Categoria: Català

Els currículums d’en Pep Gonella

Fa uns dies la Conselleria d’Educació i Universitats presentava els nous currículums a la premsa com si hagués fet un ou de dos vermells. UOB Ensenyament, després de fer-ne una anàlisi, ha pogut observar que realment el galliner del conseller Vera ha fet un ou, però en cap cas de dos vermells, sinó més aviat un ou nial.

UOB Ensenyament ha pogut observar que en aquelles matèries en les quals l’extrema dreta no té res a dir són semblants als que va desenvolupar l’anterior Conselleria, naufragada per l’exconseller March. En canvi, aquelles matèries que fan nosa als (ex)socis i al mateix govern sí que han sofert canvis pel que fa a continguts.

Llengua Catalana i Literatura —no podia ser d’altra manera— és l’assignatura que pateix més canvis, ja que el gonellisme ha estat l’encarregat de redactar el nou currículum. Per una banda, desapareix la modalitat estàndard i entre línies es pot apreciar un clar intent de divisió de la llengua. Així mateix, la famosa oficina dels drets lingüístics es deixa entreveure al currículum. Per si no n’hi hagués prou, es manté per als nouvinguts l’exempció de ser avaluat de l’assignatura de Llengua Catalana i Literatura.

Dins el món de les ciències socials i la història —cavall de batalla de l’extrema dreta, sempre infectada amb la paranoia de l’adoctrinament ideològic per part dels docents— la novetat ha estat la inclusió d’una optativa a batxillerat titulada Unió Europea. Més enllà del fet que aquest organisme ja s’estudia a altres assignatures, com ara Geografia i Història, un es podria preguntar quina necessitat hi ha de fer una assignatura focalitzada en una entitat supranacional, i si en un futur pròxim també s’implantarà una assignatura de l’OTAN o del Banc Mundial. 

Com a bons deixebles de José Ignacio Wert, aquest govern ha volgut relegar la matèria d’Educació en valors cívics i ètics a una hora setmanal. Es veu que aprofundir en temes com la ciutadania democràtica, el dret d’asil o els drets LGTBIQ+ no són importants per a ells. Això obliga els docents de Filosofia a tenir el doble de grups i d’alumnes i, per tant, fa impossible desplegar el currículum o fer un mínim seguiment a aquest ingent nombre d’alumnes, tal com ha denunciat Associació filosòfica de les Illes Balears en una carta. UOB Ensenyament reclama que la matèria d’Educació en valors cívics i ètics tingui dues hores setmanals. Davant l’excusa dels mals resultats en Matemàtiques, UOB Ensenyament es demana a veure quins són els resultats entre els alumnes quant a Ètica. 

A més, dins el procés de folklorització dels ciutadans de les Illes Balears, s’afegeix com a saber bàsic d’una assignatura “univers lúdic balear: ball de bot i foguerons”. És clar que el ball de bot i els foguerons són molt importants dins la nostra cultura, però dins l’espai lúdic de les nostres illes hi caben moltes altres manifestacions. Sembla que qui ha escrit aquest saber bàsic és un extraterrestre que fa dos dies que ha arribat a les Balears i li han posat un No-Do. 

UOB Ensenyament denuncia que ara es vulguin implantar dins els currículums d’educació totes aquelles polítiques en les quals el govern de la senyora Prohens ha fracassat.

Palma, 3 de febrer de 2025

Com la pedra de Sísif

El conseller Antoni Vera ha manifestat la seva intenció de mantenir l’inic Pla de Segregació Lingüística a pesar d’haver perdut el suport de VOX. Una cosa ha quedat clara, doncs: el deler del conseller per perseguir i danyar el català no era una dèria que VOX havia imposat als populars a canvi d’un indigne suport parlamentari, sinó que el Partit Popular n’és orgullós impulsor. 

El Partit Popular no s’havia contemperat a les exigències de l’extrema dreta quant a política lingüística, simplement ho usà com a excusa davant la societat i els agents socials per eximir-se de la responsabilitat i vergonya de perseguir la llengua pròpia de les Balears.

Vera ha afirmat que el pla “està funcionant a la perfecció”. Si malbaratar els diners dels contribuents, desviar diners de l’escola pública cap al sistema concertat i enfonsar encara més el català eren els objectius del Pla de Segregació, hem de convenir que sí, que està funcionant a la perfecció.

