, sinó en una vertadera anàlisi de les conseqüències del pla d’estabilització. 

Palma, 9 de febrer de 2026

Acord Marc obstruït: La Conselleria no negocia

Avui, dijous 5 de febrer, s’ha reunit la Comissió de Seguiment de l’Acord Marc. Per part de l’Administració hi han assistit, entre d’altres, la directora general de Personal Docent i Centres Concertats, Joana Maria Cabrer, el cap de departament de Personal Docent, Sr. Albert Flores, el cap de serveis, Miquel Font. El punt únic de l’ordre del dia ha estat la revisió de seguiment del segon Acord Marc.

Com a valoració general, UOB Ensenyament ha sortit decebuda d’aquesta reunió de seguiment perquè la Conselleria no ha fet la seva tasca. Podríem dir que els 36 punts a tractar estan en el mateix grau de desenvolupament que fa un any.

Com a valoració específica:

1. Carrera professional. 

Per part de UOB Ensenyament aquest punt no està resolt, per això hem demanat:

  • La revisió de les quantitats dels trams de la part consolidable per tal de tendir a una equiparació amb la resta dels treballadors de funció pública. La Conselleria ha dit que no tenen recursos per dur-ho a terme.
  • Respecte a la part no consolidable, quant es cobrarà el complement? A l’Acord s’esmenta que es farà el setembre del 2026. La Conselleria argumenta que així serà, però que no saben a quin mes ho retribuiran; si emperò, que serà en caràcter retroactiu des del setembre de 2026. 

2. Carrera professional inspecció 

Punt resolt.

3. Increment retributiu

Com veureu a les vostres nòmines, del mes de gener al mes de març s’estan actualitzant les quanties amb els percentatges corresponents.

UOB Ensenyament posa a la vostra disposició un post explicatiu respecte a què cobrarem. 

4. Incompatibilitats complement de tutoria/cap de departament

Punt resolt. 

5. Millora plantilles

Podeu veure el Resum de la Mesa aquí.

6. Convocatòria oposició per illes

Punt resolt. 

7. Reducció 50% taxes oposicions

Punt resolt.

8. Procediment d’integració del professorat tècnic d’FP al cos de professors de secundària.

Per molt que per a l’Administració és un punt resolt per a UOB Ensenyament no és així.  Demanem una equiparació salarial dels docents del cos 0598 (especialitats singulars) amb el professorat de secundària i que l’Administració plantejàs la plena integració del cos 0598 al 0590 al Consell Interterritorial d’Educació. Varen insistir que això no està redactat al document ni signat per l’Administració així, per tant, no acceptaran la revisió d’aquest punt perquè per a ells està resolt.

UOB Ensenyament ha insistit amb l’equiparació salarial amb el professorat de secundària: igual funció=igual salari. Així hem exigit la creació d’un complement que elimini aquesta desigualtat retributiva.

9. Substituts exprés

Punt resolt.

10. Hores secundària (18 hores)

Punt resolt. 

11. Hores primària

UOB Ensenyament va recordar que el primer trimestre ens varen dir que ho calcularien a 24,5 hores. UOB Ensenyament no hi està d’acord perquè al punt 11 en el curs 2024-2025 s’especifica que el màxim de períodes de docència directa d’un docent a jornada completa serà de 23. Així, els vàrem fer saber que no estan  complint l’acord perquè segons el principi de bona fe, se sobreentén com a 23 hores lectives i no de docència directa. La Conselleria va dir que hi treballarien, però que no ens podien dir amb exactitud si ho calcularan a 24,5 hores.

12. Places difícil cobertura Eivissa i Formentera

Punt resolt.

13. Reducció progressiva ràtios

En aquest punt vàrem recordar a l’Administració que encara no disposam d’un pla de reducció de ràtios i que durant el 2n trimestre de cada curs escolar s’ha de fer el seguiment de la situació de les ràtios als centres educatius. La directora general s’ha compromès a fer una reunió amb la Direcció General de Planificació i Centres per donar-nos tota aquesta informació.

14. Auxiliars administratius CEIP 

Per la Conselleria d’Educació aquest punt està resolt. UOB Ensenyament ha deixat palès que hi ha una manca sistemàtica d’auxiliars administratius i conserges als centres educatius.  Hem rebut moltes queixes referents a què el personal de serveis no docent al servei de la Conselleria d’Educació i Universitats és insuficient. Tampoc es cobreixen les baixes per IT i això suposa que qui ha d’assumir la feina és el personal docent incrementant, una vegada més, la càrrega burocràtica i funcions que no els pertoca.

Ens han dit que és molt difícil i que no hi ha personal dins les borses. 

15. Llicències per estudis 

Fa quasi tres cursos que la Conselleria ens diu que ens presentarà un pla i, per variar, aquest pla no arriba. No tenen previst convocar-nos perquè continuen sense treballar-hi.

Per altra banda, la millora permanent del sistema educatiu a la nostra comunitat autònoma és un objectiu irrenunciable, però sembla que per a la Conselleria d’Educació i Universitats no és una prioritat. Des de UOB Ensenyament ens preguntem com pot ser que la comunitat autònoma de les Illes Balears, que és la segona en el rànquing de comunitats que aporten més al finançament autonòmic no tingui aquest tipus de llicències per al professorat. Aquest tipus d’ajudes han de ser un element indispensable per al desenvolupament personal i professional del professorat. El conseller ens ha deixat clar que aquestes llicències no seran infinites, sinó que en presentaran un nombre determinat cada any. 

UOB Ensenyament en aquesta reunió de seguiment de l’Acord Marc va suggerir a l’Administració que indagàs quines són les llicències que tenen desenvolupades altres comunitats autònomes com Extremadura i València, entre d’altres. 

16. Revisió Fons Social i 17. Habitatge Eivissa i Formentera.

La Conselleria va ajuntar aquests dos punts. S’està treballant amb la revisió del decret referent a Fons Social. Respecte a l’habitatge, la prioritat de la Conselleria és ajudar tots els docents de Formentera, que és on més costa cobrir les places. Varen afirmar que ens presentaran propostes i tenen pendent revisar el D128/2002 i estudiar les ajudes de lloguer per a la gent desplaçada. Han admès que volen arribar a un acord.

18. ½ jornada voluntària per a tot el personal docent

Vàrem continuar insistint en el fet que aquest dret s’ha d’estendre a tot el personal docent i no només als funcionaris de carrera. L’Administració continua amb la seva capciosa interpretació que els interins poden renunciar a places de jornada sencera i optar a mitges jornades. No acceptam de cap de les maneres l’afirmació feta per la Conselleria de donar aquest punt per resolt i, per això, vàrem deixar palès que si no volen acceptar la reducció de jornada per als docents interins, que l’acceptin almenys per a funcionaris en pràctiques. No ho accepten de cap de les maneres.

19. Mecanismes organitzatius reducció hores interins majors de 55 anys

La Conselleria donava aquest punt per resolt, però UOB Ensenyament ha insistit en el fet que no tots els docents majors de 55 anys poden demanar i gaudir en les mateixes condicions de la reducció horària per causa de la seva edat. A primària aquest fet no és tan notori perquè es poden donar hores de quota, però a secundària no. Així, la Conselleria ens ha dit que als docents de secundària se li lleven hores complementàries i que si hi ha qualque docent que no pot gaudir d’aquesta reducció els ho facem saber i ells ho arreglaran. 

20. Permisos de maternitat/paternitat de mitja jornada.

Punt resolt.

21. Any sabàtic. 

El gaudi de l’any sabàtic està més enfora que mai. La Conselleria ens ha deixat ben clar que no hi havien treballat perquè no ho veuen viable. UOB Ensenyament ha manifestat que després de l’estudi realitzat per part de la Conselleria i la UIB sobre el benestar docent (Docents 360), i vist els resultats, pensem que és un punt prou important per començar-hi a fer feina. 

22. Complement de tutoria

En aquest punt UOB Ensenyament tenia quatre aportacions: 

  • Increment de la quantia del complement específic singular. 
  • Cobrament íntegre del complement per qui fa ½ jornada. Els docents a mitja jornada que són tutors fan una acció tutorial completa, no mitja funció tutorial. Per tant, no acceptam tecnicismes per negar aquest dret i si és necessari, que es dupliqui el complement a la nòmina (dos mitjos complements).
  • Afegir el càrrec de la cotutoria perquè es pugui fer efectiu el cobrament del complement de tutoria a un i a l’altre.
  • Desburocratització de l’acció tutorial.

