Categoria: Riscos laborals

Des d’UOB Ensenyament volem manifestar la nostra perplexitat i el nostre rebuig a l’acte que la delegació municipal de Vox a Inca durà a terme al pati del CEIP Miquel Duran i Saurina el proper dissabte 14 de maig. Ens oposam frontalment a cedir espais públics que puguin donar peu a l’enaltiment de l’extrema dreta i aquells valors que representa. És de jutjat de guàrdia cedir un espai educatiu a un partit polític que pretén acabar amb tots aquells valors que un sistema educatiu públic, laic i en català ha de defensar i pels quals tant docents han lluitat i hi segueixen lluitant dia a dia. 

Davant aquesta situació emplaçam a l’equip de govern de l’ajuntament d’Inca a reconsiderar la cessió d’aquest espai educatiu de cara a l’acte de dissabte que ve. Feim fora l’extrema dreta dels nostres centres. Ni a les aules, ni al pati, ni al carrer! Prou de contemplacions amb l’extrema dreta!

Circular 256/2022

• Ministeri i Conselleria, el tàndem perfecte per imposar el nou ordenament curricular LOMLOE i negar qualsevol participació real i efectiva dels docents.
• La Conselleria d’educació ens ven la moto amb falses flexibilitzacions que no deixen de ser la concreció calendaritzada que ja preveu la LOMLOE.
• Àmbits a ESO: xantatge als claustres amb les hores de lliure disposició i vulneració del principi d’especialitat.
• Implantació de la  LOMLOE, com implementar grans canvis a cost zero: mateixes ràtios, mateixa càrrega lectiva i més burocràcia per als docents.

Des d’UOB volem posar en coneixement les esmenes que hem fet al projecte de decret de currículum d’Educació Secundària Obligatòria, un decret fet, de nou, d’esquenes al professorat, i que resulta difícil d’implementar amb els recursos actuals. Trobareu totes les esmenes fetes aquí.

Per començar, hem volgut posar novament de manifest la nostra preocupació per com s’iniciarà el proper curs 2022-23, curs en el qual els nivells senars hauran d’implantar de forma obligatòria la reforma educativa proposada per la LOMLOE. A menys de quatre mesos perquè comenci el nou curs els docents seguim sense disposar de la versió definitiva dels decrets autonòmics de totes les etapes educatives que completaran el 50% definit per l’Estat central i que contenen allò que l’alumnat ha d’aprendre. La llei va ser aprovada el desembre de 2020 de manera que és del tot fonamentada la crítica que s’ha esperat a l’últim moment per fer els deures. Paradoxalment, aquesta situació va ser criticada pels que ara ho han fet, essent pitjor que quan es va desplegar l’ordenament curricular LOMCE durant el curs 2014-2015. I és que la Llei Wert, la norma educativa impulsada pel PP, almenys deixava marge per a l’ajornament, cosa que no permet la llei actual. Tot i així, hem demanat que es cerqui la forma legal d’ajornar la implantació de la nova llei un curs, i els hem recordat la necessitat de regular tots els elements integrants del procés d’ensenyament- aprenentatge al mateix temps. 

La Conselleria d’Educació de les nostres Illes és conscient del motí amb què es pot trobar en començar el curs, fet pel qual està intentant comprar-nos amb cursos de formació massius sobre la nova forma de programar, enganant-nos amb falses mesures de flexibilització (que no deixen de ser la calendarització que marca la LOMLOE), elaborant models de les famoses situacions d’aprenentatge, però per molt que intenti “vendre’ns la moto” els canvis proposats per la nova llei i els nous decrets són de tal magnitud que el sistema no té temps ni recursos suficients per portar-los endavant amb èxit. No obstant això, volem posar en valor la feina que està fent el col·lectiu docent, en vista de la torrossada, i és que la majoria s’ha posat a preparar el nou curs treballant amb esborranys i suposicions per tal de suavitzar el previsible caos. 

De nou, les presses no han evitat que des d’UOB Ensenyament presentem una sèrie d’esmenes que hem agrupat per blocs i que us descrivim, a grans trets, a continuació: 

1. Agrupació en àmbits i organització

L’èxit de l’agrupació en àmbits, prevista pels tres primers cursos d’ESO, requereix d’una dotació de recursos molt superiors a la prevista (requeriria de dos docents per grup, almenys un amb coneixements suficients de l’àrea concreta), però feta amb els recursos actuals vulnera el principi d’especialitat i es limita a estar d’acord amb el principi pedagògic postmodern segons el qual no és important que el professor domini els continguts i les competències de la matèria que ensenya, sinó que basta amb saber ensenyar. Aquest principi és irracional, perquè ignora que és impossible donar o transmetre allò que no es té. A més, discrimina els alumnes entre aquells que disposen de professorat amb coneixement suficient d’una àrea de coneixement concreta, sobretot si aquesta té caràcter instrumental, i aquells que no en disposen.

