Categoria: Riscos laborals

Mesa tècnica OPOSICIONS 2019

11 de febrer de 2019
by UOB Ensenyament

La Conselleria convoca mesa tècnica dijous 14 de febrer, a les 9 h, per tractar la convocatòria d’oposicions a cossos docents per al 2019.

Esborranys:

Vegeu AQUÍ les aportacions que farem a la mesa a partir de les propostes, queixes, suggeriments, etc. que ens heu fet arribar.

UOB reclama una oferta anual equilibrada a les oposicions

7 de febrer de 2019
by UOB Ensenyament

Circular 131/2019

COMUNICAT DE PREMSA

Des
d’Unió Obrera Balear, sectorial d’Ensenyament, insistim a reclamar que
les places d’oposicions de cada especialitat es reparteixin en
diferents convocatòries per tal que els aspirants disposin de més
oportunitats, i que dins el període 2018-2020, on s’aplica la taxa
d’estabilitat acordada dins el
«Acuerdo para la mejora del empleo público», signat a Madrid pel govern
del PP amb CCOO, UGT i CSIF, que força les Balears a treure més de 3.000
places de cop en tres anys, no es concentrin totes les places d’una
mateixa especialitat en només dos anys.

A les
Balears, cas únic a tot l’Estat,

hi ha hagut una sequera d’oposicions que ha durat sis anys, o molts més
en algunes matèries, tant per les retallades com per les decisions del
PP de José Ramón Bauzá, mentre que ara ens obliguen a jugar-nos el futur
en tan sols un parell de convocatòries. Reclamam a la Conselleria que
minimitzi els efectes de l’acord que es va prendre als despatxos de
Madrid, i que retorni
de manera equilibrada i progressiva

a les convocatòries regulars d’oposicions al llarg dels propers anys.

Tot
plegat, per altra banda, ens referma en la nostra aposta per un model
d’oposicions propi, que elimini les proves memorístiques i prioritzi la
capacitat didàctica dels aspirants, i que passa per l’assumpció de
competències plenes en Educació, a fi de no dependre constantment del
«ordeno y mando» de Madrid. Igualment, esperam que s’escolti el Col·legi de
Docents de les Illes Balears, aprovat fa pocs dies al Parlament, en tot allò que afecta l’accés a la professió docent.

Palma, 7 de febrer de 2019

UOB exigeix l’arxiu immediat de la denúncia contra les escoles d’Eivissa

4 de febrer de 2019
by UOB Ensenyament

 

Circular 130/2019

COMUNICAT DE PREMSA

Unió Obrera Balear, sectorial d’Ensenyament, exigeix al Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears que arxivi immediatament la demanda per una suposada inexistència de centres a Eivissa on les classes no siguin íntegrament en català, presentada pel sr. Francisco López.

Si bé l’ensenyament a les Balears hauria de ser el 100% en la llengua pròpia del territori, tal com a Andalusia, Madrid, Roma o París, la demanda del sr. López, secundada pel partit polític ultraespanyolista «Ciudadanos», és falsa de solemnitat. Com hem denunciat des d’UOB, el problema a Eivissa és justament el contrari, perquè a la majoria de centres a la pràctica no es compleix el Decret de mínims de 1997, que obliga a fer almanco la meitat de les matèries en la nostra llengua. Aquesta mesura legal amb prou feines serveix per garantir que els alumnes dominin la llengua pròpia de les Balears al final de l’ensenyament obligatori, però tot i així els partits supremacistes i neofranquistes com Ciudadanos, PP o Vox fan campanyes de pressió i persecució contra l’escola en català, o ho posen en pràctica com vam veure amb el TIL de José Ramón Bauzá.

L’admissió de la demanda del sr. López per part dels jutges del TSJIB només es pot entendre com una intimidació contra els docents que ens esforçam perquè els alumnes aprenguin eivissenc, una tasca imprescindible i més tenint en compte que a les Balears un 40% de la població és immigrant, segons l’enquesta d’usos lingüístics de la UIB de 2014. Exigim a la Conselleria que no es limiti a dir que defensarà les escoles d’Eivissa i que també reclami formalment als tribunals l’arxiu d’aquesta demanda, del tot infundada i malentranyada.