Els hem volgut recordar que la Conselleria d’Educació va fer una nota de premsa dient que destinaria 125 milions d’euros a millorar les condicions sociolaborals dels docents. 

La resposta de Conselleria ha estat negativa. Ens han manifestat que no han treballat gens amb el tema i que les demandes de UOB depenen de la disposició pressupostària i de l’estudi jurídic. 

23. Catàleg de malalties professionals.

Per molt que la Conselleria ens ha dit que no tenen competència en aquest tema (és del ministeri) emperò de totes maneres ens faran una proposta convocant-nos a una mesa tècnica.

24. Eliminació penalització retributiva. Pla d’absentisme. 

Punt resolt.

25. Permisos i assumptes propis. 

Dins aquest punt es poden diferenciar els permisos retribuïts i els no retribuïts. D’aquests darrers no hi va haver cap novetat perquè els funcionaris de carrera ja ho gaudeixen i la nostra demanda que els funcionaris interins també ho puguin gaudir ens van dir que hi ha sentències fermes suficients per denegar-les.

Respecte als permisos retribuïts, la Conselleria ens va fer saber que tots els docents tenim dies retribuïts (moscosos segons ells) durant Nadal i Pasqua. UOB Ensenyament va dir que en cap cas aquests dies es poden considerar com a dies de lliure disposició i què no acceptarem aquesta proposta. Per variar, la Conselleria ens ha dit que no ho regularan perquè la normativa és clara. Continuarem lluitant perquè aquest punt es dugui a la pràctica. 

26. Retorn a les 35 hores. 

Per la Conselleria d’Educació aquest punt està més que resolt. UOB Ensenyament, emperò, exigeix el retorn a les 35 hores i de facto, que les hores de presencialitat als centres es redueixin de manera proporcional a la reducció de la càrrega laboral general. 

UOB Ensenyament entén que s’hauria d’aplicar el principi de proporcionalitat; és a dir, que d’aquestes 2,5 hores de reducció, un 80% (2 hores) s’hauria d’aplicar a les hores de permanència al centre, mentre que el 20% restant (mitja hora), a les hores que no necessàriament s’han de desenvolupar al centre. 

Per tant, segons el nostre parer, hi hauria d’haver una reducció proporcional entre les hores que es fan al centre i les que no, i entre les primeres, una reducció proporcional entre les que són amb alumnes i les que no. 

S’ha firmat l’acord a funció pública de 35 hores i és per això que els docents hi tenim dret. Altra volta, la Conselleria ens ha dit que  per ells està resolt i no hi venen a bé en tornar a negociar-ho.

27.  Pla post-estabilització

Per la Conselleria aquest és un dels punts més importants. La intervenció de la UOB Ensenyament ha estat que, així com indica l’Acord Marc, s’ha de negociar en el sí de la Mesa Sectorial d’Educació pertinent, amb una proposta clara per part de l’Administració. 

28. Formació específica per especialitats

Hem fet saber a la Conselleria que trobàvem a faltar formació específica per a docents de Secundària. La seva resposta ha estat que s’estan oferint més formacions que mai i que els podem fer suggeriments. 

29. Competència Digital Docent

UOB Ensenyament va posar èmfasi en el fet que si la competència digital puntua als diferents barems han d’obrir totes les acreditacions i nivells perquè tots els docents tenen els mateixos drets. La directora general s’ha compromès a habilitar els tràmits per prova específica que acreditin els nivells. 

30. Pla de xoc de mesures socioeducatives per promoure un major ús de la llengua catalana als centres educatius. 

Aquest punt continua sent una línia vermella per a UOB. Hi ha una gran necessitat d’un pla de xoc per potenciar l’ús de la llengua catalana a un context d’emergència lingüística com aquesta. Així, UOB va demanar la retirada del Pla Pilot de Lliure elecció de Llengua per ser incongruent amb el pla de xoc. 

UOB insta l’Administració a abandonar la col·laboració amb les iniciatives polítiques que cerquen la minorització del català i deixar de contradir l’Estatut de les Illes Balears i a què ens presentin un pla de xoc realista.

31. Protocol d’agressions

Punt resolt.

32.  Pla d’igualtat i de conciliació

La Conselleria ens ha informat que ens convocaran la setmana que ve. Així, es formarà la comissió i es decidiran les actuacions pertinents. Ens volen presentar la recopilació de dades que han fet. UOB Ensenyament estarà a l’espera de rebre la convocatòria.

33. Pla de simplificació burocràtica

Per a la Conselleria, aquest punt està resolt perquè ara, segons ells, ja depèn de les noves aplicacions informàtiques que establiran un nou sistema de gestió administrativa i educativa. UOB Ensenyament reclama un pla de simplificació burocràtica realista.

Punt 34. Seguiment LOMLOE

UOB Ensenyament  demana quan està previst fer el seguiment d’aquest punt.

La directora general diu que es pensa que planificació hi està fent feina. Ho demanar[a i ens contestaran.

Punt 35. Pla d’infraestructures Punt 36.  Pla de climatització de centres

Aquests dos punts es tractaran pròximament a una mesa amb el Secretari General.

Palma, 5 de febrer de 2026

UOB Ensenyament pressiona perquè s’habilitin les proves específiques d’acreditació de competència digital

Avui, dimecres 4 de febrer de 2026, s’ha reunit la Mesa Sectorial d’Educació. Per part de l’Administració hi han assistit, entre d’altres, el director general d’Universitats, Recerca i Ensenyaments artístics superiors, senyor Sebastià Massanet i la directora general de Personal Docent i Centres Concertats, senyora Joana Maria Cabrer, amb l’ordre del dia següent:

1. Lectura i aprovació d’actes de sessions anteriors.

2. Esborrany Ordre del conseller d’Educació i Universitats per la qual es regulen l’organització i el règim de funcionament de la xarxa de centres de professorat d’àmbit insular de les Illes Balears

3. Torn obert de paraula

Pel que fa al punt 2 de l’ordre del dia, UOB Ensenyament ha començat posant de manifest que en l’ordre del 2016 que regulava l’organització i el règim de funcionament de la xarxa de centres de professorat de les Illes Balears estipulava que hi havia d’haver sis centres de professorat i que en l’esborrany presentat passam a quatre, amb la possibilitat que aquests tenguin subseus. UOB Ensenyament ha volgut saber si aquesta reducció pot suposar que desapareguin alguns dels centres de professorat.

La Conselleria ha contestat que en cap cas desapareixeran les subseus, però sí que volen un ús eficient dels recursos. És a dir, unes mateixes subseus podran compartir els mateixos recursos que depenen de la seu si així es requereix.

Respecte al professorat, tots aquells docents que són assessors no perdran la seva plaça sempre que hagin entrat per concurs. Aquells docents que varen entrar a treballar a un CEP “a dit”, no mantindran la seva plaça perquè no han passat cap concurs. 

Per altra banda, i referit a les assessories de formació, UOB Ensenyament ha demanat un aclariment respecte del requisit de ser funcionari de carrera per poder optar a una d’aquestes comissions de servei. En l’ordre de 2016 ser funcionari de carrera en servei actiu era una condició necessària; ara bé, en l’esborrany actual el requisit es redueix a ser funcionari docent en servei actiu. UOB Ensenyament ha volgut saber si la interpretació que per formar part de l’equip directiu sí que s’ha de ser funcionari de carrera, però no per a la resta de càrrecs és correcta.

La resposta de la Conselleria ha estat que no. És a dir, tots els docents han de ser funcionaris de carrera —que són els que poden accedir a comissions de servei— i modificaran l’articulat per tal de clarificar-ho.

UOB Ensenyament també ha volgut saber el motiu de la reducció de les reunions del consell del centre de professorat, que han passat de tenir una periodicitat trimestral a anual, per bé que aquesta reunió anual és el mínim fixat per l’Administració.

La Conselleria ha respost que ho han fet per ser més eficient establint una legislació flexible i que volen que sigui cada CEP gestioni les vegades que es pugui reunir. 

Pel que fa a la gestió econòmica dels centres de professorat, UOB Ensenyament ha volgut saber el motiu del canvi de redactat: l’ordre del 2016 determinava que per a la gestió econòmica dels centres de professorat s’havia d’aplicar la normativa general establerta per als centres docents públics no universitaris i en l’esborrany presentat introdueixen que aquesta gestió econòmica s’ha de regular mitjançant una

normativa específica que tengui en compte la seva idiosincràsia. UOB Ensenyament ha volgut saber quines implicacions tendrà aquest canvi.

