Com a integrant de la Plataforma ‘La pública no es toca’ UOB Ensenyament va assistir ahir a la concentració convocada a la plaça París de Palma.
El compromís de UOB Ensenyament amb la defensa de l’educació pública és ferm i inalterable. UOB Ensenyament denuncia que la present administració està executant un procés encobert de privatització del sistema educatiu mitjançant el desviament de recursos cap al sistema concertat en detriment del públic, cada dia més abandonat. UOB Ensenyament s’oposa al tancament de línies d’escola pública en favor de la concertada, i denuncia que la Conselleria d’Educació i Universitats manté l’escola pública dins la precarietat per crear un buit que aprofita el sistema concertat-privat per fer negoci amb l’educació dels infants.
Després de la publicació en el BOIB de la resolució del director general de Personal Docent i Centres Concertats que aprova la llista d’aspirants seleccionats tindràs 10 dies hàbils per presentar, l’anvers i revers de:
Títol al·legat com a requisit per a l’ingrés al cos docent pel qual participa en el procediment selectiu.
Títol de formació pedagògica i didàctica
Certificat que acrediti el domini de la llengua catalana
Document acreditatiu de la identitat i de la nacionalitat
Certificat mèdic oficial acreditatiu de no patir cap malaltia ni estar afectat per limitació física ni psíquica incompatible amb l’exercici de les funcions corresponents al cos i l’especialitat per als quals s’ha estat seleccionat.
Declaració jurada, o promesa, de no haver estat separat mitjançant expedient disciplinari del servei de cap Administració pública, ni de trobar-se inhabilitat per a l’exercici de les funcions públiques.
Els aspirants amb discapacitat han de presentar fotocòpia del dictamen establert en la base 2.2.3.3, excepte que l’hagin presentat dins el termini de presentació de sol·licituds o hagin autoritzat l’Administració per sol·licitar-lo.
Certificació negativa del Registre central de delinqüents sexuals. Els aspirants de nacionalitat espanyola que s’hagin oposat a la consulta d’aquestes dades i les del Document Nacional d’Identitat han de presentar aquesta certificació en el cas de ser inclosos en la llista definitiva d’aspirants que han superat el procés selectiu.
Sol·licitud d’ajornament de la fase de pràctiques, si s’escau.
Declaració jurada de no trobar-se en cap de les causes d’incompatibilitat
IMPORTANT: s’ha de presentar tota la documentació malgrat que la tinguis reconeguda/allotjada al portal del personal. La raó principal és que tota la documentació es remet a Madrid perquè des d’allà és d’on t’anomenen funcionari/ària de carrera.
Per tal de contrastar i ampliar aquesta informació sintètica, et recomanam llegir atentament la base 9.2 de l’Annex 1 de la resolució de la convocatòria d’oposicions ordinàries.
Registre: telemàtic
Tota la documentació emesa en llengua diferent del castellà o català ha de venir acompanyada de la corresponent traducció oficial en una de les dues llengües oficials de les Illes Balears, realitzada per un traductor jurat.
Excepcionalment, quan la rellevància del document en el procediment ho exigeixi o existeixin dubtes derivats de la qualitat de la còpia aportada, es pot requerir a la persona interessada perquè, en un termini de 10 dies hàbils, aporti o exhibeixi la documentació original.
Segons informava el mitjà local Manacor Noticias (ho podeu llegir aquí), el partit feixista VOX presentarà una moció a l’Ajuntament de Manacor per demanar explicacions sobre una sortida organitzada per l’IES Mossèn Alcover a zones vinculades a la repressió exercida pels feixistes després del desembarcament del capità Bayo i que formen part d’una ruta dissenyada pels Serveis Educatius de l’Ajuntament.
Mentre VOX pugna per instaurar el PIN Parental i convertir el departament d’Inspecció Educativa en una policia del pensament matussera i perd el temps amb beneitures com ara penjar una bandera a les portes de tots els centres educatius, es permet el luxe d’acusar els altres d’organitzar una activitat “sectaria y totalmente parcial, impulsada desde el propio Ayuntamiento con el único objetivo de inculcar una visión manipulada de nuestra historia a los más jóvenes”.
En un exercici de cinisme difícilment superable, VOX parla de “cruzada de liberación” per fer referència a un cop d’estat militar o del primer d’abril com a ‘Día de la Victoria’ alhora que afirma que les activitats promogudes pel consistori de Manacor vulneren la neutralitat ideològica que ha de regir l’educació pública. L’acudit s’explica sol.
UOBEnsenyamentdenuncia que el partit reaccionari VOX, una vegada més, posa en dubte la professionalitat dels docents de les Illes Balears, que són els que saben de la seva matèria i insta la Conselleria d’Educació i Universitats a defensar els seus treballadors davant els atacs indiscriminats del feixisme. UOBEnsenyament espera que el conseller, senyor Antoni Vera Alemany, sigui més ràpid en aquesta ocasió, atesa la inacció flagrant quan VOX va afirmar que, si no fos per aquest, els integrants de l’Assemblea de Docents estarien expedientats i al carrer.
