![]() |
| Foto: CAIB |
Recull de premsa:
Diari de Balears
AraBalears
Última Hora
Diario de Mallorca
Ahir va tenir lloc a la Direcció General de Formació del Professorat la comissió de selecció de places de CEP en comissions de serveis. Els sindicats hi han pogut assistir com a observadors després de tenir-ho prohibit la legislatura anterior amb govern del PP.
De les 32 places que hi ha als sis CEP de les Balears se n’han tret 19 a concurs, 16 d’assessor i 3 de director. L’any que ve està previst treure la resta de les que acabin la comissió de serveis, que en el cas dels CEP és de dos anys les dues primeres i de quatre la tercera, en cas que siguin consecutives.
Dels 49 aspirants 9 ho són per a director. Cada aspirant pot sol·licitar més d’una plaça i més d’un CEP.
Una de les sol·licituds s’ha desestimat per presentació fora de termini, una altra per no haver-se pogut verificar l’experiència docent per problemes burocràtics aliens a l’interessat, que s’espera poder esmenar a les reclamacions, i una tercera per no acreditar el sis anys d’experiència docent.
S’aprovà la llista provisional i s’obri un termini de reclamacions fins 27 de maig. Es preveu que la comissió de resolució de reclamacions es reuneixi el 2 de juny.
Tota la informació a la web del Servei de Formació del Professorat.
Després de les eleccions sindicals d’ensenyament del 4/12/14, moment en què entràrem en escena dos nous sindicats, el Consell Escolar de les Illes Balears (CEIB) ha estat funcionant d’esquena als resultats democràtics que situaren aquests nous sindicats com a segona i tercera força representativa dels docents de les Illes. Exactament el mateix passa amb el Consell Escolar de Mallorca, el Consell Escolar de Menorca i el Consell Escolar d’Eivissa; no amb el Consell Escolar de Formentera ja que aquest ni tan sols existeix.
Ara, aquesta situació de discriminació vergonyosa toca quedar solucionada abans del 20 de juny, data en què farà un mes que s’haurà publicat al Boib la llei que ha de permetre la renovació de la composició del CEIB i la nostra entrada com a membres de ple dret amb veu i vot.
Recordem que mentre no formam part del CEIB, no podem presentar-hi esmenes sobre cap dels documents a discutir, fet que no ens ha permès defensar-hi les nostres posicions en aspectes tan importants com els currículums Lomce, el Decret de Llengües estrangeres; el Decret, l’Ordre i el Pla de Formació Permanent del Professorat; la Resolució que regula l’escolarització…
Facem una mica de cronologia del recorregut d’aquesta discriminació:
Podeu ampliar informació als següents enllaços:
–Decret legislatiu 112/2001 de 7 de setembre pel qual s’aprova la llei de consells escolars de les Illes Balears.
–Decret llei 5/2012 d’1 de juny de retallades
–Llei 7/2016 de 17 de maig que modifica la composició del CEIB i ha de permetre-hi la nostra entrada.
–Nota de premsa de la Conselleria de l’1/4/16
–Nota de premsa del Parlament del 3/5/16
–Nota de premsa de la Conselleria del 4/5/16
Després de negar-se a explorar la via del decret llei per minimitzar al màxim la LOMCE, i de descartar esmenes i al·legacions que anaven en la línia de defensar les matèries artístiques i tecnològiques, Filosofia, Llengua i cultura catalanes, etc., la Conselleria considera els currículums fruit d’un «procés participatiu» i que el poder que s’atorga als equips directius per definir hores és una «aposta per l’autonomia» dels centres.
I què més!
