Etiqueta: Català

La Direcció general de FP ha remès a les entitats educatives el document definitiu de model lingüístic elaborat per la comissió d’experts, amb la finalitat de «posar a l’abast de la comunicat educativa el treball d’aquesta comissió per tal de recollir propostes dels sectors implicats que ens permetin elaborar un conjunt de mesures a adoptar a mig termini per garantir l’adquisició i millora de les competències lingüístiques en les dues llengües oficials i una llengua estrangera.»

Entre altres consideracions, la comissió d’experts manté que el català «ha de ser la llengua normalment emprada com a llengua vehicular i d’aprenentatge«.

Adjuntam els documents:

• Model lingüístic (document definitiu)
• Carta la la directora de Formació professional i Formació del professorat

L’Acord
del Consell de Govern de 4 d’agost que modifica la relació de llocs de
treball canvia el cap del Servei d’homologacions i convalidacions pel de
cap del Servei de normalització lingüística i formació.

La modificació de l’organigrama encara no es reflecteix a la web de la Direcció General de FP.

http://www.caib.es/eboibfront/ca/2017/10692/598100/acord-del-consell-de-govern-de-4-d-agost-de-2017-p

COMUNICAT DE PREMSA

Unió
Obrera Balear, sectorial d’Ensenyament, denuncia que la Conselleria
d’Educació i Universitat encara no ha aportat el diagnòstic real del
català a les aules que se li ve reclamant des del principi de
legislatura. A la mesa tècnica de dilluns no es va passar cap
estadística de les assignatures que es fan oficialment en català segons
el GESTIB, ni molt manco un estudi de camp per comprovar si s’hi
fan realment.

Volem recordar que el 30 de març els representants de l’Administració van dir que l’informe d’Inspecció
sobre matèries impartides en català seria un estudi real i no un simple
buidatge del GESTIB, en resposta a una pregunta d’UOB.

L’informe que es va presentar tampoc no fa cap referència a temes cabdals com
les zones amb necessitat d’intervenció urgent per l’incompliment
sistemàtic i notori del Decret de Mínims, o a la manca de coordinació
amb la UIB per preparar els futurs mestres a l’hora de treballar
lingüísticament amb grups d’alumnes castellanoparlants.

Sí
que recull, en canvi, que encara hi ha un 5% de centres amb projectes
lingüístics que no respecten el Decret de mínims, fet absolutament
intolerable quan s’acaben de complir vint anys de la seva entrada en
vigor i molt simptomàtic de la deixadesa dels diferents governs
autonòmics.

Per altra
banda continuam també sense saber quins centres han sol·licitat permís
per impartir en anglès les matèries Coneixement del medi a primària i
Ciències socials, Geografia i història i Ciències de la naturalesa a
secundària, que segons el Decret de mínims s’han de fer en català, ni
quants de grups d’alumnes estan afectats per aquesta mesura.

Des d’UOB continuam reclamant
transparència sobre l’ensenyament en català a les aules, així com un pla
de xoc que doti els programes d’acolliment lingüístic amb una plaça
docent de mitja jornada com a mínim, i el desdoblament de l’assignatura
de català, tal com es fa ara amb l’anglès a un 69% dels centres
educatius.

Palma, a 13 de juliol de 2017

dBaleares:

• UOB denuncia que la Conselleria continua sense aportar un diagnòstic real del català a les aules

Última hora:

Diario de Mallorca:

A la mesa tècnica de dilluns no s’aportà el diagnòstic real del català a les aules que venim reclamant des del principi de legislatura. No es va passar cap buidatge de les assignatures que es fan oficialment en català segons el GESTIB, ni molt manco un estudi real de camp per comprovar si s’hi fan realment o només consta com a tal als papers per cobrir l’expedient.

Recordem que el 30 de març, quan els ho vam demanar en mesa sectorial, els representants de l’Administració van dir que
l’informe d’Inspecció sobre matèries impartides en català seria un estudi real i no un simple buidatge del GESTIB.

Continuen també sense resposta les preguntes que tenim fetes des del març passat:

1. Quins centres han sol·licitat fer en
   llengua catalana matèries diferents a Coneixement del medi natural, social i cultural a primària o Ciències socials, Geografia i història i Ciències de la naturalesa a secundària. a fi de poder fer aquestes en anglès?
2. Quants de grups d’alumnes hi ha afectats per aquesta mesura?
3. Quin percentatge suposen aquests centres sobre el total que de centres que imparteixen matèries en llengua estrangera?
4. Quin percentatge suposen aquests grups d’alumnes sobre el total que cursen matèries en llengua estrangera?

Passam a explicar en detall la mesa tècnica.

COMPLIMENT DEL DECRET DE MÍNIMS?

