Categoria: Riscos laborals

Informe revàlides LOMCE (2a part): Reunió del conseller March amb els sindicats d’ensenyament públic

Divendres 23 de setembre horabaixa va tenir lloc una reunió del conseller Martí March amb els sindicats de l’ensenyament públic, dins la ronda de trobades amb els diferents sectors de la comunitat educativa. Segons va explicar el conseller la primera reunió va ser amb la FAPA i queden per fer-ne amb patronal i sindicats de concertada, Assemblea de Docents, alumnes i associacions de directors.

La conclusió a què hem arribat els representants d’UOB que hi vam assistir és que caldrà una gran mobilització contra la LOMCE i les revàlides per enviar un missatge clar de rebuig a Madrid, a fi d’evitar que la LOMCE es consolidi i les revàlides passin a tenir efectes acadèmics el curs 16-17.

Resumim tot seguit les declaracions del conseller (al final explicam quina ha estat la nostra intervenció):

  • Divendres el consell de Govern va aprovar la presentació del recurs contra les revàlides al Tribunal Supremo, al·legant bàsicament invasió de competències. Altres CCAA també ho han fet o ho faran.
  • Han demanat una conferència sectorial d’Educació per parlar-ne però el govern espanyol no la convoca amb l’excusa que estan en funcions. Segons diu el conseller, les CCAA que s’hi oposen treballen coordinadament.
  • Ha recordat que el curs passat les revàlides de primària no es van fer com a tals sinó que es van validar les avaluacions internes dels centres, i que això ha comportat un requeriment del Ministerio contra la Conselleria. La previsió és que aquest curs es tornin a fer igual.
  • La legislació de normativa de revàlides pel que fa a Batxillerat s’ha redactat sense comptar amb les CCAA i el CRUE («Consejo de Rectores de Universidades Españolas»).
  • A les Balears s’ha creat una comissió mixta UIB-Conselleria d’Educació per preparar les proves de Batxillerat, que enguany encara no tindran efectes acadèmics però sí comptaran com a selectivitat. Es duran a terme com sempre a la UIB.
  • Les universitats si volguessin ja podrien fer proves d’accés pròpies però ho consideren poc probable.
  • L’ordre de desplegament de les proves ha de passar pel Consejo Escolar del Estado, que ara no és operatiu per jubilació del president i vicepresident i mort del secretari. El govern espanyol en funcions no té atribucions per renovar els càrrecs, però el conseller dóna per segur que els serveis jurídics de l’Estat trobaran la manera de fer les revàlides.
  • Les revàlides d’ESO, que aquest curs no tenen efectes acadèmics, duren cinc dies. El conseller ha destacat que és molt difícil o impossible motivar els alumnes que han aprovat l’ESO perquè les facin.
  • Les revàlides de Batxillerat afecten uns 3.000 o 4.000 alumnes i les d’ESO uns 7.000 o 8.000, i han de ser controlades i corregides per funcionaris. Queda per veure com es farà a la concertada, quin serà el cost per a la Conselleria, com es gestionaran les reclamacions sense que això afecti al calendari escolar, etc.
  • Davant aquestes dificultats de gestió, la intenció de la Conselleria és fer les revàlides d’ESO com es fan les de Primària. Si els alumnes no fan les proves perquè els pares no ho volen «no passa res».
  • El conseller ha dit que a les Balears fins i tot el PP no està còmode amb les revàlides i que si pogués se les llevaria de damunt.
  • Ha recordat que la Conselleria treballa en el seu propi model d’avaluació externa mitjançant el IAQSE per fer proves mostrals.
  • Igualment ha recordat que la LOMCE està recorreguda al TC per part de CCAA com Catalunya, País Basc, Canàries i Andalusia.

Els representants d’UOB vam exposar la incertesa de no conèixer el temari de Batxillerat mentre no es publiqui l’ordre de desplegament, que encara té de temps per aprovar-se fins el 30 de novembre, quan a mitjan octubre ja s’ha de presentar les programacions.

Pel que fa a la desaparició de la comissió d’experts de la selectivitat, el director de Planificació va dir que a la comissió mixta UIB-Conselleria hi haurà un especialista per matèria.

