Etiqueta: Circulars

Dignificació de la tasca docent. L’estafa de les 35 hores

23 d'octubre de 2025

Circular 333/2025

Circular 333/2025

La novetat d’aquest curs escolar, segons ha volgut vendre la Conselleria, és que els docents de les Illes Balears gaudeixen de la merescuda reducció de la seva jornada laboral a 35 hores setmanals. El col·lectiu sap i experimenta que aquesta reducció només és un miratge, lluny de la seva realitat. UOB Ensenyament no defallirà en la lluita fins a aconseguir una vertadera reducció de la jornada. Amb aquesta finalitat vol posar a l’abast del col·lectiu la cronologia del desenvolupament d’aquesta gran estafa.

Dimecres dia quatre de juny es va reunir la MSE per «negociar», entre d’altres, la reducció de la jornada laboral dels docents a trenta-cinc hores setmanals. Després que UOB Ensenyament demanàs la negociació d’aquest dret durant el passat curs i anteriors, l’Administració va convocar la part social de la MSE, sospitosament, pocs dies després de l’ignominiós acord entre el Partit Popular i VOX per aprovar els pressupostos a canvi de minoritzar encara més la llengua catalana al sistema educatiu i derogar la llei de memòria democràtica: l’enèsim pacte de la vergonya. A causa d’aquesta i d’altres circumstàncies, UOB Ensenyament va ser el primer sindicat a abandonar la Mesa Sectorial d’Educació, donat que no estava disposat a negociar propostes que menystenen la dignitat del col·lectiu docent, ni tolerar nous atacs cap a la llengua catalana.

Dotze dies després, dilluns dia setze de juny, es va tornar a reunir la MSE per tractar de nou, entre d’altres, la reducció de jornada a 35 hores. La proposta de la Conselleria va consistir simplement a reduir dues hores i mitja la jornada setmanal, que passaria de trenta-set hores i mitja a trenta-cinc. Emperò la distribució d’aquesta reducció no va ser proporcional. Una hora i mitja —és a dir, un 60 % de la reducció— s’aplica a les hores de preparació d’activitats, correcció d’exàmens, etc., que no han de ser necessàriament presencials, i passen a sis. UOB Ensenyament va apuntar dues coses: aplicar una reducció del 60 % de les dues hores i mitja damunt un 20 % de la jornada és un insult a la intel·ligència de tot el col·lectiu; sobretot tenint en compte que aquestes set hores i mitja són insuficients. En termes relatius, la reducció hauria de ser de mitja hora —i les dues restants de les de permanència al centre—. Si en comptes de mitja hora, se’n redueix una i mitja, l’Administració s’aprofitarà —encara més— de la responsabilitat i professionalitat del col·lectiu, que fa les hores a casa que faci falta. Davant les enèrgiques queixes i la forta pressió exercida per UOB Ensenyament, el conseller es va comprometre a títol personal a no tancar aquest punt 26 del segon Acord Marc i a tornar-lo a negociar el curs que ve, el mes de febrer com a tard, i de cara que apliqui el curs 26-27, abans de tancar la quota de l’esmentat curs, per obrir així la possibilitat de dur a terme una reducció efectiva de la càrrega lectiva que suporten els docents. Llavors, atès el compromís que va adoptar el senyor conseller, UOB Ensenyament va ser incaut, el va creure, i va decidir canviar el seu sentit del vot en contra a l’abstenció.

La sorpresa va arribar el passat dijous, dia 28 d’agost, quan la MSE va fer la reunió de principi de curs, en la qual UOB Ensenyament va fer un repàs d’alguns dels punts més importants del curs 24-25 emmarcat dins la campanya per la dignificació docent que va iniciar l’esmentat curs. UOB Ensenyament es va endur una sorpresa molt desagradable quan el conseller va dir, sense cap rubor, que ell mai havia dit que es replantejaria la reducció a trenta-cinc hores. Ans al contrari, va dir que la part social s’oblidi de la reducció de les hores de docència directa. Va dir que no hi havia cap possibilitat que això passàs. També va aprofitar per dir que sí que convocaria els sindicats per imposar un pla d’absentisme laboral per perseguir el professorat més malaltís. Sembla que al col·lectiu, que és gandul, se l’ha de controlar i se li ha de fer, si això és possible, una fiscalització més dura.

Per tot això, dia setze de juny, el senyor conseller va mentir als sindicats, i ho va fer a la seva cara, com va demostrar dia vint-i-vuit d’agost, que va mostrar el llautó. Ahir deia blanc, avui diu negre.

A l’Estat espanyol ja hi ha algunes comunitats autònomes que han aplicat la reducció com ara el País Basc, La Rioja, Castella i Lleó, Múrcia o Andalusia. «Paradoxalment», la mesura de la Conselleria és exactament la mateixa que ha aplicat una altra comunitat autònoma governada pel PP, mesura que no aporta res a la millora sociolaboral dels docents. Val recordar que quan la jornada era de 37,5 hores, 30 (el 80% de la jornada setmanal) eren de permanència al centre, en el cas de d’Infantil i Primària, i 7,5 (el 20% de la jornada setmanal) de preparació d’activitats, correcció d’exàmens, burocràcia, etc., que no necessàriament s’havia de romandre al centre. Doncs la Conselleria, comandada pel senyor Antoni Vera, ha «reduït» la jornada 2,5 hores i ha passat de 30 + 7,5 a 29 + 6. Una vegada més ha fet un joc de trilers, i ha assignat un 60% d’aquesta reducció (1,5 de les 2,5 hores de reducció) a les ja de per si insuficients 7,5 hores que no s’ha de romandre necessàriament al centre i durant les quals els docents omplen graelles —sense entrar a valorar la seva utilitat—, preparen activitats, corregeixen exàmens, es comuniquen amb les famílies i un llarg etcètera que fa que les antigues 7,5 hores (actualment 6) no bastin i la jornada setmanal real sigui més llarga que el que estableix la relació contractual. Per ser una reducció proporcional, i justa, s’hauria de passar de 30 + 7,5 a 28 + 7. La proposta de UOB Ensenyament, i en la línia d’altres comunitats autònomes que han aplicat la reducció d’una manera lògica i no insultant a la intel·ligència del col·lectiu, és, en primera instància:

Primària → 23 hores lectives + 5 complementàries + 7 no necessàriament de permanència.

Secundària → 24 dedicades a activitats lectives i complementàries + 4 no sotmeses necessàriament a horari fix (dedicades a les reunions d’equips docents, tant en sessió ordinària com en sessió d’avaluació, reunions de claustre i altres activitats en el centre degudament programades i verificables) + 7 no necessàriament de permanència.

En una segona fase d’implantació és necessari disminuir en una unitat les hores de docència directa amb alumnes, per així arribar a un escenari de 22 hores lectives a Primària, i 17-20 hores de docència directa amb, en ambdós casos, les seves CHL corresponents a Secundària.

UOB Ensenyament vol deixar palès que aquest escenari no és cap regal, sinó una reivindicació justa a favor dels drets sociolaborals d’un col·lectiu cada vegada més castigat. Quan és un fet que els problemes de provisió educativa no fan més que augmentar, cal prendre la iniciativa en l’aplicació de mesures que són, simplement, justes. UOB Ensenyament espera que per resoldre aquests problemes de provisió no s’apliquin mesures estrafolàries al més pur estil trumpista com les que s’han plantejat a la capital del regne d’Espanya, on la reaccionària presidenta Ayuso ha proposat que facin classes de matemàtiques els jubilats o persones laboralment actives, encara que no compleixin els requisits de titulació. UOB Ensenyament insta la Conselleria d’Educació i Universitats que s’apliqui la reducció de manera justa, com ja han fet altres comunitats, com ara el País Basc o La Rioja.