Nota de premsa de la Conselleria:
El Consell de Govern dona el vist i plau als nous currículums educatius que s’aplicaran el proper curs
Darrera actualització: 20/05/2016
El Consell de Govern ha aprovat avui els nous currículums
d’educació primària, secundària i batxillerat. Es tracta de la
darrera passa després d’un procés participatiu que ha suposat el
seu debat a la Mesa Sectorial d’Educació, el Consell Escolar de
les Illes Balears i finalment la seva aprovació per part del
Consell Consultiu. D’aquesta manera la Conselleria d’Educació i
Universitat ha culminat el procés d’elaboració, tal i com es va
comprometre, dels nous currículums LOMQE a tots els nivells
educatius per a substituir els que s’han hagut d’aplicar en el
curs 2015/16, elaborats pel govern anterior.
L’objectiu principal d’aquesta nova proposta que s’aplicarà
el proper curs 2016/17 és, sense sortir del marc legal de la LOMQE,
aprofitar totes les possibilitats per reduir l’impacte negatiu
d’aquesta llei sobre el dia a dia dels centres. A més, sha
potenciat la llibertat i l’autonomia dels centres per afavorir els
projectes innovadors.
Autonomia de centres per impulsar la innovació
Aquesta aposta per a l’autonomia es fa especialment evident a
l’Educació Primària. En aquest nivell educatiu
la nova proposta facilita l’adaptació al context i a la realitat
social i cultural de cada centre, a través d’una llibertat per a
la distribució horària que incentiva la innovació educativa i els
canvis metodològics, en la línia d’altres iniciatives similars a
dins i fóra de l’estat espanyol i possibiliten l’adaptació de la
distribució de continguts curriculars a les necessitats i
característiques dels alumnes.
Permeten el disseny de projectes propis de centre, (projectes
lingüístics, projectes de participació ciutadana, projectes de
temes transversals, projectes multidisciplinaris, projectes de
currículums integrats…). Aquesta opció també permet, si es
prefereix, fer servir una distribució més “tradicional” o més
tancada de matèries i hores per reforçar les àrees que es
consideri oportú.
Aquesta nova manera d’organitzar l’ensenyament a cada centre
precisa de nous mecanismes d’avaluació en termes
competencials dels projectes d’innovació que es proposaran amb la
col·laboració i assessorament del Departament d’Inspecció
Educativa i l’IAQSE.
14’5 hores de lliure disposició a Primària i
tractament globalitzat de cicle
A l’Educació Primària, es mantenen les 25 hores setmanals de
classe (en total 75 hores per cada cicle) però per primera vegada
els centres disposaran de 14’5 hores de lliure disposició per a
tot el primer cicle i 11’5 per a tot el segon cicle que es poden
distribuir a diferents àrees o al treball per projectes de
contingut competencial. La proposta de currículums de Primària
parteix del mínim horari que estableix la LOMQE per a cada matèria
però permet un plantejament més obert. Així els centres podran
donar més pes a matèries que han quedat molt reduïdes amb la
LOMQE com l’Educació Física o les matèries artístiques oferint
un major marge d’autonomia als centres i facilitant la innovació
pedagògica.
La nova normativa preveu que es faci un tractament globalitzat
per als tres cursos de cada cicle el que suposa una necessària
coordinació entre aquests a través d’un coordinador de cicle.
Aquestes mesures permeten fer projectes globalitzats amb continguts
de diferents àrees. Per això els centres hauran de mantenir la
mateixa distribució horària lectiva al llarg d’un cicle, per tal
que la proposta coincideixi amb la durada d’una promoció d’alumnes.
Aquesta només es podrà modificar per a aquells alumnes que
comencen un nou cicle.
Horari setmanal educació primària
| Horari setmanal educació primària | |||||
| Assignatura/Curs | 1r | 2n | 3r | 4t-6è | |
| Llengua catalana i literatura | 8 | 9 | |||
| Llengua castellana i literatura | 8 | 9 | |||
| Llengua estrangera | 6 | 7 | |||
| Matemàtiques | 10 | 10 | |||
| Ciències naturals | 4 | 4 | |||
| Ciències socials | 4 | 4 | |||
| Educació física | 5 | 5 | |||
| Religió/valors socials i cívics | 3 | 3 | |||
| Educació artística | 5 | 5 | |||
| Temps d’esplai | 7,5 | 7,5 | |||
| Lliure disposició: | 14,5 | 11,5 | |||
| Total | 75 | 75 | |||
La càrrega horària assignada a les àrees de ciències
naturals, ciències socials, llengua castellana i literatura,
matemàtiques i llengua estrangera: anglès haurà de ser com a
mínim del 50% del total a cada curs, tal i com estableix la LOMCE.
