El curs passat, l’acalorada Conselleria del conseller Vera va anunciar que posava en marxa el pla de climatització als centres, punt 36 de l’Acord Marc. Després de mesos de reclamar en quin estat es trobava la qüestió i sense obtenir cap informació detallada, UOB Ensenyament va engegar una campanya de reivindicació del pla de climatització per denunciar l’endarreriment que Conselleria duia amb el pla de climatització (ho podeu llegir aquí). UOB Ensenyament es demana si aquesta campanya ha fet apressurar la Conselleria en aquest aspecte.
El passat 12 de juny, el conseller va anunciar en roda de premsa el pla de climatització. En la presentació només es va exposar l’estudi fet a 19 centres amb les actuacions que s’havien de fer, però cap mesura presa fins al moment. L’acte públic, encapçalat pel conseller Vera, pretenia mostrar la gran feina feta, però l’única cosa deduïble de tot el que es va dir és que els docents continuaran passant calor. A més, des d’UOB Ensenyament lamentem que no s’hagi informat degudament els representants del professorat via Mesa Sectorial subestimant, una vegada més, la importància del procés de negociació col·lectiva.
Els meteoròlegs de l’Aemet preveuen un estiu més calorós (un grau més elevat que els anteriors) i aquestes pujades de temperatura ja s’han notat dins les aules. Això ha fet que centres que no han estat objecte d’estudi reclamin urgentment mesures de climatització per sobreviure a un final de curs i a un setembre de 2025 que es preveuen molt calorosos. Fer classe i rebre aprenentatges és una tasca intel·lectual que requereix de condicions adequades per al seu desenvolupament. En situacions de temperatures extremes no es pot prestar un servei de qualitat i les escoles es converteixen en centres de guarda que cal tenir present, no és la seva funció.
UOB Ensenyament insta a la Conselleria d’Educació i Universitats a posar fil a l’agulla amb la climatització dels centres educatius. La situació és insostenible i les temperatures que s’han d’aguantar en alguns casos són del tot inacceptables.
Hi ha una afirmació del tot certa que, com a societat, sovint se’ns oblida, o que alguns intenten que se’ns oblidi —qui sap si per ignorància, mala voluntat o una combinació d’ambdues—, que és la següent: abans que qualsevol llei educativa, hi havia mestres que ensenyaven.
L’etimologia de les paraules, en aquest sentit i tal com ens recorda Irene Vallejo en aquest article, és clarificadora: mestre prové de magister, i aquesta de magis, és a dir, allò gran, allò que és important. Per contra, ministre prové de minus, és a dir, de menys. Així doncs, el mestre s’ocupa d’allò que és important, mentre que el ministre s’ocupa de les minúcies. En cap cas UOB Ensenyament vol dir que les lleis educatives no siguin importants; però és imprescindible que les lleis siguin una eina útil, no un entrebanc, com han demostrat ser durant les darreres dècades. Per altra banda, ensenyar té una definició molt clara: Comunicar a algú (una ciència, un art, coneixences, una habilitat, etc.), donant-li’n lliçons, explicacions, fent demostracions o fent-li realitzar exercicis pràctics.
Avui en dia, l’obsessió dels polítics per controlar, regular i fiscalitzar allò que fan els docents dins l’aula ha arribat a límits malaltissos: lleis i més lleis que, lluny de resoldre els múltiples problemes que té el sistema educatiu, empantanen la tasca dels docents mitjançant directrius poc clares, normes i metodologies etèries i burocràcia a manta. Per si tot això fos poc, el sector més reaccionari de l’espectre polític demana una intervenció —ehem, censura— directa de les famílies en els continguts que s’han d’ensenyar a l’escola, fet que UOB Ensenyament ha denunciat amb insistència (ho podeu llegir aquí i aquí).
A tot això, s’hi afegeix un altre fenomen preocupant: la progressiva pèrdua de llibertat metodològica. Molts docents es veuen obligats a aplicar metodologies “innovadores”, sovint imposades des dels despatxos de l’Administració o des d’assessoraments externs allunyats de la realitat d’aula. Aquestes metodologies, presentades com la panacea educativa, esdevenen en molts casos una nova forma de control, que ignora el criteri professional dels docents i desautoritza pràctiques contrastades per l’experiència. En lloc de fomentar l’autonomia pedagògica, es promou una uniformització forçada que buida de sentit la llibertat de càtedra.
