Categoria: Riscos laborals

ITs: Conselleria no descomptarà per baixes a partir dels cinc dies

A la Mesa sectorial d’avui dematí la directora general de Personal Docent, Rafaela Sánchez, ha anunciat que la Conselleria no descomptarà les baixes per incapacitat laboral transitòria a partir dels cinc dies. Segurament sortirà publicat al BOIB de dissabte que ve i s’enviarà una nota informativa als centres.

Les malalties infecto contagioses continuen sense considerar-se laborals i no hi ha previsió del contrari.

Des d’UOB hem dit que continuam considerant immoral que se’ns faci pagar per estar malalts i que amb aquesta mesura se’ns fa triar entre el dolent i el pitjor. El conseller March ha contestat que la voluntat política del Govern es demostra amb mesures com aquesta, però que manca finançament i que hi ha un marc estatal «vulguem o no».

BOIB 1.10.16:

http://www.caib.es/eboibfront/ca/2016/10557/585728/acord-del-consell-de-govern-de-dia-30-de-setembre-

30%: El Govern diu que no hi ha hagut increment de finançament

 

A la Mesa sectorial d’avui dematí el conseller March ha dit que no hi ha hagut millora de finançament, ni per aportació directa de Madrid ni per aprovació d’ampliació del dèficit, i que per aquest motiu no hi haurà el 30% compromès per a Educació.

Pel que fa a l’ampliació anunciada del dèficit del 0,3 al 0,7%, que suposaria uns 114 milions segons càlculs del Govern, la Conselleria d’Hisenda no ha rebut cap permís oficial per dur-ho endavant.

Segons el conseller, el 2016 sí que hi haurà hagut un increment d’entre 20 i 25 milions degut a la quota docent, els sexennis, etcètera.

Des d’UOB hem fet notar que si bé no hi ha vist-i-plau de Madrid, perquè el Consejo de Política Fiscal i Financiera no s’ha reunit per decidir-ho, tampoc ha arribat cap prohibició, i l’Autoritat independent de Responsabilitat Fiscal ha valorat positivament el PEF presentat per les Balears amb el 0,7% de dèficit. Davant aquesta primera passa assolida i les necessitats urgents d’inversió en Educació, reflectides a la recent reclamació del Consell Escolar de les Illes Balears, hem demanat valentia política per aplicar aquest dèficit sense esperar els permisos d’un govern espanyol en funcions i inoperant.

Informe: Oposicions 2017. Dades de Mesa sectorial

A la Mesa sectorial d’avui dematí la Conselleria ha comunicat aquesta previsió de possibles places a les oposicions de 2017:

– Primària: 100 (45 a Infantil)

– Secundària: 300

  • Matèries comuns: 152
  • FP: 84
  • EOI: 23
  • Música i Arts escèniques: 22
  • Arts Plàstiques: 15
  • Mestres de Taller d’Arts Plàstiques: 4

La Conselleria ha advertit que aquestes xifres són provisionals i s’han fet a partir de les 425 places del 100% de la darrera taxa de reposició.

La intenció de la Conselleria és ampliar el total a unes 1.000 places, donat que hem estat cinc anys sense oposicions, s’han anat acumulant les taxes de reposició des de 2012 i hi ha entre un 30 i un 40% d’interins. S’ha traslladat un informe a Madrid explicant la situació, amb la finalitat que donin permís per treure més places de les 425 a les quals les Balears hi té dret per llei, i no les impugnin com ja ha passat amb altres CCAA. Segons el conseller, a Madrid van quedar «molt sorpresos» quan van saber que aquí tenim més d’un 30% d’interins.

La proposta definitiva passarà per Mesa sectorial i Consell de Govern.

La directora general de Personal ha passat a desglossar per especialitats la previsió actual de places a treure. Ha passat les dades verbalment perquè són provisionals i no es volen estrènyer els dits, però ha acceptat fer-les arribar properament per correu als sindicats. Nosaltres us passam tot seguit les notes que hem pres a tota velocitat, a fi que disposeu d’un primer avanç, però advertint un cop més de la seva provisionalitat i fins i tot de possibles errors de transcripció. Informarem si finalment rebem les dades per escrit a què s’ha compromès la Conselleria.

