Etiqueta: Català

Formació Permanent: esmenes aprovades a la Comissió d’ordenació del Consell Escolar

El passat dijous 22 de setembre es va reunir la Comissió específica d’ordenació i innovació del sistema educatiu del Consell Escolar de les Illes Balears, on per primera vegada hem pogut assistir els representants d’UOB. Les propostes consensuades a la Comissió específica es traslladaran a la Comissió Permanent.

S’hi van estudiar els següents documents:

1) Esborrany de Decret que regula la Mesa sectorial de diàleg permanent amb pares i mares d’alumnes.

Es va acordar proposar:

  • Substituir «pares i mares» per «famílies», això implica el canvi en el nom d’aquesta Mesa.
  • Que els membres de prestigi reconegut designats pel president de la Mesa
    tindran veu, però no vot.
  • Canviar el redactat per assegurar que el nombre de representants de
    famílies sigui sempre superior al de la Conselleria d’Educació i
    Universitat.

2) Esborrany d’Ordre sobre Formació permanent.

El ponent de l’informe 08/2016 és Miquel Oliver, el qual fa propostes
sobre l’acceptació, o debat en comissió, de les diferents aportacions. Des d’UOB en presentàrem vuit.

Algunes de les que s’accepten plenament:

a) Afegir els principals tipus d’activitats formatives, però incloure-les a Consideracions Generals (proposta d’UOB).

b) Article 4.

Pel que fa a les formes d’accés a les activitats de formació
permanent, és molt remarcable que les persones que no disposin d’accés a
Portal del Personal també podran accedir
a la matriculació a les
activitats (UOB).

c) Article 5.5.

L’assistència és
obligatòria com mínim al 80% de la durada total de les activitats
anteriors. En el redactat anterior el mínim era el 85%

d) Article 8.3.f.

Se suprimeix part d’un paràgraf. D’aquesta manera les entitats
col·laboradores podran presentar sense límit activitats a homologar,
fora dels plans anuals o semestrals. La condició és que ho facin amb un
més d’antelació i justifiquin la no inclusió al pla.

e) Article 12.1

Se suprimeix que s’ha de sol.licitar i certificar l’activitat de
formació en un termini màxim de 12 mesos, per la qual cosa no es preveu
termini
.

f) Article 13.1.

En relació als
projectes de recerca s’especifiquen més possibles entitats
organitzadores
(Decret 41/2016), com és ara EBAP, altres conselleries,
universitats de la Unió Europea etc. (UOB).

g) Article 15.3.

Aquest article 15 es refereix a participació en activitats d’innovació,
en programes internacionals, pràctiques en empreses.

Es
considera que hi ha un excés de remissions a eventuals INSTRUCCIONS de
la direcció general. Les instruccions no tenen valor normatiu. Els
elements essencials cal que es regulin mitjançant una Ordre.

Passa a Consideracions Generals.

h) Article 15.4.

S’afegeix
que als alliberats sindicals que treballen en el camp educatiu els
seran reconegudes, per les funcions realitzades en els seus llocs de
feina, 20 hores de formació per cada curs complet de serveis efectius en
la modalitat de Programes d’Experiència Formativa. Cal tenir present que els docents que desenvolupen tasques administratives a la Conselleria tenen reconegudes aquestes 20 hores de formació per curs (UOB).

i) Article 25.3.

En
relació al procediment de sol.licitud d’inscripcions al Registre (es
refereix a les activitats de formació), s’acorda suprimir aquest
paràgraf:

  • «La sol·licitud s’ha de presentar en el termini de
    dotze mesos com a màxim des de la finalització de l’activitat homologada
    o des de la notificació del reconeixement corresponent»

Es valora que les persones que han obtingut una certificació, han de poder presentar-la quan ho considerin oportú.

Algunes de les que s’accepten parcialment o amb modificacions:

a) Article 4.5.

De
l’enunciat, que es proposava: «Cas que una persona realitzi més de dues
activitats a distància que coincideixin totalment o parcial en el
temps, només es podran reconèixer les dues activitats de major nombre
d’hores, la suma de les quals no podrà superar les 100 hores» Es canvia
de 100 a 80 hores
.

b) Article 10.g.