Cada vegada que el Partit Popular arriba al poder, es tornen a engegar les polítiques contra la llengua catalana, més obertament com en temps de José Ramón Bauzà o de forma més velada, com en temps de, com la coneixen alguns, Marga La Roja.

UOB Ensenyament insta una vegada més la Conselleria d’Educació i Universitats a abolir el Pla de Segregació Lingüística i a oblidar els experiments derisoris de VOX i assolir un compromís ferm amb la defensa i promoció de la llengua catalana. Així mateix, UOB Ensenyament encoratja no només als docents, sinó a tota la societat balear, a defensar la llengua pròpia contra les ingerències de l’extrema dreta uniformitzadora i nostàlgica de lúgubres passats. 

Palma, 14 de gener de 2025

Voldrien mort el català


Circular 317/2024

La llengua catalana es troba en perill de mort. Aquesta afirmació, tot i que sembli catastrofista, és certa. Les notícies, estudis, reportatges i documentals que es publiquen referents a la seva salut així ho corroboren.

L’aspecte més greu és segurament el retrocés que pateix entre els joves, que són el futur de la societat. Però és que, a més, aquells que intenten fer-ne ús són increpats i perseguits. Per altra banda, durant els darrers vint anys els centres han patit un procés de castellanització evident, no només per part de l’alumnat no catalanoparlant, sinó també per part dels que la parlen i del professorat. Quant als primers, són clarificadores les gràfiques publicades a l’Anuari de l’Educació de les Illes Balears, segons les quals un 76% dels menors de vint anys a les Illes Balears no fan servir el català mai en família i, encara més dramàtic, un 86% dels menors de vint anys no el fan servir mai amb els amics. Pel que fa als docents, percebem en algunes ocasions certa laxitud en el manteniment de la llengua catalana com a llengua vehicular de les classes. UOB Ensenyament fa anys que demana que Inspecció faci la seva tasca de vigilar que els projectes lingüístics de centre es compleixin. 

I l’Administració com ajuda a solucionar tot això? Doncs estrangulant encara més el català, menystenint-lo i minorant-lo dia a dia, així com s’ha fet saber des de la Unió Europea. Per què hi ha exempcions d’avaluació del català per als nouvinguts? UOB Ensenyament ha demanat històricament posar-hi fi. Hi ha exempcions de castellà per als no castellanoparlants? Sorpresa: no n’hi ha. Per què a les proves de la PBAU es permet un major nombre de faltes ortogràfiques en català que en castellà? Per què la Conselleria d’Educació i Universitats s’entesta a engegar plans pilots que costen una fortuna i que només serveixen per accelerar la desaparició de la llengua catalana? El col·laboracionisme de l’Administració no acaba aquí: el desprestigi del col·lectiu docent a través del qüestionament de la professionalitat i capacitació per dur a terme la seva tasca ha permès que als docents sovint els manquin eines efectives no només per desenvolupar la seva tasca amb idoneïtat, sinó també per poder dur a terme una defensa sòlida i ferma de la llengua catalana dins els centres. I quina és la cirereta de tot aquest pastís? Doncs el conseller d’educació Antoni Vera afirmant, sense posar-se vermell, que no creu en la immersió lingüística. En què creu aleshores ell, com a llicenciat en Filologia Catalana?  És curiós que el conseller no cregui en la immersió lingüística quan la majoria d’agents socials consideren que és el millor camí cap a la cohesió social.

Però els atacs i menyspreus no venen només de l’Administració; els sectors més reaccionaris de l’estat, amb connivència amb alguns mitjans de comunicació, es dediquen diàriament a escampar desinformacions i acusacions —o directament insults i faltes de respecte. En aquest sentit, el passat dia 4 de novembre de 2024 (no de 1950, com pot semblar a primera vista), el “senyor” Rafael del Moral encetava un article amb aquesta repugnant frase: Los chicos que estudian en catalán son perdedores—. També és habitual que es parli d’imposició ideològica fent referència al català o que es facin afirmacions tendencioses quan el Govern intenta fomentar-ne l’ús. Així mateix, la dicotomia entre balear i català és arma usual de l’espanyolisme més ranci. 

Desgraciadament, tots aquests exemples no són fets aïllats. Basta una breu cerca per internet per veure que són el pa de cada dia. 

