Categoria: Acció sindical

Metamorfosi de la Mesa Sectorial d’Educació: d’espai de negociació a Oficina d’Informació

Avui, 29 de novembre de 2024, s’ha reunit la Mesa Sectorial d’Educació (MSE) en sessió ordinària amb la presència, entre d’altres, del director general de Personal Docent i Centres Concertats, senyor Ismael Alonso; el cap de departament de Personal Docent, senyor Albert Flores; i la cap de servei d’Adjudicació i Contractacions, senyora Concepció Ferrer, amb l’ordre del dia següent:

  1. Lectura i aprovació d’actes de sessions anteriors
  2. Proposta de modificació de la resolució d’adjudicació de destinacions
    provisionals per al curs 2024-2025
  3. Proposta de resolució per a la concessió de trasllats de funcionaris docents per raons de salut, de violència, permutes i desplaçaments
  4. Informació sobre el procés d’adjudicacions nadal
  5. Torn obert de paraula

En la negociació del punt referent a la modificació de la resolució d’adjudicacions per al curs 2024-25, l’administració ha explicat que l’objectiu és, per una banda, minimitzar al màxim les renúncies; per altra banda, ha explicat que estudiaran l’impacte de la modificació. Finalment, han afirmat que no descarten el seu manteniment els propers trimestres i, si escau i en cas de fer-ne una valoració positiva, els propers cursos.

UOB Ensenyament ha valorat positivament la mesura, sobretot, quant al fet que els companys tinguin la possibilitat de modificar les opcions al final del trimestre. Malgrat això, ha manifestat els seus dubtes respecte del seu impacte quant al cobriment de places, atesa la falta d’atractiu de l’oferta —que, en molts casos, suposa el trasllat d’illa—. Totes les forces sindicals hi han votat a favor i s’ha aprovat l’esborrany.

Abans de començar la negociació del punt referent als trasllats per motius de salut i permutes, l’Administració ha dedicat aproximadament 20 minuts a indicar a les organitzacions sindicals canvis respecte al document d’esborrany adjuntat a la convocatòria de la MSE. UOB Ensenyament ha comptat modificacions a fins a 7 parts diferents del text a negociar.

A la reunió en sessió ordinària de la MSE de dia 9 d’octubre, que comptava amb la presència del Conseller d’Educació i Universitats, senyor Antoni Vera, per presentar el Pla d’Infraestructures 2024-2034, UOB Ensenyament va demanar formalment que es respectés el Reglament que regula l’organització i funcionament de la Mesa Sectorial d’Educació amb aquestes paraules:

UOB Ensenyament ha transmès la seva preocupació per la deriva de la MSE. No s’està respectant el reglament que regula l’organització i funcionament de la MSE de manera sistemàtica, ni en termes de temps, ni de forma. UOB Ensenyament ha informat que, d’ara endavant, impugnarà les sessions que no s’ajustin al reglament, per una qüestió de salut democràtica de la MSE, que és on s’haurien de negociar les millores en termes de drets sociolaborals dels docents, i ha esdevingut en una casta d’oficina d’informació, estadi anterior a la de la seva inexorable extinció.

UOB Ensenyament ha recordat als presents a la MSE que aquesta part de la intervenció va passar per alt al senyor conseller perquè estava atenent assumptes més importants que el desenvolupament de la sessió: concretament, estava fent declaracions als mitjans de comunicació a escassos metres de la sala de juntes on es va fer la reunió.

UOB Ensenyament ha considerat que l’Administració no estava actuant segons el Reglament i que no era decent negociar el punt amb canvis que no s’havien pogut analitzar ni treballar degudament. La Conselleria havia enllaçat quatre sessions de la MSE respectant els termes establerts al Reglament. El que hauria de ser la normalitat ha esdevingut en excepcionalitat. Per una qüestió de cortesia, UOB Ensenyament ha posat damunt la taula la possibilitat d’ajornar el punt; que l’Administració enviés l’esborrany que avui pretenia negociar; i que, amb un mínim de les preceptives 48 hores d’antelació marcades pel Reglament, tornés a convocar a la MSE per tal de negociar el punt amb el temps i la forma correctes.

Després de diverses intervencions per part de l’Administració i de UOB Ensenyament, aquest ha demanat formalment resoldre la qüestió directament amb el Director General de Personal Docent i Centres Concertats, senyor Ismael Alonso que, recordem, presideix la Mesa Sectorial d’Educació. Aquest, inicialment, s’ha mostrat d’acord amb la proposta d’ajornament del punt, però amb la condició de completar la ronda de negociació. UOB Ensenyament ha indicat que no estava d’acord amb solucions intermèdies: o s’ajornava sense condicionants o UOB Ensenyament abandonaria la reunió, com ha succeït finalment.