Palma, 4 de febrer de 2019

Aprovat el Decret d’adults a la mesa sectorial

31 de gener de 2019
by UOB Ensenyament

Avui dematí ha tingut lloc la mesa sectorial on s’ha tractat el Projecte de Decret d’ordenació dels ensenyament de l’educació secundària per a les persones adultes i l’Ordre de creació del Consell de l’Educació i la Formació Permanents de Persones Adultes de les Illes Balears. Ha estat presidida per la directora general de Formació Professional i Formació del Professorat.

Pel que fa al nou Decret (vegeu-ne esborrany), les al·legacions que teníem presentades i pendents de negociar, després de la mesa de 5 de novembre, han quedat de la següent manera:

1) Atenció a la diversitat (Article 11):

  • Respecte a la reclamació que es reguli el suport de l’atenció a la diversitat i se li adjudiquin hores lectives, la Conselleria considera que això no correspon al redactat d’un Decret i que ja queda regulat a l’Ordre d’Orientació, i que s’adjudicaran les hores i docents de suport com als IES. Hem demanat que aquest compromís de l’Administració consti en acta.

2) Estructura (Article 13):

  • La demanda que l’estructuració per àmbits dels currículums no sigui preferent sinó voluntària no s’ha acceptat. Al·leguen que ja funciona així i consideren que es permet prou flexibilitat a l’hora d’aplicar-ho.

3) Plans de transversalitat i integració de continguts (Article 14):

  • Les hores de coordinació es regularan a una resolució sobre els plans de transversalitat, que seran voluntaris mitjançant convocatòria.

4) Sessions presencials en la modalitat a distància (Article 19):

  • L’IEDIB s’encarregarà de la formació exclusivament a distància i els CEPA mantindran la modalitat semipresencial. Hem demanat que aquest compromís de l’Administració consti en acta.

5) Titulació requerida (Article 21):

  • Els àmbits podran ser impartits per un o dos professors, en funció de l’organització del centre i els plans de transversalitat. Han acceptat eliminar el paràgraf «Quan algun àmbit no pugui ser impartit per un sol professor, podrà impartir-se amb dos professors d’especialitat amb atribució docent en alguna de les matèries que la integren», de forma que no es prioritza el professor únic.
  • Han acceptat eliminar la frase «S’ha de facilitar que un professor amb atribució docent de més d’una llengua pugui impartir els mòduls corresponents d’aquestes llengües en el mateix nivell» i es deixa com en el cas anterior a decisió dels centres. 

Trobareu AQUÍ les al·legacions que ja se’ns van acceptar a la mesa de 5 de novembre.

El decret s’ha aprovat per unanimitat i no entrarà en vigor fins el curs 2020-20121 per donar temps als centres a adaptar-s’hi.

L’Ordre de creació del Consell de l’Educació i la Formació Permanents de Persones Adultes de les Illes Balears (vegeu-ne esborrany) també s’ha aprovat per unanimitat. Quan es tramiti la consulta al Consell Escolar de les Illes Balears, des d’UOB reclamarem que s’inclogui entre els vocals un representant del Col·legi Professional de Docents.

El Pla estratègic per a l’educació de persones adultes (vegeu-ne esborrany) no formava part de l’ordre del dia. La Conselleria ens farà arribar un nou esborrany a partir de les aportacions rebudes (vegeu AQUÍ les nostres) i es tractarà en una nova mesa.

NOTA: Aquí teniu el nou esborrany del Pla estratègic que ens acaba de fer arribar la Conselleria.

El Parlament aprova la creació del Col·legi Professional de Docents de les Illes Balears!

