Categoria: Categoria contingut destacat 1

UOB Ensenyament reivindica la gratificació econòmica de sortides extraescolars, acampades i viatges d’estudi

Avui, 6 de febrer de 2024, s’ha reunit en sessió extraordinària la Mesa Sectorial d’Educació. Es va comptar amb la presència de, entre d’altres, el conseller d’Educació i Universitats, el senyor Antoni Vera; el director general de Personal Docent i Centres Concertats, el senyor Ismael Alonso; i la directora general de la Primera Infància, Atenció a la Diversitat i Millora Educativa, la senyora Neus Riera. L’ordre del dia era el següent:

  1. Proposta de modificació de la Resolució de 16 de gener de 2024 per la qual es publiquen les plantilles orgàniques i la relació de llocs de feina vacants del cos de mestres.
  2. Proposta de modificació de la Resolució de 16 de gener de 224 per la qual es publiquen les plantilles orgàniques i la relació de llocs de feina vacants dels cossos de catedràtics i de professors d’ensenyament secundari, de professors tècnics de formació professional, professors d’escoles oficials d’idiomes, de professors de música i arts escèniques, de professors d’arts plàstiques i disseny, i de mestres de taller d’arts plàstiques i disseny.
  3. Proposta d’acord pel qual es modifica l’Acord del Consell de Govern de 17 d’abril de 2015 en relació amb les despeses de personal corresponents al complement de productivitat i a les gratificacions al personal funcionari docent al servei de l’Administració de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears i dels ens que integren el sector públic instrumental de la Comunitat Autònoma de les Illes Balears inclosos en l’àmbit d’aplicació del Decret 85/1990.

El primer i segon punts de l’ordre del dia consistien en algunes modificacions en les plantilles orgàniques dels cossos de primària i secundària, respectivament.UOB Ensenyament ha demanat a l’Administració sobre aquests canvis pocs dies després d’haver publicat les relacions definitives. L’Administració ha manifestat que aquests canvis han estat provocats per tres raons:

  • L’inici del procés d’elaboració de la relació de llocs de treball té un component que no està informatitzat i, per tant, és habitual que hi hagi alguna errada o imprecisió.
  • Totes aquelles jubilacions que s’han notificat des de l’1 de gener i la redacció de l’esborrany, i d’altres d’anteriors que, per qualsevol motiu no s’haguessin inclòs a la resolució de plantilles.
  • El problema de l’homologació del títol de l’Escola de Marina Mercant. UOB Ensenyament ha demanat explicacions sobre aquestes places, que incorporen com a requisit estar en possessió del Títol professional de la Marina Mercant, d’acord amb la normativa d’aplicació: RD 269/2022, de 12 d’abril, i la nova directiva europea. Aquest nou requisit farà que alguns docents, que han estabilitzat per aquestes places, ara no compleixin els requisits i no puguin optar a una destinació definitiva. Quina serà la situació d’aquests docents? L’Administració ha manifestat que aquestes persones podran quedar en expectativa de destinació, podran optar a altres funcions de navegació que no requereixin l’homologació europea, places d’àmbit científico-tècnic, o places de suport a l’àrea de ciències.


Per altra banda, UOB Ensenyament ha mostrat la seva preocupació quant a places que s’han publicat, però que en realitat no formen part de les plantilles orgàniques, sinó que són d’equip directius, fet que farà que alguns docents, pensant que accedeixen a una plaça definitiva, es trobin a curt termini que la seva plaça s’amortitza. Igualment, s’han detectat algunes places que no apareixen a la relació de places de plantilla orgànica i que s’hi haurien d’incloure. L’Administració va prendre nota i va afirmar que revisaria aquests casos i que notificarien els resultats d’aquesta revisió.

El tercer punt de l’ordre del dia feia referència a les despeses de personal corresponent a les gratificacions del personal funcionari docent quant a serveis extraordinaris fora de l’horari habitual per a tasques relacionades amb el menjador escolar, l’elaboració i correcció de proves d’avaluació, la gestió del PAE, tasques administratives extraordinàries, etc. UOB Ensenyament ha demanat que aquests serveis extraordinaris incloguin activitats que comporten un alt grau de responsabilitat per part dels docents i que es duen a terme fora de l’horari ordinari, com ara sortides extraescolars, acampades, viatges d’estudi, entre d’altres. L’Administració va prendre nota d’aquesta petició però no es va comprometre a res.