En el moment de la difusió d’aquest resum, UOB Ensenyament no ha rebut informació oficial sobre com s’ha resolt la reunió; malgrat això, UOB Ensenyament ha tingut coneixement —per vies no formals— que el punt s’ha ajornat i romandrà a l’espera de rebre el nou esborrany per poder seguir lluitant incansable pels drets sociolaborals del col·lectiu docent.

UOB Ensenyament considera que la Mesa Sectorial d’Educació està en estat terminal. Però no està en estat terminal per una malaltia natural; està en estat terminal perquè hi ha actors interessats en la seva desaparició —o, si més, no, en mantenir-la en un estat vegetatiu—. UOB Ensenyament ho entén: la Mesa Sectorial és un impediment per la discreció i autoritarisme de la Conselleria d’Educació i és molt més fàcil governar un col·lectiu desarmat d’eines de reivindicació i protesta. Una Mesa Sectorial d’Educació dòcil i mancada de poder és el somni de la Conselleria d’Educació i Universitat; que l’espai de negociació que suposadament és la MSE esdevingui en una oficina d’informació.

Palma, 29 de novembre de 2024

A alguns els agrada jugar brut

UOB Ensenyament és un sindicat humil, tot i que això no li impedeix donar suport sempre a allò que considera just. Una de les batalles de UOB Ensenyament ha estat contra el punt atorgat per antic alumne en el procés d’escolarització, tal com ja va denunciar a la Mesa Sectorial d’Educació de dia 8 de maig de 2024. 

UOB Ensenyament considera el punt d’antic alumne una mesura retrògrada i discriminatòria; una distinció que es basa en el llinatge, en ser fill d’algú o d’algú altre; una mesura digna de sistemes feudals i que només pot atreure nostàlgics de l’Antic Règim, basat en la desigualtat legal i en els privilegis. 

La setmana passada, FAPA Mallorca (Federació d’Associacions de Famílies d’Alumnes) va fer saber a UOB Ensenyament que tenia pensat posar un contenciós contra l’Administració per aquesta qüestió. La idea inicial era que els sindicats donessin suport al contenciós amb llibertat per realitzar l’aportació econòmica que consideressin oportuna. Evidentment, UOB Ensenyament es va mostrar disposada a col·laborar-hi activament, com fa sempre que ho considera oportú. Fa dos dies, UOB Ensenyament va rebre una altra trucada de FAPA informant d’un canvi de paradigma:  el sindicat majoritari en Educació pública a les Illes Balears —més poderós econòmicament que UOB Ensenyament, és clar— havia posat com a condició per participar del contenciós una aportació mínima. Una aportació mínima considerablement elevada i suficient per impossibilitar UOB Ensenyament a participar del procés.

UOB Ensenyament
, com s’ha dit al principi, és un sindicat humil. I és un sindicat humil perquè no trafica amb la formació dels companys docents, perquè és un sindicat que només viu de les quotes que paguen els seus afiliats i perquè no anteposa els interessos econòmics als seus principis.

UOB Ensenyament lamenta que alguns sindicats d’educació juguin brut, i lamenta que FAPA hagi cedit a aquest xantatge miserable menyspreant el suport i la solidaritat de UOB Ensenyament. Per la seva banda, UOB Ensenyament continuarà incansable lluitant per allò que considera just i s’enfrontarà amb tota la força que sigui capaç al joc brut dels poderosos.


Palma, 29 de novembre de 2024

Per la dignificació de la tasca docent (II). Salut

Circular 319/2024

La salut dels treballadors és un dels aspectes clau d’una feina digna. Una empresa —o administració— que no es preocupa per aquesta qüestió és una empresa irresponsable.

UOB Ensenyament ja va manifestar la seva preocupació per la possible desaparició de MUFACE en un comunicat. Ara mateix, la situació pot desembocar en dos escenaris diferents: en primer lloc, és possible que es renovi el concert, fet que suposaria un manteniment de l’statu quo; en segon lloc, que el concurs quedés desert. Si el concert es renova, suposadament, serà perquè el Gobierno i les entitats asseguradores han arribat in extremis a un acord econòmic. Això, en qualsevol cas, no garantiria una solució a llarg termini, sinó que, previsiblement, seria ajornar el problema fins a la data que s’hagin de tornar a negociar les condicions de renovació del concert. El segon escenari és encara més distòpic: el concurs queda desert i l’Administració es veu obligada a migrar cap a l’INSS tots els mutualistes que tinguessin concertat el servei de salut amb una de les asseguradores privades. Això pot passar en dos moments diferents: bé el 31 de gener, bé el 30 de setembre en cas que l’Administració faci ús de la clàusula en virtut de la qual, en cas de quedar el concert desert, les asseguradores han de mantenir el servei en les mateixes condicions actuals durant un període extra de 9 mesos. Val a dir que una de les tres asseguradores ha manifestat i demostrat documentalment que, en cas d’haver d’oferir el servei actual durant un any més, la seva fallida tècnica està garantida.

