Etiqueta: Circulars

Rebaixes en l’exigència del català com a requisit? Ni pensar-ho!

24 de febrer de 2021
by UOB Ensenyament

Circular 224/2021

COMUNICAT DE PREMSA

Tots els indicis apunten que al professorat del Conservatori Superior i de l’ESADIB no se li demanarà el requisit de català i que aquest passarà a ser un mèrit. Des d’UOB Ensenyament volem començar a fer sentir les veus d’alarma per una proposta que va ser esmentada de passada a la Mesa Sectorial que vàrem tenir dia 9-12-2020 on es varen tractar entre d’altres qüestions els canvis en el FOLC. Cal recordar que UOB ja es va oposar a qualsevol rebaixa en l’exigència de coneixements de català com ara l’exempció del FOLC a determinat professorat. Podeu veure el resum AQUÍ.

Des del Diari de Balears varen fer ressò de les intencions de la Conselleria en una notícia apareguda dia 11-02-2021. El rotatiu digital, reproduïa íntegrament la Disposició addicional inclosa dins l’esborrany presentat per Conselleria que diu, textualment: «El règim específic aplicable, en matèria de capacitació en llengua catalana, en la selecció del professorat del Conservatori Superior de Música i Dansa i de l’Escola d’Art Dramàtic de les Illes Balears serà l’establert, si és el cas, en els reglaments d’organització i funcionament acadèmic d’aquests centres d’ensenyament». Podeu llegir el text complet de la notícia AQUÍ.

Això vol dir que si es publica l’Ordre tal i com està redactada actualment i tal i com també preveuen altres fonts, el professorat del Conservatori Superior i de l’ESADIB no seria tractat com la resta de docents que depenen de les institucions de les Illes Balears i no es regirien pel règim general, que incorpora el requisit de coneixement de català. 

Si tot això es confirma, el coneixement de la llengua catalana deixaria de ser un requisit per al professorat de l’ESADIB i del Conservatori  Superior de les Illes Balears i només comptaria com a mèrit. Aquest fet, no només és greu en el context de les Illes Balears, on el retrocés social del català és evident i la seva normalització en l’àmbit de l’administració pública és més que qüestionable sinó que també ens allunya del model aplicat a Catalunya on s’exigeix un nivell C1 o una prova específica de català d’un nivell similar al C1 quan es fa la prova d’instrument o cant.

Des d’UOB Ensenyament entenem que aquesta rebaixa en l’exigència del català com a requisit suposarà una greu violació de la Llei 3/1986, de 29 d’abril, de normalització lingüística a les Illes Balears, la qual proclama a l’article 17 l’oficialitat de la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, a tots els nivells educatius, i estableix, a l’article 23.1, que els plans d’estudis de les Escoles Universitàries de Formació del Professorat d’EGB i altres centres de formació, perfeccionament i especialització del professorat.

A més, aquesta mateixa llei estableix en l’article 23.2 que, donada l’oficialitat de les dues llengües, catalana i castellana, el professorat que imparteix docència dins l’àmbit de les Illes Balears ha de posseir el domini oral i escrit dels dos idiomes oficials necessari en cada cas per a les funcions educatives i docents que han de realitzar. 

Per tot això, compartim el nostre rebuig i alçam la veu de protesta contra tota vulneració i retrocés que es pugui produir vers la llengua pròpia de les Illes Balears en l’àmbit educatiu. No tolerarem cap passa enrere.

UOB reclama a Martí March que la Història de les Germanies s’expliqui a les escoles de les Balears així com toca

12 de febrer de 2021
by UOB Ensenyament

Circular 223/2021

COMUNICAT DE PREMSA

Després de respondre d’immediat a finals de 2020 a la crida de Germanies 500 anys, des d’UOB Ensenyament volem reconèixer la tasca desenvolupada des de fa anys per Gaspar Valero i Joan Carles Palos d’explicar en visites guiades per Palma els indrets vinculats a les Germanies i als Menestrals a les quals cal afegir ara una nova guia que la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Palma ha posat a disposició dels centres educatius de la ciutat per fer conèixer els carrers i places del centre històric (Places de Cort, del Roser i de la Porta Pintada…) que foren escenari de la revolta que es va iniciar dia 7 de febrer de 1521.