1) Infantil i Primària: 100 (60 a Mallorca, 10 a Menorca i 30 a Eivissa)

  • De Primària en sortiran de totes les especialitats excepte d’Educació Física (si s’ampliàs a 1.000 el nombre de places també en sortirien).
  • PT: 10 a Mallorca i 5 a Eivissa. AL: 5 a Mallorca.
  • Anglès: 10 a Mallorca.
  • Música: 5 a Eivissa.
  • D’Educació Infantil en trauran 45 (30 a Mallorca, 5 a Menorca i 10 a Eivissa)

2) Secundària: 300 (a títol orientatiu)

Encara no se sap on es constituiran els tribunals.

– Secundària: 152

  • Català: 6
  • Castellà: 8
  • Altres matèries: Geografia i Història, Matemàtiques, Física i Química, Biologia i Geologia, Anglès (16), Orientació (8), Educació Física (7), Tecnologia (7), Música, Alemany, Economia, Administració d’empreses, Imatge, Informàtica, Intervenció sociocomunitària, Assessoria d’imatge, FOL, Informàtica, Manteniment de vehicles. 

  – Tècnics FP: 84

  • Cuina i Pastisseria (11), Estètica (2), Manteniment de vehicles, Operacions de producció agrària, Perruqueria, Procediments sanitaris i assistencials, Sistemes i aplicacions informàtiques, Processos de gestió administrativa, Producció d’arts gràfiques.

– EOI: 23

  • Anglès (16) i Alemany (7).

– Música i Arts escèniques: 22

  • Contrabaix, Fonaments de composició, Guitarra, Piano, Violí, Viola, Violoncel, Dansa clàssica, Dansa espanyola i Llenguatge musical.

– Arts plàstiques: 15

  • Ceràmica, Dibuix artístic, Dibuix tècnic, Disseny industrial, Disseny gràfic, Història de l’Art, Materials i tècniques de disseny, Organització industrial i Legislació i Volum.

– Mestres de taller d’Arts plàstiques: 4/5

  • Ebenisteria, Tècniques de joieria, Tècniques de patronatge i confecció i Tècniques del metall.

La directora general ha dit que properament contestaran la pregunta que vam fer des d’UOB sobre el nombre de vacants de plantilla orgànica que duim acumulades d’ençà que no es fan oposicions i que s’han de cobrir amb interinitats.

Pel que fa a la petició que vam fer sobre la presentació del màster obtingut el curs 16/17 i termini d’inscripció a oposicions, la directora general ha dit que encara no tenen resposta perquè volen estudiar les conseqüències jurídiques.

Finalment cal tenir present que les Balears són l’única comunitat autònoma que no haurà fet oposicions el 2016. Des d’UOB continuam reclamant oposicions a ensenyament cada any.

Properament informarem sobre la resta de temes tractats a la mesa sectorial:

  • Acord marc (ITs, Decret de prevenció i Reducció majors de 55 anys)
  • 30 % de millora de finançament per a Educació.

Informe: Què se n’ha fet del 30% per a Educació?

Segons les notícies que ens arriben, a la reunió d’ahir amb l’Assemblea de Docents el conseller va dir respecte al 30% compromès per a Educació que no han arribat doblers de Madrid ni hi ha hagut cap increment del dèficit. Per altra banda demà dijous hi ha una mesa sectorial amb el punt «Informació del 30% de les millores de finançament per a Educació» a l’ordre del dia.

Feim un repàs tot seguit del camí que ha fet aquest compromís i de la situació a hores d’ara.

Recordem que l’Assemblea de Docents va haver de reclamar oficialment el mes de maig la reunió amb el conseller per parlar del 30%, tal com establia el document del compromís que va possibilitar la suspensió de la vaga indefinida. A la reunió, que finalment va tenir lloc el 24 de maig, el conseller no va garantir el compliment del compromís i es va limitar a prometre una nova reunió en tenir més dades.