Vam recordar que amb el PP els docents vam boicotejar les revàlides de primària, i que es pot dur a terme una mobilització semblant amb les d’ESO.

Davant la nostra pregunta de si s’han plantejat fer una declaració d’intencions com a Catalunya, on han anunciat que no faran les revàlides LOMCE, el conseller va dir que enguany Catalunya farà les seves pròpies proves, d’una manera semblant com es volen fer aquí en un futur, i es va demanar què passarà si la LOMCE es consolida i el curs 17-18 passen a tenir efectes acadèmics.

Tots els sindicats van manifestar el seu rebuig a la LOMCE amb diferents matisos. La majoria vam coincidir que la resposta a les revàlides ha de ser política i que serà necessària una gran mobilització per aturar la LOMCE.

Compleixen el Decret de mínims les matèries en anglès?

A partir d’aquest curs 2016-17 els centres introduiran al GESTIB la llengua en què s’imparteix cada matèria
d’acord amb el PLC. Això permetrà conèixer, almanco oficialment, quines matèries es fan en català, anglès i castellà.

Cal recordar que segons el Decret de Mínims, tant a primària com a secundària, les matèries de Socials i Naturals s’han d’impartir en català. Tot i així és de domini públic que en alguns centres aquestes assignatures són impartides en anglès o castellà.

Quan demanàrem explicacions en mesa sectorial pel que fa a la impartició d’aquestes matèries en anglès, els representants de la Direcció General Planificació respongueren que es pot fer excepcionalment i mitjançant permís concedit per la Conselleria. Aquesta excepcionalitat, però, no ve indicada al Decret de Mínims ni al Decret de llengües estrangeres.

El 6 d’abril passat registràrem aquestes preguntes a la Conselleria:

  • Quants centres havien demanat durant el curs 2015-16 permís per a aplicar la suposada excepcionalitat per a no impartir Socials i/o Naturals en català.
  • Quina quantitat total d’alumnes s’havien vist afectats per aquesta suposada excepcionalitat.
  • Quin percentatge d’alumnat de les Illes Balears rebia aquestes matèries en llengua estrangera.

Pel que fa a la primera pregunta, el passat 20 de setembre representants de la Direcció General de Formació Permanent ens digueren que el curs 2015-16 la Conselleria no rebé cap sol·licitud de permís per a impartir Socials i Naturals en anglès, i que no disposaven de dades per respondre la resta de preguntes.

Ara que el GESTIB permetrà a Inspecció controlar si es compleix oficialment el Decret de mínims esperam que també serveixi per saber si es compleix pel que fa a les matèries en anglès.

Informe: Comissió del Consell Escolar per al Pacte per l’Educació

Foto: http://ceibcaib.blogspot.com.es/

El 21 de setembre es va reunir la «Comissió Específica Temporal per a l’elaboració del document del Pacte per l’Educació». Aquí teniu un resum de com va anar:

PRIMER

– En primer lloc se’ns proposa un calendari provisional per a les properes reunions:

  • 5 d’octubre
  • 25 d’octubre
  • 10 de novembre
  • 24 de novembre

Totes estan previstes fer-se d’horabaixa al CEP de Palma. Si no s’acabàs la tasca, es farien més reunions. El termini màxim d ‘acabament serà el desembre de 2016.

SEGON

– En relació al sistema de funcionament:

  • S’accepta com a punt de partida el document enviat per la Conselleria
  • Es discuteixen les aportacions presentades per les diferents entitats, en cas de consens, s’accepta el text alternatiu.
  • Si de la discussió no en surt un acord, el tema queda damunt la taula I passa a la Comissió Permanent del CEIB,  que resol.

TERCER
– Es discuteixen les propostes de canvi als següents punts:

  • Introducció
  • Punt 1.2. Que es refereix a l’educació com a servei públic basat en l’equitat i la qualitat
  • Punt 1.3. Participació democràtica
  • Punt 2.3. Societat, entorn escolar i centre educatiu i, en concret, ajuntament i recursos comunitaris

No hi ha hagut temps per acabar i es continuarà en la propera reunió.

