A un mes i mig d’acabar el curs escolar, UOB Ensenyament torna a posar de manifest l’excés de burocràcia que pateixen els docents. No n’hi ha a bastament a tancar el curs escolar, preparar exàmens o elaborar informes d’avaluació, entre altres, com perquè també hagin de dur a terme l’aplicació i la correcció de les proves IAQSE, a més de les proves de final d’etapa de quart d’ESO.
Per què l’Administració vol continuar mantenint unes proves que dificulten la tasca dels docents i menyspreen l’autoritat de les seves avaluacions ordinàries? Per què la Conselleria s’omple la boca de voler eliminar burocràcia als docents? Per què no es compleix el punt 33 de l’Acord Marc respecte de l’elaboració d’un pla de simplificació burocràtica que millori l’eficàcia en la gestió del centre i permeti una major dedicació dels docents a les tasques que li són pròpies? Preguntes que no tenen cap resposta lògica, perquè precisament es fa tot el contrari.
Com ja sabem, per desenvolupar les proves IAQSE hi ha d’haver aplicadors i correctors; ara bé, aquestes correccions només es paguen a una part dels docents: aquells que avaluen proves d’altres centres i que forçosament han de participar d’aquestes avaluacions perquè són centres mostrals. Cada prova consta de trenta preguntes tipus test i preguntes de redacció amb 15-20 ítems per avaluar. Per tant, si feim un càlcul aproximat, cada aplicador haurà d’avaluar i introduir al sistema 5.300 ítems, i ho hauran de fer abans del 30 de maig.
Però això no és tot, aquells centres i grups que no són mostrals, els censals, també han de ser avaluats pel professorat de les matèries que es qualifiquen (català, castellà, anglès i matemàtiques), que haurà de fer una tasca extra no remunerada per satisfer el caprici d’una Administració que diu que vol reduir les tasques burocràtiques del sistema educatiu, però no fa altra cosa que alimentar-les.
UOB Ensenyament ja va deixar clar el curs passat que instava l’Administració a suprimir les proves IAQSE en cas que les hagi de desenvolupar el professorat. Davant el fet que la Conselleria ha fet cas omís d’aquesta reivindicació, UOB Ensenyament proposa externalitzar aquestes proves per tal que els docents no sofreixin una sobrecàrrega burocràtica. A més, exigim a l’IAQSE professionalitat en la creació de les proves, adaptació dels exercicis a la realitat del context educatiu i de l’alumnat, així com la revisió de les proves per assegurar que no hi ha errades com ha passat enguany.
Som conscients que per a aquest curs és impossible aplicar la proposta de UOB i, per tant, n’hem demanat via instància l’externalització ja per al pròxim curs escolar. Si no ho accepten, els instam a tenir en compte, almenys:
Que es permeti la inscripció voluntària a la correcció de les proves pels docents censals.
Que tot el professorat rebi una compensació econòmica per la correcció dels exàmens que li corresponguin.
Que es replantegin les dates de les proves, atès que el mes de maig és inadequat per dur-les a terme.
Que es limiti la càrrega de treball dels correctors. Que les notes al GESAVA siguin introduïdes per a qualsevol altra persona diferent del corrector.
Finalment, que millorin les retribucions per cada prova corregida, ja que l’import actual de 2,5 euros és del tot insuficient.
A l’educació pública existeix un aspecte que, de vegades, queda diluït en la voràgine laboral diària: com gestionar els centres educatius. Aquesta tasca, sovint, porta al fet que docents d’un mateix centre es troben en bàndols separats —equips directius i claustre— quan haurien de ser una mata de jonc unida i forta.