I com es pot revertir aquest camí de difícil retorn? 

UOB Ensenyament té molt clar que s’ha d’impedir que el català segueixi aquesta deriva que el durà, si no s’hi posa remei, a ser una llengua residual i merament folklòrica en un territori que històricament l’ha tenguda com a pròpia.

Per començar, s’ha d’incentivar el grau de Llengua i Literatura Catalanes per augmentar el nombre de professionals que es dediquin no només a la docència, sinó també a totes aquelles tasques enfocades a la dinamització, a la promoció de l’ús i a tot allò que ajudi el català a consolidar-se i mantenir-se com a llengua de prestigi. En aquest context, UOB Ensenyament defensa un sistema educatiu exclusivament en català com a única via vàlida per aconseguir el ple assoliment de la competència comunicativa en llengua catalana de l’alumnat.  També és necessari disposar d’una bona oferta d’activitats extraescolars que potenciïn la llengua: contacontes, teatre, tallers de jocs populars… així com l’opció d’intervenir en els esplais, amb racons de jocs dirigits i altres activitats que fomentin l’ús del català. 

UOB Ensenyament ha reivindicat el retorn del Servei d’Ensenyament del Català des del moment de la seva desaparició, i així ho continuarà fent. La seva era una tasca molt valuosa d’elaboració de material i d’intervencions dins les aules que els docents no sempre tenen temps de dur a terme. 

Per altra banda, tot i que l’ensenyament és una part fonamental per garantir la bona salut de la llengua, no és suficient. També s’han de promoure línies de treball, accions i mobilitzacions en què es pugui involucrar tant la comunitat docent com la societat en general per tal d’aconseguir la normalització efectiva de la llengua pròpia.

Així, actuar al món educatiu no és ni de bon tros suficient: és necessari engegar una aposta ferma per promoure la llengua dins la societat en general. El català ha perdut força a tots els sectors i àmbits socials, i això no ho solucionarà l’Administració si no se l’obliga. Cada persona de les Illes Balears ha de ser conscient de la importància del seu paper: usar i defensar la llengua a tots els àmbits, exigir que es respectin els drets dels catalanoparlants i, en definitiva, evitar l’extinció del català, són deures de cada un de nosaltres.  

Palma, 12 de novembre de 2024

L’Administració trampeja amb els diners 

El Govern de la presidenta Margalida Prohens (Marga La Roja segons el sector més reaccionari de l’espectre polític actual, ironies de la vida) ha posat en marxa una campanya sobre la llibertat d’elecció de llengua destinada a informar els pares de les Balears sobre la possibilitat d’elegir a les escoles dels seus fills entre el català i el castellà. Una campanya que, evidentment, pagaran els contribuents i que s’afegeix al milió d’euros malgastat per la implantació del Pla de Segregació Lingüística. En aquest punt afloren una sèrie de qüestions: fins on haurem de gastar per mantenir aquest esperpèntic experiment? Per què arriba ara una campanya de promoció del pla segregador? Al Partit Popular no li agrada l’elecció que van manifestar els pares a les matrícules del curs passat i pretén alterar-la? El Partit Popular considera que els pares no són prou intel·ligents per entendre el seu Pla i necessiten una informació dissenyada pel Govern? Hi haurà campanyes d’informació fins que la majoria dels pares elegeixin el castellà com a llengua vehicular de les escoles dels seus fills? Fins on fa comptes intervenir el Govern —que enarbora la no-intervenció en gairebé tots els aspectes de la vida— respecte a aquesta qüestió?

Són moltes preguntes per un Govern que no és tan sols capaç de contestar mai amb un «no» a qualsevol desvari provinent de VOX.

Però això no és tot. El portaveu del Govern, el senyor Antoni Costa, treia pit en afirmar que no hi haurà partida pressupostària per al desplegament del Pla de Segregació Lingüística als pressupostos del 2025. “El que volem és arribar a consensos” va afirmar Costa sense riure. Més tard, la Conselleria d’Educació i Universitats afirmava que es destinaran 1,1 milions a aquesta proposta dins de la partida corresponent a nòmines dels centres concertats, tal com va publicar la premsa. Així les coses, no hi ha partida pressupostària per desenvolupar el Pla de Segregació, però hi ha 1,1 milions d’euros en concepte de nòmines per a les escoles concertades que l’apliquin. Novaparla i cinisme cotitzen ara mateix a màxims històrics.