En relació a
les obligacions que assumeix l’entitat que opte l’homologació de
l’activitat, es demandava l’eliminació de «preferentment» en: «Utilitzar
preferentment la llengua catalana en el desenvolupament de
l’activitat
«, però s’acorda afegir que excepcionalment es podran
proposar ponents de fora de l’àmbit lingüística català. A més a més, la
idea és que, si hi ha servei de traducció, haurà de ser en llengua
catalana.

Compleixen el Decret de mínims les matèries en anglès?

A partir d’aquest curs 2016-17 els centres introduiran al GESTIB la llengua en què s’imparteix cada matèria
d’acord amb el PLC. Això permetrà conèixer, almanco oficialment, quines matèries es fan en català, anglès i castellà.

Cal recordar que segons el Decret de Mínims, tant a primària com a secundària, les matèries de Socials i Naturals s’han d’impartir en català. Tot i així és de domini públic que en alguns centres aquestes assignatures són impartides en anglès o castellà.

Quan demanàrem explicacions en mesa sectorial pel que fa a la impartició d’aquestes matèries en anglès, els representants de la Direcció General Planificació respongueren que es pot fer excepcionalment i mitjançant permís concedit per la Conselleria. Aquesta excepcionalitat, però, no ve indicada al Decret de Mínims ni al Decret de llengües estrangeres.

El 6 d’abril passat registràrem aquestes preguntes a la Conselleria:

  • Quants centres havien demanat durant el curs 2015-16 permís per a aplicar la suposada excepcionalitat per a no impartir Socials i/o Naturals en català.
  • Quina quantitat total d’alumnes s’havien vist afectats per aquesta suposada excepcionalitat.
  • Quin percentatge d’alumnat de les Illes Balears rebia aquestes matèries en llengua estrangera.

Pel que fa a la primera pregunta, el passat 20 de setembre representants de la Direcció General de Formació Permanent ens digueren que el curs 2015-16 la Conselleria no rebé cap sol·licitud de permís per a impartir Socials i Naturals en anglès, i que no disposaven de dades per respondre la resta de preguntes.

Ara que el GESTIB permetrà a Inspecció controlar si es compleix oficialment el Decret de mínims esperam que també serveixi per saber si es compleix pel que fa a les matèries en anglès.

Informe: Normalització lingüística, centres i professorat. Com queda tot plegat

La Direcció General de Política Lingüística (DGPL) i la direcció General de Formació Professional i Formació del Professorat (DGFPFP) ens informaren a la Mesa tècnica per a la normalització lingüística que tengué lloc aquest dimarts 20/9/16 dels canvis organitzatius que s’estan duent en terme en la distribució de les competències que afecten tant la normalització lingüística com els centres educatius i el personal docent no universitari.

Després que a la passada legislatura fossin derivades a l’Institut d’Estudis Baleàrics (IEB) les competències en ensenyament del català, normalització lingüística en l’àmbit educatiu, la gestió i certificació de les proves de coneixements de llengua catalana per a adults, la gestió dels cursos i de les proves lliures incloses en el Pla de formació Lingüística i cultural (FOLC) i l’expedició dels corresponents certificats de notes i de capacitació, entre altres, un cop desmantellada la DGPL, ara, ja recuperada aquesta Direcció General a partir del Decret 24/2015 i del Decret 11/2016 que el modifica, l’actual govern vol retornar a l’antiga distribució de tasques.

Així, les coses queden de la següent manera pel que fa al col·lectiu docent i respecte de la normalització lingüística:

  • Properament es posarà a disposició del públic un telèfon específic per contactar amb el FOLC.

Recordem que per accedir al FOLC o Reciclatge i aconseguir la capacitació de català per a poder exercir de docent, el professorat de primer cicle d’infantil ha d’acreditar un B2 de català i el de segon cicle d’infantil, de primària i de secundària, ha d’acreditar un C1.

Segons representants del Servei de Formació del Professorat, la finalitat d’aquesta línia de formació serà la normalització en l’us i la vehiculació del català als centres.