UOB Ensenyament entén la funció directiva com un pas endavant que companys i companyes docents fan amb compromís envers el centre i el claustre. El que UOB Ensenyament rebutja és la visió de la Conselleria, que s’estima més disposar d’equips directius poc crítics i alineats amb el seu aparell de comandament, basat en pedagogies relativistes i no avaluades i en una lògica empresarial cada vegada més present als centres educatius. Aquesta tendència veu l’educació com un producte de consum, i no com un dret fonamental, fet que molts equips directius rebutgen. Afortunadament, molts mantenen el compromís amb la docència i entenen el lideratge com un servei a la comunitat, no com una gestió empresarial. Aquesta resistència és clau per preservar una pedagogia crítica i amb valors reals.
Quan els companys decideixen formar part d’un equip directiu assumeixen una càrrega colossal de feina (coordinar i gestionar el centre, fomentar el diàleg i buscar consensos, etc.). Tasques que requereixen temps i esforç si es vol seguir un model de gestió col·laboratiu i participatiu. Molts centres demostren que amb aquest model obtenen un funcionament exitós, amb un bon clima laboral i una millora de la qualitat educativa.
Però aquesta càrrega laboral —especialment l’administrativa— , no es veu compensada amb prou hores de dedicació. UOB Ensenyament demana que es redueixi aquesta càrrega de feina, especialment als centres d’educació infantil i primària, on les hores de gestió són insuficients i la manca de personal administratiu agreuja la situació.
L’altra cara de la moneda són els centres on es reprodueix un model de gestió vertical, sense diàleg ni participació del claustre.
Cada vegada més docents experimenten una sensació d’alienació en el seu lloc de treball, un distanciament emocional que recorda el concepte formulat per Karl Marx: la separació entre el professional i la seva tasca. En un servei públic essencial com l’educació, aquest fenomen és especialment preocupant. Una societat democràtica i avançada necessita docents que se sentin plenament identificats amb la seva feina.
Per tant, els equips directius i els claustres haurien de passar de reproduir l’actual model vertical de gestió a un model més col·laboratiu i participatiu.
Els equips directius
Els equips directius haurien de ser el motor de coordinació i organització pedagògica dels centres educatius per garantir el bon funcionament de l’ensenyament. Així ho estableix el nou Reglament Orgànic dels Centres (ROC) en el capítol II. No obstant això, molts docents constaten una realitat ben diferent: algunes direccions són cada vegada menys independents de la doctrina neoliberal del Centre de Formació, Innovació i Recerca de les Direccions Escolars (CFIRDE), organisme que impulsa directrius centrades en l’assoliment d’objectius, en lloc de proporcionar l’acompanyament i l’assessorament en la gestió que realment necessiten els docents.
En són exemples la restricció d’utilitzar materials editats, com ara llibres de text, la insistència en la implantació tecnològica dels ChromeBooks, la burocràcia excessiva amb formularis interminables o la manca de normes clares (sobre l’ús del mòbil o sobre les sancions, per exemple). Però, sobretot, el que més incomoda els docents són les decisions —pedagògiques i sociolaborals— que, a vegades, prenen alguns òrgans unipersonals de govern de forma unilateral, que, moltes vegades, són contràries a la voluntat del claustre.
Aquestes situacions són més freqüents des de l’entrada en vigor del nou ROC que, excusant-se en l’autonomia de centres, ha comportat una pèrdua progressiva de poder de decisió dels claustres.
L’autonomia de centre es pot entendre de maneres diferents, segons l’estil adoptat per la directiva. Si una directiva promou la participació del claustre, aquesta autonomia es tradueix en una gestió col·lectiva i democràtica d’aspectes com els horaris, el repartiment de càrrecs de coordinació, les funcions tutorials i l’elaboració de documents com el NOFIC. En aquest cas, les decisions es prenen de manera consensuada. En canvi, des d’una direcció menys connectada amb el claustre, l’autonomia s’exerceix de manera centralitzada, amb una assignació vertical de responsabilitats i una presa de decisions poc participativa. Això pot derivar en un malestar permanent dels docents que, de forma subtil, es veuen empesos a la no identificació amb la seva professió.