El compromís de UOBEnsenyament contra el feixisme és ferri i, parafrasejant el cèlebre discurs de Churchill, lluitarem a les escoles, lluitarem a les institucions, lluitarem als carrers. No ens rendirem.
UOB Ensenyament denuncia per enèsima vegada la campanya encoberta que està desenvolupant la Conselleria d’Educació i Universitats per incentivar la privatització del sistema educatiu. En aquesta ocasió, des de l’administració educativa s’està vetant el dret de les persones a accedir en condicions d’igualtat als centres educatius públics. El principi de ‘llibertat d’elecció de centre’ que pregona la Conselleria als quatre vents es veu que només aplica en segons quins casos que, d’una manera o altra —oh, sorpresa!— sempre acaben afavorint el sistema privat-concertat.
El passat 20 de maig, un cop finalitzat el període de presentació de sol·licituds per a l’admissió a 4t d’infantil, el resultat va ser que al CEIP Castell de Santa Àgueda (Ferreries) havien quedat 11 famílies sense poder optar a l’única escola pública i laica del poble. A partir d’aquí, les famílies van sol·licitar, com el curs anterior, si es podia obrir un grup més per donar cabuda als infants que havien quedat fora. El centre mostrà, en tot moment, la seva predisposició per fer-ho possible, així com ja s’havia materialitzat en altres ocasions i, en aquest sentit, ho demanà a la Delegació Territorial d’Educació i a la Conselleria d’Educació, rebent una resposta negativa.
Per altra banda, al CEIP Margalida Florit de Ciutadella també perden un grup de quart d’infantil. En aquest cas, la Conselleria s’escuda en l’aplicació de la resolució de quota, que estableix: En casos excepcionals, amb l’acord dels centres, es podran mantenir grups no desdoblats d’educació infantil, la matrícula total dels quals sigui de fins a 25 alumnes, amb dotació addicional de professorat per garantir que la ràtio alumnes/tutor d’infantil sigui igual o menor que 20, perdent una línia d’ensenyament públic. Pareix a ser, però, que la Conselleria ha decidit ignorar la part on posa “amb l’acord dels centres”.
El conseller Vera ja va avisar fa uns mesos: “No construirem places públiques allà on n’hi hagi de concertades” Gràcies a la seva pèssima i interessada gestió, cada dia hi ha més places concertades i, per tant, les públiques deixen de ser necessàries — sempre segons el seu criteri—. Així mateix, al conseller Vera li preocupa molt que les famílies d’aquestes illes puguin elegir la llengua de l’escola dels seus fills (i dilapida una quantitat ingent de recursos a aquesta finalitat, com ha denunciatUOB Ensenyament), però no li preocupa que les famílies hagin de dur els seus infants a escoles catòliques perquè no tenen cap altra opció. En definitiva, a la Conselleria no li preocupen els drets de les famílies ni dels infants a una educació pública i digna, només li preocupa afavorir el negoci de l’escola concertada i mantenir contents els seus socis de VOX.
UOB Ensenyament no entén de cap de les maneres la contundent negativa de l’Administració envers la demanda de les famílies afectades, recolzada en tot moment pel CEIP Castell de Santa Àgueda. La proposta, que no requereix cap mena de recurs addicional quant a docents ni a infraestructures, no hauria de suposar inconvenient a la Conselleria d’Educació si no fos que darrere tot això s’hi amaguen altres interessos.
Per tot l’anterior, UOB Ensenyament vol mostrar el seu suport a les famílies afectades i requereix a l’Administració que es responsabilitzi d’una oferta pública a la qual pugui accedir tota la població i que deixi de banda el constant afavoriment a la concertada en detriment de l’escola pública. La Conselleria d’Educació no té cap excusa: no estam davant una qüestió de recursos, sinó de justícia i d’igualtat social.
En un món com l’actual, sobresaturat d’informació i on estam acostumats a veure’n de tot color, pareix difícil que alguna cosa ens pugui sorprendre. Però el director d’IB3 Televisió, el “senyor” Josep Codony, ho ha aconseguit.
El Codi Internacional d’Ètica Periodística (UNESCO) —segurament el senyor Codony n’hagi sentit a parlar alguna vegada—, en el seu punt tercer, estableix el següent: En el periodisme, la informació es comprèn com un bé social, i no com un simple producte. Doncs bé, davant la delirant proposta de VOX de fer un documental sobre la repressió republicana —recordem que estam parlant d’un partit que defineix el cop d’estat del 36 com a “cruzada de liberación” o l’1 d’abril com a “Día de la Victoria”— el “senyor” Codony no ha tingut altra ocurrència que contestar que “tot el que siguin diners és benvingut”.
El “senyor” Josep Codony, lluny de comportar-se amb la professionalitat deguda i que seria desitjable d’un director de televisió autonòmica, actua com un mesquí mercenari i ven la programació de la televisió pública d’aquestes illes al millor postor. Parlam concretament dels 250.000 euros que, segons la premsa, el govern de la senyora Prohens destinarà a la creació d’aquest documental i que, a judici del mateix Codony, podrien ser “dos milions”.