A més, UOB Ensenyament ha volgut saber amb quin import es cobraran aquestes hores. L’Administració va contestar que, com en el cas de les hores extres que es varen haver de fer durant el procés d’estabilització, aquestes quantitats són les que estan publicades al portal de transparència.

A més, l’Administració va informar que pròximament es convocarà la Mesa sectorial per a negociar el pla de desburocratització de la tasca docent i, amb posterioritat a aquesta, se’n convocarà una altra per tractar el tema de la competència digital dels docents. Així mateix, aviat es convocarà la Mesa d’insularitat a Menorca. Finalment, el conseller va informar que a inicis del mes de març es publicarà el Pla d’Infraestructures educatives.

UOB Ensenyament continuarà lluitant pels drets sociolaborals del col·lectiu docent i no defallirà davant l’immobilisme i el tarannà conservador de la Conselleria.

No es poden substituir recursos per discursos: Increment insuficient i mal distribuït davant el Desafiament Educatiu

Circular 300/2024

L’any 2024, el pressupost d’educació a les Illes Balears ha arribat als 1.358,8 milions d’euros, marcant un increment del 7,5% respecte al 2023. Tot i que aquest augment és destacable, especialment en comparació amb els 1.066,7 milions d’euros del 2022, encara queda curt respecte a les necessitats i expectatives del sistema educatiu, així com de les recomanacions internacionals. També és, i molt, qüestionable l’assignació que se’n fa d’aquest. 

Per posar-ho en perspectiva, mentre la nostra autonomia destina 998 € per càpita a l’educació, el País Basc en destina 1.445 i Navarra, 1.349. Idò, si ho revisem, ens trobam, en termes relatius, a la 12a posició del rànquing de comunitats en inversió educativa. Així mateix, mentre que la despesa pública total a Espanya en educació respecte al PIB és del 5%, a les Illes Balears només arriba al 4,2%, quedant per sota de les recomanacions de la Comissió Europea de dedicar-hi, un mínim d’un 7%, o de la UNESCO de què sigui del 5%.

Analitzant el desglossament del pressupost es pot veure que la despesa en personal docent ha augmentat en 30,5 milions d’euros respecte al 2023. La pregunta crucial és: serviran, realment, aquests milions per millorar les condicions sociolaborals d’un col·lectiu que està de cada vegada més esgotat i desprestigiat?

L’educació inclusiva també ha vist incrementada, tot i que de manera insuficient, la seva partida, passant dels 120 milions d’euros del 2023 als 151 milions d’euros del 2024. Ara bé, hi ha una altra cara de la moneda: la partida de drets i diversitat ha minvat en més de 5 milions. 

Per altra banda, hi ha altres diferències interanuals en algunes partides que ens preocupen, i molt. 

La primera és la desaparició de la partida destinada a planificació i normalització de la llengua catalana i l’increment, paral·lel, dels “Altres serveis a l’ensenyament” en, aproximadament, 20 milions. Us sona d’alguna cosa aquesta quantitat? A nosaltres, sí, són els 20 milions, de només un trimestre, per donar serveis de segregació lingüística a l’escola. Al mateix temps, es reserven 750.000€ en concepte de “garantia de llibertat lingüística”. De veritat que aquesta ha de ser la prioritat de la nostra escola pública?

La segona qüestió que ens sorprèn és que la inversió en formació del professorat no només no augmenta, sinó que disminueix en un 0’11%, quan la formació permanent del professorat emergeix com un pilar bàsic en el desenvolupament educatiu i la construcció del procés d’ensenyament-aprenentatge. El professorat, en la seva funció central de transmetre coneixements i fomentar el desenvolupament integral dels estudiants, exigeix una preparació especialitzada (demanda històrica d’UOB Ensenyament, inclosa en l’Acord Marc 2023) i contínua. Una formació adequada capacita els educadors per comprendre les diversitats culturals, com adaptar-se als canvis i implementar mètodes d’ensenyament innovadors i inclusius. La importància de la formació del professorat rau en la seva capacitat d’influir de manera positiva en el futur de les generacions venidores i en la creació d’una societat informada, crítica i socialment responsable. No obstant això, sembla que aquesta no és la prioritat de la nostra Conselleria.