En aquest context, UOB Ensenyament ha denunciat que la creació del CFIRDE no ha comportat cap millora en la qualitat educativa ni en la gestió pedagògica, i en defensa la reformulació com una assessoria dintre del CEP. Aquest organisme més aviat sembla promoure un model de gestió empresarial propi del sector privat, allunyat dels principis humanistes de la gestió participativa que haurien de guiar la gestió educativa, i que han de posar el benestar de la comunitat educativa per damunt de criteris que prioritzen l’eficiència.
Els claustres
El claustre del professorat és l’òrgan propi de participació del professorat en el govern del centre i té la responsabilitat de planificar, coordinar, informar i, si escau, decidir sobre tots els aspectes educatius i acadèmics del centre (ROC, art. 51.1).
Tal com diu el ROC, els docents tenen el dret i el deure de participaren les decisions del centre, però, tant per desconeixement com per omissió, sovint això no es compleix. A vegades, les queixes dels docents provenen de situacions regulades en normatives aprovades pel mateix claustre. Per això, cal que el professorat prengui consciència de la importància dels documents institucionals del centre (PEC, CC, PAD, PC, PAT, etc.) i s’impliqui activament en la seva revisió i aprovació.
És imprescindible conèixer què es fa, com i per què. Aquests documents regulen tots els aspectes de l’organització i el funcionament del centre, ja que no tot cap al calaix de les hores complementàries.
Un bon exemple que irrita els docents són el repartiment d’assignatures i grups, les guàrdies o l’obligació d’assistir regularment al centre en horari d’horabaixa. Aquests aspectes es troben inclosos dins els criteris pedagògics per a l’atenció a la diversitat, orientació, tutoria, avaluació i recuperació de l’alumnat dins el marc normatiu, així com per a l’elaboració dels horaris de l’alumnat i del professorat, inclosos en la PGA.
Els docents no poden quedar al marge de les decisions importants dels centres. El parer dels claustres sobre la digitalització (si es decanten per una metodologia amb més o menys pantalles), el tipus de formació que el claustre necessita, la política lingüística o les concrecions del Pla de convivència ha de ser vinculant. Per això, UOB Ensenyament ha reivindicat que els claustres han d’estar més compromesos i han de tenir una presència major a les decisions. S’han de dur a terme votacions vinculants al llarg de tot el curs, evitant mecanismes capciosos que condicionin els resultats.
Les propostes fetes pel claustre, a través de les Comissions de Coordinació Pedagògica (CCP), han de ser ateses i no menystingudes pels equips directius. La funció de la CCP és elaborar propostes per al Projecte Educatiu del Centre, promoure estratègies metodològiques comunes i consensuar criteris d’avaluació, però a vegades sembla un lloc de dissuasió de propostes per part de l’equip directiu. En conseqüència, UOB Ensenyament defensa l’autonomia real dels centres, però des d’un model de gestió democràtica i no presidencialista.
Però, i què fem si aquest no és el cas? Empoderar el claustre. Els docents tenim el dret i el deure de comandar en el nostre centre, i per poder unificar criteris és imprescindible que ens reunim, tal com està regulat en l’EBEP (art. 46 d, Dret de reunió). En aquest sentit, és important tenir clar que les assemblees de centre no necessiten cap permís específic per dur-se a terme. Tot i que les reunions que afecten l’horari laboral es regeixen per l’Estatut de la Funció Pública, si no hi ha oposició per part de l’equip directiu, es poden celebrar. En cas que l’equip directiu hi posi obstacles, el personal funcionari té dret a convocar una reunió dins el lloc de feina amb el suport del 40% del col·lectiu convocat.
Un bon clima laboral afavoreix el treball col·laboratiu i, amb això, la qualitat educativa. Per contra, una direcció autoritària pot trencar la cohesió del claustre i dificultar el funcionament del centre.UOB Ensenyament es va oposar al nou ROC, que implica una pèrdua de poder dels claustres, i va rebutjar també l’organització obligatòria per àmbits, la designació de perfils per part de la direcció —que pot fomentar el nepotisme— i la definició de la direcció com a “òrgan executiu” en lloc d’“òrgan coordinador”.