UOB Ensenyament exigeix la dimissió del director d’IB3 Televisió per aquestes repugnants declaracions i per la seva manifesta manca de rigor periodístic i professionalitat.
La submissió del govern de la senyora Margalida Prohens al feixisme és absoluta. Després del pacte de la vergonya per aprovar els pressupostos de la comunitat autònoma, ara VOX aconsegueix a través d’una esmena destinar 21 milions d’euros—sí, ho han llegit bé: 21 milions d’euros— al desenvolupament del Pla de Segregació Lingüística.
El Partit Popular, a mercè dels designis de l’extrema dreta, fa seva la ideologia de Daniel Malan amb un projecte que té el rebuig de gairebé la totalitat de la comunitat educativa —no d’una part del catolicisme més reaccionari, condemnat a patir una delectació morosa per nodrir amb diners públics les seves empreses privades— i que, a més de segregar els infants per motius de llengua, fereix de mort el català. Per si tot això fos poc, el preu d’aquest deliri és exorbitant. En una comunitat on la crisi d’habitatge és manifesta, i on hi ha més joves en risc de pobresa que emancipats (ho podeu llegir aquí) el govern no té altre idea que tirar 21 milions als fems per intentar ressuscitar el cadàver fètid del Pla de Segregació i mig milió més —ni el rei Mides trobava tants de diners— per fer proves dentals a menors migrants.
Però el cinisme i el desvergonyiment del Govern no acaba aquí. Mentre, per una banda, tuden milions i milions d’euros dels contribuents, es permeten el luxe de renunciar a fons europeus ja concedits per construir noves escoles de titularitat pública (ho podeu llegir aquí), en un episodi més de privatització dels serveis públics per afavorir les empreses privades.
Tony Judt ja ho avisava fa quinze anys en les primeres línies del seu llibre El món no se’n surt: “Hi ha alguna cosa profundament errònia en la forma en què vivim avui en dia”. El desmantellament dels serveis públics i la desregulació de l’economia és un càncer que està aniquilant l’estat del benestar i està condemnant als més pobres a la vulnerabilitat i la misèria. A les Illes Balears, les paranoies de VOX i la golafreria econòmica del Partit Popular estan minant les institucions democràtiques i els serveis públics de les Illes Balears i, de retruc, estan assassinant la llengua d’aquesta terra.
UOB Ensenyament encoratja la societat a defensar els serveis públics i a rebutjar les polítiques antisocials del govern. Així mateix, encoratja docents, alumnes i famílies a sabotejar, per qualsevol mitjà possible, el Pla de Segregació Lingüística.
Ahir, dilluns dia 16 de juny de 2025, es va reunir la Mesa Sectorial d’Educació en sessió ordinària. Per part de l’Administració hi varen assistir, entre d’altres, el conseller d’Educació i Universitats, Sr. Antoni Vera; el director general de Personal Docent i Centres Concertats, Sr. Ismael Alonso Sánchez; el cap de departament de Personal Docent, Sr. Albert J. Flores Clemente; o la cap de departament de Planificació i Centres, Sra. Antònia Serra.
L’ordre del dia de la reunió era el següent:
Informació Acord Pressuposts.
Com ha estat habitual d’ençà que la Conselleria d’Educació i Universitats va iniciar els seus atacs contra la llengua catalana amb l’aprovació de l’infame Pla de Segregació Lingüística, les explicacions del conseller Antoni Vera varen ser insatisfactòries i delirants. S’escudà en què el sistema educatiu no ha de salvar tot sol la llengua catalana, que és un problema que transcendeix l’àmbit educatiu i que s’han de fer passes des de tots els fronts.
UOB Ensenyament li va replicar que estava bé que el conseller fos conscient que el català està en retrocés a tots els àmbits, però que no entenia com minvar-ne la presència al sistema educatiu pot ajudar en res a millorar la seva situació. Amb tot, el conseller va sentenciar que les Illes Balears necessitaven aprovar els pressupostos, i amb això va enterrar el mort.
UOB Ensenyament també li va retreure al conseller el fet que l’acord suposés la derogació de la llei de memòria democràtica, llei que té per objectiu retre el degut homenatge a les víctimes de la guerra civil i la repressió, a aquelles persones que defensaren —sovint amb la vida— els drets i les llibertats civils i democràtiques de les persones. El conseller ni tan sols es va molestar en respondre a aquest retret.
La proposta de la Conselleria consisteix a reduir la jornada setmanal en dues hores i mitja, passant de trenta-set hores i mitja a trenta-cinc. D’aquestes dues hores i mitja imputaran una i mitja —és a dir, un 60 % de la reducció— sobre les set hores i mitja de preparació d’activitats, correcció d’exàmens, etc. que no han de ser necessàriament presencials, passant a sis. UOB Ensenyament ha apuntat dues coses: aplicar una reducció del 60 % de les dues hores i mitja en un 20 % de la jornada és un insult a la intel·ligència de tot el col·lectiu; sobretot tenint en compte que aquestes set hores i mitja són del tot insuficients. En termes relatius, la reducció hauria de ser de mitja hora —i les dues restants de les de permanència al centre—. Si en comptes de mitja hora, se’n redueix una i mitja, l’Administració se n’aprofitarà —encara més— de la responsabilitat i professionalitat del col·lectiu, que fa les hores a casa que faci falta.
