Circular 325/2025
La millora de les condicions sociolaborals dels treballadors és un dels objectius més importants del sindicalisme. UOB Ensenyament, des de la seva fundació, lluita per aconseguir que els docents de les Illes Balears puguin desenvolupar la seva tasca en unes circumstàncies laborals i socials que afavoreixin poder dedicar els seus esforços a ensenyar, feina primera de tot educador.
La Conselleria d’Educació va publicar fa dues setmanes que ha complit la majoria dels punts del Segon Acord Marc, signat el 2023. Des de UOB Ensenyament consideram que queda molta feina per fer respecte a la millora de les condicions sociolaborals del personal docent i volem parlar d’una sèrie de mancances que fan que el col·lectiu docent, precisament, no sigui un exemple quant a l’equilibri entre la vida personal i laboral.
De fet, podríem considerar que existeix un incompliment de l’article 14 de l’EBEP sobre els drets individuals dels empleats públics, concretament l’apartat referit a les mesures de conciliació. Efectivament, la Conselleria no ha desenvolupat íntegrament el marc jurídic per exercir de forma plena i amb garanties el dret a l’adopció de mesures que afavoreixen la conciliació de la vida personal, familiar i laboral.
En primer lloc, i si ens centrem en la conciliació familiar, malgrat que el partit del govern es presenta com a referent en aquesta matèria, la realitat demostra que encara queda un llarg camí per recórrer. Per exemple, quan un docent de les Balears té un infant malalt, no té cap mena de permís per quedar a casa, a diferència d’altres comunitats com ara Madrid, on hi ha un permís retribuït al 50% per cuidar els menors de setze anys malalts fins a quatre dies consecutius. Una altra mostra n’és el cas de Castella i la Manxa, on existeix un permís per fer l’adaptació escolar del fill. Aquest permís permet la flexibilització horària de la jornada per acomodar l’inici escalonat de fills per primera vegada a l’etapa infantil. També podem anomenar el cas de Catalunya, que té reconegut el permís sense retribució per atendre un familiar fins al segon grau de consanguinitat o afinitat per un període mínim de 10 dies i un màxim de 3 mesos, prorrogable excepcionalment fins a 3 mesos més.
A propòsit del permís parental de 8 setmanes, cal tenir present que Espanya està incomplint, des del 2 d’agost de 2024, la directiva europea de conciliació que obliga a retribuir almenys 4 setmanes de les 8 d’aquest permís. Per aquest motiu, UOB Ensenyament continua pressionant al govern autonòmic, tal com ha fet anteriorment, per tal que faci arribar a Madrid la necessitat urgent de la retribució d’aquest permís. Mentrestant, això suposa un greuge econòmic per les famílies que tenen la necessitat de gaudir-lo ara i no en el futur.
S’ha de recordar també que UOB Ensenyament ha reivindicat des del curs 2022-23 l’obligatorietat de compactar els horaris dels docents a mitja jornada i que es puguin concentrar en 3 dies. És innegable que el temps, la despesa econòmica i la petjada ecològica són massa elevats. Ara per ara, això encara no és així, ja que hi continua havent docents a mitja jornada que han de treballar 4 o, fins i tot, 5 dies.
Finalment, per tancar aquest bloc, cal fer referència al punt 25 de l’Acord Marc que regula els dies d’assumptes propis. En aquest punt, UOB Ensenyament reivindica dues qüestions que encara estan pendents de resoldre. D’una banda, la regulació del permís retribuït per assumptes particulars per a tot el personal docent i, d’altra banda, eliminar l’exclusió del personal interí del gaudi de dies sense sou.
Quant al primer punt, cal remarcar que l’article 48 de l’EBEP reconeix el dret a sis dies de permís sense excloure el professorat, i l’article 2.3 confirma que el personal docent es regeix per la seva legislació específica i per l’EBEP en allò no expressament exclòs. A més, actualment, almenys dotze comunitats autònomes ja han fet efectiu aquest dret per al seu professorat, i a les Illes Balears altres sectors públics ja el tenen reconegut. Aquesta situació genera un greuge comparatiu i una desigualtat de tracte que contravé les garanties de l’EBEP. Per això, UOB Ensenyament insta la Conselleria a publicar amb caràcter immediat la normativa que reguli aquest permís per al curs 2024-2025, garantint-ne l’aplicació efectiva per a tot el col·lectiu docent, interins inclosos.
En relació amb el segon punt, UOB Ensenyament ha denunciat en diverses ocasions que el col·lectiu interí en continua exclòs, incomplint així una vegada més l’acord del Consell de Govern. Aquesta exclusió no té fonament normatiu, ja que l’EBEP no prohibeix aquestes llicències i altres comunitats autònomes, com Catalunya, ja han fet efectiu aquest dret. Reconeixent aquest permís, no es crea cap privilegi ni es genera un cost per a l’Administració, sinó que s’afavoreix la conciliació i es corregeix una desigualtat. La mateixa Llei 3/2007 de la Funció Pública Balear pot ser adaptada per garantir que el personal interí tingui el mateix dret que els funcionaris de carrera, sense alterar les necessitats del servei. Per això, UOB Ensenyament insta l’Administració a modificar o adaptar aquesta norma per a garantir la inclusió del col·lectiu docent interí.