Per altra banda, no té sentit que l’organització en àmbits hagi de respectar els elements curriculars de totes les matèries que s’hi integrin. Una organització diferent requereix d’una programació diferent. També, hem volgut afegir un paràgraf sobre la necessitat que tota innovació educativa hagi de dur associada uns objectius, un pla de revisió i una possible retirada en cas que els resultats no siguin els esperats. No podem caure en l’espiral d’innovar per innovar.

Així mateix, trobem del tot discriminatori que la dotació d’hores de coordinació i recursos, en general, sigui diferent entre centres organitzats sense o amb àmbits. No acceptam el xantatge al qual Antoni Morante vol sotmetre als claustres dels IES de les Illes Balears.

Quant a l’horari escolar hem fet la petició que respongui a qüestions de caire pedagògic (i no de conciliació familiar) i que, per condicions de rendiment i mediambientals, comprengui un màxim de 160 dies lectius i que les activitats lectives no comencin abans del 20 de setembre, ni es perllonguin més enllà del 20 de juny. 

També hem presentat una esmena a l’organització del quart curs ja que condiciona la pròpia llibertat de tria i hem fet èmfasi en la necessitat que es pugui cursar una segona llengua estrangera amb independència del nombre de matriculats per no discriminar a aquells alumnes que s’escolaritzen a un centre petit, així com donar preferència, si es disposen dels espais suficients, als desdoblaments (front a la codocència) a les matèries que comptin amb més d’un docent alguna hora a la setmana. A part, hem demanat que l’optativa d’igualtat de gènere es pugui cursar a tots els cursos i que s’estableixin de programes de reforç de l’aprenentatge de les llengües estrangeres.

2. Recursos

Pel que respecta als recursos, la primera reivindicació d’UOB ha estat, com no podia ser d’altra forma, que es produexi una baixada efectiva de les ràtios, fixant en 25 el màxim d’alumnes per aula, i només augmentar fins a 27 alumnes en casos d’incorporació tardana (IT). En aquest sentit, també hem tornat a demanar que l’assignació de recursos als centres sigui dinàmica i permanentment adaptada als canvis de la realitat al llarg del curs, i no de les previsions fetes a 30 de juny o inclús abans. Així mateix, continuem demanant que la Conselleria d’Educació, independentment de qui la controli, assumeixi un compromís explícit i irrenunciable quant a la dotació de recursos cap a tots els centres educatius, sobretot, als més desfavorits.

Per altra banda, hem volgut insistir en la necessitat que l’alumnat IT que, tot i tenir coneixements de castellà, desconegui el català, participi en programes lingüístics intensius i és que només coneixent la llengua vehicular, serà capaç d’assolir altres coneixements i integrar-se plenament en la nostra societat. 

Quant a l’alumnat NEE hem demanat que les ‘etiquetes’ siguin revisades més sovint, per la qual cosa cal disposar de més professionals que revisin i actualitzin els informes psicopedagògics perquè només d’aquesta forma s’aplicaran les mesures d’atenció a la diversitat eficientment. Hem ressaltat que aquesta mesura és especialment important en el canvi d’etapa de primària a secundària. 

És també molt important, l’esmena que hem formulat quant a la necessitat que es doti al col·lectiu docent d’hores de coordinació i unes condicions mínimes per a poder elaborar unes situacions d’aprenentatge i materials curriculars de qualitat i d’acord amb el model plantejat. 

Finalment, considerem que el títol d’ESO ha de garantir l’assoliment dels objectius i les competències definides pel propi currículum i que és incompatible amb les Adaptacions Curriculars Significatives, però de cap forma amb una atenció a la diversitat de qualitat i ben dotada de recursos que permeti formar adequadament a l’alumnat amb aquestes característiques i encaminar-los cap a itineraris formatius que els permetin desenvolupar-se com a ciutadans íntegres.

