Categoria: Comunicat premsa

100% en català ara i sempre. UOB Ensenyament rebutja el model lingüístic que planteja la LEIB

COMUNICAT DE PREMSA

Des d’UOB Ensenyament rebutjam el model lingüístic que planteja la LEIB ja que consideram que en un context de clar retrocés quan a l’ús social de la llengua i nivell de competència comunicativa dels parlants, l’única opció per garantir-ne la supervivència així com contribuir a la integració dels nouvinguts passa per un model d’ensenyament plenament en català. 

Divendres dematí vàrem tenir una reunió bilateral amb la presència del Conseller, Martí March i el Secretari General, Tomeu Barceló per tractar el model lingüístic de la LEIB així com ha quedat després d’haver acabat la ponència en el Parlament de les Illes Balears. 

Així les coses, el redactat de l’article 133.3 vendria a blindar el Decret de Mínims de l’any 1997 elaborat pel PP amb una diferència, si el Decret de Mínims deixava en mans dels centres el fet de fixar un percentatge superior al 50% del còmput horari en llengua catalana, ara la LEIB vincula aquest possible increment al fet de garantir la competència comunicativa dels alumnes en acabar la seva escolarització obligatòria.

No només consideram insuficient aquest percentatge del 50% del còmput horari sinó que veiem molt delicat el redactat actual ja que no explicita quin seria l’indicador a tenir present perquè de manera real es pogués determinar la competència en llengua catalana (oral i escrita) en totes i cada una de les etapes del sistema educatiu: Infantil, Primària, Secundària, Batxillerat i Cicles Formatius.

En aquest sentit, no podem estar més d’acord amb l’anàlisi que planteja el company Iñaki Aicart a Twitter. Podeu veure-la AQUÍ

Atesa la composició social d’avui dia de les Illes Balears (deguda exclusivament als saldos migratoris positius sostinguts any rere any) no podem acceptar les mateixes receptes de finals dels anys 90. La llengua sempre ha estat el vehicle d’integració per a les generacions de nouvinguts i volem que així ho continuï essent.

Així mateix, des d’UOB Ensenyament hem volgut prevenir el Conseller d’acceptar falsos consensos per part de la dreta que el dia de demà, si tenen l’oportunitat de governar, no dubtam que trairan la seva paraula i contradir tot allò acceptat si d’aquesta manera poden arribar al Consolat. 

Davant això, des d’UOB Ensenyament posarem peu fiter en tot allò relacionat amb la presència de la llengua catalana dins els centres educatius i seguirem fidels als nostres principis de defensa d’un sistema educatiu públic, de qualitat i plenament en català.


Palma, a 24 de gener de 2022

Què volen aquesta gent?

 

Circular 236/2021

COMUNICAT DE PREMSA

Ens vam despertar a trenc d’alba amb la notícia que el Conseller Martí March negocia amb els seus socis augmentar la presència del castellà a les aules per tal que no es fixi el 25% com s’ha fet a Catalunya… del castellà? El PSIB? No deu ser suficient demanar als seus socis, dels quals Més ja s’ha pronunciat que no els ajudarà en aquesta proposta, sinó que a més cerca que li donin suport els genocides de la llengua catalana del PP i Ciutadans; punt, set i partit idò.

Fa anys que des de la Conselleria d’Educació es prenen decisions unilaterals que no tenen en compte els representants dels treballadors, que no escolten les veus que des de diverses institucions demanen que hi hagi una presència del català real a les aules i que com a llengua protegida els que governen facin actuacions ràpides per a revertir la situació d’emergència lingüística en la qual ens trobam: en tenim un exemple clar al Decret FOLC, on no s’ha fet cas ni a la UIB ni a UOB en el que vam demanar al CEIB per deixar regulat el que s’ha d’exigir als professors del Conservatori i de l’ESADIB quant als requisits de català.

La Llei d’Educació que es farà a la nostra comunitat ha de tenir en compte que el català ha perdut parlants i que s’ha reduït l’ús social de la llengua en els darrers 15 anys (segons dades del propi Govern Balear) i per tant l’esperit que hauria d’adoptar pel que fa al model lingüístic és un dels objectius que es troba a l’Article primer de la Llei de Normalització Lingüística: «assegurar el coneixement i l’ús progressiu del català com a llengua vehicular en l’àmbit de l’ensenyament»; és necessari idò anar més enllà del Decret de mínims del PP de fa 24 anys.