QUART

– Principals canvis consensuats:

La majoria són matisacions, propostes de millora en el redactat, etc. Per posar exemples aportats per dos sindicats:

  • S’accepta afegir que l’abandonament escolar és un problema greu en el camp de l’educació.
  • Es canvia que l’educació és un servei públic per un dret que s’ha de garantir com a servei públic.

En la majoria de propostes de canvi no hi ha consens.

Els dos sindicats que presentaren la majoria de propostes varen ser els mes bel·ligerants.

Fins ara no s’ha consensuat cap canvi substancial del text inicial.

La postura mantinguda per la representant d’UOB
Ensenyament va ser la d’assumir el text original, el qual va ser aprovat
per l’Assemblea de Docent de les Illes Balears.

Nota de premsa del blog del Consell Escolar:
http://ceibcaib.blogspot.com.es/2016/09/reunio-de-la-comissio-del-pacte.html

Informe: Normalització lingüística, centres i professorat. Com queda tot plegat

La Direcció General de Política Lingüística (DGPL) i la direcció General de Formació Professional i Formació del Professorat (DGFPFP) ens informaren a la Mesa tècnica per a la normalització lingüística que tengué lloc aquest dimarts 20/9/16 dels canvis organitzatius que s’estan duent en terme en la distribució de les competències que afecten tant la normalització lingüística com els centres educatius i el personal docent no universitari.

Després que a la passada legislatura fossin derivades a l’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB) les competències en ensenyament del català, normalització lingüística en l’àmbit educatiu, la gestió i certificació de les proves de coneixements de llengua catalana per a adults, la gestió dels cursos i de les proves lliures incloses en el Pla de formació Lingüística i cultural (FOLC) i l’expedició dels corresponents certificats de notes i de capacitació, entre altres, un cop desmantellada la DGPL, ara, ja recuperada aquesta Direcció General a partir del Decret 24/2015 i del Decret 11/2016 que el modifica, l’actual govern vol retornar a l’antiga distribució de tasques.

Així, les coses queden de la següent manera pel que fa al col·lectiu docent i respecte de la normalització lingüística:

  • Properament es posarà a disposició del públic un telèfon específic per contactar amb el FOLC.

Recordem que per accedir al FOLC o Reciclatge i aconseguir la capacitació de català per a poder exercir de docent, el professorat de primer cicle d’infantil ha d’acreditar un B2 de català i el de segon cicle d’infantil, de primària i de secundària, ha d’acreditar un C1.

Segons representants del Servei de Formació del Professorat, la finalitat d’aquesta línia de formació serà la normalització en l’us i la vehiculació del català als centres.

JORNADES INFORMATIVES PER A COORDINADORS LINGÜÍSTICS DE CENTRE

Una de les primeres accions que es duran a terme seran les jornades informatives per a coordinadors lingüístics de centre que es realitzaran:

  • a Menorca, el 10/10/16 a les 11.00 h a la seu de la UIB a Alaior.
  • a Mallorca, l’11/10/16 a les 9.30 h al CEP de Palma.
  • a Eivissa, el 13/10/16 a les 11.00 a la seu de la UIB a Eivissa.

SERVEI DE PROJECTES LINGÜÍSTICS

Aquesta mateixa DGFPFP compta amb el Servei de Projectes Lingüístics que té entre les seves funcions:

  • assessorar els centres sobre els PLC, per a la qual cosa ofereix una Guia per a l’elaboració del PLC
  • gestionar l’exempció de l’avaluació de la llengua i la literatura catalana en l’ensenyament reglat no universitari, regulada actualment per l’Ordre de 28/7/14 que també és la que regula el FOLC. Segons aquesta direcció general, en aquests moments s’està treballat en el redactat d’un esborrany de nova ordre per millorar la vigent del 2014. Aquest esborrany encara no s’ha difós però us el farem arribar quan ens el remetin per tractar-lo en Mesa Sectorial.

INSPECCIÓ EDUCATIVA

El Departament d’Inspecció Educativa, segons el seu programa d’actuació publicat aquest 20/9/16, haurà de tenir com a segona línia prioritària d’actuació la supervisió i el seguiment dels PLC.

Segons la DGFPFP, s’ha indicat a inspecció Educativa que prioritzi el seguiment del compliment del Decret de Mínims, en primer lloc, i del Decret de llengües Estrangeres a continuació, sobretot en els centres plurilingües.