De la mateixa manera, valoram positivament que l’ajuntament tengui intenció per al proper curs 2021-2022 de posar a disposició dels centres escolars de Palma unitats didàctiques elaborades per la historiadora Maria Margalida Perelló per treballar a les aules la història de les Germanies a diferents nivells; ara bé, dit això, ens preocupa que aquestes iniciatives siguin puntuals, no passin d’ésser una flor d’estiu i, el que és pitjor, quedin reduïdes a l’àmbit de Palma i no s’estenguin a la Part Forana i no es difonguin també a Menorca, Eivissa i Formentera. 

Els currículums LOMCE actuals, fets de pressa i corrents durant els darrers dies del govern Bauzá només inclouen una breu menció a les Germanies com a contingut, però en cap cas li assignen un criteri d’avaluació que en faci preceptiva la seva avaluació. D’aquesta manera queda a la bona voluntat del docent el fet de treballar o no aquest episodi històric. 

És per això que reclamam a la Conselleria d’Educació que aprofiti el marge de maniobra que li atorga la LOMLOE, que en bona mesura recupera l’estructura curricular i organitzativa pel que fa a l’oferta de matèries optatives que preveia la LOE, per assegurar el tractament didàctic que mereix un episodi històric tan rellevant de la nostra història. 

A més, conscients que les altres illes compten també amb episodis històrics prou rellevants i que són completament obviats pel currículum actual, des d’UOB demanam a la Conselleria que:

  • Compti amb l’assessorament d’historiadors i professors de Geografia i Història per a fer una revisió curricular aprofitant el marc de la LOMLOE.
  • Que l’ensenyament de la Història de les Illes Balears quedi explicitat en els currículums de totes les etapes educatives (Primària, Secundària i Batxillerat) a partir d’una correspondència lògica entre continguts i criteris d’avaluació referents als principals esdeveniments històrics.
  • Que recuperi l’assignatura optativa “Conservació i recuperació del patrimoni cultural” que s’ofertava a 3r d’ESO abans de l’entrada de la LOMCE.
  • Que recuperi l’assignatura optativa de Batxillerat “Història i cultura de les Illes Balears”, matèria que es va incloure el 2003 durant la legislatura de Damià Pons com a conseller i que es va impartir fins al curs 2014-2015. Cal recordar que aquesta demanda ja la va fer un grup de professors de Geografia i Història l’any 2015 i Antonio Morante va argumentar que no es podia incloure l’assignatura per mor de l’ordenament que imposava la LOMCE, no per manca de voluntat.

Entenem que tot allò que proposam és perfectament viable gràcies a la porta que obre la LOMLOE amb el retorn al redactat original de certs articles de la LOE, esperam que la Conselleria demostri que efectivament la voluntat hi és i restauri el tractament dels continguts que garanteixen la memòria històrica de les nostres illes. Només d’aquesta manera l’any 2521 hi haurà qui celebri el mil·lenari de les Germanies.

Palma, 12 de febrer de 2021

Les Escoles d’adults de les Balears en perill

12 de gener de 2021
by UOB Ensenyament

 

Circular 221/2021

COMUNICAT DE PREMSA

Dues lloses pesen damunt les Escoles d’adults de les Illes Balears: la retallada de places orgàniques de professorat i la semipresencialitat.

La primera, la retallada fulminant de places orgàniques, segons diu Conselleria, serà temporal, però la realitat és que s’han suprimit al voltant de 18 places que confronten alguns centres amb una plantilla fixa molt reduïda a canvi d’ofertar una contractació inestable. L’operació passa per no ofertar com a plantilles orgàniques ni les places derivades de jubilacions ni tampoc les de funcionaris desplaçats, un fet molt preocupant perquè s’està justificant la supressió de places en base a una normativa que encara no està feta (curs 21/22 ) i mentrestant els centres perden places cada curs per mor de les jubilacions. És un fet constatat fins a dia d’avui que són places que no es tornen a recuperar i que confronten els equips directius amb una lluita per la quota dels centres, els quals es troben amb places insuficients, per davall dels mínims amb els que es pot treballar. 

Per tot això, restam pendents del canvi de normativa que ha de regular els CEPAS, l’esborrany de la qual s’espera que ha de sortir ara, a principi d’any. S’haurà de vetllar perquè les Escoles d’Adults de les Illes Balears no perdin cap de les seves funcions ni la flexibilitat en l’oferta de cursos que ara disposen.