30 de gener de 2019
by UOB Ensenyament

Circular 129/2019

Dia històric ahir al Parlament! El plenari va aprovar la Proposició de llei per la qual es crea el Col·legi Professional de Docents de les Illes Balears, una iniciativa pionera i sense precedents a tot l’Estat, amb 37 vots a favor (PSIB, Més per Mallorca, Més per Menorca i El Pi), 21 abstencions (PP i Ciudadanos) i cap vot en contra. El Col·legi serà d’adscripció voluntària i defensarà els interessos i drets professionals dels docents, des de l’etapa d’infantil fins a la universitària, en matèries com la formació, qüestions pedagògiques, currículums, accés a la professió docent, etc.

Recordam
que l’Assemblea de
Docents va presentar la iniciativa a la Conselleria de Presidència el
febrer de 2017 amb
gairebé 1.500 signatures que reclamaven el col·legi, i ha comptat amb el suport de les associacions de
docents Edu 21 de Menorca, Associació Professional de Docents d’Eivissa i
Docents per la Democràcia de
Mallorca.

Des d’Unió Obrera Balear agraïm als grups parlamentaris
MÉS per Menorca, MÉS per Mallorca, Podem Illes Balears i
Mixt-Gent x Formentera la iniciativa legislativa, que fou registrada al Parlament dia 20 de juny del
2018, i al PSIB, El Pi i els diputats Xelo Huertas, Montserrat Seijas, i Salvador Aguilera pel seu vot a favor. A la nota de premsa del Parlament hi trobareu un resum del recorregut de la tramitació.


El debat en sessió plenària va comptar amb les intervencions dels dos grups que han mantingut esmenes vives i vots particulars per al Ple: Juan Manuel Lafuente (Popular), amb 3 esmenes i Salvador Aguilera (Mixt), amb 1 vot particular. Tot seguit han intervingut en torn a favor o en contra de les esmenes mantingudes: Laura Camargo (Podem Illes Balears), Agustina Vilaret (MÉS per Mallorca), Maria Antònia Sureda (El Pi-Proposta per les Illes Balears), Josep Castells (MÉS per Menorca) i Enric Casanovas (Socialista). Les esmenes i el vot particular han estat rebutjats.

QUÈ ÉS EL COL·LEGI PROFESSIONAL DE DOCENTS?

El Col·legi Professional de Docents és una figura clau per defensar amb entitat jurídica la
professionalitat i
dignitat col·lectiva dels docents, menystingudes quan es fan i desfan
lleis i normatives sense consens amb la comunitat educativa.

És una corporació de dret públic, amb personalitat jurídica pròpia que té com a tasca ordenar i vigilar l’exercici de la professió
respectiva a fi de satisfer amb eficàcia la prestació dels serveis. Des
del moment que un col·legi professional és una corporació de dret
públic es converteix en un ens col·laborador del Govern i de l’Administració de les Illes Balears el qual s’ha de consultar
mitjançant la realització d’estudis, l’emissió d’informes, l’elaboració
d’estadístiques, etc. Tot això, a més de participar en els òrgans
assessors o consultius de les administracions públiques.

Un col·legi professional de docents no entra en col·lisió amb els sindicats, que cobreixen les reivindicacions de caire sociolaboral, i sí en canvi omple uns buits existents
com són la col·laboració amb les universitats en l’elaboració de
currículums, la capacitació dels futurs titulats i la seva incorporació a
l’activitat professional mitjançant les accions formatives pertinents;
la col·laboració en la formació permanent del professorat a través
d’activitats de formació tècnica i de perfeccionament professional; la
participació en l’avaluació del professorat i la carrera professional i
en l’elaboració del model de les proves de les oposicions; vetllar pel
prestigi professional, l’ètica i la dignitat de la professió docent;
salvaguardar la independència i la integritat de la professió, etc.

Qualsevol reforma educativa que es vulgui portar endavant té el fracàs assegurat si no parteix de la base de consultar, escoltar i tenir en compte en tot moment l’opinió dels professionals
que estan en contacte permanent amb l’alumnat i les famílies. S’ha
demostrat una i altra vegada que no tenen futur les reformes educatives
creades dins un despatx, per persones
alienes a la professió o, en el millor dels casos, per professionals que
fa molts d’anys que no exerceixen o que han perdut el contacte directe
amb les aules. El col·legi professional també hauria de ser consultat en
aquest aspecte.