3. Departaments didàctics i docents.

Un altre bloc d’esmenes en què s’ha centrat UOB és la necessitat d’alçar la veu dels departaments didàctics i els docents, a nivell particular. Cal advertir que el concepte Departament didàctic no apareix enlloc a l’esborrany del currículum. Aquest fet posa de manifest les intencions ocultes de la Direcció General de Planificació i Centres: suprimir els Departaments didàctics com a òrgans de coordinació pedagògica i acadèmica. Una mostra més del menyspreu cap al principi d’especialitat cap al qual ens conduir els “experts” en educació que treballen al servei d’Antoni Morante.

En aquest sentit hem demanat, per una banda, que amb l’objectiu que els sabers bàsics i d’altres elements curriculars estiguin pertinentment seqüenciats, agrupats i distribuïts entre els diferents cursos cal la implicació no només del docent que imparteix les classes sinó també de la resta de membres del departament didàctic per així assegurar les línies mestres de les programacions dels diferents nivells. També que correspongui als departaments, i no al centre, triar els materials curriculars que s’empraran a cada nivell, sempre respectant els criteris establerts per la Conselleria. 

Per altra banda, hem fet dues esmenes de supressió a alguns apartats de l’article 13 i 16: 

– Els centres han de promoure compromisos educatius amb les mares, pares o tutors legals dels seus alumnes, en els quals es consignin les activitats que els integrants de la comunitat educativa es comprometen a desenvolupar per facilitar el progrés educatiu dels seus alumnes. (art. 13)

– Les situacions d’aprenentatge han d’estar a disposició de la comunitat educativa del centre. (art. 16)

Davant la manca de claredat de com es concretarien aquests compromisos i quina és la seva especificitat, des d’UOB Ensenyament consideram que el PEC i la PGA són un compromís per ser. Aquests paràgrafs no aporten res nou i no fan més que carregar al professorat i fiscalitzar-lo davant les famílies. L’autoritat docent hauria de ser inqüestionable i no se li hauria d’exigir cap compromís a fi de consignar les activitats que es compromet a desenvolupar per facilitar el progrés educatiu dels seus alumnes. Aquestes qüestions ja seran evidents a les situacions d’aprenentatge, no cal més burocràcia ni fiscalització. 

També hem volgut fer constar que si les situacions d’aprenentatge ja figuren a la programació dels diferents departaments no té sentit que cada docent hagi de tenir obligatòriament una programació d’aula per escrit i per això, hem sol·licitat que aquest no sigui un instrument de fiscalització i es deixi marge de maniobra als docents per fer-ho de la forma que millor s’adapti a la seva forma de fer.   

Finalment, hem demanat la vinculació dels resultats dels procediments d’acreditació de coneixements previs realitzats pels docents per poder cursar matèries que tenen nivells superiors a l’inicial, com són les segones llengües estrangeres, recursos digitals II o cultura clàssica II. Si aquests no són vinculants es corre el risc d’haver d’organitzar dos nivells en paral·lel dins un mateix grup, a més, d’atendre les necessitats de suport educatiu individuals.

4. Currículums de les diferents matèries

Tot i que els terminis establerts ens han impedit fer una anàlisi profunda del currículum de cada matèria, hem fet una llegida a totes les matèries i hem fet des d’esmenes particulars, a algunes matèries (especialment a les llengües) a esmenes a la totalitat, en altres, com és Geografia i Història i Economia i Emprenedoria. 

Una crítica transversal és que, segons la LOMLOE, la proposta autonòmica, competència de la Conselleria d’Educació i FP, ha de completar el currículum establert per l’Estat però, almenys pel que fa a Balears, no només han fet els deures tard sinó que tampoc els han fet prou bé i és s’han limitat a traduir literalment allò que ja figurava al currículum estatal.

No ens oblidat de demanar, tampoc, que la redacció s’ajusti més a un llenguatge que eviti perpetuar els estereotips de gènere i, per suposat, seguir demanant una escola laica plenament en català. 

Ahir vam assistir a la convocatòria extraordinària de la Mesa Sectorial d’Educació per parlar de l’estat de tramitació dels Decrets de Currículum d’Infantil i Primària i que Conselleria recollís noves aportacions.

Per part de Conselleria hi van assistir el director general de Planificació, Ordenació i Centres, la directora general de Personal Docent, la directora general de Primera Infància, Innovació i Comunitat Educativa, la cap de departament de Planificació i Centres, així com dos assessors tècnics docents.