Pel que se’ns ha dit, a partir del mes de gener es podria comptar amb un informe d’Inspecció Educativa sobre el compliment del Decret de Mínims.

A més d’altres aspectes, Inspecció Educativa també és l’encarregada de vigilar que el professorat dels centres concertats estigui en possessió de la certificació de capacitació de català, on encara es detecten mancances importants.

LLENGUA DE LES MATÈRIES AL GESTIB

La Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres, per la seva banda, i a partir de les instruccions referides a la introducció de dades al Gestib a principi de curs que s’enviaren als centres durant la primera setmana de classes, recollirà informació referida, entre altres aspectes, a:

  • La llengua del primer ensenyament als centres que imparteixen infantil. Recordem que els pares tenen dret a elegir si volen que la llengua del primer ensenyament del seu fill sigui diferent a la indicada en el PLC, dret que ve regulat per l’Ordre de 13/9/04, les instruccions sobre l’aplicació d’aquesta Ordre, i la Resolució de 28/5/12 que la fa efectiva.
  • La primera llengua estrangera de l’educació infantil.
  • Els alumnes de programes de llengües estrangeres (Seccions Europees, British, EOIE…) a primària i secundària.
  • La llengua en què s’imparteix cada matèria segons el PLC.

La verificació que aquestes dades es corresponen amb la realitat serà tasca d’Inspecció Educativa.

Continuarem informant.

Consideram injustificat el triomfalisme de la presidenta Armengol

Ja són 107 els barracons a les Illes Balears

Des d’Unió Obrera Balear consideram que les declaracions referides a Educació de la presidenta del Govern, Francina Armengol, en el Debat de l’Estat de la Comunitat de dimarts passat 20 de setembre, pequen d’un triomfalisme injustificat i perillós.

Segons llegim a la premsa i a les xarxes socials, la presidenta va afirmar que l’Executiu ha «situat les prioritats socials en l’agenda política» i que «entre tots hem recuperat la normalitat a les aules.»

La realitat, emperò, és que el pressupost d’Educació de 2016 representa un 19,27% sobre el total autonòmic, tan sols un 0,05% més respecte al darrer pressupost de l’era Bauzà i lluny del 24,3% de 2011, que s’havia de recuperar segons l’Acord de governabilitat.

Pel que fa al PIB, que segons les darreres previsions del Govern enguany pujarà un 4% situant-se en 27.919 milions d’euros, els 817,21 milions d’Educació de 2016 representen un 2,92%, també molt lluny del 4,5% de la mitjana estatal, del 5% que prometia el programa electoral del PSIB-PSOE, del 5,3% de la mitjana europea i del 7% recomanat per la Unesco.

Ja que la presidenta anuncia que «tornarà a augmentar el pressupost d’Educació» esperam que aquesta vegada la pujada sigui més significativa. En tot cas trobam a faltar que expliqui com convencerà Madrid que ens concedeixi el règim fiscal especial, quan tots els governs autonòmics han fracassat en l’intent els darreres vint anys.

Sobre la «normalitat» que segons diu s’ha recuperat a les aules ens demanam a quines aules es refereix, tenint en compte el malestar que es viu als centres arran de les ràtios disparades, els barracons i la manca d’aules i centres escolars, l’excés d’interinitats, la LOMCE i les revàlides, les retallades persistents de les nòmines, etc.

Des d’UOB pensam que el triomfalisme de la presidenta Armengol a més d’injustificat és perillós, perquè l’únic que s’aconsegueix maquillant la realitat és indignar els afectats que la viuen cada dia i això s’acaba pagant a unes futures eleccions. Reclamam al Govern que el seu compromís de lluitar per un millor finançament de l’Estat no en acabi una vegada més en la resignació i la impotència, sinó que es tradueixi en accions contundents, valentes i viables.

Explicam com s’inscriuran al CEP els interins «S»

Un cop els representants de la Direcció General de Formació Permanent ens han dit que els interins «S» sí que es poden inscriure als cursos dels CEP, ens hem posat en contacte amb el CEP de Palma per esbrinar quin procediment seguiran per fer-ho possible.

