Categoria: Circulars Dignificació Docent

Per la dignificació de la tasca docent (III). Nòmines

Circular 320/2025

Quan pensem en les Illes Balears, les imatges que ens venen al cap són clares: platges d’arena blanca, aigües cristal·lines, un clima envejable i un estil de vida idíl·lic que atrau milions de visitants cada any. Però per als qui vivim aquí tot l’any aquesta postal turística dista molt de la realitat quotidiana. Mentre els turistes gaudeixen d’aquest paradís, els residents ens enfrontem a una situació econòmica que cada vegada més ens complica la vida, i l’habitatge és el principal obstacle del cost de vida, l’ascens del qual sembla imparable.

Segons les darreres dades de l’INE, la taxa d’inflació interanual a les Balears se situa al 2,8 %, amb un IPC acumulat del 3,3 % l’últim any. Aquesta tendència, que ja fa anys que s’arrossega, ha arribat a xifres alarmants: un 5,7 % el 2022 i un 6,3 % el 2021. Les Balears són, així, la segona comunitat amb les taxes d’IPC més elevades d’Espanya, només superada per Euskadi. Ser “líders” en alguna cosa no sempre és un avantatge.

A primera vista, podria semblar que la situació no és catastròfica. Si comparem els augments d’inflació amb les retribucions dels docents, veiem que els salaris han crescut aproximadament un  20 % en la darrera dècada, mentre que la inflació acumulada ha estat del 24,3 %. Però aquesta aparent estabilitat s’esfondra quan mirem el veritable taló d’Aquil·les: l’habitatge.

Habitatge: Un luxe inabastable

El 2024 les Balears s’han consolidat com la regió amb l’increment dels preus de l’habitatge més alt d’Espanya. Segons un darrer informe del quart trimestre de 2024, el preu per metre quadrat ha augmentat un 11,3 % interanual, i ha arribat als 3.094 €/m², molt per sobre de la mitjana nacional (1.701 €/m²). En el mercat de lloguer la situació no és millor: els preus han pujat un 9,5 % interanual, amb una mitjana de 18,06 €/m²/mes, només superats per Barcelona i Madrid.

El panorama a llarg termini és encara més preocupant. En els darrers deu anys els preus de l’habitatge han crescut un 109 % a les Balears, en comparació amb el 29 % de la mitjana nacional. Els lloguers han experimentat una escalada del 158%, i han passat d’una mitjana de 562 € mensuals per un pis de 80 m² el 2014 a uns desorbitats 1.451 € mensuals el 2024. Davant aquestes xifres, queda clar que la pèrdua de poder adquisitiu és més que evident i que el somni de viure al paradís balear s’ha convertit en un malson.

UOB Ensenyament: Propostes clares i urgents

Davant aquest escenari, UOB Ensenyament fa una crida a les administracions per actuar amb decisió. És urgent actualitzar els complements de residència per als docents de les Illes Balears. I mentre aquesta mesura no arriba, instem la Conselleria d’Educació i Centres Concertats a establir un complement autonòmic que compensi l’increment desmesurat del cost de vida. No és suficient crear “pegats” com els complements de difícil cobertura, que no beneficien tot el col·lectiu. Cal una solució integral i sostenible.

A més, reclamem una revisió de les ajudes socials. Les ajudes autonòmiques per a fills menors de divuit anys o per estudis, així com les estatals per a l’assistència sanitària (exclusives del funcionariat de carrera), han romàs inalterades durant anys. Només per posar un exemple: una ajuda per fills menors de 18 anys que no arriba a 40 euros mensuals és un despropòsit i una prova que la conciliació familiar no és una de les prioritats de l’Administració. Aquesta manca de suport crea una sensació d’injustícia, sobretot en comparació amb altres col·lectius. Els docents no volem ser més, però tampoc no estem disposats a continuar sent considerats professionals de segona.

Retribucions i condicions laborals: Un compromís incomplert

Pel que fa als complements retributius, el complement de tutoria no ha experimentat cap revisió des de la seva creació. Es va prometre una negociació en la Mesa Sectorial d’Educació el curs 2023-2024, però, com passa sovint en aquesta casa, la resposta ha estat el típic “en parlarem quan toqui”. El mateix passa amb la carrera professional: l’Acord Marc signat el febrer del 2023 estableix que les quantitats s’han d’actualitzar per equiparar-les amb les d’altres treballadors del sector públic, però això sembla lluny de materialitzar-se. El segon tram d’aquesta carrera, susceptible de ser avançat a gener de 2025 segons el rumb econòmic, també és un miratge.

