L’Assemblea de Docents presenta al govern vuit propostes educatives per al 2017.
Us reproduïm el text del Blog de l’AD:
L’Assemblea de docents adreça al Govern vuit propostes educatives per al
2017. En moltes cultures es considera el 8 com un llaç d’unió entre dos
mons.
Els responsables polítics sovint viuen massa allunyats dels moviments
socials i dels ciutadans que representen, per aquest motiu les nostres
propostes són un crit d’atenció perquè el Govern abandoni el camí de
l’autocomplaença i l’aïllament , explori les vies de diàleg i escolti
la comunitat educativa.
1. SOM COMUNITAT EDUCATIVA
L’Assemblea de Docents forma part de la comunitat educativa i
juntament amb la resta d’organitzacions, se l’ha d’escoltar i ha de
participar de les decisions i estar plenament integrada dins de la
normalitat política.
Constatam que el Govern ha creat un buit inexplicable de diàleg amb
l’Assemblea de docents que no es correspon ni amb els responsables dels
partits polítics abans de les eleccions, ni amb el tarannà d’un Govern
d’esquerres, ni amb el paper clau que va jugar l’Assemblea durant la
legislatura anterior, del PP. Recordam al Govern que el moviment dels
docents va ser el taló d’Aquil·les de José R. Bauçà i el catalitzador
del canvi de panorama polític a les illes.
Som comunitat educativa i volem participar perquè creim que és necessari
un canvi de paradigma en la forma de fer política i que no s’ha de
continuar dissenyant unilateralment el futur del nostre sistema
educatiu.
L’elaboració dels currículums Lomce, el decret de llengües, els
pressupostos del 2016 i del 2017, i el pla d’infraestructures
educatives, són alguns exemples que aquest canvi no s’ha produït. El
Govern no pot fer el sord a les demandes de l’Assemblea ni de «tota» la
comunitat educativa i interpretar-es com a interferències en lloc
d’aprofitar-les per incorporar-les enriquint la seva acció.
2. COMPROMÍS SOBRE RÀTIOS
Instam la Conselleria d’Educació a acabar amb la sobresaturació a les aules.
No
es poden superar les ràtios legalment permeses a cada nivell i s’han de
dedicar immediatament recursos als centres i als grups que ho
necessitin, els quals són ben coneguts tant per nosaltres, com per
l’administració educativa. No es pot amagar aquesta realitat amb
l’artifici de les xifres mitjanes.
Els responsables d’educació saben que per garantir l’atenció als
alumnes és necessari anar més enllà dels màxims legals. Per això es
varen comprometre per al curs 2018-2019 que tots els grups d’infantil
no superarien els 20 alumnes. El compromís per al curs 2016-2017 amb
els alumnes de 4t , no s’està complint.
Molts de centres educatius de les Illes Balears es troben sobresaturats,
aquest fet dificulta que els alumnes rebin l’atenció que necessiten.
L’origen del problema el trobam en les retallades catastròfiques en els
pressupostos educatius que s’iniciaren el 2011 i a l’increment en molts
de grups de totes les etapes educatives del 20% d’alumnes per aula,
permès per l’anomenat «decret de mesures urgents del 2012»
A aquesta situació de partida desfavorable s’afegeix l’increment de la
població escolar, especialment durant aquest curs 2016-2017, i la manca
d’aules. Tot plegat fa que ens trobem davant una situació crítica en
qüestió de ràtios, que requereix de polítiques decidides i de la
dotació de recursos necessaris per revertir-la.
L’increment d’alumnes amb necessitats específiques de suport educatiu,
no ve acompanyat d’un augment proporcional de recursos. Aquest fet, que
també ja ha estat denunciat per l’Assemblea de Docents, requereix una
solució urgent, que passa tant per un augment de recursos com per
recuperar un nombre màxim per aula,
L’Assemblea de Docents ha denunciat reiteradament que no s’estan prenent
aquestes mesures que el Govern aplica polítiques tèbies i continuistes.
D’aquesta manera s’allarga una situació que els escolars, les famílies i
els docents arrosseguen des de fa massa temps.
3. VETLLAR PER L’ÚS DEL CATALÀ
Els docents exigim de
l’administració educativa que compleixi amb la responsabilitat de
vetllar per l’ús del català als centres educatius, per evitar el
retrocés que s’està produint en la utilització de la llengua catalana.
Demanam una millora dels recursos dedicats a l’acolliment lingüístic
dels alumnes nouvinguts, com és ara la recuperació i dotació dels
programes de PALIC. Les sessions d’acolliment han d’estar reflectides
específicament en les quotes dels centres i els docents dedicats a
l’acolliment han de tenir capacitació i formació en estratègies per
l’aprenentatge d’una segona llengua. Consideram fonamental que aquesta
formació es pugui assolir dins dels estudis de magisteri i filologies.
Demanam que torni a funcionar el Servei d’ensenyament del català per
donar suport i assessorament als centres que ho requereixin, per
aprofundir en l’estudi de les necessitats lingüístiques i com a eix
vertebrador de la coordinació de les comissions de normalització
lingüística dels centres.
Demanam que inspecció educativa vetlli per tal que en els centres es compleixin els projectes lingüístics.