JORNADES INFORMATIVES PER A COORDINADORS LINGÜÍSTICS DE CENTRE

Una de les primeres accions que es duran a terme seran les jornades informatives per a coordinadors lingüístics de centre que es realitzaran:

  • a Menorca, el 10/10/16 a les 11.00 h a la seu de la UIB a Alaior.
  • a Mallorca, l’11/10/16 a les 9.30 h al CEP de Palma.
  • a Eivissa, el 13/10/16 a les 11.00 a la seu de la UIB a Eivissa.

SERVEI DE PROJECTES LINGÜÍSTICS

Aquesta mateixa DGFPFP compta amb el Servei de Projectes Lingüístics que té entre les seves funcions:

  • assessorar els centres sobre els PLC, per a la qual cosa ofereix una Guia per a l’elaboració del PLC
  • gestionar l’exempció de l’avaluació de la llengua i la literatura catalana en l’ensenyament reglat no universitari, regulada actualment per l’Ordre de 28/7/14 que també és la que regula el FOLC. Segons aquesta direcció general, en aquests moments s’està treballat en el redactat d’un esborrany de nova ordre per millorar la vigent del 2014. Aquest esborrany encara no s’ha difós però us el farem arribar quan ens el remetin per tractar-lo en Mesa Sectorial.

INSPECCIÓ EDUCATIVA

El Departament d’Inspecció Educativa, segons el seu programa d’actuació publicat aquest 20/9/16, haurà de tenir com a segona línia prioritària d’actuació la supervisió i el seguiment dels PLC.

Segons la DGFPFP, s’ha indicat a inspecció Educativa que prioritzi el seguiment del compliment del Decret de Mínims, en primer lloc, i del Decret de llengües Estrangeres a continuació, sobretot en els centres plurilingües.

Pel que se’ns ha dit, a partir del mes de gener es podria comptar amb un informe d’Inspecció Educativa sobre el compliment del Decret de Mínims.

A més d’altres aspectes, Inspecció Educativa també és l’encarregada de vigilar que el professorat dels centres concertats estigui en possessió de la certificació de capacitació de català, on encara es detecten mancances importants.

LLENGUA DE LES MATÈRIES AL GESTIB

La Direcció General de Planificació, Ordenació i Centres, per la seva banda, i a partir de les instruccions referides a la introducció de dades al Gestib a principi de curs que s’enviaren als centres durant la primera setmana de classes, recollirà informació referida, entre altres aspectes, a:

  • La llengua del primer ensenyament als centres que imparteixen infantil. Recordem que els pares tenen dret a elegir si volen que la llengua del primer ensenyament del seu fill sigui diferent a la indicada en el PLC, dret que ve regulat per l’Ordre de 13/9/04, les instruccions sobre l’aplicació d’aquesta Ordre, i la Resolució de 28/5/12 que la fa efectiva.
  • La primera llengua estrangera de l’educació infantil.
  • Els alumnes de programes de llengües estrangeres (Seccions Europees, British, EOIE…) a primària i secundària.
  • La llengua en què s’imparteix cada matèria segons el PLC.

La verificació que aquestes dades es corresponen amb la realitat serà tasca d’Inspecció Educativa.

Continuarem informant.

Inspecció diu que prioritzarà el seguiment dels projectes lingüístics de centre

Reunió dels inspectors amb el conseller March i el cap del Departament, Antoni Arbós

El Programa d’actuació del Departament d’Inspecció Educativa per al curs 2016-2017, que s’ha publicat avui al BOIB, anuncia com a segona actuació prioritària «La supervisió i el seguiment dels projectes lingüístics dels centres (PLC).»

El Programa no fa cap referència a la potenciació de la llengua castellana, com apareix al Pla quadriennal d’Inspecció 2015-2019, aprovat pel conseller Martí March el passat 2 de febrer, on també hi ha una directriu cinquena, desenvolupada a l’Annex 2, que atorga al castellà la categoria d'»element de cohesió social«, «acolliment» i «integració» de l’alumnat nouvingut (objectiu 3).

