Categoria: Categoria contingut destacat 1

L’esperit de Goebbels es manifesta al Parlament de les Illes Balears

4 d'abril de 2025
by Unió Obrera Balear

Ahir, dia 3 d’abril de 2025, es va reunir la Comissió d’Educació i Universitats del Parlament de les Illes Balears per deliberar, entre d’altres, una proposició no de llei (núm. 5053/25, presentada pel Grup Parlamentari Socialista), relativa a recuperar hores lectives de valors cívics i ètics. 

No pareix raonable que algú pugui oposar-se a un hipotètic retorn de les hores que fa poc es varen llevar a l’àrea d’educació en valors cívics i ètics, tradicionalment maltractada en favor d’altres disciplines i, tal com va denunciar UOB Ensenyament, una vegada més menystinguda per l’Administració.

Doncs bé, la diputada de VOX Manuela Cañadas, lluny de debatre amb arguments i raonaments que serien d’esperar en una representant pública, va vagar per carrerades ofegoses repletes de deliris, feixisme i paranoia, alhora que esputava manques de respecte envers els docents que imparteixen aquesta matèria. La senyora Cañadas, en un discurs que hauria enorgullit José María Pemán, afirmà: bajo el disfraz de las palabras bonitas: valores, civismo, ética, digitalización… pero si algo hemos aprendido estos años es que cuando la izquierda habla de valores, lo que quiere decir es adoctrinamiento, cuando habla de ética quiere decir control de pensamiento; y ya cuando habla de civismo habla de imponer su modelo de sociedad y arrinconar a aquellos que no se someten a sus dogmas.  […] Ustedes quieren más horas de ideología […] la asignatura de valores cívicos y éticos, una materia que ha servido como caballo de Troya del pensamiento único en las aulas […] Esto es lo que ustedes llaman Valores, una asignatura construida para moldear conciencias.

La senyora Cañadas —mentre els seus companys de partit parlen de «cruzada de liberación» per fer referència a un cop d’estat feixista, o es dediquen a celebrar l’1 d’abril com a dia de la victòria o es dediquen a rompre fotografies de represaliades per la dictadura— es permet el luxe no només d’acusar els altres de voler imposar ideologies, sinó que falta al respecte als docents que imparteixen l’assignatura de Valors cívics i ètics i que lluiten diàriament a capa i espasa mentre l’Administració els menysprea retallant-los hores de docència. 

UOB Ensenyament insta la Conselleria d’Educació i Universitats a retornar les hores manllevades a l’assignatura d’educació en valors cívics i ètics i tota la societat balear a rebutjar i combatre el feixisme. 

Palma, 4 d’abril de 2025

Conciliació a les Comissions de servei del curs 2025-2026

2 d'abril de 2025
by UOB Ensenyament (adm)

Avui, dimecres 2 d’abril de 2025, s’ha reunit la Mesa Sectorial d’Educació en sessió ordinària. Per part de l’Administració hi han assistit, entre d’altres, el director general de Personal Docent i Centres Concertats, Sr. Ismael Alonso Sánchez, el cap de departament Sr. Albert J. Flores Clemente i la cap de servei de secundària, Sra. Concepció Ferrer. L’ordre del dia de la reunió era el següent:

  1. Proposta de resolució per la qual s’aproven les instruccions que han de regir el procés adreçat a funcionaris de carrera docents amb destinació definitiva per sol·licitar i adjudicar destinacions en comissió de serveis per al curs 2025-2026.

    Igual que el curs passat, la Conselleria ha dividit els docents que poden demanar comissions de serveis depenent de la seva situació administrativa. Així les coses, UOB Ensenyament us deixa la definició de cada un d’ells:
  • Col·lectiu 1: funcionaris de carrera consolidats -funcionaris de carrera que es troben en situació administrativa de servei actiu amb primera destinació definitiva anterior al curs 2024-2025 (Concurs voluntari)-.
  • Col·lectiu 2: funcionaris de carrera anteriors a l’any 2023 amb plaça definitiva no consolidada -funcionaris de carrera que van ingressar en el seu cos docent mitjançant els processos selectius executats amb anterioritat a l’any 2023 i que han obtingut la primera destinació definitiva per al curs 2024-2025 o 2025-2026-.
  • Col·lectiu 3: funcionaris de carrera de l’any 2023 amb plaça definitiva no consolidada -funcionaris de carrera o funcionaris en pràctiques que van ingressar en el seu cos docent mitjançant els processos selectius executats l’any 2023 i que han obtingut la primera destinació definitiva per al curs 2024-2025 o 2025-2026. Estabilitzats i opositors del 2023-.
  • Col·lectiu 4: funcionaris de carrera de l’any 2024 amb plaça definitiva no consolidada -funcionaris de carrera o funcionaris en pràctiques que van ingressar en el seu cos docent mitjançant els processos selectius executats l’any 2024 i que han obtingut la primera destinació definitiva per al curs 2025-2026. Opositors del 2024.
  • Col·lectiu 5: funcionaris de carrera d’altres comunitats amb plaça definitiva no consolidada -funcionaris de carrera que es troben en situació administrativa de servei actiu amb destinació definitiva anterior al curs 2024-2025 a un centre públic d’una altra comunitat autònoma o de Ceuta o Melilla dependents del Ministeri d’Educació, Formació Professional i Esports-.
  • Col·lectiu 6: funcionaris de carrera consolidats d’altres comunitats -funcionaris de carrera que es troben en situació administrativa de servei actiu amb destinació definitiva anterior al curs 2024-2025 o 2025-2026 a un centre públic d’una altra comunitat autònoma o de Ceuta o Melilla dependents del Ministeri d’Educació, Formació Professional i Esports.

La Conselleria d’Educació a la seva intervenció ens ha presentat les següents novetats:

