Categoria: Circular

UOB Ensenyament, a l’avantguarda de la protecció dels drets de negociació dels docents

14 de juny de 2022

Circular 259/2022

El passat divendres 10 de juny es reuní la Mesa sectorial d’Educació amb caràcter extraordinari amb un únic punt a l’ordre del dia:

Esborrany de Decret pel qual es regulen les meses de participació per sectors de la comunitat educativa de les Illes Balears en l’àmbit de l’educació no-universitària.

Per part de l’Administració hi assistiren el conseller d’Educació, Sr. Martí March, el secretari general d’Educació, Sr. Tomeu Barceló i la directora general de Personal docent, Sra. Rafaela Sánchez.

L’esborrany negociat és un desplegament normatiu de l’articulat de la LEIB, concretament d’aquell referit als canals de participació de la comunitat educativa en el procés de presa de decisions. En aquest sentit, el conseller d’Educació assenyalà que pel Decret s’estableixen dos tipus de Mesa, les que tenen caràcter negociador (la Mesa sectorial d’Educació i la Mesa de l’Ensenyament privat concertat), d’una banda, i les que tenen només caràcter consultiu i participatiu, que són la Mesa dels directors, la Mesa de les famílies, la Mesa dels docents, i la Mesa de l’alumnat. La majoria de Meses ja existeixen, manca la constitució de les dues darreres. El Sr. March opinà que l’esborrany de Decret no és més que un desplegament de la LEIB, i per tant veia poc espai per a la discrepància, sobretot amb el tarannà dialogant (SIC) que, sempre segons ell, caracteritza la seva Conselleria.

Des d’UOB Ensenyament, més enllà de celebrar l’excel·lent sentit de l’humor del Conseller en definir la seva gestió com a «dialogant», vàrem deixar clar que com a plantejament general, i essent fidels a la nostra natura assembleària, volem donar suport a tota iniciativa adreçada a fomentar la participació de la comunitat educativa. Ara bé, a UOB Ensenyament comprenem que la clau no és la LEIB, sinó la concreció que es faci d’ella a través del Decret objecte de negociació, sobretot si es pensa que la LEIB té una redacció bastant ambigua i que per això és important negociar un decret ben fet, tant des del punt de vista del seu esperit, com també dels tecnicismes que incorpori. D’aquesta manera la participació de la comunitat educativa no dependrà de la bona o mala voluntat política del partit o persona que ocupi de manera conjuntural la Conselleria d’Educació, sinó de l’estricte compliment d’un decret just i ben fet. Potser és per això que UOB Ensenyament feu més suggeriments i esmenes de millora que tota la resta de sindicats representats a la Mesa junts, i potser és per això que el Sr. March, sempre còmic, ironitzà sobre la gran quantitat de temps que consumien les nostres intervencions. No sabem quines són les prioitats d’altri, però nosaltres no frissam d’acabar les reunions: allò que volem són resultats, tant si arrriben com un llampec, com si, per contra, han de ser fruit d’una feina exhaustiva. No aturarem ni defallirem mai.

La nostra primera prioritat a la negociació ha estat blindar i ampliar les competències de la Mesa sectorial d’Educació (MSE). L’esborrany ofereix un llistat mot sintètic de competències per a la MSE. UOB va demanar que el llistat s’ampliàs d’acord amb l’actual reglament de la MSE i amb la pròpia LEIB, a més d’incloure la negociació de totes les qüestions de caire pedagògic. El nostre objectiu estratègic és evitar que la MSE quedi buidada de contingut amb l’excusa de la creació de la nova Mesa de docents, tot i que aquesta darrera tendrà caràcter estrictament consultiu. Volem reiterar un cop més que ens agrada i donam suport a la creació de la Mesa de docents, però sempre en el benentès que el procés no pot anar en detriment de la MSE. El Conseller va assegurar que la seva intenció no era en absolut treure capacitat de negociació als sindicats docents, però a nosaltes no ens va convèncer per quatre raons:

El tarannà de la Conselleria de Martí March no ha estat, precisament, obert a la flexibilitat i la negociació, sinó més bé autoritari i rígid.
El fil conductor dels actuals dirigents de la Conselleria ha estat la tendència a buidar de facultats de decisió els claustres, els docents i els seus representants sindicals, i donar cada cop més poder de decisió unilateral a la Conselleria o als seus lacais o serfs, inclosos determinats xibius com el CFIRDE, que fomenten el concepte de lideratge autorirari.
El Sr. March veu proper l’horitzó electoral i per això ha canviat un poc el cantet a les darreres setmanes, però no oblidam les seves malifetes dels darrers set anys.
En cas de canvi d’orientació política després de les eleccions autonòmiques del 2023, ens convé tenir ben blindades per llei les competències de la MSE, que serà més necessària que mai.

Sigui com sigui, els representants de la Conselleria acceptaren la proposta, i això és allò que més ens importa.

La resta d’esmenes i aportacions tengueren un caràcter més tècnic, fins a un total d’onze. Volem destacar que pel que fa a la futura Mesa de docents, que és la que més interessa a un sindicat com UOB per raons òbvies, vam demanar, d’una banda, una reducció notable del nombre mínim de membres d’una associació de docents per formar part de la Mesa, pensant sobretot en les illes que no són Mallorca, i on és difícil formar associacions amb molts de membres per motius de volum. D’altra banda, UOB també demanà la participació a la Mesa de docents de les associacions pròpies d’una àrea o matèria, per la seva importància, i per la possibilitat que tenen de fer aportacions extrapolables a d’altres àrees de coneixement.

Se’ns convidà a posar per escrit tots aquests suggeriments i enviar-los al secretari general abans d’una setmana, cosa que estam fent a bon ritme. Comprenem que a la Conselleria van desbordats per l’allau de novetats generades des del Gobierno Central però, si ens ho permeteu, no podem evitar sentir que hi ha un contrast notable entre la diligència d’UOB Ensenyament i la indolència d’una Conselleria d’Educació que, tot i que ara pugui anar realment saturada, duu massa anys exigint als docents un ritme de treball i un compliment de terminis que contrasta amb la seva laxitud i autocomplaença. Reprenent el bon sentit de l’humor del nostre benvolgut conseller March, a UOB ens fa gràcia haver de fer la feina de millora de redacció d’aspectes tècnics que els directius i assessors d’Educació no tenen energia o ganes d’emprendre.