Senyor Martí March, no facin jugades per darrera, el que volem és molt simple i és el que el català (i no el castellà) necessita: un seguiment i avaluació de la llengua en el sistema educatiu, un vetllar pel Decret de Mínims (que encara que trobem insuficient és ara mateix l’únic que tenim), amb una publicació anual de la situació lingüística a cada centre, feta per Inspecció segons el Projecte Lingüístic que fa anys que demanam des d’UOB Ensenyament i que es va instar a posar en marxa des del Consell de Mallorca en la sessió plenària de dia 2 de febrer de 2020, i sobretot que la LEIB deixi totalment blindada aquesta qüestió a les Illes Balears. La LLENGUA no es toca,  i ja sap el que es va trobar el darrer que ho va intentar…

La seva política afavoreix un bilingüisme exclusiu al servei dels monolingües espanyols, de la llengua que es menja la nostra: glotofàgia consentida per la presidenta Francina Armengol, que braveja a les xarxes de ser una protectora del català.

Des d’UOB Ensenyament seguirem compromesos i lluitant fins a aconseguir la plena normalitat del català dins del territori on fa prop de 800 anys que n’és la llengua pròpia; normalitat que per tant s’ha d’aconseguir en tots els àmbits i això inclou la sanitat, l’administració, la justícia i els mitjans de comunicació.

Palma, a 24 de setembre de 2021

UOB dona suport a la recuperació de la matèria «Història i cultura de les Illes Balears»

Circular 235/2021

COMUNICAT DE PREMSA

UOB Ensenyament dona suport a la iniciativa impulsada pel professor de l’IES Binissalem i de la UNED, Jordi Maíz, per a la recuperació de l’assignatura optativa de Batxillerat «Història i cultura de les Illes Balears» a més d’altres demandes relacionades amb l’imminent ordenament curricular associat a la implantació de la LOMLOE.

La iniciativa ha estat difosa a través d’un formulari d’adhesió telemàtic que ràpidament s’ha fet viral dins la comunitat docent de les Illes Balears. Podeu accedir al formulari AQUÍ.

Les reivindicacions que planteja el formulari són les següents:

  1. Que en la imminent revisió i concreció curricular que estableix la LOMLOE i el conseqüent desplegament del decret de currículum del batxillerat a les Illes Balears es recuperi l’assignatura optativa “Història i Cultura de les Illes Balears”.

  2. Que el procés d’elaboració dels currículums es faci amb transparència, publicitat i amb el consens de la comunitat educativa.

  3. Que el document estigui obert a les esmenes de tota la comunitat educativa durant un període de temps que possibiliti la seva lectura i debat.

  4. Que es compti amb el suport i assessorament d’especialistes i professors dels departaments de Geografia i Història per fer la revisió curricular i el conseqüent desplegament d’aquelles matèries adscrites en aquests departaments.

Cal recordar que l’any 2015 ja es va lluitar perquè aquesta assignatura no desaparegués davant l’uniformitzador desplegament curricular LOMCE. En aquell moment l’actual Director General de Planificació i Centres, Antonio Morante, rebutjà mantenir l’assignatura argumentant que la LOMCE no donava marge per continuar oferint l’assignatura. 

Durant el curs actual 2021-2022 es durà a terme la concreció i posterior ordenament curricular de la LOMLOE. El nou currículum es començarà a aplicar a partir del curs 2022-2023 (1r i 3r d’ESO i 1r Batxillerat) i plenament ja a partir del curs 2023-2024 on s’hi sumaran els cursos de 2n i 4t d’ESO i 2n de Batxillerat). 

Actualment s’està acabant d’enllestir el currículum estatal. Després serà el torn de les autonomies que hauran d’acabar de concretar l’altre 50% dels continguts de cada matèria. 

Com ha defensat UOB des de la seva creació i especialment durant el curs passat arran de la commemoració dels 500 anys de la Germania de Mallorca, la recuperació d’aquesta matèria així com la inclusió de continguts propis dins els futurs currículums LOMLOE és fonamental perquè l’escola pugui acomplir amb el seu deure de baluard de la cultura, la Història, el patrimoni i la llengua pròpia d’aquestes illes. 

Palma, a 24 de setembre de 2021

Antelació, previsió i recursos, les claus per un inici de curs en condicions

Comunicat de premsa/Circular 230/2021

UOB Ensenyament ha entrat una instància al registre de la Conselleria d’Educació i Formació Professional sol·licitant que es convoqui una mesa sectorial per tractar l’inici del proper curs com més aviat millor. A dia d’avui, l’únic que sabem de manera informal és que la DG de Planificació i Centres treballa amb la hipòtesi d’augmentar la presencialitat a l’ESO sempre que la situació pandèmica ho permeti.

Després d’un curs convivint amb la pandèmia es fa necessari aprendre d’allò viscut i malgrat la situació pandèmica sigui encara molt volàtil des d’UOB Ensenyament consideram imprescindible planificar el proper curs amb la major antelació possible.

Només amb una antelació suficient es podrà evitar la presa de decisions a final de curs que coincidirà amb el procés d’oposicions i durant els mesos de juliol i agost. Per altra part, després d’un curs tan complicat, més que mai es fa prescriptiu el dret al descans per part del professorat. 