En resum, per realitzar una reducció equilibrada en termes relatius, UOB Ensenyament exigeix que es redueixin dues hores de permanència al centre —una d’elles necessàriament de docència directa— i mitja hora de les tasques que es poden fer no necessàriament al centre (hores de preparació de classes, correccions, etc.).
Davant les enèrgiques queixes i la forta pressió exercida per UOB Ensenyament, el conseller s’ha compromès a títol personal a no tancar aquest punt 26 del segon Acord Marc i a tornar-lo a negociar el curs que ve, com a tard, el mes de febrer, i de cara que apliqui el curs 26-27, abans de tancar la quota de l’esmentat curs, obrint així la possibilitat a dur a terme una reducció efectiva de la càrrega lectiva que suporten els docents.
A la ronda de votacions, s’han aprovat aquestes modificacions per unanimitat amb l’abstenció d’UOB Ensenyament. Tot i la seva intenció inicial de votar en contra, UOB Ensenyament ha decidit abstenir-se a causa del fet que la Conselleria s’ha compromès a estudiar les propostes d’UOB Ensenyament de cara a la revisió que es farà el curs vinent.
UOB Ensenyament romadnrà vigilant i farà tota la pressió que sigui capaç per garantir que el retorn a les 35 hores, a partir del curs 2026-27, no sigui una quimera.
A causa de les aportacions que varen fer els sindicats i de la manca de preparació prèvia de l’esborrany per part de la Conselleria d’Educació i Universitats, el conseller demanà la participació en la reunió del director general d’Universitats, el senyor Sebastià Massanet i del Cap del Servei de Formació Permanent del Professorat, Sr. Rafel Maura. Finalment, el conseller proposà que els sindicats enviessin les propostes per correu al DG d’Universitats. Es tornarà a reunir la comissió tècnica i, posteriorment, es tornarà a convocar la MSE. Cal destacar que és la segona vegada que es posposa la negociació d’aquest “mig punt” 15 de l’Acord marc, tenint en compte que les llicències retribuïdes semblen haver-se perdut pel camí.
L’administració ha explicat que s’ha modificat aquesta convocatòria per poder fer un altre procés de selecció, atès que el primer havia quedat desert. El problema rau en el fet que per cobrir aquestes places es requereix un treballador especialitzat i amb uns coneixements previs, i volen facilitar que algú amb aquestes característiques pugui sol·licitar la plaça abans que treure-la al procés d’adjudicacions.
En aquest punt, UOB Ensenyament va demanar que els sindicats poguessin enviar un representant a la Comissió de Valoració, així com està establert per a altra comissions, és a dir, un representant amb veu però sense vot. L’Administració hi va venir a bé i ho inclouran en la resolució.
Per altra banda, va demanar a veure què passaria si aquestes places quedaven desertes, si s’obriria un nou termini de sol·licituds o anirien a les adjudicacions. Així com el cas dels camps d’aprenentatge, s’obrirà un nou termini.
Les preguntes de UOB Ensenyament varen ser les mateixes que per al punt anterior, i les respostes de la Conselleria també. Per altra banda, l’Administració va explicar que aquestes places s’oferien a mitja jornada perquè la càrrega de feina no era suficient com per oferir-les a jornada completa.
En aquest punt s’han negociat les instruccions d’organització i funcionament dels Graus D, en els nivells de Grau Bàsic, Grau Mitjà i Grau Superior, i dels Graus E, cursos d’especialització, de Formació Professional a les Illes Balears per al curs escolar 2025-2026.
Hi ha hagut poques novetats respecte de les instruccions que regulaven el curs 24-25.
UOB Ensenyament va apuntar les següents qüestions:
Mòduls professionals susceptibles de ser impartits en llengua estrangera Aquests mòduls han de ser impartits pel professorat que tingui atribució docent en els mateixos cicles i, a més, posseeixi el nivell B2 del Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües com a mínim. Per a la preparació d’aquests mòduls, el professorat titular disposa d’una hora lectiva setmanal, així com de les hores complementàries que estableixi el centre, d’acord amb la seva organització interna. UOB Ensenyament va apuntar que, per un docent amb un nivell B2, una hora lectiva setmanal per a la preparació d’activitats de la resta d’hores setmanals per l’esmentat mòdul, és del tot insuficient. La Conselleria hi va estar d’acord, però no ho canviaran de cara al curs 25-26. Ho tindran en compte en el futur.