Finalment, però no menys important, és l’increment exponencial del capítol d’inspecció educativa. No ho negarem, un increment del 148,33% respecte de l’any anterior ens fa saltar les alarmes, especialment després de l’esmena als pressupostos presentada pel partit d’ultradreta VOX referent a l’augment de la plantilla d’inspectors i que resa textualment: «Reforzar la plantilla de inspectores en educación para preservar la enseñanza y la ausencia de intromisiones ideológicas».

En infraestructures, el pressupost ha passat dels 41 milions d’euros el 2023 a 47,7 milions el 2024, destinats a la construcció i millora de centres educatius. Malgrat aquest augment, cal tenir presents els increments inflacionaris que hi ha hagut en els pressupostos dels projectes ja iniciats. 

En conclusió, encara que el pressupost d’educació de les Illes Balears per a l’any 2024 representa un avanç, continua sent insuficient per assolir els nivells desitjats de qualitat educativa. La falta d’inversió i la manca d’una distribució adequada es tradueixen en problemes com la baixada del nivell educatiu, l’abandonament escolar, la segregació lingüística i socioeconòmica i l’esgotament dels treballadors, entre d’altres. Això posa en relleu la necessitat d’un major compromís per part de les autoritats per garantir una educació de qualitat a totes les Illes Balears. Ja és hora que se substitueixin els discursos per recursos.

Palma, 31 de gener de 2024

Fita històrica de UOB Ensenyament en el barem d’interins

Dimecres 24 de gener de 2024 es reuní, amb caràcter ordinari, la Mesa Sectorial d’Educació amb la presència, entre d’altres, del conseller d’Educació, Sr. Vera, el director general de la recentment implantada Direcció General de Personal Docent i Centres Concertats, Sr. Alonso, i la directora general de Planificació i Gestió Educatives, Sra. Ginart.

Els punts a destacar de l’ordre del dia eren la proposta d’instruccions per regular l’ús dels telèfons mòbils i dispositius electrònics als centres educatius de les Illes Balears i la proposta de convocatòria d’interins pel curs 2024-2025.

Quant a la proposta d’instruccions per regular l’ús dels telèfons mòbils i dispositius electrònics als centres educatius no universitaris sostinguts amb fons públics de les Illes Balears, la senyora Ginart indicà que des de Madrid ja hi ha unes directrius proposades, que són la prohibició total a primària i l’ús del mòbil de manera excepcional a secundària. Per poder desenvolupar la normativa, la nostra comunitat autònoma haurà de fer-ho via decret per incloure tant l’escola pública com la concertada. Aquest decret està en procés d’elaboració i, per tant, no hi vam votar en cap sentit.

A l’esborrany presentat per l’Administració, destacam un seguit d’aspectes:

  • Límit a l’ús del telèfon mòbil durant la jornada escolar a alumnes i docents.
  • Que sigui el centre qui incorpori aquesta regulació a les normes d’organització i funcionament.
  • Una mesura correctora: que es necessitin tres persones per retirar un dispositiu, entre elles dues de l’equip directiu.
  • Formació en seguretat i privadesa digital únicament als docents.

UOB Ensenyament considera que aquest esborrany presentat, una vegada més, és del tot insuficient i suposa un augment en la càrrega de treball del professorat, i per tot això exigeix una sèrie de mesures que va exposar a l’Administració:

  • Prohibir als alumnes l’ús dels dispositius electrònics personals durant tota la jornada escolar.
  • Que l’Administració no es basi en l’autonomia de centre per eludir la seva responsabilitat, és hora que faci una passa endavant i marqui unes directrius clares.
  • Que el docent tingui l’autoritat per poder retirar un telèfon sense necessitat que hi hagi dos membres de l’equip directiu, ja que això suposa implicar més agents, més responsabilitats i més pèrdua de temps.
  • No només formar als docents, sinó formar també tant famílies com alumnes, perquè és imprescindible que els pares siguin conscients de tot el que comporta fer un mal ús del telèfon mòbil.