D’ altra banda, pel que fa a la dotació de personal no docent, hem detectat que hi ha Escoles d’Adults que no disposen ni de la figura de conserge ni d’administrativa i això fa que el professorat tengui una sèrie d’atribucions com per exemple gestionar les matrícules del centre durant el mes de setembre que són funcions que no els pertoquen.

El segon punt té a veure amb la semipresencialitat. Demanam que es segueixin els mateixos criteris que regulen l’assistència tant a 3r i 4t d’ESO com a 2n de Batxillerat. Aquests nivells d’estudis poden ser totalment presencials si els centres tenen disponibilitat d’espai. A hores d’ara, ens trobam que Conselleria encara no ha atès la petició feta el passat mes de desembre des dels centres d’adults per tornar als estudis totalment presencials en aquells centres on sigui possible garantir les mesures sanitàries. 

Els motius que fan que sigui urgent donar sortida a la demanda de presencialitat, que ja hem reivindicat a les negociacions amb Conselleria en motiu de la creació de l’Institut a Distància (IEDIB), és que Conselleria no té en compte el perfil de l´alumnat que realitza estudis d’alfabetització, consolidació o els cursos de secundària:

  • Als ensenyaments inicials es tracta d’alumnat nouvingut d’altres països que normalment no coneix la llengua i es realitza una tasca important d’integració social 
  • Tant l’aspecte de socialització com el vincle amb el professorat en aquests estudis és molt important i, sovint, és on radica la clau de l’èxit de la superació dels estudis
  • Es tracta en molts casos de perfils d’abandonament escolar, sense hàbits d’estudi adquirits, per tant, és essencial la presencialitat per la reintegració formativa
  • Molt d’aquest alumnat no disposa d’equipament electrònics per poder-se connectar online
  • De fet, les avaluacions intermitges que es varen fer a les Escoles d’Adults el passat mes de desembre constaten que els resultats en situació de semipresencialitat han estat pitjors que quan eren totalment presencials.

Per tot això, es demana:

  • Que es recuperin les places orgàniques manllevades
  • Que s’homogeneïtzin els criteris que regulen la presencialitat als centres prenent com a referència les mesures preses a 3r, 4t d’ESO i 2n de Batxillerat per a que cada centre, en la mesura que la situació sanitària ho permeti, pugui adaptar la presencialitat als seus recursos.
  • Que es dotin els CEPAs de personal administratiu i conserges necessaris per a poder desenvolupar les funcions pertinents.

UOB reclama que es passi a l’escenari d’ensenyament a distància

8 de gener de 2021
by UOB Ensenyament

Circular 220/2021

COMUNICAT DE PREMSA

Davant les condicions meteorològiques que fa dies que persisteixen i que segons les previsions s’haurien de perllongar fins a mitjans de la propera setmana no s’entén com la Conselleria d’Educació, Universitat i Recerca no s’ha plantejat ajornar la tornada a les aules. Cal recordar que les pròpies mesures dictades conjuntament per la Conselleria d’Educació i la Conselleria de Salut en la resolució conjunta de dia 10 de novembre estableixen mesures de ventilació per prevenir la incidència de la Covid-19 que són del tot incompatibles amb la situació meteorològica actual.

A banda d’això, cal denunciar que encara hi ha molts centres que no disposen de mesuradors de CO2.

Si a això hi sumam les xifres d’afectació de la Covid-19 que estan completament desbocades, especialment a Mallorca i Eivissa, seguim sense entendre com així el conseller no mou fitxa i aposta per un ajornament en la incorporació a les aules i apostar per un escenari transitori d’ensenyament a distància fins que les xifres i les condicions meteorològiques millorin. Els companys dels claustres i equips directius varen estar treballant en aquest escenari per si s’havia d’implementar en qualque moment al llarg del curs i ara es veueun abocats a passar un fred mai vist dins les aules tot això en un moment de màxim risc epidemiològic.

El govern ha reforçat encara més les restriccions previstes per a la fase 4, el que suposa quasi un confinament «de facto», però ni una paraula de les escoles. Restriccions al comerç, a la restauració, a les reunions, als contactes socials, suspesos tots tipus d’actes i activitats… però podem anar a escola normalment, a l’escola no passa res si ens reunim molta gent en espais tancats i durant moltes hores!! Què hi diu Martí March? Cap paraula ni fet per defensar els docents als quals suposa que representa? 

