Categoria: Procediments i convocatòries

Avui, dilluns dia 20 d’octubre de 2025, s’ha reunit la Mesa Sectorial d’Educació. Per part de l’Administració hi han assistit, entre d’altres, la directora general de Personal Docent i Centres Concertats, Sra. Joana Maria Cabrer Sureda; la directora general de Primera Infància, Sra. Neus Riera i la directora general de Planificació i Centres, Catalina Ginard, entre altres. 

1. Aportacions al Projecte de Decret, pel qual es regulen les funcions, l’estructura, l’organització, la composició i el funcionament de l’Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema Educatiu de les Illes Balears i es modifica el Decret 16/2016, de 8 d’abril, pel qual s’aprova el Text consolidat del Decret pel qual regulen les indemnitzacions per raó de servei del personal al servei de l’Administració autonòmica de les Illes Balears.

UOB Ensenyament ha començat la seva intervenció recordant a l’Administració que ja ha expressat en diverses ocasions el seu desacord amb el fet que sigui el professorat qui hagi de desenvolupar les proves IAQSE. Davant el fet que la Conselleria ha fet cas omís d’aquesta reivindicació, UOB Ensenyament ha proposat externalitzar aquestes proves per tal que els docents no sofreixin una sobrecàrrega burocràtica. A més, ha exigit a l’IAQSE professionalitat en la creació de les proves, l’adaptació dels exercicis a la realitat del context educatiu i de l’alumnat, així com la revisió de les proves per assegurar que no hi ha errades, com ha passat alguna vegada.

Tot i que ha reiterat que per a UOB Ensenyament la solució és l’externalització, si aquesta no és possible, ha instat l’administració a tenir en compte, com a mínim, les qüestions següents, referides sobretot a la disminució de la càrrega burocràtica dels docents.

• Que es permeti la inscripció voluntària a la correcció de les proves per als docents censals.
• Que tot el professorat rebi una compensació econòmica per la correcció dels exàmens que li corresponguin. La normativa estipula que els aplicadors i correctors censals han de rebre compensacions horàries (hores de guàrdia, ajornament de reunions, etc.), però sabem que a la pràctica sovint això no es fa efectiu.
• Que es replantegin les dates de les proves, atès que el mes de maig és inadequat per dur-les a terme.
• Que es limiti la càrrega de treball dels correctors. Que les notes al GESAVA siguin introduïdes per a qualsevol altra persona diferent del corrector.
• Finalment, que millorin les retribucions per cada prova corregida, ja que l’import actual de 2,5 euros és del tot insuficient.

La Conselleria ha acceptat parcialment alguna de les propostes. El que sí que ens han pogut dir és que per aquest curs escolar han replantejat iniciar les proves abans. Així, la proposta és:

• Inici de les proves:

• Grups mostrals: Del 27 d’abril al 22 de maig de 2026. 
• Grups censals: Del 27 de maig al 30 de maig per Educació Primària i el 28 i 29 de maig per Educació Secundària Obligatòria. 
• Retribucions de les proves: La Conselleria ha informat que han intentat establir un sistema més just basat en el nombre d’ítems que fan i que la remuneració pugi en funció dels ítems que s’han de corregir. També s’aplicaran les fórmules que apareixen en l’esborrany presentat pel que fa a la introducció de dades.

Així mateix, han explicat que pretenen reduir el nombre d’ítems a avaluar i que n’hi hagi d’autocorregibles. La seva intenció és definir un preu que en cap cas sigui inferior al que hi ha en aquest curs.

Per altra banda, han explicat que, partint del fet que la LOE explicita que els docents tenen com una de les seves funcions corregir aquestes proves, només tenen retribució aquells que desenvolupen les tasques derivades de les proves IAQSE  fora del seu horari i que per ara només són els docents mostrals, que fan feina per l’Administració, mentre que els censals fan feina dins els centres. 

Dit això, UOB Ensenyament ha fet algunes puntualitzacions extretes de la comparació entre l’esborrany presentat i el decret de creació de l’IAQSE:

Per començar, tant el Decret de creació de l’IAQSE, que és de l’any 2000 com l’esborrany presentat posen de manifest que un dels objectius d’aquestes avaluacions és fer un diagnòstic sobre el grau d’eficàcia del sistema educatiu i que aquest diagnòstic serveixi per prendre decisions polítiques i de pràctica educativa.  La UOB s’ha remès ara a una notícia apareguda als mitjans aquest passat dia 14 d’octubre que posa de manifest que el resultat de les proves IAQSE del curs passat el nivell de català s’ha enfonsat (fins a 15 punts en segons quins casos) i que a 4t d’ESO, que ja es troben en el seu darrer curs d’ensenyaments obligatoris, només el 46% d’estudiants assoleix un nivell satisfactori en català. UOB Ensenyament ha volgut fer veure a l’administració que hauria de reflexionar sobre aquesta qüestió, perquè és ben conegut que la deriva d’aquest govern i de la conselleria és menysprear el català i obviar de manera recurrent que la seva obligació legal no és defensar i promocionar el català, la llengua pròpia de les Illes Balears. Per tot això, la UOB ha reclamat que el que necessita l’escola pública són més recursos i no plans pilots d’elecció de llengua.

La Conselleria, com era d’esperar, no ha fet cap comentari a les nostres reivindicacions.

A partir d’aquí UOB Ensenyament ha demanat per alguns dels aspectes, sobretot organitzatius, que apareixen en aquest projecte de decret. Així, ha fet altres demandes, moltes encaminades a fer veure a l’Administració que les tasques de l’IAQSE suposen un afegit de feina addicional molt considerable per als docents, que ja van sobrecarregats. Hem esmentat, entre d’altres:

• Que s’expliqui com es desenvoluparà la tasca d’avaluació dels centres educatius per part de l’IAQSE i com repercutirà en els docents i en els equips directius. 

La Conselleria ha dit que encara s’ha de desenvolupar aquesta qüestió, tot i que han avançat que s’hauran de fer unes autoavaluacions en els centres.

• Que es regulin les funcions dels correctors/aplicadors mostrals per tal d’establir clarament què poden fer i què no.

No han contestat aquesta qüestió.

• Com pensen resoldre el fet que les proves IAQSE no atenen la diversitat ni les diferents necessitats. 

La Conselleria ha explicat que no és possible adaptar més les proves per tal d’obtenir uns resultats acurats de com està el sistema educatiu. Només hi poden fer adaptacions d’accés. Així i tot, intentaran reduir el nombre de preguntes per a aquest alumnat.

• UOB Ensenyament ha fet veure que encara no hi ha publicades les conclusions extretes de les avaluacions dels darrers dos cursos.

La Conselleria ha dit que estan en procés de publicació.

• Si els resultats no són bons, quines mesures adopta l’administració? S’han elaborat ja algunes recomanacions de millora? Sembla que moltes vegades només aquestes avaluacions serveixen per sobrecarregar al professorat i són inviables per falta de recursos materials i humans. 

No han respost aquesta qüestió.

• Per acabar, la UOB ha reclamat la necessitat de reduir la càrrega burocràtica associada a aquestes proves, la millora de la infraestructura tecnològica i del portal GESAVA i, sobretot, una major contextualització dels continguts avaluats perquè aquestes proves, lluny de ser una eina útil, s’han convertit en un obstacle afegit per al professorat i l’alumnat.

Tampoc no han fet cap comentari respecte d’aquesta qüestió.

Per altra banda, i vist que en l’esborrany hi ha una modificació del Decret 16/2016, de 8 d’abril que fa referència a les indemnitzacions, UOB Ensenyament, tot i que reivindica que la solució seria l’externalització de les proves, ha demanat que tots els docents que desenvolupin les tasques d’aplicadors i correctors, siguin mostrals o censals, tenguin dret a percebre les indemnitzacions corresponents, i que se’n revisi la quantia, que considera insuficient.