En qualsevol cas una cosa és la lletra escrita i una altra la seva realització. Veurem si el Departament d’Inspecció és capaç de revertir la inèrcia de «deixar fer», que du acumulada d’ençà que existeix el Decret de mínims, i a la fi compleix el seu deure de fer complir la normativa.

Exclosos de les borses d’interins pel català, què heu de fer?

Els universitaris que han realitzat el màster en formació pedagògica i didàctica a la UIB, un cop n’han estat declarats aptes, ja compten també amb la capacitació per a l’ensenyament en català als centres docents de les Illes.

Què passa, però, si s’ha fet el màster en pedagogia a una altra comunitat autònoma? Ens trobam davant dues possibilitats:

  • Si la comunitat on s’ha cursat el màster no és de parla catalana, no queda altra opció que cursar el seminari del Pla de Reciclatge i Formació Lingüística i Cultural (FOLC)

El Reciclatge permet aconseguir el Certificat de capacitació en llengua
catalana per a l’ensenyament a primer cicle d’infantil (CCI), al segon
cicle d’infantil i a primària (CCIP) i a l’educació secundària (CCS).
Podeu consultar-ne el Pla d’Estudis AQUÍ

Per al CCI s’ha de cursar l’assignatura de Llengua i cultura popular.

Per al CCIP, s’ofereixen els camps de Geografia, Història i Art, Literatura, i Didàctica de la llengua catalana.

Per al CCS, tenim quatre seminaris: el d’Humanitats, el tècnicocientífic, el jurídicoadministratiu i el de tractament de llengües en el currículum.

Trobareu tots els programes clicant a sobre de cada assignatura o
seminari. La informació sobre temporització, assistència, avaluació,
etc., la trobareu AQUÍ.

És important recordar que per matricular-se als cursos oficials o a les proves lliures de:

-l’assignatura de Llengua i cultura popular (CCI), els alumnes han d’acreditar el nivell B2 de català.

-les assignatures de Geografia, Història i Art, Literatura, i Didàctica de la llengua catalana (totes aquestes per a (CCIP) o dels seminaris (CCS), els alumnes han d’acreditar el nivell C1 de català.

  • Si, en canvi, la comunitat on s’ha cursat el màster és Catalunya o el País Valencià,
    és molt probable que no necessiteu realitzar el FOLC i que hàgiu estat
    admesos a borses sense cap problema pel que fa als coneixements de
    català. En cas que, tot i haver cursat el màster en pedagogia en comunitats de parla catalana, us trobeu exclosos pel català, heu de posar-vos en contacte amb el Servei de Formació i Certificació de Coneixements del Català enviant al següent correu: certificacio@dgpoling.caib.es la documentació escanejada següent:

   -el títol universitari   -el títol del màster

   -qualsevol document que indiqui el vostre nivell de llengua catalana o de capacitació

   -el vostre DNI

Recordau que el termini general per esmenar causes d’exclusió de les
borses acaba aquest divendres 17/6/16 però que certes causes d’exclusió
compten amb terminis diferents i ampliats. En concret, el termini per acreditar els coneixements de llengua catalana és fins al 13 de juliol o sinó entre l’1 de setembre i el dia anterior a què es convoquin les borses per al curs 2017-18.

Per a més informació sobre les titulacions que cal tenir per fer classes de i en català o sobre el FOLC, consultau l’Ordre 6960 de 14 d’abril de 2014

Consultau el Decret 115/2001 de 14 de setembre si voleu ampliar informació sobre la regulació de l’exigència de coneixement de les llengües oficials al personal docent.

Jornades de normalització lingüística

El passat dilluns 30/5/16, al CEP de Palma, tingué lloc la Jornada sobre normalització lingüística organitzada per la Direcció General de Formació Professional i Formació del Professorat; podeu consultar-ne AQUÍ el programa Us feim cinc cèntims de com es desenvolupà i de la informació més interessant que s’hi compartí.