En tractar-se d’una Mesa extraordinària, no hi havia torn obert de paraula, però tot i així no ens poguérem estar de recordar-li al conseller que és necessari constituir immediatament el grup de treball per tractar la qüestió de la carrera professional docent, d’acord amb el compromís adquirit per la pròpia Conselleria i, sobretot, calendaritzar les seves tasques, per tal d’establir un cronograma que asseguri resultats abans de la fi de la legislatura. Martí March respongué que ho tenia present, però que ara mateix anaven desbordats de feina. En resum, bones paraules per mastegar fesols sense arribar a comprometre’s formalment.

Per concloure, aprofitàrem l’avinentesa per recordar la reivindicació històrica de remunerar amb dietes oficials els docents que per raons del servei (acampades, viatges d’estudis) han de pernoctar fora de la llar. Com ja us hem explicat, donat el caràcter extraordinari de la Mesa de divendres, no hi havia torn obert de paraula i, tècnicament, els representants de l’Administració no tenien obligació de respondre. I, en efecte, ignoraren la qüestió que els havíem plantejat. En tenien dret a aquell context, d’acord, però no ens negareu que aquesta bona gent no ens dóna ni una ditada de mel…

Currículums d’Infantil i Primària, un trencaclosques que no encaixa

28 de març de 2022

by UOB Ensenyament

Circular 252/2022

Malestar per la precipitació en què s’han hagut de fer les esmenes i al·legacions als esborranys dels nous currículums d’Educació Infantil i Primària.
Emergència lingüística i cultural dins el nostre currículum.
Incongruències amb els àmbits i les situacions d’aprenentatge.
Defensem una educació laica.
Demanem una reducció burocràtica, de ràtios i d’hores lectives per a garantir una educació de qualitat.
Les competències clau i específiques, descriptors de perfil de sortida, criteris d’avaluació i sabers bàsics, un trencaclosques que no encaixa.

Des d’UOB Ensenyament volem posar de manifest el nostre malestar i el de molts companys i companyes que ens ho han fet arribar per la precipitació en què s’han hagut de fer les esmenes i al·legacions als esborranys dels nous currículums d’Educació Infantil i Primària. De cap manera es pot parlar d’un currículum consensuat amb la comunitat educativa quan s’ha habilitat un termini de només 5 dies perquè aquells que realment posarem a la pràctica la nova llei d’Educació, la LOMLOE (que en cap cas seran aquells que l’han dissenyada) hi presentem els nostres emperòs. Els docents construïm processos d’ensenyament-aprenentatge a partir del que ens marca la normativa educativa i, perquè aquests puguin esdevenir significatius per a l’alumnat, primer hem de comprendre i després elaborar. Per tant, podem dir que en aquest cas s’ha començat la casa per la teulada. Tot això ens fa pensar que els tempos són intencionadament insuficients i és que volen que els docents seguem simples executors d’una llei feta per les altes esferes.

No obstant això, les presses no han evitat que des d’UOB presentem una sèrie d’esmenes que hem agrupat per blocs i que us descriurem, a grans trets, a continuació:

1.Foment de la llengua catalana i les manifestacions culturals pròpies.

Com no podia ser d’altra forma ens preocupa la situació curricular de la llengua i cultura pròpies dins el context d’emergència lingüística i cultural en què es troba immers el nostre sistema educatiu. És per això que, entre d’altres, i seguint amb la nostra lluita vers la necessitat d’una escola que fomenti la nostra identitat, hem presentat una esmena de supressió a la possible exempció de l’avaluació de l’àrea de llengua catalana i literatura (art. 8.3 del currículum de primària). També una de modificació a la necessitat que, per contribuir al manteniment de la identitat pròpia de les Illes Balears no és suficient només afavorir l’ús de la llengua catalana i la difusió de la cultura i el coneixement de les tradicions, cal que la Conselleria d’Educació i Formació Professional ho fomenti (art. 6.11). Així mateix, ens manca la concreció dels currículums de les diferents àrees a l’entorn de les Illes Balears, especialment pel que fa a Coneixement del medi natural, social i cultural i a Llengua catalana i Literatura. Denunciam també, que el currículum de les dues llengües siguin un calc, una còpia un de l’altre. Són dues llengües diferents, que tenen coses en comú, però d’altres no, i per tant, per molts de motius, no poden partir d’un currículum idèntic.

Per altra banda, ens ha alarmat la disposició addicional cinquena del currículum de primària, la qual estableix que La Conselleria d’Educació i Formació Professional podrà autoritzar que una part de les àrees del currículum s’imparteixin en llengües estrangeres… Això no és més que donar l’opció a un TIL encobert. Un Tractament Integrat de Llengües que tants mal de caps ens va portar per lluitar contra allò que pretenia minvar la presència del català a l’ensenyament i acabar amb el sistema d’immersió lingüística i el decret de mínims. Amb la situació actual de l’ús de la nostra llengua només es podria dur a terme aquest punt a centres on no tinguessin aquest problema i això seria discriminatori.

2.Àmbits i situacions d’aprenentatge.

Si més no, en el desplegament del projecte decret del currículum d’Educació Primària hi ha certes inconnexions referides als àmbits. Per una banda, l’article 8 diu … els centres poden establir agrupacions d’àrees en àmbits sense perjudici del caràcter global de l’etapa… però després a l’article 11, diu que la Concreció curricular ha de contenir l’organització d’àrees en àmbits. Com quedam? Podran fer àmbits o s’han de fer àmbits? UOB Ensenyament demana una decisió unànime per consens entre tots els implicats. Si no hi ha consens no es duu endavant.

El mateix passa amb les situacions d’aprenentatge. Aquestes pertanyen a l’Annex 3 i el RD 157/2022 marca que dit annex no és d’obligat compliment. Però, en canvi, l’esborrany autonòmic diu que Per a l’adquisició i desenvolupament de les competències clau i de les competències específiques, l’equip docent ha de dissenyar situacions d’aprenentatge, d’acord amb el que s’estableix en l’annex 3 i aquest a més té una estructura de 10 punts que marca com s’hauran de programar aquestes situacions. Per tant, ens tornem a trobar amb el mateix, es poden o s’han de fer situacions d’aprenentatge? Així, aquest annex 3 dona molt poca autonomia als centres i no els deixa decidir com organitzar-se. Conselleria no pot inflexibilitzar d’aquesta manera l’estructura del procés d’ensenyament-aprenentatge. A més, pel que ens ha arribat a UOB, els docents d’Educació Primària no estan informats sobre l’organització per àmbits i per això exigim que Conselleria informi, formi i s’arribi a un consens.