L’informe d’Inspecció és acabat però encara no hi hem tengut accés ja que l’únic que se’ns facilità en mà i un cop acabada la mesa d’ahir, fou un dossier amb resums informatius sobre els punts de l’ordre del dia tractats ahir mateix.

El dossier, com podreu veure, no fa cap referència a temes cabdals com les zones amb necessitat d’urgent intervenció
per l’incompliment sistemàtic i notori del Decret de Mínims, o a la
manca de coordinació amb la UIB per preparar els futurs mestres a l’hora
de treballar lingüísticament amb grups d’alumnes castellanoparlants

Queda clar que si volem veure l’informe d’Inspecció l’haurem de demanar per escrit i ja veurem quant temps passa fins que hi tenguem accés. La transparència continua suspesa, doncs.

Recordem que al setembre del 2016
la Direcció General de Formació Professional i Formació del Professorat ens indicà que pel gener d’enguany es podria comptar amb
l’informe d’Inspecció sobre el compliment del Decret de Mínims. El 23 de gener,
Antonio Arbós, cap d’Inspecció Educativa, indicà que al mes de febrer el seu departament publicaria un informe a partir de les revisions dels projectes
lingüístics de centre. Al mes de març, segons ens contestaren des d’Inspecció, hi continuaven treballant i aquesta era la situació també a finals de maig.

Segons la Conselleria, a l’hora d’elaborar l’informe, Inspecció s’ha centrat en verificar que els PLC elaborats pels centres compleixen tant el Decret de Mínims com el Decret de Llengües Estrangeres, però no s’ha comprovat si es compleixen i apliquen els PLC ja que creuen que s’haurà d’esperar a finals del curs 2017-18 per a poder avaluar-ho; si després els resultats no són els esperats, ja es veurà que es fa.

L’informe, per altra banda, diu que hi ha un 5% de centres amb projectes
lingüístics de centre (PLC) que no compleixen el Decret de mínims, i que
Inspecció els ha instat a corregir-ho de cara al proper curs. Reclamam
que se’ns informi tot d’una que s’hagi duit a terme la rectificació.

Segons el cap d’Inspecció, si un PLC compleix els dos decrets ja és molt i es compleix allò bàsic. No volgué respondre però a la pregunta de com es verificarà que el PLC reflecteix la realitat i a la inversa.

Ambdues parts, a més, reconegueren que amb les dades que ara mateix figuren al Gestib, el qual necessita millorar molts aspectes, no es pot comprovar l’aplicació real del PLC.

Pel que fa a quants centres no imparteixen Socials i Naturals en Català i quants havien sol·licitat el pertinent permís per a fer-ho, contestaren que només l’han demanat 3 o 4 centres però que són una vintena els que imparteixen aquestes matèries en llengües diferents al català. No explicaren com actua Inspecció o la Conselleria en aquests casos, només comentaren que aquestes són dues de les assignatures que més se solen treballar per projectes i que a causa d’això és més difícil fer-ne el seguiment lingüístic.

És una dada sagnant, a més a més, que un 69% dels centres tengui desdoblament a anglès i en canvi no es desdobli a català.

MODEL LINGÜÍSTIC ESCOLAR

Continua l’opacitat de l’Administració també en aquest tema. La conselleria tampoc ha volgut compartir el document que la Comissió d’experts li ha entregat sobre el model lingüístic escolar a les Illes. Es veu que consideren que amb un resum de menys de tres pàgines (vegeu el dossier informatiu) ens hem de donar per satisfets en un tema tan cabdal com aquest i que no cal que ens hi impliquem més enllà de participar a la següent mesa.

Segons la Conselleria, a partir de les recomanacions dels experts, elaboraran un esborrany que duran a les meses de sindicats, directors i famílies durant el mes de setembre per després passar pel CEIB abans de cap d’any. I en aquestes fases serà quan podrem participar i opinar sobre l’esborrany. Tot això, sense veure el document elaborat pels experts, que ha decidit l’Administració no fer públic i, si se segueix la tònica general, rebent l’esborrany amb uns dies d’antelació respecte de la mesa on s’hagi de treballar.

Tornem-hi, torna-hi! Transparència i participació!

PALIC

Sobre l’acollida a l’alumnat nouvingut, i tant pel que fa tant a les mesures preses fins ara com a les pensades per a cursos posteriors, explicaren que són conscients que les hores que s’han donat en aquest curs no són suficients, que preveuen que l’augment d’alumnat nouvingut continuï creixent als següents cursos i que consideren necessari donar als centres instruccions i orientacions per al desenvolupament del PALIC, instruccions que la pròpia Conselleria encara no té clar quin model hauran de seguir.

