Etiqueta: Català

Informe: Homologació del nivell de Català a l’alumnat d’ESO i Batxillerat

7 de desembre de 2016
by UOB Ensenyament

Quins nivells de certificat de català atorguen els diferents estudis de secundària?

Actualment, poden sol·licitar l’homologació del nivell de coneixement de Català:

  • els graduats en ESO a les Illes Balears a partir del curs 1999-2000
  • els titulats en Batxiller a les Illes Balears a partir del curs 2000-2001
  • els que hagin obtingut els títols anteriors a Catalunya o la Comunitat Valenciana i que compleixin els requisits que veureu a continuació.  

El nivell de Català que té l’alumnat d’ESO i Batxillerat en acabar aquests estudis depèn de variables diverses com ara:

  • l’any en què s’obtingué el títol, 
  • la nota final de l’assignatura de Català, 
  • haver comptat amb Adaptació Curricular,
  • haver cursat un Programa de diversificació,
  • haver-se titulat per Educació d’adults (ESPA), 
  • haver-se titulat via PQPI

En general, els barems d’homologació són els següents:

  •  Per a ESO: 

SEGONS EL CURS d’ESO

SUPÒSITS

CERTIFICAT

DE NIVELL

De curs 1999-00

al curs 2002-03

Qualificació de Català

a 4t d’ESO

Suficient o Bé

B1

Notable o Excel·lent

B2

De curs 2003-04

al curs 2010-11

Català de 4t d’ESO

aprovat

B2

A partir del curs 2011-12

Qualificació de Català

a 4t d’ESO

De 5 a 7

B1

De 7 a 10

B2

Titulats amb Adaptació

Curricular significativa

A2

Titulats per

diversificació Curricular

B1

Titulats en PQPI *

A 3r i 4t

A2

A 4t

B1

Titulats per ESPA

B1

* Pendent de confirmar les equivalències a FPB
  • Per a Batxillerat:

SEGONS EL CURS

QUALIFICACIÓ DE CATALÀ A 2n DE
BATXILLER

CERTIFICAT DE NIVELL

Del curs 2000-01

al curs 2002-03

De 5 a 7

B2

De 8 a 10

C1

Del curs 2003-04

al curs 2010-11

Català aprovat

C1

A partir del curs 2011-12

De 5 a 7

B2

De 8 a 10

C1

En canvi, a dia d’avui, no s’homologuen coneixements de Català en finalitzar:

  • un Cicle Formatiu de FP, ja sia de Grau Mitjà o Superior 
  • la prova d’accés a la UIB per a majors de 25 anys
  • la prova general de Selectivitat per accedir a la UIB. En aquest
    cas, obtingueren l’homologació del B2 els que aprovaren l’assignatura de
    Català a Selectivitat entre els cursos 1988-89 i 2010-11

Per a més informació, us pot interessar visitar els enllaços següents:

L’ensenyament en català supera les mitjanes PISA

7 de desembre de 2016
by UOB Ensenyament

Els estudiants de Catalunya, on l’ensenyament és 100% en català, se situen per primer cop per sobre de l’Estat, la UE i l’OCDE en les proves PISA. Vegeu la notícia:

Per altra banda, segons la nota de premsa del Govern que reproduïm més avall, a les Balears també hi ha una evolució positiva, malgrat l’altíssim percentatge d’alumnat nouvingut (un 14,4% a les Balears enfront del 8,8% de mitjana estatal), les ràtios disparades, etc.

Nota de premsa del Govern:

Dia i hora d’emissió: 06/12/2016, 11:15

Els resultats de la darrera edició de les proves PISA confirmen una evolució positiva a les Illes Balears 

La millora es fa especialment evident en competència lectora i es constata la necessitat de millorar en competència matemàtica

Aquest dimarts s’han presentat els resultats de l’examen PISA
(Programa Internacional per a l’Avaluació d’Alumnes) que fa cada tres
anys l’OCDE a alumnes de 15 anys  de 72 països. Els resultats de la
darrera edició de PISA confirmen una evolució positiva a les Illes
Balears que poc a poc es van acostant a la mitjana espanyola i
coincidint amb l’informe del resultats acadèmics del curs passat
presentat recentment per l’Institut d’Avaluació i Qualitat del Sistema
Educatiu (IAQSE). A Espanya els resultats es troben pràcticament en la
mitjana de la UE, detectant-se també la necessitat de millorar en
competència matemàtica.