3.Religió

UOB Ensenyament sempre ha demanat una educació laica on les religions siguin objecte d’estudi com a fenomen històric i sociològic dins les Ciències Socials. La religió, pel seu caràcter acientífic, no pot ser impartida com a matèria. Proposam un ensenyament global de les diferents religions del món que permeti conèixer-les i comprendre-les millor a totes com a ciutadans d’un món cada vegada més globalitzat.

Som conscients que, que els alumnes tenguin dret a rebre una educació religiosa ve marcat per l’article 27.3 de la Constitució espanyola i pels acords subscrits per l’Estat espanyol amb les diferents confessions religioses, però UOB Ensenyament no deixarà de demanar una educació laica.

A més, si prou no n’hi ha amb l’anterior, com a novetat, els alumnes del darrer curs del segon cicle d’Educació Infantil tindran ja l’opció de cursar religió. Tampoc el currículum de primària (disposició addicional quarta, apartat 4) acaba de deixar prou clar què faran els alumnes que no hagin optat per cursar aquesta matèria. No és suficient dir que Els centres docents han de disposar les mesures organitzatives perquè els alumnes, dels quals les mares, pares o tutors legals que no hagin optat perquè cursin ensenyaments de religió rebin la deguda atenció educativva…Exigim que es concreti més a què es dedicarà aquest temps.

4.Reducció burocràtica, de ràtios i d’hores lectives per a garantir una educació de qualitat

Als esborranys d’aquests nous currículums presentats es pot observar un increment de la burocràcia sobretot dels tutors, per tal de poder atendre correctament a tot l’alumnat. Sabem que aquests dos darrers cursos hi ha hagut una sobrecàrrega burocràtica i, per tant, no se’n necessita més. Si els docents han de fer més coordinacions per donar una resposta educativa adequada a l’alumnat és necessari reduir hores lectives i reduir les ràtios, peticions ja històriques d’UOB.

A l’article 11 de l’esborrany d’Educació Primària es fa referència a l’autonomia dels centres i diu … els centres poden adoptar (…) l’ampliació del calendari escolar o de l’horari lectiu d’àrees o àmbits, en els termes que estableixi la Conselleria d’Educació i Formació Professional i dins de les possibilitats que permeti la normativa aplicable, inclosa la laboral … UOB demana directament la supressió d’aquest punt perquè no ens podem arriscar a què ocorri alguna cosa semblant a la modificació del calendari escolar de Catalunya.

5.Competències clau i específiques, descriptors de perfil de sortida, criteris d’avaluació i sabers bàsics, un trencaclosques que no encaixa

Si bé ens ho hem llegit de totes les àrees i n’hem fet alguna que altra esmena, la conclusió que n’hem tret és que tot plegat resulta un trencaclosques que no encaixa.

En primer lloc, la presentació que se n’ha fet de tots aquests elements no afavoreix de cap forma el veure-ho com un tot interrelacionat. El format taula hauria contribuït a fer-ho més lleuger.

D’altra banda, tots aquests elements són molt subjectius excepte els sabers bàsics (el que vindrien a ser els continguts), de manera que aquests apareixen totalment deslligats de la resta i, per tant, es deixa en mans dels docents el muntar aquest engranatge.

Conclusió:

•L’exposició feta és un resum de totes les esmenes presentades. Totes han estat adreçades a la Direcció General de Planificació i Centres i al CEIB.

•Des d’UOB Ensenyament recordem que l’educació no es fa als despatxos.

Per què programam? Avaluar també és ensenyar

9 de febrer de 2022

by UOB Ensenyament

Circular 248/2022

La nova normativa sobre avaluació no es va publicar fins el novembre, però ja és d’aplicació al curs 2021-22.
Aquesta normativa és un desplegament de la LOMLOE, però els currículums vigents encara corresponen a la LOMCE.
Això implica la ruptura de la unitat curricular, perquè se’ns obliga a treballar amb currículums LOMCE, però amb principis avaluatius LOMLOE, cosa incongruent i antipedagògica.
També implica que les programacions fetes i ja aprovades a inici de curs han perdut validesa.
UOB Ensenyament exigeix ajornar l’aplicació dels decrets d’avaluació i les resolucions autonòmiques que se’n deriven.

El novembre de 2021 es van promulgar els decrets estatals que regulen l’avaluació de tots els nivells educatius no universitaris per al curs corrent, 2021-22. 24 hores després la Conselleria d’Educació ja tenia a punt les corresponents resolucions autonòmiques, que concreten els decrets estatals, per a totes les etapes i nivells referits, excepte la Formació Professional, que no es publicà fins a finals de gener del 2022.

Fins aquí, els fets.

La valoració que a UOB Ensenyament en feim és ben negativa. Com sempre, volem argumentar-vos els nostres perquès.

De moment, no volem entrar en la qüestió de fons, que és el canvi de concepció legislativa del propi concepte d’avaluació que implica la LOMLOE i els decrets que la desenvolupen, i les inquietants conseqüències que aquest canvi tendrà tant per a la tasca i consideració social dels docents, com per al benestar dels alumnes. I no volem fer-ho perquè, aquí i ara, ens estimam més centrar-nos en el problema concret i urgent que planteja la publicació dels decrets en el temps i forma que s’ha fet.

L’avaluació és el corol·lari del procés d’ensenyament-aprenentatge, i per això no es pot concebre com a un element deslligat de la resta de components del currículum. Dit d’una altra manera, avaluar també és ensenyar.

La primera implicació d’aquest fet és que definir l’avaluació sense haver aprovat els nous currículums acords amb la LOMLOE és segregar l’avaluació de la resta del procés d’ensenyament-aprenentatge i vulnerar el principi de què el currículum és un tot, orgànic i coherent.

La segona implicació és que l’avaluació, com a qualsevol element del currículum, s’ha de programar. I s’ha de programar al mateix temps que qualsevol altre element o passa del procés d’ensenyament-aprenentatge.

En aquest sentit, la LOMLOE preveu que els seus principis avaluadors entrin en vigor el curs següent de la seva promulgació, és a dir el curs 2021-2022. La programació del curs 2021-22 s’ha hagut d’elaborar pels ensenyants i aprovar abans que acabi el mes d’octubre, és a dir, a principi de curs. Suposadament, no es pot iniciar un curs sense la programació adient. La Conselleria, via Inspecció Educativa, és explícitament insistent sobre aquest extrem, i es mostra punitiva amb els docents “dissidents”. Però resulta que el Reial Decret sobre avaluació per al curs 2021-22 data del 16 de novembre, es promulgà el dia 17, i les resolucions de la Conselleria d’Educació de la CAIB que se’n deriven i el concreten daten del dia 18 del mateix mes, i es promulgaren el 20 de novembre (el gener del 2022, al cas de FP).

