Publicada a l’Ara Balears l’11 de setembre de 2026
Aquests dies estan en boca de tothom els desastrosos resultats obtinguts pels alumnes de l’estat espanyol a les proves PISA. És cert que la tendència fa anys que no és positiva, sinó més aviat tot el contrari; això no obstant, hi ha un tema que és especialment alarmant: la comprensió lectora. Fa anys que el sistema educatiu fa equilibris entre canvis legislatius constants, experiments pedagògics, retallades pressupostàries i digitalització forçada sense obtenir els resultats desitjats. Tota aquesta parafernàlia ha eclipsat un tema fonamental: l’escola ja no garanteix que els alumnes sàpiguen llegir i escriure. Es regalen títols i es passen alumnes de curs per maquillar una realitat esgarrifosa, que és que cada any el sistema esputa alumnes amb un títol d’ESO a la mà que no serveix per a res més que perquè el govern de torn pugui eximir-se de la responsabilitat de tenir una elevada taxa de fracàs escolar. Alumnes amb el títol d’ESO incapaços de mantenir una conversa de nivell bàsic en català; alumnes amb el títol d’ESO que no saben situar els continents damunt un mapa; alumnes amb el títol d’ESO que no saben què és un percentatge; alumnes amb el títol d’ESO que no poden enllaçar dues frases en anglès i ara, amb tots vostès, la cirereta del pastís: alumnes amb el títol d’ESO –o de batxillerat– que no entenen el que llegeixen. Malauradament, pareix a ser que el sistema ja no està pensat per formar els infants, sinó per guardar-los mentre els seus pares fan feina.
Mentre la llei demana als docents que formin ciutadans crítics, que avaluïn competències com ara ‘aprendre a aprendre’ i que preparin els alumnes per al món del futur –abstracció delirant– la realitat és que el sistema educatiu no és una prioritat per als responsables polítics. Quin futur espera a tots aquells que no són capaços d’entendre un text breu? Com se suposa que algú ha d’aprendre per si mateix si no té les habilitats mínimes de lectoescriptura desenvolupades? Qui en serà el gran beneficiat si, el dia de demà, un treballador no és capaç ni tan sols d’entendre què posa el seu contracte laboral? A qui afavoreix que el sistema educatiu públic estigui en decadència?
No pareix que la LOMLOE hagi ajudat gaire a millorar la situació ni a facilitar la feina dels docents –qui hagi llegit algun dels criteris d’avaluació que s’hi estipulen sabrà de què parlam. Així mateix, la implantació d’alguns enfocaments pedagògics no ha aconseguit, de moment, gaire cosa més que carregar els docents de burocràcia. Per si tot això no bastés, la intel·ligència artificial arribarà als centres per suprimir definitivament la intel·ligència natural i, de passada, permetrà a alguns fer negoci amb noves ‘’formacions’’ per als docents.
És cert que el model educatiu actual és molt més ambiciós que el de temps passats: s’intenta arribar a tothom, respectar les situacions familiars i personals de cada infant, adequar-se al ritme i a les necessitats de cada alumne… Però per aconseguir tot això cal adobar el terreny: augmentar la inversió en educació, dignificar la figura dels docents, implementar lleis realistes i, en definitiva, imbuir el sistema educatiu públic d’una autoritat i un prestigi que, ara per ara, ha perdut. De poc serveixen les lamentacions i els pegats amb què s’ha apedaçat l’escola pública les darreres dècades. Un títol d’ESO que no garanteix que aquell alumne té uns coneixements bàsics té el mateix valor que un bitllet de trenta euros.
No ens enganyem; no sortirem d’aquesta situació per inèrcia ni sense fer canvis estructurals. És necessari –més que mai, per ventura– que totes les parts implicades –govern, oposició, docents, famílies, ciutadans compromesos amb un futur millor (disculpin l’abstracció)– lluitin perquè el sistema educatiu públic sigui garantia de coneixement i qualitat acadèmica.
