Categoria: Català

Sra Prohens, “es nostro bilingüisme” és la mort de la llengua i cultura catalanes!

Comunicat premsa acord PP - VOX

Sra. Prohens, que no té memòria, vostè? No recorda aquella tristíssima (per a vostè) campanya electoral del 2015 on es va veure obligada a donar la cara perquè el seu Senyor, el defenestrat José Ramón Bauzá, no volia sortir del cau? Recorda el perquè de tot plegat? Sí, això és: el català. El català. La nostra llengua. Perquè allò que ens és propi no és el bilingüisme, artifici colonialista que pot enriquir un individu determinat alhora que destrueix la comunitat lingüística i cultural on viu.

Faci memòria, Sra. Prohens: un Govern fill de l’odi és una assegurança de derrota electoral. Si ara vostè, empesa pels seus socis extremistes, declara la guerra a la llengua pròpia de les Balears, si no assegura que tot habitant d’aquest país pugui adreçar-se a l’Administració que paga amb els seus impostos en la llengua que li pertany, per por que un funcionari mal format no el pugui o vulgui entendre, si aquest mateix ciutadà no pot adreçar-se a una oficina pública que vetlli pels seus drets lingüístics en veure’ls atropellats, aleshores de quina llibertat ens està parlant?

No ens enganem, Sra. Prohens: és veritat que a aquestes illes manca llibertat lingüística, però manca per als catalanoparlants. La combinació de diglòssia i cultura colonial han creat una mena de “brou cultural” on el català torna a ser llengua de segona, gairebé com si haguéssim retrocedit al temps del franquisme.

És per això que parlam d’emergència lingüística. És per això que UOB Ensenyament va liderar i pressionar per al punt 30 del nou Acord Marc –d’obligat compliment– per tal de reconduir la situació. Romandrem vigilants i n’exigirem el seu compliment. És per això que a UOB sabem que la “lliure elecció de llengua” és un simple pretext per matar el català.

Futura presidenta, la primera obligació d’un governant és complir i fer complir les lleis, començant per l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears i continuant per la Llei de Normalització Lingüística. No ho vol fer? No passi pena, ens trobarà a la trinxera contrària.

Aquest és el missatge d’UOB Ensenyament: contra el seu odi, el nostre amor cap a la llengua i cultura pròpia del nostre país. Contra el seu afany colonialista, el nostre crit de llibertat. Contra la seva reacció, la nostra empenta. Repetim ara, i demostrarem amb actes, el nostre lema històric: AMB EL CATALÀ, NI UNA PASSA ENRERE!

UOB Ensenyament es compromet amb la llengua

El passat divendres, 28 d’abril, UOB Ensenyament va ser present a l’acte Compromís amb la llengua, al Teatre Xesc Forteza, que s’emmarca dins les activitats organitzades amb motiu de la commemoració dels 60 anys de la fundació de l’Obra Cultural Balear.

Una vegada més l’Obra Cultural Balear volia fer visible el seu compromís i el de la societat civil amb el futur de la llengua catalana, tan delicat a hores d’ara.

Sempre que es vulguin fer passes perquè el català s’empri a tots els àmbits, perquè les institucions vetllin pel seu ús i perquè l’escola compti amb els recursos necessaris per assumir el seu paper inqüestionable en aquesta travessa, UOB Ensenyament hi serà.

Volem tots els nivells de català a les proves lliures de les EOI!

COMUNICAT DE PREMSA

Circular 254/2022

En el BOIB número 20 de dia 8 de febrer de 2022 va sortir publicada la Resolució del director general de Planificació, Ordenació i Centres de dia 31 de gener de 2022 per la qual es convocaven les proves de certificació de nivell dels idiomes de les EOI de les Illes Balears per a l’any 2022. 

Aquesta resolució regula les convocatòries de maig-juny i setembre de 2022. 

Com es pot observar en el quadre adjunt (extret de l’Annex 1 de la resolució), la sorpresa va ser que pel que fa a català només es convocaven els nivells de A2 i C1 en la modalitat de prova lliure.