Segons ens ha explicat el responsable de matriculació, al formulari d’inscripcions hi haurà dues opcions: per una banda la tramitació a través del Portal del personal, i per una altra mitjançant un enllaç per als interins que no en tinguin.

Hi haurà dues llistes d’admesos i no admesos, una per cada via d’inscripció. Per a aquells que no tenen Portal encara no saben si faran la llista o els telefonaran personalment per comunicar-los si estan admesos o no, però la intenció és que tot quedi publicat a la web.

No saben com s’ho faran els altres CEP de les Balears, vos informarem properament al respecte.

Informe: Comparativa de percentatges de PIB dedicats a l’educació

Aquí
teniu un recull de dades sobre percentatges de PIB destinats a
Educació, unes xifres útils a l’hora de valorar el pressupost educatiu.

Cal tenir present que els percentatges que presentam després del de les Balears es refereixen a estats independents i no a una comunitat autònoma com la nostra, a la qual l’Estat espanyol li espolia el 14% del PIB, uns 3.500 milions anuals. El 48% dels imposts que pagam se’n van a Madrid i no tornen.

1) Educació Illes Balears (2016): 2,92%

  • Segons les previsions del Govern (16.6.16) el PIB pujarà un 4% el 2016 respecte a l’any passat,
    situant-se en 27.919 milions d’euros. Els 817,21 milions d’Educació de
    2016, xifra a hores d’ara oficial a l’espera de saber si hi ha hagut
    l’increment, representen un 2,92%. 

2) Mitjana estatal (2014): 4,31%

3) Programa electoral PSIB-PSOE: 5% a assolir de forma progressiva

4) Recomanat per la UNESCO als països de rendes baixes: 5,4%

5) Mitjana europea (2013): 5,9 %

Dades de l’OCDE.

6) Mitjana OCDE (2013): 6,5%

7) Recomanat per la UNESCO: entre el 4 i el 6%

Objectiu 7, pàg. 27:

8) Recomanat per la UNESCO: 7%

Aquesta xifra la recullen diversos mitjans, sobre tot sud-americans. 

Més de 12 mil alumnes de formació professional, 1.952 de FP Bàsica

Nota de premsa de la Conselleria:

Més de 12 mil alumnes s’incorporen avui als estudis de formació professional a les Illes Balears

Darrera actualització: 19/09/2016

Amb motiu de l’inici de les classes de formació
professional, el vicepresident Gabriel Barceló i el conseller d’Educació
i Universitat, Martí March, han participat avui matí a l’acte inaugural
del curs de l’IES Francesc de Borja Moll de Palma. Els ha acompanyat la
directora general de Formació Professional i Formació del Professorat,
Maria F. Alorda, a més del director del centre, Juan José Rey. Durant el
transcurs de la seva visita, el conseller ha manifestat que el seu
departament aposta per la formació professional com una eina essencial
per a millorar la qualificació professional dels treballadors de les
Illes.

12.110 alumnes comencen avui a les Illes Balears el curs de formació
professional bàsica, dels cicles mitjà i superior d’FP i d’FP dual, tot i
que encara no ha acabat la matriculació de l’FP a distància, ni tampoc
la dels alumnes que s’han presentat a les proves de setembre. En aquest
sentit, tenint en compte la mitjana i el ritme actuals, es preveu que
s’arribarà a prop de catorze mil alumnes quan acabi el període de
matriculació. El procés de matriculació de tota aquesta oferta formativa
roman obert fins al 31 d’octubre.

Actualment, hi ha 1.952 alumnes matriculats a FP bàsica, dels quals
261 estudien a Eivissa, 10 a Formentera, 1.477 a Mallorca i 204 a
Menorca. Quant a l’FP de grau mitjà, hi ha un total de 6.101 alumnes
matriculats, dels quals 569 estudien a centres d’Eivissa, 17 a
Formentera, 4.857 a Mallorca i 658 a Menorca. Finalment, 4.057 alumnes
estan matriculats a cicles superiors d’FP, dels quals 331 els estudien a
Eivissa, 3.465 a Mallorca i 261 a Menorca.

