Desburocratització: una urgència irrenunciable

Circular 307/2024

Fa massa temps que l’Administració educativa verifica una tendència tòxica: la progressiva pèrdua de confiança cap als docents, dotats de cada cop de manco autonomia professional, cosa que va en detriment de la dignitat professional pròpia de servidors públics amb el seu nivell de formació i responsabilitat. En altres paraules: no volen que els docents protagonitzem el disseny de la classe ni que participem al procés de presa de decisions, sinó que ens limitem a acceptar receptes plogudes des del poder, i elaborades per “experts” (com si pogués haver cap expert en educació que no siguem els qui ens hi dedicam dia a dia!).

En aquest context, l’eina preferida durant els darrers anys per reduir-nos a la condició de treballadors sense capacitat de presa de decisió real al procés d’ensenyament-aprenentatge ha estat l’increment ad infinitum de la càrrega burocràtica de la funció docent. Això satisfà, de manera perversa, un triple objectiu: 

  1. Rebentar els docents: cada minut que emplenam papers, no ens dedicam a ensenyar ni a pensar en com fer-ho, que és la nostra feina.
  2. Desautoritzar i desarmar els docents, sotmesos a una exigència burocràtica impossible de satisfer, de manera que, en voler fer valdre els nostres drets com a ensenyants i com a treballadors, els nostres superiors jeràrquics poden jugar la carta de l’amenaça amb sancions administratives per “no tenir els papers en regla”, ben igual que la policia als països dictatorials.
  3. Desprestigiar els docents, que així deixen de gaudir de la consideració d’intel·lectuals que tenen l’educació i la classe al cap, per passar a ser simple personal administratiu que ha de deixar traça escrita de tot allò que fa, perquè no gaudeix de la confiança ni de l’Administració ni de la resta de la comunitat educativa.

Afortunadament, els sindicats docents vam forçar la inclusió d’un punt al vigent Acord Marc, el punt 33, referit a l’elaboració i aprovació d’un pla de simplificació burocràtica, que es negociarà pròximament. UOB Ensenyament ja ha preparat la seva bateria de propostes:

  1. Simplificació de l’avaluació de l’alumnat:
    • Els criteris d’avaluació han de desaparèixer com a referent directe de l’avaluació, en ser massa abstractes, sovint incomprensibles, i impossibles d’objectivar i quantificar (com a molt, poden ser una eina més al servei dels docents que els trobin útils). Volem dir adeu a l’avaluació arbitrària i reprendre la confiança dipositada en el docent per poder avaluar sense necessitat de “defensar la nota”, tot fonamentant-se en els coneixements bàsics per tal de mesurar el grau d’assoliment dels objectius i competències. Perquè ensenyar vol dir ensenyar quelcom, i no ensenyar abstraccions incomprensibles.
    • Cal prohibir explícitament que les instruccions d’avaluació per a un curs escolar puguin publicar-se més tard del 30 de juny del curs anterior, ni molt manco canviar-se amb el curs ja llançat: l’avaluació ha de ser part indissoluble de la programació del curs.
  1. Supressió de l’obligació de fer programacions d’aula: 
    • Només serveix per fiscalitzar docents, no per millorar la realitat de l’aula; és una mala herència de l’administració anterior, obsessionada amb el control del personal docent.
    • En cap cas assegura continuïtat en la línia docent en cas de substitució del docent titular, perquè cada nou docent, a la pràctica, fa el que troba, sense estar condicionat per la programació d’aula del docent substituït.
    • És una eina que impedeix adaptar la realitat de l’aula a canvis sobrevinguts o imprevistos.
    • És redundant amb la programació del departament o àmbit.
    • Només en cas de no aconseguir la supressió de la programació d’aula, UOB n’exigirà la seva simplificació, tot reduint-la a un breu llistat de continguts i seqüenciació, res més. En cap cas, la programació d’aula hauria de ser pública, només una eina al servei del docent.
  1. Simplificació de la funció tutorial:
    • Ara com ara, la funció tutorial té massa càrrega burocràtica: elaboració d’actes de sessions de tutoria, sessions de seguiment i avaluació, actes de reunions d’equip docent…
    • Els tutors no han d’assumir tasques administratives que corresponen a d’altres instàncies (recordem l’emplenament de dades IAQSE, per exemple).
    • Cal establir més hores lectives a l’horari dels tutors o reduir aquest tipus de tasques.
  1. Supressió dels marcatges, en alterar la natura de la funció docent (no hem de treballar per hores, com si ensenyar fos una indústria, sinó per objectius!).
  1. Supressió de les actes de les reunions entre docents del mateix nivell jeràrquic, en resultar innecessàries i no afavorir la confiança entre companys.
  1. Supressió dels plans de reforç per a alumnat repetidor: Per a què fer-lo, si repeteixen curs i, per tant, aquests alumnes tendran tota la informació que necessitin, com a qualsevol altre alumne? No a la discriminació entre alumnes!
  1. Racionalització de l’elaboració de materials i recursos educatius:
    • Aquesta és una de les mesures més importants segons el criteri d’UOB Ensenyament. Dedicam massa temps i energia a l’elaboració de materials, temps i energia que necessitam a l’aula i a l’avaluació. Per això és imprescindible que Conselleria articuli mecanismes que permetin crear una borsa operativa de materials compartits.
    • Ara bé, per construir-la és ineludible crear un grup de docents dedicat a la creació de materials de qualitat, que seran, en tot cas, d’ús facultatiu, sense interferir en la llibertat de càtedra dels docents.
    • UOB Ensenyament no es deixa enganyar, en cap cas, per miratge de la consigna “innovació educativa” no com a solució de tots els problemes ni tampoc com a garantia d’èxit educatiu. Per això, tot acceptant l’existència de recursos educatius digitals, UOB proposa reprendre l’ús normalitzat de llibres de text i materials en paper per distintes raons:
      1. Són millors per a la salut visual, neurològica i mental de l’alumnat, i no provoquen trastorns de la son.
      2. Permeten captar i assimilar la informació de manera més eficaç.
      3. Fomenten l’hàbit de la lectura entre els joves més i millor que les eines digitals.
      4. Són més sostenibles que les eines digitals, perquè la tala i repoblament de boscos genera menys gasos d’efecte hivernacle que el manteniment de servidors que emmagatzemen ingents i creixents quantitats d’informació.
  1. Simplificació del procés Formació als Centres de Treball: cal reduir la documentació a emplenar i simplificar el procés de seguiment per a l’avaluació dels alumnes en pràctiques.

Palma, 18 d’abril de 2024