Pel que fa a l’esborrany de convocatòria d’interins pel curs 2024-2025, UOB Ensenyament hi va votar a favor. De la proposta de resolució, que es va treballar a tres meses tècniques prèvies, UOB Ensenyament va aconseguir algunes fites històriques que es llisten a continuació:

Les activitats de formació permanent passen a comptar 30 punts del màxim de 75 que corresponen als quatre darrers, i a la fi no serà necessari invertir en cursos de formació pagant per arribar a la puntuació màxima.

  • Incorporació de titulacions de Formació Professional dins el barem de mèrits.
  • Inclusió d’una excepció transitòria pels 17 companys d’especialitats d’FP sense el requisit de la titulació universitària, que reconeix la seva capacitat professional i els permet acabar la seva vida laboral dins la docència. UOB reclamava des del 2017 incloure per la seva experiència aquests professors que quedaven exclosos.
  • Creació d’una comissió tècnica per avaluar les titulacions que s’afegeixen i s’eliminen de l’Annex 4. UOB Ensenyament així ho sol·licitava des dels seus inicis: s’ha de fer una revisió exhaustiva d’aquest annex.

Per acabar, hi ha reivindicacions que l’Administració no ens ha acceptat i consideram del tot necessàries per incloure en la següent convocatòria i que continuarem reclamant:

  • Mateixa puntuació de qualsevol titulació del C2 de català, independentment de l’organisme que el certifiqui (6,5 punts).
  • Puntuació al barem pels coordinadors de cicle de primària, de la mateixa manera que puntuen els caps de departament de secundària. Mateixa feina, mateix reconeixement al barem.

UOB Ensenyament posa a la vostra disposició:

En el torn obert de paraula UOB Ensenyament ha fet una reivindicació totalment necessària pels docents de la pública: que puguin sol·licitar la jubilació parcial, un greuge comparatiu amb la concertada. També ha demanat la retribució del nou permís parental de vuit setmanes, tal com mana la Directiva europea i si ja hi ha novetats respecte les Comissions de Servei Escola 4.0. L’administració ens ha contestat que la retribució del permís està pendent de normativa estatal i, respecte la segona qüestió, que a partir de la propera setmana es reuniran i ens informaran en aquest sentit.

UOB Ensenyament valora positivament les fites aconseguides en aquesta Mesa, però continuarà lluitant sense descans per la millora dels drets sociolaborals del col·lectiu docent i per la protecció de la llengua enfront del genocidi lingüístic. Ni una passa enrere!

Contra el català i la llibertat de pensament

El partit d’ultradreta VOX torna a carregar contra el català i la llibertat d’expressió dels docents. En un comunicat, el partit d’extrema dreta demana al conseller d’Educació i Universitats, Antoni Vera, que ordeni a la directora de l’IES Inca la retirada dels símbols en defensa de la llengua catalana; a més, ha denunciat que això és un “nou exemple d’adoctrinament en un centre escolar de Mallorca” segons informava la premsa. Finalment, la senyora Cañadas, diputada del partit feixista, ha considerat “inacceptables i inassumibles” aquestes manifestacions polítiques davant els alumnes.

El senyor Antoni Vera, com no podia ser d’altra manera, ha intentat nedar entre dues aigües declarant que el pla d’elecció de llengua està basat en l’autonomia de centre, la voluntarietat i el respecte a la normativa actual. Pareix que el conseller no entén —o no vol entendre— que la comunitat docent s’oposa a l’elecció de llengua maldament depengui de l’opinió dels pares, de l’autonomia de centre o de la voluntat divina.

A UOB Ensenyament li agradaria que la senyora Cañadas expliqués per què considera pernicioses les manifestacions polítiques davant alumnes però en canvi no s’oposa a què els menors puguin presenciar com s’assassina cruelment un animal davant un públic àvid de sang.