MUFACE està donant servei aproximadament a un milió i mig de funcionaris de l’Estat, d’entre els quals al voltant d’un milió tenen proveïdors de salut privats. La resta estan sota la cobertura de l’INSS. La desaparició de MUFACE suposa que aquest “milió” de beneficiaris han de migrar cap a l’INSS, ens col·lapsat que, avui dia, es veuria instantàniament avassallat per l’augment sobtat de sol·licituds. Per evitar que la desaparició de MUFACE fos traumàtica, el procés s’hauria d’executar de forma gradual i minuciosament planificada. No sembla que aquest sigui el cas.

Un dels col·lectius damnificats de forma immediata seria el dels jubilats. Es tracta del biaix, en termes d’edat, més vulnerable. En molts casos, els jubilats no han migrat a l’INSS perquè encara hi ha metges que consenten cobrar una misèria per la relació que tenen amb pacients que coneixen des de fa dècades.
UOB Ensenyament
és conscient que aquesta és una qüestió estatal, però insta el conseller d’Educació i Universitats, senyor Antoni Vera, a utilitzar tots els recursos que té a l’abast per exigir al Gobierno que doni una resposta satisfactòria a aquesta problemàtica. 

Però la desaparició de MUFACE no és l’única amenaça vigent que plana sobre la salut dels treballadors docents de les Illes Balears. Tal com UOB Ensenyament ja va denunciar en un comunicat fa algunes setmanes, el Servei de Prevenció de Riscos Laborals de Personal Docent (SPRL), referent a tot l’Estat, està en risc d’immediata desaparició. El patró no només li nega els recursos necessaris per afrontar aquesta problemàtica, sinó que, a més, es dedica a posar-li bastons a les rodes.

UOB Ensenyament es demana sincerament si el fet que el SPRL sigui un servei públic suposa un problema per a la Conselleria d’Educació i Universitats. També, si per aquest fet, el SPRL quedarà desatès i mancat d’eines per justificar-ne una ulterior privatització —tal com passa a les illes de Menorca, Eivissa i Formentera, i part de Mallorca, on és l’empresa PREVIS qui presta aquests serveis—.

Però falta el primer episodi: l’amenaça fantasma del protocol d’absentisme laboral. L’execució sumària de MUFACE i el SPRL són només les primeres passes de l’epidèmia. La Direcció General de Personal Docent i Centres Concertats, dirigida pel senyor Ismael Alonso, ha manifestat recentment la intenció de posar en marxa un pla d’absentisme laboral per als docents similar al que ja existeix per al personal de la CAIB: control d’absències per baixes que no donin lloc a una Incapacitat Temporal (IT), tal com va denunciar UOB Ensenyament el curs passat. Això entra en conflicte amb un dels punts de l’acord Marc —el punt 24, concretament— que fa referència a l’eliminació de la penalització retributiva per les absències de menys de 5 dies. El que pretén la Direcció General és limitar en un nombre màxim de 4 vegades per curs la possibilitat d’absentar-se per malaltia sense que es generi una IT. UOB Ensenyament s’oposa frontalment a aquesta mesura perquè suposa un greuge evident: el grau d’exposició a malalties i contagis dels docents és molt més elevat que el del personal de la CAIB. Els docents estan en contacte permanent amb una gran quantitat d’individus que, a més, pertanyen a un col·lectiu susceptible de portar i transmetre malalties, moltes d’elles no extremadament greus —grip, per exemple—, però que poden causar fàcilment una absència del docent al lloc de feina d’un o dos dies; per altra banda, la mateixa naturalesa de la tasca docent —especialment a infantil i primària— pot potenciar el contagi de certes malalties, fet que exposa el col·lectiu docent més que altres a patir baixes per motius de salut. 