  • Entre el professorat IEDIB es distingeix el professorat de claustre i el professorat extern.
  • S’introdueixen places del perfil de Psicòleg Educatiu (240), que són places de l’especialitat d’Orientació Educativa. Les places del perfil de psicòleg educatiu tindran els mateixos requisits que a la borsa d’interinitats:
    • Estar en possessió de l’habilitació de Psicòleg General Sanitari, Psicòleg Especialista en Psicologia Clínica o Màster General Sanitari (PGS).
    • Col·legiat/ada al Col·legi Oficial de Psicologia de les Illes Balears
  • S’introdueixen places del perfil Educador Social (232), que són places de l’especialitat de Serveis a la Comunitat. Les places del perfil d’eeducador social tindran els mateixos requisits que a la borsa d’interinitats. Tenir una de les següents titulacions:
    • Diplomat en educació social
    • Graduat en educació social
    • Diplomat en treball social
    • Graduat en treball social
  • Es crea un nou col·lectiu, el 6, format pels docents d’altres comunitats autònomes que han obtingut la definitiva els cursos 24-25 o 25-26.
  • Els col·lectiu 2 i 3, poden demanar coordinacions, però per la mateixa coordinació que han desenvolupat el curs 24-25. Es bloquegen les noves sol·licituds.
  • Es crea una comissió de serveis excepcional i sobrevinguda. A partir de l’1 de setembre i fins al 26 de setembre de 2025, qualsevol funcionari de carrera, pot sol·licitar una comissió de serveis excepcional i sobrevinguda pel motiu 4.a: La necessitat d’atendre, transitòriament, un familiar de primer grau d’afinitat, convivent o no, que pateix una malaltia greu o que té una discapacitat reconeguda igual o superior al 65 % o que es troba en una situació de dependència reconeguda.
  • Es farà una segona ronda d’adjudicacions. A l’esborrany posa: En el cas que el sol·licitant no obtingui una destinació provisional en comissió de serveis, per al curs 2025-2026, podrà participar d’un segon procediment d’adjudicació de destinacions provisionals abans de l’inici del curs escolar, en el temps i la forma que s’estableixi en la resolució que reguli el procés d’adjudicació de destinacions provisionals per al curs 2025-2026. L’Administració ha informat a la MSE que per sol·licitar-la s’ha de fer una petició a la Direcció General de Personal Docent i Centres Concertats, però que ho concretaran a la resolució d’adjudicacions. L’assemblea de UOB Ensenyament va posicionar llur posicionament en aquest sentit el curs passat. Malgrat haver hagut d’esperar un curs, UOB Ensenyament ho valora positivament.

Val la pena destacar que, igual que el curs passat, només es podran demanar comissions de servei per una única causa.

UOB Ensenyament ha iniciat la seva intervenció en quatre demandes històriques:

  • Incloure que per demanar  la CS no sigui necessari haver participat en el concurs de trasllats. Per tant, demanem que els docents puguin adherir-se a una CS sense obligatorietat d’haver participat en el Concurs de Trasllats i que no només sigui per causes sobrevingudes. Un dels motius seria per cura de persona major.

    La Conselleria ha argumentat que aquesta qüestió depèn de la Resolució que regula el Concurs de trasllats. UOB Ensenyament seguirà lluitant per aquesta reivindicació històrica quan es torni a reunir la MSE per negociar la Resolució que regularà el Concurs de trasllats del curs 2025-2026.
  • Que els funcionaris de carrera en primera destinació definitiva no hagin d’estar els preceptius dos anys a la nostra comunitat autònoma. Demanem modificar-ho per tal que hi hagi més moviment i s’alliberin places per als docents de les nostres Illes.
  • El Segon Acord Marc, al seu punt 11 esmenta: Assoliment en el curs 2024-2025 de les 23 h de docència directa. Això suposaria un augment d’uns 700 docents i, per tant, ajudaria als docents en expectativa i a les CCSS a ocupar una plaça a la seva illa i evitar desplaçaments a altres illes.
  • Oposició frontal al fet que els motius de «Raons de servei» i de «Altres Illes», prelin per damunt del de Motius personals -conciliació familiar, etc.-.

Les peticions específiques de UOB Ensenyament respecte a l’esborrany presentat són:

  • UOB Ensenyament ha demanat una sèrie d’aclariments quant a les places de perfil de Psicòleg Educatiu. El proper dilluns, dia 7 d’abril, es reuneix la MSE. A l’ordre del dia d’aquesta reunió, entre d’altres, figura un punt informatiu respecte d’aquesta qüestió. A petició de UOB Ensenyament, a aquesta reunió hi assistirà el cap de Convivèxit qui podrà resoldre els dubtes plantejats al voltant d’aquesta figura.
  • El requisit de nivell de francès i alemany ha passat d’un nivell B2 a un nivell C1. UOB Ensenyament s’ha interessat per la motivació d’aquest canvi. Conselleria ha informat que aquest requisit ve marcat per l’ordre de llengües estrangeres. Aquesta fixava un nivell B2 fins al curs 2024-2025, i un nivell C1 a partir del curs 2025-2026 per poder impartir especialitats no lingüístiques en llengües estrangeres. Les perfilacions quedarien com segueix:
    •  Primària i FP: B2
    • Secundària i Batxillerat: C1
  • Supressió de la coordinació de treball de recerca. UOB Ensenyament troba adient que, almenys a aquells centres on es desenvolupi la matèria, s’hauria de mantenir la coordinació oferida aquest curs escolar, entre d’altres, per una qüestió de coherència quant al tractament que se n’ha fet de la resta de coordinacions. La Conselleria veu clar que no la poden mantenir. La figura del coordinador de TRB queda reduïda, ja que el treball de recerca queda restringit a una optativa. Els docents que facin la coordinació no tindran la càrrega mínima necessària per demanar la comissió (3 hores). Seria quasi impossible justificar-ho.
  • Com se sap, el curs anterior, un dels motius era poder demanar comissió de serveis pels majors de 59 anys. Enguany ho han pujat a 60 anys. UOB ha fet saber a la Conselleria que s’hauria de mantenir els 59 anys per coherència amb la Resolució de 2024. La resposta de la Conselleria ha estat que ho valorarà.
  • UOB Ensenyament ha demanat que qualsevol col·lectiu pugui demanar CS si té el cònjuge o parella de fet a una illa diferent. Els docents d’altres comunitats autònomes sí que ho poden fer. Ens han dit que de cap de les maneres poden acceptar la nostra petició perquè deixarien les illes petites buides.
  • Respecte a la pròrroga de les coordinacions dels col·lectius 2 i 3 val a dir que UOB Ensenyament no troba que sigui adient, amb el benentès que no es respecti primer la prelació dels motius personals (conciliació familiar, etc.). En qualsevol cas, UOB Ensenyament ha suggerit que, si es prorroguen, no sigui necessari tornar a demanar tota la documentació i sigui suficient amb una comunicació per part de l’equip directiu, ja que aquesta mesura descarregaria de feina de gestió documental a una molt tensionada Direcció General de Personal Docent i Centres Concertats. La resposta de la Conselleria ha estat que ho valorarà.
  • El termini per presentar les sol·licituds serà del 27 de maig al 2 de juny. Sota el punt de vista de UOB Ensenyament el termini és força curt i seria positiu dilatar-lo. La proposta de UOB Ensenyament ha estat que s’iniciï el 17 de maig i finalitzi el mateix dia proposat -el 2 de juny-.

UOB Ensenyament ha defensat la seva pròpia prelació:

  1. Equips directius
  2. Projectes, amb titulació
  3. Motius personals
    • Conciliació vida familiar i laboral: família monoparental amb fill 0-6 anys amb un fill amb discapacitat o amb dependència.
    • Conciliació vida familiar i laboral: família amb fill 0-6 anys amb un fill amb discapacitat o amb dependència.
    • Familiar de 1r grau d’afinitat convivent amb malaltia greu; amb discapacitat 65%, amb dependència.

La resta de punts amb la mateixa ordenació.

  • Projectes: coordinació i resta de projectes.
  • Places a altres illes
  • Majors de 59 anys.
  • Reagrupament familiar (atès que només és per docents que venen d’altres CCAA, però no dintre de les illes, la qual cosa ja vam demanar que no fos així)
  • Autorització per a comissions de serveis a altres CCAA.