La millora es nota especialment en
competència lectora ja que es passa dels 476 punts de 2012 als 485 de
2016. PISA també confirma la necessitat d’incidir en la competència
matemàtica, on es fa molt més lenta la millora, fet que també detectava
l’informe de l’IAQSE.

El conseller d’Educació i Universitat,
Martí March ha valorat positivament el darrer informe PISA “ens acostam a
la mitjana espanyola en totes les competències avaluades i ara el repte
es consolidar aquesta línia de millora i aplicar mesures que dotin
d’estabilitat i qualitat al sistema educatiu de les Illes”. March ha
afegit que “el nostre objectiu en acabar la legislatura és el de
situar-nos com a mínim a la mitjana estatal, però no només això, també
hem de impulsar les mesures a tots els àmbits per crear un entorn
educatiu estable i equitatiu i per això resultaran essencials tant el
Pacte Educatiu com el Pla d’Èxit,amb el suport de tota la comunitat
educativa i els sectors polítics, econòmics i socials de les Illes.

Resultats PISA Illes Balears
2012 2016
Competència Científica 483 485
Competència Lectora 476 485
Competènca Matemàtica 475 476
Mitjana PISA
Espanya Europa
Competència Científica 493 495
Competència Lectora 496 494
Competènca Matemàtica 486 493

En Competència Científica:
L’increment respecte de 2009 és de 24 punts, mentre a Espanya els
resultats han millorat de manera poc significativa  (+5 punts) i han
disminuït lleugerament de promig a l’OCDE. En aquesta competència ens
trobam en nivells similars al País Basc, Luxemburg, Itàlia o Rússia.

En Competència Lectora:
És en aquesta competència on es produeix el creixement més significatiu
des de 2009 (+28 punts), mentre a Espanya en el mateix període el
creixement és molt més moderat (+15 punts) i es produeix un estancament 
en el conjunt de països de l’OCDE de mitjana. S’ha de tenir en compte
que 40 punts de resultats PISA equivalen més o menys a un curs complet, i
per tant aquesta millora és molt significativa. Destaquen els
excel·lents resultats de les nines sobre els nins en general a tots els
països.

En Competència Matemàtica: L’increment
respecte de 2009 és en el cas d’aquesta competència més moderat (+12
punts) mentre es produeix un lleuger increment a Espanya en el mateix
període (+3 punts) i una disminució en el conjunt de països de l’OCDE de
mitjana de més de 10 punts.

PISA també constata que els alumnes immigrants
obtenen pitjors resultats que els nadius. En aquest sentit es constata
que les comunitats autònomes espanyoles amb major proporció d’alumnat
immigrant en edat PISA són Madrid, Catalunya, Illes Balears i La Rioja. A
totes les comunitats autònomes els alumnes nadius rendeixen més que els
d’origen  immigrant, essent la diferència superior a la que es produeix
a l’OCDE i a l’UE.

L’informe destaca les altes xifres de
repetició de l’alumnat espanyol, un de cada tres alumnes de 15 anys
repeteix curs, 20 punts per damunt de la mitjana europea. Balears és la
comunitat amb mes alumnes repetidors (40%) juntament amb Múrcia,
Extremadura, Canàries i Andalusia. Curiosament les puntuacions mitjanes
dels alumnes repetidors espanyols són més altes que la mitjana de l’OCDE
i de l’UE i quant al nivell de competències adquirides es demostra que
una gran part d’aquests alumnes han adquirit les competències bàsiques
en ciències, obtenint bons resultats a PISA. L’informe recomana revisar
les polítiques de repetició de curs a l’ensenyament obligatori.

L’informe
PISA avalua alumnes de 15 anys, independentment del curs en el que es
trobin, de ciències, matemàtiques i lectura. PISA és una prova que
avalua competències i per tant no està dissenyada per avaluar
l’aprenentatge dels continguts específics fixats en els currículums. En
aquest sentit, l’elevat percentatge d’alumnes repetidors que hi ha al
nostre sistema educatiu afecta negativament els resultats.