UOB Ensenyament ha aconseguit que la Conselleria d’Educació i Universitats admeti el càlcul del permís per lactància (en la modalitat de gaudi acumulat) sobre la base de 7 hores en lloc de 7,5.
Amb la reducció de la jornada setmanal de 37,5 a 35 hores setmanals, era una qüestió de justícia que els dies que pertoquen als treballadors que gaudeixen d’aquest permís es calculés sobre el divisor 7, que són les hores que formen una jornada laboral. Així ho va reclamar UOB Ensenyament per tots aquells permisos iniciats amb posterioritat a l’1 de setembre del 2025. Finalment, i tot i que tard, l’Administració ha admès que UOB Ensenyament tenia raó.
L’IES Felanitx ha arribat a una situació límit. En un comunicat, un grup de professors ha denunciat que des de fa anys el centre arrossega desperfectes estructurals greus, com ara humitats, goteres, rajoles que cauen, entre d’altres, que han arribat a inutilitzar part de les instal·lacions.
L’espai on els docents han de desenvolupar la seva feina es troba en una situació tan lamentable que s’han hagut d’habilitar espais provisionals, com per exemple passadissos o algunes zones del pati com a aules. Per altra banda, l’accés a espais necessaris per desenvolupar la tasca docent, com per exemple la consergeria, també s’han vist afectats. John McClane podria passejar-se per allà i no desentonaria gaire.
A més del comunicat, s’ha convocat una concentració el temps de l’esplai per pressionar la Conselleria d’Educació i Universitats, que fa mesos que treu pit d’un Pla d’Infraestructures clarament ineficaç i insuficient, però que ha servit d’excusa al conseller per fer un autèntic tour pels centres de les Illes Balears.
UOB Ensenyament vol mostrar tot el seu suport als docents de l’IES Felanitx i insta la Conselleria a trobar solucions ràpides per garantir la dignitat dels seus treballadors.
La premsa ha informat d’una nova agressió patida per un docent. Alumnes de l’IES Baltasar Porcel (Andratx) i el CC Ramon Llull haurien creat un compte de Google Classroom on es van difondre imatges i comentaris ofensius i insultants contra un professor. El degoteig és constant. La inseguretat amb què el col·lectiu docent ha de desenvolupar la seva feina és alarmant i hauria de ser una urgència de l’Administració trobar-hi solució.
No ens enganyem: la dignificació del col·lectiu docent és una necessitat, però no és un problema que afecti únicament el sistema educatiu. L’odi, la intolerància, els insults, les faltes de respecte, la violència són elements que fan emmalaltir qualsevol societat democràtica. La joventut sense Déu d’Ödön von Horváth torna a ser aquí. Des d’alguns partits polítics i agents socials reaccionaris s’està fomentat la deshumanització de l’Altre, s’estan eliminant els valors ètics, s’està fomentant la violència, l’antifeminisme, el racisme i l’individualisme insolidari enfront dels valors que han de sustentar qualsevol estat democràtic modern: la solidaritat, el respecte, la diversitat, la inclusió…
UOB Ensenyament vol mostrar tot el seu suport al docent afectat, així com al claustre de l’IES Baltasar Porcel. Així mateix, insta totes les Administracions a posar fil a l’agulla per resoldre aquest tema amb accions contundents, exemplaritzants i immediates.
Deia Ludwig Wittgenstein que “els límits del meu llenguatge signifiquen els límits del meu món”. Una llengua és molt més que una eina de comunicació, és una expressió cultural, un símbol, una identitat. Quan una llengua mor, desapareix per sempre una forma d’entendre el món i un patrimoni cultural de valor incalculable.
És evident que la llengua catalana es troba en procés de regressió. Cada dia que passa, el català té menys presència a les institucions públiques, menys presència al carrer, menys presència als negocis i ara, gràcies a les polítiques del Govern de les Illes Balears, també té menys presència a l’escola, últim bastió veritable en la supervivència de la llengua.