Com és possible que la mateixa administració que ens repeteix fins la sacietat que la programació és un element ineludible del currículum ens ordeni, al mateix temps, ignorar o refer la programació quan el curs ja està ben avançat? En realitat, això demostra que la Conselleria d’Educació menysprea el fet de programar, en pretendre que les programacions d’inici de curs canviïn quan el curs ja roda. Sospitam, perquè els fets no ens permeten altra conclusió, que els nostres dirigents educatius no volen que els docents programem perquè ho considerin realment imprescindible i útil, sinó perquè només volen fiscalitzar i burocratitzar la nostra tasca.

Per acabar, ens crida molt l’atenció que entre la promulgació dels decrets estatals d’avaluació i la confecció de les resolucions de la CAIB només passàs un dia. Això vol dir que la Conselleria de Martí March, i concretament la Direcció General de Planificació (SIC), Ordenació i Centres no ha tengut temps material ni de llegir en profunditat els decrets, ni molt manco de reflexionar en relació a com concretar-los; o bé, si n’ha tengut perquè ja n’era coneixedora dels esborranys previs, ha mostrat poca voluntat de fer-ne canvis significatius. Això demostra dues coses ben tristes: que la Conselleria d’Educació de la CAIB no té iniciativa pròpia, en ser una simple corretja de transmissió de les ordres que plouen des de l’Estat central, d’una banda, i que el Director General de Planificació, Antonio Morante, ni reflexiona ni planifica, se limita a actuar de manera mecànica, d’altra banda.

Per tot això, UOB Ensenyament exigeix ajornar l’aplicació dels decrets d’avaluació i les resolucions autonòmiques que se’n deriven, i respectar la integralitat de les programacions d’inici del curs present. Seguirem reflexionant i criticant el significat de fons de la concepció de l’avaluació de la nova LOMLOE.

Palma, 9 de febrer de 2022

UOB lidera la recuperació de l’assignatura Història i Cultura de les Illes Balears

2 de febrer de 2022

by UOB Ensenyament

Circular 246/2022

COMUNICAT DE PREMSA

En el ple del CEIB celebrat ahir dimarts 2 de febrer es va confirmar la recuperació de l’assignatura optativa Història i Cultura de les Illes Balears per al Batxillerat. Des de la Direcció General de Planificació i Centres es va afirmar que la nova concreció i desplegament curricular provinent de la LOMLOE recuperarà aquesta matèria instaurada en temps del conseller Damià Pons i que s’havia impartit entre els cursos 2003-2004 i 2014-2015 i que el desplegament curricular de la LOMCE i la manca d’atreviment per part de l’administració havien fet desaparèixer.

Des d’UOB Ensenyament vàrem ser pioners en aquesta reivindicació durant el curs passat aprofitant la commemoració impulsada per Germania 500 i el fet que tinguéssim una nova concreció i desplegament curricular de manera imminent. Conscients de l’oportunitat i de la necessitat de posar a l’abast de la comunitat educativa i l’opinió pública aquesta reivindicació el febrer de l’any passat vàrem començar a fer passes en aquest sentit. Podeu veure-ho AQUÍ.

A principis d’agost va aparèixer a la xarxa un article del company Bartomeu Mestre on feia una anàlisi acurada de l’evolució històrica de la situació curricular de la història i cultura pròpies, clarament discriminades dins les diferents legislacions educatives. El podeu consultar AQUÍ. Aquesta tasca de recerca feia palesa més que mai la necessitat de lluitar per la inclusió d’aquests continguts dins la futura concreció curricular.

Convinçuts que calia no afluixar en la nostra reivindicació i que no podíem deixar passar l’avinentesa del desplegament de la LOMLOE, durant el mes d’agost vàrem entrar a registre una petició formal perquè la Conselleria tengués en compte les propostes d’UOB Ensenyament relatives a la recuperació curricular dels continguts referents a la història i cultura de les Illes Balears. Podeu veure-ho AQUÍ.

A més d’això, a fi que el conseller tengués ben present les nostres reivindicacions i que aquestes no es perdessin en el laberint de la burocràcia de l’administració vàrem enviar una carta directament a Martí March perquè fos ben conscient de la situació i la possibilitat de recuperació d’aquesta matèria.

Sense defallir en el nostre propòsit i fidels als nostres principis assemblearis, des d’UOB Ensenyament volíem donar veu a tots els companys i companyes partidaris de les nostres reivindicacions. Per això a principi de curs vàrem decidir impulsar una campanya d’adhesió a aquesta reivindicació mitjançant un formulari telemàtic que es va enviar a tots els centres de les Illes Balears. Aquesta acció la vàrem realitzar de manera conjunta amb el professor Jordi Maíz, company que el 2015 ja havia intentat en solitari que aquesta assignatura no desaparegués amb la implantació de la LOMCE. Podeu veure-ho AQUÍ. Aquest formulari el varen signar 450 docents a títol individual i 39 departaments (la majoria d’ells de Geografia i Història).

Recordem que el desplegament curricular de la LOMLOE ja s’aplicarà a partir del proper curs 22-23 als cursos de 1r, 3r i 5è de Primària, 1r i 3r d’ESO i 1r de Batxillerat. Això vol dir que el proper curs ja hi haurà alumnes que podran tornar a endinsar-se en l’estudi de la història i cultura d’aquesta terra.

Des d’UOB Ensenyament volem agrair la col·laboració a tots els companys i companyes que han participat d’aquesta reivindicació. Com deia Josep Fontana, si aquest país s’ha de salvar, el salvarà la gent.

Palma a 2 de febrer de 2022

M & M Fiction

13 de desembre de 2021

by UOB Ensenyament

Circular 243/2021

Les Illes Balears són un focus permanent d’atracció demogràfica. Això implica que, curs rere curs, es produeix un allau d’alumnat nouvingut. Això és un fet. És la realitat. I la Conselleria d’Educació, i més concretament la Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres, dirigida pel senyor Antonio Morante, ho sap o ho toca saber.