L’informe
parteix de la consideració de que les competències dels alumnes es
deuen a factors familiars, socials, culturals i escolars i, per això, a
més de les proves que fan els alumnes també  es recullen informacions
del seu entorn. Les proves PISA ofereixen moltes dades complementàries
com els resultats per sexe, per àrea de coneixement, per origen social,
els estudis dels pares, els llibres que hi ha a casa, si són repetidors,
immigrants, etc.

En les properes setmanes, abans de les vacances
de Nadal, l’IAQSE elaborarà i publicarà un informe detallat referit a
les Illes Balears.

*S’adjunta l’informe PISA corresponent a Espanya

Diari de Balears:

Curs de formació: Eines i estratègies per als coordinadors lingüístics

1 de desembre de 2016
by UOB Ensenyament

Reproduït de la web de la Direcció General de Formació del Professorat i FP:

Curs de formació: Eines i estratègies per als coordinadors lingüístics

Darrera actualització: 01/12/2016

Aquesta activitat de formació d’una durada de
vint hores s’adreça als coordinadors i membres de la comissió de
normalització lingüística dels centres educatius de primària i
secundària de les Illes Balears.

Organitzada pel Servei de Formació del
Professorat, tindrà lloc en el CEP de Palma Jaume Cañellas Mut i a les
seus universitàries de Menorca i d’Eivissa en diferents dies dels mesos
de novembre i desembre de 2016 i de gener de 2017.

Entre d’altres, els objectius del curs són:

  • millorar les actituds lingüístiques del professorat i de l’alumnat en l’àmbit escolar.
  • conscienciar el professorat que l’aprenentatge de la llengua catalana es fa des de totes les àrees del currículum.
  • aprendre a elaborar un pla de dinamització lingüística real i assequible.
  • dinamitzar la llengua catalana a través d’activitats escolars i
    culturals per aconseguir un ensenyament més comprensiu i arrelat a
    l’entorn social del centre.

Els formadors seran Bartomeu Abrines, Margalida Barceló, Maria Josep
Carrasco, Pere Garau, Bernat Joan, Magdalena Oliver, Joan Planas, Joan
Ramírez, Antònia Pol i Gemma Sanginés.

Termini d’inscripció: de dia 28 d’octubre a dia 6 de novembre de 2016 a través del Portal de personal.

Documents: Vegeu informació a la web de la Direcció General.

«.eu»? No! Volem PUNTCAT!

21 de novembre de 2016
by UOB Ensenyament

Diu la WEIB que el 30 de novembre s’ha d’haver fet el canvi de les adreces de la Conselleria a @educaib.eu i que a partir de llavors les bústies @educacio.caib.es deixaran de rebre missatges nous.

Això vol dir que la Conselleria d’Educació, de moment, fa cas omís de la petició d’utilitzar el domini .cat, que l’Assemblea de Docents li va fer arribar a través d’una entrevista amb la consellera de Cultura el passat 13 d’octubre.

Des de UOB recordam que el .cat és un domini lingüístic i que la defensa de la nostra llengua per part del món educatiu i la societat civil va ser decisiva perquè es produís el canvi polític al Govern de les Balears.

Continuam reclamant, per tant, que es canviï el domini .eu pel .cat, i que a ser possible es faci abans de dia 30 per facilitar la transició.

Instruccions per a la formació a centres per al foment de la normalització lingüística

17 de novembre de 2016
by UOB Ensenyament

Al Boib de dijous 17/11/16 s’han publicat les instruccions per al desenvolupament de programes de formació i innovació en i per als centres per al foment de la normalització lingüística des del curs 2017-18 fins al curs 2019-20.

El programa de formació que presenti el centre haurà de referir-se a alguna d’aquestes línies de treball:

  1. Millora de les actituds del professorat en relació a l’ús del català en les relacions interpersonals.
  2. Reforç de la competència comunicativa del professorat, especialment l’oral.
  3. Disseny, execució, seguiment i avaluació del PLC.
  4. Anàlisi sociolingüística del centre.
  5. Promoció d’activitats escolars, complementàries i extraescolars en català.
  6. Impuls de les metodologies innovadores que tenguin el català com a llengua vehicular.
  7. Intercanvi d’experiències sobre el foment del català, entre diferents centres.
  8. Desenvolupament del PALIC
  9. Creació de recursos per a alumnat d’incorporació tardana.
  10. Organització d’activitats de coneixement i recuperació de la cultura de les I.B.