Quines accions ha dut a terme el govern fins ara? Instauració d’un Pla de Segregació Lingüística que arracona encara més el català, rebaixa del nivell per adquirir els títols de certificació, exempcions del requisit de català per cobrir llocs de feina, bilingüisme forçat… Quin és l’objectiu que persegueixen totes aquestes accions? Minoritzar el català fins a convertir-lo en una llengua de segona, en una llengua folkloritzada i d’ús exclusivament domèstic.
Pot parèixer que no, perquè el Partit Popular ha millorat en dissimulació, però no estem més bé que a la nefasta època del TIL de l’infame president José Ramón Bauzá. Tal vegada els atacs al català no són tan frontals ni explícits, però són igualment letals. La presidenta Margalida Prohens i el conseller Antoni Vera no assalten les muralles de Troia, però construeixen el cavall amb ànsia i sense descans. En lloc d’encobeir un dels tresors més preuats que té aquesta terra, el persegueixen i el perjudiquen per mantenir un govern cada dia més submís a l’extrema dreta, hereva d’un passat ominós.
No es pot estimar allò que es desconeix. Les escoles de les Illes Balears han estat el refugi de la llengua catalana, el lloc on els infants han après a conèixer-la, a dominar-la, a apreciar-la i, en definitiva, a sentir-la com quelcom propi. Avui en dia, les escoles representen l’únic espai on infants vinguts de tots els racons del món tenen l’oportunitat d’aprendre i usar el català. Privar-los d’això és eliminar la darrera possibilitat que tenen d’estar en contacte amb la llengua de la terra que els ha acollit. On aprendran el català, si les seves famílies no el parlen? On el practicaran, si al carrer cada vegada l’usa menys gent? Quin valor li donaran, si veuen que el govern que se suposa que l’ha de protegir el menysprea contínuament?
El sindicat UOB Ensenyament va néixer contra el TIL, i es manté incòlume en la defensa de la llengua catalana. Per a nosaltres, defensar-lo és més que un principi no negociable: és una necessitat i una urgència. Churchill va prometre als seus que lluitaria fins al final, en tots els àmbits i costés el que costés, contra l’Alemanya nazi. UOB Ensenyament lluitarà fins al final, en tots els àmbits i costi el que costi, contra qualsevol govern que ataqui la llengua catalana.
Avui, 17 de març de 2026, les tres Juntes de Personal Docent no Universitari (JPDnU) de les Illes Balears han convocat manifestacions per clamar a favor d’un sistema educatiu públic de qualitat i contra la privatització i el progressiu empitjorament de les condicions sociolaborals dels docents.
UOB Ensenyament, com a membre de les tres JPDnU, ha assistit a totes les concentracions per sumar forces en les urgents demandes del col·lectiu docent: baixada de ràtios, increments salarials, reducció de les tasques burocràtiques, defensa de la llengua catalana i compliment de l’Acord marc signat el febrer de 2023, entre d’altres.
UOB Ensenyament insta la Conselleria d’Educació i Universitats a escoltar els representants de les JPDnU i a respectar i millorar ostensiblement les condicions dels seus treballadors, així com a defensar fèrriament la llengua pròpia d’aquesta terra, el català. Així mateix, UOB Ensenyament encoratja tots els docents a lluitar incansablement en defensa dels seus drets.
Per a VOX, explicar el franquisme és adoctrinar. Exposar les raons per les quals el règim franquista no s’hauria de repetir mai és motiu d’alarma i denúncia. Així ho ha fet a través d’un vídeo on ha acusat els docents del CIFP Pere de Son Gall d’adoctrinar i de convertir els centres educatius en llocs on es fa “propaganda”. Aquest mural tenia per objectiu posar de manifest les mentides del franquisme (per exemple: que Franco va crear la Seguretat Social, entre altres fal·làcies).