Palma, 23 d’e juny’octubre de 2025

Consulta l’històric de les nostres circulars

Accedeix a la versió imprimible

Dignificació de la tasca docent (IX). Llibertat de càtedra

12 de juny de 2025

by UOB Ensenyament (adm)

Circular 331/2025

Circular 331/2025

Hi ha una afirmació del tot certa que, com a societat, sovint se’ns oblida, o que alguns intenten que se’ns oblidi —qui sap si per ignorància, mala voluntat o una combinació d’ambdues—, que és la següent: abans que qualsevol llei educativa, hi havia mestres que ensenyaven.

L’etimologia de les paraules, en aquest sentit i tal com ens recorda Irene Vallejo en aquest article, és clarificadora: mestre prové de magister, i aquesta de magis, és a dir, allò gran, allò que és important. Per contra, ministre prové de minus, és a dir, de menys. Així doncs, el mestre s’ocupa d’allò que és important, mentre que el ministre s’ocupa de les minúcies. En cap cas UOB Ensenyament vol dir que les lleis educatives no siguin importants; però és imprescindible que les lleis siguin una eina útil, no un entrebanc, com han demostrat ser durant les darreres dècades. Per altra banda, ensenyar té una definició molt clara: Comunicar a algú (una ciència, un art, coneixences, una habilitat, etc.), donant-li’n lliçons, explicacions, fent demostracions o fent-li realitzar exercicis pràctics.

Avui en dia, l’obsessió dels polítics per controlar, regular i fiscalitzar allò que fan els docents dins l’aula ha arribat a límits malaltissos: lleis i més lleis que, lluny de resoldre els múltiples problemes que té el sistema educatiu, empantanen la tasca dels docents mitjançant directrius poc clares, normes i metodologies etèries i burocràcia a manta. Per si tot això fos poc, el sector més reaccionari de l’espectre polític demana una intervenció —ehem, censura— directa de les famílies en els continguts que s’han d’ensenyar a l’escola, fet que UOB Ensenyament ha denunciat amb insistència (ho podeu llegir aquí i aquí).

A tot això, s’hi afegeix un altre fenomen preocupant: la progressiva pèrdua de llibertat metodològica. Molts docents es veuen obligats a aplicar metodologies “innovadores”, sovint imposades des dels despatxos de l’Administració o des d’assessoraments externs allunyats de la realitat d’aula. Aquestes metodologies, presentades com la panacea educativa, esdevenen en molts casos una nova forma de control, que ignora el criteri professional dels docents i desautoritza pràctiques contrastades per l’experiència. En lloc de fomentar l’autonomia pedagògica, es promou una uniformització forçada que buida de sentit la llibertat de càtedra.

El docent és el que sap de la seva matèria, i és el que sap com i què ha d’ensenyar; no requereix de lleis fetes per gent sense coneixement de causa. Un dels nombrosos motius de la falta crònica de docents que s’està escampant per l’estat espanyol i per Europa (ho podeu llegir aquí, aquí, aquí, aquí…) és precisament que s’ha desvirtuat l’essència de la feina docent. Cada dia és més una realitat que als docents no se’ls permet ensenyar: les hores necessàries per preparar les classes i els materials, així com corregir amb garanties, són minses i insuficients, i les han de malgastar amb paperassa inútil i reunions estèrils. A això cal afegir-hi que la consideració social dels docents ha caigut en picat: les manques de respecte cap als professionals de l’educació, així com les agressions, augmenten cada dia (ho podeu llegir aquí). A pesar que s’ha reduït dràsticament el nivell d’exigència amb el pas dels anys, les taxes d’abandonament escolar continuen essent alarmants (ho podeu llegir aquí). Als docents ja no se’ls demana que ensenyin, basta que entretinguin els infants mentre els seus pares treballen.

Per altra banda, i això és especialment greu, en els darrers anys la societat en general ha experimentat un retrocés en l’àmbit ideològic, que es reflecteix, com és d’esperar, a l’àmbit educatiu. El creixement de l’extrema dreta i el seu discurs tradicionalista ha naturalitzat comentaris xenòfobs, homòfobs i sexistes entre l’alumnat (podeu veure’n un exemple recent aquí). Cada cop és més habitual que determinades actituds discriminatòries es manifestin amb impunitat, ja sigui a través de comentaris ofensius, rebuig a determinats continguts curriculars o fins i tot boicot a activitats educatives que promouen la igualtat i la diversitat. Les aules, que haurien de ser espais de diàleg, esdevenen escenaris de confrontació ideològica que dificulten la tasca docent i l’aprenentatge en valors democràtics.

Així mateix, les intromissions dels dogmes religiosos interfereixen en la llibertat dels docents. UOB Ensenyament sempre ha defensat una educació laica (ho podeu llegir aquí i aquí). Les creences religioses imposen límits ideològics al desenvolupament de continguts curriculars. No hi ha un dogma més perillós que un altre: l’integrisme religiós toca a la porta a través del PIN parental que el partit feixista VOX pugna per introduir al sistema educatiu o de denúncies interposades pels cans de presa de l’extrema dreta (ho podeu llegir aquí). Per altra banda, importants temes socials com l’avortament, la igualtat de gènere o el matrimoni homosexual són temes considerats tabú per moltes religions. Tot això genera pressions cap al professorat a l’hora de tractar aquestes qüestions, que són transversals. Aquesta realitat té conseqüències en la qualitat educativa i provoca que els docents limitin la seva llibertat d’expressió i s’autocensurin, adaptant els continguts o obviant allò que saben que a les aules pot resultar polèmic per la intolerància d’una part dels alumnes o de les seves famílies.

L’Administració i Inspecció Educativa també són responsables d’aquesta deriva, perquè no protegeixen la llibertat de càtedra dels docents de forma ferma i clara davant d’aquestes situacions. El professorat ha de poder abordar amb rigor i esperit crític aquells continguts que consideri rellevants sense por de patir represàlies, ni per part de les famílies ni per part de l’Administració.

A les Illes Balears hi ha però encara una dificultat afegida: l’ús de la llengua pròpia, el català. Sovint, els docents que usen el català pateixen els retrets i rebuig de part de l’alumnat i de les famílies (ho podeu llegir aquí) que menystenen el Projecte Lingüístic de Centre i que han de sentir a dir, encara, que aprendre la llengua de la nostra terra és un desavantatge o un impediment inútil. Per pegar l’estocada final, la Conselleria d’Educació i Universitats no ha tengut altra idea que posar en marxa un Pla de Segregació Lingüística que, emparant-se en una suposada llibertat d’elecció de llengua, no farà altra cosa que obligar a part dels docents a fer les classes en castellà.

Les lleis educatives en vigor, com ara la Llei Educativa de les Illes Balears (LEIB) o la LOMLOE fan referències, per bé que sovint velades, a la llibertat de càtedra i a l’autonomia docent. Així, la primera estableix, només a tall d’exemple, a l’article 3 i com a principis generals, pedagògics i organitzatius:

g) El respecte a la llibertat d’ensenyament i la llibertat de creació de centres.
h) La llibertat acadèmica del professorat en el marc dels ensenyaments regulats en aquesta llei […]
i) El pluralisme educatiu dins els límits d’aquesta llei i la normativa vigent.

Així mateix, a l’article 58, punt 4, estableix: El personal docent ocupa la posició preeminent en l’exercici de les seves funcions docents i gaudeix d’autonomia, dins els límits que determinen la legislació i el projecte educatiu de centre.

Per la seva banda, la LOMLOE estipula (Pàgina 13, U bis, 2.)
«2. Els poders públics han de prestar una atenció prioritària al conjunt de factors que afavoreixen la qualitat de l’ensenyament i, en especial, la qualificació i formació del professorat, el seu treball en equip, la dotació de recursos educatius, humans i materials, les condicions ambientals i de salut del centre escolar i el seu entorn, la recerca, l’experimentació i la renovació educativa, el foment de la lectura i l’ús de biblioteques, l’autonomia pedagògica, organitzativa i de gestió, la funció directiva, l’orientació educativa i professional, la inspecció educativa i l’avaluació.»