Recau en el professor del centre designat com a coordinador la coordinació de l’elaboració del programa, l’organització de la formació, el seguiment, el control d’assistència, la memòria final, etc.

tota aquesta feina s’haurà de tornar a fer sense cap hora assignada per dedicar-li exclusivament.

El CEP de referència del centre serà l’encarregat de donar o no l’aprovació al programa i d’assessorar el coordinador.

El termini de presentació de programes i de sol·licituds per a impartir-los comença el 30 d’abril i acaba el 15 de juny de cada curs escolar.

Relacionats amb la normalització lingüística del català als centres, us pot interessar també consultar algun dels enllaços següents:

– Documentació i material sobre PALIC

– Documentació del Racó del coordinador de la Comissió Lingüística

– Altres programes educatius del Servei de Projectes Lingüístics

– Documentació sobre el Projecte Lingüístic de Centre

– La secció del DINAMICAT del Servei de formació del Professorat

– Normativa general sobre educació i llengües oficials a les I.B.

Pacte educatiu i Consell Escolar: reivindicam l’ensenyament 100% en català

26 d'octubre de 2016
by UOB Ensenyament

Ahir va horabaixa va tenir lloc una nova reunió de la comissió del Consell Escolar de les Illes Balears per a l’elaboració del document del Pacte per l’Educació, on es va fer una revisió dels acords presos a la reunió anterior i es va continuar amb l’estudi del document del Pacte i les aportacions rebudes.

Es va arribar a pocs acords a partir de propostes que havien presentat els sindicats CCOO i STEI. En la majoria de punts que es van debatre (autonomia de
centres: diagnòstic i propostes; autonomia de gestió de personal i
projecte lingüístic de centre) no s’han concretat acords. Malgrat tot, a
partir de les idees que s’han plantejat es faran redactats alternatius dels apartats objecte d’esmena per veure si es poden
assumir conjuntament.

Pel que fa al Projecte Lingüístic de Centre hem defensat aquest redactat:

  • «la llengua catalana serà al 100% vehicular de l’ensenyament i de comunicació externa i interna del centre»

el qual substituiria el
redactat de partida:

  • «la llengua catalana, com a pròpia del territori ha de ser la llengua prioritària i majoritària»

De moment no hi ha hagut acord.

La propera reunió està prevista per al 10 de
novembre.

La Conselleria insta els coordinadors de normalització lingüística a revisar els projectes

17 d'octubre de 2016
by UOB Ensenyament

A les diferents illes i durant la setmana del 10 al 14 d’octubre, els coordinadors lingüístics de centre foren convocats per la Conselleria a una reunió informativa.

La primera en intervenir fou la Directora General de FP i Formació del Professorat, que feu un repàs de les accions realitzades fins ara per part de la DGFPFP:

  • S’ha recuperat la figura del coordinador lingüístic a les instruccions de principi de curs, tot i que no s’hi indiquen les hores mínimes de coordinació de què ha de disposar.
  • S’ha publicat el Decret de Llengües Estrangeres. El fet d’haver-se publicat a finals de juliol no ha permès que s’aplicàs als centres durant aquest curs.
  • S’ha acordat amb Inspecció Educativa que enguany se centri en la revisió dels projectes lingüístics de centre (PLC) per estudiar si s’adeqüen a la situació i al context del centre. A tal efecte, i de cara als centres, s’ha elaborat la Guia per a l’elaboració de PLC.
  • En qualsevol cas hauria estat molt oportú que a més dels representants de la DGFPFP, hagués assistit a la reunió un representant d’Inspecció Educativa, atès que aquest departament serà el responsable del seguiment i verificació dels PLC.
  • S’ha creat la comissió d’experts que treballa en l’elaboració d’una proposta a partir de la qual la Conselleria elabori un nou model lingüístic escolar.
  • S’està recuperant material didàctic per a l’ensenyament del català, que segons va dir la directora general falta catalogar i registrar.
  • De moment, doncs, no està disponible el catàleg o llistat de material a poder sol·licitar; de totes maneres, si en teniu necessitat, podeu visitar el Centre d’Edició i Distribució on podreu veure el material disponible (tant en préstec com en donació) i fer la comanda allà mateix. Es troba al C/ G. Marañon, 3, devora el CEP de Palma.
  • S’ha creat el servei Dinamicat, per a centralitzar les consultes sobre normalització lingüística als centres; aquest servei, però, encara no està del tot operatiu.