  • NORMATIVA VIGENT

Segons Lluís Bonnin, del Departament d’Inspecció Educativa, des dels centres no es té clara la normativa que afecta l’ensenyament en i del català, per la qual cosa volgué fer-ne un repàs de la vigent a dia d’avui; a la mateixa llista, us hi adjuntam els enllaços per si us interessa consultar-la:

–Llei orgànica 1/2007 de 28 de febrer de reforma de l’Estatut d’Autonomia, on s’hi troben aspectes com els drets, deures i llibertats en relació a les llengües oficials, les competències de la comunitat en matèria lingüística, etc.

-Llei 3-1986 de Normalització Lingüística.  Regula l’ús oficial del català a les Illes en els camps de l’educació i els mitjans de comunicació social així com la funció normalitzadora que han de tenir els poders públics.

–Decret 100/1999 de 29 de novembre, que regula l’ús de les llengües oficials de l’administració de la CAIB pel que fa a aspectes com l’ús oral i escrit, l’ús intern a la mateixa Administració, la retolació…

-Decret 92/1997 de 4 de juliol, conegut com el Decret de Mínims, que regula l’ús i l0’ensenyament de i en català als centres docents de les Illes

–Ordre de 12 de maig de 1998, que desplega el Decret de mínims i regula l’ús del català com a llengua d’ensenyament.

-Decrets 119/2002 i 120/2002, que constitueixen els reglaments orgànics dels centres d’infantil i primària per una part, i de secundària per l’altra.

–Ordre de 13 de setembre de 2004 i Resolució de 28 de maig de 2012 i les instruccions de la D.G. d’Ordenació que regulen el dret dels pares a elegir la llengua del primer ensenyament dels seus fills.

-I la part corresponent dels currículums Lomce vigents.

-A més del futur Decret de Llengües Estrangeres que està pendent de publicar. Us adjuntam enllaç a l’esborrany del gener de 2016.

  • GUIA D’ELABORACIÓ DEL PLC (Projectes Lingüístics de Centre)

La presentació de la Guia ens semblà un poc decebedora ja que no en poguérem conèixer l’esborrany; així i tot, els presentadors Isabel Simón i Tomàs Oliver, assessors tècnics del Servei de Projectes Lingüístics de la Conselleria, afirmaren que volen que la comunitat educativa els faci arribar les seves aportacions. Si us interessa aprofundir en l’elaboració de PLC per tal de poder fer aportacions a la nova Guia, potser us ajudi consultar la que ha realitzat darrerament el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya «El projecte lingüístic per als centres educatius de la Catalunya del segle XXI«. Si voleu fer arribar aportacions al Servei de Projectes Lingüístics de la Direcció General de Formació Professional i Formació del Professorat, des de la secretaria ens han proporcionat el següent correu per enviar-les-hi: isimonserra@dgfpfp.caib.es

En qualsevol cas, els tècnics, a més de repassar alguns conceptes bàsics com ara que el Decret de Mínims conviurà a partir del curs que ve amb el Decret de Llengües Estrangeres o que el PLC ha de ser un document útil, participatiu i conegut per tot el centre, també enumeraren els punts bàsics que ha d’incloure un PLC com ara el tractament global de les llengües curriculars, els plantejaments didàctics sobre l’ensenyament de llengües, els criteris d’atenció a al diversitat i l’adequació al context sociolingüístic del centre. Com a novetat afegida, indicaren que la nova guia comptarà amb un punt més dedicat a l’aplicació, el seguiment i l’avaluació dels PLC.

  • L’ACADÈMIA OBERTA I LA NOVA GRAMÀTICA DE L’IEC

Molt més interessant per al professorat de català, que suposava la pràctica totalitat del centenar de persones assistents a la jornada, fou la presentació de la feina de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC): per una part el projecte L’Acadèmia Oberta i, per l’altra la nova gramàtica del català que s’està acabant de perfilar.

Sobre L’Acadèmia Oberta, la presidenta de la Secció Filològica de l’IEC, Teresa Cabrer, explicà que es pretén obrir les decisions lingüístiques per tal d’articular i sistematitzar l’intercanvi d’informació entre la Secció filològica de l’IEC i els col·lectius professionals de la llengua de tot el territori catalanoparlant, més enllà de la minoria d’estudiosos d’alt nivell, és a dir, els escriptors, traductors i correctors per una part; els mitjans de comunicació, per una altra; i, evidentment, els ensenyants i docents.