Però la desídia de l’Administració vers la salut dels seus treballadors no acaba aquí. Desgraciadament, en els darrers anys s’ha convertit en un fet habitual treballar a temperatures insalubres. Així mateix, el panorama general és que els centres perdin espais, com ara biblioteques, zones d’esplai, departaments, etc., que acaben convertits en denigrants aules improvisades a causa de la massificació dels centres, a molts dels quals, a més, s’han hagut de posar barracons. Centres estibats que superen amb escreix el nombre d’alumnes per al qual havien estat dissenyats i on alumnes i docents s’amunteguen és el nostre pa de cada dia. Per a més inri, el conseller Antoni Vera va dilatar els terminis del Pla d’Infraestructures (inicialment era de 2023-27) fins al 2034, i guanya així més temps per incomplir promeses.

Un malastruc parlaria d’una recepta evolucionada de tempesta perfecta:

  • Una Direcció General de Personal Docent i Centres Concertats que vol implantar un pla d’absentisme laboral, mesura reaccionària i irresponsable que afavoreix la persecució dels docents. Aquests serien sancionats en cas que emmalaltissin «massa» vegades davant la impossibilitat d’atendre la seva feina per causes de salut, tot i fer l’esforç de no causar IT i només absentar-se els dies estrictament necessaris.
  • Una Conselleria d’Educació i Universitats que executa sumàriament el SPRL i que, a més a més, no destaca per la seva diligència a l’hora de proveir d’infraestructures salubres, especialment quan parlam de centres públics.
  • Un Ministerio que no té ningú al volant sota el recer d’un Gobierno que fa anys que està executant un obscur pla d’aniquilació de la mutualitat que cuida la salut d’un milió i mig de funcionaris.

Un harúspex diria que desproveir de serveis de salut a un col·lectiu, exposar-lo als elements com ara temperatures fora del biaix regulat per normativa en un entorn patològicament desfavorable i sancionar-lo per emmalaltir és una obra mestra en les arts nefandes: privació de cobertura sanitària, entorn de treball insalubre i penalització econòmica. Les administracions es comporten amb els docents com els estats invasors que ofeguen pobles oprimits privant-los de les necessitats més bàsiques. 

En conclusió: la salut dels docents està en perill i les administracions competents estan fent molt poca cosa o res per pal·liar aquesta situació —o el que és pitjor, estan intentant enfonsar encara més el col·lectiu docent dins el fang—. UOB Ensenyament no defallirà en la defensa d’unes condicions de salut i de treball dignes per al col·lectiu docent. UOB Ensenyament insta el Gobierno a gestionar amb responsabilitat el tema de MUFACE; insta la Conselleria d’Educació i Universitats a dotar dignament el SPRL i a dotar els centres de les infraestructures necessàries; insta també la Direcció de General de Personal Docent i Centre Concertats a renunciar al Pla d’Absentisme.

Palma, 28 de novembre de 2024

Un PIN per reunir-los a tots i lligar-los en les tenebres

El Partit Popular és com el Guadiana: ara s’oposa al PIN parental, ara hi vota a favor. Aquesta bipolaritat no és casual: és la resposta natural d’algú que es manté al govern gràcies al suport de forces reaccionàries. El març passat UOB Ensenyament ja va denunciar aquesta qüestió mitjançant un comunicat. Ara VOX contraataca i aconsegueix que el PP doni suport al PIN i, per a súmmum de la desgràcia, s’insta el Govern a “poner fin de forma inmediata a cualquier adoctrinamiento sobre los menores en el ámbito educativo”; és a dir, a convertir el Departament d’Inspecció Educativa en una espècie de GESTAPO matussera.

VOX acusa els docents d’adoctrinar mentre parla de croades per la llibertat iniciades l’any 1936, “d’aquelarres climàtics”, de revisió de dentadures d’immigrants; o acusa el Govern de Pedro Sánchez de “comunista”. Deliri rere deliri VOX esputa improperis contra els docents perquè “adoctrinen”. Què s’hauria d’ensenyar a les escoles, segons VOX? Les bonances del franquisme? Formación del Espíritu Nacional? Anàlisi dental a menors d’edat? Per cert, PP i VOX demanaran permís als pares d’aquests menors migrants per analitzar-los la dentadura en virtut d’aquest PIN?

UOB Ensenyament insta el Govern a fer cas omís dels desvaris de la ultradreta i a enterrar aquesta ocurrència del PIN Parental per sempre. Així mateix, UOB Ensenyament encoratja no només els docents, sinó la societat en general, a oposar-se a aquest despropòsit.

Palma, 22 de novembre de 2024

Les campanes repiquen per MUFACE (II)

Ahir UOB Ensenyament va publicar un comunicat que des de diversos sectors —alguns sense mala fe— es va interpretar com una defensa de la sanitat privada per part del sindicat. Tal vegada UOB Ensenyament no va ser prou clara en el seu plantejament.