Com en moltes d’altres situacions, Martí March torna a demostrar estar molt enfora de la realitat de les aules. Perquè se’n pugui fer una idea, adjuntam una sèrie d’evidències que ens han fet arribar els companys al llarg d’avui dematí amb unes temperatures clarament per sota de les marcades com a legals al R.D. 486/1997, de 14 d’abril que estableix les disposicions mínimes de seguretat i salut en els llocs de treball.

Exigim, per tant, que el govern decreti urgentment l’endarreriment de la tornada a les aules com una més de les mesures per a intentar controlar els contagis i fins que la situació sanitària millori i no ens aboqui a un augment de contagis més que previsible entre la comunitat educativa.

Algunes dates dels mesuradors de CO2 no estan configurades, no obstant això totes les fotos han estat fetes al llarg d’avui dematí

Palma, 8 de gener de 2021

UOB denuncia el joc brut de la congelació salarial del 2’9%

30 de novembre de 2020
by UOB Ensenyament

 

Circular 218/2020

COMUNICAT DE PREMSA

En relació al Real Decret Llei de gener de 2020 de mesures urgents en matèria de retribucions en l’àmbit del sector públic que determina l’increment d’un 2% en el sou del personal de totes les administracions públiques i en relació al Projecte de pressuposts per a 2021 que anuncia la puja d’un 0.9% i davant el fet que Balears és l’única comunitat autònoma de tot l’estat en la qual el seu Govern s’ha negat a fer efectiu l’increment de 2020 i que ja ha anunciat que no fa comptes fer el 0,9 % per a 2021, UOB Ensenyament manifesta el següent:

 

1. Consideram aquest fet una discriminació inacceptable ja que penalitza els 38.000 treballadors del Govern de les Illes Balears davant el conjunt d’empleats públics de tot l’estat que sumen 2.597.712 (gener 2020). Concretament es castiga el personal d’Ibsalut, d’Educació i de Serveis Generals, de tot el sector públic instrumental de l’administració autonòmica i de l’ensenyament concertat.

 

2. Consideram igualment inacceptable que la raó principal que han donat tant la consellera d’Economia, Rosario Sánchez, com la presidenta, Francina Armengol, per a la congelació del 2% hagi estat la crisi econòmica provocada pel coronavirus quan de fet, ja abans de la declaració dia 15 de març de l’Estat d’Emergència, es mostraven reticents a fer l’increment, per altra banda, d’obligat compliment.

 

3. És inacceptable que la portaveu del govern, Pilar Costa, justifiqui aquest incompliment fent un mal ús de la paraula «SOLIDARITAT» quan en realitat l’acció és la CONFISCACIÓ d’uns doblers (36,2 milions d’€ de 2020 sumats als 20,8 de 2021) que no són seus sinó dels empleats públics del Govern. La solidaritat és un acte de sobirania i de llibertat en què una persona o un col·lectiu voluntàriament donen alguna cosa que és seva a una altra per ajudar-la.

 

4. A la presidenta Armengol li ha anat bé congelar el 2% als empleats del Govern Balear per fer-se notar davant tot Espanya: «Baleares, la primera autonomía que congela el sueldo a los funcionarios para afrontar gastos sanitarios, abre el camino a otras regiones que podrían verse obligadas a meter la tijera en el presupuesto de sus empleados públicos» (elindependiente.com. 7 d’agost de 2020). Al final, Armengol va ésser la primera a congelar el 2% dels empleats públics però ningú més la va seguir, ni tan sols els presidents autonòmics del seu partit.

 

5. Armengol se fa la valenta davant els empleats dels serveis públics de les colònies però simultàniament calla davant el fet que Pedro Sánchez, que governa amb Podemos a Madrid, fa comptes que el pressupost de la casa reial espanyola per al 2021 s’incrementi un 6,9 %; o que a finals d’agost, en plena pandèmia, la ministra de Defensa, Margarita Robles va signar un contracte per fabricar blindats 8×8 per un valor de 2.100 milions; o que la pujada del pressupost d’Interior per al 2021 serà del 3,99 % respecte a 2020 i que el passat mes de maig el ministre Grande-Marlaska va pujar el sou al CNP i a la Guàrdia Civil per un valor de 247 milions, etc. En definitiva, com ja va passar amb el president José Ramón Bauzá del PP, la intransigència i la «valentia» que demostra Armengol davant les 38.000 famílies dels empleats públics del Govern (la majoria docents, metges, personal sanitari, administratius…) es transforma en submissió davant el president i els ministres del govern espanyol, que com ja hem dit, són del mateix partit.