El curs 2016-2017 hi haurà 1.094 places docents de formació
professional a les Illes Balears. D’aquestes, 8 places són de
Formentera, 152 d’Eivissa, 127 de Menorca i 806 de Mallorca. Queda
pendent conèixer el número de professors d’ESO i Batxillerat que també
imparteixen assignatures d’FP.

Enguany l’oferta formativa d’FP s’ha incrementat en 11 cicles, dels
quals 2 són de nova implantació a les Illes Balears: el cicle de grau
mitjà d’Emergències i protecció civil i el cicle d’FP bàsica de
Manteniment d’embarcacions esportives i d’esbarjo.

Cal fer menció també que per primera vegada l’oferta formativa
pública inclou el cicle de grau superior d’Higiene bucodental a dos
centres (IES Marratxí i IES Mossèn Alcover de Manacor).

Nous cicles per a totes les illes

Una de les línies d’actuació de la Conselleria en l’àmbit de la
formació professional és la seva adaptació a les necessitats i novetats
del món laboral. Això fa que l’oferta formativa es modifiqui per donar
pas a nous cicles.

A Menorca s’oferirà el grau superior de Laboratori de diagnòstic
clínic i biomèdic, a l’IES Cap de Llevant de Maó, i el grau mitjà de
Manteniment electromecànic, a l’IES Josep Maria Quadrado de Ciutadella.

L’IES Marc Ferrer de Formentera augmenta també l’oferta perquè
impartirà els dos cicles de grau mitjà de Restauració i  Cuina i
gastronomia de manera simultània. Fins ara aquest centre  oferia 
aquesta formació de manera alternada.

El CIFP de Can Marines de Santa Eulària del Riu (Eivissa) ampliarà la
seva oferta amb el cicle de grau mitjà de Jardineria i floristeria.
Aquest centre es va crear l’any passat i cada any incrementa la seva
oferta.

A Mallorca s’incorpora el cicle de grau superior d’Higiene bucodental
a l’IES Marratxí i a l’IES Mossèn Alcover de Manacor. A més,
s’incorpora a l’IES Ramon Llull de Palma el cicle de grau mitjà
d’Atenció a les persones en situació de dependència, per la gran demanda
que experimenta aquest sector, i a l’IES Emili Darder de Palma el grau
superior d’Administració de sistemes informàtics en xarxa. També convé
destacar que enguany s’ofereix la possibilitat d’obtenir dues
titulacions superiors en tres anys: d’una banda, a l‘IES Pau Casesnoves
d’Inca, els cicles de grau superior de Desenvolupament d’aplicacions
multiplataforma i el d’Informàtica i comunicacions; i, per altra banda,
l’IES Berenguer d’Anoia d’Inca oferirà els cicles de Màrqueting i 
publicitat i el de Gestió de vendes i espai comercial de doble
titulació. Aquest darrer cicle s’oferirà en la modalitat d’FP dual per
primera vegada, com el cicle de grau mitjà de Producció agropecuària a
l’IES Josep Sureda i Blanes de Palma.

Noves implantacions de cicles també a FP Bàsica i FP Dual 

A Eivissa s’oferirà el cicle d’FP bàsica d’Informàtica i comunicacions a l’IES Sant Agustí de Sant Josep de sa Talaia.

A Menorca s’incorpora el cicle d’FP bàsica d’Activitats comercials a l’IES Josep Miquel Guàrdia d’Alaior.

I a Mallorca s’implanta el cicle d’FP bàsica de Manteniment
d’embarcacions esportives i d’esbarjo a l’IES Baltasar Porcel d’Andratx i
a l’IES Juníper Serra de Palma.

Respecte a l’FP dual, també s’incrementen en 4 els cicles formatius a
centres de Mallorca. A l’IES Berenguer d’Anoia d’Inca s’impartirà el
grau superior de Gestió de vendes i espais comercials, a l’IES Josep
Sureda i Blanes de Palma el grau mitjà de Producció agropecuària i els
graus superiors d’Assistència a la direcció i d’Administració i finances
al CC San Josep Obrer I de Palma.  