La resposta de la Conselleria ha estat que pròximament determinaran la normativa específica i ho desenvoluparà l’òrgan competent, és a dir, la direcció general d’Universitats, Recerca i Ensenyaments Artístics Superiors. 

Per acabar la seva intervenció, UOB Ensenyament ha demanat que la formació que ofereix el CFIRDE es reguli per la mateixa normativa que la resta de CEP, fet que en facilitaria la gestió i permetria reduir els costos. 

La Conselleria ha contestat que es regeix per un decret propi, però que pròximament ens convocaran a Mesa per negociar un nou esborrany. 

Torn obert de paraula

Al torn obert de paraula, UOB Ensenyament ha manifestat les següents reivindicacions: 

  1. Respecte a l’acreditació de la competència digital, UOB Ensenyament ha exigit a la Mesa —tal com ja va fer a la MSE del concurs de trasllats— que s’habiliti la prova específica perquè com sabeu, enguany en el barem d’interins puntua la competència digital. La directora general ha afirmat que ho estudiaran, però que no sap si serà possible. 
  1. Tot i que aquesta qüestió ja es va demanar, UOB Ensenyament vol saber si ens donareu més informació sobre el Grup de feina Docents 360 (Millora del benestar emocional del professorat). Una iniciativa tan important que afecta les condicions sociolaborals dels docents, hauria de fer partícips a la part social de la MSE. La directora general ens ha explicat que per ara no ens convocaran perquè volen iniciar la tasca amb els docents que formen el grup de treball.  
  2. UOB Ensenyament demana explicacions respecte al Decret que regula el servei de menjador als centres públics. D’una banda, la comunitat educativa ha mostrat el seu desacord amb les modificacions plantejades per part de la Conselleria i, d’altra banda, UOB Ensenyament ha rebut diverses queixes (Eivissa i Menorca, sobretot) de centres que se’ls ha pressionat per implantar aquest servei, així com vàrem especificar al nostre comunicat de premsa. La Conselleria insisteix que un dels seus objectius és que cada centre tingui un menjador escolar per millorar la conciliació familiar i la igualtat d’oportunitats entre l’alumnat. 

Palma, 4 de febrer de 2026

La Mesa Sectorial d’Educació: Fites de UOB Ensenyament: mateixa puntuació de tots els certificats de nivell C2 de català i reconeixement de les coordinacions de cicle.

Ahir, dimecres 28 de gener de 2026, es va reunir la Mesa Sectorial d’Educació en sessió ordinària. Per part de l’Administració hi van assistir, entre d’altres, la  directora general de Personal Docent, senyora Joana Maria Cabrer; el cap de departament de Personal Docent, senyor Albert Flores i la cap de departament de Planificació i Centres, senyora Antònia Serra.

UOB Ensenyament va començar la seva intervenció expressant la seva alarma pel modus operandi de l’Administració quan a la convocatòria de Meses Tècniques abans de seure a negociar a la Mesa Sectorial: Les meses tècniques s’han de fer servir, en darrer extrem, per informar o proposar canvis. Aquesta Administració ja havia intentat tenir aquest tipus de funcionament, cosa que UOB Ensenyament va denunciar en el seu moment.

UOB Ensenyament exigeix el retorn al format de Mesa Sectorial, espai natural de negociació col·lectiva, que permet la lliure expressió dels Sindicats, la intervenció al torn obert de paraula sobre qüestions diverses i a la qual s’estén acta del procés negociador. 

L’ordre del dia va ser el següent:

Criteris de confecció d’unitats a les etapes d’educació infantil i primària

La Conselleria ha elaborat un pla que pretén garantir l’estabilitat de les plantilles en centres d’educació infantil i primària mitjançant una (re)configuració adequada per evitar la pèrdua de línies en centres amb menys alumnes. 

UOB Ensenyament no veu clara la intencionalitat d’aquesta, atès que no disposa de tota la informació. 

Aquesta desconfiança està motivada per les raons següents:

  • Aquesta mesura ha estat elaborada i vinculada, únicament, segons l’evolució de la natalitat i matrícula o escolarització de l’escola pública. En aquest sentit, UOB Ensenyament ha manifestat la seva preocupació davant l’absència i/o comparativa quant a l’evolució de l’escolarització en centres públics i centres concertats i privats, atès que aquest factor podria ser tant o més important que les dades de natalitat. És a dir, la interpretació que fa la Conselleria d’establir una relació de causa-efecte directa i única entre la reducció de la taxa de natalitat i la reducció de les matrícules al sistema educatiu públic és capciosa.
  • Aquesta mesura, elaborada a través de l’estudi del pla de ràtios presentat, té previst reduir de forma significativa les ràtios de les escoles i va lligada al pla d’infraestructures que, a hores d’ara, està en marxa. 
  • La dotació per ràtio elevada d’alguna línia (amb  grups majors de 26 alumnes) era, fins ara, de 16 períodes. Amb aquesta nova mesura, la dotació passa a ser de 12 períodes per mantenir el nombre de línies. 
  • Aquesta modificació també serà aplicada com a mesura en els centres on no tinguin espai en infraestructures per créixer. És a dir, centres que actualment no tinguin espais per desdoblar grups, veuran reduït el seu nombre actual de períodes –de 16 a 12–.
  • La poca flexibilitat, previsible, de la proposta ha fet que l’Administració s’hagi compromès a crear una comissió de seguiment periòdica per avaluar la seva eficiència i idoneïtat. UOB Ensenyament es fa les següents preguntes: amb quina freqüència es convocarà aquesta comissió de seguiment? L’Administració va dir que cada tres mesos. En aquest sentit, UOB Ensenyament recorda que les paraules, quan venen de Conselleria, en moltes ocasions se les endú el vent, fins i tot quan estan escrites damunt una resolució -com és el cas de la comissió de seguiment de l’Acord Marc-.

A més de les possibles conseqüències que en un futur poden implicar els canvis proposats per l’Administració.

  • A primera vista, aquestes modificacions poden tenir un impacte positiu —a curt termini—, però UOB Ensenyament no té la certesa de la magnitud de l’afectació dels centres grans o petits. 
  • Implantats aquests canvis, com afectarà aquesta qüestió en les pròximes negociacions de quota i les plantilles futures? 

UOB Ensenyament ha verbalitzat que últimament l’actual administració ha donat mostres de falta de bona fe en la interpretació de les normatives que regulen les ràtios, unitats i quotes (punt 11 de l’Acord marc). Per tant, i atès que manquen dades rellevants, UOB Ensenyament no es refia del que proposa la Conselleria. 

Finament, UOB Ensenyament, com sempre, estarà a l’aguait perquè aquestes modificacions es duguin a terme de manera objectiva, transparent i afecti el mínim possible en la quota i l’estabilitat del claustre. 

Convocatòria d’interins curs 2026-2027

UOB Ensenyament va aconseguir que es retiràs dels esborranys inicials la proposta de la prelació als cessats de vacants, mesura que desvirtuava la llista d’interins per puntuació rigorosa al barem i que era contrària a una de les bases del Sindicat: la defensa dels principis de mèrit, capacitat, igualtat i publicitat. UOB Ensenyament mai ha demanat aquest sistema de prioritats (que aquells que cessaven d’una vacant de tres anys tinguessin prioritat a l’hora d’elegir places similars a la que ocupaven); ans al contrari, va ser l’únic sindicat que s’hi va oposar rotundament l’estiu passat quan es negociava la resolució d’adjudicacions provisionals en el si de la Mesa Sectorial d’Educació.

En aquesta ocasió, UOB Ensenyament ha aconseguit nombrosos canvis al barem, canvis que reclamava pràcticament des de la seva fundació o d’altres sorgits a posteriori, i també totalment necessaris:


– Mateixa puntuació pel Nivell C2 de català, independentment de l’organisme que el certifiqui: 6,5 punts.

– Serveis prestats com a coordinador de cicle a l’educació infantil o primària: 2,75 punts per curs. Esperam que, tal com reclama UOB Ensenyament, la pròxima passa sigui cobrar pel càrrec de coordinació i que es vegi reconegut com el de cap de departament a la carrera professional des del primer dia.

– Certificació de la competència digital: puntuació per cada nivell aconseguit.