El docent és el que sap de la seva matèria, i és el que sap com i què ha d’ensenyar; no requereix de lleis fetes per gent sense coneixement de causa. Un dels nombrosos motius de la falta crònica de docents que s’està escampant per l’estat espanyol i per Europa (ho podeu llegir aquí, aquí, aquí, aquí…) és precisament que s’ha desvirtuat l’essència de la feina docent. Cada dia és més una realitat que als docents no se’ls permet ensenyar: les hores necessàries per preparar les classes i els materials, així com corregir amb garanties, són minses i insuficients, i les han de malgastar amb paperassa inútil i reunions estèrils. A això cal afegir-hi que la consideració social dels docents ha caigut en picat: les manques de respecte cap als professionals de l’educació, així com les agressions, augmenten cada dia (ho podeu llegir aquí). A pesar que s’ha reduït dràsticament el nivell d’exigència amb el pas dels anys, les taxes d’abandonament escolar continuen essent alarmants (ho podeu llegir aquí). Als docents ja no se’ls demana que ensenyin, basta que entretinguin els infants mentre els seus pares treballen.
Per altra banda, i això és especialment greu, en els darrers anys la societat en general ha experimentat un retrocés en l’àmbit ideològic, que es reflecteix, com és d’esperar, a l’àmbit educatiu. El creixement de l’extrema dreta i el seu discurs tradicionalista ha naturalitzat comentaris xenòfobs, homòfobs i sexistes entre l’alumnat (podeu veure’n un exemple recent aquí). Cada cop és més habitual que determinades actituds discriminatòries es manifestin amb impunitat, ja sigui a través de comentaris ofensius, rebuig a determinats continguts curriculars o fins i tot boicot a activitats educatives que promouen la igualtat i la diversitat. Les aules, que haurien de ser espais de diàleg, esdevenen escenaris de confrontació ideològica que dificulten la tasca docent i l’aprenentatge en valors democràtics.
Així mateix, les intromissions dels dogmes religiosos interfereixen en la llibertat dels docents. UOB Ensenyament sempre ha defensat una educació laica (ho podeu llegir aquí i aquí). Les creences religioses imposen límits ideològics al desenvolupament de continguts curriculars. No hi ha un dogma més perillós que un altre: l’integrisme religiós toca a la porta a través del PIN parental que el partit feixista VOX pugna per introduir al sistema educatiu o de denúncies interposades pels cans de presa de l’extrema dreta (ho podeu llegir aquí). Per altra banda, importants temes socials com l’avortament, la igualtat de gènere o el matrimoni homosexual són temes consideratstabú per moltes religions. Tot això genera pressions cap al professorat a l’hora de tractar aquestes qüestions, que són transversals. Aquesta realitat té conseqüències en la qualitat educativa i provoca que els docents limitin la seva llibertat d’expressió i s’autocensurin, adaptant els continguts o obviant allò que saben que a les aules pot resultar polèmic per la intolerància d’una part dels alumnes o de les seves famílies.
L’Administració i Inspecció Educativa també són responsables d’aquesta deriva, perquè no protegeixen la llibertat de càtedra dels docents de forma ferma i clara davant d’aquestes situacions. El professorat ha de poder abordar amb rigor i esperit crític aquells continguts que consideri rellevants sense por de patir represàlies, ni per part de les famílies ni per part de l’Administració.
A les Illes Balears hi ha però encara una dificultat afegida: l’ús de la llengua pròpia, el català. Sovint, els docents que usen el català pateixen els retrets i rebuig de part de l’alumnat i de les famílies (ho podeu llegir aquí) que menystenen el Projecte Lingüístic de Centre i que han de sentir a dir, encara, que aprendre la llengua de la nostra terra és un desavantatge o un impediment inútil. Per pegar l’estocada final, la Conselleria d’Educació i Universitats no ha tengut altra idea que posar en marxa un Pla de Segregació Lingüística que, emparant-se en una suposada llibertat d’elecció de llengua, no farà altra cosa que obligar a part dels docents a fer les classes en castellà.
Les lleis educatives en vigor, com ara la Llei Educativa de les Illes Balears (LEIB) o la LOMLOE fan referències, per bé que sovint velades, a la llibertat de càtedra i a l’autonomia docent. Així, la primera estableix, només a tall d’exemple, a l’article 3 i com a principis generals, pedagògics i organitzatius:
g) El respecte a la llibertat d’ensenyament i la llibertat de creació de centres.
h) La llibertat acadèmica del professorat en el marc dels ensenyaments regulats en aquesta llei […]
i) El pluralisme educatiu dins els límits d’aquesta llei i la normativa vigent.
Així mateix, a l’article 58, punt 4, estableix: El personal docent ocupa la posició preeminent en l’exercici de les seves funcions docents i gaudeix d’autonomia, dins els límits que determinen la legislació i el projecte educatiu de centre.
Per la seva banda, la LOMLOE estipula (Pàgina 13, U bis, 2.) «2. Els poders públics han de prestar una atenció prioritària al conjunt de factors que afavoreixen la qualitat de l’ensenyament i, en especial, la qualificació i formació del professorat, el seu treball en equip, la dotació de recursos educatius, humans i materials, les condicions ambientals i de salut del centre escolar i el seu entorn, la recerca, l’experimentació i la renovació educativa, el foment de la lectura i l’ús de biblioteques, l’autonomia pedagògica, organitzativa i de gestió, la funció directiva, l’orientació educativa i professional, la inspecció educativa i l’avaluació.»