Per a VOX, tornar a un món on no hi ha llibertats civils, on la democràcia no existeix, on les dones necessiten el permís dels seus marits o germans per fer qualsevol cosa, on la policia es dedica a apallissar homosexuals, on es condemna gent a mort sense judici, on no existeix la separació de poders, on parlar el català està prohibit, entre altres aberracions, és un món ideal. Segons VOX, això no s’ha de combatre, i els que ho fan, entre ells el centres educatius, són focus d’adoctrinament.
Doncs sí, així és: els docents adoctrinen cada dia per enfortir la democràcia, per evitar que aquest país torni a caure en l’obscurantisme del feixisme i de la dictadura, per evitar que les minories siguin discriminades, per conscienciar els joves de la importància de defensar els seus drets.
UOB Ensenyament encoratja els docents i tota la societat en general a combatre el feixisme en tots els àmbits. A les escoles i instituts s’ha d’explicar la guerra civil i el franquisme, i s’han de defensar els principis democràtics, i això només es pot fer desemmascarant les mentides del feixisme i denunciat les seves pútrides despulles.
Gabriel Le Senne, el president del Parlament, un fatxa de manual, ha denunciat a través de les xarxes socials, davant l’IES Porto Cristo, un mural que visibilitza la diversitat sexual. Segons aquest subjecte, el mural és una mostra d’adoctrinament.
UOB Ensenyament rebutja qualsevol fet que acusi els centres i els docents de fer pràctiques adoctrinadores i en defensa la llibertat de càtedra i l’autonomia, perquè cada vegada que s’ataca un centre o un docent es posa en el punt de mira tot el col·lectiu.
UOB Ensenyament, que fa temps que defensa la dignificació docent, considera que el fet que un no ningú qüestioni l’escola pública és una mostra que VOX i els seus acòlits tenen com a objectiu primordial desempoderar els docents.
Per aquest motiu, UOB Ensenyament encoratja tota la societat a rebutjar els discursos d’odi d’un partit ignorant, la mostra més gran de cultura del qual és tenir nom de diccionari, i a fer una escola pública de qualitat, en català i oberta per a tothom; precisament el model d’escola que tant desagrada a l’extrema dreta espanyola.
UOB Ensenyament insta tot el col·lectiu docent a lluitar contra les polítiques feixistes que VOX vol instaurar en la societat i que afecten greument els docents i l’escola pública. A més, UOB Ensenyament se solidaritza amb les acusacions patides per l’IES Porto Cristo.
La millora de les condicions sociolaborals dels treballadors és un dels objectius més importants del sindicalisme. UOB Ensenyament, des de la seva fundació, lluita per aconseguir que els docents de les Illes Balears puguin desenvolupar la seva tasca en unes circumstàncies laborals i socials que afavoreixin poder dedicar els seus esforços a ensenyar, feina primera de tot educador.
La Conselleria d’Educació va publicar fa dues setmanes que ha complit la majoria dels punts del Segon Acord Marc, signat el 2023. Des de UOB Ensenyament consideram que queda molta feina per fer respecte a la millora de les condicions sociolaborals del personal docent i volem parlar d’una sèrie de mancances que fan que el col·lectiu docent, precisament, no sigui un exemple quant a l’equilibri entre la vida personal i laboral.
De fet, podríem considerar que existeix un incompliment de l’article 14 de l’EBEP sobre els drets individuals dels empleats públics, concretament l’apartat referit a les mesures de conciliació. Efectivament, la Conselleria no ha desenvolupat íntegrament el marc jurídic per exercir de forma plena i amb garanties el dret a l’adopció de mesures que afavoreixen la conciliació de la vida personal, familiar i laboral.
En primer lloc, i si ens centrem en la conciliació familiar, malgrat que el partit del govern es presenta com a referent en aquesta matèria, la realitat demostra que encara queda un llarg camí per recórrer. Per exemple, quan un docent de les Balears té un infant malalt, no té cap mena de permís per quedar a casa, a diferència d’altres comunitats com ara Madrid, on hi ha un permís retribuït al 50% per cuidar els menors de setze anys malalts fins a quatre dies consecutius. Una altra mostra n’és el cas de Castella i la Manxa, on existeix un permís per fer l’adaptació escolar del fill. Aquest permís permet la flexibilització horària de la jornada per acomodar l’inici escalonat de fills per primera vegada a l’etapa infantil. També podem anomenar el cas de Catalunya, que té reconegut el permís sense retribució per atendre un familiar fins al segon grau de consanguinitat o afinitat per un període mínim de 10 dies i un màxim de 3 mesos, prorrogable excepcionalment fins a 3 mesos més.