Tanmateix, UOB Ensenyament es va abstenir a la votació perquè l’Administració es va negar a tenir en consideració moltes altres demandes necessàries:

  • Recuperar el cobrament, cotització i puntuació de l’estiu per als interins a partir dels 5,5 mesos treballats.
  • Que els aprovats sense plaça siguin els primers a triar en el procés d’adjudicació de destinacions provisionals (reivindicació acordada al si de l’Assemblea).
  • Que es tengui en compte al barem la feina a centres d’especial dificultat i aula UEECO.
  • Que es baremin la formació del SOIB, els certificats de professionalitat, les publicacions científiques, tècniques i pedagògiques i els mèrits artístics. Igualar el que es valora a oposicions per interinitats.
  • La revisió exhaustiva de l’Annex 4, per garantir una coherència entre les especialitats dels docents i les matèries que poden impartir.
  • Que la formació permanent tengui, en general, poc pes dins el barem, per evitar el mercadeig de formacions. La formació ha de ser gratuïta, dins horari laboral i facilitada per l’Administració.

Torn obert de paraula

En aquesta ocasió UOB Ensenyament va demanar:

  • L’actualització del permís de lactància acumulada per ajustar-lo a l’actual jornada de 35 hores. Això suposaria que s’ampliàs la durada del permís.
  • La reformulació del permís de jornada per guarda legal o atenció directa quan es gaudeix en la modalitat de menys d’una hora diària equivalent a una sessió lectiva. Els mestres i professors han de poder gaudir d’aquesta hora de reducció tots els dies lectius que els corresponguin.

Palma, 29 de gener de 2026.

La Mesa Sectorial d’Educació: d’espai de diàleg a eina d’informació

El passat divendres 12 de desembre de 2025, es va reunir la Mesa Sectorial d’Educació en sessió ordinària. Per part de l’Administració hi van assistir, entre d’altres, la directora general de Personal Docent i Centres Concertats, senyora Joana Maria Cabrer; la directora general de Formació Professional i Ordenació educativa, Isabel Salas; la directora general de primera infància, Neus Riera; el secretari general, Mateu Sunyer i la directora general de Planificació i Gestió educativa, Catalina Ginard entre altres. L’ordre del dia va ser el següent:

  1. Lectura i aprovació d’actes de sessions anteriors.
  2. Esborrany de les Instruccions sobre els horaris dels professionals dels Equips d’Atenció Primerenca (EAP) dependents de la Conselleria d’Educació i Universitats.

Fa unes setmanes, UOB Ensenyament havia detectat que els professionals que treballen en els EAP tenien una jornada de 30 hores de permanència i 37,5 hores totals, fixades a l’Ordre 4/2023 i així ho va comunicar a la Direcció General de Primera Infància, Atenció a la Diversitat i Millora Educativa, que va contestar que ho traslladaria als seus serveis jurídics.

Quan vam rebre aquest esborrany, UOB Ensenyament va celebrar que els professionals que treballen als Equips d’Atenció Primerenca passin, amb la nova Resolució, a tenir una jornada de 29 hores de permanència al centre i 35 totals, com la resta de docents. 

Les nostres demandes a la Mesa van ser: 

  • Que només siguin els coordinadors o coordinadores que hagin de quedar-se fins al 15 de juliol a les seus pertinents. La resta de membres de l’EAP, si ha acabat les seves tasques, hauria de poder finalitzar el 30 de juny.  
  • Que les hores complementàries es puguin acumular totes a un mateix dia, per exemple, divendres, per tal de millorar la coordinació entre tots els membres que formen part de l’EAP, donar acompanyament als nouvinguts, preparar material, consensuar aspectes pedagògics per donar una resposta educativa adequada a l’alumnat, entre altres. 
  • En aquest esborrany es diferencia entre hores lectives de docència directa i d’atenció indirecta a l’alumnat. Aquestes han de sumar un total de 5 hores diàries, per tant, la sisena hora serà la considerada com hora complementària. A l’Ordre 4/2023 no queden clares quines són directes o indirectes i, en conseqüència, demanem concreció.
  • Instam que s’afegeixi un nou paràgraf que especifiqui que tot l’equip que forma part de l’EAP, per votació majoritària dels seus membres, decidirà a principi de curs l’horari a desenvolupar durant tot el curs escolar. 

La resposta de la Conselleria va ser negativa en tots els aspectes, com era d’esperar. De fet, gairebé cap de les aportacions fetes per UOB Ensenyament va ser tinguda en compte i és que abans d’iniciar la negociació del punt, la directora general, Neus Riera, va transmetre la seva intenció de no modificar ni una  coma de l’esborrany presentat. La justificació es basà en el fet que la nova resolució únicament proposa una reducció d’un 25% de les hores de coordinació entre els membres de l’EAP. Així, es demostrà un cop més, el tarannà de l’Administració desprestigiant la funció de la Mesa Sectorial d’Educació. 

Així les coses, UOB Ensenyament va acabar la seva intervenció fent saber a l’Administració que ha de valorar la tasca dels seus treballadors i que és molt important arribar a un consens amb els equips específics per garantir la qualitat de la professió docent. 

  1. Aportacions al Projecte d’Ordre del conseller d’Educació i Universitats per la qual es regula l’organització i el funcionament dels Graus C, D i E del sistema educatiu impartits a les Illes Balears, en la modalitat d’ensenyament presencial en règim general i intensiu.

En el mateix sentit que el punt anterior, la directora general de Formació Professional i Ordenació educativa, Isabel Salas, va fer una intervenció inicial explicant breument els esborranys relacionats amb FP i sol·licitant, davant la sorpresa d’UOB Ensenyament,  de tractar-los conjuntament. Davant d’uns esborranys d’una envergadura i importància tan considerable, l’Administració va intentar que les aportacions fossin les mínimes i genèriques. Tanmateix, UOB Ensenyament va fer cas omís i traslladà totes les aportacions que havia considerat adients. És responsabilitat dels membres de la Mesa Sectorial el fet de treballar els esborranys en profunditat i de manera exhaustiva.  

La directora general, Isabel Salas, informà que dintre d’aquest curs 2025-26 està previst presentar la normativa específica d’FP relacionada amb l’atenció a la diversitat i també que cap al gener de 2026 es proposaria un altre esborrany, emperò d’aquest darrer, tot i que UOB Ensenyament ho demanà, no en va revelar el contingut.

UOB Ensenyament ha iniciat la seva intervenció demanant si l’aprovació de les Ordres substituïa les Instruccions publicades per aquest curs i la resposta ha estat afirmativa. De fet, segons informà la Conselleria d’Educació, la tramitació de les Ordres suposa que la normativa prengui un caràcter més permanent i si hi ha alguna modificació, llavors es publicaria en forma d’Instruccions.

A continuació, UOB Ensenyament va demanar les següents qüestions:

  • Que és totalment insuficient una hora de tutoria per grup quant al Grau C (Certificat de professionalitat). Com i quan s’han de desenvolupar la tutoria i l’orientació individualitzada de l’alumnat? La Conselleria va respondre que ho estableixen així per continuar en la mateixa línia que a Infantil i Primària i que els grups en els Graus C són de ràtios mínimes i formats, generalment, per adults. La mateixa qüestió la vam fer extensiva als graus D i E.
  • Pel que fa als currículums autonòmics, la Conselleria va informar que serien vigents cap al mes de juny o juliol i que també s’aplicarien als graus E. 
  • Que s’han d’establir ràtios inferiors a les fixades en l’esborrany, atès que el desenvolupament de determinades competències professionals requereix un treball pràctic en tallers, laboratoris i altres espais específics que permeti garantir un seguiment individualitzat i segur de l’alumnat, així com un procés d’aprenentatge ajustat a les necessitats de cada estudiant. La Conselleria ho va rebatre dient que normalment no s’omplen tots els cicles formatius i que en determinats cicles formatius la Direcció General d’FP limita el nombre de places en el procés d’admissió. Així les coses, amb aquesta última afirmació l’Administració admet de forma implícita l’aportació feta per UOB Ensenyament.
  • Que el desenvolupament de programes de recuperació de mòduls únicament s’hagi de desenvolupar en els cicles formatius de grau bàsic. UOB Ensenyament considera que els cicles formatius de grau mitjà i superior són estudis postobligatoris i no haurien d’incloure aquest tipus de mesures que suposen una càrrega burocràtica sobre els docents. La resposta de la directora general va ser que li féssim arribar el redactat de l’aportació i que ho estudiarien.
  1. Aportacions al Projecte d’Ordre per la qual es regula la Fase de Formació en Empresa o Organisme Equiparat del Sistema de Formació Professional a les Illes Balears.