Després d’unes dures negociacions, no hem aconseguit que els Motius personals vagin a la posició que va decidir l’Assemblea. No obstant això, sí que hem aconseguit que vagin per davant del Motiu «Altres illes». Així, en principi, l’ordre de prelació seria:

  • Equips directius
  • Raons de serveis a centres
  • Motius personals
  • Places a altres illes
  • Majors de 59 anys
  • Reagrupament familiar (per docents que venen d’altres CCAA)
  • Autorització per a comissions de serveis a altres CCAA

Com a L’art de la guerra, al mig del caos, també hi ha oportunitats. Com els guerrers victoriosos, UOB Ensenyament guanya primer i després va a la guerra, mentre que els guerrers derrotats van primer a la guerra i després busquen guanyar. UOB Ensenyament seguirà lluitant pel benestar i pels drets sociolaborals dels sis, set o tants col·lectius com s’inventi l’Administració.

Ciutat de Palma, a 2 d’abril de 2025

Retorn al passat més obscur: plans fracassats i victòries enyorades

2 d'abril de 2025
by Unió Obrera Balear

El conseller d’Educació, el senyor Antoni Vera, afirmava ahir al Parlament que mai ha segregat alumnes. UOB Ensenyament no és d’aquest parer. No és només que la Conselleria d’Educació i Universitats segregui per llengua a través de l’ ignominiós Pla de Segregació Lingüística, tal com ha denunciat UOB Ensenyament infinitat de vegades, sinó que també segrega per classe social, fomentant l’escola concertada en detriment de la pública: línies d’ESO que desapareixen al Politècnic i apareixen per art de màgia a conegudes escoles concertades —hi haurà qui dirà que és un miracle, però per a UOB Ensenyament és un frau, una desviació dels diners dels contribuents que serveixen per pagar els privilegis d’alguns—, i punts per antic alumne, a l’estil Antic Règim.

La Conselleria d’Educació i Universitats demostra tossuderia a intentar mantenir —i ampliar a secundària— un Pla que ha fracassat estrepitosament i que, fora del govern, només té el suport d’aquelles escoles privades, però mantingudes amb fons públics que en poden treure un bon grapat de milers d’euros extra i de diputats feixistes que celebren el dia 1 d’abril com a dia de la victòria.

UOB Ensenyament insta la Conselleria d’Educació i Universitat a posar fi, d’una vegada per totes, al despropòsit del Pla de Segregació, a rompre qualsevol negociació amb partits feixistes i a protegir i potenciar l’escola pública, que cada dia que passa s’enfonsa més dins la misèria per culpa de la deixadesa i incapacitat de l’Administració.

Palma, 2 d’abril de 2025

Per la dignificació de la tasca docent (VI). Millora de les condicions sociolaborals

1 d'abril de 2025
by Unió Obrera Balear

Circular 325/2025

La millora de les condicions sociolaborals dels treballadors és un dels objectius més importants del sindicalisme. UOB Ensenyament, des de la seva fundació, lluita per aconseguir que els docents de les Illes Balears puguin desenvolupar la seva tasca en unes circumstàncies laborals i socials que afavoreixin poder dedicar els seus esforços a ensenyar, feina primera de tot educador. 

La Conselleria d’Educació va publicar fa dues setmanes que ha complit la majoria dels punts del Segon Acord Marc, signat el 2023. Des de UOB Ensenyament consideram que queda molta feina per fer respecte a la millora de les condicions sociolaborals del personal docent i volem parlar d’una sèrie de mancances que fan que el col·lectiu docent, precisament, no sigui un exemple quant a l’equilibri entre la vida personal i laboral.

De fet, podríem considerar que existeix un incompliment de l’article 14 de l’EBEP sobre els drets individuals dels empleats públics, concretament l’apartat referit a les mesures de conciliació. Efectivament, la Conselleria no ha desenvolupat íntegrament el marc jurídic per exercir de forma plena i amb garanties el dret a l’adopció de mesures que afavoreixen la conciliació de la vida personal, familiar i laboral.

En primer lloc, i si ens centrem en la conciliació familiar, malgrat que el partit del govern es presenta com a referent en aquesta matèria, la realitat demostra que encara queda un llarg camí per recórrer. Per exemple, quan un docent de les Balears té un infant malalt, no té cap mena de permís per quedar a casa, a diferència d’altres comunitats com ara Madrid,  on hi ha un permís retribuït al 50% per cuidar els menors de setze anys malalts fins a quatre dies consecutius. Una altra mostra n’és el cas de Castella i la Manxa, on existeix un permís per fer l’adaptació escolar del fill. Aquest permís permet la flexibilització horària de la jornada per acomodar l’inici escalonat de fills per primera vegada a l’etapa infantil. També podem anomenar el cas de Catalunya, que té reconegut el permís sense retribució per atendre un familiar fins al segon grau de consanguinitat o afinitat per un període mínim de 10 dies i un màxim de 3 mesos, prorrogable excepcionalment fins a 3 mesos més.

A propòsit del permís parental de 8 setmanes, cal tenir present que Espanya està incomplint, des del 2 d’agost de 2024, la directiva europea de conciliació que obliga a retribuir almenys 4 setmanes de les 8 d’aquest permís. Per aquest motiu, UOB Ensenyament continua pressionant al govern autonòmic, tal com ha fet anteriorment, per tal que faci arribar a Madrid la necessitat urgent de la retribució d’aquest permís. Mentrestant, això suposa un greuge econòmic per les famílies que tenen la necessitat de gaudir-lo ara i no en el futur.

S’ha de recordar també que UOB Ensenyament ha reivindicat des del curs 2022-23 l’obligatorietat de compactar els horaris dels docents a mitja jornada i que es puguin concentrar en 3 dies. És innegable que el temps, la despesa econòmica i la petjada ecològica són massa elevats. Ara per ara, això encara no és així, ja que hi continua havent docents a mitja jornada que han de treballar 4 o, fins i tot, 5 dies. 

Finalment, per tancar aquest bloc, cal fer referència al punt 25 de l’Acord Marc que regula els dies d’assumptes propis. En aquest punt, UOB Ensenyament reivindica dues qüestions que encara estan pendents de resoldre. D’una banda, la regulació del permís retribuït per assumptes particulars per a tot el personal docent i, d’altra banda, eliminar l’exclusió del personal interí del gaudi de dies sense sou. 

Quant al primer punt, cal remarcar que l’article 48 de l’EBEP reconeix el dret a sis dies de permís sense excloure el professorat, i l’article 2.3 confirma que el personal docent es regeix per la seva legislació específica i per l’EBEP en allò no expressament exclòs. A més, actualment, almenys dotze comunitats autònomes ja han fet efectiu aquest dret per al seu professorat, i a les Illes Balears altres sectors públics ja el tenen reconegut. Aquesta situació genera un greuge comparatiu i una desigualtat de tracte que contravé les garanties de l’EBEP. Per això, UOB Ensenyament insta la Conselleria a publicar amb caràcter immediat la normativa que reguli aquest permís per al curs 2024-2025, garantint-ne l’aplicació efectiva per a tot el col·lectiu docent, interins inclosos.

