Llistes provisionals d’admesos i exclosos:
A més a més, segons va informar Personal Docent a la mesa sectorial d’ahir:
Ahir horabaixa el cap del Programa de Gestió de Qualitat i Millora Contínua, Manel Perelló (Departament de Planificació i Centres), es va reunir amb representants de pares, associacions de directors i sindicats per informar sobre els centres seleccionats per als plans d’innovació pedagògica. El va acompanyar l’inspector Antoni Quintana en representació de la comissió avaluadora.
A la nostra pregunta de si la Conselleria ha adoptat cap postura respecte a la petició d’alguns directors de poder nomenar interins determinats per al segon any del pla, independentment de la puntuació, se’ns va contestar que ho veuen raonable i que «encara s’ha de discutir». De moment, per tant, s’ha de continuar aplicant les bases de la convocatòria d’interins i respectar la puntuació obtinguda, i ja no en parlem de les comissions de serveis, que per llei són anuals.
Pel que fa als centres preseleccionats, finalment han estat 12 en lloc dels 10 previstos degut a un empat virtual a les darreres posicions, tal com preveu la convocatòria, i 27 han estat descartats. Els podeu consultar AQUÍ. Ara s’obrirà un període d’al·legacions.
També ens van facilitar els criteris de valoració aplicats i les orientacions per avaluar els resultats dels plans.
Segons se’ns va dir, aquesta informació es publicarà properament a la web de Planificació.
A la mesa sectorial d’ahir es va tractar com a segon punt la proposta de reducció horària per als majors de 55 anys, que ajorna al curs 18-19 la reducció de fins a tres hores a secundària. Com ja vam avançar, des d’UOB ens hi vam oposar i vam reclamar el retorn immediat per al proper curs de les tres hores de reducció no només a primària, sinó també a secundària.
Els representants de Planificació van dir que no ho poden fer per motius pressupostaris (segons els seus càlculs són 50 docents més per hora lectiva de reducció), que es veuen obligats a optar entre reforçar l’atenció a la diversitat o els majors de 55 anys, i que el proper curs prioritzen primària perquè les quotes estan millor a secundària.
Tornam a topar per tant amb la manca de finançament estatal, davant la qual vam insistir a demanar a la Conselleria i el Govern més contundència, valentia i denúncia a l’opinió pública.
Van acceptar especificar a les instruccions que les guàrdies de les complementàries en substitució de les lectives seran guàrdies de biblioteca, com ja constava abans.
Si la reducció de fins a tres hores a secundària s’ofereix finalment el curs 18-19, hauran estat vuit cursos sense haver pogut accedir aquesta opció.
La proposta aprovada inclou el cobrament dels complements de tutoria i departament a partir de 2018 amb efectes retroactius a setembre d’enguany.
Ahir es va dur a mesa sectorial el Pla d’infraestructures educatives 2016-23, que s’havia presentat en roda de premsa el passat 15 de desembre i al Consell Escolar el mes de març. És a dir que s’ha presentat als sindicats amb més de quatre mesos de retard, motiu pel qual vam fer constar en acta la nostra protesta.
El director general de Planificació, Antonio Morante, va dir que el document és una planificació inicial i està obert als canvis que es considerin necessaris. Va explicar també que a l’inici de la legislatura es van trobar amb un dèficit acusat d’infraestructures i obres pendents d’execució per un total de 8 milions d’euros, que ja duen més de 250 actuacions fetes, que el 2016 es van invertir més de deu milions, tants com la legislatura anterior, i que el 2017 n’invertiran uns vint. Va destacar que el CEIP de Son Macià estarà llest per al proper curs i va esmentar els criteris de priorització (pàg. 17 del document).
En el nostre torn d’intervenció vam recordar que el Conseller March va afirmar al Consell Escolar que a les Balears fan falta quinze centres, mentre que el Pla que només preveu la inauguració de tres centres per a aquesta legislatura (Son Macià, IES Santa Maria i CEIP Sant Ferran) i deixa la resta per al període 2019-23, quan ningú no pot garantir que els governants siguin els mateixos. Vam esmentar també el 51,4% dels IES que no compleixen el mínim d’1,5m2 per alumnes, segons l’informe d’Adesma, i els efectes negatius d’aquesta manca d’espai sobre les ràtios i, en conseqüència, sobre la salut laboral i la qualitat de l’ensenyament. Vam recordar també que el Pla 2016-23 no preveu retirar els 15 barracons de nou centres.