6. I si amb això no n’hi ha prou, vet ací una breu antologia de grans titulars de premsa que acaba de reblar el clau: 06 d’agost: «El PIB balear pateix la davallada més grossa de tot Espanya fins al mes de juny». 3 d’octubre: «Balears lidera la pujada de l’atur i de la destrucció de llocs de feina de tot l’estat». 4 d’octubre: «La manca de turisme i demanda interna posa en escac i mat el comerç». 12 d’octubre: «Balears pagarà 450 milions d’€ en solidaritat a Espanya encara que visqui la pitjor crisi». 19 d’octubre: «Balears tornarà a quedar per sota la mitjana de l’estat en finançament per al 2021». 29 d’octubre: «Sánchez deixa Balears a la coa en inversions en els pressuposts de 2021». 9 de novembre: «El 70 % d’aquesta inversió anirà als aeroports de les illes». I de mocador i traca final: 2 de novembre: Armengol anuncia que congelarà també als empleats públics del govern l’increment previst del 0,9 % en el projecte de pressuposts autonòmics per a 2021.

7. A UOB Ensenyament, a hores d’ara hem arribat a la conclusió que darrere la insistència de la presidenta Armengol i el govern de tractar amb mà dura els 38.000 empleats públics de l’administració autonòmica, hi ha la voluntat d’emprar-nos com a cap de turc i fer mèrits davant Madrid però també davant els sectors socials als quals la crisi sanitària i econòmica ha arrossegat a la misèria i la desesperació. Francament, no hi veim altra explicació: Armengol cerca el conflicte, primer perquè sap que en moments d’una crisi dramàtica com la que vivim, mostrar-se autoritari davant els funcionaris dóna vots perquè hi ha gent que pensa som uns ganduls i uns privilegiats. I segon, també pensam que Armengol enroca el conflicte perquè ja li va bé que hi hagi concentracions i actes de protesta davant els hospitals, el Parlament, les conselleries,… ja que això li serveix com a cortina de fum perquè els mitjans de comunicació no parlin tant dels errors, contradiccions i de la improvisació constant amb la qual el govern afronta la crisi sanitària i el consegüent esclafit econòmic. De passada, volem fer notar que en la polèmica provocada arran de la presència d’Armengol en un bar a l’hora de tancar-lo a la una de la matinada i que va arribar al Parlament i als mitjans de comunicació dia 21 d’octubre, la presidenta va necessitar cinc dies per demanar disculpes i al cap de cinc dies més va obsequiar la premsa amb aquest gran titular: El govern congelarà el 2021 la pujada prevista del 0.9 % als seus empleats públics.

Finalment, reunida dia 27 de novembre l’assemblea d’UOB Ensenyament en una sessió virtual va consensuar els següents acords:

* No renunciam al 2,9% i estam d’acord a negociar la calendarització del cobrament, en uns terminis el més ajustats possibles i que no han d’anar més enllà de les properes eleccions previstes per a 2023.

* Entretant, exigim que el Govern reti comptes públicament en què gasta els 57 milions d’€ obtinguts de la congelació del 2% de 2020 i del 0,9% de 2021 als empleats dels serveis públics.

* Ens adherim a la concentració de dilluns, 30 de novembre, convocada pels sindicats presents a la Mesa de Funció Pública.

Palma, 30 de novembre de 2020

UOB acusa el govern del Pacte de Progrés de decebre, una vegada més, els seus votants

27 de novembre de 2020
by UOB Ensenyament

 