La Conselleria no ha atès aquesta demanda de UOB Ensenyament.

2. Projecte de Decret pel qual s’estableixen l’ordenació i el currículum de l’ensenyament secundari per a adults a les Illes Balears.

L’ordenació i el currículum de l’ensenyament secundari per a adults havia quedat obsolet. És per això que la Conselleria ens ha presentat un nou projecte de Decret en el qual la UOB ha fet, entre altres, aquestes esmenes:

• Vist que s’ha obert tant el ventall d’accés, tot i que entenem perfectament que és causat pels canvis que experimenta la societat a les Illes Balears als centres d’adults, estarem vigilants que tots aquests centres tenguin els recursos personals i materials adients per donar resposta al procés d’ensenyament-aprenentatge i que els docents puguin desenvolupar la seva tasca amb les condicions laborals pertinents. La Conselleria d’Educació ha anotat la nostra reivindicació.
• Segons l’esborrany presentat, en els estudis d’ESPA en la modalitat presencial, l’assistència dels alumnes no és obligatòria, però els centres l’han de regular. L’Administració ens ha dit que és normativa europea perquè hem de pensar que són estudis postobligatoris. Si un cop iniciades les activitats lectives s’observa que un alumne no s’ha incorporat als ensenyaments en què s’ha matriculat o no hi assisteix de forma continuada durant deu dies lectius complets, o de forma discontínua durant vint dies lectius, el tutor s’ha d’adreçar a l’alumne o, si és menor d’edat, als seus tutors legals, per saber les raons d’aquest absentisme. Quan no hi hagi una causa justificada, el centre li ha d’oferir un termini de cinc dies hàbils perquè s’incorpori immediatament a les activitats acadèmiques i l’ha d’advertir que si no s’hi incorpora, se’l donarà de baixa d’ofici.
• Respecte a les avaluacions, l’articulat especifica que es poden fer tantes avaluacions de seguiment com siguin necessàries… La UOB Ensenyament acotaria el nombre de sessions d’avaluació dins l’articulat. L’Administració no ha acceptat la nostra proposta perquè troben que ho han de deixar en mans de l’equip docent. 

3. Projecte d’Ordre del conseller d’Educació i Universitats de què regula el procés d’adscripció, admissió i matriculació d’alumnes als centres sostinguts totalment o parcialment amb fons públics als nivells d’educació infantil, educació primària, educació secundària obligatòria, batxillerat i educació especial de les Illes Balears.

UOB Ensenyament ha començat la seva intervenció posant el focus en què la llibertat d’elecció de centres en el marc d’una zona escolar única no garantirà la igualtat d’oportunitats en l’escolarització, ans al contrari, afavorirà o agreujarà la segregació escolar si no va acompanyat de mesures compensatòries i reguladores.

Per fer efectiva la llibertat d’elecció de centres es necessita: un sistema just i transparent amb criteris comuns i controlats, un suport logístic i econòmic suficient a les famílies amb menys recursos i una supervisió i regulació efectiva dels centres concertats i privats que reben fons públics. 

En aquest esborrany de Projecte d’Ordre presentat no deixeu d’anomenar les paraules equitat, inclusió, igualtat d’oportunitats i llibertat de les famílies per a l’elecció de centre.  Aquesta mesura que exposeu com a integradora, contràriament, és una mesura elitista i globalitzadora, atès que perjudica la integració comunitària a les barriades. En aquests darrers tres cursos escolars, a Palma hem passat de vuit a tres zones, de tres a dues i, finalment, la dèria del conseller: la zona única. De fet, ja es noten els efectes secundaris de les dues primeres reduccions de zones. Ja hi ha famílies que no aconsegueixen places a les seves zones, amb els problemes de mobilitat que això implica. Inclús, hi ha famílies que ja tenen un fill a un centre determinat que no han aconseguit plaça pel segon fill i l’han hagut de matricular a un centre diferent -a pesar de la puntuació per germà/na alumne-.

Així, UOB Ensenyament no creu el que mencionau a l’article sis, l’establiment de zones escolars té per finalitat garantir l’equilibri en l’escolarització i l’accés en condicions d’igualtat als centres sostinguts amb fons públics, així com aplicar els criteris de proximitat i garantir l’equilibri territorial en l’escolarització, sinó tot el contrari.

Segons la Conselleria d’Educació no veuen en cap cas un inconvenient el fet de la zona única, de fet, manifesten que aquests dos anys no han trobat cap perjudici per a les famílies.  

• Respecte a l’escolarització equilibrada, tot i les mesures i recursos proposats per la Conselleria d’Educació augmenten, de cada vegada més es produeixen concentracions elevades d’alumnat NESE en determinats centres i grups. Per tant, seria necessari poder implantar un sistema de “quota viva o dinàmica” per poder fer front a aquestes casuístiques i proporcionar per part de l’Administració els recursos personals necessaris per a cobrir les necessitats de suport i d’atenció a l’alumnat NESE. 

La resposta de l’Administració ha estat positiva, en pren nota i, s’hi han de dotar de més recursos personals i materials quan hi ha altes concentracions d’alumnes amb necessitats educatives ho fan i faran. La UOB Ensenyament vetllarà perquè així sigui. 

• Anomenant la tramitació telemàtica del procés d’escolarització, en aquest article s’explica, bàsicament, que els centres han d’habilitar els tràmits de matriculació, la qual es podrà dur a terme també, de manera presencial. En principi, aquesta mesura es podria interpretar com una eina per agilitzar el procés i ajudar els equips directius. No obstant això, darrera aquesta mesura que ja es va introduir el curs passat, juntament amb la de l’obligació per part dels centres educatius d’oferir l’opció de la selecció de la llengua del primer ensenyament en el procediment de formalització de la matrícula, hi ha la intenció per part de Conselleria d’augmentar el cost d’oportunitat de la possibilitat que els centres puguin fer pedagogia amb les famílies a l’hora de triar la llengua vehicular (castellà a llengua catalana). Així, no estem en contra del tràmit telemàtic, però sí que dins el tràmit les famílies puguin triar la llengua. Cal dir emperò, que UOB Ensenyament no vol que l’educació en català sigui opcional.

La Conselleria d’Educació ens ha informat que es regeixen per normativa i que el que han de fer és fer complir la llei. Ens han recordat que les famílies només trien la llengua a quart d’educació infantil. 

• Finalment, en aquest text normatiu, l’ús del gènere masculí s’ha d’entendre com a gènere gramatical no marcat i inclou, sempre, dones i homes, sense que això impliqui cap discriminació ni diferenciació per raó de sexe. UOB Ensenyament entén aquest raonament basat en el principi de l’economia del llenguatge. No obstant això, l’ús d’un llenguatge inclusiu i no sexista contribueix al fet que tots els procediments administratius, incloent-hi el de l’escolarització, siguin més justs i es regeixin pel principi d’igualtat.

La Conselleria ens ha dit que segueixen la normativa i què aquest ordre de decret ha estat revisat jurídicament. Per tant, continuaran emprant aquest gènere gramatical.

4. Torn obert de paraula.

En el torn obert de paraula, UOB Ensenyament ha fet les següents intervencions:

• Ha demanat a la Conselleria quan tenen previst establir i informar de les instruccions a seguir pels docents en cas que hagin de fer declaració complementària d’IRPF.

La resposta de la Conselleria ha estat que ja ho tenen fet i ho enviaran a tots els centres.

• Ha demanat també quan es crearà la Comissió per revisar l’annex 4 de la Resolució d’Interins. Es va parlar a la Mesa d’Interins de 3 de febrer del 25 fins i tot de fer una modificació de Resolució més endavant si fos necessària.

La Conselleria ha dit que ens convocaran el més prest possible, que ho tenen present.

• Finalment, ha volgut saber si tenen intenció o alguna previsió de cobrir les baixes en el cas que un administratiu d’un centre falti per incapacitat temporal o per altres qüestions.