A continuació, intervingué el Cap de Servei de Formació del Professorat que estructurà la seva intervenció en dues parts: què demana la Conselleria als coordinadors i què els ofereix.

Es demana als coordinadors lingüístics que:

  • Intentin impulsar, si és necessari, la revisió dels PLC. Si tenen algun dubte, poden posar-se en contacte amb Inspecció Educativa o amb el Dinamicat (dinamicat@dgfpfp.caib.es – telf. 971176625)
  • Que s’apuntin a la formació per a coordinadors lingüístics que s’oferirà a partir del novembre.
  • Que impulsin al seu centre la demanda de formació en centres en l’àmbit de normalització del català, que haurien de dissenyar els mateixos coordinadors amb l’assessorament del seu Cep de referència. La convocatòria per a sol·licitar aquest tipus de formació encara és oberta, se n’amplià el termini.
  • Que motivin el professorat de català a apuntar-se als cursos que s’oferiran sobre els canvis produïts en la nova Gramàtica catalana de l’Institut d’Estudis Catalans.

A canvi, l’Administració ofereix:

  • Revisar la normativa sobre el Pla de formació Lingüística i cultural (FOLC) i exempcions.
  • Catalogar el material didàctic recuperat.
  • Demanar projectes europeus d’intercanvi amb centres de regions de llengües minoritàries i/o minoritzades.
  • Preparar un simpòsium per al curs 2018-19 sobre intercanvi de bones pràctiques de normalització en centres de llengües minoritzades.

Per tancar la trobada, s’obrí un torn obert de paraula entre el públic, en el qual els temes més destacats foren:

  • La manca d’informació sobra la normativa vigent tant pel que a les llengües d’ensenyament com a la figura del coordinador lingüístic.
  • La resposta de la Conselleria fou que s’anirà penjant a la web del Dinamicat
  • Dubtes sobre la gestió i concessió de les convalidacions de català a Eso i Batxillerat
  • Manca de recursos de professorat i d’hores per als PALIC que permetin fer front a la constant arribada de nouvinguts i que suposi una solució real per a aquest alumnat.
  • Que es revisi a la baixa el percentatge de participació del claustre en les convocatòries de formació als centres 

Enllaços d’interès:

Català i finançament al document del Pacte que elabora el Consell Escolar

7 d'octubre de 2016
by UOB Ensenyament

Dimecres 5 d’octubre es va reunir la comissió del Consell Escolar de les Illes Balears per a l’elaboració del document del Pacte per l’Educació, amb el següent ordre del dia:

  • Revisió i aprovació de l’acta de la sessió anterior (21/09/2016).
  • Revisió, si s’escau, dels acords presos a la reunió de dia 21/09/2016.
  • Continuació de l’estudi del document del Pacte per l’Educació i les aportacions rebudes.

Entre altres esmenes, s’aprovà fer referència al Decret de mínims dins l’apartat de Model lingüístic i afegir a l’apartat de Finançament que «mentre no hi hagi una millora substancial del finançament, les forces polítiques de les Illes Balears es comprometen a garantir al manco un increment del 10% del pressupost d’educació en cada exercici pressupostari».

Vegeu nota de premsa del blog del CEIB.

Junta de personal: desaprovam la valoració d’inici de curs

30 de setembre de 2016
by UOB Ensenyament

Dimecres passat va tenir lloc el plenari de la Junta de Personal Docent no Universitari, on entre altres temes s’havia de tractar la valoració d’inici de curs presentada per la presidència.