Mòduls optatius
Segona llengua estrangera L’Institut d’Ensenyament a Distància de les Illes Balears (IEDIB) ha de posar a disposició de l’alumnat mòduls optatius transversals, entre els quals s’inclouen Català Professional Bàsic, Català Professional Intermedi i Segona Llengua Estrangera (alemany), que seran de lliure elecció per a qualsevol estudiant matriculat en un cicle formatiu de grau mitjà o superior a les Illes Balears. En el cas de la segona llengua estrangera s’ha fixat que sigui la d’alemany. UOB Ensenyament va demanar quins criteris s’han seguit per determinar que la segona llengua estrangera sigui la d’alemany. A llocs com a Menorca, el francès té més demanda. L’administració va explicar que ha estat la Conselleria qui ha establert que la segona llengua estrangera sigui l’alemany a causa del fet que no es poden oferir dues opcions i l’alemany té més demanda que el francès o altres llengües.
Català Professional Bàsic El mòdul optatiu de Català Professional Bàsic està reservat per a l’alumnat que no hagi cursat l’ESO a les Illes Balears ni en una altra comunitat autònoma amb llengua cooficial català o valencià. UOB Ensenyament va demanar que en aquest mòdul hi tingui prioritat l’alumnat que s’especifica, però no únicament aquest. Existeix la possibilitat que hagi pocs alumnes en aquesta situació. Si passa això, hi ha la possibilitat que el mòdul no s’ofereixi. La Conselleria va explicar que aquesta mesura ve motivada per evitar la picaresca que l’alumnat sol·liciti cursar el mòdul de Català Professional Bàsic per, en la pràctica, cursar un mòdul menys —a causa de la seva poca dificultat—. UOB Ensenyament va demanar que l’alumnat que hagi titulat sense haver aprovat l’assignatura de català, o alumnat amb dificultats manifestes en competència lingüística en llengua catalana -amb informe preceptiu del seu centre d’origen-, com per exemple alumnat que hagi fet PALIC, etc. també pugui cursar el mòdul de Català Professional Bàsic. L’Administració estudiarà la proposta de UOB Ensenyament.
En aquest punt es varen negociar alguns aspectes que no venen recollits a la normativa general quant a la modalitat virtual de determinats cicles formatius de formació professional.
Activitats en règim presencial
Hi ha mòduls professionals amb activitats presencials al centre educatiu que s’han de fer de forma obligatòria per obtenir-ne l’avaluació del mòdul igual o superior a 5. El nombre d’hores d’activitats presencials que hi consta és, com a màxim, el 25% de les hores totals assignades al mòdul d’acord amb el currículum vigent del cicle formatiu al qual pertany. També hi ha mòduls que tenen activitats d’aprenentatge obligatòries en anglès. Aquesta informació ha de formar part de les concrecions curriculars de les programacions dels mòduls professionals del grau i ha d’estar a l’abast de les persones interessades. També es pot consultar a la pàgina web dels centres educatius. UOB Ensenyament va apuntar que, tenint en compte que els grups poden ser de 60 alumnes, les ràtios per activitats presencials podrien ser massa elevades. Va demanar a l’Administració si està previst desdoblar grups i, en tal cas, amb quins criteris. La Conselleria va dir que aquestes qüestions organitzatives són de l’àmbit de l’autonomia de centre, atès que cada centre té les seves casuístiques concretes que determinen com tractar aquesta qüestió, com ara la capacitat dels tallers on es realitzen les pràctiques presencials, etc.
Requisit de competència digital
El professorat de modalitat virtual ha de tenir, preferentment, formació relacionada amb aquests tipus d’ensenyaments i amb l’ús d’entorns virtuals. El professorat d’una mateixa especialitat que compti amb aquesta formació té preferència a l’hora de triar mòduls que s’imparteixin virtualment, assignats al departament al qual pertanyen. En aquest sentit, UOB Ensenyament va apuntar que la formació permanent per l’ensenyament virtual (cursos IEDIB, etc.) està adreçada, exclusivament, a funcionariat de carrera. UOB Ensenyament va demanar que el funcionariat interí també pugui realitzar aquestes formacions, atès que, per exemple, les places IEDIB són de quota, i no de plantilla. La Conselleria va informar que al professorat que accedeixi a places IEDIB no se li exigirà haver realitzat aquest curs, i que hi accedirà per puntuació. En cap cas seran places amb perfilació.
Horaris A aquesta resolució hi ha molts aspectes que fan referència als horaris lectius, de coordinacions, etc. que afecta al professorat de FP. UOB Ensenyament demana que s’incloguin a les Instruccions generals per a l’elaboració d’horaris. L’Administració va reconèixer que UOB Ensenyament tenia raó i va afirmar que mirarien de fer una modificació de la resolució pertinent perquè reculli tots aquests aspectes.
Torn obert de paraules.
Pujada salarial del 0,5%: D’acord amb informacions publicades a premsa, s’ha aprovat en l’àmbit estatal l’increment del 0,5 % que hi quedava pendent. UOB Ensenyament va demanar a veure si aquest increment es farà efectiu a la nòmina d’aquest mes o ja serà a la de juliol.
L’Administració va respondre no tenir ni idea sobre aquesta qüestió. Quan els hi arribi la informació des del govern central, la faran arribar als sindicats.