UOB Ensenyament és un sindicat. Com a tal, la seva funció primordial és defensar els drets dels docents i lluitar per millorar les seves condicions sociolaborals. La cobertura mèdica que ofereix MUFACE als funcionaris de carrera, agradi més o menys o estigui organitzat d’una manera o d’una altra, és un dret adquirit per bona part dels integrants d’aquest col·lectiu. Si aquest dret —o qualsevol altre— està en perill, UOB Ensenyament protestarà.

La salut dels docents està en perill, i cada dia són més els docents que la veuen deteriorada mentre l’Estat deixa morir MUFACE i la Conselleria degrada el Servei de Prevenció de Riscos Laborals (SPRL), tal com va denunciar UOB Ensenyament en un comunicat. I mentre això passa, el col·lapse i la decadència subjuguen la Seguretat Social. UOB Ensenyament manté el que ja va afirmar ahir: tothom sortirà perjudicat de la desaparició de MUFACE.

Si l’Estat vol acabar amb MUFACE i per fi establir una sanitat pública per tothom, que seria l’ideal, només hi ha dues formes de fer-ho sense malmetre el sistema sanitari públic: a través de l’expropiació o de manera gradual. No pareix que el govern del PSOE i Sumar estigui a punt d’expropiar res en defensa del bé general; per tant, només queda fer-ho de forma gradual. Només així el dret a la salut dels docents podria arribar a quedar garantit.

UOB Ensenyament lamenta que se l’hagi acusada de defensar els interessos privats per sobre dels públics. Alguns fins i tot l’han acusada d’incoherent per haver criticat l’escola concertada. No té res a veure una cosa amb l’altra: la salut és un dret dels docents; l’escola concertada és un privilegi d’alguns. No entendre això —o no voler-ho entendre— és signe inequívoc d’ignorància o de mala fe. 

Palma, 19 de novembre de 2024

Conciliació familiar: el govern ven el cel, però els docents queden a terra


Circular 318/2024

Malgrat que el partit en el govern es presenta com a referent en matèria de conciliació familiar, la realitat demostra que encara queda un llarg camí per recórrer. UOB Ensenyament vol fer evident que, ara com ara, existeixen mancances importants que afecten directament el benestar del personal educatiu i la seva capacitat de compaginar la vida laboral i familiar. 

En primer lloc, les instruccions que regulen les excedències per cura de fills o familiars continuen sent presoneres dels trimestres escolars. Aquesta rigidesa imposada per l’Administració no només limita dràsticament la flexibilitat que els docents necessiten per adaptar-se a les seves circumstàncies familiars, sinó que també fa naufragar la conciliació real amb la qual aquest govern s’autoelogia. Davant aquesta situació, UOB Ensenyament ha aconseguit algunes victòries parcials: un dels èxits ha estat aconseguir que en determinats casos, degudament justificats, es pugui flexibilitzar el període de les excedències i eludir aquesta vinculació forçosa als trimestres, una passa essencial per avançar cap a un model de conciliació més just.

Tanmateix, això no és suficient: s’han de modificar les instruccions de les excedències i permisos de reducció de jornada per raons de guarda legal perquè es desvinculin definitivament de les dates dels trimestres escolars. Però això no és tot: també consideram prioritari, com està establert a altres comunitats autònomes, que l’excedència sigui fraccionable. Actualment, els docents només poden gaudir d’aquesta excedència una vegada per subjecte causant, fet que limita enormement la seva capacitat de gestionar situacions familiars a llarg termini. UOB Ensenyament considera que, per avançar cap a una conciliació familiar efectiva, és imprescindible que aquesta excedència pugui ser utilitzada de manera fraccionada.


Per altra banda, volem subratllar la urgent necessitat que des de l’autonomia es pressioni en la retribució del permís parental, ja que és fonamental per a les famílies poder disposar de temps per a la cura i atenció dels infants en moments crucials del seu desenvolupament, com és l’inici de les diferents etapes educatives. Actualment, aquest permís es pot gaudir de forma no retribuïda, fet que suposa un greuge econòmic per totes aquelles famílies que l’han de gaudir ara i no en el futur. 

A més, reclamem, d’una vegada per totes, el reconeixement del dret de gaudi de dies sense sou pels interins. La situació actual crea una desigualtat inacceptable entre docents amb situacions administratives diferents, i és fonamental que el sistema educatiu sigui igualitari. De la mateixa manera, proposem la incorporació de dies personals retribuïts per a tots els docents, tal com en gaudeixen la resta de funcionaris de l’estat. Aquesta flexibilitat no només contribuiria al benestar emocional i mental dels docents, sinó que també repercutiria positivament en el rendiment laboral i facilitaria en gran manera la conciliació familiar.  