D’altra banda, la quota de cada centre escolar s’elabora durant els mesos de maig i juny a partir de la informació disponible a aquell moment. Això és normal, perquè cal planificar el curs següent. Ara bé, en començar el curs molts centres ja han vist alterades les previsions fetes tres o quatre mesos abans, amb noves necessitats per canvis en la previsió de matrícula. A més, l’alumnat d’incorporació tardana segueix arribant al llarg del curs, assignat pel Servei d’Escolarització. Això també és un fet. També és la realitat. I la Conselleria d’Educació, i més concretament la Direcció General de Planificació, dirigida pel mateix Antonio Morante, hauria de reaccionar davant aquesta realitat. Sobretot si tenim en compte que es repeteix cada curs.

Però –i aquí rau el problema– el canvi a la realitat material de cada centre no implica canvis a la quota fixada. És igual quant insisteixin els centres en explicar a l’Administració quines són les seves necessitats reals a mesura que arriben nous alumnes, la majoria, si no tots, de categorització NESE; el problema s’agreuja amb alumnes NEE que, si no estan diagnosticats –i és molt difícil aconseguir un diagnòstic durant el curs, a no ser que el cas sigui d’una urgència extrema–, no impliquen l’arribada de nous recursos als centres. La resposta de la Conselleria és gairebé sempre la mateixa: que ho tendran en compte de cara al proper curs. Però els centres no necessiten la redefinició de quota i tot el que implica el curs següent, sinó aquí i ara. Els nins i nines no esperen. Els mestres i professors hem de resoldre la feina avui, no demà. Però a per a l’Administració els nins i nines, i els docents, només som xifres i estadístiques.

Això és gravíssim, perquè de la quota depèn, a més del nombre de docents assignats, la categorització de la tipologia de cada centre, i en conseqüència els recursos que se li assignen, tant pel que fa al professorat d’orientació, reforç i suport educatiu –a més del personal ATE–, com al nombre, horari i complement salarial dels equips directius. El resultat és que els centres han de fer front a la realitat canviant durant el curs amb una previsió fictícia per inflexible, perquè Planificació estableix una quota inamovible, mentre Escolarització –que, no us ho perdeu, està adscrita a la mateixa Direcció General i Departament– altera la dita quota enviant els nous alumnes als centres amb el seu mètode més estimat: ordeno y mando. Aquesta gent fa realitat el mandat bíblic aquell que diu “que la teva mà dreta no sàpiga allò que fa la teva mà esquerra”.

Quan demanam explicacions al Departament de Planificació i Centres, ens diuen que la quota dels centres sí que es revisa a mesura que canvien les necessitats reals. Ara bé –i aquí rau la qüestió– la tipologia dels centres no es revisa amb el mateix dinamisme, perquè la Resolució que ho regula –a la qual ens remeten– no ho permet. El cas és que la Resolució en qüestió contradiu aquesta versió perquè diu, literalment: “Aquests criteris són els que s’han de tenir en compte a I’hora de confeccionar els grups i la quota en el moment de planificar el proper curs i no per a les incidències que es puguin produir durant el curs”. Idò això és exactament el que denunciam. I en tot cas, ens feim aquestes preguntes: Qui fa la Resolució i té capacitat per canviar-la si escau? Qui no la vol canviar? I sobretot, per què?

D’altra banda, al Servei d’Escolarització ens han atès en un to amable que agraïm, però les seves explicacions tampoc no ens han convençut gaire. Diuen que els serveis de Planificació i Escolarització estan en comunicació regular i, si els centres ho demanen, i les partides pressupostàries no s’han esgotat, les necessitats s’atenen immediatament. En canvi, si la partida pressupostària s’ha exhaurit, el procés s’allarga, perquè s’ha de sol·licitar a Hisenda una nova partida. Una altra cosa –afegeixen– és que els centres reclamin més recursos dels que la Conselleria considera necessaris. En termes generals, expressen la seva satisfacció amb el procés d’assignació de nous recursos als centres en funció dels seus canvis de necessitats.

A UOB Ensenyament ens sobta molt tant l’afirmació del Departament de Planificació sobre la revisió dinàmica de les quotes com la satisfacció expressada pel Servei d’Escolarització, perquè les notícies que ens arriben de la realitat dels centres no quadren amb aquestes manifestacions: la realitat sembla ser ben diferent, perquè les necessitats d’avui només trobaran resposta demà, quan les necessitats hauran tornat a canviar. Tot això, suposant que les necessitats arribin a reconèixer-se. Quants alumnes que poden ser NESE no arriben a diagnosticar-se, o es diagnostiquen massa tard, per exemple?

A més, l’argument de les partides pressupostàries que es van esgotant i s’han de demanar a Hisenda ens sembla impresentable: com és possible que, si aquesta realitat es repeteix cada curs, no es prevegi una partida pressupostària suficient per fer-hi front de manera ràpida i dinàmica? En la nostra opinió la veritat és que la Conselleria no té cap intenció d’afrontar els problemes dels centres: això implicaria planificar i rascar-se la butxaca, és a dir, assignar recursos de manera generosa i racional, i molt ens temem que ‘generositat’ i ‘racionalitat’ són dos mots que no surten als glossaris ni de Martí March ni d’Antonio Morante. Ells dos s’estimen més crear una ficció d’èxit educatiu i docents ben tractats. Pobres docents! Pobre infància i joventut!

El resultat d’aquesta M & M (March-Morante) Fiction és, a més d’un servei educatiu molt deficient per a l’alumnat –molt especialment per als alumnes NESE, i més encara si són nouvinguts–, una sobrecàrrega laboral que està duent al límit bona part dels ensenyants. Simplement no arribam a tot, no tenim temps de produir materials, no podem exercir de manera adient l’acció tutorial, no podem gestionar el nombre d’alumnes NESE de les nostres aules, ni tampoc el nombre d’alumnes en general. I mentrestant, el feliç matrimoni polític March-Morante es mostra menys empàtic que mai: exigeix resultats –és a dir, exigeix aprovats massius, perquè no importa la realitat de quant aprenen els nostres joves, sinó només la ficció de les seves estadístiques irreals–, i exigeix papers i més papers, perquè l’allau burocràtic, a més d’acabar de rebentar les companyes i companys docents, permet dibuixar millor aquesta realitat paral·lela on s’han instal·lat des de fa massa temps. La seva cap, la Presidenta Armengol –sí, la mateixa que ens deu dues pujades de sou de les quals ens privà de manera arbitrària i amb excuses de mal pagador (mai millor dit)– pot estar ben satisfeta: la guerra de l’actual Govern contra l’ensenyament públic i contra els seus docents és un èxit. Serà per això que s’omplen la boca amb la historieta de l’”èxit educatiu”?