La Conselleria ha respost que ho gestiona Funció Pública i que hi ha hagut molts de canvis. No ens donen cap solució.

Palma, 20 d’octubre de 2025

Avui, dijous dia 16 d’octubre de 2025, s’ha reunit la Mesa Sectorial d’Educació. Per part de l’Administració hi han assistit, entre d’altres, la directora general de Personal Docent i Centres Concertats, Sra. Joana Maria Cabrer Sureda; el cap de departament de Personal Docent, Sr. Albert J. Flores Clemente; la cap de servei de Secundària, la Sra. Concepció Ferrer i el cap de departament de gestió de Personal Docent, Sr. Miquel Font, entre d’altres.

La sessió de la Mesa s’ha iniciat amb la lectura i aprovació d’actes de sessions anteriors. En aquest punt, UOB Ensenyament ha intervingut per fer palesa la manca de coherència del conseller d’Educació pel que fa a les declaracions recollides en una de les actes i les manifestades el dia 28 d’agost a la Mesa convocada en sessió extraordinària. En el primer cas, el conseller expressà el seu compromís d’intentar millorar la proposta de canvis en les instruccions d’horaris del curs 26/27, canvis motivats per la reducció de la jornada laboral a 35 hores. En canvi, en el segon cas (a la MSE de dia 28 d’agost) la intervenció del conseller va anar en un sentit totalment contraposat, i va afirmar fins i tot que ell mai havia dit que es replantejaria la proposta de canvis en les instruccions d’horaris i que la part social s’oblidàs de la reducció de les hores de docència directa. Per tant, queda ben clar que de les declaracions del conseller d’Educació no ens en podem refiar i que el paper que interpreta dintre de la Conselleria és purament secundari. 

1. Informació de les comissions de serveis excepcionals i sobrevingudes.

En aquest punt, merament informatiu, UOB Ensenyament ha comparat amb la Resolució les causes que donaven accés a aquest tipus de comissions i ha revisat el llistat proporcionat per la Conselleria amb els requisits que es compleixen i els que no. Venim a bé amb la proposta de la Conselleria d’Educació.

2. Proposta de resolució sobre criteris de plantilles orgàniques curs 2026-2027.

Pel que fa a l’esborrany presentat, en primer lloc, UOB Ensenyament ha volgut incidir en l’eliminació del paràgraf referent a l’assoliment del 8% com a màxim de la taxa de cobertura temporal abans del 31 de desembre de 2024, i ha demanat en quina mesura s’ha aconseguit el percentatge establert i si a llarg termini es mantindrà. La Conselleria d’Educació ha puntualitzat que aquesta taxa de cobertura temporal és d’un 5% i es mantindrà en el temps. 

En segon lloc, les reivindicacions de UOB Ensenyament s’han centrat en els criteris específics per establir les plantilles orgàniques dels centres. Les peticions han estat les següents:

• Seguint la mateixa línia que la Mesa del curs passat, la UOB ha sol·licitat que s’augmenti el nombre de mestres d’educació primària a 7, 14 i 20 en els centres d’una, dues i tres línies, respectivament, així com mantenir la possibilitat que l’increment pugui ser d’un mestre especialista. D’aquesta manera, els centres disposen de la possibilitat d’adequar la plantilla a les seves necessitats. 
• També ha exigit que es pugui dotar d’una plaça d’orientador als centres d’infantil i primària d’una línia, en aquest cas itinerant. En canvi, als centres de dues línies considerem que l’orientador no hauria de ser itinerant pel fet que l’alumnat amb necessitats específiques de suport educatiu i especials està augmentant de manera sostinguda els últims anys.
• Finalment, UOB Ensenyament ha fet la reflexió a la Conselleria d’Educació que s’està perjudicant els docents de primària, en especial als dels centres grans, perquè la relació entre les unitats i la dotació de plantilla no augmenta en la mateixa proporció que en el cas dels mestres d’infantil. S’entén que les necessitats de l’alumnat d’infantil i de primària, lògicament, no són les mateixes, emperò aplicant aquesta regla s’està produint una infradotació de plantilla de mestres de primària.
• Pel que fa als criteris de plantilla dels IES, UOB Ensenyament ha denunciat que la plantilla bàsica dels departaments d’orientació és insuficient i, per això, ha demanat que es modifiquin els requisits i es redueixin el nombre d’unitats requerides per a la dotació extra en aquest departament. La petició es basa en el fet constatat de l’increment sostingut en el temps de l’alumnat NESE i NEE.

Conselleria ha insistit que no modificaran l’esborrany presentat perquè el curs passat ja es varen consolidar moltes places. També han posat èmfasi en el fet que no hem d’oblidar que aquesta resolució conté la plantilla mínima per donar resposta al procés d’ensenyament-aprenentatge dins els centres, però que en la quota augmenten significativament el nombre de places. UOB Ensenyament continua sense acceptar aquesta resposta. 

3. Proposta de resolució de convocatòria de concurs de trasllats d’àmbit autonòmic per als funcionaris dels cossos docents.

En aquest punt, UOB Ensenyament ha començat la seva intervenció dient que és conscient que la Resolució presentada depèn del RD1364/2010 i que les modificacions que es poden fer són mínimes, emperò no per això hem deixat de reivindicar els següents punts:

• Una de les novetats d’aquest curs escolar (no del curs anterior que el concurs era estatal) és l’obertura de les places itinerants a tots tipus de centres. Des de UOB Ensenyament demanam a l’Administració que vetlli perquè aquest nombre de places sigui el menor possible, pel fet que pot suposar un empitjorament significatiu de  les condicions sociolaborals en què el docent ha d’exercir la seva tasca (més burocràcia, assistència a més reunions, etc.). 

La resposta de la Conselleria ha estat positiva, ho tendran en compte i crearan el nombre mínim de places itinerants. 

• Així com en el concurs de trasllat estatal, l’esborrany de Resolució marca les places amb perfil bilingüe. Des de UOB Ensenyament ja ens havíem manifestat respecte d’aquesta qüestió el curs passat i continuem oposant-nos frontalment a la introducció d’aquesta perfilació. Les places orgàniques dels centres públics no es poden perfilar, perquè això contravé el principi d’igualtat d’oportunitats i afavoreix seleccions subjectives i arbitràries. La perfilació restringeix clarament la mobilitat del personal docent. A més, des de UOB Ensenyament som malpensats en aquest sentit i sabem que aquesta pràctica s’intensificarà i que, en els pròxims cursos escolars, la Conselleria no es limitarà a perfils de coneixement de llengües, sinó que també incorporarà altres criteris significatius.
• UOB Ensenyament ha volgut saber quins seran els terminis per participar en el CT?

La Conselleria ha dit que encara no saben les dates, però que tan bon punt tenguin aquesta informació  publicaran la resolució al BOIB.

• Una reivindicació històrica de la UOB és que els docents no hagin de concursar per després poder demanar comissió de serveis. El concurs de trasllats atorga places definitives, mentre que la Comissió de Serveis té, per definició, natura de provisionalitat. És perfectament raonable que un funcionari vulgui mantenir la seva destinació definitiva i, alhora, ocupar provisionalment una plaça diferent via comissió de serveis per raons personals o de serveis, sense que, per aquesta causa, hagi de perdre la seva destinació definitiva. L’esborrany presentat continua establint com a requisit participar en el concurs de trasllats per poder comissionar. 
• UOB Ensenyament ha insistit en el fet que es reconeguin els serveis prestats com a personal laboral, així com estableixen diverses resolucions del Tribunal Constitucional, destacant la 281/1993, la qual estableix textualment que “(…) no existe justificación razonable u objetiva para que la Administración valore de manera desigual la experiencia docente del actor por el solo hecho de que la naturaleza de su vínculo con la Administración era laboral y no funcionarial (…)”.