Vam insistir una vegada més en la manca d’informació sobre els 29 CEIP de Palma amb amiant detectats per l’Ajuntament i no reconeguts per l’IBISEC, que venim denunciant des de juliol de 2015. Els representants de l’Administració van dir que traslladarien la petició a l’IBISEC, cosa que nosaltres ja vam fer el 25 de maig de 2016.
Pel que fa al nou CEIP de Campos vam demanar quina previsió hi ha, atès que la inversió prevista al Pla per a aquesta legislatura és de 1.288.310 €, el pressupost total és de 5.241.546 i no apareix cap partida per al període 2019-23. Els director general de Planificació va dir que hi ha hagut dificultats amb el conveni amb l’Ajuntament, que si és necessari la Conselleria assumirà totes les despeses i que el volen tenir acabat aquesta legislatura.
Durant la mesa es van analitzar casos concrets de projectes, ampliacions i reformes de centres, es va plantejar la possibilitat de crear centres integrats de primària i
secundària i es va tractar el problema de les avaries de les calefaccions, entre altres qüestions. El Servei de Centres va anunciar la publicació d’unes orientacions sobre l’ús dels patis dels CEIP com a espais educatius.
Hi va haver consens en considerar la manca de finançament estatal com a la dificultat principal per dur endavant una millora de les infraestructures.
Avui, Dia Mundial de la Seguretat i la Salut en el Treball, tenim molt a reivindicar i poc a celebrar:
Que passeu un bon dia!
La Conselleria vol continuar el proper curs amb una sola hora lectiva de
reducció per als majors de 55 anys a secundària, segons la proposta que es tractarà a la mesa sectorial de dimarts que ve.
Des d’UOB no aprovarem aquesta oferta i reclamarem el retorn immediat a la reducció de fins a tres hores lectives a secundària que hi va haver fins el curs 2009-2010 i que va desaparèixer a conseqüència de les retallades.
Recordem que el punt 9 de la TAULA REIVINDICATIVA de la vaga indefinida deia:
Per tant, la negociació que té sentit per a nosaltres és, d’entrada, la recuperació de les condicions que hi havia abans de les retallades, i si pot ser millorar-les, però mai no rebaixar-les.
Recordem també que segons l’Acord marc, signat el 30 de setembre de 2015 per STEI i CCOO i ratificat per ANPE, i que fou rebutjat per la majoria dels docents en referèndum, la reducció de tres hores lectives s’havia de negociar el 2016, segons deia l’apartat «f. Propostes professionals, econòmiques i educatives» per a l’any 2016:
Segons la nova proposta que es tractarà a la mesa sectorial de dimarts 2 de maig, les tres opcions que el curs que ve s’oferirien als docents de primària quedarien ajornades a secundària fins el curs 18-19:
En resum, una oferta que consideram molt pobre i inacceptable.
En els propers dies el conseller haurà de decidir si claudica a les pressions dels directors que li exigeixen més poder per a seleccionar personal docent; tot això al marge dels punts que té cada professional.
Dia 7 d’abril es dugué a terme una reunió entre l’Administració i representants de centres amb Plans d’Innovació Pedagògica per parlar de «l’autonomia de centre» i aquells aspectes que se’n puguin derivar: comissions de serveis, perfils, etc. El contingut de la reunió no va transcendir públicament. A finals d’aquesta setmana, representants d’aquests centres tenen previst reunir-se amb el conseller Martí March per exposar-li les demandes que li han fet arribar mitjançant carta.
Ens ha cridat l’atenció algunes frases que apareixen a la carta dirigida al conseller i que a continuació passam a citar textualment:
«Les comissions de serveis ens les donen per 1 any i els plans d’innovació tenen una durada de 2 anys. Les comissions haurien de poder tenir una durada igual al pla d’innovació. Fer un pacte d’estabilitat del claustre per aquests centres, per exemple prioritzar el personal interí que ha fet feina enguany i vol continuar al centre davant altres que tenen més punts.»
«Arribat el cas, també seria convenient que cada centre pogués gestionar els recursos oferts, de manera que s’esculli entre dotació econòmica o personal.»