Una ESO amb 30 hores, amb més pes de la tecnologia
i de les matèries artístiques, i grups reduïts d’anglès
En el cas de l’Educació Secundària Obligatòria els nous
currículums preveuen reduir l’horari setmanal dels alumnes de 32
a 30 hores. D’aquesta forma s’aconsegueix racionalitzar l’horari de
l’alumnat d’aquests nivells, que està per damunt del de la majoria
de comunitats autònomes. Això suposarà que l’alumnat d’ESO,
quan l’horari sigui de jornada continuada, comenci i acabi les
classes cada dia a la mateixa hora. El rendiment dels alumnes es veu
afectat per un horari excessivament llarg i per això el fet
de tenir més hores de classe no és garantia de millors resultats.
Els currículums que ara es presenten reforcen les matèries
artístiques (música, plàstica) i la tecnologia que es veuen
compensades en relació a l’horari actual ja que tots els alumnes
de Secundària n’hauran de fer. No hi haurà cap alumne que no
hagi fet alguna d’aquestes matèries a l’ESO.
A primer, segon i tercer d’ESO els centres disposen de dues hores
setmanals de lliure disposició per completar l’horari . Aquestes
hores es podran destinar a reforçar determinades matèries o a
projectes interdisciplinars. Es contempla la coordinació en
les programacions de les matèries de Llengua catalana i literatura
i Llengua castellana i literatura que hauran de reflectir el treball
conjunt en aquestes matèries en relació amb els continguts,
objectius, metodologia i avaluació.
L’ensenyament de l’anglès es veurà reforçat no amb més
hores lectives, sinó amb desdoblaments de totes les hores en grups
de 8 a 15 alumnes, la qual cosa permetrà reduir les ràtios i
millorar la qualitat de l’ensenyament, ja que aquest és l’element
que té incidència més directa en l’aprenentatge d’una llengua. A
més d’això, els centres podran incrementar les hores de classe
fent servir alguna de les hores de lliure disposició setmanal.
Atesa la reducció de l’horari setmanal a 30 h, a 4t ESO no hi
ha hores de lliure disposició.
ESO
| Horari setmanal educació secundària obligatòria | |||||||
| Assignatura/Curs | 1r | 2n | 3r | 4t | |||
| Llengua catalana i literatura | 3 | 3 | 3 | 3,5 | |||
| Llengua castellana i literatura | 3 | 3 | 3 | 3,5 | |||
| Primera llengua estrangera | 3 | 3 | 3 | 3 | |||
| Matemàtiques | 3 | 4 | 4 | 4 | |||
| Geografia i història | 3 | 3 | 3 | 3 | |||
| Biologia i geologia | 3 | 2 | 3 | ||||
| Física i química | 3 | 2 | 3 | ||||
| Educació física | 2 | 2 | 2 | 2 | |||
| Religió/valors ètics | 1 | 1 | 1 | 1 | |||
| Educació Plàstica | 3 | ||||||
| Música | 3 | ||||||
| Tecnologia | 3 | 2 | |||||
| específica 1 | 2* | 2 | 3 | ||||
| Tutoria | 1 | 1 | 1 | 1 | |||
| Lliure disposició | 2 | 2 | 2 | ||||
| Total | 30 | 30 | 30 | 30 | |||
* s’ha de triar una matèria d’entre: educació plàstica,
visual i audiovisual II, música II i segona llengua estrangera
Batxillerat amb història de la filosofia obligatòria
per a tots els alumnes dels batxillerats de Ciències i Humanitats i
Ciències Socials
A 1r de Batxillerat es redueix la càrrega lectiva de 34 a 32h
setmanals, encara per damunt de la majoria de comunitats autònomes,
que solen fer 30h de classe setmanals.