Lamentam que en el canvi del sistema de gestió de correu de la
Conselleria d’Educació i Universitat els gestors no hagin incorporat el
domini lingüístic .cat, que hauria pogut reforçar el suport del govern
en la normalització i presència institucional de la Llengua Catalana.
4. TRANSPARÈNCIA
Volem que l’avanç en la política de transparència que s’ha duit a
terme en alguns àmbits de la gestió d’aquest Govern, com a l’adjudicació
pública i telemàtica de les places de funcionari interí, s’estengui i
abasti tots els àmbits de la gestió educativa. La transparència genera
confiança.
Les ràtios per centre i per grups no poden ser informació reservada o oculta, han d’estar publicades i ser accessibles a tothom.
S’ha de conèixer la distribució dels recursos econòmics i personals per
centres. Els Consells escolars dels centres han de saber la situació de
quotes de professorat de la resta de centres de les Illes Balears.
S’han de conèixer els resultats del procés d’escolarització per saber
per exemple les xifres dels alumnes que no aconsegueixen plaça a FP o
els alumnes que es queden pendents a les llistes d’espera per aconseguir
plaça a un institut.
5. FORMACIÓ DELS DOCENTS
Des de l’Assemblea apostam per augmentar recursos de formació de qualitat pels docents.
El pla de formació dels docents es demostra insuficient, les demandes
dels professionals que es volen formar superen l’oferta i a més, es
dificulta la formació dels interins que canvien sovint de centre i dels
substituts. Falta oferta, tant dins dels centres, com als centres de
professors.
Si el docent arriba a un centre on no hi ha projectes de formació, per
falta d’iniciatives conjuntes o de recursos, es queda amb poques
possibilitats per accedir a una plaça en un altre centre, per aquest
motiu no es pot reduir la oferta formativa individualitzada dels Centres
del professorat.
6. COL·LEGI PROFESSIONAL DE DOCENTSUna vegada recollides més de 1400 signatures entre els professionals de totes les especialitats, esperam
que el Parlament de les Illes Balears faci el reconeixement públic de
la professió docent i es dugui a terme la creació del Col·legi de
Docents, una iniciativa que neix en el si de l’Assemblea de Docents i
que és impulsada pel nostre moviment per vetllar pel nostre prestigi
professional, salvaguardar la independència i participar en els òrgans
assessors i consultius de l’administració educativa.
7. PACTE POLÍTIC PER L’EDUCACIÓ
El Document per a un Pacte Educatiu de les Illes Balears, consensuat per
la comunitat educativa el 25 d’abril del 2015, i que va ser assumit com
a propi per part del Govern el 7 de març del 2016, ara mateix es troba
en fase de tràmit al Consell Escolar de les Illes Balears per tal de que
pugui ser tramès al Parlament i esdevenir així un Pacte Social i
Polític per l’Educació.
L’Assemblea de Docents, com a entitat activa en aquest exercici de
participació i de consens, espera que es respecti el document i serveixi
com a fonament de les polítiques educatives del Govern de les Illes
Balears.
El Pacte Educatiu de les Illes Balears s’ha de defensar com a eina per superar la imposició del nyap de la Lomce.
8. PRESSUPOST
Exigim que el Govern asseguri que les Illes Balears destinin un % del
PIB a educació que sigui com la mitjana de la resta de l’Estat.
Correspon al Govern prioritzar les inversions en educació, tal i com es
comprometeren amb els ciutadans i pressionar l’Estat per aconseguir els
recursos necessaris per assolir aquest objectiu i la capacitat per
gestionar-los.
Expressam per enèsima vegada la nostra decepció pels pressupostos
educatius del 2017, que no han arribat als 1000 milions d’euros, xifra
considerada mínima per invertir la tendència que ens situa molt per
davall de la mitjana del PIB estatal. Aquesta demanda és compartida per
altres col·lectius de la comunitat educativa, com el CEIB, La JPDNU,
FAPA i Illes per un pacte.
No és la primera vegada que reivindicam la falta d’inversió en educació.
Quan el Govern va presentar els pressuposts del 2016, des de L’Assemblea
de Docents vàrem manifestar de manera contundent que no revertien ni de
prop les retallades greus sofertes als darrers anys a Educació i
exigírem, que es dugués a terme un pla de xoc per pal·liar la situació
precària de les infraestructures i les ràtios elevades. Aquesta demanada
no atesa, va desembocar en la convocatòria de vaga per dia 15 de
desembre de 2015 i de concentració dels docents davant del Parlament.
Tant la vaga indefinida, com la manifestació es desconvocaren “in
extremis” quan el Govern i els partits que li donen suport arribaren al
compromís amb l’Assemblea de Docents, de dedicar el 30% de les millores
de finançament que es produïssin durant el 2016 a Educació. Les
desviacions produïdes en els pressupostos del 2016 posen en evidència
la falta de previsió del Govern vers les necessitats urgents del nostre
sistema educatiu i la dotació insuficient de recursos per a Educació als
pressuposts del 2016. Constatam amb enuig l’incompliment del compromís
amb els docents.
Per tot el que hem exposat instam el Govern que, aprofitant l’inici
d’any, es proposi fer una política valenta i decidida en favor de
l’educació, escoltant a la comunitat educativa per tal de sortir de
l’estancament actual. Només així aconseguirem una educació digna, de
qualitat i en català.