• Respecte a la baremació, així com va demanar UOB Ensenyament mitjançant el tràmit d’informació i audiència pública per a la modificació del RD estatal que regulà el concurs de trasllats el curs anterior, consideram que és excessiu minvar a la meitat els punts per un segon grau quan s’ha convalidat ni que sigui només una assignatura. Proposam que la reducció de la puntuació sigui proporcional als crèdits convalidats, segons una escala fixa que reflecteixi de manera justa la formació acadèmica dels docents.

• Certificats d’acreditació en competència digital: UOB Ensenyament considera que a l’apartat de certificats d’acreditació de la competència digital no haurien de puntuar, de moment, en el CT estatal els nivells C1 i C2 perquè no tots els docents tenen accés a aquests nivells. Per compensar la tasca dels coordinadors TIC, UOB Ensenyament demana que aquesta funció docent s’afegeixi al 4.3. Així, pensem que seria adequat incloure la funció de coordinador TIC dins el barem.

• Puntuació pel procés selectiu: UOB Ensenyament també vol insistir en el fet que es valori haver superat un procediment selectiu d’oposicions amb plaça o sense. 

La Conselleria, a totes aquestes peticions fetes, ha dit que no ho modificaran perquè prové de normativa estatal (RD1364/2010).

4. Proposta de resolució de convocatòria de concurs de trasllats d’àmbit autonòmic als cossos d’inspectors.

En aquest punt UOB Ensenyament ha fet dues puntualitzacions:

• En el mateix sentit que les demandes fetes als cossos docents, considerem que no haurien de puntuar, de moment, en el CT autonòmic els nivells C1 i C2 de la Competència Digital perquè no tots els docents tenen accés a aquests nivells. 
• Que el nivell de català C2 puntuï igual que en el barem dels cossos docents, que són 4 punts. 

Respecte de la primera qüestió, han contestat que no ho poden modificar. A la segona pregunta, la resposta ha estat positiva perquè havia estat una errada seva. Així, el nivell de llengua catalana computarà amb 4 punts igual que al barem del concurs de trasllats docents. 

5. Informació del procés selectiu 2026.

En el punt 5 de l’ODD respecte al procés selectiu per al pròxim curs escolar han dit que ens convocaran de cara al mes de febrer. 

Sí que han esmentat que s’oferiran unes 640 places amb la relació presentada en  aquesta taula. 

6. Proposta de resolució de convocatòria de carrera professional.

UOB Ensenyament abans d’iniciar la seva intervenció ha posat èmfasi en el fet que veu insuficient aquesta carrera professional. 

• Ha recordat el que ja s’havia dit a la Mesa Sectorial anterior en negociar aquest punt, ja que consideram una irresponsabilitat obligar els equips directius a avaluar uns criteris tan complexos en un període de temps que, en alguns casos, pot ser ínfim i insuficient. A més a més, el termini en què s’ha d’emetre l’informe d’avaluació és totalment contraproduent: a finals del 1r trimestre és un període en què els docents van saturats de reunions, paperassa i altres activitats de final de trimestre. En resum, més burocràcia per als docents. Així les coses, la UOB ha demanat a l’Administració si seria possible ampliar el termini fins al 20 de gener, per exemple.

La Conselleria s’ha manifestat proactiva i enviarà als equips directius durant el mes de desembre qualque recordatori per tal que emplenin, mitjançant el GestIB, l’informe d’avaluació de cada docent que pugui accedir a percebre el primer tram. 

• Finalment, UOB Ensenyament ha volgut demanar quina previsió tenen per a l’abonament del 2n tram, amb efectes de l’1 de gener de 2026. Entenem que en el segon tram també s’haurà de fer una segona avaluació, ja que així ho estableix l’Acord Marc: 

Segon tram: 960 €/any per al professorat amb 12 anys o més d’antiguitat, amb avaluació favorable vinculada als ítems que s’estableixin.

Han dit que a principis de gener habilitaran el tràmit per tal que aquells docents que compleixen els dos sexennis pugui adherir-se al segon tram de la carrera professional. Aquesta es durà a terme d’ofici i els docents no hauran de fer cap avaluació.

• Per altra banda, UOB Ensenyament ha aprofitat aquest punt per demanar a la Conselleria respecte de la part no consolidable dels equips directius. Es va assabentar que hi ha directors dels centres de formació professional o de règim especial que no perceben aquest complement i ha volgut saber per què.

La resposta que han donat és que aquests equips directius no passen per un concurs, són de lliure designació i l’Acord de bases signat el 15 de maig de 2023 no contempla aquesta casuística.

7. Torn obert de paraula.

• La UOB ha demanat  a la directora general de quina manera els alliberats sindicals i els ATD poden acreditar la seva competència digital. Aquests col·lectius no treballen amb alumnes i, per tant, no poden presentar evidències de tasques fetes amb l’alumnat. 

La directora general  ha contestat que ho estudiarà.

• UOB Ensenyament també ha parlat del fet que està previst que el CIFP a Ciutadella, que inclourà la família professional d’Hoteleria i Turisme i certificats de professionalitat, es posi en funcionament el curs 2026-27 i ha volgut saber si a la convocatòria del CGT de novembre de 2025 s’inclourà aquest  CIFP com a nou centre. També ha volgut saber si hi ha previsió de creació de noves places que s’inclourien a la RLT de gener de 2026.

Segons el Sr. Flores, aquestes places seran creades per al curs que ve. De cap de les maneres les poden incloure en la relació de llocs de treball (RLT) de gener de 2026. 

Palma, 16 d’octubre de 2025

Avui, dimecres dia 17 de setembre de 2025, s’ha reunit la Mesa Sectorial d’Educació. Per part de l’Administració hi han assistit, entre d’altres, la directora general de Personal Docent i Centres Concertats, Sra. Joana Maria Cabrer Sureda; el cap de departament de Personal Docent, Sr. Albert J. Flores Clemente; i el cap de departament de gestió de Personal Docent, Sr. Miquel Font, entre d’altres.

L’ordre del dia de la reunió és el següent:

1. Proposta d’Acord del Consell de Govern pel qual es determinen, per al curs 2025-26, els llocs de treball de caràcter singular en els quals el personal docent exerceix les seves funcions en condiciones especials de perillositat, penositat o toxicitat.

A la seva intervenció, UOB Ensenyament ha posat en relleu la relació de llocs de treball de caràcter singular que han de percebre el complement remarcant la gran tasca que fan els docents que exerceixen la seva funció a aules UEECO, TAVA i CEE. Així, hem demanat a la directora general incloure’ls al llistat de llocs de treball amb caràcter singular. 

UOB Ensenyament no ha obtingut resposta per part de la Conselleria.

A l’esborrany presentat s’especifica: b) Que la tasca docent es desenvolupi amb alumnes en programes d’acollida o amb alumnes amb mesures de protecció al menor. Si ens basem en aquest apartat, pensem que hi ha docents que queden exclosos de la percepció d’aquest complement. Seria el cas d’alumnat amb mesures de protecció al menor que assisteixen a centres educatius ordinaris. Així, a la Mesa hem demanat quins són aquests centres per tal d’esbrinar quants docents haurien de percebre dit complement. La Conselleria ens ha respost que no hi ha alumnes directament matriculats a aquests centres. 

La Conselleria d’Educació ens ha fet saber que està previst que aquest complement serà retribuït a la nòmina de setembre.

2. Proposta d’Acord del Consell de Govern pel qual es determinen, per al curs 2025-26, els llocs de treball de difícil cobertura i de molt difícil cobertura.

UOB Ensenyament a la seva intervenció inicial ha recordat:

• El greuge comparatiu entre docents, ja que hi ha funcionaris docents interins que sí que el cobren i funcionaris de carrera que exerceixen les mateixes funcions que no el cobren.
• Així com vàrem dir el curs passat, és un pegat a la problemàtica que, de cada vegada més, s’està estenent a totes les especialitats i, en general, a la funció docent (manca de prestigi, millora condicions sociolaborals…).