A més a més, només amb una planificació anticipada es podran garantir els recursos necessaris que l’experiència de les companyes i companys han demostrat que són necessaris per poder atendre l’alumnat amb totes les mesures de seguretat sanitària minorant la pèrdua de qualitat educativa. 

Qüestions com el manteniment de les ràtios, la presencialitat a l’ESO, la gestió d’espais en els centres,  l’assumpció de la funció de tutoria per part dels mestres especialistes, l’atenció a la diversitat dels alumnes amb necessitats educatives o la realització dels mòduls amb continguts de caire pràctic dels Cicles Formatius són alguns dels interrogants que des d’UOB Ensenyament volem resoldre abans de final de curs.

Esperam que la Conselleria mogui fitxa per començar a treballar al respecte i recollir les opinions i suggeriments dels companys i companyes, que en darrera instància han estat qui han fet que aquest curs tan complicat pogués tirar endavant.

Qualsevol novetat al respecte serà difosa a través dels nostres canals habituals: Whatsapp, Facebook, Twitter i correu electrònic.

Les Escoles d’adults de les Balears en perill

 

Circular 221/2021

COMUNICAT DE PREMSA

Dues lloses pesen damunt les Escoles d’adults de les Illes Balears: la retallada de places orgàniques de professorat i la semipresencialitat.

La primera, la retallada fulminant de places orgàniques, segons diu Conselleria, serà temporal, però la realitat és que s’han suprimit al voltant de 18 places que confronten alguns centres amb una plantilla fixa molt reduïda a canvi d’ofertar una contractació inestable. L’operació passa per no ofertar com a plantilles orgàniques ni les places derivades de jubilacions ni tampoc les de funcionaris desplaçats, un fet molt preocupant perquè s’està justificant la supressió de places en base a una normativa que encara no està feta (curs 21/22 ) i mentrestant els centres perden places cada curs per mor de les jubilacions. És un fet constatat fins a dia d’avui que són places que no es tornen a recuperar i que confronten els equips directius amb una lluita per la quota dels centres, els quals es troben amb places insuficients, per davall dels mínims amb els que es pot treballar. 

Per tot això, restam pendents del canvi de normativa que ha de regular els CEPAS, l’esborrany de la qual s’espera que ha de sortir ara, a principi d’any. S’haurà de vetllar perquè les Escoles d’Adults de les Illes Balears no perdin cap de les seves funcions ni la flexibilitat en l’oferta de cursos que ara disposen.

D’ altra banda, pel que fa a la dotació de personal no docent, hem detectat que hi ha Escoles d’Adults que no disposen ni de la figura de conserge ni d’administrativa i això fa que el professorat tengui una sèrie d’atribucions com per exemple gestionar les matrícules del centre durant el mes de setembre que són funcions que no els pertoquen.

El segon punt té a veure amb la semipresencialitat. Demanam que es segueixin els mateixos criteris que regulen l’assistència tant a 3r i 4t d’ESO com a 2n de Batxillerat. Aquests nivells d’estudis poden ser totalment presencials si els centres tenen disponibilitat d’espai. A hores d’ara, ens trobam que Conselleria encara no ha atès la petició feta el passat mes de desembre des dels centres d’adults per tornar als estudis totalment presencials en aquells centres on sigui possible garantir les mesures sanitàries. 

Els motius que fan que sigui urgent donar sortida a la demanda de presencialitat, que ja hem reivindicat a les negociacions amb Conselleria en motiu de la creació de l’Institut a Distància (IEDIB), és que Conselleria no té en compte el perfil de l´alumnat que realitza estudis d’alfabetització, consolidació o els cursos de secundària:

  • Als ensenyaments inicials es tracta d’alumnat nouvingut d’altres països que normalment no coneix la llengua i es realitza una tasca important d’integració social 
  • Tant l’aspecte de socialització com el vincle amb el professorat en aquests estudis és molt important i, sovint, és on radica la clau de l’èxit de la superació dels estudis
  • Es tracta en molts casos de perfils d’abandonament escolar, sense hàbits d’estudi adquirits, per tant, és essencial la presencialitat per la reintegració formativa
  • Molt d’aquest alumnat no disposa d’equipament electrònics per poder-se connectar online
  • De fet, les avaluacions intermitges que es varen fer a les Escoles d’Adults el passat mes de desembre constaten que els resultats en situació de semipresencialitat han estat pitjors que quan eren totalment presencials.

Per tot això, es demana:

  • Que es recuperin les places orgàniques manllevades
  • Que s’homogeneïtzin els criteris que regulen la presencialitat als centres prenent com a referència les mesures preses a 3r, 4t d’ESO i 2n de Batxillerat per a que cada centre, en la mesura que la situació sanitària ho permeti, pugui adaptar la presencialitat als seus recursos.
  • Que es dotin els CEPAs de personal administratiu i conserges necessaris per a poder desenvolupar les funcions pertinents.