En conclusió, UOB Ensenyament veu fonamental que els equips directius treballin de manera col·laborativa per millorar el funcionament dels centres educatius, garantint que tots els docents tinguin veu i vot en les decisions importants. L’objectiu ha de ser trobar un equilibri entre l’autonomia de la direcció i la implicació del claustre, evitant la centralització excessiva i promovent un model de gestió inclusiu.
El passat 28 d’abril, el senyor Sebastià Sagreras, portaveu del Partit Popular al Parlament de les Illes Balears, va afirmar que la llei de memòria democràtica no era una prioritat pel Partit Popular. Ningú s’ho imaginava.
En qualsevol cas, les declaracions del senyor Sagreras —ratificades l’endemà per la presidenta del govern balear, la senyora Margalida Prohens, tal com podeu llegir aquí— són comprensibles venint d’algú que forma part del partit fundat per Manuel Fraga. Ara bé, atès que els desapareguts i represaliats pel feixisme no importen al govern de la senyora Prohens, UOB Ensenyament es demana quines són les prioritats del Partit Popular. Entre aquestes prioritats segur que no hi ha tampoc les visites a clubs de Rússia amb diners dels contribuents, fer voltes amb llanxes de narcotraficants, extingir el català del sistema educatiu o incomplir el Segon Acord Marc. Les prioritats que sí que estan clares, per altra banda, són les de VOX: acabar amb la dignitat de les víctimes de la guerra civil i el franquisme, enllotar el debat polític i repodrir les institucions democràtiques fins a extingir-les.
La llei de memòria democràtica permet, tot i que amb molt de retard, no oblidar i retre homenatge a totes aquelles persones que lluitaren i moriren en defensa dels drets civils, la llibertat i en defensa de les institucions legals i democràtiques de l’estat espanyol.
El compromís de UOB Ensenyament contra el feixisme és ferri, ho podeu llegir aquí i aquí. UOB Ensenyament insta la societat a lluitar en defensa dels drets civils i les llibertats i a combatre el feixisme a tots els àmbits. No hi ha drets sense lluita.
Tothom vol tenir els millors serveis públics a l’abast, però cal tenir present que darrere els serveis hi ha persones. En els darrers anys, l’augment del preu de l’habitatge ha provocat una falta alarmant de professionals, com ara docents, sanitaris, i altres funcionaris. Les Balears, i en concret les Pitiüses, és una de les zones de l’estat on aquesta problemàtica s’ha agreujat més.
L’equip del conseller d’Educació i Universitats, el senyor Antoni Vera —encantat de poder fer-se la foto—, va decidir establir un complement de difícil cobertura a les places de Formentera amb una retribució de 300 euros. Tot i que aquest augment pugui semblar una ajuda per fer front a aquesta dificultat, l’efecte ha estat mínim atès que els propietaris han aprofitat per apujar els preus dels habitatges. UOB Ensenyament ja va deixar clar, a la mesa sectorial, que el complement de molt difícil cobertura era un pegat i no una solució real.
Els mateixos propietaris que fan negoci amb l’habitatge engegant els llogaters quan arriben els mesos de maig o juny es queixen després de la falta de metges i docents que pateixen ells i els seus fills. Aquesta realitat fa que ser docent a les Pitiüses, i a les Balears en general —on el preu de l’habitatge no s’ha aturat de pujar durant els darrers anys—, sigui, cada vegada més, una feina precària. Com en temps de la Gran Depressió, alguns docents d’Eivissa i Formentera han d’acabar el curs dormint a sofàs o a furgonetes. L’habitatge és un problema estructural, fet que requereix la gestió coordinada entre les diverses administracions —tal com estableix el punt 17 de l’Acord marc signat el febrer de 2023 — i l’adopció de mesures valentes —com ara una regulació estricta dels preus del lloguer, la creació d’habitatge de protecció oficial, l’adequació d’instal·lacions dignes per a funcionaris destinats allà que ho puguin necessitar— i no amb la recepta fàcil que s’ha aplicat fins ara, que ha estat construir més i més.
