Etiqueta: Català

 

A la mesa d’ahir els
representants de l’Administració van dir que encara hi ha funcionaris
de carrera que no disposen de certificat de capacitació de català o del
C1 perquè quan accediren a cossos docents no era requisit. Fa un any, en canvi, ens van dir en mesa sectorial que ja no quedava cap docent en actiu sense el reciclatge de català d’ençà del decret de mínims de 1997.

Aquests docents han tingut més de vint anys per acreditar la capacitació de català, pròrrogues incloses com les del decret 115/2001, que donava fins el 2002, o el decret 169/2003 que ho allargava fins l’agost del 2006.

Davant això ahir vam demanar que se’ns informi de quants docents hi ha encara sense certificat de català o nivell C1, una dada imprescindible a l’hora de fer el diagnòstic del català a les aules, diagnòstic que per altra banda encara esperam de l’actual administració educativa.

El Programa d’Acollida Lingüística i Cultural (PALIC) adreçat a l’alumnat nou vingut es dugué a Mesa Sectorial (MSE) el passat 1/2/18 i després de la Mesa Tècnica (MTE) del 25/1/18.

El primer esborrany i el segon presentats per la Conselleria a ambdues meses són pràcticament idèntics i, per tant, des de UOB continuàrem exposant les nostres reivindicacions:

Si la conselleria vol prioritzar formes d’acollida diferents de l’aula d’acollida en sí, cal que aquestes formes quedin especificades i desenvolupades per tal de garantir quina atenció rebrà l’alumne nouvingut i quan i com es durà a terme.

Enfront de l’agrupament de suport lingüístic fora de l’aula ordinària o aula d’acollida, la Conselleria vol prioritzar les següents formes d’acollida:

1. agrupaments flexibles
2. atenció individualitzada
3. tutoria lingüística entre iguals
4. metodologies de treball cooperatiu en el grup classe

A l’esborrany, però, només es donen instruccions de mínims i màxims d’alumnes i d’hores d’atenció en el cas de l’aula d’acollida, deixant a criteri del centre i de la disponibilitat pressupostària la manera de dur a terme l’acollida amb les quatre formes que vol prioritzar.

Hem de recordar que actualment els recursos totalment insuficients que Planificació dóna a un centre per a l’atenció dels nouvinguts és d’1 hora de professor a la setmana per a cada 3 alumnes nouvinguts amb desconeixement de la llengua catalana.

En aquest sentit, la Direcció General d’FP i Formació del Professorat, que és també la responsable del Servei de Normalització lingüística, remet la negociació dels recursos a la Direcció General de Planificació i a les corresponents meses en què es parli dels criteris per establir les quotes dels centres. Així ho farem i demanarem a Morante les següents qüestions entre altres:

• Si, tal com indica l’Ordre que regula el PALIC, el mínim d’atenció a l’aula d’acollida és de 6 hores setmanals, com es pot garantir aquesta atenció si el centre no arriba als 18 alumnes nouvinguts a la matrícula de juny que és la que marca les quotes?

• Que en el moment de fer la quota i a l’hora de realitzar el còmput dels nouvinguts d’un centre també es tenguin en compte les vacants d’escolarització del centre, que són les que hi permeten la matrícula de nouvinguts.

• Que en els criteris de quota, les hores d’atenció a l’alumnat d’incorporació tardana no formi part de la borsa global d’hores que el centre distribueix segons el criteri intern sinó que siguin específiques per a l’acollida. 

• Que l’assignatura de català compti amb les mateixes hores de desdoblament que la matèria d’anglès.

En aquests punts, la DG d’FP acceptà la nostra proposta d’incloure en el redactat que el còmput d’hores de professorat per a l’atenció dels nouvinguts que determini la DG de Planificació es dedicarà a aquest alumnat independentment de la forma organitzativa decidida pel centre a l’hora de dur a terme el PALIC.

Sobre el fet que el document sobre model lingüístic escolar que els experts remeteren a la Conselleria especifica que és necessari fer una revisió i avaluació dels sistemes d’acollida duts a terme fins ara i dels recursos que s’hi han destinat, demanàrem a la Conselleria si ja s’havia realitzat aquesta avaluació i, si no és el cas, per què treure ara les instruccions i no un cop fet el diagnòstic.

Segons la DG d’FP, l’avaluació encara no s’ha dut a terme i es farà més endavant ja que en funció de com acabi definit-se el model lingüístic escolar i dels resultats d’aplicar aquestes orientacions bàsiques actuals, es veurà si cal revisar l’Ordre que regula el Palic o prioritzar tipus diferents d’acollida.