UOB Ensenyament considera que el Govern de la presidenta Margalida Prohens, mitjançant aquesta campanya d’informació, pretén maquillar el fracàs de la seva política lingüística i menysprea la capacitat dels pares que ja han manifestat la seva opinió sobre aquest tema fa només uns mesos.


Palma, 8 de novembre de 2024

Com tudar un milió d’euros

“Èxit absolut”: amb aquestes indignes paraules s’ha atrevit a qualificar el conseller d’Educació [Concertada] i Universitats, Antoni Vera, el Pla pilot de segregació lingüística; UOB Ensenyament no sap si ho ha fet amb la intenció d’acontentar els seus “amiguets” (ara ex-amiguets) o per justificar l’injustificable: que aquest pla pilot només hauria tingut èxit si no hagués existit. 

I no, UOB Ensenyament veu ben clar que no hi ha hagut consens amb la comunitat educativa, cosa que es va cansar de repetir el conseller quan volia vendre els avantatges del nou i miserable atac a la llengua de la nostra terra. L’educació pública de les Illes va mostrar el seu rebuig al pla i de fet, cap centre públic va cedir al xantatge econòmic orquestrat per donar l’esquena a la minoritzada llengua catalana.  La Xarxa Educativa per la llengua va persistir en demanar una reunió que no ha arribat mai per fer veure el que ja era evident: que és el català el que vertaderament necessita ajuda en lloc de malgastar en separar els alumnes per raó de llengua.

Malauradament, encara no hem vist cap modificació dels projectes lingüístics dels centres que s’hi han adherit (tots concertats) que tenen tot el primer trimestre del curs per poder justificar aquest despropòsit; després veurem com s’ho fan per ensenyar en castellà el coneixement del medi del nostre territori: el súmmum dels desgavells. També hauran d’explicar com s’ha evitat que hi hagi una vergonyosa segregació dels alumnes, totalment prohibida per la Llei de Normalització Lingüística i la LEIB i que suposa un atemptat contra la cohesió social.

I més encara, les escoles adherides també hauran d’avaluar si l’aplicació d’aquest pla ha estat efectiva en l’assoliment dels seus objectius, entre els quals destaca “garantir la plena competència lingüística de l’alumnat en ambdues llengües”. No oblidem que aquest objectiu no és exclusiu d’aquest pla pilot voluntari de lliure elecció de llengua sinó que tot el nostre sistema educatiu l’ha de garantir. No hauria estat més sensat invertir aquests diners en l’escola pública, prou necessitada també de recursos? O és que la pretensió real de la Conselleria d’Educació i Universitats era punir el sistema públic per haver defensat i protegit la llengua pròpia de les Illes Balears dins l’escola a través del desviament de fons econòmics cap al sistema concertat?

Un fracàs estrepitós, que el Partit Popular celebra i que des d’UOB Ensenyament consideram una tudada de diners públics que es podrien haver utilitzat precisament per fer el contrari: recuperar el Servei d’Ensenyament del català, nodrir el sistema educatiu de dinamitzadors, i iniciar el pla de mesures procatalà recollit a l’Acord Marc signat el darrer 16 de març de 2023.

Per tant, des d’UOB Ensenyament considerem una autèntica malversació de doblers la inversió d’un milió d’euros en aquest pla quan l’escola pública està més que necessitada, persegueix els mateixos objectius, i el seu únic pecat ha estat defensar i protegir la llengua pròpia de les Illes Balears dins l’escola. Finalment, UOB Ensenyament insta la Conselleria d’Educació i Universitats a fer un ús racional dels recursos i a no cedir davant les pressions de l’extrema dreta, així com a posar fi a aquest pla i ja no implantar-lo a secundària.

Palma, 16 d’octubre de 2024







Llibertat només pels castellanoparlants

El català està en perill d’extinció. A l’IES Ramon Llull de Palma, una alumna ha rebut missatges insultants perquè va sol·licitar que les classes es desenvolupessin en català en una votació a l’aula que no s’hauria d’haver produït mai. UOB Ensenyament vol manifestar el seu incondicional suport a l’alumna afectada i agrair-li la seva ardida acció en defensa del català, així com rebutjar els atacs rebuts per part d’alguns dels seus companys. 