Per acabar-ho d’adobar, la gratificació per hores extraordinàries continua sent irrisòria. Mentre altres funcionaris perceben dietes de més de noranta euros per comissions que impliquen pernoctació fora de casa, els docents rebem poc més que un dia de compensació, i això si tenim la sort que la direcció del centre sigui generosa.

Un paradís amb massa obstacles

Els docents de les Illes Balears vivim en un “paradís” que sovint sembla més un laberint ple de trampes. Entre la inflació, els preus abusius de l’habitatge i la manca de suport administratiu, així com la sobrecàrrega de feina, les ràtios pels núvols i la pèrdua de prestigi de la professió —fomentada per alguns partits polítics i mitjans de comunicació—, mantenir la motivació i la dedicació esdevé una veritable gesta. Alguns comencen a pensar que més valdria ensenyar “supervivència econòmica” i molts d’altres deixen la docència perquè l’empresa privada els hi ofereix millors condicions. Fins quan la Conselleria d’Educació i Universitat permetrà que hi hagi un gran nombre de places buides perquè els docents que les haurien d’ocupar troben alternatives millors per guanyar-se la vida?

Malgrat tot, els professionals que continuem a les aules, amb passió i compromís, formam les futures generacions. Però potser, només potser, ja és hora que les Illes Balears esdevinguin no només un paradís turístic, sinó també un lloc on els docents puguin viure i treballar amb dignitat.

Palma, 21 de gener de 2025

Per la dignificació de la tasca docent (II). Salut

Circular 319/2024

La salut dels treballadors és un dels aspectes clau d’una feina digna. Una empresa —o administració— que no es preocupa per aquesta qüestió és una empresa irresponsable.

UOB Ensenyament ja va manifestar la seva preocupació per la possible desaparició de MUFACE en un comunicat. Ara mateix, la situació pot desembocar en dos escenaris diferents: en primer lloc, és possible que es renovi el concert, fet que suposaria un manteniment de l’statu quo; en segon lloc, que el concurs quedés desert. Si el concert es renova, suposadament, serà perquè el Gobierno i les entitats asseguradores han arribat in extremis a un acord econòmic. Això, en qualsevol cas, no garantiria una solució a llarg termini, sinó que, previsiblement, seria ajornar el problema fins a la data que s’hagin de tornar a negociar les condicions de renovació del concert. El segon escenari és encara més distòpic: el concurs queda desert i l’Administració es veu obligada a migrar cap a l’INSS tots els mutualistes que tinguessin concertat el servei de salut amb una de les asseguradores privades. Això pot passar en dos moments diferents: bé el 31 de gener, bé el 30 de setembre en cas que l’Administració faci ús de la clàusula en virtut de la qual, en cas de quedar el concert desert, les asseguradores han de mantenir el servei en les mateixes condicions actuals durant un període extra de 9 mesos. Val a dir que una de les tres asseguradores ha manifestat i demostrat documentalment que, en cas d’haver d’oferir el servei actual durant un any més, la seva fallida tècnica està garantida.

MUFACE està donant servei aproximadament a un milió i mig de funcionaris de l’Estat, d’entre els quals al voltant d’un milió tenen proveïdors de salut privats. La resta estan sota la cobertura de l’INSS. La desaparició de MUFACE suposa que aquest “milió” de beneficiaris han de migrar cap a l’INSS, ens col·lapsat que, avui dia, es veuria instantàniament avassallat per l’augment sobtat de sol·licituds. Per evitar que la desaparició de MUFACE fos traumàtica, el procés s’hauria d’executar de forma gradual i minuciosament planificada. No sembla que aquest sigui el cas.

Un dels col·lectius damnificats de forma immediata seria el dels jubilats. Es tracta del biaix, en termes d’edat, més vulnerable. En molts casos, els jubilats no han migrat a l’INSS perquè encara hi ha metges que consenten cobrar una misèria per la relació que tenen amb pacients que coneixen des de fa dècades.
UOB Ensenyament
és conscient que aquesta és una qüestió estatal, però insta el conseller d’Educació i Universitats, senyor Antoni Vera, a utilitzar tots els recursos que té a l’abast per exigir al Gobierno que doni una resposta satisfactòria a aquesta problemàtica. 