L’assignació horària a Castellà i Català és la mateixa que
l’adoptada a Catalunya. La programació d’aquestes dues matèries ha
de reflectir el treball conjunt en aquestes matèries en relació
amb els continguts, objectius, metodologia i avaluació.
S’eliminen els períodes de lliure disposició i s’incrementa el
nombre d’hores setmanal de les matèries troncals d’opció, atenent
les recomanacions que va fer el Consell Escolar de les Illes Balears
en les al•legacions presentades als currículums actuals.
Es recupera la Història de la Filosofia com a matèria
obligatòria a 2n de Batxillerat per a tots els alumnes dels
batxillerats de Ciències i Humanitats i Ciències Socials.
| 1r batxillerat | 2n de batxillerat |
| Específiques (6 hores a repartir entre 2 matèries, segons l’itinerari del centre): |
La Història de la filosofia és |
|
Troncals d’opció Anàlisi musical Cultura científica Dibuix artístic Llenguatge i pràctica musical Religió Segona llengua estrangera TIC I Volum |
Específica (4 hores) poden ser: |
|
Troncals d’opció
Ciències de la terra i el medi Dibuix artístic II
Fonaments d’administració i
Història de la música i la Imatge i so Psicologia Segona llengua estrangera II
Tècniques d’expressió Tecnologia industrial II Tecnologies de la informació i la comunicació II |
Podeu consultar tots els currículums no universitaris vigents a les Illes AQUÍ
Consultau també les modificacions de les ordres de desplegament publicades el 24/5/16:
-de Primària
-de Secundària
-de Batxillerat
El Govern balear ha aprovat els nous currículums LOMCE. Des del primer moment s’han elaborat a porta tancada i prescindint d’un autèntic consens i diàleg amb la comunitat educativa, consens i diàleg que tant havien promès durant la campanya electoral de les passades eleccions autonòmiques. Crida l’atenció com, per a aquest Govern, hi continua havent matèries de primera i de segona.
Per començar, a Secundària només serà obligatori cursar, durant el primer curs, 3 hores setmanals de Música i Educació plàstica. Després l’alumnat podrà continuar els seus estudis de 2n, 3r i 4t d’ESO sense tornar a cursar aquestes dues matèries. En altres territoris, com al País Valencià, s’han destinat moltes més hores obligatòries a les matèries artístiques.
Queda clar que per a la Conselleria d’Educació i Universitat de les Illes Balears les matèries artístiques són de segona. I ho són tant que, de cada vegada més, els alumnes que volen estudiar el batxillerat d’Arts tenen més impediments. Aquests dies hem observat com el departament d’Educació visual i plàstica, el claustre, l’alumnat i els pares de l’IES Berenguer d’Anoia han manifestat preocupació i malestar perquè la Conselleria els vol reduir mig grup del batxillerat d’Arts, un batxillerat que, en aquest centre, té més de quinze anys d’història. L’excusa de l’Administració és la mateixa que ha emprat en el moment de fulminar el batxillerat nocturn de l’IES Ramon Llull i l’IES Mossèn Alcover, la “previsió de nombre de matrícules de cara al proper curs” o allò que anomenen “optimització de recursos” en lloc de retallades. Si de per sí ja era prou ridícula l’escassa oferta d’estudis de batxillerat d’Arts i de batxillerat nocturn a les Balears, ara pretenen acabar-s’ho de carregar del tot per estalviar-se, en definitiva, places docents.
Amb les matèries humanístiques l’Administració tampoc es talla. Finalment, Història de la filosofia no serà obligatòria en el batxillerat d’Arts. Recordem que, fins no fa gaire, s’estudiava Filosofia a totes les modalitats i cursos de batxillerat, inclòs el d’Arts. A diferència de les Balears hi ha territoris, com Catalunya, on continua essent obligatori a totes les modalitats i cursos de batxillerat.