Com a aportacions específiques, hem demanat:

• El llistat d’Especialitats de difícil cobertura per al curs 2025-26 publicat al juliol, s’anirà actualitzant? Aquest índex es torna a calcular en algun altre moment? Si no és així, no s’inclouen especialitats de difícil cobertura que poden esdevenir-ho al llarg del curs? La Conselleria d’Educació afirma que aquest llistat no s’actualitzarà, però sí que restabliran les places catalogades com a molt difícil cobertura i, per tant, es cobrarà el complement. Intentaran que informàticament es pugui veure plasmat en el tràmit de substitucions ordinàries i urgents. 
• El curs passat es va donar una problemàtica amb el cas dels PSC (Professorat de Serveis a la Comunitat) i EAP, ja que no exerceixen docència directa i no cobraven el complement de molt difícil cobertura, excepte si aquests docents no tenien vacant. Hem demanat si tornarem a trobar amb aquesta casuística aquest curs 2025-26. En Miquel Font, el cap de departament de gestió de Personal Docent, ens ha fet saber que està en mans de serveis jurídics i en estar resolt, ens ho faran saber.

Hem acabat la nostra intervenció i sent conscient amb la problemàtica que tenim a les Illes, pensam que l’Administració ha de continuar posant fil a l’agulla per pal·liar la problemàtica de l’habitatge, i per aquesta raó UOB Ensenyament demana que es continuï fent feina en aquest aspecte perquè aquestes mesures no siguin simples pegats.

3. Torn obert de paraula.

En el torn obert de paraula UOB Ensenyament ha sol·licitat:

• Unificar com més aviat millor l’hora de publicació dels tràmits ordinaris i urgent. A més, UOB Ensenyament demana que d’una vegada per totes el sistema informàtic de la Conselleria d’Educació funcioni de manera eficaç i es generin tantes incidències. Com per exemple les incidències ocorregudes al llarg dels primers tràmits urgents de setembre que poden perjudicar greument els docents que depenen d’una adjudicació segons l’hora de participació.

La Conselleria s’ha compromès a estabilitzar l’horari de publicació, però s’ha de ser conscient que esperen fins a darrer moment per poder incloure les peticions rebudes pels centres per tal d’adjudicar el màxim de places en els processos ordinaris i extraordinaris. 

• Accelerar les convocatòries d’especialistes i experts pel fet que encara hi manquen moltes places a cobrir.

La resposta de la Conselleria ha estat que fins que no es buida tot el llistat d’experts i especialistes no obriran les convocatòries. 

• La convocatòria per a la 1a reunió de seguiment de l’Acord Marc.

La Conselleria ho tindrà en compte, però no ens han dit quan tenen prevista la reunió.

• Llicències per estudis no retribuïdes. A finals de juliol es va publicar la convocatòria. Quantes llicències s’han atorgat? 

La Conselleria d’Educació no té aquestes dates i instaran a què siguin publicades a la Direcció General d’Universitats, Recerca i Ensenyaments Artístics Superiors.

Palma, 17 de setembre de 2025

Avui, dijous dia 28 d’agost de 2025, s’ha reunit la Mesa Sectorial d’Educació en sessió extraordinària. Per part de l’Administració hi han assistit, entre d’altres, el conseller, Sr. Antoni Vera Alemany; el secretari autonòmic de Desenvolupament Educatiu, Sr. Mateo Suñer; la directora general de Personal Docent i Centres Concertats, Sra. Joana Maria Cabrer Sureda; la directora general de Planificació i Gestió Educatives, Sra. Catalina Ginard; la directora general de Formació Professional i Ordenació Educatives, Sra. Maria Isabel Salas; la directora general de Primera Infància, Atenció a la Diversitat i Millora Educativa, Sra. Neus Riera; el cap de departament de Personal Docent, Sr. Albert J. Flores Clemente, el cap de departament de gestió de Personal Docent, Sr. Miquel Font; i el cap de departament Jurídic de Personal Docent i Centres Concertats, Sr. Luís Riera, entre d’altres.

L’ordre del dia de la reunió era el següent:

1. Salutació del conseller d’Educació i Universitats.

La Conselleria d’Educació ha convocat aquesta mesa extraordinària per explicar en què estan treballant i les novetats per aquest curs escolar. El conseller ha destacat dos fets prou importants (per a ells) que marcaran l’inici de curs:

• La publicació dels nous currículums educatius.
• La implantació progressiva del programa Llull.

Després de la breu intervenció, ha donat la paraula als diferents membres de les direccions generals. 

2. Informacions generals de la Secretaria Autonòmica i Direccions Generals.

• Secretari autonòmic de Desenvolupament Educatiu, Sr. Mateo Suñer:

El secretari autonòmic ha destacat la implantació del programa Llull a vint-i-sis centres, els quals seran pilots i la formació que es farà a tots els centres cap al mes de gener. Està previst que sigui una eina de gestió entre els centres educatius, les famílies i la Conselleria d’Educació. 

Respecte al tema d’infraestructures ha dit que se seguirà el pla presentat del curs anterior. 

• Directora general de Personal Docent i Centres Concertats, Sra. Joana Maria Cabrer Sureda:

La directora general ha remarcat que aquest curs els docents ja faran la jornada laboral de 35 hores, la posada en marxa de les llicències per estudis (recordam que són no retribuïdes) o el cobrament de la carrera professional. Respecte al tema de les adjudicacions d’estiu, ha subratllat que s’han adjudicat unes quatre mil places i que, pel tràmit d’adjudicacions de setembre s’oferiran entre vacants i substitucions unes vuit-centes places. 

• Directora general de Primera Infància, Atenció a la Diversitat i Millora Educativa, Sra. Neus Riera:

La directora general ha emfatitzat la feina que han fet amb els centres 0-3 i la regulació de les taules salarials respecte a aquest sector. Durant aquest curs escolar fan comptes treballar en la normalització lingüística, en Convivèxit i amb el servei d’innovació educativa. 

• Directora general de Planificació i Gestió Educatives, Sra. Catalina Ginard:

Com a novetats, destaca la implantació de la resolució de l’ús del mòbil i la nova normativa que volen redactar respecte a les proves IAQSE. D’aquesta darrera ens donaran més informació durant el primer trimestre. Ha insistit que redactaran molta normativa respecte a diferents beques o els decrets d’admissió i matriculació, entre altres.

• Directora general de Formació Professional i Ordenació Educatives, Sra. Maria Isabel Salas:

La directora general ens ha informat que a principis d’agost es van publicar els currículums i que dia vuit i dia nou es farà una formació a tots els equips directius. A més, durant el primer trimestre es posarà a l’abast de tots els docents interessats un curs de formació de deu hores sobre els currículums. 

En el mateix sentit que la directora general de planificació, no deixaran de redactar normativa com ara les ordres d’avaluació, les resolucions de matèries optatives o cursar el batxiller durant tres anys i redacció de tots els currículums relacionats amb la formació professional. 

3. Torn obert de paraula.

A la seva intervenció, UOB Ensenyament ha volgut deixar palès una sèrie de qüestions que durant aquest curs escolar s’han de tenir en compte:

1. Un dels principis bàsics d’UOB Ensenyament és la defensa de la llengua catalana. UOB Ensenyament entén que la defensa del català a l’escola és fonamental i és imprescindible per assegurar la supervivència de la llengua.  Aquest curs escolar, sembla que es presenta amb el mateix tarannà que el curs passat perquè: 

• Va ser una autèntica malversació de doblers la inversió d’un milió d’euros que es va fer en el pla de segregació lingüística, quan l’escola pública està més que necessitada, persegueix els mateixos objectius i, el seu únic pecat ha estat defensar i protegir la llengua pròpia de les Illes Balears dins l’escola.
• Recordem que aquest pla només comptà amb 11 centres adherits i cap d’ells fou públic.
• No sembla que aquest curs escolar es faci un ús racional dels recursos i a no cedir davant les pressions de l’extrema dreta, així com a posar fi a aquest pla i ja no implantar-lo a secundària.
• No n’hi havia prou amb un milió d’euros que al juny, després del pacte de la vergonya per aprovar els pressupostos de la comunitat autònoma, VOX aconsegueix a través d’una esmena destinar 21 milions d’euros al desenvolupament del Pla de Segregació Lingüística.