UOB Ensenyament insta la societat en general a fer una reflexió sobre l’habitatge. El lliure mercat ens ha duit aquí on som ara: cases buides i gent sense casa. La proliferació del lloguer turístic, així com la infame acció dels fons d’inversió i de no residents que adquireixen habitatges per fer negoci i per especular està asfixiant la societat balear. UOB Ensenyament insta totes les administracions a cercar solucions, i a cercar-les aviat.
Ahir, dia 27 d’abril de 2025, Última Hora publicava una entrevista a la senyora Catalina Ginard, directora general de Planificació i Gestió Educativa, en la qual afirmava que El modelo de inmersión lingüística no funciona y eso nos tiene que hacer reflexionar. Se supone que este modelo tendría que evitar que se registraran estos datos. […] son fruto de años de inmersión lingüística, y se supone que a estas alturas no debería de registrarse ese nivel tan bajo en catalán.
No dilucidam exactament quina és la reflexió que proposa la senyora Ginard, tenint en compte que l’únic que ha fet la Conselleria d’Educació i Universitats quant a llengua és implantar un Pla de Segregació Lingüística que minva encara més la presència del català al sistema educatiu. Que la llengua catalana estigui en retrocés a pràcticament tots els àmbits de la societat balear no li dona una pista a la senyora Ginard que, tal vegada, els nefastos resultats de les proves IAQSE no són fruit del model d’immersió lingüística, sinó de processos demogràfics, socials i culturals molt més complexos?
UOB Ensenyament, des de la seva fundació, ha exigit a l’Administració una aposta clara per a la defensa i la potenciació de la llengua catalana en el sistema educatiu. UOB Ensenyament insta la Conselleria d’Educació i Universitats a fer campanyes per augmentar el prestigi de la llengua catalana, així com a fomentar els estudis de Grau de Llengua i Literatura Catalanes. Per altra banda, l’Administració hauria d’incrementar el nombre de convocatòries de les proves que permeten acreditar els coneixements de llengua catalana, així com acréixer l’oferta de cursos que possibilitin als docents acabats d’arribar a les Illes Balears accedir a formacions per aprendre la nostra llengua.
Reflexions, se’n poden fer moltes, però també hi ha d’haver voluntat política. Aturar el procés de desaparició de la llengua catalana és una responsabilitat de tots, també de la Conselleria d’Educació i Universitats. UOB Ensenyament insta totes les administracions a engegar propostes valentes i clares en favor de la llengua catalana; així mateix, encoratja tota la societat a defensar-la i a usar-la en tots els àmbits.
El passat 12 d’abril es publicà al BOIB l’Ordre per la qual es regula l’admissió i la matrícula als ensenyaments de formació professional del sistema educatiu de les Illes Balears. A priori, aquest fet no sembla que sigui d’interès cabdal, si no fos pel fet que amaga la modificació d’una altra Ordre que res té a veure amb els ensenyaments d’FP, sinó amb l’elecció de llengua als centres educatius.
Des de UOB Ensenyament no qüestionem la legalitat de la maniobra feta per la Conselleria d’Educació, però sí la forma en la qual se cerquen procediments que en res ajuden la promoció i normalització de la nostra llengua, la catalana, en l’àmbit educatiu.
Amb un subtil canvi de redactat, l’Administració comença a obviar l’autonomia de centres —en la qual tant s’escuda quan li interessa— i obliga els centres educatius “a oferir l’opció de la selecció de la llengua del primer ensenyament en el procediment de formalització de la matrícula”. Aquest fet, com ja hem remarcat, contraria l’autonomia pedagògica, d’organització i de gestió dels centres educatius pel que respecta a la redacció dels seus projectes lingüístics. Els esforços de la Conselleria perquè les famílies elegeixin el castellà estan a l’altura de les pel·lícules del celebèrrim arqueòleg de Hollywood.