Mentre el conseller Antoni Vera i els seus acòlits de VOX planegen l’extermini de la llengua catalana, els alumnes pateixen els efectes de parlar una llengua minoritària a molts centres educatius. La responsabilitat de l’Administració de protegir la llengua catalana ha esdevingut en atacs indiscriminats cap a aquesta llengua i en desprotecció absoluta dels catalanoparlants.

UOB Ensenyament considera una negligència que es produeixi una votació sobre en quina llengua s’ha d’impartir la classe quan el projecte lingüístic de centre estableix, tal com ha publicat la premsa, que totes les assignatures no lingüístiques, tots els treballs, documents i sessions han de ser en català. És que la normativa no importa quan defensa els drets dels catalanoparlants? La Conselleria d’Educació [Concertada] i Universitats té pensat fer alguna cosa? El conseller Vera prendrà alguna decisió, més enllà de promeses que no arriben mai a res? On queda la llibertat dels catalanoparlants d’usar la nostra llengua materna a la nostra terra? Per què una alumna s’ha de veure en la tessitura de demanar les classes en català? Per què s’ha vist tan desprotegida i exposada? Som al 2024 o al 1970?

I una última pregunta: On és el Departament d’Inspecció Educativa?

UOB Ensenyament no confia que l’Administració trobi una solució, així que encoratja a la comunitat educativa i a la societat en general a defensar la llengua pròpia.

Palma, 15 d’octubre de 2024







Derrota sense pal·liatius de l’intent de segregació lingüística

Un 78,5% de les famílies de les Illes Balears han elegit el català com a llengua d’ensenyament per als seus fills i filles. Amb aquesta contundència la societat balear ha posat en evidència les vergonyes d’un pla pilot estèril i nociu. La proposta insígnia de l’Administració en temes lingüístics ha resultat ser un fracàs absolut. Un fracàs molt costós, això sí.

La voluntat miserable de menystenir i minoritzar encara més el català, llengua pròpia de les Illes Balears, ha topat contra el mur del sentit comú i responsabilitat de la majoria de les famílies, contra el qual ja es va estavellar el repulsiu TIL en el seu moment. Així, la majoria social posa fre als deliris espanyolistes de VOX i PP i deixa en evidència una vegada més la inutilitat i l’absurd de suposats projectes per augmentar la “llibertat” lingüística.

La dèria golafre dels sectors reaccionaris no s’ha fet esperar: L’assosicació ‘Hablemos Español’ afirmava ahir que «La presión del nacionalismo lingüístico lleva a muchas familias de Baleares a renunciar a la lengua materna de sus hijos». Per si aquesta imaginària pressió no fos suficient, parlaven també de “polítiques d’enginyeria social per normalitzar llengües”, “adoctrinament en nacionalisme lingüístic” i altres secrecions insalubres.

UOB Ensenyament insta el Govern a retirar immediatament aquest pla pilot de segregació lingüística, a assolir un compromís fort amb la defensa del català i a no navegar entre dues aigües per mantenir el poder a qualsevol preu. Així mateix, UOB Ensenyament valora positivament la resposta social contra el pla pilot, especialment per part de les famílies, i aprofita per recordar el seu compromís ferri i tenaç en la defensa del català.

Palma, 24 de juliol de 2024

UOB empeny per fer complir l’Acord Marc

Reunió de la Comissió de seguiment de l’Acord Marc

Ahir, dia 20 de juny de 2024, a les 09:30 h, es reuní per primer cop la Comissió de seguiment de l’Acord Marc vigent amb la presència, entre d’altres, del director general de Personal Docent i Centres Concertats, Sr. Ismael Alonso. Una convocatòria que arriba massa tard (la Comissió s’hauria de reunir, com a mínim, dos cops per curs escolar, i es va constituir la segona quinzena d’octubre). A més, la Comissió només ha pogut tractar els primers quinze punts (d’un total de trenta-sis) perquè… el director general havia de partir abans de les 12:00 h! Ens hem emplaçat per continuar dia 1 de juliol, perquè abans l’Administració no tenia dates disponibles per reunir-se amb la part social (els sindicats docents). No podia imaginar que amb dues hores i mitja no n’hi hauria ni per començar, donat el fet que era la primera reunió, i que hi ha una allau de punts encara no complerts? Un altre bon exemple de manca de planificació a la Conselleria. Mal símptoma…