Aplicació Llull. UOB Ensenyament va demanar informació sobre aquest nou aplicatiu i si suposarà una descàrrega real de feina per als docents.
L’Administració va contestar que l’any que ve s’inicia un Pla Pilot però únicament per als equips directius, per dur a terme la gestió dels centres.
Adjudicacions: Al torn obert de paraula, UOB Ensenyament va demanar per la convocatòria de la Mesa per negociar el procés d’adjudicacions d’enguany, fent èmfasi en el fet que ja s’ha posposat en dues ocasions.
L’Administració es va excusar en una sobrecàrrega de feina, i no va dir una data exacta, sinó que ho va aclarir amb un “pròximament”.
Matriculacions. Al BOIB de dissabte 14 de juny es va publicar el següent: Per tal que les famílies dels alumnes que ja han estat matriculats al centre en el curs 2024-2025 puguin accedir al tràmit telemàtic corresponent, els centres han d’haver activat les prematrícules de l’alumnat de promoció interna abans de l’inici del període de matriculació. UOB Ensenyament va demanar aclariments sobre això. Aquells alumnes que estan a un centre i no canvien d’etapa, hauran de fer la matrícula cada any? Això podria suposar un problema per a les famílies, que no veurien la matrícula assegurada, per exemple, quan un infant passa de segon de primària a tercer.
L’Administració va admetre que la redacció era inexacte, però que això no canviarà a com era fins ara: els alumnes que no canviïn de centre o d’etapa tendran la plaça assegurada.
La proposta de la Conselleria d’Educació i Universitats respecte al punt 26 de l’Acord sobre mesures sociolaborals i millores educatives està lluny de ser una veritable millora, es tracta d’una operació de maquillatge comunicatiu. El que es presenta com una reducció de 37,5 a 35 hores setmanals, és en realitat, una enganyifa estadística que no afavoreix a les treballadores i treballadors d’aquestes illes.
Ahir, 16 de juny de 2025, la Conselleria d’Educació i Universitats va convocar la Mesa Sectorial per fer el que més o menys ha fet els darrers dos anys: garantir poques millores reals i fer moltes promeses de futur. Un dels cavalls de UOB Ensenyament ha estat el compliment de l’Acord marc, tot i la desídia de l’Administració, especialment pel que fa als tempos.
La negociació feia referència a un punt vital: el retorn a la jornada de 35 hores (punt 26 de l’Acord marc). La proposta de la Conselleria, minsa i enganyosa —atès que la quota per al curs següent ja es va aprovar i el marge de canvi, per tant, era mínim— suposa una millora molt lleu: una hora menys de permanència al centre. UOB Ensenyament denuncia que la proposta no implica una distribució proporcional del temps de feina entre el treball presencial al centre i el treball que es pot dur a terme des de casa. L’excés de càrrega presencial no s’ajusta a la flexibilitat que la jornada de 35 hores hauria de garantir. Així doncs, es redueix majoritàriament les hores de dedicació —les 7’5 actuals ja són insuficients— a preparar materials didàctics i classes, a corregir i a desenvolupar totes aquelles tasques que els docents poden fer fora del centre, tasques que lluny de minvar, augmenten a cada any que passa.
Així i tot, la pressió de UOB Ensenyament va forçar al conseller Antoni Vera a comprometre’s a convocar els sindicats durant el curs que ve per negociar una millora real i efectiva de les condicions laborals dels docents, amb un retorn a les 35 hores que suposi una veritable reducció de l’excés de càrrega lectiva que suporten actualment els docents.
UOB Ensenyament es va abstenir, però romandrà vigilant perquè aquesta promesa es compleixi i no afluixarà en la seva pressió per establir una jornada de 35 hores que suposi una millora explícita de les condicions laborals dels docents.
El curs passat, l’acalorada Conselleria del conseller Vera va anunciar que posava en marxa el pla de climatització als centres, punt 36 de l’Acord Marc. Després de mesos de reclamar en quin estat es trobava la qüestió i sense obtenir cap informació detallada, UOB Ensenyament va engegar una campanya de reivindicació del pla de climatització per denunciar l’endarreriment que Conselleria duia amb el pla de climatització (ho podeu llegir aquí). UOB Ensenyament es demana si aquesta campanya ha fet apressurar la Conselleria en aquest aspecte.
El passat 12 de juny, el conseller va anunciar en roda de premsa el pla de climatització. En la presentació només es va exposar l’estudi fet a 19 centres amb les actuacions que s’havien de fer, però cap mesura presa fins al moment. L’acte públic, encapçalat pel conseller Vera, pretenia mostrar la gran feina feta, però l’única cosa deduïble de tot el que es va dir és que els docents continuaran passant calor. A més, des d’UOB Ensenyament lamentem que no s’hagi informat degudament els representants del professorat via Mesa Sectorial subestimant, una vegada més, la importància del procés de negociació col·lectiva.