Aquest fet ja va ser detectat per UOB Ensenyament a la Mesa Sectorial d’Educació de 22 de gener, quan va retreure a la Conselleria d’Educació i Centres Concertats que la modificació proposada només obria la porta a interpretacions que ofeguen, encara més, el català com a llengua vehicular del sistema educatiu.
I, com és ja habitual, amb excuses de mal pagador, l’administració s’escudà en la immediatesa de l’inici del procés d’escolarització i que considerà necessari, per motiu d’oportunitat i necessitat, incloure aquesta modificació. Sí, oportunitat i necessitat de trobar més adeptes al fracassat pla pilot de segregació lingüística. Després de l’estrepitós resultat d’aquest pla, que només comptà amb 11 centres adherits —cap d’ells públic—, ara la Conselleria cerca vies camuflades per tal d’entrebancar, encara més, la normalització de la nostra llengua.
Ahir, 14 d’abril de 2024, es commemorà a Palma la proclamació de la II República, esdevinguda ara fa 94 anys. Com a membre integrant de la Plataforma per la Memòria Democràtica, UOB va concórrer ahir a la manifestació on es va llegir un manifest en defensa dels valors republicans, del reconeixement de les víctimes de la repressió durant la guerra i la dictadura, i en rebuig de la ideologia feixista.
Els valors democràtics i els drets civils estan en perill. L’extrema dreta pren força cada dia, tant a les institucions com als mitjans de comunicació i al carrer. Unió Obrera Balear lluitarà contra el feixisme sense descans i en qualsevol àmbit. Si no volem veure com es limiten els drets civils, com empitjoren les condicions sociolaborals i com les institucions democràtiques pereixen, la lluita és més necessària que mai. Unió Obrera Balear insta la societat a rebutjar el feixisme i a defensar els drets civils i laborals, així com a exigir a l’Administració a aplicar i desenvolupar la llei de memòria democràtica.
Avui, 9 d’abril de 2025, representants dels agents socials s’han manifestat davant la Conselleria d’Educació i Universitats per mostrar el seu rebuig al Pla de Segregació Lingüística. A pesar de les pobres explicacions oferides pel senyor conseller, Antoni Vera, i els seus fatus intents de justificació en afirmar que la conselleria no segrega per motius lingüístics, UOB Ensenyament no cessa en la defensa a ultrança de la llengua catalana. UOB Ensenyament lluitarà a la Mesa Sectorial, lluitarà al costat d’aquells que defensin el català, lluitarà al carrer i lluitarà on faci falta.
El 28 de maig de 2024, UOB Ensenyament celebrava una victòria històrica del sindicat: la fi de l’obligatorietat de gaudir l’Excedència voluntària per a la cura d’un fill menor de tres anys per trimestres escolars: després de la pressió exercida per UOB Ensenyament, alguns docents varen poder demanar el reingrés amb data 30 de juny i no 31 de juliol. Podeu llegir-ne els detalls aquí.
Pareix lògic que, un cop acceptat el canvi, s’hauria d’haver modificat, dins un termini raonable —un mes, dos mesos, un trimestre…— les instruccions que regulen aquesta excedència perquè els docents poguessin disposar de la informació correcta i actuar en conseqüència. Però estam parlant de la Conselleria, on els moviments, pel que sembla, es produeixen a ritme geològic.
UOB Ensenyament, fent ús del torn obert de paraula de la Mesa Sectorial d’Educació, ha demanat l’actualització d’aquestes instruccions en les següents ocasions:
Aquesta situació exposada té tres conseqüències funestes per diferents motius:
Els docents no tenen la informació actualitzada a mà perquè la Conselleria, després de gairebé un any des de l’acceptació dels primers casos, no s’ha dignat a modificar les instruccions pertinents.
La Conselleria d’Educació i Universitats atorga a la Mesa Sectorial una importància nul·la i, tal com ha denunciat UOB Ensenyament (ho podeu llegir aquí i aquí), l’està transmutant en una Mesa informativa que perd, a poc a poc, qualsevol tarannà negociador.