UOB Ensenyament insta al conseller Vera i a la presidenta Prohens a no deixar-se intimidar per VOX i acabar amb la persecució de la llengua i cultura pròpies de la nostra terra abandonant, d’una vegada per totes, aquest ignominiós projecte de segregació lingüística.

UOB Ensenyament manifesta tot el seu suport als docents i alumnes i els encoratja a mantenir la lluita en defensa de la llengua catalana. Així mateix, UOB Ensenyament rebutja frontalment els intents de coacció i els atacs de la ultradreta a les direccions dels centres i demana al govern de la senyora Prohens que impedeixi les ingerències supremacistes de VOX al sistema educatiu i posi fi al xantatge que aquest partit està practicant contra tota la societat balear.

Palma, 18 de gener de 2024.

La història interminable: VOX contra el català

El partit neofeixista VOX pressiona de nou el govern de Marga Prohens, i concretament la conselleria d’Educació i Universitats, dirigida pel conseller Antoni Vera, amb una nova proposta que ataca directament la minoritària i minoritzada llengua catalana, pròpia de les Illes Balears. En aquesta ocasió, VOX vol que totes les comunicacions dels centres educatius siguin bilingües.

La persecució i genocidi del català i, de retruc, el control de la Conselleria d’Educació i Universitats, s’han convertit en les obsessions malaltisses del partit d’ultradreta que no té cap altra proposta ni programa ideològic més enllà de l’odi a allò que és diferent.

UOB Ensenyament considera absolutament lamentables les afirmacions que recull la proposta que el partit nazi ha presentat al parlament, entre les quals s’hi troben, segons recollia ahir la premsa, les següents acusacions: «Muchas de ellas no lo hacen [sol·licitar les comunicacions del centre en castellà] por miedo a represalias contra sus hijos» o «se ha venido prevaleciendo e imponiendo la obligación del uso de una de las lenguas [el català] sobre la otra [el castellà], en contra de toda legalidad».

UOB Ensenyament es demana com és possible que després d’anys de suposada imposició del català i de persecució del castellà a les Balears només el 59,5% dels balears parlin correctament el català (enfront del 94,1% que parla bé el castellà), segons publicava l’INE fa poc més d’un any. Per altra banda, UOB Ensenyament no entén a quina legalitat fa referència VOX per afirmar que es discrimina el castellà. Al Decret de mínims? A la Llei de normalització lingüística? A les lleis de la termodinàmica? 

No deu ser que la persecució del castellà a les Balears és una dèria mòrbida d’un partit que no té altra raó de ser que la de fer mal al català?

UOB Ensenyament insta al govern de la senyora Prohens a defensar el català, la llengua pròpia de les Balears, la llengua dels nostres padrins i padrines. Així mateix, UOB Ensenyament demana als docents i a tota la comunitat educativa que defensi el català, una llengua que té el perill de desaparèixer en pocs anys si ningú hi posa remei.

Palma, 16 de gener de 2024

Nova manifestació del desgavell de la Conselleria d’Educació i Universitats de les Illes Balears

COMUNICAT DE PREMSA

La gestió de la Conselleria d’Educació i Universitats, sota la direcció del senyor Vera, ha mostrat una alarmant manca de compromís amb la imperiosa necessitat de promoure una escola pública, laica, de qualitat i en català a les Illes Balears. Després d’encendre les flames del conflicte lingüístic i fomentar una «escolarització lliure», ara sembla afegir més combustible a la segregació amb la incomprensible elevació de la gestió de l’escola concertada al rang de direcció general. Aquesta decisió, presa sense tenir en compte altres prioritats essencials del sistema educatiu de les Illes Balears, és una clara mostra d’una falta de visió integral i un desencert en la planificació estratègica.