I xerrant de drets, és essencial que els docents tinguin reconegut el dret de cuidar els seus infants els dies que aquests estan malalts. Permetre que els docents s’absentin per cuidar els seus fills sense penalitzacions contribueix no només al benestar dels infants, sinó també a la tranquil·litat i la productivitat dels que sumem en una tasca tan exigent com és la d’educar. El permís de “deure inexcusable” per acompanyar els infants al metge durant el temps indispensable per efectuar la visita és clarament insuficient.

Aquesta anàlisi de la realitat posa de manifest que les mesures de conciliació que tant promou el Govern de la senyora Prohens són, en molts casos, insuficients i poc adequades per a les necessitats reals del col·lectiu docent. Per tant, instam l’Administració que es ven com a pionera de la conciliació a adoptar mesures reals i efectives que garanteixin drets laborals i familiars igualitaris i flexibles per a tots els treballadors de l’educació.
La conciliació entre la vida laboral i familiar ha de ser un pilar fonamental de les polítiques educatives. UOB Ensenyament continuarà incansable lluitant per garantir que aquests drets no siguin només una promesa buida.

Palma, 19 de novembre de 2024

Les campanes repiquen per MUFACE

Fa anys que la mort de MUFACE és una mort anunciada. Ara s’exhaureix el termini de cobertura per als mutualistes i beneficiaris sense que l’Estat hagi fet els deures. Com sempre, els més perjudicats per aquesta incertesa —aquest caos, per ser més exactes— són els treballadors.

Però la desaparició de MUFACE és molt més nociva del que sembla a primer cop d’ull. No és només que centenars de milers de funcionaris perdin la protecció que confereix una assegurança mèdica, és que totes aquestes persones, en cas que MUFACE pereixi, passaran a integrar-se al sistema de salut públic, que quedarà immediatament col·lapsat —per ser exactes: col·lapsat ja hi està; serà anorreat—. No és cap novetat que la Seguretat Social ja té problemes així com està la situació actual (llistes d’espera interminables, urgències saturades, falta d’especialistes, etc.), com per ara vessar-hi al voltant d’un milió de mutualistes. En conclusió: tothom sortirà perjudicat de la desaparició de MUFACE.

La incapacitat de l’Estat per arribar a un acord amb les companyies asseguradores és una mostra de la poca importància que dona a la protecció i salut dels seus treballadors. Aquest tema s’haurà de resoldre in extremis, sumint el col·lectiu en la incertesa i desconfiança. Per altra banda, el silenci eixordador de la Conselleria d’Educació i Universitats és alarmant. És evident que la Conselleria no té competències directes en aquesta qüestió, però no estaria de més que informàs degudament els docents de les Illes Balears i que pressionés el govern central per mantenir aquest servei (i ja és estrany que no ho faci amb totes les seves forces, tenint en compte que parlam d’un sistema concertat).

UOB Ensenyament insta les diferents administracions a garantir a tots els seus treballadors unes condicions de feina, de salut i de prevenció idònies. Així mateix, UOB Ensenyament insta la Conselleria d’Educació i Universitats a pressionar el govern central i a informar dins el termini i en la forma escaient de qualsevol modificació o novetat referent a aquesta qüestió.

Palma, 18 de novembre de 2024

El dia de la marmota concertada 

UOB Ensenyament denunciava fa pocs dies que l’escola pública perd terreny enfront del sistema concertat de forma ininterrompuda. El procés de desprestigi i decadència que està patint l’escola pública no té fi, igual que la història contada per Michael Ende. Ahir mateix el senyor Antoni Vera, conseller d’Educació i Universitats, afirmava que “no construirem places públiques allà on n’hi hagi de concertades”.

El senyor Vera, representant públic, dirigeix la Conselleria d’Educació i Universitats amb l’objectiu clar d’afavorir les empreses privades, empreses que es beneficien de l’existència d’un sistema d’educació públic cada vegada més paupèrrim i abandonat. Amb el seu sou públic, el senyor Vera esmerça els diners (públics) en enfortir el sistema concertat-privat i debilitar l’escola pública. El senyor Vera, mentre es vana de l’augment en els pressupostos per Educació, considera que “els concerts serveixen per compensar la falta de places públiques, no per substituir l’escola pública”. L’equació és senzilla: la Conselleria d’Educació, deliberadament, manté el sistema públic dins la deficiència, creant un buit que aprofita el sistema concertat (privat) per prosperar; així, la Conselleria troba justificació per abocar diners (públics) a empreses privades.