Finalment el 20 de juny va arribar la resposta oficial de la Conselleria, que va merèixer la rèplica  contundent de l’Assemblea de Docents amb un suspens a la política educativa del Govern.

La resposta de la Conselleria deia que la millora de finançament, és a dir el 30% de 114 milions (corresponents a l’increment del dèficit permès del 0,3% al 0,7% del PIB), no es podia concretar pels següents motius:

  • Encara no l’havia aprovat el Consell Europeu, amb el precedent d’una recomanació de la Unió Europea de 18 de maig que no aprovava les mesures per reduir el dèficit proposades pel govern espanyol.
  • El nou Pla econòmic i Financer (PEF) 2016-17 del Govern balear encara no havia estat informat per l’Autoritat independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF) ni aprovat pel Consejo General de Politica Fiscal y Financiera (CPFF).
  • Les desviacions pressupostàries que es poguessin produir dins el 2016. Dins aquestes, sempre segons el document, ja hi havia una previsió bàsicament per l’increment de places docents i de substitucions, a més de la reducció de 20 a 19 hores a Secundària, la reducció de ràtios a infantil, el reforç d’equips d’atenció primerenca i la facultat de Medicina.

Què ha passat de llavors ençà?

  • Pel que fa a l’aprovació del Consell Europeu, una decisió d’aquest organisme de 12 de juliol diu que «Espanya no ha pres mesures eficaces per seguir les recomanació de 21 de juny de 2013«, sense entrar en aprovar o no l’increment del dèficit.
  • El 7 de juliol  l’AIReF va valorar positivament el PEF presentat per les Balears. El CPFF, que normalment s’hauria reunit el juliol, encara no ho ha fet. El Govern balear el va reclamar a principis d’agost.
  • Sobre l’argument de l’increment de quota docent, substitucions, davallada de ràtios, etc., ara no hi entrarem en detall però com es pot veure dia rere dia es multipliquen les reivindicacions d’un major pressupost per a Educació. La darrera, la del Consell Escolar de les Illes Balears de dilluns.

Ara queda per veure si el Conseller aportarà alguna novetat de darrera hora a la mesa sectorial de demà.

El Consell Escolar reclama un mínim de 1000 milions per a Educació

Reproduït del blog del CEIB:

Dimarts, 27 de setembre de 2016

RESOLUCIÓ DEL CEIB

APROVADA PER UNANIMITAT PEL PLE DEL CEIB DIA 26 DE SETEMBRE DE 2016

Atès la naturalesa del Consell Escolar de les Illes Balears (CEIB) recollida a l’article 1 del Reglament d’organització i funcionament de l’organisme i segons la qual és l’òrgan superior de consulta i de participació dels sectors afectats en la programació general de l’ensenyament no universitari a les Illes Balears, en tot aquell aspecte que faci referència a planificació, finançament, execució i avaluació dels temes educatius de l’àmbit no universitari de la nostra comunitat.
Atès el contingut de l’article 4, sobre Informacions preceptives, relacionat amb l’obligació del titular de la conselleria competent en matèria d’educació d’informar el CEIB sobre l’execució del pressupost de l’exercici anterior i sobre l’avantprojecte del pressupost de la Conselleria previst per a l’any següent.

Aquest Ple aprofitant la presència del Sr. Martí March es considera amb el dret i l’obligació de transmetre al titular de la conselleria d’Educació i Universitat, a la presidència del govern autonòmic, a la presidència del Parlament de Illes i a totes les forces polítiques amb representació parlamentària i responsabilitat política sobre l’aprovació dels propers pressupostos autonòmics la necessitat d’establir una inversió adequada i suficient per a l’atenció de l’àmbit educatiu en tota la seva extensió.