Tot això queda molt bé sobre el paper, però la realitat és una altra: burocràcia, censura, sobrecàrrega de treball i limitació cada dia major de la llibertat acadèmica, així com una falta de recursos —tant materials com humans— flagrant. Així mateix, la llibertat metodològica que aquestes lleis aparentment garanteixen queda sovint en paper mullat, atès que es dilueix sota la pressió per aplicar models pedagògics concrets, sovint desconnectats de la realitat educativa i imposats com a condició per accedir a formació, finançament o reconeixement institucional. L’Administració es preocupa molt per la llibertat de centre (generalment per eludir les seves responsabilitats o per evitar conflictes amb les famílies o els equips directius), però no promociona ni protegeix com toca la llibertat de càtedra dels docents.

UOB Ensenyament defensa que els docents puguin ensenyar amb llibertat i sense pressions ni imposicions provinents d’altres sectors, i que el pluralisme ideològic sigui una eina essencial per a garantir una educació crítica, laica i compromesa amb els valors democràtics. Per aquesta raó, UOB Ensenyament exigeix a l’Administració que garanteixi el dret del professorat a la llibertat de càtedra, que és un dret reconegut en l’article 20.1 apartat c de la Constitució espanyola, i que faci palesa aquesta defensa de facto. Això inclou no només la llibertat d’expressió i de tractament dels continguts, sinó també la llibertat metodològica: cada docent ha de poder decidir com transmetre el coneixement, en funció del seu context, experiència i criteri professional, sense imposicions ni modes pedagògiques uniformitzadores.

Palma, 12 de juny de 2025

Consulta l’històric de les nostres circulars

Accedeix a la versió imprimible

Dignificació de la tasca docent (VIII). Millora de la imatge docent

22 de maig de 2025

by UOB Ensenyament (adm)

Circular 330/2025

Circular 330/2025

En els darrers anys, la imatge dels docents ha passat de considerar-se com la d’uns professionals clau per al futur i un pilar per a la societat, a convertir-se en la d’un cos de funcionaris que es queixen per vici i sense cap motiu, amb moltes vacances i una suposada manca de dedicació. Aquesta percepció distorsionada, alimentada per tòpics i generalitzacions injustes, ha anat arrelant en l’opinió pública fins al punt que la professió ha perdut prestigi, la confiança en la figura del docent s’ha afeblit i, el que és més preocupant, la societat sembla donar poc valor a la tasca que duen a terme.

Des de UOB Ensenyament denunciem aquest empitjorament de la imatge dels professionals de l’ensenyament i exigim el reconeixement social i institucional que mereix una professió fonamental per al futur.

El deteriorament de la figura docent

Avui en dia, aquesta imatge professional desprestigiada s’ha estès també a les famílies, que posen en dubte la professionalitat del docent, fet que posa en evidència una preocupant manca de confiança en la seva figura. A més, aquest desprestigi també es fa palès en l’alumnat, amb actituds despectives o desafiants que han augmentat considerablement. En ignorar l’autoritat del docent, aquestes actituds dificulten greument la construcció d’un clima propici per a l’aprenentatge. En part, aquesta falta d’autoritat prové de les instruccions poc clares que dona l’Administració. Aquest fet fa que sovint el professorat estigui mancat d’eines eficients per gestionar la disciplina dins l’aula. Si hi afegim una societat que confon educar en valors amb ser permissiu, el resultat és una desconfiança creixent i una motivació cada cop més baixa entre molts docents.

A tot això s’ha d’afegir que el terme de “vocació docent” s’empra, per part de l’Administració, com a excusa imperial per sobrecarregar els docents de tasques burocràtiques i responsabilitats que excedeixen les possibilitats reals de la seva capacitat. Per citar alguns exemples: les famoses proves IAQSE, els informes de tutoria, les formacions i reunions, les estadístiques trimestrals, els claustres ordinaris, els claustres pedagògics, la resolució de conflictes interns i externs dels alumnes i un llarg etcètera. Fa l’efecte que les 7,5 h estipulades (que no basten ni per començar) perquè el docent faci tasques a casa, l’Administració les veu com un excés d’hores o un privilegi i s’oblida que aquestes hores són per al que veritablement és la tasca docent: preparar classes i corregir proves.

Conseqüències: saturació i manca de relleu generacional

Aquesta sobreexplotació té conseqüències evidents: més malestar, estrès, ansietat i esgotament de tot el claustre, entre d’altres. Quan aquesta situació deriva en un cas de burnout i acaba en una baixa mèdica, sovint no es percep com un missatge d’alerta, sinó com un nou pretext per alimentar els tòpics que menystenen la professió. Així, es perpetua un cercle viciós que afebleix encara més la dignitat docent i la seva imatge social.

A més, aquestes baixes docents triguen setmanes o mesos en cobrir-se pel fet que les llistes d’interins de moltes especialitats —sobretot les de les matèries científiques com matemàtiques, física i química, tecnologia o branques tècniques d’FP— estan buides. De la mateixa manera, no és d’estranyar que el nombre d’aspirants opositors sigui menor al de les places convocades en moltes matèries.

Aquestes dades evidencien que el valor de la tasca docent ha decaigut en picat, ja no és una professió atractiva. Els nous titulats universitaris es decanten per les condicions sociolaborals i econòmiques més beneficioses de l’empresa privada. Tanmateix, damunt paper, la legislació reconeix la importància del col·lectiu docent en l’article 104 de la LOE on estableix que “les administracions educatives vetllaran perquè el professorat rebi el tracte, consideració i respecte d’acord amb la importància social de la seva tasca i adoptin les mesures necessàries per desenvolupar adequadament la seva funció”. UOB Ensenyament es demana on són aquestes mesures i ja es cansa de veure com tot això queda en paper banyat. Per tal d’evitar que el Protocol d’agressions als docents es converteixi en un simple tràmit i, únicament, s’empri per abocar dades en l’àmbit de la professió docent, UOB Ensenyament restarà vigilant a l’evolució i al grau de consecució de l’objectiu principal d’aquest (articular els mecanismes de protecció, assessorament, assistència i suport al personal docent).

El paper dels mitjans de comunicació

A més dels factors interns al sistema educatiu, també cal destacar el paper que juguen els mitjans de comunicació en la construcció de la imatge docent. Malauradament, alguns mitjans de comunicació no ajuden a revertir aquesta percepció. Només cal comparar les notícies relacionades amb el funcionariat d’altres àmbits (com el sanitari, la seguretat o la justícia) dels quals es projecta una imatge d’imprescindibles, valuosos i essencials per a la societat. En canvi, algunes informació que es difon sobre l’àmbit educatiu sovint projecta una imatge negativa, allunyada de la realitat i de la complexitat de la nostra feina. UOB Ensenyament ja va fer front en el passat al populisme que vol desacreditar la imatge docent mitjançant un comunicat de premsa. De la mateixa manera, ho fa visible a través de #docentsenelpuntdemira, un recull de notícies de premsa difamatòries en el mateix sentit.

Així mateix, la societat no qüestiona la diagnosi d’un metge o la sentència d’un jutge. Emperò, en el cas dels docents, sí que se senten amb total impunitat de dubtar de la metodologia emprada, el tipus d’activitats, la forma d’explicar i la forma d’avaluar. Això suposa un menyspreu de la nostra professionalitat i autoritat en l’exercici de la nostra tasca educativa.

Conviure diàriament dins d’aquest clima d’hostilitat no és beneficiós per a ningú. Per això, UOB Ensenyament veu imprescindible i urgent retornar la dignitat i recuperar la bona imatge social que es mereix la figura del docent. Si no, la conseqüència d’això no serà només un problema laboral dels docents, sinó una emergència educativa que afectarà tota la societat del present i del futur.