Pel que fa al col·lectiu de mestres i professors de llengua catalana, L’Acadèmia Oberta vol donar-los a conèixer els continguts i novetats abans que es publiquin, impulsar la cooperació en la difusió de la normativa lingüística a les aules i conèixer les inquietuds reals dels docents en relació a la normativa. La plataforma per als docents inclourà fòrums de debat per a primària i secundària, notícies i novetats, documents, eines i recursos… Tot operatiu a principis del curs 2016-17

Tot i que, com hem dit, L’Acadèmia Oberta és encara en fase de construcció, us recordam que navegant per la web de l’IEC trobareu infinitat de continguts interessants, entre altres els recursos en línia, que us recomanam que reviseu.

Quant a la nova Gramàtica de la llengua catalana de l’IEC (GIEC), la presentació anà a càrrec del professor Nicolau Dols, membre del Departament de Filologia Catalana i Lingüística General de la UIB, que destacà que la GIEC que es publicarà a finals d’enguany, convertirà el 2016 en un any històric. Segons Dols, la nova Gramàtica pren com a base normativa la Gramàtica de Fabra (vegeu a l’enllaç l’edició facsímil) tot i que té en compte tots els estudis gramaticals del darrer segle com ara la Gramàtica de F.B. Moll. És una gramàtica normativa que presenta la norma a partir de la descripció de les formes i construccions lingüístiques i des d’una concepció de respecte pels usos consagrats presentant així una combinació de descripció-prescripció no habitual.

Com a principal novetat de la GIEC, a més del gruix de la Gramàtica mateix, Dols destacà els set capítols dedicats a fonètica i fonologia, àrees que fins ara no s’havien normativitzat oficialment. Així,la GIEC es planteja com la gramàtica institucional de la unitat i la integritat de la llengua catalana.

  • RECURSOS DIDÀCTICS

Els tècnics del Servei de Projectes Lingüístics, explicaren també la voluntat del Servei d’Innovació Educativa de la Direcció General d’Innovació i Comunitat Educativa d’oferir als centres materials didàctics i recursos educatius per donar suport al foment de la lectura i, especialment, a l’ensenyament del català. De moment, però, ens trobam encara al nivell de voluntat i en fase preparatòria; els ordenances de la Conselleria van transportant tot el material didàctic que es trobava dispers i inutilitzat en els darrers anys i el concentra al Centre de Recursos i Publicacions, on s’haurà de classificar, catalogar, registrar… abans que el professorat i els centres en puguin fer ús. A l’espera que s’acabi la tasca d’organització, consultau el document que s’entregà a la jornada.

Aquest material didàctic es podrà usar en mode de consulta, préstec o sessió i s’ha classificat en quatre tipus de material:

1-  Català per a les escoles. Es posarà a disposició dels centres d’infantil i primària i inclourà llibres de text, llibres per al professorat, jocs i altres recursos diversos.

2-  Projecte «Escola de lectura». anirà adreçat a tota la població escolar i recollirà material creat pel Cofuc o la Conselleria que es podrà distribuir en préstec o, en alguns casos, en donació gratuïta.

3-  Biblioteca i centre de recursos per al professorat. Es tractaria de dinamitzar aquestes instal·lacions, cosa que es troba encara en una fase molt inicial. En tot cas, i encara que falti introduir-hi tot el material pendent de catalogar, a la web del Catàleg Bibliogràfic de les Illes Balears, hi podeu localitzar qualsevol publicació que us interessi i que es trobi a ajuntaments, consells, biblioteques municipals, centres docents, UIB, etc.

4-  Servei de Publicacions. Al mateix Centre de Recursos i Publicacions (C/ G. Marañon, 3) es podrà fer ús del servei d’edició, impressió i enquadernació per a la producció de diferents materials educatius.