Els representants d’UOB vam votar en contra pel següents motius:

  • La valoració diu: «En el cas dels grups de 3 anys a infantil, però, en aplicació de les negociacions a les diferents Meses sectorials, es compleixen les ràtios de 20 alumnes per aula; o la proporció d’1 mestre per cada 20 alumnes si no s’ha produït el desdoblament«. 
  • No diu, emperò, que les ràtios de 20 alumnes per aula no es produeix a la totalitat de l’horari quan no es fa el desdoblament sinó amb mestres de suport, ni que a Primària se superen a molts centres les ràtios de 25  alumnes, o bé es fan desdoblaments a costa de suprimir aules de música, informàtica, biblioteques, etc.
  • La valoració diu: «La Junta de Personal valora de forma positiva, entre d’altres aspectes, la voluntat de diàleg de la Conselleria d’Educació, la posada en marxa de l’aixecament de la suspensió del reconeixement de nous sexennis per al funcionariat de carrera i l’actualització del cobrament dels sexennis que els pertoquen al professorat interí a partir del mes de setembre, així com també l’augment en les plantilles d’uns 200 professors més i la creació del DINAMICAT.«
  • No diu, emperò, que els currículums LOMCE s’han imposat des de la Conselleria; que no hi ha hagut minimització dels efectes de la LOMCE tenint en compte la implantació de sis hores de lliure disposició a l’ESO, que han perjudicat les matèries artístiques; que la paga de Nadal que s’havia de cobrar el curs 15-16 continua pendent; o que la negociació de la reducció de les tres hores lectives dels majors de 55 anys en lloc de negociar-se s’han empitjorat a Primària. També estan pendents el servei propi de riscos laborals i el pagament de les ITs (es van tractar l’endemà en Mesa).
  • La valoració diu: «La millora i l’augment de les infraestructures educatives requereix de més recursos, a  través d’un sistema de finançament que no penalitzi les Illes Balears.»
  • No diu, emperò, que el Govern, per la seva banda, no ha recuperat per a Educació el 24% sobre el pressupost total autonòmic d’abans de Bauzá, incomplint l’Acord de governabilitat.

La resta de sindicats va votar a favor excepte CCOO que es va abstenir.

Per altra banda es van tractar els punts següents:

– Aprovació de l’acta anterior

L’acta recull la proposta que vam fer al plenari de 29 de juny de reclamar a Conselleria no només una mesa sectorial per negociar el 30%, sinó també «un acord satisfactori amb l’Assemblea de Docents i els diferents col·lectius de la comunitat educativa», que va obtenir:

  • Vots a favor: 5 (UOB)
  • Vots en contra: 25 (la resta de sindicats)

El text definitiu, que es limitava a copiar el que deia el document del compromís del Govern («es mantindran reunions amb els diferents col·lectius de la comunitat educativa, entre els quals es troba l’Assemblea de Docents»), va obtenir:

  • Vots a favor: 25
  • Abstencions: 4 (UOB)

En aquell mateix plenari es va aprovar per consens la pàgina web de la Junta, una resolució sobre els problemes d’habitatge a Eivissa i una altra sobre ràtios. 

 

– Posicionament davant la LOMCE

  • Es va aprovar una resolució amb la introducció d’una esmena d’addició d’UOB: «Finalment instam la Conselleria a
    anunciar que no durà a terme les revàlides imposades pel Ministerio de
    Educación a fi de donar tranquil·litat a la
    comunitat educativa    «

– Exigència d’increment del pressupost d’Educació per a l’any 2017

  • Es va consensuar el text final que reclama una inversió de més de mil milions.

– Demanda d’accions a la Conselleria sobre sentències europees i interinitats

  • Es va consensuar el text que es farà arribar a Conselleria, on se li demana que es posicioni.

– Accions concretes contra la LOMCE durant el mes d’octubre.

  • Els representants d’UOB ens hi vam abstenir perquè es va proposar
    fer una enquesta «a la comunitat educativa» per coordinar la
    mobilització contra les revàlides, marginant el fet que l’endemà hi
    havia una Assemblea de Docents on s’havia de tractar el tema.