COMUNICAT
DE PREMSA

Segons el projecte de llei balear d’educació elaborat pel Govern de PSOE, Podemos i Més la meitat d’hores lectives com a mínim hauran de ser en català, fet que suposa donar per bo el decret de mínims aprovat pel govern de Jaume Matas dia 4 de juliol de 1997 (Decret 92/1977). Segons aquest decret, el català havia d’ésser la llengua vehicular com a mínim en el 50 % de l’ensenyament que es fes en qualsevol centre de Balears, tant de titularitat pública o privada. El primer govern del Pacte de Progrés amb Francesc Antich com a president i Damià Pons com a conseller d’educació (1999-2003), es va negar a anar més enllà i no va fer cas de la campanya iniciada l’abril de 2000 sota el títol «Proclama per l’ensenyament en català» i impulsada per Biel Majoral, Josep Massot i Muntaner i Josep Melià Pericàs en la qual es van reunir més de 6.000 signatures de docents reclamant «un decret que asseguri que l’ensenyament a tots els nivells i a tots els centres de Balears es vehiculi íntegrament en català i que tingui en compte la realitat cultural, geogràfica, històrica, literària, etc. de totes les terres de parla catalana. L’aplicació d’aquest decret s’hauria de fer progressivament, a fi d’evitar traumes, però sense dilacions».

Vint-i-tres anys després del decret de mínims aprovat per Jaume Matas, 20 anys després de la proclama de Majoral-Massot-Melià en la qual es reclamava 100 % en català com a llengua vehicular, després de tres governs de Pacte de Progrés (Francesc Antich (1999-2003) i (1997-2011) i Francina Armengol (2015-2019), que no van moure un dit per anar més enllà del decret de Matas, i quan ja som en el quart govern del Pacte, resulta una vergonya que ara aquest govern continuï enrocat a mantenir la política lingüística del PP de fa 23 anys, com si res no hagués passat. No només això, sinó que com hem denunciat reiteradament no verifica si es compleix el Decret de mínims, amb casos flagrants com el d’Eivissa. Si no avançam, reculam perquè en les últimes dècades han passat fets importants com:

Primer, un canvi demogràfic amb un allau immigratori de gran magnitud ja que si agafam Palma com exemple, el 1989 tenia 320.692 habitants empadronats i enguany en té 456.088, la qual cosa suposa un augment de més del 30 %. En major o menor grau d’intensitat, aquest augment també ha passat a Eivissa, Formentera, Menorca, la costa turística de Mallorca, Inca, Manacor i molts de pobles de la Part Forana.

Segon, durant el govern de José Ramón Bauzá del PP (2011-2015), la radicalització franquista i genocida del PP va portar aquest partit a intentar instrumentalitzar la immigració com a força de xoc per arraconar els catalanoparlants a una espècie de reserva índia i exterminar la llengua pròpia de Balears a base reprimir-ne l’ús públic i reduir-la a una curiositat folklòrica i pintoresca pròpia de gent gran i d’àmbit rural.

I tercer, lluny d’aconseguir el seu objectiu criminal, el genocida Bauzá, va provocar una reacció de la comunitat educativa (professorat i famílies) i de la societat en general mai no vista en defensa del català a l’escola i contra les retallades als serveis públics d’educació i sanitat. Gràcies a la vaga indefinida impulsada per l’Assemblea de Docents, que va haver de vèncer fins i tot el rebuig inicial dels sindicats, Bauzà el 2015 va obtenir els pitjors resultats del PP a Balears en tota la seva història. Derrotat Bauzá, els governs Armengol i els partits que li donen suport (Més i Podemos) en el tema del català i també de ràtios elevades, barracons, incrementar la despesa en educació i posar-la a nivell de la mitjana europea, etc. no ha anat més enllà de les bones intencions i de fer quatre gestos de cara a la galeria. Tant és així que el nou triomf del Pacte de progrés l’any passat, el 2019, no fou per mèrits propis sinó per l’alarma i la mobilització que va provocar entre la comunitat educativa l’aparició del feixistes de VOX.

En resum, fins avui, cada vegada que hi ha hagut un Pacte de Progrés, s’ha caracteritzat per decebre els seus votants i assumir la política dels contraris i enemics. Ara bé, no per això, des d’UOB Ensenyament deixarem de lluitar (com hem fet fins ara a les meses sectorials, Consell Escolar de les Illes Balears, amb comunicats, circulars…) i d’insistir a superar el Decret de Mínims del 1997 a fi d’aconseguir que el català sigui íntegrament la llengua vehicular de l’ensenyament; perquè el català sigui la llengua hegemònica dins tot el territori d’on és la llengua pròpia; perquè es faci un diagnòstic i un seguiment rigorós de l’ús a l’escola –cosa que reclamam des de fa anys–; i també perquè el Govern no deixi, una vegada més, els docents i també el conjunt dels ciutadans tirats sota els peus dels cavalls del feixisme colonial que criminalitza i persegueix l’ús del català a l’escola i a tota la resta d’àmbits públics (administració, sanitat, justícia, mitjans de comunicació, comerç, publicitat, cinema…).