En tot cas, UOB Ensenyament aprofita tota oportunitat, tardana o no, per defensar el col·lectiu docent. Anem, idò, per feina. La clau de volta de la reunió ha estat, per nosaltres, la clarificació i reivindicació dels punts de l’Acord que ja haurien d’estar resolts, o en vies de resolució, i que són objecte de retards o incompliments per part de l’Administració. Aquest és l’estat de la qüestió ara com ara:

Pel que fa al punt 1, la Carrera professional docent, aquells que ja perceben el primer tram de la part consolidable veuran ben prest, un cop culminat un tràmit pendent amb la Conselleria d’Hisenda, com aquest complement deixa de ser “a compte” per esdevenir un complement ordinari, la quantia del qual s’incrementarà en la mateixa mesura que la resta de complements. D’altra banda, durant el primer trimestre del curs vinent es farà la propera convocatòria anual del primer tram, el pagament del qual tendrà efectes, amb caràcter retroactiu, si escau, a data 1 de setembre de 2024. 

Pel que fa al segon tram de la part consolidable, es negociarà a partir de setembre de 2025 amb la intenció de pagar-lo a partir de gener del 26, que és la data límit establerta per l’Acord Marc. UOB ha recordat que el propi text de l’Acord apunta la possibilitat d’avançar el primer pagament d’aquest segon tram a gener de 2025 en funció de les disponibilitats pressupostàries (que haurien de ser suficients, donada l’actual conjuntura econòmica expansiva), però l’Administració s’ha mostrat poc entusiasta respecte aquesta flexibilització del calendari.

Respecte a la part no consolidable, i d’acord amb la calendarització prevista a l’Acord Marc, els equips directius començaran a cobrar d’ofici el complement que els correspon amb efectes econòmics d’1 de setembre de 2024. Pel que fa a la resta de complements de la part no consolidable, les coordinacions retribuïbles, UOB ha demanat un avançament del pagament al curs vinent o, si més no, al curs 2025-26 (possibilitat contemplada a l’Acord Marc), però la Conselleria ha dit que, tot i que “s’ho pensaran”, les previsions pressupostàries els duen a pensar en complir les dates límit, i pagar aquests complements a partir del curs 2026-27.

El punt 3 fa referència a increments retributius. A hores d’ara, i per a l’exercici 2024, restam pendents de dos increments que depenen de l’Administració estatal: d’una banda, un 0,5% lligat a l’evolució del PIB del 2024: s’haurà d’esperar a final d’any per saber si es paga o no en funció de les dades macroeconòmiques i, en cas afirmatiu, el cobraríem amb efectes retroactius a data 1 de gener de 2024. L’altra qüestió és la previsió de l’increment del 2% per a tots els empleats públics que estava prevista als pressupostos generals de l’Estat per a 2024, pressupostos que finalment no s’aprovaren. Per tant, el cobrament d’aquest 2% resta pendent de promulgació del corresponent decret per part del Gobierno central. Restarem atents a la qüestió i, en tenir noves, us les transmetrem pels nostres canals habituals.

Un raig d’esperança: recordau el robatori d’una part del salari que ens corresponia durant els exercicis 2020 i 2021 i que el Govern Armengol ens va pispar amb l’excusa de la pandèmia? Idò bé, mai recuperarem els doblers robats, però, com a mínim, s’està estudiant la possibilitat de recuperar el nivell salarial que ens hauria de correspondre si s’haguessin aplicat els increments salarials que ens pertocaven; això seria molt bo, no tant pels doblers que començaríem a ingressar per aquests conceptes (que sí, d’acord), però també, i sobretot, perquè això incrementaria la base salarial que afectaria qualsevol ulterior apujada (no representa la mateixa quantitat el 2% de 150 que el 2% de 160, per posar un exemple molt senzill). No volem ser triomfalistes ni vendre stock que no tenim al magatzem: això només és una possibilitat en estudi. Tanmateix, això és més que res, i UOB farà tot allò que sigui al seu abast per tal que es materialitzi.

Pel que fa al punt 6, és important assenyalar que es preveu un increment significatiu del nombre de places que sortiran al concurs-oposició del 2025. L’Administració no va quantificar, emperò, aquesta previsió.