També s’acordà adquirir el domini .cat per a la web a proposta d’UOB i estudiar la possibilitat de fer els plenaris per videoconferència per evitar desplaçaments entre illes.

L’ensenyament en anglès a fracassa a Madrid

27 de setembre de 2016
by UOB Ensenyament

Un estudi de la Universidad Carlos III de Madrid conclou que els alumnes de Primaria de centres públics a través de programes d’educació castellà/anglès presenten pitjors resultats acadèmics a les matèries en anglès que els que les fan totes en castellà.

I després PP i Ciudadanos insisteixen a enroscar-nos el TIL! Quina barra!!

Notícia a Última Hora:

Los alumnos de educación bilingüe en Primaria en la pública consiguen peores resultados académicos

Europa Press | Madrid | 26/09/2016

Los alumos que estudian Primaria en centros públicos a través de programas de educación bilingüe presentan peores resultados académicos en las asignaturas que se imparten en ingéls que aquellos que sólo cursan sus estudios en castellano, según un estudio elaborado por la Universidad Carlos III de Madrid (UC3M).

Para analizar estos programas, que se encuentran plenamente
implantados desde hace años en países como India, España o Estados
Unidos, los investigadores evaluaron el programa que la Comunidad de
Madrid introdujo en la enseñanza primaria en un conjunto de escuelas
públicas en 2004.

Uno de los investigadores del departamento de Matemáticas de la UC3M, Jesús Carro explica que han encontrado un efecto negativo
sobre el nivel de competencias. El estudio, publicado recientemente en
la revista Economic Inquiry, usa los datos de la prueba de conocimientos
indispensables que realiza la Comunidad de Madrid al terminar la
educación primaria.

«Estos alumnos y profesores están haciendo un esfuerzo adicional
por el hecho de tener que enseñar y aprender las materias en un idioma
que no es el suyo. Tienen que dedicar más tiempo y esfuerzo al
aprendizaje del inglés,
lo que puede afectar al aprendizaje de los contenidos específicos de
materias como Ciencia, Historia o Geografía», explican los
investigadores.

Por otro lado, valoran que estos alumnos realizan los exámenes oficiales en castellano,
dado que es la misma prueba para todos los alumnos de la Comunidad de
Madrid. «Aun así sigue siendo un resultado relevante, porque en su
progreso en el sistema educativo en España estos alumnos van a ser
evaluados en castellano y necesitan, además de tener unos conocimientos,
ser capaces de expresarlos también en este idioma», indican.

Este resultado negativo aparece, sobre todo, en aquellos alumnos cuyos padres tienen un menor nivel educativo, mientras que apenas se aprecia en los estudiantes cuyos progenitores tienen un mayor nivel de estudios.

Así, el estudio establece muchas hipótesis sobre las razones por las
que ocurre: los niños reciben más ayuda en casa, tienen más recursos,
están más expuestos a entornos donde se usan más otras lenguas o donde
hay mayor riqueza lingüística.

«Como el efecto negativo está tan localizado en un grupo específico
de alumnos, sería fácil establecer algún programa de refuerzo que lo
solucionara», plantea. Además, destaca que ninguno de estos alumnos del
programa bilingüe obtiene peores resultados en su capacidad de
comprensión lectora en lengua española.

Los investigadores señalan que esta evaluación se refiere solo al
programa bilingüe que se ha realizado en centros públicos, pues aunque
el programa se ha ido implementando en centros privados concertados, los
resultados del estudio no son extrapolables a los mismos porque no está
claro que cuenten con el mismo nivel de docentes preparados para
implementar el programa.

Además, en el estudio se refleja que hay varias cuestiones muy
importantes por abordar como saber qué ha pasado con estos alumnos en
las siguientes etapas educativas. «Es posible que ese efecto negativo
que hemos detectado desaparezca entonces, porque en educación secundaria
el nivel de inglés ya es mejor en el alumno», señala Carro.

Asimismo, Carro considera que es importante conocer los factores que
pueden influir en el resultado del programa, como la importancia del
nivel de inglés
de los maestros. «Esto es relevante tanto para ver si eso podría
mejorar los resultados, como para tener una mejor idea de lo que puede
estar pasando con el programa en los años siguientes a los que nosotros
analizamos», subraya.