És per aquest fet que hi ha d’haver voluntat política. Aturar el procés de desaparició de la llengua catalana és una responsabilitat de tots, també de la Conselleria d’Educació i Universitats. 

2. Ha estat apoteòsic la descomunal desaparició de places públiques en favor de places concertades que hi ha hagut durant aquest passat curs escolar. UOB Ensenyament ha denunciat que l’escola pública perd terreny enfront del sistema concertat de forma ininterrompuda. El procés de desprestigi i decadència que pateix l’escola pública no té fi. UOB Ensenyament fa una recopilació de quines han estat les actuacions fonamentals de la Conselleria fetes fins aquest mes d’agost:

• Implementar la il·lustrativa addició de “i escola concertada” al nom de la Direcció general de personal docent. 
• Invertir una quantitat indecent de recursos tant personals com materials a l’escola concertada, sabent que aquests primers tenen altres mecanismes d’accés als llocs de feina que no és un barem de puntuació.
• Potenciar la Formació Professional a la concertada en detriment de la pública.
• Cedir als desitjos i postrar-se indignament davant l’Escola Catòlica,  que ha demanat (i li heu concedit) equiparar les dotacions econòmiques, així com les condicions del professorat, amb la pública, però no profereix cap petició perquè els llocs de treball s’ocupin a través de llistes de concurrència pública.
• Sumir en l’agonia el Servei de Prevenció de Riscos Laborals amb l’objectiu subreptici de privatitzar-lo.
• Abocar encara més diners a l’Escola concertada a través del Pla de Segregació lingüística. 
• Tancament de línies d’escola pública en favor de la concertada.

Podem veure clarament que la present administració està executant un procés encobert de privatització del sistema educatiu mitjançant el desviament de recursos cap al sistema concertat en detriment del públic, cada dia més abandonat. Per què, senyor conseller, no soluciona primer els problemes de l’escola pública com la falta d’infraestructures, les plantilles infradotades o milloreu les condicions laborals dels docents? UOB Ensenyament demana que els diners dels contribuents s’usin per fomentar l’escola pública i no els negocis d’empreses privades. Aquests recursos s’haurien d’invertir en la millora d’un sistema educatiu públic que a hores d’ara es troba en un estat deplorable.

3. La dignificació docent és un dels altres principis bàsics d’UOB Ensenyament. És per això que, per posar aquest punt damunt la taula s’ha iniciat la  intervenció així: abans que qualsevol llei educativa, hi havia mestres que ensenyaven.

Durant aquest passat curs escolar vam haver d’escoltar, entre altres, judicis com:

• Els docents de fer quadrar les baixes laborals amb Nadal. Cal recordar que les baixes mèdiques en cap cas s’allarguen a discreció del pacient, sinó que és el facultatiu el que valora i decideix sobre aquesta qüestió
• Els complements de difícil cobertura o molt difícil cobertura no han paliat el problema de cobrir totes les places. L’habitatge és un problema estructural, fet que requereix la gestió coordinada entre les diverses administracions —tal com estableix el punt 17 de l’Acord marc signat el febrer de 2023— i l’adopció de mesures valentes —com ara una regulació estricta dels preus del lloguer, la creació d’habitatge de protecció oficial, l’adequació d’instal·lacions dignes per a funcionaris destinats allà que ho puguin necessitar— i no amb la recepta fàcil que s’ha aplicat fins ara, que ha estat construir més i més.
• La proposta de la Conselleria d’Educació i Universitats respecte al punt 26 de l’Acord sobre mesures sociolaborals i millores educatives està lluny de ser una veritable millora, es tracta d’una operació de maquillatge comunicatiu. El que es presenta com una reducció de 37,5 a 35 hores setmanals, és en realitat, una enganyifa estadística que no afavoreix a les treballadores i treballadors d’aquestes illes.
• Posar en dubte la professionalitat dels docents de les Illes Balears, que són els que saben de la seva matèria i insta la Conselleria d’Educació i Universitats a defensar els seus treballadors davant els atacs indiscriminats del feixisme. 
• UOB Ensenyament insta la Conselleria d’Educació i Universitats a posar fi a les llistes negres, a deixar de banda la ideologia dels seus treballadors i a dur a terme accions que realment millorin el sistema educatiu públic. 

4. Amb el Pla de climatització, UOB Ensenyament, amb l’objectiu de reivindicar com una urgència la implementació del pla esmentat, engegà una campanya per fer visible el problema de les altes temperatures a les aules amb el repartiment de ventalls que puguin ajudar els docents mentre la conselleria perd el temps. A més, amb aquesta campanya UOB Ensenyament denuncia que la Conselleria no respecta els terminis que s’havien acordat quant al desplegament de l’Acord Marc. 

El passat 12 de juny, el conseller va anunciar en roda de premsa el pla de climatització. En la presentació només es va exposar l’estudi fet a 19 centres amb les actuacions que s’havien de fer, però cap mesura presa fins al moment. L’acte públic, encapçalat pel conseller Vera, pretenia mostrar la gran feina feta, però l’única cosa deduïble de tot el que es va dir és que els docents continuaran passant calor. A més, des d’UOB Ensenyament lamentem que no s’hagi informat degudament els representants del professorat via Mesa Sectorial subestimant, una vegada més, la importància del procés de negociació col·lectiva.

5. Adjudicacions

La qüestió de les Adjudicacions provisionals és un univers amb entitat pròpia que exigeix una anàlisi separada, i que transcendeix al curs que està a punt d’acabar. Curs que el personal funcionari interí docent, col·lectiu històricament descuidat -per no dir maltractat-, va començar amb força entrebancs. En primera instància, a causa del fet que va haver d’esperar que començàs el curs per conèixer la seva destinació, amb tot el que això suposa en l’àmbit de logística, conciliació familiar i, en definitiva, dignitat professional. En segon lloc, a la nit dels cristalls romputs. Aquest xafardell fa referència a la fatídica nit del dia dos de setembre del passat any dos mil vint-i-quatre. El primer procediment ordinari de substitucions del curs 2024-2025, tràmit que de fet i fet, i de forma encoberta, seria el procediment d’adjudicacions de destinacions provisionals pel personal funcionari interí docent per l’esmentat curs, finalitzava a les 10:00 del matí. Suposadament, a partir d’aquesta hora s’havia de publicar la llista d’adjudicacions on figurava els centres de destinació dels companys adjudicats, i on havien de prendre possessió de la plaça l’endemà a les 8:00 del matí. Després de diverses informacions contradictòries, Conselleria va informar que es publicaria entorn les 21:30 o les 22:00. Sorprenentment -o no-, no es va publicar aquesta informació fins passades les 1:00 del matí de l’endemà. Paral·lelament, el conseller va fer una publicació a la xarxa social X informant d’aquesta circumstància així com que es donava un dia de marge per la incorporació dels companys al seu centre -dos en el cas dels destinats a una illa diferent de la de residència-. Igualment, va informar que començarien a cobrar el mateix dia de l’adjudicació -que era el dia que s’havia de fer la presa de possessió de la plaça si no hi hagués hagut cap anomalia durant el procediment-. Amb independència de la seguretat jurídica que pugui tenir aquesta promesa, avui dia tenim constància de molts casos que no han cobrat el període comprès entre el dilluns dia dos de setembre i el dia que varen prendre possessió de la plaça adjudicada.

La lectura positiva és que els següents processos d’adjudicacions de substitucions -setmanals, urgents i extraordinaris- s’han desenvolupat -gràcies al treball ingent del personal de la DG de PDiCC- sense ensurts d’importància i amb normalitat.