A UOB Ensenyament comprenem perfectament la impossibilitat de preveure una quota perfecta el mes de juny. Però precisament per això exigim que la quota es revisi durant el curs de manera dinàmica per respondre les necessitats reals de cada centre, i que aquesta revisió tengui totes les conseqüències administratives que escaiguin. I, ja que hi som, i en termes més generals, també exigim que la Conselleria deixi de crear una ficció convenient i comenci a centrar-se als fets reals.

Palma, 13 de desembre de 2021

UOB planta cara a les violències contra les dones

25 de novembre de 2021

by UOB Ensenyament

Consulta l’històric de les nostres circulars

25 de novembre de 2021

Circular 241/2021

“Si me maten, trauré els braços de la tomba i seré més forta»
Minerva Mirabal

Quatre dècades han passat des que Amèrica Llatina va marcar el 25 de novembre com el Dia Internacional de la No Violència contra les Dones, en honor a les dominicanes Minerva, Patria i María Teresa Mirabal, tres germanes assassinades el 25 de novembre de 1960 per ordre del dictador Rafael Leónidas Trujillo, de qui eren opositores. Vint anys després, Nacions Unides declarava aquesta mateixa data com Dia Internacional de l’Eliminació de la Violència contra la Dona.

Malgrat tots els esforços des de llavors, la històrica desigualtat entre homes i dones continua afectant no només a la seva integritat física sinó al reconeixement de la seva dignitat.

El sindicat UOB Ensenyament durant molt de temps ha demanat que la nostra administració desenvolupi correctament el Pla d’Igualtat. De fet, amb l’aprovació de la Llei Orgànica 3/2007, per a la igualtat efectiva de dones i homes, així com de la Llei 7/2007, de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic ja s’instaurava l’obligació de les administracions públiques d’elaborar i aplicar un pla d’igualtat per al seu personal.

Emperò, quins van ser els fets perquè Conselleria a correcuita a finals del curs passat posés a l’abast un Protocol d’assetjament? Doncs es van haver de vulnerar els drets de la nostra companya de l’IES Madina Mayurqa perquè Inspecció Educativa integrés el Pla d’Igualtat i Coeducació. Es va incomplir de manera clara el mandat de l’article 46 de la Llei d’Igualtat, que diu que les administracions públiques de les Illes Balears han d’adoptar les mesures necessàries perquè hi hagi un entorn laboral lliure d’assetjament sexual i d’assetjament per raó de sexe.

Des del nostre sindicat hem estat i seguirem estant al costat i del costat de les víctimes, donant suport a la legítima reivindicació del dret de les dones a no patir cap tipus de violència i exigim no escatimar esforços per part de les administracions en la detecció i la prevenció de la violència de gènere en totes les seves formes i en tots els àmbits. Per tot això, volem manifestar la nostra solidaritat amb la companya de l’IES Madina Mayurqa, i tot el nostre suport. A més, instam a la Conselleria d’Educació que activi els protocols, tant de prevenció com d’actuació necessaris per a què una situació lamentable i perfectament evitable com aquesta no es torni a repetir mai més.

Primer plantilles, després concurs!

23 de novembre de 2021

by UOB Ensenyament

Consulta l’històric de les nostres circulars

23 de novembre de 2021

Circular 240/2021

Ahir dilluns es va tancar el procés administratiu per participar al Concurs de Trasllats d’àmbit autonòmic. Un any més, els docents hem hagut de participar-hi sense disposar de tota la informació adient, és a dir, sense saber quina és la relació de places de plantilla orgànica que són objecte de Concurs. UOB Ensenyament expressa el seu desacord.

I ho feim perquè aquesta és una anomalia –una més– que no per tradicional resulta més acceptable. Us imaginau participar a una rifa on l’organitzador us digués “comprau els bitllets i, en haver-los repartits tots, ja us direm quins són els premis”? Nosaltres tampoc.

És veritat que, en concursar, cap funcionari pot saber a priori si la plaça que desitja estarà o no lliure, perquè això és impossible d’esbrinar abans què tots els concursants hagin postulat. Ara bé, la lògica d’un procés de concurs transparent seria començar per definir i publicar les places en joc i, després –i no abans– convocar-lo. L’actual procediment, que és just l’invers, genera sensacions com si l’Administració jugués amb nosaltres, i ens fes passar a un i altre costat del mirall de n’Alícia en funció de la seva voluntat arbitrària, i no del lògic ordre de les coses.

UOB Ensenyament no vol acceptar aquesta anomalia, per molt que hagi esdevingut una trista tradició, i per això ha demanat explicacions als responsables de la Conselleria tant a la darrera Mesa sectorial sobre el Concurs de Trasllats com també a la relativa a les plantilles orgàniques dels centres. En ambdues ocasions hem rebut el mateix patró de resposta: vagues i gens convincents al·lusions a dificultats tècniques, a la complexitat del procés, o a les vacants resultants de les jubilacions –tanmateix les jubilacions imprevistes es produeixen al llarg de tot l’any–, com si el procés es pogués simplificar pel fet de publicar les places a destemps.

No volem ser malpensats, però trobam necessari assenyalar que, si algú volgués aprofitar aquesta avinentesa per manipular el resultat del concurs, podria fer-ho. Per exemple, podria bloquejar-se alguna plaça en veure que un docent amb massa punts l’ha demanada, amb l’esperança de què n’hi toqués una altra, i mirar de “reservar la plaça” per a un docent amb menys punts i més del gust de “la superioritat”, que podria concursar el curs següent.

No estam ni insinuant que això estigui passant efectivament, ni tampoc que aquesta sigui la intenció de la Conselleria en invertir l’ordre lògic de les coses. Però sí que volem assegurar que cap ombra de sospita pugui mai planejar ni sobre aquest ni sobre cap altre procés administratiu públic. En altres paraules, volem defensar el principi de transparència administrativa perquè trobam que així tothom hi guanya, incloent la pròpia Administració, que veuria reforçada la seva credibilitat si planifiqués el processos amb més temps i iniciés un procés tan complex amb la deguda antelació.

Planificació, lògica i transparència: vet aquí un triple principi que hauria de resultar irrenunciable per a qualsevol administració. Més encara en tractar-se d’una administració educativa: si la comunitat docent sap que una de les seves principals funcions és ensenyar l’alumnat a pensar, és lògic que tot docent esperi que les decisions de la seva Conselleria siguin producte de pensament, i no de la improvisació o de la incapacitat per planificar o esbrinar les conseqüències de fer les coses alterant el seu ordre raonable.

Què volen aquesta gent?