Entenem que aquest tipus de decisions no es poden prendre a la torera i dins un despatx al marge de la comunitat educativa. Molt menys que un director es permeti incloure el nom del centre al final de la carta sense haver consultat prèviament el claustre. Cal recordar als directors que signen en nom del centre que no gestionen una escola privada i que algunes de les seves demandes sobrepassen els límits de la legislació vigent.
Emplaçam l’Administració i el conseller a que publiqui el contingut sencer de la carta i el llistat de centres que la subscriuen. També li exigim que posi fi al clientelisme i la manca de transparència entorn a la selecció de personal docent.
Com vam informar a través d’un comunicat de premsa, el passat 31 de març ens vam sumar a les reivindicacions dels docents de
l’Escola d’Art d’Eivissa i vam reclamar la creació del Cicle
Formatiu de Grau superior d’Ebenisteria per al proper curs.
Fa poc hem rebut resposta de Planificació, amb data de sortida de 7 d’abril, on entre altres coses reconeixen que hi ha Escoles d’Art d’altres comunitats autònomes on s’ha implantat aquest Grau superior, i acaben dient que «us mantindrem informats de les decisions que s’adoptin finalment sobre aquesta qüestió».
La creació o no del Grau superior, per tant, continua a l’aire pendent de la decisió final de Planificació.
Els neofranquistes de C’s estan eufòrics perquè diuen que han
aconseguit el que ni tan sols va ésser possible durant el govern de José
Ramón Bauzá amb els consellers Bosch, Camps i Riera: que per primera
vegada dins la post dictadura franquista els exàmens de Selectivitat
siguin en espanyol. Fins ara els enunciats dels exàmens eren en català i
només es facilitava una versió en espanyol a l’alumnat que oficialment estava exempt de fer català.
Francina Armengol, Biel Barceló, Martí March… van arribar al poder el
2015 precisament gràcies a la mobilització històrica i sense precedents
de la comunitat educativa contra la política dictatorial i
antimallorquina del govern del PP presidit per José Ramón Bauzá. No
obstant això, segons els representants de C’S, des de Madrid estant el
govern del PP ha estirat les orelles al conseller de colònies, Martí
March, i al rector de la UIB, Llorenç Huguet, fent-los amollar el mac i
convertint-los en còmplices de José Ramón Bauzá, un polític abominable
del qual han renegat fins i tot la gran majoria de militants balears del
PP.
Després de les bravejades de la diputada de C’S i gran
defensora del TIL de Bauzá, Olga Ballester, ara cal esperar si es
confirma durant els propers dies això que anuncien a bombo i platerets
els representants de C’S i veure com i de quina manera s’incorpora a
les instruccions que reben els membres dels tribunals de Selectivitat.
El Mundo: «Los enunciados de la Selectividad estarán por primera vez en castellano»
COMUNICAT DE PREMSA
Unió Obrera Balear, sectorial d’Ensenyament, dóna suport a la docent de l’IBANAT assetjada per la premsa madrilenya amb sucursal a Mallorca i pel grupuscle antimallorquí «Circulo Balear», pel simple fet d’ensenyar en català. Consideram intolerable i un escàndol que més de quaranta anys després de la mort del dictador Franco encara es persegueixi i s’intimidi els docents que ensenyen la llengua pròpia i oficial de les Balears.
El cas que ha servit d’excusa per aquest nou atac a la llengua i la identitat dels mallorquins no se sosté per enlloc, atès que la persona que pretén obligar la docent a fer les classes en castellà és un argentí que fa deu anys que viu a Mallorca. Ens demanam com reaccionaria aquest senyor si un mallorquí, un italià o un xinès es presentàs a Buenos Aires i exigís rebre les classes en la seva llengua, i per més befa després de rodar deu anys per Argentina.
Reclamam a l’IBANAT que no es doblegui davant aquesta nova campanya de l’antimallorquinisme contra la nostra llengua, defensi el dret de la docent a ensenyar en català i no obligui la resta dels alumnes a deixar de rebre les classes en la llengua pròpia d’aquesta terra, com passava en els temps més foscos del franquisme o amb el TIL de José Ramón Bauzá.
Per la nostra banda, ens posam a disposició de la docent objecte d’assetjament per oferir-li el suport sindical i jurídic que ella consideri oportú.
Notícia El Mundo Baleares AQUÍ