En relació amb el segon punt, UOB Ensenyament ha denunciat en diverses ocasions que el col·lectiu interí en continua exclòs, incomplint així una vegada més l’acord del Consell de Govern. Aquesta exclusió no té fonament normatiu, ja que l’EBEP no prohibeix aquestes llicències i altres comunitats autònomes, com Catalunya, ja han fet efectiu aquest dret. Reconeixent aquest permís, no es crea cap privilegi ni es genera un cost per a l’Administració, sinó que s’afavoreix la conciliació i es corregeix una desigualtat. La mateixa Llei 3/2007 de la Funció Pública Balear pot ser adaptada per garantir que el personal interí tingui el mateix dret que els funcionaris de carrera, sense alterar les necessitats del servei. Per això, UOB Ensenyament insta l’Administració a modificar o adaptar aquesta norma per a garantir la inclusió del col·lectiu docent interí.

UOB Ensenyament també creu molt necessari fer referència a les millores sociolaborals que incideixen directament en la pràctica educativa.

Així, des de UOB Ensenyament, denunciam la inacció en la implementació de l’acord per a la reducció progressiva de ràtios als centres públics. Aquest compromís, signat per millorar la qualitat educativa i garantir una atenció més individualitzada a l’alumnat, no pot quedar en una promesa incomplerta. Per això, UOB Ensenyament exigeix el compliment sense dilacions del calendari de reducció de ràtios, la contractació immediata de més docents per garantir la reducció de ràtios i l’establiment dels mecanismes de seguiment i transparència promesos a l’Acord Marc, com n’és la comissió de seguiment durant el 2n trimestre de cada curs escolar.

Quant al Pla de simplificació burocràtica (punt 33 de l’Acord Marc), el qual considerem que és la clau per alleugerir les intenses jornades que dediquen els docents a casa, UOB Ensenyament ha denunciat que és un punt que s’ha anat posposant des de l’assignatura de l’Acord Marc. 

UOB Ensenyament ja va enviar les propostes per simplificar la càrrega burocràtica i ha exigit incansablement que ens convoquin a Mesa per tal de posar fil a l’agulla. No obstant l’anterior, sembla que per part de la Conselleria no és una qüestió primordial per posar-li més èmfasi i començar a treballar-hi de veres. 

Pel que fa al restabliment de les llicències per estudis, que s’havien d’implantar a partir del curs 2023-24, UOB Ensenyament vol recordar que la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, en el Títol III dona una atenció prioritària a la formació inicial i permanent dels docents. La formació constitueix no solament un dret i una obligació de tot el professorat, sinó també una responsabilitat de les administracions educatives. On és la responsabilitat del govern de les Illes Balears, que posposa una vegada més la negociació de les llicències per estudis? Podem titllar com a anecdòtic —o vergonyós— el fet que a la Mesa Sectorial d’Educació de dia 24 de març de 2025, a l’hora de negociar l’esborrany de les llicències per estudis i un cop UOB Ensenyament intervingué exposant les diverses esmenes, l’Administració reculà i reconegué que l’esborrany presentat s’havia de refer. 

Una altra de les mesures que UOB Ensenyament considera inajornable, pel fet que repercutiria directament en la millora de la qualitat de l’ensenyament, de les condicions laborals i de salut del professorat, així com a combatre l’esgotament emocional dels docents i, en últim lloc, afavoriria també la conciliació de la vida personal, familiar i laboral, és la negociació d’un any sabàtic retribuït de lliure disposició. 

Finalment, un altre dels assumptes importants a tractar és el retorn a les 35 hores setmanals; dret que els empleats públics vàrem perdre el 2012. En la sessió de 27 de febrer de la Mesa General d’Empleats Públics es va signar, per unanimitat, l’Acord que inclou una sèrie de millores per als anys vinents, d’entre les quals es recupera la jornada de 35 hores setmanals per a tothom. Aquest acord dona llum al punt 26 de l’Acord Marc, que estableix la implementació en la professió docent de les 35 hores de jornada laboral, però UOB Ensenyament romandrà vigilant perquè aquesta mesura s’apliqui reduint en la proporció adequada les hores de presència als centres, les hores lectives i/o les complementàries. 

A tall de conclusió, des de UOB Ensenyament volem posar de manifest que l’anàlisi anterior sobre la realitat de les condicions sociolaborals dels docents, projecta un balanç negatiu i poc adequat per a les necessitats del col·lectiu docent. Si a l’anterior hi afegim l’estat precari en què es troba el Servei de Prevenció de Riscos Laborals, com ja es va denunciar en un comunicat, i el fet que l’Administració no ho considera un servei públic essencial, de cap de les maneres el col·lectiu docent podrà ser ben atès. Això repercutirà, en última instància, de forma perjudicial en les condicions en què els docents desenvolupen la tasca educativa. Per tot això, UOB Ensenyament exigeix una resposta envers la gran quantitat de docents que han iniciat el Protocol d’Agressions, el desenvolupament d’un Pla d’Igualtat i Conciliació que reculli objectius específics —cultura d’igualtat i bon govern, accés, promoció, retribució i empoderament de les dones, conciliació i corresponsabilitat, situacions d’especial protecció i salut i riscs laborals— i la revisió pendent del catàleg de malalties professionals.

Palma, 1 d’abril de 2025

Consulta l’històric de les nostres circulars
Accedeix a la versió imprimible

De pollastres i homes

28 de març de 2025
by Unió Obrera Balear

El roll de notícies i informacions que es fan públiques on el Partit Popular de les Balears perjudica el català és incessant. UOB Ensenyament ha denunciat en diverses ocasions que l’objectiu últim de la política lingüística del govern de la senyora Margalida Prohens és hereu del calamitós TIL impulsat pel govern Bauzá: minoritzar el català fins a fer-lo desaparèixer.

Però no és només el govern, sinó que també el Consell de Mallorca s’esforça en aquesta indigna campanya: segons informava la premsa, la institució va eliminar per error el requisit del català a quatre llocs de feina en la Fundació Mallorca Turisme. No hi ha dubte que errar és propi d’humans, però en aquest cas hi ha una iteració d’errors que, si més no, resulta sospitosa, atès que aquest mateix error ja el va cometre el govern balear fa pocs mesos. 

No és ja que la Conselleria d’Educació i Universitats usi normatives del món educatiu per atacar el català —especialment ominós va ser l’intent que es feu a través de l’ordre d’admissió als estudis d’FP, tal com va denunciar UOB Ensenyament— i s’entesti a intentar revitalitzar el cadàver pútrid del Pla de Segregació Lingüística —reconvertit finalment en Pla de Finançament de l’Escola Concertada—, és que el govern balear usa qualsevol llei o excusa per danyar la llengua pròpia d’aquesta terra. La darrera ocurrència no ha estat altra que incloure —a instàncies de VOX— esmenes contra el català dins la popularment coneguda com a ‘Llei de Pollastres’ que impedeix la construcció d’una macrogranja al terme municipal de Sineu. Ni els pollastres s’estalvien les dèries catalanofòbiques de l’Administració. 