Respecte al punt 8, referit a la plena integració del professorat tècnic d’FP al Cos de Secundària o, si més no, la seva equiparació salarial, UOB ha recordat el problema de dos col·lectius afectats:

D’una banda, resta el problema del professorat tècnic d’FP que no és d’especialitats singulars i que no es va poder integrar per no tenir la titulació. Per a aquest col·lectiu, exigim la negociació urgent del complement que equipari el seu salari amb el de secundària. Una negociació urgent que, d’altra banda, en tractar-se d’un col·lectiu molt reduït, no hauria de suposar gran despesa, i per tant hauria de ser de relativament fàcil solució. L’Administració insisteix que està treballant en aquest tema i que ben aviat en tendrem notícies. Les esperam amb impaciència.

L’altra qüestió és la dels docents amb especialitats singulars integrats al cos 0598, respecte dels quals tenim dues exigències:

  1. La seva equiparació salarial amb el professorat de secundària: igual funció, igual salari. De fet, aquesta és una previsió que fa el text de l’Acord Marc en finalitzar el procediment d’integració. Alguns tècnics de la Conselleria, a parer nostre fan una interpretació errònia del concepte de “finalització del procediment” en situar-lo l’any 2026, quan s’haurà exhaurit la darrera pròrroga. Afortunadament, hem pogut convèncer la part política de la Mesa de la inconveniència d’aquesta interpretació, i el director general ha expressat que la seva intenció política és resoldre la qüestió abans d’arribar al límit del 2026, i que de fet la qüestió està ja en estudi. Continuarem atents el seu desenvolupament.
  2. UOB ha instat l’Administració, i concretament el conseller Vera, a presentar la qüestió de la plena integració del cos 0598 al 0590 al pròxim Consell Interterritorial d’Educació. El director general Alonso es va comprometre a fer-li arribar la demanda i va afegir que no pensava que el conseller Vera posàs pegues a plantejar la qüestió.

Pel que fa al punt 9, referit als substituts exprés, tres foren les reivindicacions d’UOB:

  1. L’especificació d’un calendari de dies de lliure disposició. La resposta de l’Administració fou que els dies de lliure disposició van lligats al centre de referència i que, el cas d’aquests docents, el seu centre és la pròpia Conselleria d’Educació. En resposta, UOB va exigir que això quedi especificat a algun lloc.
  2. La reivindicació d’un contracte igual al de qualsevol docent que fa una substitució. La resposta fou negativa, perquè aquests docents no ocupen vacants en règim de substitució, sinó que les seves són places creades sempre en funció de les canviants necessitats del servei i, les seves places són temporals i, per tant, les seves condicions no són assimilables a les d’una substitució ordinària.
  3. El compromís per part de l’Administració de complir l’acord assolit a Mesa Sectorial de donar, per al curs vinent, places d’àmbit. La resposta del director general fou afirmativa.

El punt 11 és el relatiu a les hores de docència per als mestres d’infantil i primària. UOB insisteix en recordar el “principi de bona fe” que recull la darrera disposició de l’Acord Marc (Vigència) i, en tal sentit, lamentà la interpretació capciosa que l’Administració fa del punt i que li va permetre, a la Mesa Sectorial del passat 4 de juny, sostenir que és compatible l’acompliment d’aquest punt amb la confecció de la quota dels centres d’infantil i primària a 25 hores, i no a 23. UOB recordà, a més, que la probable acumulació de CHL que aquest desfasament provocarà podria generar no pocs problemes organitzatius, sobretot si pensam que, amb les noves instruccions horàries, les hores d’esplai computen com a hores de docència directa i, per tant, van incloses dins les 23 hores que, en principi, no han de depassar-se. La resposta fou un èxit parcial: la Conselleria recula parcialment des de les posicions sostingudes el 4 de juny, i es compromet a calcular la quota d’Infantil i Primària a 24,5 hores, i no a 25, la qual cosa implicarà la contractació de 127 mestres més. Això no és suficient, però és un principi de millora. En el mateix sentit, el director general de Personal Docent i Centres Concertats es comprometé a anar negociant i revisant aquesta qüestió anualment per tal de seguir millorant. Podeu estar segurs que UOB hi serà amb tota la seva força.