Si un docent no és respectat, és evident que alguna cosa falla en l’educació en valors. En aquest sentit, el sentiment de desprotecció es fa palesa quan s’exigeix als docents escolta activa, empatia i comprensió davant la manca d’esforç i la poca tolerància a la frustració de l’alumnat. Aquest sentiment de desprotecció i impotència és real. Tanmateix, UOB Ensenyament es demana: qui escolta els docents?

Per tot això, UOB Ensenyament considera imprescindible reivindicar la millora la imatge docent.

Conclusions

Ha fet Conselleria la reflexió de quins resultats de futur es poden preveure si seguim aquesta tendència de desprotecció i desprestigi cap a la professió docent? La figura del docent és —i ha de continuar essent— un pilar essencial per a construir i conviure en una societat de futur.

Posar la primera pedra per mantenir dret i fort aquest pilar fonamental deteriorat és feina de l’Administració. Per començar, ha de fer tota la feina que té pendent, des de donar un veritable suport i poder als claustres, és a dir, l’autoritat dins l’aula; millorar les condicions sociolaborals a l’altura de la seva responsabilitat i que torni a ser una feina atractiva i ben considerada.

Finalment, UOB no vol dir que els docents hagin de ser glorificats o venerats, perquè tampoc ho necessiten. Però sí que necessiten la col·laboració objectiva dels mitjans de comunicació per, com a mínim, difondre una imatge justa i realista de la seva veritable tasca i de la responsabilitat que comporta la dedicació i bona voluntat —dins i fora l’aula— per elevar la qualitat educativa dins aquest clima d’hostilitat actual.

Palma, 22 de maig de 2025

Consulta l’històric de les nostres circulars

Accedeix a la versió imprimible

Per la dignificació de la tasca docent (II). Salut

28 de novembre de 2024

by Unió Obrera Balear

Circular 319/2024

La salut dels treballadors és un dels aspectes clau d’una feina digna. Una empresa —o administració— que no es preocupa per aquesta qüestió és una empresa irresponsable.

UOB Ensenyament ja va manifestar la seva preocupació per la possible desaparició de MUFACE en un comunicat. Ara mateix, la situació pot desembocar en dos escenaris diferents: en primer lloc, és possible que es renovi el concert, fet que suposaria un manteniment de l’statu quo; en segon lloc, que el concurs quedés desert. Si el concert es renova, suposadament, serà perquè el Gobierno i les entitats asseguradores han arribat in extremis a un acord econòmic. Això, en qualsevol cas, no garantiria una solució a llarg termini, sinó que, previsiblement, seria ajornar el problema fins a la data que s’hagin de tornar a negociar les condicions de renovació del concert. El segon escenari és encara més distòpic: el concurs queda desert i l’Administració es veu obligada a migrar cap a l’INSS tots els mutualistes que tinguessin concertat el servei de salut amb una de les asseguradores privades. Això pot passar en dos moments diferents: bé el 31 de gener, bé el 30 de setembre en cas que l’Administració faci ús de la clàusula en virtut de la qual, en cas de quedar el concert desert, les asseguradores han de mantenir el servei en les mateixes condicions actuals durant un període extra de 9 mesos. Val a dir que una de les tres asseguradores ha manifestat i demostrat documentalment que, en cas d’haver d’oferir el servei actual durant un any més, la seva fallida tècnica està garantida.

MUFACE està donant servei aproximadament a un milió i mig de funcionaris de l’Estat, d’entre els quals al voltant d’un milió tenen proveïdors de salut privats. La resta estan sota la cobertura de l’INSS. La desaparició de MUFACE suposa que aquest “milió” de beneficiaris han de migrar cap a l’INSS, ens col·lapsat que, avui dia, es veuria instantàniament avassallat per l’augment sobtat de sol·licituds. Per evitar que la desaparició de MUFACE fos traumàtica, el procés s’hauria d’executar de forma gradual i minuciosament planificada. No sembla que aquest sigui el cas.

Un dels col·lectius damnificats de forma immediata seria el dels jubilats. Es tracta del biaix, en termes d’edat, més vulnerable. En molts casos, els jubilats no han migrat a l’INSS perquè encara hi ha metges que consenten cobrar una misèria per la relació que tenen amb pacients que coneixen des de fa dècades.
UOB Ensenyament és conscient que aquesta és una qüestió estatal, però insta el conseller d’Educació i Universitats, senyor Antoni Vera, a utilitzar tots els recursos que té a l’abast per exigir al Gobierno que doni una resposta satisfactòria a aquesta problemàtica.

Però la desaparició de MUFACE no és l’única amenaça vigent que plana sobre la salut dels treballadors docents de les Illes Balears. Tal com UOB Ensenyament ja va denunciar en un comunicat fa algunes setmanes, el Servei de Prevenció de Riscos Laborals de Personal Docent (SPRL), referent a tot l’Estat, està en risc d’immediata desaparició. El patró no només li nega els recursos necessaris per afrontar aquesta problemàtica, sinó que, a més, es dedica a posar-li bastons a les rodes.

UOB Ensenyament es demana sincerament si el fet que el SPRL sigui un servei públic suposa un problema per a la Conselleria d’Educació i Universitats. També, si per aquest fet, el SPRL quedarà desatès i mancat d’eines per justificar-ne una ulterior privatització —tal com passa a les illes de Menorca, Eivissa i Formentera, i part de Mallorca, on és l’empresa PREVIS qui presta aquests serveis—.

Però falta el primer episodi: l’amenaça fantasma del protocol d’absentisme laboral. L’execució sumària de MUFACE i el SPRL són només les primeres passes de l’epidèmia. La Direcció General de Personal Docent i Centres Concertats, dirigida pel senyor Ismael Alonso, ha manifestat recentment la intenció de posar en marxa un pla d’absentisme laboral per als docents similar al que ja existeix per al personal de la CAIB: control d’absències per baixes que no donin lloc a una Incapacitat Temporal (IT), tal com va denunciar UOB Ensenyament el curs passat. Això entra en conflicte amb un dels punts de l’acord Marc —el punt 24, concretament— que fa referència a l’eliminació de la penalització retributiva per les absències de menys de 5 dies. El que pretén la Direcció General és limitar en un nombre màxim de 4 vegades per curs la possibilitat d’absentar-se per malaltia sense que es generi una IT. UOB Ensenyament s’oposa frontalment a aquesta mesura perquè suposa un greuge evident: el grau d’exposició a malalties i contagis dels docents és molt més elevat que el del personal de la CAIB. Els docents estan en contacte permanent amb una gran quantitat d’individus que, a més, pertanyen a un col·lectiu susceptible de portar i transmetre malalties, moltes d’elles no extremadament greus —grip, per exemple—, però que poden causar fàcilment una absència del docent al lloc de feina d’un o dos dies; per altra banda, la mateixa naturalesa de la tasca docent —especialment a infantil i primària— pot potenciar el contagi de certes malalties, fet que exposa el col·lectiu docent més que altres a patir baixes per motius de salut.

Però la desídia de l’Administració vers la salut dels seus treballadors no acaba aquí. Desgraciadament, en els darrers anys s’ha convertit en un fet habitual treballar a temperatures insalubres. Així mateix, el panorama general és que els centres perdin espais, com ara biblioteques, zones d’esplai, departaments, etc., que acaben convertits en denigrants aules improvisades a causa de la massificació dels centres, a molts dels quals, a més, s’han hagut de posar barracons. Centres estibats que superen amb escreix el nombre d’alumnes per al qual havien estat dissenyats i on alumnes i docents s’amunteguen és el nostre pa de cada dia. Per a més inri, el conseller Antoni Vera va dilatar els terminis del Pla d’Infraestructures (inicialment era de 2023-27) fins al 2034, i guanya així més temps per incomplir promeses.