Podeu consultar la resolució i els seus annexos en el següent enllaç.

Des d’UOB Ensenyament ens demanam quin és el motiu d’aquesta retallada en l’oferta de certificació de nivell de la llengua pròpia d’aquesta terra? 

No s’entén de cap manera que aquesta mesura respongui a criteris pressupostaris quan les persones que s’inscriuen a les proves lliures paguen la corresponent taxa administrativa que ja contribueix a sostenir econòmicament les diferents convocatòries. Atenent a la situació d’emergència lingüística i a la dinàmica demogràfica de les nostres illes com a terra d’arribada de persones no catalanoparlants tampoc entenem a què respon aquesta reducció de les possibilitats d’obtenir una certificació acadèmica oficial. Consideram imprescindible que l’oferta de la modalitat lliure contempli tots els nivells ja que només d’aquesta manera es permetrà la integració social, cultural i laboral de les persones nouvingudes. 

Si ho analitzam des de les implicacions que té aquesta retallada per als docents, no s’admet la hipotètica justificació que la convocatòria paral·lela de proves lliures de certificació que es convoquen des de la Direcció General de Política Lingüística ja cobreix tota l’escala de nivells. Les grans diferències que hi ha entre el nivell de C2 de català d’una EOI o el nivell de C2 de català de la DG de Política Lingüística són:

  • Els dos certificats no tenen el mateix pes en els diferents barems de mèrits de les llistes d’interins i del concurs de trasllats. 
    • Llistes d’interins: C2 Català EOI= 5 punts / C2 Català DGPL= 2,5 punts.
    • Concurs de trasllats: C2 Català EOI= 4 punts / C2 Català DGPL = 2 punts.
  • La convocatòria de l’EOI permet l’oportunitat d’anar a setembre de les parts no superades mentre que la convocatòria de la DGPL no.

Pels motius exposats i per una qüestió de sentit de país demanam a la Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres que rectifiqui i cara a la convocatòria de les proves lliures d’EOI de 2023 inclogui tots els nivells de Català. Perquè així consti, hem entrat una instància a Conselleria via registre.

Davant qualsevol menysteniment de la llengua catalana per part de l’administració, des d’UOB Ensenyament seguirem lluitant perquè la llengua pròpia d’aquesta terra tengui la màxima consideració en tots els actes que es derivin de l’administració.

Palma 12 d’abril de 2022

UOB Ensenyament posa de manifest l’emergència lingüística

UOB Ensenyament demana amb urgència a la Conselleria que es posi en marxa una diagnosi real del català a les aules.

Dimarts, dia 30 de novembre, es va reunir la Comissió Tècnica d’Assessorament per a l’Ensenyament de i en Llengua Catalana  (CTAELC), que concedeix les exempcions i homologacions en llengua catalana. Fidels als nostres principis de defensa d’una escola plenament en català, des d’UOB Ensenyament ens vam oposar a la concessió de les exempcions per la continuada ignomínia  que això suposa respecte la normalització de la llengua catalana en l’àmbit de l’ensenyament.

Al torn obert de paraula des dUOB Ensenyament vàrem demanar tenir dades reals sobre l’ús del català a les aules de les Illes Balears a tots els nivells i etapes educatives, tant pel que fa als alumnes com al professorat

La urgència de saber quina és la situació lingüística de cada centre és més que evident davant el retrocés en l’ús social de la llengua entre els joves (https://www.vilaweb.cat/noticies/llengua-de-esforc/) o la gran desigualtat entre la llengua catalana i la castellana pel que fa a la competència comunicativa en llengua oral en els alumnes de 6è de primària. Paradoxalment, aquesta desigualtat la va posar de manifest un estudi elaborat per la pròpia Conselleria d’Educació ja durant el curs 17-18 (https://www.dbalears.cat/balears/balears/2021/09/28/356997/inaki-aicart-gairebe-meitat-alumnat-primaria-competencia-positiva-llengua-catalana-escandalos.html)

Des d’UOB Ensenyament ja hem denunciat en repetides ocasions aquesta manca d’avaluació de la sitaució real del català a les aules des de l’anterior legislatura. En aquesta ocasió vam reiterar que no ens basta amb les dades que es presenten a principi de curs a Inspecció. Ho podem dir més alt però no més clar: el Decret de Mínims no es compleix en la totalitat dels centres de les Illes Balears! 