  • ALTRES

La jornada formativa es completà amb

-La conferència «La llengua catalana. De l’aula al carrer» a càrrec de Bernat Joan i Marí el qual ens parlà dels problemes amb que topa el català al carrer ara que hem esdevingut una societat plurilingüe, de com l’escola es veu obligada a suplir mancances d’ús social de la llengua o del procés de llatinització en què ens trobam quan l’ús del català augmenta en àmbits formals però disminueix en àmbits informals.

-Un taller sobre actituds sociolingüístiques a càrrec de Maria Josep Carrasco i Margalida Barceló, que ens explicaren com duen a terme la seva tasca no només a centres educatius sinó també a biblioteques municipals, a treballadors d’ajuntaments, llars d’ancians o qualsevol altre àmbit no educatiu. L’objectiu general dels tallers és que els participants prenguin consciència del comportament lingüístic personal per tal d’incorporar-hi conductes lingüístiques normalitzadores. A la xerrada, es recordaren conceptes com ara normes d’ús lingüístic, models de llengua, actituds lingüístiques… Com a autor per consultar bibliografia sobre tallers lingüístics, les ponents en recomanaren el psicòleg valencià Ferran Suay.

-El CEIP Vialfàs de Sa Pobla ens presentà el seu projecte educatiu guardonat als Premis Baldiri Reixac. Fou una presentació que deixà palesa la gran tasca innovadora que duu a terme el centre; per a que us faceu una idea de la quantitat i varietat de projectes que duen a terme, us recomanam que visiteu la seva web.

-Altres enllaços que us poden interessar:

Nota de premsa de la conselleria sobre la Jornada.

Convocatòria de programes de formació i innovació als centres per a normalització lingüística i dinamització cultural del català

Direcció General de Política Lingüística

Institut d’Estudis Baleàrics

Institut Ramon Llull

Programa d’ensenyament de la llengua catalana (PELC)

El PALIC, com amb el PP

Pel que fa al PALIC, els criteris de grups i quotes de la Conselleria hi estableixen «1 període lectiu per a cada 4 alumnes d’incorporació tardana o fracció«. La cobertura de l’horari de PALIC, que ha de tenir entre 6 i 16 hores (Ordre de 2002), es deixa en funció dels mitjans del centre, com a l’anterior legislatura. Per augmentar la quota amb una plaça de mitja jornada, segons aquest criteri, farien falta al voltant de 36 o 40 alumnes!

Aquest període lectiu extra tampoc no aporta cap solució al degoteig constant d’alumnes al llarg del curs, perquè en cas que n’arribassin 4 o 8 més, posem per cas, no se sap qui impartiria el parell d’hores afegides. Tot plegat un brindis al sol que ben bé es podrien haver estalviat.

És evident que la Direcció General de Formació del Professorat i FP va per una banda anunciant una revisió del PALIC dins el pla de xoc de normalització lingüística, i Planificació i Centres per una altra fent i desfent horaris al seu gust sense negociar amb la mesa sectorial.

Recordam que nosaltres ja vam reclamar la reactivació del PALIC el curs 2016-17 a les nostres al·legacions als currículums Lomce.

L’Acadèmia Oberta i la Guia del Projecte Lingüístic es presentaran al CEP dia 30

Conselleria informa que la jornada formativa de presentació de L’Acadèmia Oberta i de la Guia per a l’elaboració del projecte lingüístic de centre, que en un principi havia de tenir lloc el dia 30 de maig a l’edifici Guillem Cifre de Colonya de la UIB, finalment tindrà lloc el mateix dia al CEP de Palma Jaume Cañellas Mut (C/ de Gregorio Marañon, s/n).

Si hi voleu assistir recordau que heu de confirmar l’assistència al Portal del personal (Formació dels docents, Confirma cursos).

Més informació a http://www.caib.es/govern/sac/fitxa.do?codi=2615629&coduo=944322&lang=ca

Jornades formatives de normalització lingüística

La Direcció General de Formació Professional i Formació del Professorat ha organitzat unes jornades formatives per a professorat de primària i secundària emmarcades en la línia d’accions que presentà la conselleria per afavorir la normalització lingüística del català.