UOB Ensenyament ha iniciat la seva intervenció reclamant el reconeixement de les funcions de tutoria i cotutoria  de FEMPO en els mateixos termes que els tutors de grup. Tot i ser conscients que no era objecte d’aquesta Mesa, UOB Ensenyament no ha volgut desaprofitar l’oportunitat de demanar el reconeixement de la funció tutorial per als tutors de FEMPO, ja que és ben sabut que habitualment els docents designats han de desenvolupar les funcions corresponents sense cap mena de reconeixement, ni econòmic ni de barem. La resposta de la directora general, Isabel Salas, com calia esperar, ha estat que no era objecte de l’esborrany presentat.

Tot seguit hem fet les següents aportacions:

  • Per què s’ha modificat el redactat de l’article que fa referència a la sol·licitud d’autoritzacions en règim intensiu, deixant la porta oberta a què sigui qualsevol persona que ho hagi de gestionar? UOB Ensenyament ha remarcat que la manca de concreció en una Ordre de rang superior pot generar confusió i deixar via lliure a l’“autonomia de centre”, la qual cosa pot suposar un excés de tasques sobre els mateixos docents.
  • En diversos apartats de l’esborrany, quan es tracta el règim intensiu, hi ha referències implícites a la normativa laboral. UOB Ensenyament ha demanat si és així i la resposta ha estat afirmativa. Per tant, hem instat l’Administració a incloure les referències laborals específiques corresponents.
  • Quant a la durada de la FEMPO en els graus C, D i E hem demanat explicacions pel fet que han eliminat, respecte a les Instruccions anteriors, que les activitats tutorials de seguiment i avaluació que es realitzen en el centre educatiu de forma periòdica siguin computables com a hores efectives de FEMPO. La dubtosa resposta de la directora general ha versat amb relació a què probablement és degut a la necessitat d’adaptar-ho a la normativa laboral. Ens han confirmat que ho revisaran. 
  • En els apartats de realització de la FEMPO en períodes no ordinaris i extraordinaris, UOB Ensenyament s’ha mostrat contundent i ha reclamat diversos punts:
  • Més concreció quant a la possibilitat d’organitzar parcialment la FEMPO dins el període no ordinari. En aquest cas, és necessari delimitar la possibilitat de desenvolupar la FEMPO en període no ordinari perquè no es converteixi en habitual el que hauria de ser excepcional. La resposta de la Conselleria ha estat que els plans individuals de cada alumne ho han d’especificar i que depèn de cada cas concret. 
  • Modificar el redactat dels articles corresponents afegint l’excepcionalitat de poder fer la FEMPO durant els períodes no ordinari i extraordinari. 
  • En cas de realitzar part de la FEMPO dintre  del mes d’agost, UOB Ensenyament ha demanat qui és el responsable de fer-ne el seguiment durant aquest període? La directora general d’FP no ha tingut cap escrúpol en afirmar que el seguiment el fa el tutor dual del centre de manera altruista i voluntària atenint-se al contracte no escrit entre docent i alumne. En aquest punt, UOB Ensenyament ha demanat que sigui la Conselleria d’Educació que es responsabilitzi del seguiment durant el període de vacances dels docents o que es compensi degudament la feina en aquests casos. No obstant l’anterior, UOB Ensenyament ha volgut fer palès la inseguretat jurídica de la qüestió, ja que legalment no es pot treballar durant el període de vacances. 
  • Modificar el redactat del supòsit en què l’alumnat ha obtingut una qualificació de “no apte” en la FEMPO i que sigui “excepcional” i a  criteri de l’“equip docent” la realització de la segona ocasió de la FEMPO en període extraordinari. La directora general ha dit que estudiaren l’aportació. 
  • En l’apartat que es refereix als agents que intervenen en la FEMPO, concretament els prospectors d’empresa, UOB Ensenyament ha demanat si l’Administració podia facilitar tota la informació inherent a aquesta figura. La Sra. Salas ha informat que, ara com ara, hi ha 4 prospectors d’empreses a la Conselleria i que es coordinen amb els centres i hi van presencialment. S’han repartit les famílies professionals i les illes.
  • En detallar-se les tasques dels diferents agents que participen en la FEMPO (direcció, caps d’estudis i de departament, coordinadors i tutors duals de centre), UOB Ensenyament ha demanat suprimir determinades tasques administratives com l’emplenament de fitxes estadístiques, l’enviament a propòsit de la Memòria Anual de la FEMPO a la Direcció General, proposar al tutor dual d’empresa que participi en la sessió d’avaluació dels alumnes. Tasques que no aporten res més que burocràcia a la tasca pedagògica que desenvolupen els docents.
  • Pel que fa a l’assegurança d’accidents i responsabilitat civil, hem volgut aclarir que la Conselleria únicament ha de subscriure l’assegurança per l’alumnat dels centres públics. La directora general ha confirmat que és així. 
  • Finalment, en relació amb la compensació econòmica del tutor de FEMPO que s’ha de desplaçar dintre de la mateixa localitat hem sol·licitat on queda regulada la compensació econòmica. El secretari general, el Sr. Sunyer, ens ha contestat que està estipulat per trams i que s’ha de demanar mitjançant l’Annex 1 del tràmit telemàtic habilitat a l’efecte per al pagament del quilometratge per FEMPO.
  1. Aportacions al Projecte d’Ordre per la qual s’estableix el procediment que han de seguir els equips docents per acreditar que l’alumnat ha superat la formació en prevenció de riscos laborals impartida als centres educatius del Sistema de Formació Professional.

En aquest punt La Conselleria d’Educació ha explicat que aquesta Ordre es refereix a una formació bàsica perquè tots els alumnes, en arribar a les empreses on desenvoluparan les pràctiques, tinguin la cobertura mínima per a desenvolupar les tasques formatives assignades de manera segura.

UOB Ensenyament, a la seva intervenció, ha remarcat que segons l’articulat del projecte d’Ordre, la formació que rep l’alumnat es considera equivalent a la formació de nivell bàsic del RD 39/1997, però que no suposa cap acreditació oficial. La directora general ha assegurat que només té efectes en l’àmbit d’accés a la formació en empresa. Altra vegada hem fet èmfasi en què en cap cas es tracta d’una acreditació homologada sinó de l’assoliment de competències que permeten accedir a la formació en empresa.

UOB Ensenyament ha acabat la intervenció indicant a la Sra. Salas que hem detectat malestar entre el professorat donat que no tot l’equip docent està habilitat per impartir formació en PRL (hi ha mòduls que no tenen cap RA en PRL). Des de l’art. 6è el redactat dona lloc a confusió, perquè acreditar una formació bàsica en PRL suposa que el docent ha d’estar en possessió de certificació o formació homologada corresponent. Així, des de la pàgina 5 cap endavant, hem instat la Conselleria a modificar el redactat d’“equip docent” pels membres de l’equip docent que imparteixen mòduls que inclouen RA vinculats amb PRL. Per part de la directora general de formació professional ens ha dit que ho estudiarien. 

  1. Aportacions al Projecte d’Ordre per la qual s’aprova el model d’acord o conveni tipus de col·laboració per a la realització de la fase de formació en empresa o organisme equiparat dels ensenyaments de Formació Professional a les Illes Balears.

L’esborrany consta de dos Annexes, el model d’Acord de col·laboració i el model de Conveni, Annex 1 i 2, respectivament. 

D’una banda, UOB Ensenyament ha manifestat que, una vegada més, en l’Acord de col·laboració es carrega de burocràcia als docents, establint compromisos basats exclusivament en tasques administratives i de recollida de dades. La resposta de la Conselleria ha estat que és necessari per dur a terme tasques de control sobre l’execució dels compromisos signats en l’Acord.

D’altra banda, hem fet notar a la directora general que al web d’FP de la Conselleria d’Educació ja hi ha diversos Convenis penjats i signats i hem demanat quina era, doncs, la intenció de dur els models d’Acord i Conveni a la Mesa Sectorial. Ens han contestat que no han tingut temps de presentar la nova normativa. UOB Ensenyament comprèn que la normativa a desenvolupar en l’àmbit d’FP els darrers cursos és immensa, però no pot deixar de denunciar  la intenció que es desprèn de l’afirmació anterior quan l’Administració es refereix a “presentar la nova normativa”. Haurem de recordar a l’Administració, novament, quina és la funció principal de la Mesa Sectorial. 

  1. Aportacions al Projecte de Decret que regula l’Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears i modifica el Decret 16/2016, de 8 d’abril, pel qual s’aprova el Text consolidat del Decret pel qual es regulen les indemnitzacions per raó de servei del personal al servei de l’Administració autonòmica de les Illes Balears.