I què passa amb les matèries lingüístiques? Segons la Conselleria “l’ensenyament de l’Anglès es veurà reforçat no amb més hores lectives, sinó amb desdoblaments de totes les hores en grups de vuit a quinze alumnes”. El que no sabem és com ho durà a terme, sobretot en aquells centres on hi ha manca d’espai i moltes de les classes s’imparteixen dins barracons. Tampoc entenem per què aquests desdoblaments no s’aplicaran a altres matèries, com per exemple a Català.
Un altre aspecte que crida l’atenció és el nombre d’hores de lliure disposició i el seu repartiment per cursos, cicles i etapes educatives. Els centres d’educació primària disposaran de 14,5 hores setmanals durant el primer cicle i 11,5 hores setmanals durant el segon cicle. Per tant, un total de 26 hores setmanals de lliure disposició. A l’ESO hi haurà 6 hores setmanals repartides a parts iguals entre els tres primers cursos; a 4t no n’hi haurà cap. No queda clar el criteri que s’ha seguit però s’intueix quin és l’objectiu final. Amb una quota tan elevada d’hores de lliure disposició es corre el risc que alguns directors se n’aprofitin en el moment de perfilar places docents, convertint les adjudicacions en un mercadeig més típic de l’ensenyament privat que no pas públic.
En definitiva, sembla que ens hem de seguir empassant com la Conselleria continua fent passes de gegant cap enrere amb la complicitat absoluta d’aquells que vingueren per “millorar el sistema i escoltar” als vertaders professionals.
PRIMÀRIA:
ESO:
BATXILLERAT:
Podeu consultar tots els currículums no universitaris vigents a les Illes AQUÍ
Consultau també les modificacions de les ordres de desplegament publicades el 24/5/16:
-de Primària
-de Secundària
-de Batxillerat
L’annex
4 de la convocatòria pública per formar borses d’aspirants a
funcionaris interins docents ha sofert canvis respecte al curs passat
pel que fa a les titulacions que capaciten per accedir a cada
especialitat o funció.
Al cos d’FP hi ha novetats en les titulacions
que permeten impartir les següents matèries: Cuina i pastisseria,
Estètica, Fabricació i instal·lació de fusteria i mobilitat,
Instal·lació i manteniment d’equips tèrmics i fluids, Mecanització i
manteniment de màquines, Oficina de projectes de fabricació mecànica,
Perruqueria, Processos comercials, Processos de gestió administrativa,
Producció d’arts gràfiques, Serveis a la comunitat i Serveis de
restauració.
1- Titulacions afegides enguany:
Cuina i pastisseria:
-Diplomat en turisme (**)
-Diplomat en empreses i activitats turístiques (**)
-Graduat en gastronomia i arts culinàries
-Graduat en turisme (**)
-Tècnic superior en direcció de cuina (*)
Estètica:
-Graduat en biologia
-Tècnic superior en estètica integral i benestar
Fabricació i instal·lació de fusteria i mobilitat:
-Tècnic superior en disseny i moblament
Instal·lació i manteniment d’equips tèrmics i fluids:
-Graduat en edificació
Mecanització i manteniment de màquines:
-Tècnic superior en programació de la producció en fabricació
mecànica (*)
Oficina de projectes de fabricació mecànica:
-Graduat en enginyeria electrònica i automàtica industrial
Perruqueria:
-Tècnic superior en assessoria d’imatge personal i corporativa
(*)
-Tècnic superior en estilisme i direcció de perruqueria (*)
Processos comercials:
-Graduat en relacions laborals i ocupació
Processos de gestió administrativa:
-Graduat en relacions laborals i ocupació
Producció d’arts gràfiques:
-Tècnic superior en disseny i gestió de la producció gràfica
(*)
Serveis de restauració:
-Tècnic superior en direcció de serveis de restauració (*)
2- Nous requisits afegits enguany:
Cuina i pastisseria:
-Graduat en ciència i tecnologia dels aliments (**)