UOB Ensenyament insta —una vegada més— l’Administració no només a cessar els seus evidents intents de minorització de la llengua catalana, sinó a protegir-la i fomentar-ne l’ús, tal com marca la legislació vigent. 

Palma, 28 de març de 2025

MSE plena de contingut i buida de negociació

24 de març de 2025
by Unió Obrera Balear

Avui, dilluns 24 de març de 2025, s’ha reunit la Mesa Sectorial d’Educació en sessió ordinària per tractar vuit punts diversos. Per part de l’Administració hi han assistit, entre d’altres, el director general de Personal Docent i Centres Concertats, Sr. Ismael Alonso Sánchez, el cap de departament Albert J. Flores Clemente, la directora general de Planificació, Catalina Ginard, i la directora general de formació professional, Isabel Salas. 

1. Aportacions al projecte d’ordre per la qual es regulen les proves lliures per obtenir el títol de Graduat en Educació Secundària Obligatòria dirigida a les persones majors de divuit anys a l’àmbit territorial de les Illes Balears.

UOB Ensenyament està d’acord amb l’esborrany presentat emperò ha demanat una esmena de supressió respecte a la regulació en les condicions de l’exempció de l’avaluació de la llengua catalana i literatura. L’alumnat que vulgui presentar-se a les proves lliures per obtenir el títol de GESO ha de realitzar la totalitat de les proves sense poder demanar l’exempció de l’àmbit en llengua catalana. La Conselleria ens ha contestat que és normativa de rang superior i, en conseqüència, no poden modificar-ho. 

2. Aportacions al projecte d’ordre per la qual es regulen les proves lliures per obtenir el títol de Batxillerat dirigida a les persones majors de vint anys a l’àmbit territorial de les Illes Balears.

La primera intervenció per part de UOB Ensenyament ha anat relacionada amb la constitució del tribunal. Segons l’esborrany posa que cada tribunal ha d’examinar com a màxim 175 persones. Hem fet saber que és una avaluació excessiva i, per tant, demanam la rebaixa del nombre de persones que cada tribunal ha d’avaluar. La Conselleria ens ha dit que mantindran 175 alumnes perquè n’hi ha molts que es matriculen a distància només per una o dues assignatures, i l’avaluació minva.

De la mateixa manera que en el punt 1, UOB ha demanat una esmena de supressió respecte a la regulació en les condicions de l’exempció de l’avaluació de la llengua catalana i literatura. L’alumnat que vulgui presentar-se a les proves lliures ha de realitzar la totalitat de les proves sense poder demanar l’exempció de l’àmbit en llengua catalana. La Conselleria ens ha contestat que és normativa de rang superior i, en conseqüència, no poden modificar-ho. 

3. Aportacions a la proposta de resolució per la qual s’aprova la convocatòria

per participar en el Pla Pilot Voluntari de Lliure Elecció de Llengua per a centres educatius sostinguts amb fons públics d’educació primària i

d’educació secundària obligatòria de les Illes Balears a partir dels curs

2025-2026.

Des de UOB Ensenyament exigim la immediata retirada d’aquest pla pilot de Segregació Lingüística. És ben palès que som en un context d’emergència lingüística en el qual la llengua catalana, com a llengua minoritzada, pateix un retrocés alarmant quant al seu ús social, i l’escola pública ha d’ajudar al fet que aquest procés es minimitzi tal com s’ha fet des de les darreres dècades. 

Aquesta Conselleria ha creat un problema on no n’hi havia cap. La comunitat docent és ben conscient de les mancances que hi ha a la nostra escola PÚBLICA (ràtios, infraestructures, etc.) i la desviació d’aquesta quantitat de diners públics cap a l’escola concertada (que ha estat l’única que s’ha adherit a aquesta iniciativa) és una ofensa cap als docents, els estudiants i les famílies que formen part del sistema educatiu públic de les Illes Balears.

UOB Ensenyament s’oposa a qualsevol retrocés en la defensa de la llengua catalana i, per tant, vota en contra d’aquest pla pilot. A més, recorda que la llei estableix que l’Administració ha de defensar i promoure el català, que és la llengua pròpia de les Balears. 


La Conselleria reitera que és un pla pilot voluntari i no s’obliga a ningú a adherir-se a aquest pla.

4. Proposta de resolució per la qual es determinen les normes que regeixen el sorteig per designar els vocals dels tribunals d’oposicions a cossos docents 2025.

Canvien in voce la següent causa d’exclusió: «Que a data 26/05/2025 tinguin 60 anys o més» per «Haver nascut l’any 1960 o abans».

UOB Ensenyament ha demanat que es mantingui el redactat inicial. No concebem que un docent amb més de seixanta anys pugui formar part d’un tribunal. La Conselleria ens ha contestat que si no amplien els anys no tenen tribunals suficients. 

Per altra banda, així com indica la instrucció presentada, la participació en els tribunals té caràcter obligatori. No obstant això, sempre que sigui possible i ho permeti el nombre de funcionaris dels cossos i de les especialitats respectives, no es tendran en compte els professors en els quals concorrin aquestes circumstàncies a efectes del sorteig:

  • Que actualment es trobin en situació de permís de naixement de fill, d’adopció, de guarda amb finalitats d’adopció i d’acolliment o tenguin un fill menor de tres anys en data 26/05/2025.

UOB Ensenyament ha demanat que l’edat de l’infant sigui menor de 5 anys en lloc de tres. A més, UOB ha instat en afegir un altre punt:

  • L’atenció o cura de familiars de 1r grau d’afinitat en els casos degudament documentats. 

La resposta de la Conselleria ha estat negativa. No poden augmentar dites causes perquè té un gran impacte en trobar docents per formar els tribunals. De totes maneres, ens han fet saber que si hi ha qualque cas molt particular, la Conselleria ho estudiarà. 

5. Proposta de resolució per la qual es determinen les normes que regeixen el sorteig per designar els vocals del tribunal d’inspectors que ha d’actuar a les proves selectives d’accés al cos d’inspectors.

Canvien in voce la següent causa d’exclusió: «Que a data 26/05/2025 tinguin 60 anys o més» per «Haver nascut l’any 1960 o abans».

En el transcurs de la Mesa també ens han demanat afegir un nou punt, que els tribunals que formin tribunal als cossos docents (presidents i coordinadors, etc.) puguin no formar part del tribunal del cos d’inspecció. No hi ha hagut consens a la Mesa i, de facto, no ho afegiran. 

Per altra banda, UOB Ensenyament demana que en comptes de ser una causa d’exclusió, sigui una causa de renúncia justificada:

  • Que hagin actuat com a membre de tribunal en el concurs oposició de l’any 2024.