Un malastruc parlaria d’una recepta evolucionada de tempesta perfecta:

Una Direcció General de Personal Docent i Centres Concertats que vol implantar un pla d’absentisme laboral, mesura reaccionària i irresponsable que afavoreix la persecució dels docents. Aquests serien sancionats en cas que emmalaltissin «massa» vegades davant la impossibilitat d’atendre la seva feina per causes de salut, tot i fer l’esforç de no causar IT i només absentar-se els dies estrictament necessaris.
Una Conselleria d’Educació i Universitats que executa sumàriament el SPRL i que, a més a més, no destaca per la seva diligència a l’hora de proveir d’infraestructures salubres, especialment quan parlam de centres públics.
Un Ministerio que no té ningú al volant sota el recer d’un Gobierno que fa anys que està executant un obscur pla d’aniquilació de la mutualitat que cuida la salut d’un milió i mig de funcionaris.

Un harúspex diria que desproveir de serveis de salut a un col·lectiu, exposar-lo als elements com ara temperatures fora del biaix regulat per normativa en un entorn patològicament desfavorable i sancionar-lo per emmalaltir és una obra mestra en les arts nefandes: privació de cobertura sanitària, entorn de treball insalubre i penalització econòmica. Les administracions es comporten amb els docents com els estats invasors que ofeguen pobles oprimits privant-los de les necessitats més bàsiques.

En conclusió: la salut dels docents està en perill i les administracions competents estan fent molt poca cosa o res per pal·liar aquesta situació —o el que és pitjor, estan intentant enfonsar encara més el col·lectiu docent dins el fang—. UOB Ensenyament no defallirà en la defensa d’unes condicions de salut i de treball dignes per al col·lectiu docent. UOB Ensenyament insta el Gobierno a gestionar amb responsabilitat el tema de MUFACE; insta la Conselleria d’Educació i Universitats a dotar dignament el SPRL i a dotar els centres de les infraestructures necessàries; insta també la Direcció de General de Personal Docent i Centre Concertats a renunciar al Pla d’Absentisme.

Palma, 28 de novembre de 2024

Consulta l’històric de les nostres circulars

Conciliació familiar: el govern ven el cel, però els docents queden a terra

19 de novembre de 2024

by Unió Obrera Balear

Circular 318/2024

Malgrat que el partit en el govern es presenta com a referent en matèria de conciliació familiar, la realitat demostra que encara queda un llarg camí per recórrer. UOB Ensenyament vol fer evident que, ara com ara, existeixen mancances importants que afecten directament el benestar del personal educatiu i la seva capacitat de compaginar la vida laboral i familiar.

En primer lloc, les instruccions que regulen les excedències per cura de fills o familiars continuen sent presoneres dels trimestres escolars. Aquesta rigidesa imposada per l’Administració no només limita dràsticament la flexibilitat que els docents necessiten per adaptar-se a les seves circumstàncies familiars, sinó que també fa naufragar la conciliació real amb la qual aquest govern s’autoelogia. Davant aquesta situació, UOB Ensenyament ha aconseguit algunes victòries parcials: un dels èxits ha estat aconseguir que en determinats casos, degudament justificats, es pugui flexibilitzar el període de les excedències i eludir aquesta vinculació forçosa als trimestres, una passa essencial per avançar cap a un model de conciliació més just.

Tanmateix, això no és suficient: s’han de modificar les instruccions de les excedències i permisos de reducció de jornada per raons de guarda legal perquè es desvinculin definitivament de les dates dels trimestres escolars. Però això no és tot: també consideram prioritari, com està establert a altres comunitats autònomes, que l’excedència sigui fraccionable. Actualment, els docents només poden gaudir d’aquesta excedència una vegada per subjecte causant, fet que limita enormement la seva capacitat de gestionar situacions familiars a llarg termini. UOB Ensenyament considera que, per avançar cap a una conciliació familiar efectiva, és imprescindible que aquesta excedència pugui ser utilitzada de manera fraccionada.

Per altra banda, volem subratllar la urgent necessitat que des de l’autonomia es pressioni en la retribució del permís parental, ja que és fonamental per a les famílies poder disposar de temps per a la cura i atenció dels infants en moments crucials del seu desenvolupament, com és l’inici de les diferents etapes educatives. Actualment, aquest permís es pot gaudir de forma no retribuïda, fet que suposa un greuge econòmic per totes aquelles famílies que l’han de gaudir ara i no en el futur.

A més, reclamem, d’una vegada per totes, el reconeixement del dret de gaudi de dies sense sou pels interins. La situació actual crea una desigualtat inacceptable entre docents amb situacions administratives diferents, i és fonamental que el sistema educatiu sigui igualitari. De la mateixa manera, proposem la incorporació de dies personals retribuïts per a tots els docents, tal com en gaudeixen la resta de funcionaris de l’estat. Aquesta flexibilitat no només contribuiria al benestar emocional i mental dels docents, sinó que també repercutiria positivament en el rendiment laboral i facilitaria en gran manera la conciliació familiar.

I xerrant de drets, és essencial que els docents tinguin reconegut el dret de cuidar els seus infants els dies que aquests estan malalts. Permetre que els docents s’absentin per cuidar els seus fills sense penalitzacions contribueix no només al benestar dels infants, sinó també a la tranquil·litat i la productivitat dels que sumem en una tasca tan exigent com és la d’educar. El permís de “deure inexcusable” per acompanyar els infants al metge durant el temps indispensable per efectuar la visita és clarament insuficient.

Aquesta anàlisi de la realitat posa de manifest que les mesures de conciliació que tant promou el Govern de la senyora Prohens són, en molts casos, insuficients i poc adequades per a les necessitats reals del col·lectiu docent. Per tant, instam l’Administració que es ven com a pionera de la conciliació a adoptar mesures reals i efectives que garanteixin drets laborals i familiars igualitaris i flexibles per a tots els treballadors de l’educació.
La conciliació entre la vida laboral i familiar ha de ser un pilar fonamental de les polítiques educatives. UOB Ensenyament continuarà incansable lluitant per garantir que aquests drets no siguin només una promesa buida.

Palma, 19 de novembre de 2024

Consulta l’històric de les nostres circulars

Voldrien mort el català

12 de novembre de 2024

by Unió Obrera Balear

Circular 317/2024

La llengua catalana es troba en perill de mort. Aquesta afirmació, tot i que sembli catastrofista, és certa. Les notícies, estudis, reportatges i documentals que es publiquen referents a la seva salut així ho corroboren.

L’aspecte més greu és segurament el retrocés que pateix entre els joves, que són el futur de la societat. Però és que, a més, aquells que intenten fer-ne ús són increpats i perseguits. Per altra banda, durant els darrers vint anys els centres han patit un procés de castellanització evident, no només per part de l’alumnat no catalanoparlant, sinó també per part dels que la parlen i del professorat. Quant als primers, són clarificadores les gràfiques publicades a l’Anuari de l’Educació de les Illes Balears, segons les quals un 76% dels menors de vint anys a les Illes Balears no fan servir el català mai en família i, encara més dramàtic, un 86% dels menors de vint anys no el fan servir mai amb els amics. Pel que fa als docents, percebem en algunes ocasions certa laxitud en el manteniment de la llengua catalana com a llengua vehicular de les classes. UOB Ensenyament fa anys que demana que Inspecció faci la seva tasca de vigilar que els projectes lingüístics de centre es compleixin.