RECULL DE PREMSA

Nota de premsa del Parlament:

Última Hora:

Europa Press:

Diari de Balears:

AraBalears:

Diario de Mallorca:

Cal més inversió pública a 0-3 anys!

29 de gener de 2019
by UOB Ensenyament

L’educació infantil només arriba al 35% de la població 0-3 anys a les Balears, el 32,2% a Mallorca, i el 26% en el cas de les famílies amb menys recursos. Cal més inversió pública!

Última Hora:

Diario de Ibiza:

UOB defensa la valoració de les oposicions al barem d’interins

28 de gener de 2019
by UOB Ensenyament

Davant
la notícia apareguda a la premsa on el col·lectiu Aprovats sense plaça
rebutja el no reconeixement de la superació de les oposicions al barem
d’interins, i ho atribueix a «la pressió dels sindicats», des d’UOB
volem recordar que defensam que haver aprovat les oposicions de 2018
meriti al barem d’interins, en un apartat diferent a la formació i
experiència laboral, i doni per tutoritzats els aspirants «S», tal com
vam acordar en assemblea el passat 11 d’octubre.

Com
vam explicar en el seu moment, el 12 de novembre vam abandonar la mesa
sectorial de la convocatòria d’interins perquè la Conselleria no va
voler donar un temps suficient per analitzar la documentació. El temps
ens va donar la raó, els acords de la mesa es van anul·lar i la
Conselleria ho va negociar en reunions bilaterals, perquè la mesa no es
podia tornar a constituir fins que els resultats de les eleccions
sindicals fossin oficials. A la bilateral defensàrem la baremació de
la superació del concurs-oposició, que finalment la Conselleria ha
decidit no incorporar a la convocatòria.

Esperam
que aquesta nota hagi aclarit que UOB no forma part en cap cas de «la
pressió dels sindicats» criticada pels Aprovats sense plaça.

Es regulen les pràctiques externes dels ensenyaments artístics a les Illes Balears

25 de gener de 2019
by UOB Ensenyament

En la MSE que es dugué a terme el 24/1/19 es tractà el projecte d’ordre del conseller d’Educció i Universitat per la qual es regulen a les Illes Balears les pràctiques acadèmiques externes dels alumnes dels ensenyaments artístics superiors.

El director general d’Universitat explica que la Conselleria d’Educació trameté aquest esborrany al CEIB per tal que n’emetés l’informe preceptiu. En aquest es constata que el projecte no ha passat per MSE i proposa que es faci la negociació pertinent.

APORTACIONS D’UOB ENSENYAMENT

1.- Assegurar que a l’hora d‘assignar l’entitat col·laboradora a un alumne es faci tenint en compte la qualificació mitjana de l’expedient acadèmic.

2.- Remarcar l’obligatorietat de la figura del coordinador de pràctiques externes a cada centre, tenint present que al projecte d’ordre té assignades sis importants funcions específiques.

3.- Aprovació del projecte formatiu objecte de les pràctiques per part d’un òrgan col·legiat com el claustre i no pel director, com es preveu.

4.- Aprovació del model d’informe final de pràctiques que ha d’emetre el tutor de l’entitat col·laboradora per part d’un òrgan col·legiat i no pel director.


Tipus i finalitat


  • Curriculars: pràctiques acadèmiques externes no són retribuïdes i d’una durada establerta al pla d’estudis. Poden ser obligatòries o voluntàries.
  • Extracurriculars: no estan incloses als plans d’estudis, tenen naturalesa voluntària.

Ambdós tipus de pràctiques pretenen que l’estudiant pugui completar la formació acadèmica adquirint les competències corresponents dins un àmbit productiu que s’acosti a la realitat del mercat de treball.