A propòsit del permís parental de 8 setmanes, cal tenir present que Espanya està incomplint, des del 2 d’agost de 2024, la directiva europea de conciliació que obliga a retribuir almenys 4 setmanes de les 8 d’aquest permís.Per aquest motiu, UOB Ensenyament continua pressionant al govern autonòmic, tal com ha fet anteriorment, per tal que faci arribar a Madrid la necessitat urgent de la retribució d’aquest permís. Mentrestant, això suposa un greuge econòmic per les famílies que tenen la necessitat de gaudir-lo ara i no en el futur.
S’ha de recordar també que UOB Ensenyament ha reivindicat des del curs 2022-23 l’obligatorietat de compactar els horaris dels docents a mitja jornada i que es puguin concentrar en 3 dies. És innegable que el temps, la despesa econòmica i la petjada ecològica són massa elevats. Ara per ara, això encara no és així, ja que hi continua havent docents a mitja jornada que han de treballar 4 o, fins i tot, 5 dies.
Finalment, per tancar aquest bloc, cal fer referència al punt 25 de l’Acord Marc que regula els dies d’assumptes propis. En aquest punt, UOB Ensenyament reivindica dues qüestions que encara estan pendents de resoldre. D’una banda, la regulació del permís retribuït per assumptes particulars per a tot el personal docent i, d’altra banda, eliminar l’exclusió del personal interí del gaudi de dies sense sou.
Quant al primer punt, cal remarcar que l’article 48 de l’EBEP reconeix el dret a sis dies de permís sense excloure el professorat, i l’article 2.3 confirma que el personal docent es regeix per la seva legislació específica i per l’EBEP en allò no expressament exclòs. A més, actualment, almenys dotze comunitats autònomes ja han fet efectiu aquest dret per al seu professorat, i a les Illes Balears altres sectors públics ja el tenen reconegut. Aquesta situació genera un greuge comparatiu i una desigualtat de tracte que contravé les garanties de l’EBEP. Per això, UOB Ensenyament insta la Conselleria a publicar amb caràcter immediat la normativa que reguli aquest permís per al curs 2024-2025, garantint-ne l’aplicació efectiva per a tot el col·lectiu docent, interins inclosos.
En relació amb el segon punt, UOB Ensenyament ha denunciat en diverses ocasions que el col·lectiu interí en continua exclòs, incomplint així una vegada més l’acord del Consell de Govern. Aquesta exclusió no té fonament normatiu, ja que l’EBEP no prohibeix aquestes llicències i altres comunitats autònomes, com Catalunya, ja han fet efectiu aquest dret. Reconeixent aquest permís, no es crea cap privilegi ni es genera un cost per a l’Administració, sinó que s’afavoreix la conciliació i es corregeix una desigualtat. La mateixa Llei 3/2007 de la Funció Pública Balear pot ser adaptada per garantir que el personal interí tingui el mateix dret que els funcionaris de carrera, sense alterar les necessitats del servei. Per això, UOB Ensenyament insta l’Administració a modificar o adaptar aquesta norma per a garantir la inclusió del col·lectiu docent interí.
UOB Ensenyament també creu molt necessari fer referència a les millores sociolaborals que incideixen directament en la pràctica educativa.
Així, des de UOB Ensenyament, denunciam la inacció en la implementació de l’acord per a la reducció progressiva de ràtios als centres públics. Aquest compromís, signat per millorar la qualitat educativa i garantir una atenció més individualitzada a l’alumnat, no pot quedar en una promesa incomplerta. Per això, UOB Ensenyament exigeix el compliment sense dilacions del calendari de reducció de ràtios, la contractació immediata de més docents per garantir la reducció de ràtios i l’establiment dels mecanismes de seguiment i transparència promesos a l’Acord Marc, com n’és la comissió de seguiment durant el 2n trimestre de cada curs escolar.