I l’Administració com ajuda a solucionar tot això? Doncs estrangulant encara més el català, menystenint-lo i minorant-lo dia a dia, així com s’ha fet saber des de la Unió Europea. Per què hi ha exempcions d’avaluació del català per als nouvinguts? UOB Ensenyament ha demanat històricament posar-hi fi. Hi ha exempcions de castellà per als no castellanoparlants? Sorpresa: no n’hi ha. Per què a les proves de la PBAU es permet un major nombre de faltes ortogràfiques en català que en castellà? Per què la Conselleria d’Educació i Universitats s’entesta a engegar plans pilots que costen una fortuna i que només serveixen per accelerar la desaparició de la llengua catalana? El col·laboracionisme de l’Administració no acaba aquí: el desprestigi del col·lectiu docent a través del qüestionament de la professionalitat i capacitació per dur a terme la seva tasca ha permès que als docents sovint els manquin eines efectives no només per desenvolupar la seva tasca amb idoneïtat, sinó també per poder dur a terme una defensa sòlida i ferma de la llengua catalana dins els centres. I quina és la cirereta de tot aquest pastís? Doncs el conseller d’educació Antoni Vera afirmant, sense posar-se vermell, que no creu en la immersió lingüística. En què creu aleshores ell, com a llicenciat en Filologia Catalana? És curiós que el conseller no cregui en la immersió lingüística quan la majoria d’agents socials consideren que és el millor camí cap a la cohesió social.

Però els atacs i menyspreus no venen només de l’Administració; els sectors més reaccionaris de l’estat, amb connivència amb alguns mitjans de comunicació, es dediquen diàriament a escampar desinformacions i acusacions —o directament insults i faltes de respecte. En aquest sentit, el passat dia 4 de novembre de 2024 (no de 1950, com pot semblar a primera vista), el “senyor” Rafael del Moral encetava un article amb aquesta repugnant frase: Los chicos que estudian en catalán son perdedores—. També és habitual que es parli d’imposició ideològica fent referència al català o que es facin afirmacions tendencioses quan el Govern intenta fomentar-ne l’ús. Així mateix, la dicotomia entre balear i català és arma usual de l’espanyolisme més ranci.

Desgraciadament, tots aquests exemples no són fets aïllats. Basta una breu cerca per internet per veure que són el pa de cada dia.

I com es pot revertir aquest camí de difícil retorn?

UOB Ensenyament té molt clar que s’ha d’impedir que el català segueixi aquesta deriva que el durà, si no s’hi posa remei, a ser una llengua residual i merament folklòrica en un territori que històricament l’ha tenguda com a pròpia.

Per començar, s’ha d’incentivar el grau de Llengua i Literatura Catalanes per augmentar el nombre de professionals que es dediquin no només a la docència, sinó també a totes aquelles tasques enfocades a la dinamització, a la promoció de l’ús i a tot allò que ajudi el català a consolidar-se i mantenir-se com a llengua de prestigi. En aquest context, UOB Ensenyament defensa un sistema educatiu exclusivament en català com a única via vàlida per aconseguir el ple assoliment de la competència comunicativa en llengua catalana de l’alumnat. També és necessari disposar d’una bona oferta d’activitats extraescolars que potenciïn la llengua: contacontes, teatre, tallers de jocs populars… així com l’opció d’intervenir en els esplais, amb racons de jocs dirigits i altres activitats que fomentin l’ús del català.

UOB Ensenyament ha reivindicat el retorn del Servei d’Ensenyament del Català des del moment de la seva desaparició, i així ho continuarà fent. La seva era una tasca molt valuosa d’elaboració de material i d’intervencions dins les aules que els docents no sempre tenen temps de dur a terme.

Per altra banda, tot i que l’ensenyament és una part fonamental per garantir la bona salut de la llengua, no és suficient. També s’han de promoure línies de treball, accions i mobilitzacions en què es pugui involucrar tant la comunitat docent com la societat en general per tal d’aconseguir la normalització efectiva de la llengua pròpia.

Així, actuar al món educatiu no és ni de bon tros suficient: és necessari engegar una aposta ferma per promoure la llengua dins la societat en general. El català ha perdut força a tots els sectors i àmbits socials, i això no ho solucionarà l’Administració si no se l’obliga. Cada persona de les Illes Balears ha de ser conscient de la importància del seu paper: usar i defensar la llengua a tots els àmbits, exigir que es respectin els drets dels catalanoparlants i, en definitiva, evitar l’extinció del català, són deures de cada un de nosaltres.

Palma, 12 de novembre de 2024

Consulta l’històric de les nostres circulars

No es poden substituir recursos per discursos: Increment insuficient i mal distribuït davant el Desafiament Educatiu

31 de gener de 2024

by Unió Obrera Balear

Consulta l’històric de les nostres circulars

Circular 300/2024

L’any 2024, el pressupost d’educació a les Illes Balears ha arribat als 1.358,8 milions d’euros, marcant un increment del 7,5% respecte al 2023. Tot i que aquest augment és destacable, especialment en comparació amb els 1.066,7 milions d’euros del 2022, encara queda curt respecte a les necessitats i expectatives del sistema educatiu, així com de les recomanacions internacionals. També és, i molt, qüestionable l’assignació que se’n fa d’aquest.

Per posar-ho en perspectiva, mentre la nostra autonomia destina 998 € per càpita a l’educació, el País Basc en destina 1.445 i Navarra, 1.349. Idò, si ho revisem, ens trobam, en termes relatius, a la 12a posició del rànquing de comunitats en inversió educativa. Així mateix, mentre que la despesa pública total a Espanya en educació respecte al PIB és del 5%, a les Illes Balears només arriba al 4,2%, quedant per sota de les recomanacions de la Comissió Europea de dedicar-hi, un mínim d’un 7%, o de la UNESCO de què sigui del 5%.

Analitzant el desglossament del pressupost es pot veure que la despesa en personal docent ha augmentat en 30,5 milions d’euros respecte al 2023. La pregunta crucial és: serviran, realment, aquests milions per millorar les condicions sociolaborals d’un col·lectiu que està de cada vegada més esgotat i desprestigiat?

L’educació inclusiva també ha vist incrementada, tot i que de manera insuficient, la seva partida, passant dels 120 milions d’euros del 2023 als 151 milions d’euros del 2024. Ara bé, hi ha una altra cara de la moneda: la partida de drets i diversitat ha minvat en més de 5 milions.

Per altra banda, hi ha altres diferències interanuals en algunes partides que ens preocupen, i molt.

La primera és la desaparició de la partida destinada a planificació i normalització de la llengua catalana i l’increment, paral·lel, dels “Altres serveis a l’ensenyament” en, aproximadament, 20 milions. Us sona d’alguna cosa aquesta quantitat? A nosaltres, sí, són els 20 milions, de només un trimestre, per donar serveis de segregació lingüística a l’escola. Al mateix temps, es reserven 750.000€ en concepte de “garantia de llibertat lingüística”. De veritat que aquesta ha de ser la prioritat de la nostra escola pública?

La segona qüestió que ens sorprèn és que la inversió en formació del professorat no només no augmenta, sinó que disminueix en un 0’11%, quan la formació permanent del professorat emergeix com un pilar bàsic en el desenvolupament educatiu i la construcció del procés d’ensenyament-aprenentatge. El professorat, en la seva funció central de transmetre coneixements i fomentar el desenvolupament integral dels estudiants, exigeix una preparació especialitzada (demanda històrica d’UOB Ensenyament, inclosa en l’Acord Marc 2023) i contínua. Una formació adequada capacita els educadors per comprendre les diversitats culturals, com adaptar-se als canvis i implementar mètodes d’ensenyament innovadors i inclusius. La importància de la formació del professorat rau en la seva capacitat d’influir de manera positiva en el futur de les generacions venidores i en la creació d’una societat informada, crítica i socialment responsable. No obstant això, sembla que aquesta no és la prioritat de la nostra Conselleria.