Però la desaparició de MUFACE no és l’única amenaça vigent que plana sobre la salut dels treballadors docents de les Illes Balears. Tal com UOB Ensenyament ja va denunciar en un comunicat fa algunes setmanes, el Servei de Prevenció de Riscos Laborals de Personal Docent (SPRL), referent a tot l’Estat, està en risc d’immediata desaparició. El patró no només li nega els recursos necessaris per afrontar aquesta problemàtica, sinó que, a més, es dedica a posar-li bastons a les rodes.

UOB Ensenyament es demana sincerament si el fet que el SPRL sigui un servei públic suposa un problema per a la Conselleria d’Educació i Universitats. També, si per aquest fet, el SPRL quedarà desatès i mancat d’eines per justificar-ne una ulterior privatització —tal com passa a les illes de Menorca, Eivissa i Formentera, i part de Mallorca, on és l’empresa PREVIS qui presta aquests serveis—.

Però falta el primer episodi: l’amenaça fantasma del protocol d’absentisme laboral. L’execució sumària de MUFACE i el SPRL són només les primeres passes de l’epidèmia. La Direcció General de Personal Docent i Centres Concertats, dirigida pel senyor Ismael Alonso, ha manifestat recentment la intenció de posar en marxa un pla d’absentisme laboral per als docents similar al que ja existeix per al personal de la CAIB: control d’absències per baixes que no donin lloc a una Incapacitat Temporal (IT), tal com va denunciar UOB Ensenyament el curs passat. Això entra en conflicte amb un dels punts de l’acord Marc —el punt 24, concretament— que fa referència a l’eliminació de la penalització retributiva per les absències de menys de 5 dies. El que pretén la Direcció General és limitar en un nombre màxim de 4 vegades per curs la possibilitat d’absentar-se per malaltia sense que es generi una IT. UOB Ensenyament s’oposa frontalment a aquesta mesura perquè suposa un greuge evident: el grau d’exposició a malalties i contagis dels docents és molt més elevat que el del personal de la CAIB. Els docents estan en contacte permanent amb una gran quantitat d’individus que, a més, pertanyen a un col·lectiu susceptible de portar i transmetre malalties, moltes d’elles no extremadament greus —grip, per exemple—, però que poden causar fàcilment una absència del docent al lloc de feina d’un o dos dies; per altra banda, la mateixa naturalesa de la tasca docent —especialment a infantil i primària— pot potenciar el contagi de certes malalties, fet que exposa el col·lectiu docent més que altres a patir baixes per motius de salut. 

Però la desídia de l’Administració vers la salut dels seus treballadors no acaba aquí. Desgraciadament, en els darrers anys s’ha convertit en un fet habitual treballar a temperatures insalubres. Així mateix, el panorama general és que els centres perdin espais, com ara biblioteques, zones d’esplai, departaments, etc., que acaben convertits en denigrants aules improvisades a causa de la massificació dels centres, a molts dels quals, a més, s’han hagut de posar barracons. Centres estibats que superen amb escreix el nombre d’alumnes per al qual havien estat dissenyats i on alumnes i docents s’amunteguen és el nostre pa de cada dia. Per a més inri, el conseller Antoni Vera va dilatar els terminis del Pla d’Infraestructures (inicialment era de 2023-27) fins al 2034, i guanya així més temps per incomplir promeses.

Un malastruc parlaria d’una recepta evolucionada de tempesta perfecta:

  • Una Direcció General de Personal Docent i Centres Concertats que vol implantar un pla d’absentisme laboral, mesura reaccionària i irresponsable que afavoreix la persecució dels docents. Aquests serien sancionats en cas que emmalaltissin «massa» vegades davant la impossibilitat d’atendre la seva feina per causes de salut, tot i fer l’esforç de no causar IT i només absentar-se els dies estrictament necessaris.
  • Una Conselleria d’Educació i Universitats que executa sumàriament el SPRL i que, a més a més, no destaca per la seva diligència a l’hora de proveir d’infraestructures salubres, especialment quan parlam de centres públics.
  • Un Ministerio que no té ningú al volant sota el recer d’un Gobierno que fa anys que està executant un obscur pla d’aniquilació de la mutualitat que cuida la salut d’un milió i mig de funcionaris.