El cap d’Inspecció recalcà que el 95% dels centres realitzen o preveuen al seu PLC l’acolliment d’alumnat nouvingut. Nosaltres insistírem en què la previsió sovint no es tradueix en l’aplicació, que les hores, si es fan, se solen acabar usant per completar hores soltes de l’horari del professorat i que són una minoria els centres que desenvolupen el PALIC íntegrament. Recordam també que a les reivindicacions que presentàrem a la mesa tècnica de quotes del passat gener, demanàrem que es dotàs els centres com a mínim de mitja jornada per  a PALIC.

No especificaren tampoc qui realitzarà les tasques d’acollida a Primària que fins ara realitzaven els AD que són substituïts progressivament per PT o AL.

COMISSIONS DE NORMALITZACIÓ LINGÜÍSTICA

Segons el resum d’Inspecció un 78% dels centres ha constituït la Comissió de Normalització Lingüística durant el curs 2016-17 i que l’objectiu és arribar al 100%. Ara bé, no explicaren i és necessari també recordar-ho, que les hores per a la coordinació de la comissió no venen determinades pels criteris de Conselleria i que els centres es veuen obligats a desvestir un sant per vestir-ne un altre si volen que la coordinació es pugui dur a terme sobretot tenint en compte que aquesta coordinació és preceptiva segons el reglament orgànic de centres. Nosaltres ja reivindicàrem que aquesta coordinació hauria de comptar amb tres hores de reducció mentre el català no aconsegueixi la plena normalització.

Les dades sobre la presència del català als centres educatius, que la Conselleria d’Educació i Universitat va traslladar
al Parlament de les Illes Balears l’1 de maig segons va informar el diari Última Hora, «són provisionals» i «estan en procés de comprovació per part del Departament d’Inspecció Educativa». Això és el que ens ha contestat la Direcció General de FP a la pregunta que vam fer arran de la publicació de la notícia.

La resposta també diu que quan el procés estigui acabat se’ns informarà en una mesa tècnica sobre el català que tenen prevista per al mes de juny.

Recordem que la darrera informació de què disposàvem era que l’informe d’Inspecció, que s’esperava pel febrer, encara no estava llest el mes de març.

Per altra banda continuam esperant resposta a les preguntes que tenim presentades a Planificació des del 13 de març sobre les àrees que s’han de fer en català, segons el Decret de Mínims, i que alguns centres farien en anglès. Aquestes dades han de constar al Gestib i concretament hem demanat:

1. Relació de centres que han sol·licitat a l’Administració fer en
   llengua catalana una àrea diferent a la que es fixa en els articles 17c i
   18a durant el curs 16-17, per tal de fer aquesta darrera en llengua
   estrangera.
2. Quantitat total de grups d’alumnes afectats per aquesta mesura.
3. Percentatge que suposen aquests centres sobre el total de centres que imparteixen matèries en llengua estrangera.
4. Percentatge que suposen aquests grups d’alumnes sobre el total de grups d’alumnes que cursen matèries en llengua estrangera.

El curs passat ja vam haver d’esperar cinc mesos i la resposta va ser «zero«.

Com ja vam dir, pel que fa al compliment de la meitat del còmput
horari en català haurem de veure què en diu el futur informe d’Inspecció.

COMUNICAT DE PREMSA

Unió Obrera Balear, sectorial d’Ensenyament, acusa el Govern balear d’incomplir l’Estatut d’Autonomia i la Llei de Normalització Lingüística pel que fa a la recepció de canals de televisió en català.

La Disposició sobre Patrimoni lingüístic comú de l’Estatut d’Autonomia estableix que les Balears podran «sol·licitar
al Govern de l’Estat i a les Corts Generals els convenis de cooperació i
de col·laboració que es considerin oportuns per salvaguardar el
patrimoni lingüístic comú, així com per efectuar la comunicació cultural»
entre les comunitats de parla catalana, i la Llei de Normalització
Lingüística és encara més explícita quan diu que el Govern balear «ha
de dur una política de col·laboració, en matèria de ràdio i televisió,
amb altres Comunitats Autònomes que tinguin el català com a llengua
pròpia» i fer «les gestions necessàries per a facilitar als
ciutadans de les Illes Balears la recepció de les emissions de televisió
en llengua catalana dependents d’altres comunitats autònomes«.

És evident, per altra banda, que una bona
oferta audiovisual, que acaba incidint també a les xarxes socials, és un
factor imprescindible per aprendre la nostra llengua. No es pot
carregar tota la responsabilitat a l’escola i al mateix temps reduir a
la mínima expressió la presència de la llengua als mitjans de comunicació.

Després de dos anys de legislatura, emperò, amb el
Govern en mans d’uns partits polítics que han arribat al poder gràcies a
la gran mobilització popular en defensa de la nostra llengua, continuam sense poder veure la versió íntegra de TV3 ni el canal Esport 3, ni sabem si es preveu rebre la futura televisió valenciana.