-Llicenciat en ciència i tecnologia dels aliments (**)
Estètica:
-Diplomat en fisioteràpia (**)
-Diplomat en infermeria (**)
-Diplomat en podologia (**)
-Graduat en farmàcia (**)
-Graduat en fisioteràpia (**)
-Graduat en infermeria (**)
-Graduat en medicina (**)
-Graduat en podologia (**)
-Llicenciat en biologia (**)
-Llicenciat en farmàcia (**)
-Llicenciat en medicina (**)
-Llicenciat en química (**)
Fabricació i instal·lació de fusteria i mobilitat:
-Tècnic especialista ebenista (*)
Perruqueria:
-Diplomat en fisioteràpia (**)
-Diplomat en infermeria (**)
-Diplomat en podologia (**)
-Graduat en biologia (**)
-Graduat en bioquímica (**)
-Graduat en farmàcia (**)
-Graduat en fisioteràpia (**)
-Graduat en infermeria (**)
-Graduat en medicina (**)
-Graduat en podologia (**)
-Graduat en química (**)
-Llicenciat en biologia (**)
-Llicenciat en bioquímica (**)
-Llicenciat en farmàcia (**)
-Llicenciat en medicina (**)
-Llicenciat en química (**)
Serveis de restauració:
-Diplomat en activitats i empreses turístiques (**)
-Diplomat en turisme (**)
-Graduat en ciència i tecnologia dels aliments (**)
-Graduat en enologia (**)
-Graduat en turisme (**)
-Llicenciat en ciències i tecnologia dels aliments (**)
3- Titulacions eliminades enguany:
Serveis a la comunitat:
-Diplomat en relacions laborals
-Graduat en relacions laborals
-Graduat en relacions laborals i recursos humans
-Graduat en ciències del treball
-Llicenciat en ciències del treball
Com
podeu veure, de cara al proper curs s’han afegit noves titulacions de
tècnic superior, diplomatures i graus per poder impartir certes funcions
en règim d’interinitat del cos d’FP. La Conselleria també ha afegit
nous requisits, fins ara inexistents, en algunes titulacions. Però allò
que crida més l’atenció és que continua havent-hi moltes contradiccions.
Encara hi ha interrogants sobre els següents casos:
Altres requisits:
(*) Sempre que
s’acrediti experiència professional d’un mínim de dos anys en un camp
laboral relacionat amb la família professional corresponent.
(**) Sempre que s’acrediti un dels següents requisits:
Per tot això i moltes altres contradiccions, continuam insistint a la Conselleria d’Educació i Universitat que es creï una comissió de revisió, amb profunditat, i actualització de l’annex 4.
Agrairíem
contacteu amb nosaltres per a totes aquelles contradiccions que hàgiu
localitzat en l’annex 4 de la convocatòria d’interins.
Enllaç convocatòria d’interins curs 2016-2017:
A les declaracions a Ona Mediterrània, el president d’ADESMA, Llorenç Llop, diu (minut 20) que «el claustre mai ha decidit a mà
alçada que jo recordi«, quan se li ha demanat per la pèrdua de drets
democràtics que ha suposat el nomenament dels directors a través d’una
comissió avaluadora.
Doncs bé, recordarem que d’ençà de 1985 amb la LODE (article 37), passant per la LOPEG
de 1995 (article 17) i fins el 2002, quan la LOCE d’Aznar imposà les
comissions avaluadores, els directors eren elegits pel consell escolar.
No hi havia obligació de fer la votació al claustre, però durant aquells 17 anys era impensable que un director no consultàs els docents abans de
dur la votació al consell escolar. No cal dir que la consulta del
claustre es feia per vot secret i no «a mà alçada».
És
a dir que amb la LOCE d’Aznar de 2002 (ratificada en aquest aspecte per la LOE de Zapatero i la LOMCE de Rajoy) hem reculat als preceptes de la
«Ley Orgánica por la que se regula el Estatuto de Centros Escolares» (LOECE), de 1980!, que deia a l’article 25: «Reglamentariamente, se determinará el
procedimiento por el que la Administración seleccionará y nombrará al
director, de acuerdo en todo caso con los principios de mérito,
capacidad y publicidad.«.