Pensem que si s’apliquen limitaran molt les opcions que hi haurà que els vocals del tribunal del cos d’inspectors siguin de la demarcació territorial de les Illes Balears. Així demanem que s’exclogui aquest punt.

A més, si fos el cas que aquests inspectors que haurien d’actuar com a vocals dels tribunals fossin d’una comunitat autònoma que no té el català com a requisit, també s’incompliria el requisit que especifica el punt 2. A. PARTICIPACIÓ b), que diu que: Els membres del tribunal han de complir el requisit de competència lingüística en llengua catalana, tal com disposa la normativa vigent.

6. Informació sobre l’aplicació de l’increment retributiu del 2,9 % amb motiu

de l’execució de la Sentència del TSJIB núm. 333, de 27 de juny de 2024.

L’increment retributiu es percebrà de la següent manera: 

  • A la nòmina del mes d’abril de 2025 es pagaran els endarreriments generats per les congelacions del 2020 i del 2021, des del gener del 2025. Els endarreriments generats fins al desembre de 2024, serà el jutge qui determinarà com i quan es percebran.
  • En el 2025, les quanties dels complements econòmics estan actualitzades. El sou base i triennis no s’han tocat perquè ja estan actualitzats respecte als anys anteriors. La resta de complements sí que s’actualitzaran.


Ens han fet saber que falta actualitzar un 0,5% del 2024, emperò encara no el poden pagar perquè el Gobierno no ha donat el vistiplau.

A les persones jubilades i a tots aquells docents que ara no treballen per a la Conselleria d’Educació i se’ls deuen els endarreriments aquests, seran percebuts al compte corrent que la Conselleria tingui a la seva base de dades. Se li generarà una nòmina i se’ls farà l’ingrés.

7. Proposta de resolució per la qual es convoca concurs públic per a la concessió de llicències per estudis durant el curs 2025-2026, destinades als funcionaris de carrera dels cossos docents al servei de l’Administració educativa.

UOB Ensenyament ha iniciat la seva intervenció reclamant el compliment del punt 15 de l’Acord Marc. Amb la negociació d’aquesta Resolució es dona compliment, parcial, al punt 15 de l’Acord Marc tot i que amb un retard considerable, ja que la previsió era restablir les llicències per estudis a partir del curs 2023-24. 

Si s’ha tardat tant a iniciar la negociació de les llicències no retribuïdes, quan feis comptes posar en marxa la negociació de les retribuïdes? Complireu el que es va dir de començar la negociació de les llicències retribuïdes de cara al curs vinent? UOB Ensenyament mostra la seva oposició envers el rànquing de prioritats sobre l’AM, establert unilateralment per part de la Conselleria.

La Conselleria no ens ha dit quantes llicències poden posar damunt la taula perquè dependran dels pressuposts. UOB Ensenyament ha fet moltes aportacions i, de fet, el director general ens ha dit que li féssim arribar. D’aquestes, destacam:

  • Que aquestes llicències no només siguin atorgades a funcionaris de carrera sinó també a interins.
  • Que els treballs de recerca educativa no necessàriament vagin relacionats amb el lloc de treball dels sol·licitants. 
  • No haver de tenir un mínim de 6 anys d’antiguitat com a funcionari de carrera en els cossos docents, a 31 d’agost de 2024, així com indica l’esborrany presentat. 

Refaran l’esborrany proposat i ens tornaran a convocar a Mesa per tractar aquestes llicències. 

8. Proposta de resolució de rectificació d’errades advertides en la Resolució

de 10 de febrer de 2025 per la qual s’aprova la convocatòria pública per

formar una borsa d’aspirants a funcionaris interins docents curs 2025-

2026.

UOB Ensenyament no ha fet cap intervenció a aquest punt perquè eren rectificació d’errades tipogràfiques. 

9. Torn obert de paraules.

  • El Ministerio de Educación, Formación Profesional y Deportes ha publicat l’Informe final amb la proposta de marc de competències professionals docents. Quines implicacions suposarà aquest Informe? 

La Conselleria ens diu que a la propera Mesa vindrà en Rafel Maura que és qui té la competència sobre el tema i ens informarà. 

  • Valoració figura psicòleg educatiu: estem rebent valoracions no gaire positives des dels diversos centres, en teniu constància? Tenim entès que la tutorització dels psicòlegs educatius va a càrrec de Convivèxit, és així? De quina manera es duu a terme? Dubtam que sigui un procés de tutorització real i efectiu, ja que no es pot fer un seguiment in situ. Tots els psicòlegs educatius ja tenen un tutor assignat?

La resposta de Conselleria ha estat la mateixa que fa uns mesos, ens faran arribar la informació a través del personal de Convivèxit.

  • Tenim alguna informació sobre la renovació del concert entre les asseguradores i MUFACE?

Ens diuen que no tenen cap informació al respecte i que en tenir-la ens la faran arribar. 

UOB Ensenyament seguirà lluitant perquè la Mesa Sectorial d’Educació sigui un vertader espai de negociació, així com pels drets sociolaborals del col·lectiu docent.

Palma, 24 de març de 2025

La Conselleria d’Educació i Universitats lapida l’escola laica

19 de març de 2025
by Unió Obrera Balear

La laïcitat és un dels pilars bàsics d’un sistema educatiu de qualitat. La Conselleria d’Educació i Universitats s’entesta no només a inserir el catolicisme al sistema educatiu a través de postals i del finançament indigne d’Escola Catòlica, sinó que ara també treballa en un nou conveni per regular la impartició de la religió islàmica, tal com ha publicat la premsa. La pressió de 30 famílies que han sol·licitat que els seus fills estudiïn la religió de Mahoma ha fet que la Conselleria d’Educació i Universitats entri en pànic i comenci a legislar per satisfer aquesta demanda. La submissió que anunciava Michel Houellebecq ha començat a les Balears.

UOB Ensenyament defensa un sistema educatiu laic, i considera que la Conselleria d’Educació i Universitats està vulnerant el principi d’aconfessionalitat, tal com s’estableix a l’article 16.3 de la Constitució: «ninguna confesión tendrá carácter estatal».

Per si no fos prou, les dificultats d’implementació seran per als damnificats de sempre: l’escola pública, ja que el sistema privat-concertat podrà oferir religió islàmica sempre que aquesta assignatura s’adeqüi al seu ideari. El zoroastrisme s’erigirà en assignatura si 30 famílies ho sol·liciten? I el pastafarisme? I el dudeisme? On establirà el límit la Conselleria d’Educació i Universitats? O és que hi ha unes religions més vàlides que d’altres? 

UOB Ensenyament insta la Conselleria d’Educació i Universitats a no fer experiments amb qüestions de fe i a fomentar l’escola pública i laica.