Un harúspex diria que desproveir de serveis de salut a un col·lectiu, exposar-lo als elements com ara temperatures fora del biaix regulat per normativa en un entorn patològicament desfavorable i sancionar-lo per emmalaltir és una obra mestra en les arts nefandes: privació de cobertura sanitària, entorn de treball insalubre i penalització econòmica. Les administracions es comporten amb els docents com els estats invasors que ofeguen pobles oprimits privant-los de les necessitats més bàsiques. 

En conclusió: la salut dels docents està en perill i les administracions competents estan fent molt poca cosa o res per pal·liar aquesta situació —o el que és pitjor, estan intentant enfonsar encara més el col·lectiu docent dins el fang—. UOB Ensenyament no defallirà en la defensa d’unes condicions de salut i de treball dignes per al col·lectiu docent. UOB Ensenyament insta el Gobierno a gestionar amb responsabilitat el tema de MUFACE; insta la Conselleria d’Educació i Universitats a dotar dignament el SPRL i a dotar els centres de les infraestructures necessàries; insta també la Direcció de General de Personal Docent i Centre Concertats a renunciar al Pla d’Absentisme.

Palma, 28 de novembre de 2024

Per la dignificació de la tasca docent


Circular 316/2024

La figura docent és un element clau per al bon desenvolupament de la societat. Una societat que menysprea els docents és una societat condemnada a estar sotmesa als desitjos dels tirans; en conseqüència, la docència de qualitat és un dels pilars bàsics d’una societat sana i democràtica. Tots hem tingut mestres i professors que ens han guiat, ajudat, influït i inspirat en algun moment de la nostra vida: és innegable que la feina que feim és necessària.

És necessari combatre les acusacions contra el col·lectiu referents a intromissions ideològiques, manca de professionalitat, abús de poder o feina de luxe (en aquest sentit, i en clau d’humor, recomanam la lectura del llibre Tres mesos de vacances, de Neus Rossell) que s’han anat esputant durant els darrers anys des d’alguns sectors polítics i amb la inestimable ajuda i connivència d’alguns mitjans de comunicació. Atorgar als docents el reconeixement social adequat, dotar-los dels recursos necessaris per desenvolupar la seva tasca i oferir-los unes bones condicions sociolaborals són fonamentals per fer més atractiva aquesta professió.

Així mateix, és necessari tornar a l’essència de la tasca docent, que és instruir i educar: cal acabar amb la burocràcia i les reunions inútils; cal retornar la confiança en la professionalitat dels professionals de l’educació i acabar amb informes i paperassa inquisidora; finalment cal, amb urgència, considerar el docent com una autoritat dins l’aula. 


Des de UOB Ensenyament volem anunciar l’inici d’una campanya destinada a abordar la urgent necessitat de dignificar la tasca docent, una professió essencial per al futur de la nostra societat. La situació actual del nostre sector exigeix una acció decidida i col·lectiva, atès que cada dia s’intensifiquen els desafiaments als quals ens enfrontem: la manca de reconeixement social, unes condicions laborals que van en retrocés i una creixent pressió que deteriora la nostra qualitat professional.

La campanya de dignificació de la tasca docent impulsada per UOB Ensenyament cerca posar el focus en la importància de la nostra feina, destacant el valor que aportam a la societat. Tot i que aquesta iniciativa neix del nostre sindicat, fem una crida a tota la comunitat educativa per enriquir-la amb les seves aportacions i idees i, especialment, per ajudar a difondre-la. La dignificació d’aquesta professió no és una tasca exclusiva de cap organització; és responsabilitat de tots nosaltres: els docents. Ens hem de fer valer i exigir el respecte i les condicions que mereixem.

A partir d’aquesta setmana publicarem diferents recursos que contribueixin a generar debat, reflexió i consciència. Així, i de forma alterna, anirem compartint “píndoles” informatives que tractaran aspectes concrets de la nostra professió, respostes a afirmacions recurrents que sovint menystenen la nostra feina, biografies de docents il·lustres que han deixat empremta en la història, així com proclames que reivindiquin la nostra tasca. 

  
Junts podem revertir la situació i dignificar la nostra professió com es mereix. Esperem les vostres aportacions i agraïm la vostra col·laboració i suport en la difusió d’aquesta campanya.

Palma, 30 d’octubre de 2024