Tot això queda molt bé sobre el paper, però la realitat és una altra: burocràcia, censura, sobrecàrrega de treball i limitació cada dia major de la llibertat acadèmica, així com una falta de recursos —tant materials com humans— flagrant. Així mateix, la llibertat metodològica que aquestes lleis aparentment garanteixen queda sovint en paper mullat, atès que es dilueix sota la pressió per aplicar models pedagògics concrets, sovint desconnectats de la realitat educativa i imposats com a condició per accedir a formació, finançament o reconeixement institucional. L’Administració es preocupa molt per la llibertat de centre (generalment per eludir les seves responsabilitats o per evitar conflictes amb les famílies o els equips directius), però no promociona ni protegeix com toca la llibertat de càtedra dels docents.
UOB Ensenyament defensa que els docents puguin ensenyar amb llibertat i sense pressions ni imposicions provinents d’altres sectors, i que el pluralisme ideològic sigui una eina essencial per a garantir una educació crítica, laica i compromesa amb els valors democràtics. Per aquesta raó, UOB Ensenyament exigeix a l’Administració que garanteixi el dret del professorat a la llibertat de càtedra, que és un dret reconegut en l’article 20.1 apartat c de la Constitució espanyola, i que faci palesa aquesta defensa de facto. Això inclou no només la llibertat d’expressió i de tractament dels continguts, sinó també la llibertat metodològica: cada docent ha de poder decidir com transmetre el coneixement, en funció del seu context, experiència i criteri professional, sense imposicions ni modes pedagògiques uniformitzadores.
El passat dimecres 4 de juny de 2025, UOB Ensenyament va decidir abandonar la Mesa Sectorial d’Educació (podeu llegir el resum aquí) pocs dies després que el govern balear s’agenollés davant VOX per aprovar els pressupostos. Uns pressupostos especialment perjudicials per a la llengua catalana en el sistema educatiu i que suposen la derogació de la llei de memòria democràtica.
Davant aquests atacs indiscriminats a dos pilars ideològics fonamentals, UOB Ensenyament va negar-se a negociar el retorn a les 35 hores i les llicències per estudis no retribuïdes i, en conseqüència, va abandonar la Mesa. Així doncs, UOB Ensenyament i la força sindical amb major representació a la Mesa Sectorial van liderar aquesta acció contra la Conselleria, a la qual, amb posterioritat, varen sumar-s’hi la resta de les forces sindicals de la Mesa.
UOB Ensenyament considera la derogació de la llei de memòria democràtica un míssil a la línia de flotació de les institucions democràtiques. Així mateix, UOB Ensenyament no tolera cap retrocés ni atac a la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears.
Avui, dimecres 4 de juny de 2025, s’ha reunit la Mesa Sectorial d’Educació en sessió ordinària. Per part de l’Administració hi han assistit, entre d’altres, el director general de Personal Docent i Centres Concertats, Sr. Ismael Alonso Sánchez i el cap de departament de Personal Docent, Sr. Albert J. Flores Clemente.
Abans de començar la reunió, l’Administració ha entregat una nova resolució per la qual s’aprova la convocatòria pública per cobrir, en comissió de serveis, les places de docents per als camps d’aprenentatge de les Illes Balears, atès que la convocatòria anterior havia quedat, segons han explicat, deserta.
Seguidament, UOB Ensenyament, en el seu torn, ha volgut fer una intervenció abans que s’iniciés la negociació dels punts de l’ordre del dia.
UOB Ensenyament ha posat de manifest el seu profund descontentament i malestar per dos motius referents a la convocatòria d’aquesta Mesa Sectorial. En primer lloc, els tempos. UOB Ensenyament fa mesos que demana la convocatòria de la mesa per negociar dos punts que considera vitals i que estaven a l’ordre del dia d’avui: el retorn a les 35 hores i les llicències per estudis, punts 26 i 15 de l’Acord marc, respectivament. Que després de passar amb cançons durant mesos, amb excuses de mal pagador (ho podeu llegir aquí), la convocatòria arribi, justament, pocs dies després de l’ignominiós acord entre el Partit Popular i VOX per aprovar els pressupostos a canvi de minoritzar encara més la llengua catalana al sistema educatiu i derogar la llei de memòria democràtica (tal com ja es va denunciar) fa sospitar a UOB Ensenyament que la Conselleria d’Educació i Universitats pretén convertir aquests dos punts de negociació en una moneda de canvi perquè els atacs al català passin per alt. En segon lloc, les propostes que ha presentat la Conselleria, tant de les 35 hores com de les llicències per estudi són una vergonya i un insult a la intel·ligència del col·lectiu docent.