El CEIB no ignora ni les dificultats econòmiques pròpies de les Illes ni la realitat del dèficit en el finançament estatal per la nostra comunitat autònoma, i que aquestes qüestions no faciliten la nostra petició però tampoc no podem oblidar les promeses electorals amb què els partits que avui governen varen guanyar la confiança de la majoria de la ciutadania per a la materialització d’un canvi polític.
D’igual forma manifestam que ens posarem a l’abast de totes les entitats i organismes que denunciïn el maltractament del poble balear en matèria de finançament estatal i que exigeixin la dignificació de la inversió estatal sobre la nostra comunitat autònoma.

Finalment, per no deixar aquesta petició en una declaració inconcreta i purament política, consideram que atesos els percentatges que indicaven els distints programes electorals i tenint en compte que hem de plantejar una progressió raonable de la inversió, la partida que aquest govern hauria de preveure per a la Conselleria d’Educació i Universitat no hauria de ser inferior a 1000 milions d’euros per al pressupost del 2017 (3,6% del PIB del 2015).

El conseller d’Educació diu que s’han «potenciat les assignatures artístiques»

El conseller Martí March i el director general de Política Universitària i d’Ensenyament Superior, Juan José Montaño, assistiren al Ple del Consell Escolar de les Illes Balears (CEIB) d’aquest dilluns 26/9/16 per parlar sobre els estudis artístics superiors i la seva problemàtica a la nostra comunitat.

March remarcà el fet que a l’estat espanyol no hi ha hagut encara cap llei que hagi abordat els estudis superiors artístics amb profunditat i que, per tant, per tal de poder explotar al màxim les competències en educació, la Conselleria creà la Direcció General de Política Universitària i d’Ensenyament Superior a fi de consolidar aquests estudis que no tenen una legislació adequada i pateixen una certa inestabilitat, segons les seves paraules, i amb l’objectiu de donar-los un enfocament cada vegada més universitari.

Segons March, pretenen avançar en tres eixos principals d’actuació:

  • que els estudis superiors artístics tenguin el reconeixement oficial de grau universitari
  • que el professorat que els imparteixi respongui a la mateixa classificació que el professorat universitari, distingint entre professorat permanent, professors associats i professors visitants o convidats
  • que l’Escola Superior d’Art Dramàtic de les Illes Balears (ESADIB), el Conservatori Superior de Música de les Illes Balears, el Conservatori Professional de Música i Dansa de Mallorca i l’Escola d’Art i Superior de Disseny de les Illes Balears (EASDIB) estableixin relacions sòlides amb la UIB pel que fa a màsters, doctorats, currículums i creació i coordinació de grups de recerca

Per la seva part, el director general J.J. Montaño enumerà les següents línies d’actuació en què se centra la seva direcció general:

  • Tot i que els actuals estudis superiors són equivalents a un grau universitari, consideren que la formació que ofereixen és general i bàsica i que cal, per tant, oferir una formació més especialitzada i avançada, tant a nivell professional, acadèmic com de recerca, mitjançant la creació de màsters artístics
  • Implantar una estructura docent el més semblant possible a la universitària (professors permanents, associats, visitants)
  • Redactar un conveni de col·laboració entre la UIB i  les escoles d’art i el conservatori
  • Optimitzar els recursos i millorar l’estructura interna d’aquestes escoles. A tal efecte, en el 2016 ja s’han fusionat les dues fundacions del Conservatori i de l’ESADIB i faltaria que s’hi fusionàs també l’EASDIB per tal de donar una imatge d’unió entre les tres branques artístiques dels ensenyaments superiors.

Segons explicà el conseller, el fet de funcionar sota la figura de fundacions es deu al fet de donar a les Escoles i al conservatori un estatus jurídic que els permeti gestionar-se autònomament i amb més flexibilitat de la que disposa l’administració a l’hora de combinar, per exemple, contractes laborals i contractes de funció pública. Defensà el format de fundació pel fet que és la forma amb que les competències en educació de què es disposen permeten que el procés d’inserció d’aquests estudis dins la UIB sigui gradual fins a aconseguir que tant les Escoles d’Art com el conservatori acabin com a centres adscrits a la UIB.