UOB Ensenyament no ha cessat ni cessarà en la consecució del seu objectiu prioritari: pressionar l’Administració per millorar les condicions sociolaborals dels docents.
Ara mateix, un docent que es troba en situació d’excedència per cura d’infants té tres opcions:
Sol·licitar el reingrés amb data 28 d’abril, dia que comença el tercer trimestre del curs 2024-2025.
No fer res i, en cas de ser funcionari de carrera, serà declarat d’ofici en situació d’excedència voluntària per interès particular.
Demanar la perllongació de l’excedència i, en cas de tenir la intenció de fer feina el curs 2025-2026, demanar el reingrés amb data 30 de juny (el termini és fins a l’11 d’abril de 2025)
Per a la situació c), si un docent segueix les instruccions que la Conselleria té publicades a la seva pàgina web, hauria de demanar el reingrés amb data 31 de juliol, i perdria així les retribucions pertinents al mes de juliol.
L’Administració intenta amagar la informació per perjudicar els docents, però UOB Ensenyament roman vigilant per evitar-ho.
Avui, dilluns 7 d’abril de 2025, s’ha reunit la Mesa Sectorial d’Educació en sessió ordinària. Per part de l’Administració hi han assistit, entre d’altres, el director general de Personal Docent i Centres Concertats, Sr. Ismael Alonso Sánchez; el cap de departament, Sr. Albert J. Flores Clemente; la cap de servei d’Innovació Educativa, Sra. Vanesa Alonso Crespo; el director de Convivèxit, Sr. Antoni Vich Coll i la directora general de Primera Infància, Atenció a la Diversitat i Millora Educativa, Neus Riera Estarellas.
Després de la introducció que ha fet la Sra. Vanesa Alonso Crespo, en què ha explicat alguna de les novetats que hi ha en la convocatòria, UOB Ensenyament ha demanat una modificació pel que fa a un dels requisits de les persones sol·licitants, que especifica que l’experiència docent ha de ser d’un mínim de cinc anys. UOB Ensenyament considera que seria suficient que aquesta experiència fos de tres anys.
La Conselleria ha respost que es va valorar aquesta qüestió, però que pel fet que en els darrers anys s’ha volgut fomentar que s’obrin els camps a totes les etapes i que per això la mateixa activitat s’ha de graduar a diferents nivells educatius, és important que els docents que ocupin aquestes places tinguin com a mínim cinc anys de servei actiu i que hagin estat en contacte amb alumnes dins les aules per tal de desenvolupar aquesta tasca de manera satisfactòria.
Per altra banda, UOB Ensenyament ha reclamat que pel que fa a les condicions generals del lloc de feina s’hauria d’especificar el temps que el docent haurà de romandre al seu lloc de feina i amb quin horari, atès que en convocatòries anteriors això quedava clar. A més, és important que els docents que vulguin comissionar en una d’aquestes places tenguin totes les dades que els permetran prendre la decisió de manera conscient i informada.
La resposta de la Conselleria ha estat que l’horari i el temps de permanència dependrà de cada camp d’aprenentatge i de les activitats que s’hi desenvolupin. La data del 31 d’agost és la finalització de la comissió de serveis i, com a norma general, la permanència ha de ser fins dia 15 de juliol. Ara bé, es podria donar el cas que s’hagin de fer tasques puntuals de gestió documental i manteniment de les instal·lacions més enllà d’aquestes dates.
Un altre punt sobre el qual ha demanat explicacions UOB Ensenyament ha estat la raó per la qual a la baremació han afegit puntuació pel fet d’haver ocupat un càrrec dins un equip directiu: La Conselleria ha afirmat que pensen que s’ha de valorar perquè el docent d’un camp ha de fer la seva pròpia gestió econòmica i també tots els tràmits documentals del centre. L’experiència prèvia d’aquests professionals en equips directius pot suposar un plus en el desenvolupament d’aquestes tasques.
