Com si visquéssim al Dia de la Marmota, el pressupost del Govern de les Illes Balears poc ha canviat els darrers cursos, sobretot el que pertoca a l’àmbit educatiu. Un any més s’han prorrogat els pressuposts.
Què implica aquesta pròrroga? Doncs que la despesa pública en educació a les Illes Balears per al 2026, serà d’un total de 1.416,5 milions d’euros, que equivalen a un 4,2% del PIB.
Es mereix la nostra educació un percentatge tan baix? Volem recordar que la despesa total a l’Estat espanyol en educació respecte al producte interior brut (PIB) és del 5% i, per tant, les Illes queden per sota de les recomanacions de la Comissió Europea de dedicar-hi un mínim del 7% del PIB. Així, Balears està per sota, tant de la mitjana estatal com de les recomanacions internacionals.
Per posar en relleu la xifra destinada a educació a les Illes Balears, 1.416,5 milions d’euros, l’hem de comparar amb altres regions de l’Estat. A tall d’exemple, a Catalunya la partida destinada a educació durant l’exercici 2025 va ser de 7.500 milions, al País Basc de 3.247,5 milions i a Andalusia de més de 9.000 milions.
Quin és el resultat de tot això? La despesa mitjana per alumne a l’educació no universitària a l’Estat espanyol se situa aproximadament en 6.622 € per alumne i any, segons el Sistema Estatal d’Indicadors de l’Educació del Ministeri d’Educació. La despesa pública que fan les Illes Balears per alumne basades en dades oficials situen el cost mitjà per alumne al voltant de 5.900 € anuals, versus el País Basc o Navarra que poden superar els 8.000 € o els 9.000 € per alumne.
Idò, mentre a les Illes Balears es destinen a educació 998 € per càpita, el País Basc hi consigna 1.445 € o Navarra ho fa amb 1.349 €. Per tant, en termes relatius ens trobem molt per davall la mitjana de l’Estat i en 12a posició del rànquing de comunitats en inversió educativa.
Quina ha estat l’execució del pressupost de 2025? Un altre punt que UOB Ensenyament vol deixar palès és quina va ser l’execució dels pressuposts aprovats l’any 2025. Per molt que la dada exacta d’execució final del pressupost d’educació de 2025 a les Illes Balears encara no és pública, sí que es poden donar estimacions bastant fiables basades en el comportament habitual dels pressuposts autonòmics. Així les coses, dels 1.416,5 milions d’euros pressupostats, 1275 milions d’euros haurien estat executats, cosa que equivaldria tan sols a un 3,7% del PIB.
Quina és la reivindicació de UOB Ensenyament? A les darreres eleccions sindicals de 2022, al programa electoral exigíem assolir un pressupost educatiu del 6% del PIB com a mínim, d’acord amb la Declaració Incheon 2030 de la UNESCO i atès l’infrafinançament històric de les Illes Balears.
Quina és la prioritat de la Conselleria d’Educació?
El conseller Antoni Vera menysprea l’educació pública i s’entrega a l’escola concertada. El passat 5 de març anunciava novament més recursos per tal d’equiparar les condicions de les escoles concertades a les de la pública.
Aquest fet ja queda palès als pressupostos aprovats el juliol de 2025 en els quals l’educació pública augmentava un 8,51% el seu pressupost respecte del 2024 i, en canvi, l’educació concertada augmentava el seu pressupost un 13,37%.
En lloc de reforçar l’educació pública amb més recursos, planificació i una aposta decidida per la qualitat i l’equitat, UOB Ensenyament observa com s’impulsen mesures que consoliden i amplien el paper de l’escola concertada dins el sistema educatiu. Aquestes polítiques generen un desequilibri que posa en perill l’escola pública i, per tant, el seu paper vertebrador.
El conseller Vera, mentre tanca centres públics, aposta per una reducció d’hores lectives dels docents de la concertada, dota d’Auxiliars Tècnics Educatius (ATE) cada centre concertat, mentre que els centres públics tenen carències de suport, entre altres mesures.
En conseqüència, aquesta pròrroga deixa poca capacitat per introduir canvis a l’escola pública, la dificultat d’impulsar noves polítiques educatives, de programes innovadors o de trobar-nos en un retard en les millores com, entre altres, un pla d’infraestructures real i la reducció de ràtios.
L’educació pública és l’única que garanteix l’accés universal, la inclusió i la igualtat d’oportunitats. Per això, a UOB Ensenyament li sembla especialment preocupant que, en un context de necessitats creixents a tots els nivells als centres públics, es prioritzin mesures que afavoreixen altres models de gestió educativa.
Palma, 10 de març de 2026