Fins i tot, a l’illa d’Eivissa on l’emergència lingüística és més flagrant, es parla de centres que no arriben al 20 % de classes en català (https://www.dbalears.cat/opinio/opinio/2021/11/10/358673/pacte-per-llengua.html).

La representant del Departament d’Inspecció Educativa, la Sra. Joana Lladó, va considerar que la reivindicació d’UOB Ensenyament és una aportació necessària i es va comprometre a traslladar-la a la Cap del Departament d’Inspecció Educativa, la Sra. Camila Tudurí. 

Així mateix, es va posar damunt la taula la necessitat d’un pla global per a fomentar unes actituds lingüístiques proactives i compromeses tan d’alumnes com professors envers l’ús de la llengua catalana com a llengua vehicular en els centres, tan dins com fora de l’aula.

La Directora General de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa, la Sra. Amanda Fernández,   va remarcar que cal pensar bé quina és la manera més adient per poder tenir un estudi real de la situació.

Des de Política Lingüística també es va aprofitar la intervenció d’UOB per posar de manifest que cada vegada és més habitual trobar-se amb casos de manca d’equivalència real entre la competència lingüística (entesa en totes les seves dimensions) i les homologacions als títols de B2 i C1 que es donen quan s’acaba 4t d’ESO o 2n de Batxillerat. 

Per exemple, la modificació de notes a les juntes d’avaluació de final de curs de 4t d’ESO o 2n de Batxillerat, una decisió merament numèrica, pot fer que alumnes que a priori estaven suspesos en Llengua i literatura catalanes, d’acord amb els criteris d’avaluació i les evidències acumulades al llarg del curs per part del professor titular de l’assignatura, passin a estar aprovats i en conseqüència obtinguin una nivell B2. De la mateixa manera, el fet de modificar notes de Batxillerat a l’alça pot fer que alumnes arribin a tenir un C1 sense acreditar realment un domini de la llengua catalana corresponent a n’aquest nivell del MECR.

Davant aquesta situació, es va parlar que per ventura s’hauria de plantejar un canvi de normativa. Davant aquesta hipòtesi, la la representant del Departament d’Inspecció Educativa va contestar que, efectivament, s’hauria de revisar la normativa corresponent a homologacions si no hi ha una correspondència real entre el nivell homologat i el domini efectiu de la llengua per part de l’alumnat.

Des d’UOB Ensenyament recollim aquestes bones intencions però ens mantindrem ben atents a aquests compromisos amb l’objectiu que es faci la feina que fa anys que demanam: una diagnosi real del català a l’escola que faci veure la realitat d’emergència lingüística en la qual ens trobam.

No a les exempcions de llengua catalana!

Circular 145/2019-3

Ahir dijous vàrem assistir a la reunió de la Comissió Tècnica d’assessorament per a l’Ensenyament de i en Llengua Catalana, depenent de la Direcció General de Formació Professional i Formació del Professorat.

Els representants de l’Administració varen informar de les sol·licituds d’exempcions de català per al curs 2018-19 i de com s’havien resolt. UOB Ensenyament va reiterar el posicionament en
contra de la possibilitat de demanar exempció de llengua catalana
,
com a llengua pròpia i oficial que és de les Illes Balears, i més tenint en
compte el greuge que suposa que d’espanyol no es prevegi aquesta
opció.

Les exempcions es van resoldre de la següent manera: 507 d’acceptades, 45 de denegades i 49 de pendents de completar la documentació. No s’ha presentat cap sol·licitud que no estigui prevista a la normativa. També s’estudiaren dos casos de demandes d’homologació no prevists a la normativa específica que varen estimar positivament.