Per contra, el dial televisiu està ocupat per uns quaranta canals en castellà per només sis en català,
tres dels quals es reben en condicions tècniques deficients, l’oferta
de pel·lícules i sèries de gran audiència en català és mínima i ja fa més de cinc anys que no s’hi emet el futbol de Champions o de primera divisió.
El retrocés és més que evident, si tenim en compte que abans de
l’arribada de les televisions privades hi havia tants de canals en
castellà (TVE1 i TVE2) i com en català (TV3 i Canal 33).

Des d’UOB consideram intolerable que una normativa estatal o uns drets
d’emissió signats en un despatx vulnerin l’Estatut i la Llei de
Normalització Lingüística, i denunciam el silenci i la passivitat dels nostres governants davant l’agressió de que són objecte els drets lingüístics i la identitat de les Illes Balears.

Ens oposam també a la política
lingüística de l’estat, que promou el monolingüisme castellà en
lloc d’afavorir l’aprenentatge del català i altres llengües, que en
el cas de l’anglès es podria dur a terme, per exemple, amb l’emissió de
pel·lícules en versió original i subtitulades en aquest mateix idioma.

Palma, 5 de maig de 2017

La Comissió Específica d’Ordenació i Innovació del CEIB es reuní ahir horabaixa per treballar en l’esborrany de l’ordre que regularà:

• Els requisits de titulacions del professorat per a l’ensenyament de i en català. 
• La formació del professorat per a obtenir les capacitacions per a l’ensenyament en català.
• L’exempció de l’avaluació de la llengua catalana.
• Les funcions i la composició de la Comissió Tècnica d’Assessorament per a l’Ensenyament de i en Llengua Catalana.

  Aquest esborrany ja passà per la Mesa Sectorial del 27/3/17, sobre la qual ja us informàrem al nostre blog; vegeu-ne el resum clicant AQUÍ.

Tal com férem a la Mesa, ahir tornàrem a demanar l’eliminació de tot el Capítol III de l’esborrany d’ordre dedicat a l’exempció de l’avaluació de la llengua i literatura catalanes, mesura que atempta contra la dignitat de la nostra llengua. Aquesta esmena però no fou acceptada al·legant l’obligatorietat de poder optar a l’exempció que estableix la normativa de rang superior. Així doncs, i tal com dèiem fa poc més d’un mes, continua la ignomínia de les exempcions de català.

Demanàrem també que, a més de la formació per a aconseguir la capacitació per a impartir classes en català, la Conselleria estableixi també, conjuntament amb la UIB, activitats formatives periòdiques d’actualització destinades a aquells docents que ja disposen del certificat de capacitació. Aquesta aportació no fou acceptada a la mesa però sí al CEIB de manera que ara s’inclourà en l’informe que el Consell Escolar elabori sobre aquest esborrany.

S’acceptà també la nostra demanda que en cas de repetir un curs pel qual anteriorment s’havia estat exempt de català, l’exempció no es pugui tornà a demanar si han transcorregut els tres anys de residència temporal que estableix la Llei de Normalització Lingüística.

 La comissió del CEIB acordà, a més, sol·licitar a la conselleria la revisió de la futura resolució que, un cop publicada aquesta nova ordre, establirà els plans d’estudis per a obtenir els certificats de capacitació per a impartir classes en català. De moment, el que apareix a l’esborrany mostra la mateixa estructura que ara segueix el FOLC.

Continuarem informant.

Els neofranquistes de C’s estan eufòrics perquè diuen que han
aconseguit el que ni tan sols va ésser possible durant el govern de José
Ramón Bauzá amb els consellers Bosch, Camps i Riera: que per primera
vegada dins la post dictadura franquista els exàmens de Selectivitat
siguin en espanyol. Fins ara els enunciats dels exàmens eren en català i
només es facilitava una versió en espanyol a l’alumnat que oficialment estava exempt de fer català.

Francina Armengol, Biel Barceló, Martí March… van arribar al poder el
2015 precisament gràcies a la mobilització històrica i sense precedents
de la comunitat educativa contra la política dictatorial i
antimallorquina del govern del PP presidit per José Ramón Bauzá. No
obstant això, segons els representants de C’S, des de Madrid estant el
govern del PP ha estirat les orelles al conseller de colònies, Martí
March, i al rector de la UIB, Llorenç Huguet, fent-los amollar el mac i
convertint-los en còmplices de José Ramón Bauzá, un polític abominable
del qual han renegat fins i tot la gran majoria de militants balears del
PP.

Després de les bravejades de la diputada de C’S i gran
defensora del TIL de Bauzá, Olga Ballester, ara cal esperar si es
confirma durant els propers dies això que anuncien a bombo i platerets
els representants de C’S i veure com i de quina manera s’incorpora a
les instruccions que reben els membres dels tribunals de Selectivitat.

El Mundo: «Los enunciados de la Selectividad estarán por primera vez en castellano»