De forma general UOB va considerar i així ho va fer saber a Conselleria, que per la importància i extensió dels documents, s’haurien d’haver fet dues Meses i que la precipitació per publicar aquests Decrets per la via d’urgència fa que la Comunitat Educativa i la resta d’agents implicats no puguin fer totes les aportacions necessàries. També vam recalcar que sense una reducció de les ràtios, de les hores lectives i de la burocràcia, els mestres veuran agreujat el seu esgotament.

Pel que fa a Infantil UOB va demanar: que s’afavorís una primera aproximació a la lectura i l’escriptura i les habilitats numèriques, que es concretàs com tractar en aquesta etapa la competència de tecnologies de la informació per les conseqüències negatives que en pot ocasionar un mal ús, que s’afegís el següent objectiu: Gaudir i conèixer les manifestacions culturals de les Illes Balears i que l’escola sia a Infantil també i d’una vegada una Escola Laica.

Els tècnics van contestar que a l’esborrany és contempla l’educador/a com a model de referència pel que fa a la competència digital i lingüística recollit al Decret i que a Infantil no hi ha punt de sortida. Discrepam en aquesta segona qüestió perquè consideram que durant aquesta etapa, i en especial al segon cicle, s’ha de motivar i proporcionar eines als infants perquè puguin desenvolupar i adquirir les competències de totes les àrees, sempre tenint en compte, per suposat, el seu nivell maduratiu, capacitat, actitud, interès,…. Tenim clar que el Sr. Morante no té coratge de plantejar a Madrid un canvi de legislació per desterrar la religió de les aules, perquè respecte a la normativa ens va contestar que no podien tocar res.

A l’esborrany del Decret de Primària UOB va demanar: que no es pugui ampliar el calendari escolar (així com s’ha fet a Catalunya), una explicació de la incongruència del treball per àmbits i el treball per projectes, que no es puguin impartir àrees no lingüístiques en llengües estrangeres per la greu situació en la qual es troba la llengua catalana, que pel mateix motiu els sabers bàsics de castellà i català només s’ensenyin en català; que poguem disposar de dues hores complementàries per poder fer front a la preparació de material i a la càrrega burocràtica, que les ràtios sien de 20 alumnes per aula com a màxim, que la religió desaparegui de les aules i també que a Coneixement del Medi, dins l’apartat «Societats i territoris» es faci referència específica als sabers bàsics de les Illes Balears.

La resposta per part d’un dels tècnics va ser que respecte dels àmbits no s’obliga, sinó que és una opció que el centre pugui triar fer-ne i que si es així s’ha de treballar d’una manera determinada.

Respecte el currículum de castellà i català la Sra. Serra ens va contestar que el professional ha d’integrar els currículums de català i castellà, que cada centre ha de fer el seu Projecte Lingüístic i que Inspecció Educativa ha de vigilar els mínims. UOB li va fer saber que no entenem com en situació d’emergència lingüística ha de vigilar els mínims precisament la mateixa Inspecció Educativa a la qual fa anys que demanam una situació real del català als centres i que no fa la feina que li correspon; a partir d’aquesta intervenció el Sr. Morante es va comprometre a demanar explicacions a Inspecció Educativa. La resta de qüestions no es van aclarir.

Avui dijous 21 d’abril, i arran de la publicació el dia 20 d’abril del Reial Decret 286/2022, de 19 d’abril, pel qual es modifica l’obligatorietat de l’ús de mascaretes durant la situació de crisi sanitària ocasionada per la COVID-19, s’ha reunit la Comissió paritària de Riscos laborals amb caràcter urgent, amb la presència, entre d’altres, de la directora general de Personal docent, Rafaela Sánchez, el cap del Servei de Prevenció de Riscs laborals, Rafel Castell, i la cap del Departament de Planificació i Centres, Antònia Serra.

El Sr. Castell ha explicat que segons el RD, deixa de ser obligatori l’ús de mascareta a entorns laborals tot i que cada servei de prevenció de riscos pot determinar la seva obligatorietat en determinades circumstàncies. Ahir mateix el Ministerio va penjar un document de treball per als serveis de prevenció, document que s’enviarà als centres educatius; d’altra banda, el SPRL va emetre una nota per a la Direcció general de Planificació i Centres. També es farà arribar als centres un escrit del director general d’Ordenació, Planificació i Centres.