Els meteoròlegs de l’Aemet preveuen un estiu més calorós (un grau més elevat que els anteriors) i aquestes pujades de temperatura ja s’han notat dins les aules. Això ha fet que centres que no han estat objecte d’estudi reclamin urgentment mesures de climatització per sobreviure a un final de curs i a un setembre de 2025 que es preveuen molt calorosos. Fer classe i rebre aprenentatges és una tasca intel·lectual que requereix de condicions adequades per al seu desenvolupament. En situacions de temperatures extremes no es pot prestar un servei de qualitat i les escoles es converteixen en centres de guarda que cal tenir present, no és la seva funció.
UOB Ensenyament insta a la Conselleria d’Educació i Universitats a posar fil a l’agulla amb la climatització dels centres educatius. La situació és insostenible i les temperatures que s’han d’aguantar en alguns casos són del tot inacceptables.
Hi ha una afirmació del tot certa que, com a societat, sovint se’ns oblida, o que alguns intenten que se’ns oblidi —qui sap si per ignorància, mala voluntat o una combinació d’ambdues—, que és la següent: abans que qualsevol llei educativa, hi havia mestres que ensenyaven.
L’etimologia de les paraules, en aquest sentit i tal com ens recorda Irene Vallejo en aquest article, és clarificadora: mestre prové de magister, i aquesta de magis, és a dir, allò gran, allò que és important. Per contra, ministre prové de minus, és a dir, de menys. Així doncs, el mestre s’ocupa d’allò que és important, mentre que el ministre s’ocupa de les minúcies. En cap cas UOB Ensenyament vol dir que les lleis educatives no siguin importants; però és imprescindible que les lleis siguin una eina útil, no un entrebanc, com han demostrat ser durant les darreres dècades. Per altra banda, ensenyar té una definició molt clara: Comunicar a algú (una ciència, un art, coneixences, una habilitat, etc.), donant-li’n lliçons, explicacions, fent demostracions o fent-li realitzar exercicis pràctics.
Avui en dia, l’obsessió dels polítics per controlar, regular i fiscalitzar allò que fan els docents dins l’aula ha arribat a límits malaltissos: lleis i més lleis que, lluny de resoldre els múltiples problemes que té el sistema educatiu, empantanen la tasca dels docents mitjançant directrius poc clares, normes i metodologies etèries i burocràcia a manta. Per si tot això fos poc, el sector més reaccionari de l’espectre polític demana una intervenció —ehem, censura— directa de les famílies en els continguts que s’han d’ensenyar a l’escola, fet que UOB Ensenyament ha denunciat amb insistència (ho podeu llegir aquí i aquí).
A tot això, s’hi afegeix un altre fenomen preocupant: la progressiva pèrdua de llibertat metodològica. Molts docents es veuen obligats a aplicar metodologies “innovadores”, sovint imposades des dels despatxos de l’Administració o des d’assessoraments externs allunyats de la realitat d’aula. Aquestes metodologies, presentades com la panacea educativa, esdevenen en molts casos una nova forma de control, que ignora el criteri professional dels docents i desautoritza pràctiques contrastades per l’experiència. En lloc de fomentar l’autonomia pedagògica, es promou una uniformització forçada que buida de sentit la llibertat de càtedra.
El docent és el que sap de la seva matèria, i és el que sap com i què ha d’ensenyar; no requereix de lleis fetes per gent sense coneixement de causa. Un dels nombrosos motius de la falta crònica de docents que s’està escampant per l’estat espanyol i per Europa (ho podeu llegir aquí, aquí, aquí, aquí…) és precisament que s’ha desvirtuat l’essència de la feina docent. Cada dia és més una realitat que als docents no se’ls permet ensenyar: les hores necessàries per preparar les classes i els materials, així com corregir amb garanties, són minses i insuficients, i les han de malgastar amb paperassa inútil i reunions estèrils. A això cal afegir-hi que la consideració social dels docents ha caigut en picat: les manques de respecte cap als professionals de l’educació, així com les agressions, augmenten cada dia (ho podeu llegir aquí). A pesar que s’ha reduït dràsticament el nivell d’exigència amb el pas dels anys, les taxes d’abandonament escolar continuen essent alarmants (ho podeu llegir aquí). Als docents ja no se’ls demana que ensenyin, basta que entretinguin els infants mentre els seus pares treballen.
Per altra banda, i això és especialment greu, en els darrers anys la societat en general ha experimentat un retrocés en l’àmbit ideològic, que es reflecteix, com és d’esperar, a l’àmbit educatiu. El creixement de l’extrema dreta i el seu discurs tradicionalista ha naturalitzat comentaris xenòfobs, homòfobs i sexistes entre l’alumnat (podeu veure’n un exemple recent aquí). Cada cop és més habitual que determinades actituds discriminatòries es manifestin amb impunitat, ja sigui a través de comentaris ofensius, rebuig a determinats continguts curriculars o fins i tot boicot a activitats educatives que promouen la igualtat i la diversitat. Les aules, que haurien de ser espais de diàleg, esdevenen escenaris de confrontació ideològica que dificulten la tasca docent i l’aprenentatge en valors democràtics.