Finalment, però no menys important, és l’increment exponencial del capítol d’inspecció educativa. No ho negarem, un increment del 148,33% respecte de l’any anterior ens fa saltar les alarmes, especialment després de l’esmena als pressupostos presentada pel partit d’ultradreta VOX referent a l’augment de la plantilla d’inspectors i que resa textualment: «Reforzar la plantilla de inspectores en educación para preservar la enseñanza y la ausencia de intromisiones ideológicas».

En infraestructures, el pressupost ha passat dels 41 milions d’euros el 2023 a 47,7 milions el 2024, destinats a la construcció i millora de centres educatius. Malgrat aquest augment, cal tenir presents els increments inflacionaris que hi ha hagut en els pressupostos dels projectes ja iniciats.

En conclusió, encara que el pressupost d’educació de les Illes Balears per a l’any 2024 representa un avanç, continua sent insuficient per assolir els nivells desitjats de qualitat educativa. La falta d’inversió i la manca d’una distribució adequada es tradueixen en problemes com la baixada del nivell educatiu, l’abandonament escolar, la segregació lingüística i socioeconòmica i l’esgotament dels treballadors, entre d’altres. Això posa en relleu la necessitat d’un major compromís per part de les autoritats per garantir una educació de qualitat a totes les Illes Balears. Ja és hora que se substitueixin els discursos per recursos.

Palma, 31 de gener de 2024

Ús dels mòbils: la Conselleria només veu la punta de l’iceberg

23 de gener de 2024

by Unió Obrera Balear

Circular 299/2024

Demà, 24 de gener, se’ns ha convocat a la Mesa Sectorial d’Educació per a tractar i fer aportacions a les instruccions sobre la regulació de l’ús dels telèfons mòbils i dispositius electrònics als centres educatius. La coincidència amb la mesa de directors dels centres el mateix dia per a informar-los de la seva implementació ens fa sospitar que la conselleria no té cap intenció d’escoltar les nostres aportacions ni d’iniciar un veritable procés de negociació.

En aquest context, UOB Ensenyament fa una crida categòrica a no només limitar, sinó prohibir l’ús personal de telèfons mòbils i altres dispositius electrònics als centres educatius sempre que no respongui a una necessitat o activitat pedagògica.

Una vegada més, la Conselleria fa tard. UOB Ensenyament ja va posar de manifest totes les conseqüències negatives d’abusar dels telèfons mòbils als centres escolars, així com dels plans de digitalització precipitats i sense rigor pedagògic.

El posicionament d’UOB Ensenyament, definit per assemblea en el seu moment (curs 19-20), va ser la de treure els dispositius mòbils personals dels centres educatius de primària i secundària fins a finalitzar el primer cicle d’ESO, iniciativa capdavantera a l’estat en promoure la regulació de l’ús de mòbils personals a l’aula.

La manca d’acció i iniciativa de la Conselleria durant aquests darrers anys s’ha traduït en el fet que ara se’ns presenta un recull de normes que els centres han anat introduint discrecionalment sobre la marxa per gestionar una problemàtica que de cada any s’ha anat fent més grossa.

Lamentam que aquesta no sigui l’oportunitat perquè l’Administració prengui un paper protagonista en aquest assumpte transcendent per a l’educació. La Conselleria ens vol vendre la idea de llibertat a l’autonomia que donen als centres o claustres a l’hora de redactar les instruccions i normes. Des d’UOB Ensenyament entenem que donar flexibilitat als centres educatius significa més responsabilitat i feina que recau damunt les directives i els claustres. Serà responsabilitat de la coordinació TIC, de la comissió de convivència, d’una nova comissió o de la directiva? No ens equivoquem: això es diu passar la patata calenta, no voler enfrontar-se al problema i desmarcar-se de tenir aquesta problemàtica.

El que demanem no és una simple restricció com la presentada, sinó una involucració real de l’Administració educativa. L’escola requereix una resposta valenta de les autoritats per contrarestar les conseqüències negatives que l’ús no controlat d’aquests dispositius ha demostrat tenir en la qualitat educativa i la gestió quotidiana dels centres. Dades objectives revelen un augment alarmant de la dependència dels estudiants als telèfons mòbils, amb un impacte negatiu en el temps dedicat als estudis i les interaccions socials.

A més, permetre i normalitzar l’ús dels telèfons mòbils als centres ha comportat un augment dels casos de ciberassetjament, de les addiccions, les disputes, pèrdues i robatoris que han generat infinitat de conflictes la resolució dels quals ha recaigut sempre sobre les espatlles dels docents, especialment de les tutories. Per si no fos prou, la Policia Nacional de les Illes Balears ha constatat els últims mesos que els alumnes d’avui tenen el llindar de violència molt per sobre del que era habitual, una conseqüència més de l’abús de pantalles i que té un impacte nociu en la convivència dins les aules (insults, agressions, faltes de respecte, etc.).

Convidam el lector a reflexionar sobre aquest tema, que no afecta només els alumnes, sinó també les famílies i els docents. Aquests últims han vist com l’entrada massiva de les pantalles a les aules ha suposat una forta càrrega addicional de feina, amb un impacte negatiu sobre el seu dia a dia al centre. Veiem una evident desprotecció del professorat i un desconeixement per part de les famílies. Per això, volem destacar el paper fonamental que ha de recobrar aquesta figura, essencial dins la comunitat educativa.

En consonància amb el publicat la setmana passada, pensem que la normativa ha d’anar més enllà dels mòbils i dispositius electrònics personals: és imperatiu regular l’ús de les pantalles en general. I el que s’ha disposat a reglamentar la nostra Conselleria és només la punta de l’iceberg del problema.

Per part d’UOB Ensenyament demanem que no només hi hagi formació cap als docents i famílies, sinó que també proporcionin xerrades informatives per a tot l’alumnat de les Illes. A dies d’avui, són els equips d’orientació qui concreten aquestes xerrades amb diversos especialistes, però des d’UOB Ensenyament vegem necessari que sigui la Conselleria d’Educació qui tramiti i ofereixi aquesta formació.

Ensenyar als alumnes a gestionar el seu telèfon mòbil no ha de suposar una feina extra per als docents, sinó que són les famílies les que s’han de conscienciar i responsabilitzar d’aquest fet, i les que han d’impedir que els seus fills facin un mal ús dels mòbils. Els docents ja tenen prou feina per afegir-los sobre l’esquena tota la responsabilitat que implica educar en el bon ús de les noves tecnologies.

Palma, 23 de gener de 2024

Carta dels docents als Reis d’Orient

30 de novembre de 2023

by Unió Obrera Balear

30 de novembre de 2023

Circular 297/2023

Consulta l’històric de les nostres circulars

En un context en què el cost de la vida a les Illes Balears ha registrat un augment mitjà aproximat del 17% i un espectacular increment del 45% en els preus de l’habitatge en els últims cinc anys, és imperatiu abordar una qüestió urgent que afecta directament els docents de les Illes Balears: la manca d’adequació del complement de residència a la realitat econòmica de les Illes.

El complement de residència, definit amb una quantia específica per a cada illa té, suposadament, com a objectiu compensar econòmicament als docents pel nivell de vida més alt de la comunitat i així contribuir a equiparar el poder adquisitiu, incentivant als professionals a treballar a les zones amb preus més elevats. No obstant això, l’exponencial increment del cost de la vida, iniciat a les Pitiüses, però que s’ha anat expandint a la resta d’illes, només s’ha vist reflectit en una modesta actualització del citat complement en un 8% pel mateix període.

La crisi de l’habitatge és un factor clau en aquesta problemàtica, especialment a Eivissa i Formentera. Molts docents s’estan veient obligats a buscar alternatives en altres comunitats o fins i tot en el sector privat, que sovint ofereix condicions més atractives i una remuneració substancialment superior, especialment a determinades especialitats. Les mesures per abordar aquesta qüestió que estan oferint les nostres administracions, malauradament, estan sent molt minses i són simplement pegats a un problema major.