La reestructuració precipitada de la Conselleria d’Educació i Universitats, amb l’afegiment d’una nova Secretaria Autonòmica de Desenvolupament Educatiu i la creació de nous càrrecs, així com l’increment associat de despesa, va en contra dels principis defensats per UOB Ensenyament. La millora de la qualitat de l’educació no es pot assolir mitjançant reestructuracions internes sense fonament que només provoquen desgavell, sinó mitjançant inversions concretes en infraestructures, en la dotació de plantilla, en la millora de les condicions laborals dels docents. Aquests, entre d’altres, són els veritables pilars que sustenten una educació de qualitat.

UOB Ensenyament reafirma el seu compromís i lluita incansable per un model d’escola universal, rebutjant les diferències actuals entre la pública i la concertada. Com a comunitat docent, no permetrem que els nostres dirigents contribueixin a l’ampliació d’aquesta bretxa ja existent. És imperatiu que les decisions es prenguin amb una visió més ampla, que es prioritzin les necessitats reals del sistema educatiu i no es perpetuïn les divisions que comprometen el futur de l’educació a les Illes Balears.

Palma, 10 de gener de 2024

20 MILIONS D’EUROS TIRATS ALS FEMS

El conseller Vera, de mà de la presidenta Prohens i els seus socis d’extrema dreta, han cremat 20 milions d’euros dels contribuents que es veu que sobraven un cop solucionats tots els problemes de l’Educació pública a les Illes Balears per engegar un sistema d’apartheid lingüístic que només pot funcionar dins el cap d’algú que està obsessionat per fer desaparèixer el català.

L’aposta per una educació gratuïta, de qualitat i laica exigeix invertir en allò que realment necessiten els centres i els i les docents: la reducció de ràtios, l’augment de plantilla, la construcció d’infraestructures, les millores de les condicions sociolaborals dels docents, la protecció del català… Tot això que per al govern actual són nimietats per a UOB Ensenyament són coses importants. 

I per si no ho recorden, la segregació lingüística, tot i que jurídicament no és viable, atempta contra el principi més gran de la nostra escola, la inclusió. Malament comencem si el nou govern pretén enderrocar els pilars de l’educació a les Illes i desviar fons de l’educació pública cap a escoles privades (concertades) que seran les que, a priori, combregaran amb aquest “pla pilot”.

Instam al Govern, a la Sra. Marga Prohens, a fer una seriosa reflexió al voltant de si destinar 20 milions d’euros en només un trimestre escolar (80 milions per tot el curs escolar) és una bona inversió en l’educació dels nostres fills i filles, si segregar en lloc d’incloure suposa un avantatge per als joves i, si cremar tants milions d’euros és lògic quan les necessitats de l’educació en són altres, i ben nombroses.

No vengueu la nostra identitat, la nostra llengua, per trenta monedes de plata!

Palma, 19 de desembre de 2023

INSPECCIÓ EDUCATIVA: LA NOVA POLICIA DEL PENSAMENT

UOB Ensenyament considera absolutament intolerable l’esmena als pressupostos de la comunitat presentada pel partit d’ultradreta VOX referent a l’augment de la plantilla d’inspectors i que resa textualment: «Reforzar la plantilla de inspectores en educación para preservar la enseñanza y la ausencia de intromisiones ideológicas».

UOB Ensenyament entén que la tasca d’Inspecció Educativa és vetllar pel compliment de la llei i no ser una GESTAPO de marca blanca que fiscalitzi la tasca dels docents i, encara molt menys, estigui pendent de la seva ideologia particular.

Convertir la Conselleria en una espècie de Gran Germà orwel·lià no ajuda en res a millorar un sistema educatiu que ja té molts de problemes sense solucionar, i és un retrocés més en les condicions sociolaborals dels docents, condicions que cada vegada estan més malmeses. Si ja és greu que l’Administració no faci res per ajudar als docents en la seva tasca diària, encara ho és més que n’intenti controlar el seu pensament.

Així mateix, UOB Ensenyament considera alarmant que el mateix departament d’Inspecció Educativa no s’hagi manifestat en aquest sentit.

Per tot això, UOB Ensenyament insta al govern a no deixar-se controlar per l’extrema dreta i no convertir la Conselleria d’Educació en una delegació de VOX des d’on aquest partit pugui continuar la seva tasca de persecució del català i de la dissidència política com a primeres passes de la solució final que ha dissenyat per exterminar l’educació pública, universal, de qualitat, i en català, i la llibertat de càtedra de les i els seus docents.