Des d’UOB Ensenyament defensam que com més llengües sàpiguen els nostres joves en acabar la vida escolar, millor: català, espanyol, anglès, alemany, rus, xinès, amazic, suahili, àrab…; ara bé, la primera llengua, i més encara en una societat receptora d’immigrants com Balears, que el sistema educatiu ha d’assegurar conèixer i usar correctament, tant a nivell oral com escrit, és la llengua pròpia d’aquí, és a dir, la llengua catalana. Tot el que no sigui respectar això, és colonialisme, supremacisme racista i atemptar contra el dret d’un poble a viure plenament usant la seva llengua dins el seu territori.

UOB es reuneix amb els partits polítics per desbloquejar el cobrament de l’estiu per part dels interins

3 de novembre de 2020
by UOB Ensenyament

Circular 217/2020

UOB insisteix en la reivindicació del cobrament de l’estiu i l’extensió del contracte fins a 31 d’agost per als interins amb més de cinc mesos i mig treballats. Per això ha mantingut reunions amb els següents partits polítics: PSIB-PSOE, Podemos, Més per Mallorca, Més per Menorca i El Pi. Recordam que el fet que actualment els interins que a dia 1 de juny hagin treballat més de cinc mesos i mig siguin cessats a dia 30 de juny es deu a una retallada introduïda per la porta de darrere a la Llei 6/2018. Ho recordam AQUÍ. 

La resposta dels diferents partits ha estat positiva i alguns d’aquests ja han començat a fer passes per aconseguir el canvi legislatiu per mirar de revertir aquesta regressió contractual. 

Des d’El Pi han demanat directament a la presidenta de la Comunitat Autònoma en el ple del Parlament d’avui per aquesta situació. Francina Armengol, fent ús de sofismes ha contestat que la indemnització que ara perceben els interins equival a la recuperació del dret a l’extensió del contracte fins a dia 31 d’agost. Fet que és completament fals perquè amb la indemnització els interins no puntuen ni cotitzen durant els mesos de juliol i agost. Mirau el vídeo i jutjau vosaltres mateixos! 

UOB reclama mascaretes per als docents i denuncia que Educació no informa de tots els positius

29 d'octubre de 2020
by UOB Ensenyament

Circular 216/2020

COMUNICAT DE PREMSA

Unió Obrera Balear denuncia que Educació no subministra als docents les mascaretes que obliga a utilitzar, ni ha comunicat tots els casos positius.

La Conselleria no distribueix als centres mascaretes quirúrgiques ni FFP2, tot i que les darreres pautes publicades per Educació obliguen a dur-ne als docents vulnerables o que treballen amb grups estables. Segons ens ha reconegut Prevenció, són els centres els que les han de facilitar amb càrrec al seu pressupost. Pel que fa a les mascaretes higièniques, la Conselleria només en va fer una tramesa a principi de curs. UOB reclama a Educació que faciliti als docents el tipus de mascareta que estan obligats a dur per normativa, i que en garanteixi la seva reposició.

D’altra banda, pel que fa a les relacions de casos positius que comunica Personal Docent, observam que fins la darrera tramesa de divendres 23 d’octubre no hi figura cap cas a Menorca, quan ens consta que hi ha com a mínim tres docents que han donat positiu en algun moment. Exigim que es revisi el recompte de casos a totes les illes, atès que la manca de transparència suposaria un frau i un risc per a la salut pública.

Igualment, exigim a Conselleria que consideri contactes estrets tots els docents que han compartit aula amb el cas positiu, atès que el criteri general de proximitat de menys de dos metres, sense mascareta i durant més de quinze minuts no té en compte la transmissió per aerosols dins l’espai tancat d’una aula. Igualment reclamam que es doni per escrit el dictamen negatiu de contacte estret, que en aquests moments simplement es comunica amb la trucada telefònica d’un infermer o metge de la Conselleria. Així mateix, els docents que consideren que poden esser contacte estret i no consten a la llista que envia el centre, també han de tenir dret a un dictamen oficial. Tampoc s’ha regulat la situació laboral durant l’espera dels resultats de la prova o la quarantena pel que fa a possibles repercusions a la nòmina.