UOB Ensenyament en diverses ocasions ja ha instat l’Administració a suprimir les proves IAQSE en cas que les hagi de desenvolupar el professorat. Davant el fet que la Conselleria ha fet cas omís d’aquesta reivindicació, UOB Ensenyament proposa externalitzar aquestes proves per tal que els docents no sofreixin una sobrecàrrega burocràtica. A més, exigim a l’IAQSE professionalitat en la creació de les proves, adaptació dels exercicis a la realitat del context educatiu i de l’alumnat, així com la revisió de les proves per assegurar que no hi ha errades, com ha passat alguna vegada. 

Tot i que hem reiterat que per a UOB Ensenyament la solució és l’externalització, si aquesta no és possible, instam l’administració a tenir en compte, com a mínim, les qüestions següents:

  • – Que es permeti la inscripció voluntària a la correcció de les proves pels docents censals.
  • – Que tot el professorat aplicador i corrector censal rebi una compensació efectiva.
  • – Que es limiti la càrrega de treball dels correctors. Que les notes al GESAVA siguin introduïdes per qualsevol altra persona diferent del corrector.
  • – Finalment, que millorin les retribucions per cada prova corregida.

Com a demandes específiques de l’esborrany presentat a la Mesa varen ser:

  • En el preàmbul s’especifica: Així mateix, aquesta norma és eficient perquè no imposa càrregues administratives addicionals. Per part de UOB Ensenyament pensem que aquesta frase no té cabuda dins aquest ordre perquè no s’adapta a la realitat. Aquestes proves impliquen càrregues administratives addicionals. 

La resposta de la Senyora Ginard va ser que és part de la tasca docent i que poden ser ajudats pel personal d’administració dels centres. 

  • Respecte a les funcions, eliminen: Coordinar les actuacions de l’Institut amb les del Departament d’Inspecció Educativa amb l’objectiu de millorar la funcionalitat, l’eficàcia, l’equitat i el nivell d’inclusivitat del sistema educatiu. Per què s’elimina la referència amb la inspecció educativa?

La Conselleria ens va especificar que sempre hi ha un contacte directe amb inspecció educativa i que per això no és necessari fer-hi referència. 

  • Les avaluacions educatives externes en què participa la comunitat autònoma de les Illes Balears poden tenir caràcter general, diagnòstic o qualsevol altra tipologia que determini l’Administració educativa en l’exercici de les seves competències. Ens podríeu especificar quines altres tipologies d’avaluacions externes hi haurà? Hi entraria l’avaluació del Pla Pilot? 

La Conselleria no ens va contestar a aquesta qüestió. 

  • Estudis i informes del sistema educatiu: Els estudis i informes elaborats poden ser publicats per l’IAQSE, un cop validats, amb la finalitat de garantir la transparència i la difusió del coneixement generat. UOB Ensenyament demana que es modifiquin els “poden ser publicats” per “es publiquin”. És important que no es tardi tants d’anys en publicar-se perquè el fet de veure els resultats es pot millorar el procés d’ensenyament – aprenentatge.

La Conselleria d’Educació va dir que no donen l’abast i que publicar els estudis i informes pot generar confrontació i classificació de centres. 

  1. Aportacions al projecte de Decret pel qual es regulen els concerts educatius.

UOB Ensenyament rebutja aquesta ordre de decret i insta la Conselleria d’Educació i Universitats a reduir, de forma progressiva i ininterrompuda, els concerts educatius. 

Des d’UOB Ensenyament volem deixar clar el nostre rebuig a l’ampliació del sistema de concerts educatius, perquè lluny de garantir la igualtat d’oportunitats, aprofundeixen en la segregació lingüística (Pla Pilot) i el desviament de fons públics cap a organismes privats majoritàriament de caràcter religiós.

Sabem que l’augment d’anys de vigència dels concerts educatius no són una necessitat sinó una aposta política d’aquesta Conselleria. Aquesta aposta debilita la xarxa pública i en compromet la qualitat educativa. El seu model accentua la segregació social i lingüística perquè els centres concertats escolaritzen menys alumnat vulnerable i menys alumnat immigrant, que queda concentrat a la pública. Això impedeix la mescla social i la inclusió educativa, que ha de ser un dels pilars de l’educació. 

Volem recordar que les entitats que gestionen els concerts són empreses que viuen i existeixen gràcies als diners que paguen tots els contribuents. Aquestes empreses disposen de llibertat per difondre la seva pròpia ideologia mentre cobren per serveis educatius complementaris i, al mateix temps, paguen el professorat amb sous procedents de fons públics.

Instam la Conselleria a reduir de forma progressiva els concerts educatius, a dotar de recursos materials i humans a l’escola pública i a complir amb els acords firmats i no complerts de l’Acord Marc.

Com a demandes específiques de l’esborrany presentat a la Mesa varen ser:

  • L’esborrany augmenta de 6 a 10 anys la vigència dels concerts educatius, sense cap justificació, només perquè “ho fan altres administracions”. UOB Ensenyament va instar a mantenir el màxim de sis anys i a no ampliar-ho en cap cas.
  • L’esborrany afirma que la norma garanteix la lliure elecció de centre. UOB va recordar a aquesta Administració que el sistema concertat no pot garantir aquest dret a la lliure elecció de centre, perquè no disposa de centres educatius a tots els nuclis urbans i perquè aquests tenen places limitades.
  • Sobre la transparència de les escoles concertades, UOB va demanar com es garantirà el compliment de la normativa vigent en matèria de finançament i quines mesures d’inspecció i control aplicarà l’Administració. La preocupació és si realment se supervisarà l’ús dels fons públics o si es transferiran sense el control necessari. En aquest sentit, UOB va proposar que els centres concertats hagin de comunicar anualment el detall de totes les aportacions econòmiques voluntàries rebudes de famílies o altres organismes, així com la destinació d’aquests fons, i que aquesta informació sigui pública i accessible.
  • UOB va sol·licitar l’eliminació del paràgraf que permet incrementar grups als centres concertats per cobrir necessitats urgents d’escolarització. Aquest sindicat defensa que aquestes necessitats s’han de cobrir exclusivament amb el sistema públic.
  • En tant que finançats amb fons públics, vam demanar que les places docents es proveeixin pel mateix barem i procés que el sistema públic, per mèrits objectius.
  • Pla de Segregació Lingüística. UOB va demanar la retirada d’aquest pla infame que no ha suposat més que una desviació sistemàtica de fons públics cap a empreses privades, la majoria de les quals pertanyen a diferents institucions religioses.

La resposta de Conselleria va ser clara: tot aquest decret ve marcat pels drets de la concertada recollits per la LOE i la LODE i no poden modificar res del que la UOB ha demanat. 

  1. Torn obert de paraula.
  • Quan es pagarà la pujada del 2,5%? 

La Conselleria s’ha compromès a bonificar-ho, amb caràcter retroactiu, durant el mes de febrer. 

  • Quan es pagaran les gratificacions als docents que hagin estat com a president o vocal en les anteriors oposicions? Hi ha docents que encara no ho han percebut.

Tots aquells docents que encara no han cobrat la seva tasca com a president o vocal del procés selectiu és perquè no han entregat la documentació pertinent. La resta de docents sí que ho han cobrat. 

Palma, 16 de desembre de 2025

Cotutoria: el càrrec fantasma; Acord marc: la història de sempre

Ahir, dijous 4 de desembre de 2025, es va reunir la Mesa Sectorial d’Educació en sessió ordinària. Per part de l’Administració hi varen assistir, entre d’altres, la directora general de Personal Docent i Centres Concertats, senyora Joana Maria Cabrer; el cap de departament de Personal Docent, senyor Albert Flores; el cap de servei de Gestió Docent, senyor Miquel Font; el cap de servei de Gestió de Personal, senyor Miquel Bujosa i el cap de Serveis Jurídics, senyor Luís Riera, amb l’ordre del dia següent:

  1. Lectura i aprovació d’actes de sessions anteriors.
  2. Proposta d’acord pel qual s’aprova l’oferta pública d’ocupació per a l’any 2025 corresponent al personal funcionari dels cossos docents no universitaris al servei de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears.
  3. Proposta de resolució per la qual s’aprova la primera convocatòria per al reconeixement del segon tram de la part consolidable de la carrera professional dels funcionaris docents.
  4. Proposta de resolució per la qual s’aprova la primera convocatòria per al reconeixement del segon tram de la part consolidable de la carrera professional dels funcionaris docents del cos d’inspectors d’educació i inspectors accidentals.
  5. Torn obert de paraula

Oferta de Treball Pública

Ahir es va aprovar l’oferta pública d’ocupació per a l’any 2025 corresponent al personal funcionari dels cossos docents no universitaris al servei de la comunitat autònoma de les Illes Balears, quantificada en un total de 384 places corresponents a la taxa de reposició, en els termes que figuren a l’annex de l’Acord.