El president d’ADESMA, Llorenç Llop, ha declarat al programa Taula Educativa, d’Ona Mediterrània (minut 7,40) que no volen elegir docents a dit, tot i que continua lamentant que no puguin nomenar interins que ja hagin treballat al centre, després que l’11 de maig DM es fes ressò del comunicat de premsa on demanaven «més marge per elegir a part del professorat» dins el nou pla d’innovació i millora.
Sobre aquesta qüestió, el president d’ADESMA podria donar explicacions pel que fa a la gestió dels perfils de places d’interins al seu centre. Es dóna el cas que a les adjudicacions del curs 15-16 hi van perfilar una plaça de Castellà amb horari de matí i tarda, quan el centre no té horari de tarda. Un cop ho advertírem a la Conselleria la plaça va aparèixer a les vacants definitives sense aquest perfil, però amb el B2 d’Anglès com a nou requisit. Finalment la plaça va anar a parar a un membre del seu equip directiu que no fa cap hora de d’Anglès ni en anglès.
Per altra banda llegim a DM que la presidenta d’ADIPMA, Joana Maria Mas, també vicepresidenta del Consell Escolar de les Illes Balears nomenada pel conseller d’Educació, Martí March, dóna suport a les declaracions d’Adesma, reclama poder fer una selecció de personal «amb garanties» i també es plany que determinats interins el curs següent «se n’han d’anar». Una vegada més veim que es confon l’autonomia dels centres per establir perfils degudament justificats amb el nomenament a dit de persones amb noms i llinatges per part dels directors. També ens demanam el motiu de l’exigència de nomenar persones concretes per a un projecte determinat, si qualsevol docent que aspira a una plaça amb la titulació i perfil corresponents està capacitat per prestar el servei.
Continuarem denunciant el nomenament a dit, sigui encobert o no, perquè trenca el principi d’igualtat d’oportunitats i es una font perillosa d’amiguismes i mobbing.
DM, 18.5.16:
Ahir va tenir lloc al Centre de Professors de Palma la conferència del Dr. David Sánchez Llull, «Noves problemàtiques psicosocials als IES de les Illes Balears«, organitzada per UOB Ensenyament.
El Dr. Sánchez va parlar de les causes i conseqüències de l’estrès crònic dels docents, es va mostrar molt crític amb la passivitat de l’Administració a l’hora de fer fer-hi front i va explicar l’experiència del projecte Escola saludable. Va exposar també els resultats de la seva tesi doctoral, un treball de camp exhaustiu que revela que una tercera part del col·lectiu docent de les Balears pateix estrès laboral. La ponència es va alternar amb intervencions del públic, que hi participà molt activament.
Notícia Última Hora:
UH, 18.5.16:
La Direcció General de Formació Professional i Formació del Professorat ha organitzat unes jornades formatives per a professorat de primària i secundària emmarcades en la línia d’accions que presentà la conselleria per afavorir la normalització lingüística del català.
Aquesta jornada es durà a terme a Mallorca el 30/5/16 (a l’edifici Guillem Cifre de Colonya de la UIB), a Eivissa el 31/5/16 (a la seu universitària de la UIB) i a Menorca el 7/6/16 (a la seu universitària de la UIB a Alaior). El programa és el mateix per a cada illa, tot i que varien alguns ponents, i inclou els següents punts:
La inscripció a les jornades s’ha de fer des del Portal del personal i el termini per inscriure’s és fins al 22/5/16 per a Mallorca i Eivissa i fins al 29/5/16 per a Menorca.
Trobareu tota la informació als següents enllaços:
– carta de presentació de les jornades
Si us interessa, també podeu consultar AQUÍ el document sobre les primeres accions i propostes per a la normalització lingüística del català als centres docents que la Conselleria presentà a la mesa tècnica d’educació (MTE) de 28/4/16