Però no ens deixem enganyar: no és que la Conselleria d’Educació i Universitats no sigui capaç ni li manquin prou mitjans per arribar a tothom i garantir un sistema públic de qualitat. Simplement, és que no interessa. La voluntat de la conselleria dirigida pel senyor Vera no és millorar el sistema públic, ans tot el contrari: com més feble sigui, millor per als seus amics de la concertada que, com aus rapinyaires, poden nodrir-se de les despulles d’una escola pública que està en fase terminal.

UOB Ensenyament denuncia el procés general de concertació engegat per la Conselleria d’Educació i Universitats i insta el conseller Vera a dignificar el seu càrrec i defensar allò que és de tots, que és l’escola pública, en lloc d’usar-lo deshonrosament per afavorir interessos privats. Així mateix, UOB Ensenyament insta als agents socials a defensar l’escola pública i a no rentar-se les mans davant aquesta concertació global del sistema educatiu.

Palma, 15 de novembre de 2024

Voldrien mort el català


Circular 317/2024

La llengua catalana es troba en perill de mort. Aquesta afirmació, tot i que sembli catastrofista, és certa. Les notícies, estudis, reportatges i documentals que es publiquen referents a la seva salut així ho corroboren.

L’aspecte més greu és segurament el retrocés que pateix entre els joves, que són el futur de la societat. Però és que, a més, aquells que intenten fer-ne ús són increpats i perseguits. Per altra banda, durant els darrers vint anys els centres han patit un procés de castellanització evident, no només per part de l’alumnat no catalanoparlant, sinó també per part dels que la parlen i del professorat. Quant als primers, són clarificadores les gràfiques publicades a l’Anuari de l’Educació de les Illes Balears, segons les quals un 76% dels menors de vint anys a les Illes Balears no fan servir el català mai en família i, encara més dramàtic, un 86% dels menors de vint anys no el fan servir mai amb els amics. Pel que fa als docents, percebem en algunes ocasions certa laxitud en el manteniment de la llengua catalana com a llengua vehicular de les classes. UOB Ensenyament fa anys que demana que Inspecció faci la seva tasca de vigilar que els projectes lingüístics de centre es compleixin. 

I l’Administració com ajuda a solucionar tot això? Doncs estrangulant encara més el català, menystenint-lo i minorant-lo dia a dia, així com s’ha fet saber des de la Unió Europea. Per què hi ha exempcions d’avaluació del català per als nouvinguts? UOB Ensenyament ha demanat històricament posar-hi fi. Hi ha exempcions de castellà per als no castellanoparlants? Sorpresa: no n’hi ha. Per què a les proves de la PBAU es permet un major nombre de faltes ortogràfiques en català que en castellà? Per què la Conselleria d’Educació i Universitats s’entesta a engegar plans pilots que costen una fortuna i que només serveixen per accelerar la desaparició de la llengua catalana? El col·laboracionisme de l’Administració no acaba aquí: el desprestigi del col·lectiu docent a través del qüestionament de la professionalitat i capacitació per dur a terme la seva tasca ha permès que als docents sovint els manquin eines efectives no només per desenvolupar la seva tasca amb idoneïtat, sinó també per poder dur a terme una defensa sòlida i ferma de la llengua catalana dins els centres. I quina és la cirereta de tot aquest pastís? Doncs el conseller d’educació Antoni Vera afirmant, sense posar-se vermell, que no creu en la immersió lingüística. En què creu aleshores ell, com a llicenciat en Filologia Catalana?  És curiós que el conseller no cregui en la immersió lingüística quan la majoria d’agents socials consideren que és el millor camí cap a la cohesió social.

Però els atacs i menyspreus no venen només de l’Administració; els sectors més reaccionaris de l’estat, amb connivència amb alguns mitjans de comunicació, es dediquen diàriament a escampar desinformacions i acusacions —o directament insults i faltes de respecte. En aquest sentit, el passat dia 4 de novembre de 2024 (no de 1950, com pot semblar a primera vista), el “senyor” Rafael del Moral encetava un article amb aquesta repugnant frase: Los chicos que estudian en catalán son perdedores—. També és habitual que es parli d’imposició ideològica fent referència al català o que es facin afirmacions tendencioses quan el Govern intenta fomentar-ne l’ús. Així mateix, la dicotomia entre balear i català és arma usual de l’espanyolisme més ranci. 

Desgraciadament, tots aquests exemples no són fets aïllats. Basta una breu cerca per internet per veure que són el pa de cada dia. 

I com es pot revertir aquest camí de difícil retorn? 