Finalment, UOB Ensenyament també ha volgut saber si la comissió de seguiment per avaluar el docent serà cada any o cada dos com en les convocatòries anteriors.
La Conselleria ha afirmat que, tot i que la idea d’aquestes comissions és que tenguin continuïtat en el temps, hi ha dos moments d’avaluació per als docents que han comissionat en un camp d’aprenentatge. La primera és l’avaluació anual en què es revisen juntament amb Inspecció Educativa, entre altres qüestions, la PGA i el desenvolupament del curs. La segona és l’avaluació del projecte presentat, que es fa cada dos cursos per tal de valorar si la comissió continua dos anys més.
Informació psicòlegs educatius.
L’Administració ens ha informat de l’estat de la qüestió pel que fa a la implantació en els centres de secundària de la figura del psicòleg educatiu durant aquest curs 24-25. En la seva intervenció, el director de Convivèxit, el Sr. Antoni Vich Coll, ha presentat un informe sobre la valoració del psicòleg educatiu, la col·legiació dels professionals que desenvolupen aquesta funció i la seva tutorització.
El mes de febrer es va passar una enquesta a unes 12.000 persones: departaments d’orientació, equips directius, docents, famílies i alumnat. S’han compromès a presentar el document que han elaborat, però en línies generals la informació que se n’ha extret reflecteix que, a grans trets, la valoració és positiva.
Així mateix, hi ha aspectes que s’han de millorar:
Que augmenti el nombre de professionals i les hores d’atenció en els centres per tal d’incrementar la disponibilitat per fer més prevenció i detecció de casos.
Que hi hagi una difusió eficaç del servei a tota la comunitat educativa, especialment a les famílies.
Que no es trepitgin les tasques dels equips d’orientació i les dels psicòlegs.
UOB Ensenyament ha volgut saber si tenen la intenció d’introduir la figura del psicòleg educatiu a primària. En aquesta etapa hi ha una necessitat de cada vegada més recurrent de treballar la salut emocional, tasca que recau principalment en la figura del tutor.
La Conselleria ens ha dit que de moment no contemplen aquesta possibilitat, tot i que hi ha moltes demandes i són conscients de les necessitats actuals en els centres de primària. Primer voler tenir ben establerta aquesta figura en les etapes de secundària i ensenyaments postobligatoris abans de fer-la extensiva a altres etapes.
En aquest punt, que ha estat merament informatiu, UOB Ensenyament no ha fet cap aportació.
Torn obert de paraula
En el torn obert de paraula, UOB Ensenyament ha tractat els temes següents:
A l’anterior MSE UOB Ensenyament ja havia demanat les implicacions que suposaria l’Informe final amb la proposta de marc de competències professionals docents. En la Mesa d’avui ha tornat a demanar si ens podien donar algun tipus d’informació al respecte.
La Conselleria ha dit que han demanat aquesta informació i que en tenir-la ens la faran arribar
També ha demanat per la previsió que tenen per convocar una MSE per tractar les llicències per estudis.
Sobre aquesta qüestió, la Conselleria ha afirmat que no tenen data perquè la situació és de pròrroga de pressupostos.
UOB Ensenyament, en el torn obert, també ha demanat informació referent a l’acord signat el 27 de febrer a la Mesa General d’Empleats Públics, que inclou l’increment del plus d’insularitat, on també es van negociar qüestions com ara la jubilació parcial o la reducció de la jornada laboral a 35 hores. Ha volgut saber si ja hi ha alguna previsió de calendari, quanties, etc.
La resposta ha estat que està previst que l’acord se signi dia 9 d’abril i que, tot i que la Direcció General de Personal Docent no hi ha participat, ens explicaran com ens afecta com a docents.
Finalment, UOB Ensenyament, pioners en aquesta reivindicació, ha insistit, una vegada més, en la creació del cos únic que estigui format pels cossos de totes les etapes educatives, fins a aconseguir fer real el principi d’igual feina, igual salari.