Un altre punt que UOB Ensenyament valora de manera molt positiva és el retorn a les adjudicacions a principis d’agost. Això ha suposat que els companys puguin planificar amb temps la seva vida durant el període corresponent al curs 2025-2026 i una millora en termes de dignitat professional.

El contrapunt és que, si més no, no s’ha tornat a repetir el despropòsit d’inici de curs, la Conselleria mai decep, i ha aconseguit reinventar-se. Uns dies després del cessament de l’anterior director general de Personal Docent i Centres Concertats i actual director del SOIB, senyor Ismael Alonso, la directora general entrant va signar la resolució per la qual s’aprovaven i es feien públiques les llistes definitives, resolució que es publicaria l’endemà. El problema rau en el fet que ho va fer gairebé tres hores abans que finalitzàs el tràmit de reclamacions corresponent al procediment d’adjudicacions. A causa de la inseguretat jurídica que això suposava, es va haver de dictar una nova resolució dues setmanes més tard que, si més no, no modificava l’anterior, sí la revocava. Aquest fet que pot semblar innocu, va generar molta confusió entre el personal funcionari interí docent. Dins la diversitat de casuístiques que va generar aquesta circumstància -els companys que havien renunciat tenien la possibilitat de fer el tràmit previ a la presa de possessió, i els que l’havien fet, tenien la possibilitat de renunciar-, la majoritària es va concentrar en aquells companys que havien acceptat la plaça i la volien seguir acceptant. A pesar de la difusió feta per Conselleria i pels agents socials, aquesta revocació va generar problemes.

• Adjudicacions provisionals pel curs 2025-2026:

• Prioritat del personal funcionari interí docent cessat de places vancants de tres anys sobre la resta
  

El passat dimarts, dia un de juliol, la MSE es va reunir per negociar la convocatòria d’adjudicacions provisionals pel curs que ve 2025-2026. Una de les novetats va consistir en donar prioritat al personal funcionari interí docent que fos cessat d’una plaça vacant de tres anys sobre la resta de personal funcionari interí docent per, suposadament, donar compliment al punt 27 de l’Acord Marc, Pla de post-estabilització.  UOB Ensenyament es va oposar frontalment a aquesta mesura, atès que contravé el principi de mèrit i capacitat que ha de regir tot procés d’adjudicacions (per alguna cosa existeix el barem de mèrits). El temps va donar la raó a UOB Ensenyament. Prova d’aquesta circumstància va ser la desafecció i enuig que va generar entre el col·lectiu poques hores després o inclús minuts de la publicació de les llistes d’adjudicacions.

• Personal expert amb vacant de tres anys cessat després de ser confirmat
  

Per altra banda, hem sabut que amb posterioritat a la confirmació de continuïtat als companys que ocupaven places vacants de tres anys, i amb motiu del procediment d’adjudicacions de destinacions provisionals del personal funcionari interí docent, hi ha hagut companys pertanyents al cos  d’experts -antics especialistes de FP- que han estat cessats amb posterioritat a la confirmació de continuïtat a la mateixa plaça. Sense entrar a valorar aquest fet -UOB Ensenyament està pendent de fixar un posicionament amb la seva afiliació en aquest sentit-, UOB Ensenyament considera que és necessari redefinir el procés de confirmació i cessament del personal que ocupa aquestes places, i evitar aquests cessaments  a posteriori de comunicar la continuïtat a aquest tipus de plaça a un col·lectiu que ha patit molt aquests darrers anys i que, no ho oblidem, fa una tasca encomiable al context de la FP, a la qual aporta un valor afegit.

6. Respecte al seguiment de l’Acord Marc, UOB Ensenyament ha recordat que falten punts importants per resoldre, com ara la millora de les plantilles, la reducció progressiva de ràtios, confeccionar la quota a 18 hores a educació secundària i a 23 hores a educació primària i infantil i les llicències retribuïdes, entre altres. 

Així les coses, UOB Ensenyament no aspira que tots els agents implicats en la negociació col·lectiva col·laborin en el procés de dignificació de la tasca docent pels mateixos motius que ho fa aquesta institució, com ara la consciència de classe, o els drets dels treballadors. Curs rere curs, dia rere dia, es fa més evident que el personal docent, de cada vegada més, opta per alternatives professionals a l’exercici de la docència. Ja no és una qüestió exclusiva d’especialitats tècniques com ara Matemàtiques, Informàtica o totes aquelles lligades a titulacions en Enginyeria, sinó que, a poc a poc, s’està estenent a tots els cossos i funcions. Els problemes en termes de provisió de personal estan gratant l’insostenible. Aquesta problemàtica conté una correlació molt forta amb la degradació de la dignitat del personal docent.

• La dignificació docent consisteix a defensar i protegir la llengua pròpia de les Illes Balears, que no és altre que el català. El català és una llengua minoritzada que està en perill d’extinció. Si no ha desaparegut ha estat, en part, gràcies a la llei de Normalització Lingüística impulsada pel PP fa gairebé quatre dècades. Si la llengua pròpia no hagués estat vehicular al sistema educatiu de llavors ençà, el col·lectiu docent no hagués tingut el suport jurídic mínim necessari per fer aquesta contribució sense la qual no s’entendria la seva supervivència el dia d’avui. Amb iniciatives com ara el Pla Pilot de lliure elecció de llengua o la covehicularitat de la llengua pròpia de les Illes Balears i l’espanyol al sistema educatiu, ens apropam més a l’inevitable mort del català, és a dir, es contribueix a l’escalfament global de la dignitat del col·lectiu docent.

• La dignificació docent consisteix a protegir les places d’educació pública.

• La dignificació docent consisteix en el fet que el procés d’ensenyament-aprenentatge es desenvolupi en un entorn tèrmicament legal. Això és que tant el col·lectiu docent com l’alumnat estiguin en tot moment dins el biaix de temperatura establert per la llei.

• La dignificació docent consisteix en el normal funcionament en els processos d’adjudicacions perquè el personal funcionari interí docent es pugui planificar la seva vida d’un curs a l’altre amb certa tranquil·litat.

• La dignificació docent consisteix en el fet que les adjudicacions es basin, exclusivament, en els principis de mèrit i capacitat.

• La dignificació docent consisteix en el fet que personal expert no sigui tractat com a personal de tercera. La història de la FP a la nostra comunitat no s’entendria sense el concurs dels actuals experts o dels antics especialistes.

• UOB Ensenyament avui fa una crida perquè es prengui consciència de la importància de la dignificació docent, si més no, per la supervivència de l’escola pública tal com l’entenem, millor dit, com l’enteníem.

Comença un nou curs escolar i, UOB Ensenyament l’inicia amb més força que mai, lluitant per la dignificació de tot el col·lectiu docent!

Palma, 28 d’agost de 2025

Ahir, dilluns dia 28 de juliol de 2025, es va reunir la Mesa Sectorial d’Educació en sessió extraordinària. Per part de l’Administració hi van assistir, entre d’altres, el conseller, Sr. Antoni Vera Alemany; la directora general, Sra. Joana Maria Cabrer Sureda; el director general d’Universitats, Sr. Sebastià Massanet Font; el cap de departament de Personal Docent, Sr. Albert J. Flores Clemente, i el cap de servei, Sr. Víctor García Serra.

L’ordre del dia de la reunió era el següent:

1. Proposta de resolució per la qual es regula la fase de pràctiques dels aspirants que han superat les proves selectives d’accés als cossos docents a les Illes Balears.

El primer punt de la Mesa Sectorial va tractar la resolució per la qual es regula la fase de pràctiques dels aspirants que han superat les proves selectives d’accés als cossos docents a les Illes Balears.