Finalment, tornàrem a reclamar:

• Que Inspecció Educativa faci públic l’informe de diagnòstic del català a les aules, el qual s’havia compromès a enviar-nos al gener del 2017 i encara l’esperam.
• Que Conselleria respongui les preguntes que entràrem a registre el 6/4/16 sobre quants centres no imparteixen les matèries de Socials i Naturals en català, tal com marca el Decret de Mínims, i quants d’aquests centres han presentat la sol·licitud corresponent per impartir aquestes assignatures en una llengua diferent del català.

Un cop distribuït el document sobre el model lingüístic escolar que la Conselleria sol·licità a la comissió d’experts i obert encara el termini per fer aportacions fins al 31/12/17, la DG d’FP i Formació del Professorat, la qual inclou també el Servei de Normalització Lingüística i el Servei de Llengües Estrangeres, convocà aquesta MTE per a exposar les línies principals de com pensen materialitzar les indicacions dels experts.

Segons la directora general, la Conselleria ja té una postura clara sobre les actuacions a seguir tot i que podran ajustar la seva proposta un cop revisades les aportacions rebudes en acabar el termini. Ja serà a principi del 2018, doncs, quan la DG d’FP i FP presenti els esborranys de les seves propostes, els quals hauran de passar per Mesa, pel Consell Escolar de les IB (CEIB), etc. i ho faran en nivells diversos de normativa que aniran des del decret a la resolució i instruccions.

Pel que fa a la possible temporització d’aquestes mesures, es voldrien tenir les orientacions de PALIC si potser per aquest Nadal i un model lingüístic escolar consensuat per al curs 2018-19.

Segons M.F. Alorda hi ha dues recomanacions del experts que presenten moltes dificultats a l’Administració i, per tant, de moment no es durien a terme:

B2 /C2

• Sobre el fet que tot el professorat compti amb el nivell B2 d’anglès i el C2 de català, la Conselleria de moment no ho veu aplicable i si s’ho hagués de plantejar a llarg termini seria a petició la Mesa Sectorial i a bastants anys vista.

Llengües nouvinguts

• Pel que fa al fet de posar en valor les llengües maternes dels nouvinguts i introduir-les en el món educatiu, l’Administració no veu la manera de perfilar places amb coneixements d’àrab, xinès, etc. tot i que el document dels experts expressa que aquests enllaços lingüístics no haurien de ser obligatòriament docents. Així doncs, aquesta línia d’actuació no és ara mateix prioritària.

Respecte a les línies de treball que sí vol desenvolupar la Conselleria, es parlà bàsicament del PALIC i s’esmentà breument el tema de la formació inicial del professorat.

PALIC

• Segons la directora general, la gran arribada de nouvinguts provoca bastant angoixa als centres de secundària de totes les illes i últimament també als dos darrers cursos de primària sobretot a Palma i Eivissa.
• L’Administració té clara la necessitat de publicar unes noves orientacions per a la realització del PALIC i hi estan treballant. A tal efecte, han visitat diferents centres de les Illes i de Catalunya i s’han estudiat els sistemes d’acollida d’altres països però no han trobat cap model que els convenci del tot.
• Un dels problemes actuals que la Conselleria ha detectat és que hi ha centres de secundària on les hores de PALIC s’usen bàsicament per completar horaris del professorat i no per donar una bona atenció al nouvingut, la qual passaria per augmentar aquestes hores i concentrar-les en un únic professor. Segons la directora general, s’han adonat que el sistema actual de donar una bossa d’hores al centre en general, no garanteix que certs programes puguin dotar-se per igual a tots els centres.
• Pel que fa a les aules d’acollida, de les quals en parla el document dels experts, la DG d’FP i FP considera que es podrien tenir en compte per a secundària però no per a primària on l’acollida forma part de l’Atenció a la Diversitat i s’ha de treballar dins el grup aula amb diferents mesures de suports que poden dur a terme el PT i els AL, per exemple. En tot cas, indicaren que s’hauria d’establir un límit de temps d’estada a l’aula d’acollida per evitar la creació de guetos entre l’alumnat.
• Des del Servei de Normalització Lingüística es comentà també la necessitat de treballar en:

1. Les hores a dedicar a PALIC i la necessitat de concentrar-les en un sol professor de referència.
2. La creació de material d’acollida destinat expressament a alumnat de secundària.
3. Organitzar tallers de llengua no només a l’estiu sinó també de gener a maig
4. Modificar normativa per tal de poder pagar hores extra al professorat que vulgui fer reforços els horabaixes.
5. Publicar la nova resolució que reguli el PALIC.