UOB Ensenyament té molt clar que s’ha d’impedir que el català segueixi aquesta deriva que el durà, si no s’hi posa remei, a ser una llengua residual i merament folklòrica en un territori que històricament l’ha tenguda com a pròpia.

Per començar, s’ha d’incentivar el grau de Llengua i Literatura Catalanes per augmentar el nombre de professionals que es dediquin no només a la docència, sinó també a totes aquelles tasques enfocades a la dinamització, a la promoció de l’ús i a tot allò que ajudi el català a consolidar-se i mantenir-se com a llengua de prestigi. En aquest context, UOB Ensenyament defensa un sistema educatiu exclusivament en català com a única via vàlida per aconseguir el ple assoliment de la competència comunicativa en llengua catalana de l’alumnat.  També és necessari disposar d’una bona oferta d’activitats extraescolars que potenciïn la llengua: contacontes, teatre, tallers de jocs populars… així com l’opció d’intervenir en els esplais, amb racons de jocs dirigits i altres activitats que fomentin l’ús del català. 

UOB Ensenyament ha reivindicat el retorn del Servei d’Ensenyament del Català des del moment de la seva desaparició, i així ho continuarà fent. La seva era una tasca molt valuosa d’elaboració de material i d’intervencions dins les aules que els docents no sempre tenen temps de dur a terme. 

Per altra banda, tot i que l’ensenyament és una part fonamental per garantir la bona salut de la llengua, no és suficient. També s’han de promoure línies de treball, accions i mobilitzacions en què es pugui involucrar tant la comunitat docent com la societat en general per tal d’aconseguir la normalització efectiva de la llengua pròpia.

Així, actuar al món educatiu no és ni de bon tros suficient: és necessari engegar una aposta ferma per promoure la llengua dins la societat en general. El català ha perdut força a tots els sectors i àmbits socials, i això no ho solucionarà l’Administració si no se l’obliga. Cada persona de les Illes Balears ha de ser conscient de la importància del seu paper: usar i defensar la llengua a tots els àmbits, exigir que es respectin els drets dels catalanoparlants i, en definitiva, evitar l’extinció del català, són deures de cada un de nosaltres.  

Palma, 12 de novembre de 2024

L’Administració trampeja amb els diners 

El Govern de la presidenta Margalida Prohens (Marga La Roja segons el sector més reaccionari de l’espectre polític actual, ironies de la vida) ha posat en marxa una campanya sobre la llibertat d’elecció de llengua destinada a informar els pares de les Balears sobre la possibilitat d’elegir a les escoles dels seus fills entre el català i el castellà. Una campanya que, evidentment, pagaran els contribuents i que s’afegeix al milió d’euros malgastat per la implantació del Pla de Segregació Lingüística. En aquest punt afloren una sèrie de qüestions: fins on haurem de gastar per mantenir aquest esperpèntic experiment? Per què arriba ara una campanya de promoció del pla segregador? Al Partit Popular no li agrada l’elecció que van manifestar els pares a les matrícules del curs passat i pretén alterar-la? El Partit Popular considera que els pares no són prou intel·ligents per entendre el seu Pla i necessiten una informació dissenyada pel Govern? Hi haurà campanyes d’informació fins que la majoria dels pares elegeixin el castellà com a llengua vehicular de les escoles dels seus fills? Fins on fa comptes intervenir el Govern —que enarbora la no-intervenció en gairebé tots els aspectes de la vida— respecte a aquesta qüestió?

Són moltes preguntes per un Govern que no és tan sols capaç de contestar mai amb un «no» a qualsevol desvari provinent de VOX.

Però això no és tot. El portaveu del Govern, el senyor Antoni Costa, treia pit en afirmar que no hi haurà partida pressupostària per al desplegament del Pla de Segregació Lingüística als pressupostos del 2025. “El que volem és arribar a consensos” va afirmar Costa sense riure. Més tard, la Conselleria d’Educació i Universitats afirmava que es destinaran 1,1 milions a aquesta proposta dins de la partida corresponent a nòmines dels centres concertats, tal com va publicar la premsa. Així les coses, no hi ha partida pressupostària per desenvolupar el Pla de Segregació, però hi ha 1,1 milions d’euros en concepte de nòmines per a les escoles concertades que l’apliquin. Novaparla i cinisme cotitzen ara mateix a màxims històrics.

UOB Ensenyament considera que el Govern de la presidenta Margalida Prohens, mitjançant aquesta campanya d’informació, pretén maquillar el fracàs de la seva política lingüística i menysprea la capacitat dels pares que ja han manifestat la seva opinió sobre aquest tema fa només uns mesos.


Palma, 8 de novembre de 2024