UOB Ensenyament va demanar que s’hi inclogués un punt específic per regular la fase de pràctiques en els casos en què el docent ocupi una plaça compartida entre més d’un centre educatiu. Aquesta situació es produeix amb freqüència, especialment en determinades especialitats i àmbits com la formació professional, l’orientació educativa o les escoles oficials d’idiomes.

L’esborrany actual assumeix implícitament que el docent presta serveis en un únic centre, i estableix que la comissió de valoració s’ha de constituir en aquest mateix centre. Tanmateix, no es defineix cap criteri clar per designar el centre de referència ni es preveu com s’ha de fer el seguiment o l’avaluació quan hi ha més d’un centre implicat.

Per aquest motiu, UOB Ensenyament va proposar el següent redactat:

“En els casos en què el docent en pràctiques tingui una plaça compartida entre dos centres, la fase de pràctiques s’ha de dur a terme principalment en el centre de referència, que és on es faran les observacions, la memòria, el portafolis i el seguiment de l’inspector. La comissió de valoració estarà formada per l’inspector, la direcció i el tutor d’aquest centre. No obstant això, si algun dels dos centres —o els seus inspectors— ho sol·licita, es podrà incorporar una observació complementària de l’altre centre.”

Amb aquesta proposta es volia evitar desigualtats i garantir el bon funcionament del procediment en totes les situacions possibles.

L’Administració va respondre que, per motius jurídics, no era possible incorporar aquesta regulació dins la resolució, ja que el nomenament estableix un únic centre de referència. No obstant això, es va reconèixer que, de manera interna, es poden recollir observacions del segon centre i fer-les arribar al tutor del centre de referència perquè es tenguin en compte dins l’avaluació contínua. Aquesta mesura, però, no queda formalitzada i, per tant, resta fora de qualsevol garantia normativa.

Malgrat aquest desacord, UOB Ensenyament va votar a favor d’aquest punt, valorant positivament altres aspectes de la resolució i reiterant la necessitat de continuar treballant per garantir una fase de pràctiques justa i equitativa per a tot el professorat.

2. Proposta de resolució per la qual es regula la fase de pràctiques dels aspirants que han superat les proves selectives d’accés al cos d’inspectors d’educació a les Illes Balears.

UOB Ensenyament no tenia cap consideració vers aquesta resolució i va votar a favor en aquest punt de l’ordre del dia.

3. Proposta de convocatòria per cobrir, en règim de comissió de serveis, places d’assessors de centres de professorat (CEP).

En el punt relacionat amb les comissions de serveis dels assessors dels centres de professorat, el conseller Antoni Vera va fer una introducció explicant els canvis previstos per al curs 2025-2026 en relació amb el curs anterior. A grans trets, el nombre d’assessors es reduirà de 40 a 36 docents, el mínim establert per l’Ordre del 28 de juny de 2018 (BOIB núm. 79), que regula l’estructura i funcionament dels CEPs.

Els CEPs afectats per la reducció són:

• CEP Inca: de 4 a 3 assessors.
  
• CEP Manacor: de 4 a 3 assessors.
  
• CEP Eivissa: de 4 a 3 assessors.
  
• CEP Menorca: de 4 a 3 assessors.

La resta es manté:

• CEP Palma: 1 directora i 8 assessors.
  
• CEP Calvià: 1 director i 4 assessors.
  
• CFIRDE: 1 director i 3 assessors.
  
• CEP Formentera: 1 director i 1 assessor. 

Pel que fa al barem de mèrits, UOB Ensenyament va detectar canvis importants respecte a convocatòries anteriors. En concret, es va proposar una reducció de la puntuació màxima pel bloc de formació permanent, passant de 6 a 4 punts. Davant aquesta proposta, UOB Ensenyament va defensar la necessitat de mantenir els 6 punts, reivindicant la formació contínua com a pilar fonamental per a la qualitat del sistema educatiu.

L’Administració va acabar rectificant i mantindrà el màxim de 6 punts en aquest apartat del barem.

A més, el conseller va informar de dos canvis estructurals rellevants:

• D’una banda, els assessors IBSTEAM passaran a dependre de l’àrea de Digitalització, sota la Secretaria Autonòmica, i ja no de la Direcció General de Formació Permanent, fet que requerirà modificar la normativa vigent per adaptar l’organigrama.
  
• De l’altra, el CFINFP-IB (Centre de Formació, Innovació i Desenvolupament de la Formació Professional) esdevindrà un ens independent, fruit de la renovació de l’àmbit de formació permanent que s’ha dut a terme recentment.

Val a dir que UOB Ensenyament ja havia alertat públicament d’algunes de les derives preocupants d’aquest procés en el seu comunicat de premsa del passat 18 de juliol, on denunciava que determinats canvis podien obrir la porta a una selecció de perfils afins i no basats exclusivament en criteris objectius. Tot i aquestes consideracions, UOB Ensenyament va donar suport a aquest punt, en valorar positivament la rectificació en el barem i l’aclariment de les noves estructures.

Finalment, UOB Ensenyament va demanar quan s’obrirà aquesta convocatòria d’assessors. La convocatòria es publicarà dijous 31 de juliol al BOIB, i el tràmit estarà obert durant 5 dies naturals a partir de l’endemà de la publicació, amb finalització prevista el 5 d’agost. 

4. Proposta de convocatòria per proveir les comissions del personal docent amb funcions d’assessor tècnic docent (ATD) a la Conselleria d’Educació i Universitats.

El darrer punt de la Mesa Sectorial va tractar la proposta de resolució per regular les comissions de serveis del personal docent amb funcions d’assessor tècnic docent (ATD) a la Conselleria d’Educació i Universitats.

El conseller Antoni Vera va iniciar la seva exposició informant que, tal com s’havia compromès l’Administració, el nombre total de places ATD es reduiria en 35,5 respecte del curs anterior. El curs 2024-2025 el sistema educatiu comptava amb 252,5 places ATD: 197,5 de quota i 55 finançades amb fons europeus. Per al curs 2025-2026, el total serà de 217 places: 204 de quota i 13 finançades amb fons europeus (11 a Primera Infància i 2 a la Secretaria de Desenvolupament). Aquest reajust suposa la pèrdua de 28 places a l’àrea de Personal Docent i Centres Concertats, i el traspàs de determinats perfils, com ara el personal informàtic, a la Secretaria Autonòmica.

El conseller va abandonar la reunió poc després i va ser la directora general, Joana Maria Cabrer, qui va continuar l’explicació. Va assenyalar que aquestes modificacions responen a la voluntat de reforçar serveis essencials i crear perfils molt tècnics per executar projectes com el pla d’infraestructures educatives i les obres relacionades amb les places 0-3 anys. Com que els fons europeus finalitzen enguany, s’hauran d’afrontar aquestes funcions amb recursos propis. L’Administració es va comprometre a fer arribar als sindicats el detall de la redistribució per escrit.

Pel que fa a la convocatòria, s’indicà que inclourà unes vint places i que, tot i no tenir data concreta de publicació, es farà tot el possible perquè el personal seleccionat s’incorpori a l’inici de curs.

Respecte al procediment de selecció, UOB Ensenyament va expressar preocupació per la manca de garanties d’objectivitat, especialment per l’entrevista personal final. El director general d’Universitats, Sebastià Massanet, va defensar que l’entrevista no és un element subjectiu, sinó que ha de servir per valorar si la persona és capaç de defensar les funcions que ha descrit a la seva memòria. Davant el debat plantejat per part dels sindicats sobre la necessitat d’incorporar més garanties d’objectivitat al procediment, l’Administració va anunciar que s’incorporarà una rúbrica general a l’entrevista per donar més transparència al procés, tot i que no es varen concretar els criteris específics.

A més, es va modificar el barem de mèrits: la puntuació per experiència docent va passar de 0,06 a 0,03 punts per mes treballat.

UOB Ensenyament va valorar positivament la reducció de places ATD, però es va abstenir en la votació d’aquest punt perquè considera que el procediment continua sense oferir prou garanties d’equitat i transparència en la selecció.