Les conseqüències d’aquest desfasament són evidents pel que fa al poder adquisitiu dels docents, però no es limiten només a aquestes, l’impacte educatiu és alarmant. Les dades indiquen que cada cop més especialitats es queden sense docents disponibles a les llistes d’interins, el que suposa una amenaça immediata per als estudiants, que veuen com no es cobreixen determinades places, afectant negativament el seu procés d’aprenentatge.

Per abordar aquest repte, és urgent que les autoritats educatives treballin conjuntament amb altres administracions per trobar solucions a aquest problema i revisin de manera exhaustiva i urgent el complement de residència de Mallorca, Menorca i Pitiüses. Un augment significatiu, alineat amb l’escalada del cost de la vida, no només seria un reconeixement just del valor dels educadors, sinó que també contribuiria a mantenir un col·lectiu laboral docent estable i compromès amb la tasca educativa. Les Illes Balears no poden permetre’s el luxe de veure com més docents es veuen obligats a prendre decisions difícils basades en pressions econòmiques. Un complement de residència just i actualitzat és una inversió no només en el benestar dels docents, sinó també en la qualitat de l’educació que es brinda als joves que seran els professionals del futur.

Seguiment del 2n Acord Marc

16 de novembre de 2023

by Unió Obrera Balear

16 de novembre de 2023

Circular 296/2023

Consulta l’històric de les nostres circulars

El segon Acord Marc signat el 27 de febrer de 2023, entès com un compromís significatiu per progressar en la recuperació i millora de les condicions sociolaborals i en la millora de la qualitat educativa, hauria de vincular la Conselleria d’Educació i Formació Professional pel que fa a l’estricta implementació de les diferents mesures adoptades i, fomentar, simultàniament, el diàleg social com a font essencial per a la consecució d’acords constructius.

Tot i que aquest Acord esdevé com un compromís heretat de l’anterior legislatura, és imperatiu que es mantingui i respecti al llarg dels anys independentment del color polític predominant a l’Administració. A més a més, la materialització del mateix en forma d’Acord del Consell de Govern atorga validesa i eficàcia jurídica a les propostes negociades amb totes les forces sindicals a la Mesa Sectorial d’Educació.

En aquest sentit, emperò, UOB reconeix que manté una certa actitud de reserva envers la Conselleria pel que fa a la consecució de les propostes incloses en el document. De fet, ja es pot constatar algun incompliment i diversos retards en relació amb aquestes.

És per l’anterior que resulta crucial fer un seguiment exhaustiu quant al desenvolupament i aplicació de l’Acord al llarg d’aquest curs, però també, i no menys important, donar-li continuïtat en un horitzó més llunyà.

Centrant-nos en el curt termini, les actuacions que UOB ha encetat i materialitzat van en dues línies d’acció diferents. Per una banda, hem destriat i jerarquitzat els punts de l’Acord pendents d’aplicar o de negociar al llarg d’aquest curs 2023-24 i que, per consonància amb l’anterior, exigirem insistentment mitjançant l’ús del torn obert de paraula a les diferents convocatòries de la Mesa Sectorial d’Educació. Per altra banda, també hem reclamat, via instància, a la Conselleria el compliment de diversos punts que, ara com ara, estan sense resoldre o s’han resolt incomplint l’establert.

Tot seguit, resumim cadascun dels punts que mereixen especial atenció i sobre els quals UOB ja ha iniciat el seguiment i, en determinats casos, les consegüents intervencions:

Complement de carrera professional. Malgrat ser una proposta ja negociada i ratificada com a Acord del Consell de Govern, UOB reclama que aquest complement sigui actualitzat igual que les altres retribucions complementàries.
Reducció de mitja jornada voluntària. UOB exigeix la modificació de l’Acord del Consell de Govern per estendre la reducció de jornada per motius particulars a tot el personal docent (no només al funcionariat de carrera), conforme a l’establert a l’Acord Marc.
Llicències per estudis. Es preveu el restabliment d’aquestes a partir del curs 2023-24, però en aquest sentit, encara ni ens han convocat per negociar el tema a Mesa ni tenim cap mena de previsió de quan es farà. Així, el que demanem és la negociació immediata i la convocatòria, ja per aquest curs, de llicències quadrimestrals, atès que ja no hi ha temps per les de caràcter anual, així com l’establiment de les bases per a les properes convocatòries.
Situació del professorat del Cos a extingir dels professors tècnics d’FP. Exigim de forma immediata la creació i l’aplicació d’un complement salarial de caràcter autonòmic que, almenys econòmicament, elimini el greuge comparatiu creat entre els funcionaris de carrera pertanyents al cos de professorat tècnic integrats al cos A1 i els que no s’hi han pogut integrar. A mesura que el temps avança, l’Administració està generant estalvis, ja que és altament improbable que, quan es decideixi implementar la mesura, aquesta tingui efectes retroactius.
Quines mesures socioeducatives per promoure un major ús de la llengua catalana fa l’Administració implantant la lliure elecció de llengua a les aules? Aquest assumpte, amb acords polítics ja sobre la taula, revesteix una importància crítica, malgrat que la comunitat educativa se n’ha sentit totalment marginada. Exigim establir, amb la màxima promptitud possible, un calendari per iniciar les negociacions a la MSE sobre aquesta qüestió preeminent a l’Acord Marc.
Cada vegada es notifiquen més agressions als docents i quan falten uns tres mesos per complir l’any des de la signatura de l’Acord Marc, termini establert per al compliment de la negociació d’un protocol per a les agressions als docents, encara no s’ha engegat cap mena de negociació sobre el protocol en qüestió. Cal donar-li celeritat i començar a treballar per pal·liar la creixent desmotivació, esgotament, ansietat i baixa autoestima que s’estén cada vegada més entre el col·lectiu docent.
Reclamam la determinació precisa de la quota real de 23 h de docència directa dels mestres d’educació infantil i primària a partir del curs 2024-25 i no continuar calculant-la a 25 hores (24 hores + 1 CHL). La definició acurada de la quota real dels mestres a 23 hores lectives de docència directa no només hauria de suposar una millora horària dels docents, sinó també un creixement dels docents efectius (aproximadament, unes 300 places). Aquesta mesura no només sumaria a la qualitat educativa, sinó que també possibilitaria una ampliació significativa de la concessió de comissions de serveis.
Vist l’augment de les temperatures en els darrers anys, associat al canvi climàtic, es fa indispensable un pla de climatització de centres abans d’acabar el curs 2023-24. Aquest pla ha de contemplar no només la climatització amb la instal·lació d’aire condicionat a les aules, sinó també amb la plantació i conservació d’arbres i zones verdes dins els centres educatius. Així mateix, promocionar l’adaptació bioclimàtica dels centres existents i que els de nova planta contemplin, entre d’altres, l’efecte refrigerant de la natura.
Increment 0,5% nòmina en funció del PIB. Queda pendent un possible nou increment salarial per a aquest 2023, el qual es faria efectiu els primers mesos del 2024. Es tracta d’una nova pujada del 0,5%, retroactiva des de gener del 2023, sempre que es doni la premissa que el creixement del PIB espanyol d’aquest any arribi al 2,1%, una xifra que sembla que pot ser assolida segons les darreres previsions de diverses entitats com l’OCDE o el Banc d’Espanya. Estarem a l’aguait de les estimacions i, si és necessari, exigirem amb determinació el que ens pertoca.

Per acabar, és essencial recordar que l’anterior és només un recull de temes considerats de prioritat absoluta per aquest curs, però que l’Acord Marc inclou 36 propostes i és necessari iniciar ja la línia de treball perquè tots puguin fer-se efectius amb la major brevetat possible.

Des d’UOB Ensenyament restarem vigilants al compliment íntegre de l’Acord Marc, tant en el fons com en la forma.