Entitats col·laboradores

Es tracta d’empreses, agrupacions o associacions d’empreses, institucions o organismes públics o privats, o institucions d’educació superior on els estudiants desenvolupen les activitats formatives. Aquestes tasques estan supervisades pels centres d’ensenyaments artístics superiors.
Les condicions i el desenvolupament de les activitats es regula mitjançant convenis de cooperació educativa.

Coordinació

  • Coordinador de pràctiques externes: el designa el director del centre i, entre d’altres tasques, ha d’elaborar la guia docent de les pràctiques i vetlar pel desenvolupament dels projectes formatius.
  • Tutor acadèmic de les pràctiques externes: el decideix el director a proposta del coordinador de pràctiques externes. Les responsabilitats principals d’aquest tutor són  fer-se càrrec de tots els alumnes matriculats a l’assignatura i elaborar els projectes formatius.

Horaris

En el temps que es duen a terme les pràctiques, els tutors acadèmics han de gaudir de disponibilitat dins el seu horari per a les visites setmanals a les entitats col·laboradores. En tot cas, el cap d’estudis ha de preveure que aquests professors puguin atendre tant els alumnes de pràctiques com els que romanen a classe.

Es convoquen 10 places per al cos d’inspectors d’educació

24 de gener de 2019
by UOB Ensenyament

Avui dijous s’ha tractat en MSE l’esborrany de resolució de la directora general de Personal docent per la qual es convoquen proves selectives d’accés al cos d’inspectors d’educació a les Illes Balears. El representant del DIE explica que els termes de la convocatòria són molt semblants a la de 2016. Actualment la plantilla d’inspectors és de 29  més 6 d’accidentals.

APORTACIONS D’UOB ENSENYAMENT

1.- Places insuficients a Menorca i Eivissa, tenint en compte, a més, que actualment només hi ha dos inspectors a cada una d’aquestes illes.

2.- Nomenament de tribunals a Menorca i Evissa per evitar trasllats i despeses dels aspirats d’aquestes illes a Mallorca

3.- Convocatòria dels membres del tribunal amb avís de recepció, ja que s’han donat casos en què els vocals no han accedit a veure la convocatòria fins un cop passada la data.

4.- Programa informàtic de gestió d’oposicions, semblant al que s’ha fet servir per a la resta de cossos docents. La finalitat és reduir paperassa i fer més àgil i segur l’accés dels aspirants a les comunicacions, citacions i publicacions del tribunal. La resposta ha estat manca de recursos per fer el programa, però que s’intentarà dur-lo a terme en la propera convocatòria.

5.- Adjudicació de llocs de feina provisional als funcionaris en pràctiques mitjançant un procés telemàtic transparent, tenint en compte el número d’ordre obtingut en el procés de selecció. L’esborrany preveu que aquests llocs provisionals els assigna directament el Cap de Departament d’Inspecció

Dates

  • Termini de presentació de sol·licituds del 6 al 29 de febrer de 2019, ambdós inclosos
  • Inici del procediment selectiu 7 de maig de 2019

Places i tribunal

  • Mallorca: 8
  • Menorca: 1
  • Eivissa: 1

Una d’aquestes places es reserva per a aspirants amb discapacitat.

És previst un únic tribunal amb seu a Mallorca

Proves fase d’oposició

Es durà a terme una sola prova estructurada en tres parts, cada una de les quals és eliminatòria:

  • Part primera: anàlisi escrita d’un cas pràctic
  • Part segona: desenvolupament per escrit d’un tema referit a la part A del temari, triat entre dos extrets per sorteig amb un màxim de dues hores
  • Part tercera: exposició oral per escrit d’un tema referit a la part B del temari, triat entre dos extrets per sorteig amb un màxim de mitja hora.

La ponderació serà d’un 40% per a la primera part i un 30% per a la segona i la quarta respectivament.

Fase de concurs

Es regirà per aquest barem, en què es preveu que els aspirants no poden aconseguir més de deu punts en la valoració dels seus mèrits.