UOB Ensenyament també creu molt necessari fer referència a les millores sociolaborals que incideixen directament en la pràctica educativa.
Així, des de UOB Ensenyament, denunciam la inacció en la implementació de l’acord per a la reducció progressiva de ràtios als centres públics. Aquest compromís, signat per millorar la qualitat educativa i garantir una atenció més individualitzada a l’alumnat, no pot quedar en una promesa incomplerta. Per això, UOB Ensenyament exigeix el compliment sense dilacions del calendari de reducció de ràtios, la contractació immediata de més docents per garantir la reducció de ràtios i l’establiment dels mecanismes de seguiment i transparència promesos a l’Acord Marc, com n’és la comissió de seguiment durant el 2n trimestre de cada curs escolar.
Quant al Pla de simplificació burocràtica (punt 33 de l’Acord Marc), el qual considerem que és la clau per alleugerir les intenses jornades que dediquen els docents a casa, UOB Ensenyament ha denunciat que és un punt que s’ha anat posposant des de l’assignatura de l’Acord Marc.
UOB Ensenyament ja va enviar les propostes per simplificar la càrrega burocràtica i ha exigit incansablement que ens convoquin a Mesa per tal de posar fil a l’agulla. No obstant l’anterior, sembla que per part de la Conselleria no és una qüestió primordial per posar-li més èmfasi i començar a treballar-hi de veres.
Pel que fa al restabliment de les llicències per estudis, que s’havien d’implantar a partir del curs 2023-24, UOB Ensenyament vol recordar que la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, en el Títol III dona una atenció prioritària a la formació inicial i permanent dels docents. La formació constitueix no solament un dret i una obligació de tot el professorat, sinó també una responsabilitat de les administracions educatives. On és la responsabilitat del govern de les Illes Balears, que posposa una vegada més la negociació de les llicències per estudis? Podem titllar com a anecdòtic —o vergonyós— el fet que a la Mesa Sectorial d’Educació de dia 24 de març de 2025, a l’hora de negociar l’esborrany de les llicències per estudis i un cop UOB Ensenyament intervingué exposant les diverses esmenes, l’Administració reculà i reconegué que l’esborrany presentat s’havia de refer.
Una altra de les mesures que UOB Ensenyament considera inajornable, pel fet que repercutiria directament en la millora de la qualitat de l’ensenyament, de les condicions laborals i de salut del professorat, així com a combatre l’esgotament emocional dels docents i, en últim lloc, afavoriria també la conciliació de la vida personal, familiar i laboral, és la negociació d’un any sabàtic retribuït de lliure disposició.
Finalment, un altre dels assumptes importants a tractar és el retorn a les 35 hores setmanals; dret que els empleats públics vàrem perdre el 2012. En la sessió de 27 de febrer de la Mesa General d’Empleats Públics es va signar, per unanimitat, l’Acord que inclou una sèrie de millores per als anys vinents, d’entre les quals es recupera la jornada de 35 hores setmanals per a tothom. Aquest acord dona llum al punt 26 de l’Acord Marc, que estableix la implementació en la professió docent de les 35 hores de jornada laboral, però UOB Ensenyament romandrà vigilant perquè aquesta mesura s’apliqui reduint en la proporció adequada les hores de presència als centres, les hores lectives i/o les complementàries.
A tall de conclusió, des de UOB Ensenyament volem posar de manifest que l’anàlisi anterior sobre la realitat de les condicions sociolaborals dels docents, projecta un balanç negatiu i poc adequat per a les necessitats del col·lectiu docent. Si a l’anterior hi afegim l’estat precari en què es troba el Servei de Prevenció de Riscos Laborals, com ja es va denunciar en un comunicat, i el fet que l’Administració no ho considera un servei públic essencial, de cap de les maneres el col·lectiu docent podrà ser ben atès. Això repercutirà, en última instància, de forma perjudicial en les condicions en què els docents desenvolupen la tasca educativa. Per tot això, UOB Ensenyament exigeix una resposta envers la gran quantitat de docents que han iniciat el Protocol d’Agressions, el desenvolupament d’un Pla d’Igualtat i Conciliació que reculli objectius específics —cultura d’igualtat i bon govern, accés, promoció, retribució i empoderament de les dones, conciliació i corresponsabilitat, situacions d’especial protecció i salut i riscs laborals— i la revisió pendent del catàleg de malalties professionals.
Palma, 1 d’abril de 2025