24 de setembre de 2021

by UOB Ensenyament

Circular 236/2021

COMUNICAT DE PREMSA

Ens vam despertar a trenc d’alba amb la notícia que el Conseller Martí March negocia amb els seus socis augmentar la presència del castellà a les aules per tal que no es fixi el 25% com s’ha fet a Catalunya… del castellà? El PSIB? No deu ser suficient demanar als seus socis, dels quals Més ja s’ha pronunciat que no els ajudarà en aquesta proposta, sinó que a més cerca que li donin suport els genocides de la llengua catalana del PP i Ciutadans; punt, set i partit idò.

Fa anys que des de la Conselleria d’Educació es prenen decisions unilaterals que no tenen en compte els representants dels treballadors, que no escolten les veus que des de diverses institucions demanen que hi hagi una presència del català real a les aules i que com a llengua protegida els que governen facin actuacions ràpides per a revertir la situació d’emergència lingüística en la qual ens trobam: en tenim un exemple clar al Decret FOLC, on no s’ha fet cas ni a la UIB ni a UOB en el que vam demanar al CEIB per deixar regulat el que s’ha d’exigir als professors del Conservatori i de l’ESADIB quant als requisits de català.

La Llei d’Educació que es farà a la nostra comunitat ha de tenir en compte que el català ha perdut parlants i que s’ha reduït l’ús social de la llengua en els darrers 15 anys (segons dades del propi Govern Balear) i per tant l’esperit que hauria d’adoptar pel que fa al model lingüístic és un dels objectius que es troba a l’Article primer de la Llei de Normalització Lingüística: «assegurar el coneixement i l’ús progressiu del català com a llengua vehicular en l’àmbit de l’ensenyament»; és necessari idò anar més enllà del Decret de mínims del PP de fa 24 anys.

Senyor Martí March, no facin jugades per darrera, el que volem és molt simple i és el que el català (i no el castellà) necessita: un seguiment i avaluació de la llengua en el sistema educatiu, un vetllar pel Decret de Mínims (que encara que trobem insuficient és ara mateix l’únic que tenim), amb una publicació anual de la situació lingüística a cada centre, feta per Inspecció segons el Projecte Lingüístic que fa anys que demanam des d’UOB Ensenyament i que es va instar a posar en marxa des del Consell de Mallorca en la sessió plenària de dia 2 de febrer de 2020, i sobretot que la LEIB deixi totalment blindada aquesta qüestió a les Illes Balears. La LLENGUA no es toca, i ja sap el que es va trobar el darrer que ho va intentar…

La seva política afavoreix un bilingüisme exclusiu al servei dels monolingües espanyols, de la llengua que es menja la nostra: glotofàgia consentida per la presidenta Francina Armengol, que braveja a les xarxes de ser una protectora del català.

Des d’UOB Ensenyament seguirem compromesos i lluitant fins a aconseguir la plena normalitat del català dins del territori on fa prop de 800 anys que n’és la llengua pròpia; normalitat que per tant s’ha d’aconseguir en tots els àmbits i això inclou la sanitat, l’administració, la justícia i els mitjans de comunicació.

Palma, a 24 de setembre de 2021

UOB dona suport a la recuperació de la matèria «Història i cultura de les Illes Balears»

24 de setembre de 2021

by UOB Ensenyament

Circular 235/2021

COMUNICAT DE PREMSA

UOB Ensenyament dona suport a la iniciativa impulsada pel professor de l’IES Binissalem i de la UNED, Jordi Maíz, per a la recuperació de l’assignatura optativa de Batxillerat «Història i cultura de les Illes Balears» a més d’altres demandes relacionades amb l’imminent ordenament curricular associat a la implantació de la LOMLOE.

La iniciativa ha estat difosa a través d’un formulari d’adhesió telemàtic que ràpidament s’ha fet viral dins la comunitat docent de les Illes Balears. Podeu accedir al formulari AQUÍ.

Les reivindicacions que planteja el formulari són les següents:

Que en la imminent revisió i concreció curricular que estableix la LOMLOE i el conseqüent desplegament del decret de currículum del batxillerat a les Illes Balears es recuperi l’assignatura optativa “Història i Cultura de les Illes Balears”.
Que el procés d’elaboració dels currículums es faci amb transparència, publicitat i amb el consens de la comunitat educativa.
Que el document estigui obert a les esmenes de tota la comunitat educativa durant un període de temps que possibiliti la seva lectura i debat.
Que es compti amb el suport i assessorament d’especialistes i professors dels departaments de Geografia i Història per fer la revisió curricular i el conseqüent desplegament d’aquelles matèries adscrites en aquests departaments.

Cal recordar que l’any 2015 ja es va lluitar perquè aquesta assignatura no desaparegués davant l’uniformitzador desplegament curricular LOMCE. En aquell moment l’actual Director General de Planificació i Centres, Antonio Morante, rebutjà mantenir l’assignatura argumentant que la LOMCE no donava marge per continuar oferint l’assignatura.

Durant el curs actual 2021-2022 es durà a terme la concreció i posterior ordenament curricular de la LOMLOE. El nou currículum es començarà a aplicar a partir del curs 2022-2023 (1r i 3r d’ESO i 1r Batxillerat) i plenament ja a partir del curs 2023-2024 on s’hi sumaran els cursos de 2n i 4t d’ESO i 2n de Batxillerat).

Actualment s’està acabant d’enllestir el currículum estatal. Després serà el torn de les autonomies que hauran d’acabar de concretar l’altre 50% dels continguts de cada matèria.

Com ha defensat UOB des de la seva creació i especialment durant el curs passat arran de la commemoració dels 500 anys de la Germania de Mallorca, la recuperació d’aquesta matèria així com la inclusió de continguts propis dins els futurs currículums LOMLOE és fonamental perquè l’escola pugui acomplir amb el seu deure de baluard de la cultura, la Història, el patrimoni i la llengua pròpia d’aquestes illes.

Palma, a 24 de setembre de 2021

UOB Ensenyament es reuneix amb Francina Armengol i Martí March per tractar la LEIB

4 de juny de 2021

by UOB Ensenyament

Circular 233/2021

Ahir dijous 3 de maig, UOB Ensenyament va assistir a una reunió amb la presidenta del Govern, el conseller d’Educació i Formació Professional i la resta de forces sindicals amb representació a la Junta de Personal Docent No Universitari per tractar la imminent aprovació de l’Avantprojecte de Llei Educativa de les Illes Balears (LEIB) en la versió 5 del seu redactat. L’agenda que maneja el Govern és aprovar-lo en un Consell de Govern de caràcter extraordinari el proper dimecres 9 de juny.