Martí March tancà la seva intervenció afirmant que la Conselleria vol uns centres d’ensenyaments artístics de prestigi que atreguin estudiants d’altres comunitats, i que la Conselleria aposta per l’educació artística, tal com, segons diu, ho demostra el fet que en els currículums LOMCE de les Illes Balears s’han «potenciat les assignatures artístiques» i que enguany el Batxillerat Artístic s’ofereix a més centres, ja que els estudis d’humanitats han de ser ben presents a primària, secundària, batxillerat i universitat.

LA CRUA REALITAT

Fins aquí les declaracions dels representants del la Conselleria. Passem ara a recordar com estan realment les coses:

  • Al mateix plenari del CEIB, una professora del Conservatori Professional de Música i Dansa de Mallorca, demanà al conseller quines inversions en infraestructures es tenen previstes ja que no es disposa d’espai: «Tenim alumnes de dansa ballant dins aules prefabricades».
  • Segons el currículum Lomce de secundària a les Illes Balears, des de 1r a 4t d’eso només és obligatori estudiar tres hores setmanals de música i plàstica al primer curs. Han desaparegut les assignatures de Taller de Teatre, Taller d’Artesania i Taller d’Imatge i Expressió.
  • En el Batxillerat artístic, no és necessari cursar les assignatures de Anàlisi Musical, Dibuix Artístic, Llenguatge i Pràctica Musicals, Volum, Història de la Música i la Dansa, Història de la Filosofia,  etc.
  • L’augment d’oferta del Batxillerat Artístic es redueix a dos grups nous entre totes les Illes sempre que no tenguem en compte els grups eliminats.
  • El coordinador d’Ensenyaments Artístics de Règim Especial no compleix les funcions acordades entre el conseller i la Plataforma CREA (elaborar un mapa dels recursos, coordinar estudis entre centres, nivells i entorns, etc.).
  • No es fan desdoblaments a les matèries artístiques per contrarestar les ràtios excessives per a una classe pràctica.
  • No es coneix el mapa escolar d’estudis artístics.
  • S’ha perdut un terç de les places de música d’interins a Mallorca.
  • Manca de transparència en la validació de funcions dels docents de règim especial, atès que no podem accedir als informes, i en conseqüència opacitat en el procés d’adjudicació.
  • No s’ofereix formació en cinema a l’ESADIB.
  • L’alumnat pot acabar l’educació obligatòria (un període mínim de deu anys) sense haver estudiat mai filosofia ni valors ètics.
  • No s’ha establert una correlació entre els estudis artístics de cada etapa educativa obligatòria o no.
  • Tampoc existeix un itinerari artístic dins secundària.

Queda molt camí per córrer, per tant, perquè les declaracions del conseller es corresponguin amb la realitat.

Altres enllaços d’interès relacionats:

L’ensenyament en anglès a fracassa a Madrid

Un estudi de la Universidad Carlos III de Madrid conclou que els alumnes de Primaria de centres públics a través de programes d’educació castellà/anglès presenten pitjors resultats acadèmics a les matèries en anglès que els que les fan totes en castellà.

I després PP i Ciudadanos insisteixen a enroscar-nos el TIL! Quina barra!!

Notícia a Última Hora:

Los alumnos de educación bilingüe en Primaria en la pública consiguen peores resultados académicos

Europa Press | Madrid | 26/09/2016

Los alumos que estudian Primaria en centros públicos a través de programas de educación bilingüe presentan peores resultados académicos en las asignaturas que se imparten en ingéls que aquellos que sólo cursan sus estudios en castellano, según un estudio elaborado por la Universidad Carlos III de Madrid (UC3M).

Para analizar estos programas, que se encuentran plenamente
implantados desde hace años en países como India, España o Estados
Unidos, los investigadores evaluaron el programa que la Comunidad de
Madrid introdujo en la enseñanza primaria en un conjunto de escuelas
públicas en 2004.