Així mateix, les intromissions dels dogmes religiosos interfereixen en la llibertat dels docents. UOB Ensenyament sempre ha defensat una educació laica (ho podeu llegir aquí i aquí). Les creences religioses imposen límits ideològics al desenvolupament de continguts curriculars. No hi ha un dogma més perillós que un altre: l’integrisme religiós toca a la porta a través del PIN parental que el partit feixista VOX pugna per introduir al sistema educatiu o de denúncies interposades pels cans de presa de l’extrema dreta (ho podeu llegir aquí). Per altra banda, importants temes socials com l’avortament, la igualtat de gènere o el matrimoni homosexual són temes consideratstabú per moltes religions. Tot això genera pressions cap al professorat a l’hora de tractar aquestes qüestions, que són transversals. Aquesta realitat té conseqüències en la qualitat educativa i provoca que els docents limitin la seva llibertat d’expressió i s’autocensurin, adaptant els continguts o obviant allò que saben que a les aules pot resultar polèmic per la intolerància d’una part dels alumnes o de les seves famílies.
L’Administració i Inspecció Educativa també són responsables d’aquesta deriva, perquè no protegeixen la llibertat de càtedra dels docents de forma ferma i clara davant d’aquestes situacions. El professorat ha de poder abordar amb rigor i esperit crític aquells continguts que consideri rellevants sense por de patir represàlies, ni per part de les famílies ni per part de l’Administració.
A les Illes Balears hi ha però encara una dificultat afegida: l’ús de la llengua pròpia, el català. Sovint, els docents que usen el català pateixen els retrets i rebuig de part de l’alumnat i de les famílies (ho podeu llegir aquí) que menystenen el Projecte Lingüístic de Centre i que han de sentir a dir, encara, que aprendre la llengua de la nostra terra és un desavantatge o un impediment inútil. Per pegar l’estocada final, la Conselleria d’Educació i Universitats no ha tengut altra idea que posar en marxa un Pla de Segregació Lingüística que, emparant-se en una suposada llibertat d’elecció de llengua, no farà altra cosa que obligar a part dels docents a fer les classes en castellà.
Les lleis educatives en vigor, com ara la Llei Educativa de les Illes Balears (LEIB) o la LOMLOE fan referències, per bé que sovint velades, a la llibertat de càtedra i a l’autonomia docent. Així, la primera estableix, només a tall d’exemple, a l’article 3 i com a principis generals, pedagògics i organitzatius:
g) El respecte a la llibertat d’ensenyament i la llibertat de creació de centres.
h) La llibertat acadèmica del professorat en el marc dels ensenyaments regulats en aquesta llei […]
i) El pluralisme educatiu dins els límits d’aquesta llei i la normativa vigent.
Així mateix, a l’article 58, punt 4, estableix: El personal docent ocupa la posició preeminent en l’exercici de les seves funcions docents i gaudeix d’autonomia, dins els límits que determinen la legislació i el projecte educatiu de centre.
Per la seva banda, la LOMLOE estipula (Pàgina 13, U bis, 2.) «2. Els poders públics han de prestar una atenció prioritària al conjunt de factors que afavoreixen la qualitat de l’ensenyament i, en especial, la qualificació i formació del professorat, el seu treball en equip, la dotació de recursos educatius, humans i materials, les condicions ambientals i de salut del centre escolar i el seu entorn, la recerca, l’experimentació i la renovació educativa, el foment de la lectura i l’ús de biblioteques, l’autonomia pedagògica, organitzativa i de gestió, la funció directiva, l’orientació educativa i professional, la inspecció educativa i l’avaluació.»
Tot això queda molt bé sobre el paper, però la realitat és una altra: burocràcia, censura, sobrecàrrega de treball i limitació cada dia major de la llibertat acadèmica, així com una falta de recursos —tant materials com humans— flagrant. Així mateix, la llibertat metodològica que aquestes lleis aparentment garanteixen queda sovint en paper mullat, atès que es dilueix sota la pressió per aplicar models pedagògics concrets, sovint desconnectats de la realitat educativa i imposats com a condició per accedir a formació, finançament o reconeixement institucional. L’Administració es preocupa molt per la llibertat de centre (generalment per eludir les seves responsabilitats o per evitar conflictes amb les famílies o els equips directius), però no promociona ni protegeix com toca la llibertat de càtedra dels docents.
UOB Ensenyament defensa que els docents puguin ensenyar amb llibertat i sense pressions ni imposicions provinents d’altres sectors, i que el pluralisme ideològic sigui una eina essencial per a garantir una educació crítica, laica i compromesa amb els valors democràtics. Per aquesta raó, UOB Ensenyament exigeix a l’Administració que garanteixi el dret del professorat a la llibertat de càtedra, que és un dret reconegut en l’article 20.1 apartat c de la Constitució espanyola, i que faci palesa aquesta defensa de facto. Això inclou no només la llibertat d’expressió i de tractament dels continguts, sinó també la llibertat metodològica: cada docent ha de poder decidir com transmetre el coneixement, en funció del seu context, experiència i criteri professional, sense imposicions ni modes pedagògiques uniformitzadores.