La Sra. Serra puntualitza que, en tot cas, encara s’ha de reunir la Comissió de Salut pública per donar instruccions més concretes pel que fa a l’entorn educatiu, i que el document específic per educació no estarà fins ben entrada la setmana que ve. Hom li donarà publicitat tot d’una que estigui disponible.

Mentre, s’han de seguir les directrius de l’esmentat RD de 19 d’abril. Pel que fa als alumnes, l’ús de la mascareta deixa de ser obligatori, excepte al transport escolar, aglomeracions o espais sense suficient ventilació. Tanmateix, qualsevol alumne pot fer-ne ús voluntari.

Pel que fa als docents, també desapareix l’obligatorietat de l’ús de la mascareta, excepte per als docents que han de fer ús de transport públic en l’exercici de les seves funcions, o determinat professorat de FP, o que treballen amb alumnat institucionalitzat.

Tot i això, es recomana fer ús responsable de la mascareta (concepte al qual es para especial esment) al personal docent vulnerable, com ara majors de 60 anys, dones embarassades, immunodeprimits, o d’altres perfils i situacions de risc.

UOB Ensenyament ha plantejat tres qüestions, i les tres han obtingut resposta:

Primer, UOB Ensenyament ha volgut confirmar sense dubtes que la no obligatorietat implica lliure discrecionalitat, és a dir, que en cap cas es podrà obligar un docent a retirar-se la mascareta si no ho vol fer, tengui o no perfil de risc. Se’ns ha respost que, en efecte, en cap cas es podrà obligar ningú a treure’s la mascareta si no vol fer-ho.

Segon, UOB Ensenyament ha demanat que s’asseguri la provisió gratuïta de mascaretes FFP2 per a tots els docents que vulguin seguir fent-ne ús, tant si tenen com si no tenen perfil de risc. La Sra. Serra ha dit que la provisió gratuïta està assegurada fins a final de curs per a la totalitat dels docents que així ho desitgin.

Finalment, UOB Ensenyament ha plantejat la qüestió del possible risc en termes de salut mental per a aquells docents que puguin experimentar ansietat en trobar-se a un hipotètic espai on ningú usi mascareta, tot i fer-ne ús ells mateixos. Se’ns ha respost que és improbable que hi hagi més episodis d’ansietat arran de la retirada de mascaretes que els que va poder haver-hi quan es reprengueren les classes presencials, amb una situació sanitària més greu, amb més dubtes, i sense vaccins. En tot cas, els docents que experimentin ansietat davant el nou context poden adreçar-se al Servei de Prevenció de Riscs laborals.

Avui, 13 d’abril de 2022, hem tingut la mesa per aprovar l’Oferta pública d’ocupació per a l’any 2022 corresponent a la taxa d’estabilitat del personal funcionari dels cossos docents no universitaris presidida per la directora general de Personal Docent. 

Aquestes mesures impliquen un procés d’estabilització de les places fins ara ocupades de manera temporal, però que tenen caràcter estructural i estan pressupostàriament dotades. En resum, es tracta d’engegar un pla per reduir el percentatge de docents interins fins a un màxim del 8% abans del 31 de desembre de 2024.

El Reial Decret 270/2022 de 12 d’abril que s’ha publicat avui al BOE estableix que als concursos-oposició especials del 23 i 24 només es convocaran places de taxa d’estabilitat. Així, les places provinents de la taxa de reposició es convocaran pel sistema normal previst al RD 276/2007.

Per què no es desglosen per especialitats les places ofertes en els processos d’estabilització? Perquè hi ha un centenar de places que, en aquests moments, no estan assignades a una especialitat concreta. Són les places d’àmbits sociolingüístic i científico-tècnic, les de cultura clàssica… en definitiva, places que corresponen a funcions però no especialitats. Aquestes places s’assignaran a les diferents especialitats en funció de: canvis a equips directius i places no cobertes a oposicions del 22, bàsicament. 
Si ara no s’ofereixen aquestes places després no se’n podrà fer convocatòria, per això s’ha optat per no especificar l’oferta i fer-la global. 

A continuació, ens han exposat les places que s’estabilitzaran:

UOB Ensenyament, en el seu torn de paraula ha demanat a Conselleria un exercici de transparència i comunicació i que informi tots els docents la manera com s’ha calculada i com es durà a terme aquesta oferta pública d’ocupació corresponent a la taxa d’estabilitat.
Inicialment, està previst que el concurs de mèrits es convoqui dins el darrer trimestre del 2022 i es resolgui dins el primer trimestre del 2023.