Aquesta jornada es durà a terme a Mallorca el 30/5/16 (a l’edifici Guillem Cifre de Colonya de la UIB), a Eivissa el 31/5/16 (a la seu universitària de la UIB) i a Menorca el 7/6/16 (a la seu universitària de la UIB a Alaior). El programa és el mateix per a cada illa, tot i que varien alguns ponents, i inclou els següents punts:

  • presentació del projecte de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) L’Acadèmia Oberta i de la nova Gramàtica de la llengua catalana, també de l’IEC
  • presentació de la Guia per a l’elaboració dels projectes lingüístics de centre (PLC) elaborada pel departament d’Inspecció Educativa
  • taller sobre actituds sociolingüístiques
  • conferència de clausura

La inscripció a les jornades s’ha de fer des del Portal del personal i el termini per inscriure’s és fins al 22/5/16 per a Mallorca i Eivissa i fins al 29/5/16 per a Menorca.

Trobareu tota la informació als següents enllaços:

– carta de presentació de les jornades

– programa de Mallorca

– programa d’Eivissa

– programa de Menorca

Si us interessa, també podeu consultar AQUÍ el document sobre les primeres accions i propostes per a la normalització lingüística del català als centres docents que la Conselleria presentà a la mesa tècnica d’educació (MTE) de 28/4/16

Formació en centres per a la normalització del català

Instruccions per al desenvolupament de programes de formació i innovació
en els centres i per als centres o intercentres
per al curs 2016-2017
per al foment de la normalització lingüística i la dinamització cultural
de la llengua catalana.

  • Presentació de la sol·licitud i el programa de formació: del 30 de maig al 15 de setembre de 2016. 

Objectiu del programa i línies de treball, segons l’Article 4 de la resolució:

«1. L’objectiu és la formació del professorat del centre per al disseny, la posada en pràctica i l’avaluació d’actuacions que repercuteixin en la millora dels processos d’ensenyament-aprenentatge en català i en el foment de l’ús del català com a llengua vehicular dins i fora de l’aula i com a element clau de cohesió social. Aquestes actuacions han d’estar basades en metodologies que vinculin l’aprenentatge a les situacions de la vida quotidiana i a la cultura pròpia de les Illes Balears. A més, s’han de dissenyar a partir de la reflexió sobre la situació sociolingüística de la llengua catalana i del projecte lingüístic de cada centre.

2. El programa de formació ha de concordar amb el Pla quadriennal de formació de professorat vigent i ha de referir-se a alguna d’aquestes línies de treball:

  • a. La millora de les actituds del professorat en relació a l’ús de la llengua catalana a totes les relacions interpersonals dins l’àmbit escolar.
  • b. El reforç de la competència comunicativa del professorat, especialment l’oral, per millorar els processos d’ensenyament-aprenentatge en català.
  • c. El disseny, execució, seguiment i avaluació dels projectes lingüístics dels centres en el marc de la normativa vigent.
  • d. L’anàlisi sociolingüístic dels centres amb la finalitat de contextualitzar els projectes lingüístics i avaluar amb eficàcia la competència comunicativa.
  • e. La promoció d’activitats escolars, complementàries i extraescolars en llengua catalana.
  • f. L’impuls de metodologies motivadores, participatives i actives d’aprenentatge que tenguin el català com a llengua vehicular.
  • g. L’intercanvi d’experiències i recursos entre distints centres educatius que implementin programes de formació-innovació en centres per al foment de la llengua catalana.
  • h. El desenvolupament de programes d’acollida lingüística destinats a l’alumnat nouvingut per facilitar la seva incorporació al sistema educatiu de les Illes Balears.
  • i. La creació de recursos per acollir i atendre en català l’alumnat d’origen immigrant i d’incorporació tardana en totes les àrees.
  • j. L’organització d’activitats de coneixement i recuperació de la cultura, jocs, oficis, cançons, llegendes o rondalles de les Illes Balears, així com altres activitats lúdiques vehiculades a través del català: videojocs, tallers de skate, etc.«