Finalment, informam la comunitat educativa que UOB ha publicat una llista de preguntes freqüents sobre la COVID-19, que es pot consultar aquí: https://www.uobensenyament.cat/2020/10/covid-19-preguntes-frequents.html

Palma, 29 d’octubre de 2020

UOB exigeix a la UIB l’augment de places per cursar el Màster de Formació del Professorat

16 d'octubre de 2020
by UOB Ensenyament

 

Circular 215/2020

COMUNICAT DE PREMSA

Quasi 3 de cada 4 aspirants a cursar el màster de formació del professorat a la UIB s’ha quedat sense plaça segons es desprèn de les xifres publicades per la Universitat un cop conegudes les llistes provisionals d’alumnes admesos. Un total de 1230 futurs alumnes aspiraven a ser admesos en un màxim de 270 places.

Mentre que el nombre de sol·licituds s’ha multiplicat per tres els cinc darrers anys, les places oferides no s’han incrementat ni un 10%. Això suposa abocar a un nombre considerable d’aspirants a optar per l’alternativa de fer el màster a distància a una universitat privada, amb el cost econòmic afegit que això suposa. A més, hauran de cursar també el FOLC, ja que només l’obtenció del màster a la UIB atorga directament la capacitació lingüística exigida per la Conselleria d’Educació.

Aquest fet no fa més que agreujar el problema, ja endèmic, per a cobrir places docents d’algunes especialitats de secundària i formació professional; a hores d’ara ja hi ha llistes d’interinitats d’algunes funcions exhaurides, el que ha conduit a la Conselleria a oferir places pel procediment urgent sense l’exigència per a cobrir-les de disposar de la capacitació pedagògica exigida per la normativa i que, fa poc, el Ministerio de Educación ha avalat, permetent la contractació d’interins sense el màster de formació del professorat.

Al mateix temps, reclamam la revisió de les titulacions que donen accés directe a les diferents especialitzacions del màster, eliminant incongruències com ara que algunes titulacions estan validades per impartir determinades matèries de secundària però no donen accés a l’especialització corresponent, o que en altres especialitzacions s’admetin enginyeries tècniques, però no enginyeries.

Per tot això exigim a UIB i Conselleria l’augment immediat i significatiu de les places oferides per a cursar el màster de formació del professorat i així donar cabuda a un nombre més elevat d’alumnes que puguin optar, amb tots els requisits exigibles, a formar part de les llistes d’interins docents i/o a presentar-se a les oposicions a cossos docents.

Palma, 16 d’octubre de 2020

DM:

UH, 20.10.2020

UOB acusa el Govern de retallar els contractes de docents interins

13 d'octubre de 2020
by UOB Ensenyament

Circular 214/2020

COMUNICAT DE PREMSA

Unió Obrera Balear acusa el Govern balear de tornar a les retallades del
PP de Bauzà amb el cessament dels interins substituts a 30 de juny,
mitjançant una llei de 2018 que modifica normatives de sectors diversos com turisme, urbanisme, ordenació farmacèutica, transports, residus, etc.

Educació va estendre els contractes dels interins amb la llei de pressuposts de 2017, que modificava el Decret llei 5/2012
o «decret de les retallades» del PP i establia que, a partir del curs
2017-2018, els interins amb nomenament en vigor a dia 1 de juny i cinc
mesos i mig de serveis havien de cessar el 31 d’agost, o bé a la data de
reincorporació del titular. Aleshores UOB va reclamar que les
extensions de contracte es regulassin amb una resolució, a fi de no
haver de presentar reclamacions individuals, cosa que Educació no va
fer.

L’any passat, emperò, les reclamacions promogudes per UOB van
obtenir el silenci per resposta. Finalment, Educació ens ha contestat que ja no accepten reclamacions per aplicació de la
llei 6/2018,
que estableix que els interins substituts cessen en tot cas, com a
màxim, el 30 de juny, la qual cosa suposa a la pràctica tornar a
aplicar el Decret del PP a les substitucions que no són de tot el curs
escolar.

UOB recomana els interins afectats que no deixin de presentar la
reclamació per si es produeixen canvis normatius. Al mateix temps, insta
els partits que donen suport al Govern que facin els canvis legislatius
necessaris per recuperar els drets perduts pels docents.

Palma, 13 d’octubre de 2020

 

dbalears.cat:

UH:

 

UH