La formació professional a l’IES Francesc de Borja Moll

Per primera vegada a les Illes Balears aquest centre impartirà el
cicle de grau mitjà de nova implantació d’Emergències i protecció civil.
Coordinat amb la Direcció General d’Emergències i els cossos de bombers
de l’illa de Mallorca, aquest cicle cobrirà les tasques pròpies del
servei en els àmbits urbà, forestal i en infraestructures
aeroportuàries. Aquest primer curs compta amb 20 places que han quedat
cobertes.

L’oferta formativa de l’IES Francesc de Borja Moll inclou 7 cicles
formatius de grau superior (Comerç internacional, Assessoria d’imatge
personal i corporativa, Desenvolupament d’aplicacions multiplataforma,
Desenvolupament d’aplicacions web, Dietètica, Laboratori de diagnòstic
clínic i biomèdic i Administració de sistemes informàtics en xarxa) i 7
cicles formatius de grau mitjà (Activitats comercials, Estètica i
bellesa, Perruqueria i cosmètica capil·lar, Sistemes microinformàtics i
xarxes, Farmàcia i parafarmàcia, Cures auxiliars d’infermeria i
Emergències i protecció civil), i 1 cicle de FP bàsica (Imatge
personal). Alguns d’aquests cicles també s’ofereixen en la modalitat
d’FP dual o FP a distància.

Ara mateix hi ha 738 alumnes matriculats als cicles formatius de
Formació Professional dels que 399 són de grau mitjà, 304 de grau
superior i 32 a FP bàsica.

També ofereix, en col·laboració amb el SOIB, diverses accions
formatives de Gestió administrativa i financera del comerç internacional
i de Confecció i publicació de pàgines web que permeten l’obtenció d’un
certificat de professionalitat.

Inspecció no preveu la vigilància de ràtios, infraestructures o condicions de treball a l’aula

Reunió dels inspectors amb el conseller March i el cap del Departament, Antoni Arbós

Inspecció continua programant la seva actuació com si les condicions de treball als centres educatius fossin ideals, i es limitarà un cop més a fiscalitzar els aspectes pedagògics i organitzatius.

El Programa d’Inspecció Educativa per al curs 2016-2017 es marca com a la primera de les actuacions prioritàries «La contribució a l’èxit educatiu dels centres amb actuacions que es fonamentaran en l’anàlisi dels resultats de l’aprenentatge dels alumnes i amb les decisions de millora adoptades pels centres.»

Per la seva banda, el Pla quadriennal 2015-2019  fixa com a primera directriu «Promoure la millora del sistema educatiu i la innovació educativa, fent especial incidència en el rendiment acadèmic dels alumnes i en la modernització de l’organització pedagògica dels centres, per assolir l’èxit escolar.»

A cap dels dos documents, emperò, no hem trobat cap referència a la supervisió de les ràtios, les superfícies mínimes de les aules o les condicions d’espai, temperatura, mobiliari, mitjans informàtics etc., factors tots ells fonamentals i decisius de cara al rendiment escolar i l’èxit educatiu pel qual diuen vetllar.

Des d’UOB insistim a reclamar un servei d’Inspecció que no només controli els docents, sinó que s’ocupi també de vigilar tot allò que afecta la qualitat del nostre treball.

Inspecció diu que prioritzarà el seguiment dels projectes lingüístics de centre

Reunió dels inspectors amb el conseller March i el cap del Departament, Antoni Arbós

El Programa d’actuació del Departament d’Inspecció Educativa per al curs 2016-2017, que s’ha publicat avui al BOIB, anuncia com a segona actuació prioritària «La supervisió i el seguiment dels projectes lingüístics dels centres (PLC).»

El Programa no fa cap referència a la potenciació de la llengua castellana, com apareix al Pla quadriennal d’Inspecció 2015-2019, aprovat pel conseller Martí March el passat 2 de febrer, on també hi ha una directriu cinquena, desenvolupada a l’Annex 2, que atorga al castellà la categoria d'»element de cohesió social«, «acolliment» i «integració» de l’alumnat nouvingut (objectiu 3).

En qualsevol cas una cosa és la lletra escrita i una altra la seva realització. Veurem si el Departament d’Inspecció és capaç de revertir la inèrcia de «deixar fer», que du acumulada d’ençà que existeix el Decret de mínims, i a la fi compleix el seu deure de fer complir la normativa.