Palma, 18 de desembre de 2023

Preocupació i desacord amb la recent postal de Nadal de la Conselleria d’Educació

Des d’UOB Ensenyament, compromesos amb l’escola laica i la diversitat cultural, volem expressar la profunda preocupació i desacord amb la recent postal de Nadal enviada als docents per part de l’actual Conselleria d’Educació i Universitats, liderada pel Partit Popular.

La imatge central de la postal, que representa la nativitat, posa de manifest una de les preocupacions primordials d’aquesta força sindical: la imperiosa necessitat de mantenir la neutralitat religiosa dins les institucions educatives. En una societat diversa i plural és essencial que les autoritats governamentals respectin i representin la diversitat de creences i valors presents en la comunitat educativa.

La inclusió de símbols religiosos en un missatge oficial pot ser interpretada com un recolzament institucional a una única doctrina religiosa, excloent aquells que practiquen altres creences o que no professen cap fe en particular.

UOB Ensenyament defensa un entorn educatiu inclusiu i respectuós que fomenti la tolerància i s’eviti qualsevol forma de discriminació per motius religiosos. Demanam a la Conselleria d’Educació de les Illes Balears que elimini les imatges religioses en futures comunicacions oficials, de manera que tot membre de la comunitat educativa se senti respectat i representat.

Carta dels docents als Reis d’Orient

Circulars

30 de novembre de 2023

Circular 297/2023

En un context en què el cost de la vida a les Illes Balears ha registrat un augment mitjà aproximat del 17% i un espectacular increment del 45% en els preus de l’habitatge en els últims cinc anys, és imperatiu abordar una qüestió urgent que afecta directament els docents de les Illes Balears: la manca d’adequació del complement de residència a la realitat econòmica de les Illes. 

El complement de residència, definit amb una quantia específica per a cada illa té, suposadament, com a objectiu compensar econòmicament als docents pel nivell de vida més alt de la comunitat i així contribuir a equiparar el poder adquisitiu, incentivant als professionals a treballar a les zones amb preus més elevats. No obstant això, l’exponencial increment del cost de la vida, iniciat a les Pitiüses, però que s’ha anat expandint a la resta d’illes, només s’ha vist reflectit en una modesta actualització del citat complement en un 8% pel mateix període. 

La crisi de l’habitatge és un factor clau en aquesta problemàtica, especialment a Eivissa i Formentera. Molts docents s’estan veient obligats a buscar alternatives en altres comunitats o fins i tot en el sector privat, que sovint ofereix condicions més atractives i una remuneració substancialment superior, especialment a determinades especialitats. Les mesures per abordar aquesta qüestió que estan oferint les nostres administracions, malauradament, estan sent molt minses i són simplement pegats a un problema major.

Les conseqüències d’aquest desfasament són evidents pel que fa al poder adquisitiu dels docents, però no es limiten només a aquestes, l’impacte educatiu és alarmant. Les dades indiquen que cada cop més especialitats es queden sense docents disponibles a les llistes d’interins, el que suposa una amenaça immediata per als estudiants, que veuen com no es cobreixen determinades places, afectant negativament el seu procés d’aprenentatge.

Per abordar aquest repte, és urgent que les autoritats educatives treballin conjuntament amb altres administracions  per trobar solucions a aquest problema i revisin de manera exhaustiva i urgent el complement de residència de Mallorca, Menorca i Pitiüses. Un augment significatiu, alineat amb l’escalada del cost de la vida, no només seria un reconeixement just del valor dels educadors, sinó que també contribuiria a mantenir un col·lectiu laboral docent estable i compromès amb la tasca educativa. Les Illes Balears no poden permetre’s el luxe de veure com més docents es veuen obligats a prendre decisions difícils basades en pressions econòmiques. Un complement de residència just i actualitzat és una inversió no només en el benestar dels docents, sinó també en la qualitat de l’educació que es brinda als joves que seran els professionals del futur.