Formació inicial

• La Conselleria insistí en què considera imprescindible millorar el nivell de formació inicial dels mestres i professors.
• La DG d’FP i FP considera que hauria de ser la formació inicial (Magisteri i/o Màster) , i no la formació permanent, la que hauria de garantir que el professorat sigui un bon model lingüístic en català, castellà i anglès.
• Pel que fa als mestres, l’Administració comentà que a la UIB hi ha molt alumnat de Magisteri amb el català i el castellà suspesos a Selectivitat i que es voldria que fos requisit per entrar al Grau tenir aquestes dues matèries aprovades a les proves d’accés a la universitat.

A la Mesa Tècnica també hi assistí la directora general de Política Lingüística, la qual se centrà en les següents aportacions:

• La importància d’un professor de referència a PALIC i, per tant, de concentrar les hores d’acollida en el mínim professorat possible.
• La necessitat de regular els usos lingüístics en les activitats extraescolars.
• La voluntat de centrar una ponència en el col·lectiu jove.
• Els resultats de l’Enquesta sobre usos lingüístics a les Balears al 2014, de la qual destacà que no hi ha correlació entre l’augment del coneixement i l’ús social del català.

APORTACIONS DE UOB

A l’espera que la conselleria presenti els esborranys de les seves propostes completes, férem les següents aportacions:

• Respecte a la darrera Mesa sobre el tema a què havíem estat convocats el 10/7/17, insistírem en què continua sense aportar-se la següent documentació per part d’Inspecció Educativa:

1. No
   s’aportà l’informe de diagnòstic d’Inspecció Educativa el qual
   s’havia anunciat pel gener del 2017 i s’anà retardant al febrer, al
   març, al maig i encara no l’hem rebut. 
2. No
   s’aportà el buidatge de les assignatures que es fan oficialment en
   català segons el GESTIB ni un estudi real de camp per comprovar si
   s’hi fan realment.
3. El que
   s’aportà fou un dossier amb informació sobre els diferents punts de
   l’ordre del dia el qual, per exemple, no comentava res sobre zones
   amb necessitat urgent d’intervenció lingüística o preparació
   dels futurs mestres a l’hora de treballar lingüísticament.

•  
  Continuen
  també sense resposta les preguntes
  que tenim fetes des del març passat:

1. Quins centres han
   sol·licitat fer en llengua catalana matèries diferents a
   Coneixement del medi natural, social i cultural a primària o
   Ciències socials, Geografia i història i Ciències de la
   naturalesa a secundària. a fi de poder fer aquestes en anglès?

2. Quants de grups
   d’alumnes hi ha afectats per aquesta mesura?

3. Quin percentatge
   suposen aquests centres sobre el total que de centres que
   imparteixen matèries en llengua estrangera?

4. Quin percentatge suposen aquests grups d’alumnes
   sobre el total que cursen matèries en llengua estrangera?

Sens dubte, aquesta manca d’informació sobre el diagnòstic fa que no puguem fer les aportacions amb suficient coneixement de causa.

• Sobre les hores de coordinació tant de PALIC com de les comissions de normalització lingüística, insistírem en què les hores que es contemplen actualment en els criteris de quota no basten per a res i que aquestes hores hauriesn de ser no només preceptives sinó que també haurien de quedar establertes als criteris de quota i no formar part de la bossa geral d’hores que tengui el centre.
• Seguint amb el PALIC, demanàrem que es cobreixin les necessitats indicades al document dels experts sobre la figura del coordinador d’acollida, un pla escrit en la llengua pròpia del nouvingut, l’assignació dels recursos humans i materials necessaris, formació inicial i permanent del professorat a curt i llarg termini, criteris clars, organització d’aules d’acollida, durada suficient dels programes per a garantir la integració, etc.
• Pel que fa als desdoblaments, reivindicàrem una vegada més que la matèria de català hauria de comptar com a mínim amb les mateixes hores de desdoblament que la matèria d’anglès.
• Quant a mesures de caire més ampli i sobre altres aspectes que també es contemplen al document de la comissió d’experts, demanàrem com preveu el govern actual incidir en els mitjans de comunicació, pregunta a la qual no obtinguérem resposta.
• Insistírem també en algunes dades extretes de l’Enquesta d’usos lingüístics a les IB al 2014 que palesen un cop més la necessitat de treballar en la normalització del català:

1. El 40% de la població de les IB del 2014 no havia nascut a les Illes.
2. La llengua inicial o primera dels habitants de les IB segueix el següent repartiment: castellà en un 48.6%, català en un 37,9% i altres en un 13,5%
3. En la població adulta, només un 34% està interessada en aprendre català o millorar-ne el coneixement.
4. En general, els resultats de l’enquesta mostren que no hi ha cap ús en el qual el català sigui la llengua més emprada pel conjunt dels enquestats.