Per calcular la taxa de reposició d’efectius, el percentatge de taxa màxim autoritzat s’ha d’aplicar sobre la diferència que resulti entre el nombre d’empleats fixos que, durant l’exercici pressupostari anterior, varen deixar de prestar serveis i el nombre d’empleats fixos que s’hi varen incorporar en l’exercici esmentat, per qualsevol causa, o reingressats des de situacions que no duguin aparellada la reserva de llocs de treball. A aquests efectes, s’han de computar els cessaments per jubilació, retir, mort, renúncia, declaració en situació d’excedència sense reserva del lloc de treball o la percepció de retribucions amb càrrec a l’administració en la qual cessa. Igualment, es tenen en compte les altes i baixes produïdes pels concursos de trasllats a altres administracions públiques.

L’Administració va informar que la de les Illes Balears serà la primera oferta d’ocupació que serà executada per l’estat espanyol. En aquest sentit, és esperable que les informacions relatives a les places que sortiran a oposicions s’avançaran respecte a altres anys.

Per altra banda, s’ha informat que la taxa de temporalitat de places vacants actualment és, aproximadament, d’un 5,85%, molt per sota del màxim del 8% que marca la Unió Europea.

Carrera professional cossos docents i Inspecció educativa

S’han aprovat les resolucions que regularan sengles primeres convocatòries corresponents al segon tram de la carrera professional docent i d’inspectors respectivament.

Cap a finals de desembre o principis de gener la Direcció General de Personal Docent i Centres Concertats publicarà els llistats provisionals de les persones que tenen dret al cobrament del segon tram de la carrera professional.

A partir de l’endemà de la publicació d’aquests llistats, hi haurà un termini de deu dies hàbils de reclamació contra aquests llistats. Durant aquest termini també es podrà sol·licitar la renúncia voluntària a llur cobrament, mitjançant el tràmit habilitat a tal efecte.

La quantia es percebrà amb caràcter retroactiu a data 1 de gener de l’any 2026 i passarà de 615 € -quantia corresponent al primer tram- a 960 €, actualitzables anualment d’acord amb les futures variacions de l’IPC.

A aquesta primera convocatòria, el reconeixement es farà d’ofici i, per tant, estarà exempt d’avaluació. Igual que en el cas del primer tram, a les futures convocatòries sí que hi haurà procés d’avaluació.

El reconeixement del segon tram coincidirà amb el compliment del segon sexenni a partir de l’1 de gener de l’any 2026. Aquesta circumstància es repetirà a les futures convocatòries d’aquest segon tram.

UOB Ensenyament ha votat a favor, atès que és una millora dels drets sociolaborals del col·lectiu docent. No obstant això, roman pendent que es convoqui amb caràcter d’urgència la primera de les dues reunions preceptives de seguiment del segon Acord Marc que s’han de convocar cada curs. En aquesta reunió, entre altres reivindicacions, se sol·licitarà l’avançament en un any tant del segon com del tercer tram de la Carrera professional —el segon des de l’1 de gener del 2025, i el tercer des de l’1 de gener del 2026—, i amb caràcter retroactiu, atès que l’Acord contempla aquesta possibilitat, així com la negociació de la millora d’aquest complement. També se sol·licitarà la creació del sisè sexenni, així com els trams corresponents de Carrera professional –-quart, cinquè i sisè—.

Torn obert de paraula

Acord marc:

A l’anterior reunió de la Mesa Sectorial UOB Ensenyament va demanar la previsió que té l’Administració quant a la convocatòria de la primera de les dues preceptives reunions de seguiment de l’Acord marc. Llavors la resposta va ser que es convocaria abans de Nadal. Ahir la resposta va ser que la nova previsió és que es convocarà a partir de la segona setmana de gener. Resulta evident que, a diferència de l’aniquilació del català i de la privatització de l’escola pública, la negociació dels punts de l’Acord marc no és una prioritat de la Conselleria. UOB Ensenyament roman a l’espera.

Una de les qüestions —entre d’altres— que preocupa a UOB Ensenyament és l’estat de la qüestió de l’actualització del complement de tutoria. El curs passat l’Administració es va comprometre a augmentar-lo fins als 60 € a partir d’aquest curs 25-26, circumstància que, a hores d’ara, no s’ha produït. Per altra banda, UOB Ensenyament va reivindicar per enèsima vegada el cobrament complet del complement de tutoria per part de les i els docents tutors que treballen a mitja jornada. Val a dir que, actualment, només cobren la meitat, malgrat exercir el 100% de les funcions de tutoria. Finalment, UOB Ensenyament va transmetre a l’Administració la importància de què la figura de la cotutoria estigui ben definida a la normativa corresponent a efectes d’organització i funcionament, així com la seva remuneració —cal recordar que actualment no es cobra cap complement de cotutoria—. És indigne que existeixin càrrecs de facto però no de iure, donant lloc a confusions i possibles abusos, així com a una càrrega laboral extra no remunerada.

Si finalment l’Administració convoca la part social a la primera reunió de seguiment de l’Acord marc, UOB Ensenyament lluitarà per aquestes i d’altres qüestions de vital importància. UOB Ensenyament romandrà vigilant perquè no es vulnerin els drets sociolaborals del col·lectiu docent.

Provisió de personal no docent als centres educatius:

UOB Ensenyament ha rebut multitud de queixes quant a la provisió de personal de serveis no docent. Igualment, en molts casos no s’estan cobrint les baixes per incapacitat temporal, el qual suposa que qui ha d’assumir la feina és el personal docent incrementant, una vegada més, la càrrega burocràtica i funcions que no els pertoca.

UOB Ensenyament va demanar com pretén la Conselleria donar solució a aquesta problemàtica que afecta directament el col·lectiu docent i de forma més significativa als equips directius?

La Conselleria va demanar la part social que informàs dels casos concrets. UOB Ensenyament va informar dels que té constància en l’actualitat. També us convida que ens informeu si s’estan donant casos de falta de provisió de personal no docent als vostres centres a l’adreça de correu electrònic ensenyament@uob.cat.

Palma, 5 de desembre de 2025

Poca excel·lència per part de la Conselleria d’Educació i Universitats

Mesa sectorial

Ahir, dilluns 24 de novembre de 2025, es va reunir la Mesa Sectorial d’Educació. Per part de l’Administració hi varen assistir, entre d’altres, el secretari autonòmic, el senyor Mateu Sunyer; la directora general d’FP i Ordenació Educativa, la senyora Maria Isabel Salas; i la directora general de Personal Docent i Centres Concertats, senyora Joana Maria Cabrer, entre altres, amb l’ordre del dia següent:

1. Lectura i aprovació d’actes de sessions anteriors.

2. Aportacions al Projecte de Decret per qual s’aprova els currículums de la família professional d’Energia i aigua a les Illes Balears.

3. Aportacions al projecte de Decret pel qual s’estableixen els currículums de la família professional d’Edificació i obra civil a les Illes Balears.

4. Aportacions al projecte de Decret pel qual s’estableixen els currículums de la família professional de Fabricació mecànica a les Illes Balears.

5. Aportacions al projecte de Decret pel qual s’estableixen els currículums de la família professional d’Imatge i so a les Illes Balears.

6. Aportacions al projecte de Decret pel qual s’estableixen els currículums de la família professional d’Indústries alimentàries a les Illes Balears.

7. Aportacions al projecte de Decret pel qual s’estableixen els currículums de la família professional de Sanitat a les Illes Balears.

8. Aportacions al projecte de Decret pel qual s’estableixen els currículums de la família professional de Seguretat i Medi Ambient a les Illes Balears.

9. Aportacions al projecte de Decret pel qual s’estableixen els currículums de la família professional de Serveis socioculturals i a la comunitat a les Illes Balears.

10. Aportacions al projecte de Decret pel qual s’estableixen els currículums de la família professional de Transport i manteniment a les Illes Balears.

11. Aportacions al projecte de Decret qual s’estableixen els currículums de la família professional de Fusta, moble i suro a les Illes Balears.

12. Aportacions al projecte de Decret pel qual s’estableixen els currículums de la família professional de Química a les Illes Balears.