Quant a les llicències: 20 llicències no retribuïdes és insuficient (tenint en compte que hi ha uns 15.000 docents) i dona una idea de la importància que la Conselleria dona a la formació dels docents. Per altra banda, i això no és nou, les llicències retribuïdes s’han perdut pel camí, i així ho ha denunciat UOB Ensenyament a la Mesa Sectorial.
Quant a les 35 hores: la proposta de la Conselleria és reduir una hora de permanència al centre (ni tan sols es comprometen a llevar una hora lectiva) i la resta (1’5 hores) es resten de les hores que els docents han de dedicar fora del centre a tasques de preparació de materials, classes, correccions, etc. UOB Ensenyament considera aquesta proposta absolutament indecorosa i un atemptat contra la dignitat dels docents. UOB Ensenyament ha fet veure a l’Administració que 7’5 hores ja eren insuficients, i que 6 rònegues hores de treball fora del centre era un insult. El director general ha argumentat demanant als representants de UOB Ensenyament si sabien quina era la situació anterior, quan els docents estaven a 35 hores. UOB Ensenyament ha contestat que estaven allà per negociar el futur dels docents, no el passat. Seguidament, i a causa de tot el que s’ha exposat, UOB Ensenyament ha manifestat la seva intenció d’abandonar la Mesa Sectorial.
El director general ha demanat als sindicats una mica de paciència perquè havia de venir el conseller d’Educació (Concertada) i Universitats, senyor Antoni Vera, a donar explicacions. UOB Ensenyament ha fet veure que la convocatòria de la Mesa era a les 11:00 hores, i que en aquell moment eren les 11:26 minuts. UOB Ensenyament considera que això denota un desdeny dels representants dels treballadors i, per tant, s’ha negat a quedar a la Mesa.
Així doncs, UOB Ensenyament ha abandonat la Mesa Sectorial d’Educació. UOB Ensenyament no està disposada a negociar propostes que menystenen la dignitat del col·lectiu docent. UOB Ensenyament tampoc no tolera més atacs cap a la llengua catalana.
Palma, 4 de juny de 2025.
PD: UOB Ensenyament ha tengut coneixement, unes hores després d’abandonar la Mesa Sectorial, que aquesta s’ha posposat, atès que la totalitat de la part social ha decidit abandonar-la.
Les sortides i les activitats extraescolars són un aspecte bàsic de l’educació dels infants. Són l’oportunitat de conèixer el món que els envolta i d’experimentar i reconèixer allò que han vist a les aules durant el curs. Per altra banda, l’organització d’aquestes activitats suposa una feina extra que sovint no es veu retribuïda ni recompensada degudament.
Moltes d’aquestes sortides, com és tradició, s’organitzen a final de curs perquè és el moment idoni perquè s’han treballat la major part dels continguts, el clima permet fer segons quin tipus d’activitats, fa molta calor dins les aules i, en definitiva, per als alumnes és una forma de motivació en un moment crític de cansament acumulat.
Ja fa un grapat d’anys que els centres es veuen perjudicats amb les sortides de final de curs perquè no hi ha disponibilitat de transport (ho podeu llegir aquí). El problema passa perquè les empreses s’estimen més transportar turistes que no alumnes i perquè els costos dels trajectes encareixen en excés la contractació del transport. Ara, demanen a la Conselleria d’Educació una major planificació i una menor concentració en el temps d’aquestes activitats.
Quan un docent organitza una activitat i, en sol·licitar transport, li diuen que no pot ser, o fins i tot l’abandonen a darrera hora —com ha passat en alguna ocasió— demostra una vegada més el menyspreu que pateix l’escola, aquesta vegada a causa del monocultiu econòmic que pateixen les Illes Balears. Però aquest no és l’únic problema: la falta de transport públic fa que, en la majoria dels casos, els centres hagin de dependre de les empreses privades, i ja se sap que el mercat no té pietat: qui paga, mana.
UOB Ensenyament vol recordar que docents i alumnat són persones de primera com qualsevol ciutadà de la nostra terra. UOB Ensenyament insta l’Administració a cercar solucions a curt i llarg termini per pal·liar aquest problema i a no cedir davant el xantatge d’empreses privades.
Hi ha persones que marquen un abans i un després de passar per aquest món. Una d’elles ha estat, sens dubte, en Jaume Santandreu Sureda. Nascut a Manacor fa vuitanta-sis anys, va dedicar la seva vida a ajudar a aquells que més ho necessitaven.
Fou comprensiu i amable amb els que menys tenien i combatiu contra els poderosos. Tristament, ahir ell va acabar la seva noble guàrdia. Però queden les seves idees i reivindicacions. Ell va marcar el camí; és responsabilitat dels que quedam mantenir la seva lluita.