Pel que fa al punt 12, el de les places de difícil i molt difícil cobertura a Eivissa-Formentera, un cop celebrada la Mesa Tècnica de dia 17 de juny passat a Formentera, el director general reiterà el compromís de convocar Mesa Sectorial tan aviat com es pugui.

El punt 13 tracta la reducció progressiva de ràtios, que implica, com a primera passa, que la Comissió de seguiment de l’Acord Marc ha de conèixer i analitzar la situació durant el segon trimestre de cada curs escolar, cosa que enguany no ha passat perquè la Comissió de seguiment de l’Acord Marc ni tan sols estava constituïda. A instàncies d’UOB, el director general s’ha compromès a respectar, d’ara endavant, aquest mandant de l’Acord Marc.

D’altra banda, el mateix punt 13 està lligat a la redacció i compliment del Pla d’Infraestructures 2023-27. L’Administració reconeix el retard sobre la qüestió, s’excusa en la mala situació heretada (us sona, aquest cantet?) i, el més important, es compromet a presentar un projecte a finals del juliol vinent.

I per acabar aquest resum de la primera part de la reunió de la Comissió de seguiment, ens referirem al punt 15, referent a les llicències per estudis. El text de l’Acord Marc és clar: el curs actual, el que ja està acabant, el 2023-24, hauria d’haver estat el de la negociació i convocatòria d’ambdós tipus de llicències, tant les retribuïdes com les no retribuïdes. Sense gaire pudor (per moments, amb una relativa i desafortunada prepotència), alguns dels representants de l’Administració presents a la reunió han dit clarament que no ho havien complert… i que no passava res! O sigui, tenim un Acord Marc que, en teoria, ha de ser un far, però n’hi ha que pensen que no és greu incomplir-lo, si més no parcialment. Companys, aquest és el panorama. Després d’expressar el seu rebuig davant aquesta actitud, UOB, com sempre, ha anat per feina i ha demanat quin és i quin serà l’estat de la qüestió. La Conselleria, contravenint l’Acord Marc, ha establert unilateralment una recalendarització:

  1. Abans de setembre del 2024, presentarà un projecte per a les llicències no retribuïdes, que haurà d’entrar en vigor el curs vinent, 2024-25.
  2. Durant el curs 2025-26, negociació de les llicències retribuïdes, sense calendarització de la seva entrada en vigor.

L’excusa és la de sempre: limitacions pressupostàries. Suposam que els 20 milions del Pla de Segregació, Minorització i Destrucció de la Llengua Catalana són prou imprescindibles com per impedir que els docents puguin gaudir dins el termini i en la forma escaient de les llicències per estudis a les que tenen dret segons l’Acord Marc que l’Administració afirma voler respectar fil per randa. Que potser ens hem perdut alguna cosa?

Palma, 21 de juny de 2024

Lectura del manifest Xarxa Educativa per la Llengua

Recull de fotografies dels centres que s’han adherit a la iniciativa proposada per la Junta de Personal docent no Universitari amb l’objectiu de fer arribar el missatge a la Conselleria d’Educació que estam units en aquest tema i que deim NO AL PLA PILOT VOLUNTARI DE LLIURE ELECCIÓ DE LLENGUA.

Les exempcions de català: una altra discriminació

Avui de matí s’ha reunit, en sessió ordinària, la Comissió Tècnica d’Assessorament per a l’Ensenyament de i en Llengua Catalana per tractar el tema de les exempcions. La supressió de les exempcions de català és una de les demandes històriques de UOB Ensenyament, i així ho ha fet saber a l’Administració durant els darrers anys. A la reunió del passat 23 de desembre, l’Administració va plantejar la idea de “revisar i canviar l’ordre que regula les condicions per a l’exempció de la llengua catalana a l’educació infantil i primària”. UOB Ensenyament ja va manifestar la seva proposta de supressió. Avui, durant la sessió, hem insistit en aquest punt i, davant la negativa de l’Administració a fer un canvi normatiu —adduint dificultats tècniques— UOB Ensenyament ha instat l’Administració a què si no era capaç d’eliminar les exempcions de català a infantil i primària de iure, almanco ho fes de facto. Davant aquesta petició, l’Administració s’ha mostrat d’acord a reduir les exempcions de català a infantil i primària a la mínima expressió.