Uno de los investigadores del departamento de Matemáticas de la UC3M, Jesús Carro explica que han encontrado un efecto negativo
sobre el nivel de competencias. El estudio, publicado recientemente en
la revista Economic Inquiry, usa los datos de la prueba de conocimientos
indispensables que realiza la Comunidad de Madrid al terminar la
educación primaria.

«Estos alumnos y profesores están haciendo un esfuerzo adicional
por el hecho de tener que enseñar y aprender las materias en un idioma
que no es el suyo. Tienen que dedicar más tiempo y esfuerzo al
aprendizaje del inglés,
lo que puede afectar al aprendizaje de los contenidos específicos de
materias como Ciencia, Historia o Geografía», explican los
investigadores.

Por otro lado, valoran que estos alumnos realizan los exámenes oficiales en castellano,
dado que es la misma prueba para todos los alumnos de la Comunidad de
Madrid. «Aun así sigue siendo un resultado relevante, porque en su
progreso en el sistema educativo en España estos alumnos van a ser
evaluados en castellano y necesitan, además de tener unos conocimientos,
ser capaces de expresarlos también en este idioma», indican.

Este resultado negativo aparece, sobre todo, en aquellos alumnos cuyos padres tienen un menor nivel educativo, mientras que apenas se aprecia en los estudiantes cuyos progenitores tienen un mayor nivel de estudios.

Así, el estudio establece muchas hipótesis sobre las razones por las
que ocurre: los niños reciben más ayuda en casa, tienen más recursos,
están más expuestos a entornos donde se usan más otras lenguas o donde
hay mayor riqueza lingüística.

«Como el efecto negativo está tan localizado en un grupo específico
de alumnos, sería fácil establecer algún programa de refuerzo que lo
solucionara», plantea. Además, destaca que ninguno de estos alumnos del
programa bilingüe obtiene peores resultados en su capacidad de
comprensión lectora en lengua española.

Los investigadores señalan que esta evaluación se refiere solo al
programa bilingüe que se ha realizado en centros públicos, pues aunque
el programa se ha ido implementando en centros privados concertados, los
resultados del estudio no son extrapolables a los mismos porque no está
claro que cuenten con el mismo nivel de docentes preparados para
implementar el programa.

Además, en el estudio se refleja que hay varias cuestiones muy
importantes por abordar como saber qué ha pasado con estos alumnos en
las siguientes etapas educativas. «Es posible que ese efecto negativo
que hemos detectado desaparezca entonces, porque en educación secundaria
el nivel de inglés ya es mejor en el alumno», señala Carro.

Asimismo, Carro considera que es importante conocer los factores que
pueden influir en el resultado del programa, como la importancia del
nivel de inglés
de los maestros. «Esto es relevante tanto para ver si eso podría
mejorar los resultados, como para tener una mejor idea de lo que puede
estar pasando con el programa en los años siguientes a los que nosotros
analizamos», subraya.

Informe revàlides LOMCE (3a part): De què s’examinaran els alumnes?

El passat 9 de setembre vam publicar un primer informe on explicàvem com es comptaran les qualificacions de les revàlides per obtenir el títol, el calendari de publicació de l’Ordre i implantació, etc. Ara vos en passam un altre amb les matèries que s’avaluaran a ESO, Batxillerat i Educació de persones adultes. També informam sobre què passa si els alumnes no superen les revàlides.

El podeu consultar clicant AQUÍ.

Formació Permanent: esmenes aprovades a la Comissió d’ordenació del Consell Escolar

El passat dijous 22 de setembre es va reunir la Comissió específica d’ordenació i innovació del sistema educatiu del Consell Escolar de les Illes Balears, on per primera vegada hem pogut assistir els representants d’UOB. Les propostes consensuades a la Comissió específica es traslladaran a la Comissió Permanent.

S’hi van estudiar els següents documents:

1) Esborrany de Decret que regula la Mesa sectorial de diàleg permanent amb pares i mares d’alumnes.