Quant al Pla de simplificació burocràtica (punt 33 de l’Acord Marc), el qual considerem que és la clau per alleugerir les intenses jornades que dediquen els docents a casa, UOB Ensenyament ha denunciat que és un punt que s’ha anat posposant des de l’assignatura de l’Acord Marc.
UOB Ensenyament ja va enviar les propostes per simplificar la càrrega burocràtica i ha exigit incansablement que ens convoquin a Mesa per tal de posar fil a l’agulla. No obstant l’anterior, sembla que per part de la Conselleria no és una qüestió primordial per posar-li més èmfasi i començar a treballar-hi de veres.
Pel que fa al restabliment de les llicències per estudis, que s’havien d’implantar a partir del curs 2023-24, UOB Ensenyament vol recordar que la Llei Orgànica 2/2006, de 3 de maig, d’educació, en el Títol III dona una atenció prioritària a la formació inicial i permanent dels docents. La formació constitueix no solament un dret i una obligació de tot el professorat, sinó també una responsabilitat de les administracions educatives. On és la responsabilitat del govern de les Illes Balears, que posposa una vegada més la negociació de les llicències per estudis? Podem titllar com a anecdòtic —o vergonyós— el fet que a la Mesa Sectorial d’Educació de dia 24 de març de 2025, a l’hora de negociar l’esborrany de les llicències per estudis i un cop UOB Ensenyament intervingué exposant les diverses esmenes, l’Administració reculà i reconegué que l’esborrany presentat s’havia de refer.
Una altra de les mesures que UOB Ensenyament considera inajornable, pel fet que repercutiria directament en la millora de la qualitat de l’ensenyament, de les condicions laborals i de salut del professorat, així com a combatre l’esgotament emocional dels docents i, en últim lloc, afavoriria també la conciliació de la vida personal, familiar i laboral, és la negociació d’un any sabàtic retribuït de lliure disposició.
Finalment, un altre dels assumptes importants a tractar és el retorn a les 35 hores setmanals; dret que els empleats públics vàrem perdre el 2012. En la sessió de 27 de febrer de la Mesa General d’Empleats Públics es va signar, per unanimitat, l’Acord que inclou una sèrie de millores per als anys vinents, d’entre les quals es recupera la jornada de 35 hores setmanals per a tothom. Aquest acord dona llum al punt 26 de l’Acord Marc, que estableix la implementació en la professió docent de les 35 hores de jornada laboral, però UOB Ensenyament romandrà vigilant perquè aquesta mesura s’apliqui reduint en la proporció adequada les hores de presència als centres, les hores lectives i/o les complementàries.
A tall de conclusió, des de UOB Ensenyament volem posar de manifest que l’anàlisi anterior sobre la realitat de les condicions sociolaborals dels docents, projecta un balanç negatiu i poc adequat per a les necessitats del col·lectiu docent. Si a l’anterior hi afegim l’estat precari en què es troba el Servei de Prevenció de Riscos Laborals, com ja es va denunciar en un comunicat, i el fet que l’Administració no ho considera un servei públic essencial, de cap de les maneres el col·lectiu docent podrà ser ben atès. Això repercutirà, en última instància, de forma perjudicial en les condicions en què els docents desenvolupen la tasca educativa. Per tot això, UOB Ensenyament exigeix una resposta envers la gran quantitat de docents que han iniciat el Protocol d’Agressions, el desenvolupament d’un Pla d’Igualtat i Conciliació que reculli objectius específics —cultura d’igualtat i bon govern, accés, promoció, retribució i empoderament de les dones, conciliació i corresponsabilitat, situacions d’especial protecció i salut i riscs laborals— i la revisió pendent del catàleg de malalties professionals.