Palma, 19 de març de 2025

Acord marc: La Conselleria prioritza la persecució del col·lectiu

18 de març de 2025
by Unió Obrera Balear

Ahir, dilluns 17 de març de 2025, es va reunir la Comissió de Seguiment de l’Acord Marc. Per part de l’Administració hi van assistir, entre d’altres, el conseller d’educació, Antoni Vera, el director general de Personal Docent i Centres Concertats, Sr. Ismael Alonso Sánchez, el cap de departament de Personal Docent, Sr. Albert Flores, el cap de servei, Miquel Bujosa i el cap de servei de Serveis Jurídics, Luis Riera. El punt únic de l’ordre del dia va ser la revisió de seguiment del segon Acord Marc.

  1. Carrera professional. 

Per part de UOB Ensenyament vàrem demanar:

  • L’avançament de l’abonament del 2n tram a gener de 2025 i del 3r tram a setembre de 2026 d’acord amb el calendari previst a l’Acord marc, de la part consolidable.
  • La revisió de les quantitats dels trams de la part consolidable per tal de tendir a una equiparació amb la resta dels treballadors de funció pública.
  • Respecte a la part no consolidable vam sol·licitar eliminar la referència que les funcions addicionals de coordinació no s’hagin d’exercir al mateix  centre. Recordem que ara ve marcat que per poder cobrar la part no consolidable el docent ha d’estar durant 2 cursos a un mateix centre. 

La resposta per part de Conselleria va ser negativa, no ho avançaran perquè els recursos són els que són.

  1. Carrera professional inspecció 

Punt resolt.

  1. Increment retributiu

En aquest punt la Conselleria ens va fer saber que a la nòmina del mes d’abril ens pagaran els endarreriments de 2025 en caràcter retroactiu a l’1 de gener de 2025. La recuperació de les retallades del 2020 i del 2021 seran retribuïdes en dos pagaments, el juny de 2025 i el juny de 2026.  

  1. Incompatibilitats complement de tutoria/cap de departament

Punt resolt. 

  1. Millora plantilles

Podeu veure el Resum de la Mesa aquí.

  1. Convocatòria oposicions per illes

Punt resolt. 

  1. Reducció 50% taxes oposicions

Punt resolt.

  1. Procediment d’integració del professorat tècnic d’FP al cos de professors de secundària.

Per molt que per a l’Administració és un punt resolt per a UOB Ensenyament no és així.  Demanem una equiparació salarial dels docents del cos 0598 (especialitats singulars) amb el professorat de secundària i que l’Administració plantejàs la plena integració del cos 0598 al 0590 al Consell Interterritorial d’Educació. Varen insistir que això no està redactat al document ni signat per l’Administració així, per tant, no acceptaran la revisió d’aquest punt perquè per a ells està resolt.

9. Substituts exprés

Punt resolt.

10. Hores secundària (18 hores)

Punt resolt. 

11. Hores primària

UOB Ensenyament va recordar que el primer trimestre ens varen dir que ho calcularien a 24,5 hores. UOB Ensenyament no hi està d’acord perquè al punt 11 en el curs 2024-2025 s’especifica que el màxim de períodes de docència directa d’un docent a jornada completa serà de 23. Així, els vàrem fer saber que no estan  complint l’acord perquè segons el principi de bona fe, se sobreentén com a 23 hores lectives i no de docència directa. La Conselleria va dir que hi treballarien, però que no ens podien dir amb exactitud si ho calcularan a 24,5 hores.

12. Places difícil cobertura Eivissa i Formentera

Després de l’Acord signat a la Mesa de l’Empleat Públic, que ha suposat l’increment del complement d’insularitat, vàrem demanar com es desenvoluparà: quan es començarà a cobrar i de quina manera. A més, vàrem voler saber si aquest complement absorbirà el complement de difícil cobertura. La resposta va ser que, en principi, el complement d’insularitat es cobrarà a partir del 2026 i que en cap cas el cobrament d’un complement exclourà el cobrament de l’altre.

13. Reducció progressiva ràtios

En aquest punt vàrem recordar a l’Administració que encara no disposam d’un pla de reducció de ràtios i que durant el 2n trimestre de cada curs escolar s’ha de fer el seguiment de la situació de les ràtios als centres educatius. El conseller s’ha compromès a fer una reunió amb la Direcció General de Planificació i Centres per donar-nos tota aquesta informació.

14. Auxiliars administratius CEIP 

Punt resolt.

15. Llicències per estudis 

Fa quasi dos cursos que la Conselleria ens diu que ens presentarà un pla i, per variar, aquest pla no arriba. Ahir ens van tornar a dir que ens convocaran a Mesa i ens presentaran un esborrany. UOB Ensenyament va ser molt clar: no acceptem establir un rànquing de prioritats pel que fa a les propostes de l’Acord Marc, ja que això suposaria un risc imminent d’incompliment d’algunes de les propostes que s’hi inclouen. No obstant això, vàrem recordar a la Conselleria que és urgent iniciar, almenys, la negociació de les llicències no retribuïdes, demanda que ja es va fer en el seu moment i que intenten posposar en el temps per falta de recursos.

Per altra banda, la millora permanent del sistema educatiu a la nostra comunitat autònoma és un objectiu irrenunciable, però sembla que per a la Conselleria d’Educació i Universitats no és una prioritat. Des de UOB Ensenyament ens preguntem com pot ser que la comunitat autònoma de les Illes Balears, que és la segona en el rànquing de comunitats que aporten més al finançament autonòmic no tingui aquest tipus de llicències per al professorat. Aquest tipus d’ajudes han de ser un element indispensable per al desenvolupament personal i professional del professorat. El conseller ens ha deixat clar que aquestes llicències no seran infinites, sinó que en presentaran un nombre determinat cada any. 

UOB Ensenyament en aquesta reunió de seguiment de l’Acord Marc va suggerir a l’Administració que indagàs quines són les llicències que tenen desenvolupades altres comunitats autònomes com Extremadura i València, entre d’altres. 

16. Revisió Fons Social i 17. Habitatge Eivissa i Formentera.

La Conselleria va ajuntar aquests dos punts. La prioritat del conseller és ajudar tots els docents de Formentera, que és on més costa cobrir les places. Varen afirmar que ens presentaran propostes i tenen pendent revisar el D128/2002 i estudiar les ajudes de lloguer per a la gent desplaçada. Han admès que volen arribar a un acord. 

18. ½ jornada voluntària per a tot el personal docent

Vàrem continuar insistint en el fet que aquest dret s’ha d’estendre a tot el personal docent i no només als funcionaris de carrera. L’Administració continua amb la seva capciosa interpretació que els interins poden renunciar a places de jornada sencera i optar a mitges jornades. No acceptam de cap de les maneres l’afirmació feta per la Conselleria de donar aquest punt per resolt i, per això, vàrem deixar palès que si no volen acceptar la reducció de jornada per als docents interins, que l’acceptin almenys per a funcionaris en pràctiques. 

19. Mecanismes organitzatius reducció hores interins majors de 55 anys

La Conselleria donava aquest punt per resolt, però UOB Ensenyament va insistir en el fet que no tots els docents majors de 55 anys poden demanar i gaudir en les mateixes condicions de la reducció horària per causa de la seva edat. A primària aquest fet no és tan notori perquè es poden donar hores de quota, però a secundària no. Així, la Conselleria ens va dir que als docents de secundària se li lleven hores complementàries i que si hi ha qualque docent que no pot gaudir d’aquesta reducció els ho facem saber i ells ho arreglaran. 