Es va acordar proposar:

  • Substituir «pares i mares» per «famílies», això implica el canvi en el nom d’aquesta Mesa.
  • Que els membres de prestigi reconegut designats pel president de la Mesa
    tindran veu, però no vot.
  • Canviar el redactat per assegurar que el nombre de representants de
    famílies sigui sempre superior al de la Conselleria d’Educació i
    Universitat.

2) Esborrany d’Ordre sobre Formació permanent.

El ponent de l’informe 08/2016 és Miquel Oliver, el qual fa propostes
sobre l’acceptació, o debat en comissió, de les diferents aportacions. Des d’UOB en presentàrem vuit.

Algunes de les que s’accepten plenament:

a) Afegir els principals tipus d’activitats formatives, però incloure-les a Consideracions Generals (proposta d’UOB).

b) Article 4.

Pel que fa a les formes d’accés a les activitats de formació
permanent, és molt remarcable que les persones que no disposin d’accés a
Portal del Personal també podran accedir
a la matriculació a les
activitats (UOB).

c) Article 5.5.

L’assistència és
obligatòria com mínim al 80% de la durada total de les activitats
anteriors. En el redactat anterior el mínim era el 85%

d) Article 8.3.f.

Se suprimeix part d’un paràgraf. D’aquesta manera les entitats
col·laboradores podran presentar sense límit activitats a homologar,
fora dels plans anuals o semestrals. La condició és que ho facin amb un
més d’antelació i justifiquin la no inclusió al pla.

e) Article 12.1

Se suprimeix que s’ha de sol.licitar i certificar l’activitat de
formació en un termini màxim de 12 mesos, per la qual cosa no es preveu
termini
.

f) Article 13.1.

En relació als
projectes de recerca s’especifiquen més possibles entitats
organitzadores
(Decret 41/2016), com és ara EBAP, altres conselleries,
universitats de la Unió Europea etc. (UOB).

g) Article 15.3.

Aquest article 15 es refereix a participació en activitats d’innovació,
en programes internacionals, pràctiques en empreses.

Es
considera que hi ha un excés de remissions a eventuals INSTRUCCIONS de
la direcció general. Les instruccions no tenen valor normatiu. Els
elements essencials cal que es regulin mitjançant una Ordre.

Passa a Consideracions Generals.

h) Article 15.4.

S’afegeix
que als alliberats sindicals que treballen en el camp educatiu els
seran reconegudes, per les funcions realitzades en els seus llocs de
feina, 20 hores de formació per cada curs complet de serveis efectius en
la modalitat de Programes d’Experiència Formativa. Cal tenir present que els docents que desenvolupen tasques administratives a la Conselleria tenen reconegudes aquestes 20 hores de formació per curs (UOB).

i) Article 25.3.

En
relació al procediment de sol.licitud d’inscripcions al Registre (es
refereix a les activitats de formació), s’acorda suprimir aquest
paràgraf:

  • «La sol·licitud s’ha de presentar en el termini de
    dotze mesos com a màxim des de la finalització de l’activitat homologada
    o des de la notificació del reconeixement corresponent»

Es valora que les persones que han obtingut una certificació, han de poder presentar-la quan ho considerin oportú.

Algunes de les que s’accepten parcialment o amb modificacions:

a) Article 4.5.

De
l’enunciat, que es proposava: «Cas que una persona realitzi més de dues
activitats a distància que coincideixin totalment o parcial en el
temps, només es podran reconèixer les dues activitats de major nombre
d’hores, la suma de les quals no podrà superar les 100 hores» Es canvia
de 100 a 80 hores
.

b) Article 10.g.

En relació a
les obligacions que assumeix l’entitat que opte l’homologació de
l’activitat, es demandava l’eliminació de «preferentment» en: «Utilitzar
preferentment la llengua catalana en el desenvolupament de
l’activitat
«, però s’acorda afegir que excepcionalment es podran
proposar ponents de fora de l’àmbit lingüística català. A més a més, la
idea és que, si hi ha servei de traducció, haurà de ser en llengua
catalana.