13. Aportacions al projecte de Decret pel qual es regula el Programa d’Excel·lència en el Batxillerat a les Illes Balears.

14. Aportacions al projecte de decret pel qual es regula la prestació dels serveis de menjador escolar i de cafeteria i es modifica el Decret 30/2023, de 22 de maig, pel qual es regula el transport escolar en centres educatius públics i en centres d’educació especial sostinguts amb fons públics de les Illes Balears modificat pel Decret 43/2024, de 27 de setembre, pel qual s’estableix el règim d’admissió d’alumnes als centres educatius sostinguts totalment o parcialment amb fons públics de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i es modifiquen el Decret 30/2023, de 22 de maig, i el Text consolidat del Decret 23/2020, de 31 de juliol.

15. Aportacions al projecte de Decret pel qual es regulen els concerts educatius. [punt retirat]

16. Torn obert de paraula

Menjador escolar
La sessió va començar tractant, per petició expressa de la directora general, el punt sobre el menjador escolar.

UOB Ensenyament va iniciar la seva intervenció expressant una profunda preocupació pel fet que, segons es desprèn de l’esborrany presentat, la tasca de menjador passa de ser voluntària per als docents a ser obligatòria. En aquest sentit, UOB Ensenyament va demanar una nova redacció del fragment següent —entre d’altres— per fer palesa la voluntarietat de la tasca per als docents:

1. Les funcions d’atenció i supervisió durant el servei de menjador escolar corresponen tant al personal docent, que actua com a encarregat de l’atenció dels alumnes usuaris, com al personal no docent

Que hauria de quedar així: 

1. L’atenció i la cura de l’alumnat es farà preferentment personal docent que voluntàriament vulgui desenvolupar aquesta tasca, destinat en el centre. 

Quan no hi hagi docents voluntaris suficients per fer les tasques de cura i atenció de l’alumnat, aquestes seran assumides pel personal no docent.  

L’Administració va contestar rotundament que la tasca continua essent voluntària, i que farà un nou redactat per fer-ho més explícit. UOB Ensenyament confia que així sigui.

Per altra banda, UOB Ensenyament va fer veure que a l’esborrany no hi ha cap referència al requisit de català per al personal no docent que desenvolupa les tasques de menjador. L’Administració va contestar que sempre es requereix el nivell A de català per al personal que fa feina als menjadors, i que en el cas del personal no docent no apareix especificat en aquesta normativa, però sí en els contractes de treball pertinents.

Així mateix, UOB Ensenyament va demanar que aquelles persones que desenvolupin la tasca de forma sobrevinguda —per incapacitat temporal del titular, per exemple— rebin les retribucions pertinents en funció del temps que hagin de desenvolupar la tasca. L’administració va dir que ho estudiaria.

Currículums FP

Tal com va demanar UOB Ensenyament a la Mesa Sectorial del 10 de novembre passat, s’han inclòs el Decret 39/2025 i completat el punt 4 de l’article 2 (Estructura i organització)
Per altra banda, UOB Ensenyament va demanar que es dugui a terme una concreció curricular autonòmica, ja que els esborranys presentats són una traducció literal dels currículums estatals.
UOB Ensenyament considera que on té més sentit desenvolupar aquesta concreció autonòmica és en els continguts bàsics, atès que es poden tenir en consideració aspectes particulars de les Illes Balears en termes geogràfics, històrics, energètics, climàtics, de producte local, de monocultiu turístics, etc.

Així doncs, UOB Ensenyament va demanar per quin motiu no s’havien inclòs els continguts bàsics als currículums autonòmics. L’Administració va demanar a UOB Ensenyament que li indiqués quins currículums no havien inclòs aquests continguts bàsics. UOB Ensenyament va poder comprovar que l’Administració no se n’havia adonat que cap dels currículums presentats els incloïa. Al final de la sessió, la directora general de FP i Ordenació Educativa va respondre que no s’havien inclòs perquè el Decret 39/2025 contempla que els continguts són orientatius i no obligatoris.

Programa d’Excel·lència en el Batxillerat

UOB Ensenyament considera que el Programa d’Excel·lència en el Batxillerat (PEB), té un vessant d’excel·lència elitista, i que hi ha moltes urgències dins el sistema educatiu (augment de recursos per a atendre l’alumnat NEE i NESE, equipaments i infraestructures, reducció de ràtios, etc) que són molt més prioritàries que la implantació d’un sistema PEB. Per altra banda, UOB Ensenyament va fer veure que hi ha una correlació evident entre el nivell socioeconòmic de l’alumnat i els bons resultats acadèmics. UOB Ensenyament considera que tot el sistema educatiu ha de ser d’excel·lència.
L’Administració no comparteix aquesta visió.

UOB Ensenyament va manifestar la seva preocupació amb el sistema de selecció de professorat per a les aules d’excel·lència: serà el director/a del centre qui triarà entre els docents amb plaça definitiva. UOB Ensenyament considera que això obri una perillosa porta cap al nepotisme i la falta de professionalitat.
L’Administració va admetre sentir-se incapacitada per trobar un sistema millor.

Per altra banda, UOB Ensenyament va deixar palès que l’esborrany presentat menysté el col·lectiu dels funcionaris interins: s’estableix un requisit d’un mínim  de cinc anys com a funcionari de carrera per a impartir assignatures al PEB. Ara bé, en cas de necessitar un substitut, es recorrerà als interins. UOB Ensenyament no entén com un interí no pot accedir al programa, però sí que serveix per substituir per a les mateixes assignatures a les quals no pot optar. Així doncs, UOB Ensenyament considera que aquest requisit és injust i menysté els funcionaris interins. 

L’Administració, en un intent de justificar l’injustificable, va afirmar que els funcionaris de carrera havien passat un procés selectiu d’oposicions, i els interins no, i que això era una garantia de qualitat.
UOB Ensenyament va fer veure que això no és cert: part dels funcionaris de carrera que varen estabilitzar no han superat mai un procés d’oposicions; per altra banda, hi pot haver interins que hagin superat el procés, però hagin quedat sense plaça.  L’Administració ha dit que s’estimava més no parlar d’aquest tema, però s’ha negat a suprimir o a modificar el requisit.

Torn obert de paraula

Al torn obert de paraula, UOB Ensenyament va manifestar les següents reivindicacions: 

  • Acord marc: UOB Ensenyament va sol·licitar la reunió de seguiment de la comissió de l’Acord marc.
    L’Administració va contestar que es durà a terme abans de Nadal. 
  • Annex 4 de la resolució d’interins: UOB Ensenyament va reclamar, una vegada més, que l’Administració convoqui la part social per a dur a terme una revisió en profunditat de l’Annex 4 de la resolució d’interins.
    L’Administració va afirmar que convocarà la part social abans del febrer de 2026.
  • Declaració IRPF. En referència al cobrament dels endarreriments, UOB Ensenyament va demanar a veure si està previst establir i informar de les instruccions a seguir pels docents en cas que hagin de fer declaració complementària d’IRPF.
    L’Administració va assegurar que ho està elaborant. 
  • Tutoria i Cotutoria: UOB Ensenyament va reivindicar que es compleixin els compromisos estipulats a l’Acord marc en funció dels quals el càrrec de tutoria s’ha de retribuir amb 60 euros mensuals, a més de pagar-se íntegrament a aquells docents que estan a mitja jornada.
    L’Administració va contestar que està previst que s’aprovi en un futur no molt llunyà —si ens atenim a l’experiència, podrien passar anys—. Pel que fa als docents tutors que estan a mitja jornada, l’Administració va afirmar que no es pot pagar el complement íntegre perquè això va contra el que s’estipula a la LEIB. UOB Ensenyament va fer veure a la Conselleria que és impossible desenvolupar mitja tasca de tutoria, i que, per tant, el complement s’ha de cobrar sencer, i va instar la Conselleria a cercar la manera de fer-ho.
    Per altra banda, UOB Ensenyament va instar la Conselleria a reconèixer el càrrec de cotutoria, així com a retribuir-lo degudament. Finalment, va demanar també avanços tangibles en la desburocratització de l’acció tutorial.
    L’Administració va contestar que el càrrec de cotutoria no està regulat, i que, per tant, no pot retribuir-se. UOB Ensenyament va instar la directora general de Personal Docent i Centres Concertats a dur a terme les accions necessàries perquè aquest càrrec sigui reconegut normativament atès que suposa una càrrega de feina real.

Palma, 25 de novembre de 2025