20. Permisos de maternitat/paternitat de mitja jornada.

Punt resolt.

21. Any sabàtic. 

El gaudi de l’any sabàtic està més enfora que mai. La Conselleria ens va deixar ben clar que primer ens presentarien un esborrany per a les llicències per estudis retribuïdes i no retribuïdes i més endavant, l’esborrany per a negociar l’any sabàtic. Necessiten estudiar-ho i no es volen fermar les mans. De totes maneres, el conseller ha dit que intentarien que fos aquest curs escolar.

22. Complement de tutoria

En aquest punt UOB Ensenyament tenia quatre aportacions: 

  • Increment de la quantia del complement específic singular. 
  • Cobrament íntegre del complement per qui fa ½ jornada. Els docents a mitja jornada que són tutors fan una acció tutorial completa, no mitja funció tutorial. Per tant, no acceptam tecnicismes per negar aquest dret i si és necessari, que es dupliqui el complement a la nòmina (dos mitjos complements).
  • Afegir el càrrec de la cotutoria perquè es pugui fer efectiu el cobrament del complement de tutoria a un i a l’altre.
  • Desburocratització de l’acció tutorial.

La nostra sorpresa va ser quan el conseller va dir que augmentaven el complement dels tutors a 60 €/mes. A més, tots els docents que estant a mitja jornada facin de tutors també percebran el complement específic singular sencer. Cal dir que no podrem cantar victòria fins que aquest complement no passi per retribucions i es doni el vistiplau.   

Respecte a les cotutories, van continuar insistint que aquestes no existeixen administrativament i que només és en l’àmbit intern del centre. Així, no seran retribuïdes econòmicament. 

23. Catàleg de malalties professionals.

Per molt que la Conselleria ens ha dit que no tenen competència en aquest tema (és del ministeri) emperò de totes maneres ens faran una proposta convocant-nos a una mesa tècnica.

24. Eliminació penalització retributiva. Pla d’absentisme. 

Des d’UOB Ensenyament donàvem aquest punt per resolt, però ens van informar que hi resta pendent elaborar un protocol d’absentisme i que ens convocaran a Mesa. Ens sorprèn que l’Administració dediqui tants esforços a treballar punts que estan resolts i, en canvi, en posposin d’altres que ja haurien d’estar enllestits. Tot això és perquè volen equiparar-nos amb els funcionaris de la CAIB. UOB Ensenyament s’oposa frontalment a aquesta mesura perquè suposa un greuge evident: el grau d’exposició a malalties i contagis dels docents és molt més elevat que el del personal de la CAIB. Els docents estan en contacte permanent amb una gran quantitat d’individus que, a més, pertanyen a un col·lectiu susceptible de portar i transmetre malalties, moltes d’elles no extremadament greus —grip, per exemple—, però que poden causar fàcilment una absència del docent al lloc de feina d’un o dos dies; per altra banda, la mateixa naturalesa de la tasca docent —especialment a infantil i primària— pot potenciar el contagi de certes malalties, fet que exposa el col·lectiu docent més que altres a patir baixes per motius de salut. 

25. Permisos i assumptes propis. 

Dins aquest punt es poden diferenciar els permisos retribuïts i els no retribuïts. D’aquests darrers no hi va haver cap novetat perquè els funcionaris de carrera ja ho gaudeixen i la nostra demanda que els funcionaris interins també ho puguin gaudir ens van dir que hi ha sentències fermes suficients per denegar-les.

Respecte als permisos retribuïts, la Conselleria ens va fer saber que tots els docents tenim dies retribuïts (moscosos segons ells) durant Nadal i Pasqua. UOB Ensenyament va dir que en cap cas aquests dies es poden considerar com a dies de lliure disposició i què no acceptarem aquesta proposta. Per variar, la Conselleria ens va contestar que ens convocaria per tractar-ho.

26. Retorn a les 35 hores. 

UOB Ensenyament exigeix el retorn a les 35 hores i de facto, que les hores de presencialitat als centres es redueixin de manera proporcional a la reducció de la càrrega laboral general. 

S’ha firmat l’acord a funció pública de 35 hores i és per això que els docents hi tenim dret. Altra volta, la Conselleria ens va dir que ens presentaran, abans d’acabar el curs, una proposta. De totes maneres, UOB Ensenyament té ben clara la seva postura.

27.  Pla post-estabilització

Punt resolt. 

28. Formació específica per especialitats

Vàrem fer saber a la Conselleria que trobàvem a faltar formació específica per a docents de Secundària. La seva resposta va ser que s’estan oferint més formacions que mai i que els podem fer suggeriments. També varen dir que fins i tot els sindicats oferim formacions. Aquí UOB Ensenyament va recordar que no és el seu cas i que, per principis, no mercadejam amb la formació dels docents.

29. Competència Digital Docent

La Conselleria ens va dir que ja s’han acreditat més de catorze mil docents. UOB Ensenyament va posar èmfasi en el fet que si la competència digital puntua als diferents barems han d’obrir totes les acreditacions i nivells perquè tots els docents tenen els mateixos drets.  

30. Pla de xoc de mesures socioeducatives per promoure un major ús de la llengua catalana als centres educatius. 

Aquest punt continua sent una línia vermella per a UOB. Hi ha una gran necessitat d’un pla de xoc per potenciar l’ús de la llengua catalana a un context d’emergència lingüística com aquesta. Així, UOB va demanar la retirada del Pla Pilot de Lliure elecció de Llengua per ser incongruent amb el pla de xoc. 

UOB insta l’Administració a abandonar la col·laboració amb les iniciatives polítiques que cerquen la minorització del català i deixar de contradir l’Estatut de les Illes Balears.

31. Protocol d’agressions

Punt resolt.

32.  Pla d’igualtat i de conciliació

Aquest divendres 21 de març ens han convocat per crear la comissió de seguiment.

33. Pla de simplificació burocràtica

En aquest punt, el director general ens va fer saber que estan treballant amb  Sèneca, un nou sistema de gestió administrativa i educativa. Ens el presentaran a final de curs i tenen pensat que es desenvolupi el pla de gestió econòmica dels centres, els serveis complementaris i l’escolarització.  

Punt 34. Seguiment LOMLOE

UOB Ensenyament va fer arribar les seves aportacions a la Mesa pertinent. 

Punt 35. Pla d’infraestructures

Per la Conselleria d’Educació és un punt resolt, però UOB Ensenyament ha exigit que es formi una subcomissió de seguiment específica perquè hi hagi un seguiment i transparència de tot el procés. 

Punt 36.  Pla de climatització de centres

Al març ens havien de presentar l’avaluació feta per part de la UIB emperò la Conselleria encara no té els informes. Ens van fer saber que tan bon punt els tinguin ens convocaran i ens proporcionaran tota la informació.