El paper que juga l’aprovació de l’avantprojecte per part del Consell de Govern és el de donar el sus per a la tramitació parlamentària: ponència, debat i votació.

Previsiblement, la tramitació parlamentària s’iniciaria a partir de setembre i la presidenta del Govern va donar com a possible data de votació del text definitiu el mes de desembre de 2021 o fins i tot dins el mes de gener de 2022.

Cal fer palès que l’Avantprojecte de la LEIB en la versió 5 del seu redactat compta amb el vist-i-plau dels partits que conformen el Govern: PSIB-PSOE, MÉS per Mallorca i PODEMOS.

No obstant això, tan el conseller com la presidenta varen comentar que convocarien trobades amb tots els grups parlamentaris per mirar de cercar el màxim consens de cara a la votació del text definitiu.

Podeu consultar la versió 5 de l’Avantprojecte de la LEIB que entrarà en seu parlamentària AQUÍ.

Des d’UOB Ensenyament li vàrem deixar ben clar a Martí March la seva manca de paraula pel que fa a la negociació dels aspectes sociolaborals de la LEIB amb els representants legítims dels treballadors.

Recordem per què.

En una Mesa Sectorial de caràcter extraordinari celebrada dijous 4 de febrer el conseller es va comprometre davant totes les direccions generals i totes les forces sindicals amb representació a la Junta de Personal Docent No Universitari de Mallorca a dues coses: a crear un grup de treball per tractar els temes sociolaborals que inclou la LEIB i a convocar la Mesa Sectorial abans que l’avantprojecte de llei anés al Consell de Govern. Podeu veure el resum AQUÍ.

Idò bé, un cop més: verba volant, scripta manent.

Des d’UOB Ensenyament només hem tengut dues vies per fer aportacions i al·legacions a l’Avantprojecte de LEIB. La primera va ser durant el període d’exposició pública que tota nova llei ha de contemplar i on qualsevol persona o entitat pot dir la seva i la segona va ser durant el debat que es va produir en el CEIB, institució que també és prescriptiva consultar a l’hora de legislar en l’àmbit educatiu. Podeu consultar-ho AQUÍ i AQUÍ.

Malauradament, les conclusions que n’extraiem del procés de negociació de la LEIB:

1. S’han seguit les passes estrictament prescriptives per que fa a la consulta de nova legislació.

2. La força sindical ha quedat diluïda en el CEIB fet que ha evitat entrar a tractar amb profunditat les qüestions sociolaborals que haurien d’haver passat per Mesa Sectorial.

3. Perpetuar el modus operandi que practica l’Administració de la Comunitat autònoma a l’hora de negociar amb les forces sindicals i que ja hem pogut veure amb la negociació de l’augment del 2% a la Mesa de Negociació dels Empleats Públics. És a dir, la no negociació amb els representats legítims dels treballadors. Fet aquest darrer que vàrem recordar de manera explícita a la presidenta del Govern durant la reunió. Concretament li vàrem demanar que els docents volíem aclarir en quins termes recuperarem la pujada del 2% a partir de gener de 2023. Serà amb caràcter retroactiu a gener de 2020? S’aplicarà damunt totes les retribucions (bàsiques i complementàries) o només damunt les retribucions bàsiques (sou i triennis)?

4. Les forces sindicals només hem pogut dedicar al voltant d’una hora al tractament de l’Avantprojecte de la LEIB en una Mesa Sectorial (4 de febrer) que més pareixia una roda de premsa que altra cosa, quan per altres qüestions com son oposicions o la convocatòria d’interins hi dedicam diverses meses sectorials al llarg del curs. Des d’UOB Ensenyament ho trobam ridícul si tenim present l’abast d’aplicació i allò que significa aquesta nova normativa per les condicions sociolaborals dels docents. Al conseller li vàrem retreure que no se’ns hagués consultat per tractar el Títol IV. Funció pública docent a la CAIB en el seu conjunt i concretament l’Article 91. Carrera docent que ve a encetar un debat històric sobre la carrera professional docent però sense concretar res.

Al conseller March volem deixar-li ben clar que volem fets, no cartes via Gestib i lloances cap al professorat davant els mitjans de comunicació.

Davant les peticions sindicals i suposam que conscient que havia faltat a la paraula donada, el conseller es va comprometre a convocar durant el mes de juny a cada sindicat a una reunió a cinc bandes o hi hauria: la Conselleria, el sindicat el qüestió i un representant de cada un dels tres partir que conformen el pacte de govern (PSIB-PSOE, MÉS i PODEMOS). Martí March ens va demanar que assistíssim a aquesta reunió amb les esmenes concretades i redactades d’acord amb l’articulat de la versió 5 de l’Avantprojecte de la LEIB.

Des d’UOB Ensenyament seguirem defensant fins al final les esmenes que vàrem defensar al ple del CEIB i que aquesta institució va incloure a l’informe que va fer arribar a Martí March. Us les recordam:

Assegurar per llei unes ràtios màximes que en cap cas es puguin sobrepassar. Finalment després d’arribar a una entesa amb els altres representants de la comunitat educativa es va incloure a l’informe una proposta de ràtios amb 18 alumnes a Infantil, 22 alumnes a Primària i 26 alumnes a Secundària i Batxillerat.
Garantir una educació laica on les religions siguin objecte d’estudi com a fenomen històric i sociològic dins les Ciències Socials.
La gratuïtat de tota l’etapa d’Educació Infantil, tan el primer com el segon cicle.
Assegurar l’ensenyament en català a tots els nivells educatius i el domini de la llengua catalana per part dels alumnes de primària i secundària com a objectiu d’etapa.
No proveir de dotació de recursos públics aquells centres que segreguin l’alumnat per raó de sexe.
Consideració d’alumnat amb necessitats educatives de suport educatiu aquells alumnes nouvinguts amb desconeixement del català o de les dues llengües oficials. Cal fer notar que la llei només considerava alumnat NESE aquells alumnes nouvinguts amb desconeixement de les dues llengües oficials.
Garantir un acolliment lingüístic en llengua catalana amb una dotació horària i docent que en garanteixi l’aprenentatge.
Un pla de formació específic del professorat sobre la crisi ambiental.
Assegurar una inversió educativa entorn del 7% del PIB en els propers vuit anys.
Que inspecció educativa vetlli per les condicions de treball dels docents, pel que fa a ràtios, espais, mitjans i salut laboral.

Palma, a 04 de juny de 2021